P à g i n a 1 | 9

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL O PLA DOCENT

NIVELL 1r ETAPA BTL CURS 2019-20

ÀMBIT CIENTÍFIC

ÀREA/MATÈRIA BIOLOGIA

DEPARTAMENT O EQUIP DE NIVELL Dep. Ciències i tecnologia

PROFESSOR/MESTRE Isabel Jódar

1. OBJECTIUS GENERALS

En finalitzar el curs els alumnes adquiriran els aprenentatges següents:

1. Conèixer i aplicar en diferents contextos els principals conceptes de la i la seva articulació en , teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la natura. Valorar en el seu desenvolupament com a ciència els canvis produïts al llarg del temps i la influència del context històric, percebent el treball científic com una activitat en constant construcció, així com el seu caràcter temptatiu i creatiu.

2. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot valorant els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous descobriments les seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives vers la ciència i la tecnologia.

3. Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta davant diverses opinions contrastades, i tenir capacitat per debatre i argumentar les idees pròpies i les d’altri. Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

4. Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca

d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny i muntatges experimentals, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

5. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència, interpretar els descobriments de la

genètica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les seves implicacions ètiques i socials.

6. Descriure les característiques químiques i les propietats de les biomolècules bàsiques que configuren l’estructura cel·lular per interpretar la seva funció en els processos biològics.

7. Interpretar la cèl·lula com unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, diferenciar els seus diferents

models d’organització i la complexitat de les funcions cel·lulars, i identificar estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies.

8. Analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l’entorn.

P à g i n a 2 | 9

2. DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències se seleccionen tenint en compte els aprenentatges que l’alumnat ha d’assolir progressivament al llarg del curs i que són susceptibles de ser avaluats. Amb la realització de l’àrea o matèria s’afavoreix l’assoliment de les competències de final d’etapa següents:

Competències pròpies de l’àmbit

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

Comunicativa En gestió i tractament

de la informació

Competència digital

En recerca Personal i

interpersonal

Coneixement i interacció amb el

món

Aprendre a aprendre

Espiritual

3. CONTINGUTS

Amb la realització d’aquesta àrea o matèria es tractaran els continguts clau següents:

Bloc de contingut 1 Els essers vius: composició i funció

Les característiques dels éssers vius.

Els nivells d’organització de la matèria viva

Els elements químics, els àtoms i les molècules.

Els enllaços químics.

Els enllaços intermoleculars.

Els bioelements: els bioelements primaris i les seves propietats, els bioelements secundaris.

Els principis immediats o biomolècules: l’aigua.

Les sals minerals: precipitades i dissoltes.

Les dissolucions i les dispersions col·loïdals.

Bloc de contingut 2 La base molecular i fisicoquímica de la vida: Els glúcids El grup aldehid o cetona que contenen els glúcids; classificació dels glúcids. Els monosacàrids: els glúcids més simples; trioses; tetroses; pentoses; hexoses; ciclació de les hexoses;

diferents conformacions de les hexoses. La llum polaritzada i la mutarotació. Els enllaços O-glicosídic i N-glicosídic que uneixen monosacàrids. Els disacàrids: formats per la unió de dos monosacàrids. Els polisacàrids: cadenes de sucres simples; quitina, cel·lulosa, midó; polímers de midó; glucogen. Els glúcids associats a altres tipus de molècules. Les diverses funcions que exerceixen els glúcids. Reconeixement de glúcids al laboratori.

Bloc de contingut 3 La base molecular i fisicoquímica de la vida: Els lípids Els àcids grassos saturats i insaturats; propietats dels àcids grassos. Els lípids simples o hololípids, èsters d'àcids grassos i alcohol; acilglicèrids o greixos; cèrids o ceres. Els lípids complexos: fosfolípids i esfingolípids; fosfoglicèrids; fosfoesfingolípids; glucoesfingolípids;

comportament amfipàtic dels lípids complexos. Els lípids insaponificables, derivats d'hidrocarburs insaturats; prostaglandines; isoprenoides o terpens;

esteroides. Funcions dels lípids. Saponificació d'un oli. Reconeixement de la capacitat emulsionant dels sabons.

Bloc de contingut 4 La base molecular i fisicoquímica de la vida: Les proteïnes Les proteïnes, constituïdes per aminoàcids; característiques dels aminoàcids; classificació i estructura dels

aminoàcids proteics.

Les diferents propietats dels aminoàcids.

Identificació d'aminoàcids amb cadenes cícliques.

P à g i n a 3 | 9

La unió dels aminoàcids mitjançant un enllaç peptídic.

Els quatre nivells estructurals diferents de les proteïnes; estructura primària; estructura secundària;

estructura terciària; estructura quaternària.

Reconeixement de proteïnes mitjançant la pèrdua de la seva estructura.

Els radicals lliures i les propietats de les proteïnes.

Les diverses funcions de les proteïnes.

Classificació de les proteïnes en holoproteïnes i heteroproteïnes.

Bloc de contingut 5 La base molecular i fisicoquímica de la vida: Els àcids nucleics

Composició dels àcids nucleics

L’àcid desoxiribonucleic Els tipus de DNA L’àcid ribonucleic

Les funcions dels àcids ribonucleics La duplicació del DNA

El sentit de creixement dels nous filaments El mecanisme de la duplicació del DNA La teoria «un gen - un enzim»

L’expressió del missatge genètic La clau genètica La traducció o biosíntesi de les proteïnes

La regulació de l’expressió génica

Bloc de contingut 6 Genètica i evolució: Mutacions i enginyeria genètica

Les mutacions gèniques Les mutacions cromosòmiques Les mutacions genòmiques Els agents mutàgens L’evolució del concepte de gen El DNA dels organismes eucariotes L’enginyeria genètica L’enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes L’enginyeria genètica i la producció agrícola i animal El càncer: una malaltia genètica El Projecte Genoma Humà Riscos i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica

Bloc de contingut 7 La cèl·lula viva. Morfologia i estructura

El descobriment de la cèl·lula i el desenvolupament de la teoria cel·lular, el concepte de cèl·lula. Les diferents mides i formes de la cèl·lula; relació entre mida, forma i estat de maduresa de la cèl·lula;

longevitat cel·lular; instruments d’observació i mesura d’estructures microscòpiques. L’estructura comuna a totes les cèl·lules eucariotes; particularitats dels diferents tipus de cèl·lules

eucariotes; estructura general de les cèl·lules procariotes; diferència entre cèl·lules eucariotes i procariotes; la hipòtesi de Neomura.

La microscòpia, el mètode fonamental per a l'estudi de les cèl·lules; microscòpia òptica; tècniques d'elaboració de preparacions permanents; microscòpia electrònica; la resolució dels microscopis.

L'estructura i propietats de la membrana i les seves funcions. Les estructures extracel·lulars que protegeixen les cèl·lules. El citoplasma, format per una part aquosa, una xarxa de filaments i una sèrie d'orgànuls. El citosol. El

citoesquelet.

P à g i n a 4 | 9

El centrosoma, responsable dels moviments i del citoesquelet de la cèl·lula. Estructura del centrosoma amb centríols. Estructura del centrosoma sense centríols.

Els cilis i els flagels, encarregats de la motilitat de la cèl·lula. Els ribosomes, estructures encarregades de la síntesi proteica. El reticle endoplasmàtic, un sistema de membranes amb múltiples funcions. Reticle endoplasmàtic rugós

(RER) i llis (REL). L'aparell de Golgi i la síntesi i el transport de substàncies. Els lisosomes: l'emmagatzematge d'enzims digestius i la digestió intracel·lular. Els vacúols, vesícules que emmagatzemen i transporten substàncies. Vacúols de cèl·lules animals i

vegetals. Funcions dels vacúols. Els peroxisomes i glioxisomes, orgànuls que intervenen en processos oxidatius. Els mitocondris, orgànuls transductors d'energia. Estructura, funció i origen. Els cloroplasts, orgànuls de les cèl·lules vegetals que sintetitzen la matèria orgànica. Funció i origen dels

cloroplasts. El nucli, principal orgànul relacionat amb l'expressió gènica i la replicació de l'ADN. Nombre, mida i

forma del nucli. Embolcall nuclear. Nucleoplasma, nuclèol, cromatina i cromosomes: estructura, nombre; tipus i funció.

Bloc de contingut 8 La cèl·lula viva. Relació i reproducció

El cicle cel·lular La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomas. Mitosi La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomas. Meiosi Els cicles biològics La funció de relació cel·lular

Bloc de contingut 9 Reproducció i desenvolupament dels organismes

La reproducció asexual i la sexual Diferències entre reproducció i sexualitat Reproducció asexual o vegetativa Reproducció sexual Les etapes en la reproducció sexual La reproducció assistida La clonació i les cèl·lules mare Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular

4. SEQÜENCIACIÓ ANUAL I TEMPORALITZACIÓ

Previsió del temps de durada de cadascuna de les unitats d’aprenentatge o projectes que es desenvoluparan al llarg del curs.

UD Títol de la unitat d’aprenentatge o projecte Durada en hores

TRIMESTRE 1

1 La composició dels èssers vius 13h

2 Els glùcids 13h

3 Els lípids 16h

TRIMESTRE 2

4 Les proteïnes 9h

5 Els àcids nucleics i la genètica molecular 18h

6 Les mutacions, els gens i l'enginyeria genètica 11h

TRIMESTRE 3

7 La cèl·lula . Unitat Estructural 31h

8 La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota 11h

P à g i n a 5 | 9

9 La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars 10h

TOTALS

5. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES O MATÈRIES

La biologia es connecta amb les matèries següents:

Química

• Reconeixement de l’estructura de les proteïnes i els àcids nucleics. • Catàlisi enzimàtica. • Estudi experimental dels factors que modifiquen l’activitat enzimàtica.

Física • Utilització del microscopi. • Transformació d’unitats de mesura.

Matemàtiques

• Càlcul de mides reals de cèl·lules i estructures cel·lulars a partir d’augments o d’escales gràfiques. • Aproximacions, errors i notació científica. • Combinatòria: genètica molecular i reproducció cel·lular. • Probabilitat: genètica.

Educació física

• Hàbits saludables. Filosofia i ciutadania

• Valoració de les implicacions socials de la genètica. Llengües

• Obtenció d’informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastant-la i usant-la en el plantejament d’un problema o debat. • Valoració i argumentació crítica sobre el binomi salut-malaltia, així com sobre algunes de les implicacions socials de la genét

6. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES GENERALS

Al llarg del curs pel desenvolupament de la matèria es faran servir les estratègies metodològiques següents:

Classes magistrals, pràctiques de laboratori/grups d’investigació, treball cooperatiu, PBL, rutines i destreses de pensament, portfoli , rúbriques , proves orals i escrites.

7. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT GENERALS

Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne o alumna per poder assolir les competències generals, els objectius educatius i els continguts i les competències específiques del batxillerat.

Per a l’alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada mitjançant una avaluació psicope-dagògica en els termes que determini el Departament d’Ensenyament, s’han de preveure les mesures necessàries d’adaptació de la resposta educativa a fi d’afavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva ).

P à g i n a 6 | 9

Per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge o que presenta discapacitats, a fi de facilitar-li l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els

materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.

Les mesures d’AD a la matèria de biologia:

Els alumnes amb necessitats educatives especials són atesos seguint les indicacions que es descriuen a les seves fitxes individuals d’atenció a la diversitat. Les estratègies més habituals que s’apliquen són:

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ

En finalitzar el curs, sabrem que cada alumne ha adquirit els aprenentatges previstos si és capaç de...

1. Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca d’informació, la capacitat crítica,

l’interès per la verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud oberta a noves idees, així com el treball en equip i l’aplicació i comunicació dels coneixements.

Més temps per realitzar les proves.

Alternar proves escrites i orals.

Suport oral a les proves escrites: per part del professorat llegir en veu alta les instruccions específiques de cada prova i assegurar-se que s’entenen els enunciats.

En els exàmens escrits cal presentar les preguntes per escrit (no dictades).

No fer copiar els enunciats dels exercicis massa llargs.

Reduir-li activitats repetitives. Menys quantitat per focalitzar l’atenció i perquè tingui temps de repassar.

Assegurar-nos que ha comprès els enunciats abans de fer l’exercici.

Reforç positiu.

Recomanar la presa d’apunts esquemàtics i l’ús complementari d’apunts d’altres companys.

Presentar els continguts curriculars amb suports variats: visuals i/o auditius (esquemes, mapes conceptuals, PPT, documentals, pissarra digital...)

Presentació de treballs fets amb ajuda de l’ordinador

Donar més temps perquè pugui realitzar les tasques encomanades i les pugui revisar.

Disposar de materials de consulta que li facilitin el treball en aquells aprenentatges on té més dificultats.

Facilitar els esquemes plens o la teoria que ha d’estudiar.

Proposar-li material alternatiu per aprendre millor.

Especificar al butlletí de notes que s’ha realitzat una adaptació metodològica.

Evitar comentaris com: ha de millorar el seu nivell de lectura, cal que s’esforci a millorar la seva ortografia...

Mantenir rutines.

Ajudar-lo a ordenar i organitzar el seu espai de treball i els seus materials (agenda, carpeta...).

Establir contacte ocular. Proximitat de l’alumne i el professor.

Allunyar-lo de llocs on hi hagi estímuls distractors (intentar evitar finestres, companys moguts...).

Fer-li participar a l’aula.

Supervisió constant de totes les tasques que creiem importants

Donar les instruccions d’una en una.

Proporcionar-li petits descansos. Permetre-li pauses en les tasques llargues.

Fraccionar-li les feines llargues.

Especificar al butlletí de notes que s’ha realitzat una adaptació metodològica.

Evitar comentaris com: ha d’estar més atent a classe, cal que s’esforci a millorar la seva actitud o el seu comportament.

P à g i n a 7 | 9

2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el

plantejament d’un problema o debat.

3. Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències i anàlisi, discussió i comunicació de resultats.

4. 4.Valorar les aplicacions actuals de la genètica en l’obtenció de recursos i les seves aplicacions als éssers humans.

Escriure textos argumentatius tot valorant críticament les aplicacions de la genètica.

5. Analitzar les bases moleculars de l’herència i de l’expressió dels gens i descriure els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris d’acord amb el model d’herència, aplicant-ho a la resolución de problemes de monohibridisme i herència lligada al sexe.

6. Reconèixer la composició i l’estructura dels àcids nucleics i de les proteïnes (posant èmfasi en els enzims) i

relacionar-los amb les seves funcions biològiques. Aplicar els coneixements de genética molecular a la resolució de problemes sobre la síntesi de proteïnes.

7. Realitzar experiències de laboratori tot quantificant la influència de diversos factors. Elaborar i interpretar els

gràfics resultants de l’experiència.

8. Considerar la cèl·lula com unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, diferenciar entre els diferents models d’organització cel·lular. Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i descriure la seva funció. Interpretar els mecanismes responsables de la transformació de la cèl·lula totipotent a cèl·lules especialitzades, que té lloc durant la formació d’un nou organisme. Aplicar el model de cèl·lula per interpretar estructura i funció en diferents cèl·lules especialitzades. Analitzar els procesos de comunicació intercel·lular.

9. Explicar les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i el citoplasma, comparar i

justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges i inconvenients de la reproducció sexual i de la asexual. Identificar les diferents fases de la mitosi i meiosi en preparacions microscòpiques, microfotografies i/o esquemes i animacions

9. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Descriure les evidències que configuren el sistema de qualificació i la ponderació de cadascuna d’elles per tal de calcular la qualificació final dels alumnes en cadascuna de les avaluacions.

10% Observació directa del treball diari (actitud, deures, materials,…)

10% (Porfoli : practiques de laboratorio, activitats TIC, exercicis tipus PAU…)

40% proves parcials (Al llarg de cada trimestre es faran com a mínim dues proves )

40% prova globalitzant

Cada trimestre es supera amb una nota de 5.

Si l’alumne no supera el trimestre es realitzarà una prova de recuperació en finalitzar el trimestre corresponent.

La nota de final de curs es calcula fent la mitjana aritmètica dels tres trimestres. Per tant, el valor ha de ser 15 punts.

Si la nota de final de curs està suspesa, l’alumne s’haurà de presentar a la recuperació (a l’examen final).

P à g i n a 8 | 9

Si la nota mitjana de final de curs està suspesa, l´alumne s´haurà de presentar a la recuperació de tot el curs a partir d´una prova extraordinària que es realitzarà la primera setmana de setembre i l´entrega d´una feina d´estiu.

10. CRITERIS DE RECUPERACIÓ Descriure els aspectes que es tindran en compte per tal de recuperar l’àrea o matèria en les avaluacions extraordinàries.

L'alumne haurà de realitzar un examen de tota la matèria al setembre, a més, fer una feina d’estiu amb activitats de diferents tipus dissenyada pel professor de la matèria i aprovada pel departament. La feina d'estiu és obligatòria, fer-la i presentar-la el dia de l'examen (requisit indispensable per poder fer l'examen). La qualificació per superar la matèria, a les proves de recuperació extraordinàries, s’obté amb els percentatges següents:

La nota mínima per fer la mitjana entre el Treball i la Prova és de 4 ptos.

11. MATERIALS I RECURSOS

Llistat de les fonts d’informació (bibliogràfiques, electròniques, audiovisuals, etc.) més importants per al conjunt de l’àrea o matèria

Llibres:

Biologia 1 batxillerat. A, Jimeno, L. Ugedo. Grup promotor Santillana, 2016

Quadern de pràctiques del projecte SABER FER.

Materials de laboratori necessari pel desenvolupament de les pràctiques

WEBS:

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades.htm

http://www.um.es/molecula/sales.htm

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Recursos/Disseny%20_experimental.pdf

Treball: 20% Prova: 80%

P à g i n a 9 | 9