i les seves propietats - xtec. cperez19/ejercicios/Els آ  Els materials i les seves propietats

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of i les seves propietats - xtec. cperez19/ejercicios/Els آ  Els materials i les seves propietats

  • Els materials

    i les seves propietats

  • Els materials i les seves propietats

    biolgiques qumiques

    densitat

    conductivitat dilataci punt de fusi

    trmiques elctriques ptiques acstiques

    traccicompressi

    flexitorsi i cisalla

    Resistncia

    elasticitatplasticitat

    malleabilitat i ductilitatduresa i tenacitat

    Deformacions

    mecniques

    fsiques

    Propietats

    materials elaborats matries primeres

    Procedncia

    Materials

  • Materials i matries primeres

    Els materials sn all de qu estan fets els objectes.

    En la vida quotidiana, utilitzem un gran nombre dobjectes que ens fan la vida ms confortable, o b que ens permeten desenvolupar certes activitats que, si no els tingussim, no podrem dur a terme.

    Cada un dels objectes que utilitzem estan fets duns materials determinats.

  • Materials i matries primeres

    Encara que alguns dels materials de qu estan fets els objectes es troben en la naturalesa, aquesta no s la regla general. La majoria dels materials shan agut de preparar a partir daltres que hem extret de la natura.

    Hem de distingir les matries primeres, que sn els materials que sextreuen o sobtenen directament de la naturalesa, dels altres materials transformats a partir delles.

  • Classificaci de les matries primeres

    d'origen mineral d'origen vegetal d'origen animal

    matries primeres

  • Les matries primeres dorigen mineral

    Sn les que sextreuen directament de la terra del subsl, com ara els minerals, les roques, largila, la sorra, etc.

    Tamb sn matries primeres minerals el carb, el petroli i alguns metalls com, lor i la plata.

  • Les matries primeres dorigen vegetal

    Sn les que sobtenen dels ssers vius vegetals.

    A banda de totes les que susen en lalimentaci, en podem destacar la fusta, el suro i bona part de les fibres txtils (cot, lli, espart, cnem, etc.).

  • Les matries primeres dorigen animal

    Sobtenen a partir dels ssers vius del regne animal

    A part de les que consumin directament en lalimentaci, en poden esmentar la pell i un conjunt de fibres txtils, com ara la llana i la seda.

  • De les matries primeres als materials que usem

    Els processos de transformaci de les matries primeres en els materials que habitualment fem servir han evolucionat al llarg de la histria.

    Antigament, tots aquests processos eren artesanals, basats en lhabilitat dels treballadors, que realitzaven el procs sencer.

    De manera successiva, i sobretot a partir de la revoluci industrial del segle XVIII, els processos de transformaci han esdevingut ms eficients i rpids.

    Tamb shan aconseguit preparar molts ms materials que en altres poques, a ms daprofitar, per preparar-ne daltres, molts dels residus que soriginen en la transformaci de les matries primeres.

  • Processos de transformaci de les matries primeres

    Resum dels diversos processos dextracci, obtenci i transformaci de matries primeres i materials en objectes i productes.

  • La cincia dels materials

    Per poder aprofitar un material al mxim, conv saber-ne les propietats

    La branca de la cincia que estudia les propietats dels materials sanomena cincia dels materials

    La seva finalitat s esbrinar com es poden aprofitar millor les propietats de cada material per satisfer una necessitat o una altre

  • Propietats dels materials

    qumiques biolgiques fsiques

    Tipus de propietats

  • Propietats qumiques

    Sn les que ens permeten saber com es comporta, un material, en contacte amb altres materials slids, lquids o gasosos.

    Per exemple, si diem que lacer inoxidableno es rovella, volem dir que, el ferro que el compon no es combina amb loxigen per formar xid de ferro.

  • Propietats biolgiques

    Ens diuen si aquell material s perjudicial o no per la vida, i tamb de quina manera s atacat o respectat pels ssers vius.

    Per exemple, lamiant, un material fibrs dorigen mineral que shavia utilitzat en construcci com allant trmic, ha resultat ser cancerigen i se nhagut de prohibir.

  • Propietats fsiques

    Sn les que descriuen el comportament dun material quan s sotms a lacci de diversos agents.

    Per exemple, el calor, el corrent elctric, la fora de la gravetat

  • Propietats fsiques dels materials

    Algunes de les propietats fsiques ms importants sn:

    La densitat Les propietats trmiques Les propietats mecniques de resistncia Les propietats mecniques de deformaci Les propietats ptiques Les propietats acstiques Les propietats elctriques

  • La densitat

    Ens indica la relaci entre la massa i el volum de cada material

    En el SI, la massa es mesura en quilograms (kg) i el volum, en metres cbics (m3); per tant, la densitat es mesurar en kg/ m3.

    volummassadensitat =

  • Propietats trmiques dels materials

    Dilataci s el fenomen pel qual un material, en escalfar-se, augmenta de longitud, de superfcie i de volum.

    La manera com un material es dilata sindica amb el coeficient de dilataci, que s laugment de longitud que experimenta una pea de material que inicialment tenia 1 metre de longitud quan la seva temperatura augmenta 1 C.

  • Propietats trmiques dels materials

    Punt de fusi s la temperatura a qu el material passa de slid a lquid.

  • Propietats trmiques dels materials

    La conductivitat trmica s la magnitud amb qu mesuren la major o menor capacitat dun material per conduir el calor a travs seu.

    Hi ha materials que condueixen b el calor (diem que sn uns bons conductors trmics) i daltres que sn allants trmics, i no deixen que el calor es propagui a travs seu.

  • Les propietats mecniques de resistncia

    Els materials sn ms o menys capaos desuportar forces sense trencar-se, aixafar-se, doblegar-se, etc. Unitats de fora

    La unitat de fora en el SI s el newton (1 N).

  • La resistncia mecnica dels materials

    La resistncia dun material a les forces a qu sel pot sotmetre s diferent segons quina sigui la direcci i el sentit de la fora que hi exercim.

  • La resistncia mecnica dels materials

    Resistnciaa la

    tracci

    Resistnciaa la

    compressi

    Resistnciaa la

    flexi

    Resistnciaa la

    torsi

    Resistnciaa la

    cisalla

    La resistncia mecnica dels materials

  • Resistncia a la tracci

    s lesfor a qu est sotms un material quan les forces que hi actuen tendeixen a estirar-lo

    Es mesura per la fora mxima que aguanta el material sense trencar-se

  • Resistncia a la compressi

    s lesfor a qu est sotms un material quan les forces que hi actuen tendeixen a aixafar-lo

    Es mesura per la fora mxima que aguanta el material sense aixafar-se

  • Resistncia a la flexi

    s lesfor a qu est sotms un material quan les forces que hi actuen tendeixen a aixafar-lo

    Es mesura per la fora mxima que aguanta el material sense aixafar-se

  • Resistncia a la torsi

    s lesfor a qu est sotms un material quan les forces que hi actuen tendeixen a aixafar-lo

    Es mesura per la fora mxima que aguanta el material sense aixafar-se

  • Resistncia a la cisalla

    s lesfor a qu est sotms un material quan les forces que hi actuen tendeixen a tallar-lo

    Es mesura per la fora mxima que aguanta el material sense aixafar-se

  • Exercici

  • Propietats dels materials relacionades amb els canvis de forma

    Fins aqu hem considerat els efectes de les forces sobre els materials pensant en la possibilitat que es trenquin.

    Tot seguit thas de fixar en la resposta que dna el material quan rep lacci duna fora de les anteriors que s insuficient per produir el trencament del material

  • Propietats dels materials relacionades amb els canvis de forma

    La resposta s una deformaci (un canvi de forma).

    Que pot ser un allargament (en forces de tracci)

    Un escurament (en forces de compressi)

  • Elasticitat i plasticitat

    Quan sotmetem un material a lacci de forces i es deforma, podem passar dues coses:

    En deixar dactuar la fora, el material recupera la forma que tenia inicialment; llavors diem que el material t un comportament elstic.

    En deixar dactuar la fora, el material no recupera la forma inicial, sin que mant la forma nova que ha adquirit. En aquest cas, diem que el material t un comportament plstic.

  • Malleabilitat i ductilitat

    Un material s maleable quan s possible treballar-lo, sense que es trenqui, per obtenir-ne lmines molt fines.

    Un material s dctil quan es pot treballar per obtenir fils prims.

  • Duresa

    La duresa dun material s la seva resistncia a ser ratllat o perforat.

  • Tenacitat i fragilitat

    La tenacitat dun material s la capacitat que t per no trencar-se quan sel colpeja

    La propietat contrria, la facilitat per trencar-se, sanomena fragilitat del material

    Els materialsEls materials i les seves propietatsMaterials i matries primeresMaterials i matries primeresClassificaci de les matries primeresLes matries primeres dorigen mineralLes matries primeres dorigen vegetalLes matries primeres dorigen animalDe les matries primeres als materials que usemProcessos de transformaci de les matries primeresLa cincia dels materialsPropietats dels materialsPropietats qumiquesPropietats biolgiquesPropietats fsiquesPropietats fsiques dels materialsLa densitatPropietats trmiques dels materialsPropietats trmiques dels materialsPropietats trmiques dels materialsLes propietats mecniques de resistnciaLa resistncia mecnica dels materialsLa resistncia mecnica dels materialsResi