ia mundial de la ilosofia · 2017. 11. 13. · Nuestra tradición de pensamiento político comenzó ... ARISTÓTELES (384-322 a. C), Ética a Nicómaco «La tasca de la política

Facultat de Filosofia i LletresFacultad de Filosofía y Letras

UNIVERSITAT D’ALACANT

Dia mundial de la Filosofia 2017II Àgora: La filosofia i la política

16 de novembre de 2017. Plaça Miguel Hernández de la UA. 13 h

II Ágora: La filosofía y la política16 de noviembre de 2017. Plaza Miguel Hernández de la UA. 13 h

Día mundial de la Filosofía 2017

«Imposible que el hombre obtenga la perfección para la que sus dotes naturales fueron creadas a no ser formando sociedades generales y muy

variadas donde mutuamente se ayuden y se ocupen unos a favor de otros, de parte de lo que necesitan para vivir.»

AL-FĀRĀBĪ (870-950), La ciudad ideal

«Impossible que l’home obtinga la perfecció per a la qual els seus dots naturals van ser creats si no és formant societats generals i molt diverses en les quals

mútuament s’ajuden i s’ocupen els uns a favor dels altres, de part del que necessiten per a viure.»

AL-FĀRĀBĪ (870-950), La ciudad ideal







«El abismo entre filosofía y política se abrió históricamente con el juicio y la condena de Sócrates, que en la historia del pensamiento político representa el mismo papel de punto de inflexión que el juicio y la condena de Jesús en

la historia de la religión. Nuestra tradición de pensamiento político comenzó cuando la muerte de Sócrates hizo que Platón perdiera la fe en la vida

dentro de la polis y, al mismo tiempo, pusiera en duda ciertas enseñanzas fundamentales de Sócrates. El hecho de que Sócrates no hubiese sido capaz

de persuadir a sus jueces acerca de su inocencia y sus méritos, los cuales eran bien obvios para el mejor y más joven de los ciudadanos de Atenas, hizo que

Platón dudara de la validez de la persuasión.»

HANNAH ARENDT (1906-1975), La promesa de la política

«L’abisme entre filosofia i política es va obrir històricament amb el judici i la condemna de Sòcrates, que en la història del pensament polític representa el mateix paper de punt d’inflexió que el judici i la condemna de Jesús en la història de la religió. La nostra tradició de pensament polític va començar

quan la mort de Sòcrates va fer que Plató perdera la fe en la vida dins de la polis i, al mateix temps, posara en dubte alguns ensenyaments fonamentals de Sòcrates. El fet que Sòcrates no haguera sigut capaç de persuadir els seus jutges sobre la seua innocència i els mèrits d’aquesta, que eren ben obvis per

al millor i més jove dels ciutadans d’Atenes, va fer que Plató dubtara de la validesa de la persuasió.»

HANNAH ARENDT (1906-1975), La promesa de la política







«La tarea de la política consiste, sobre todo, en promover la amistad; y por eso se dice que la virtud es útil, pues es imposible que sean amigos entre sí los que son recíprocamente injustos. Todos decimos que la justicia o la

injusticia se manifiestan especialmente en relación con los amigos; y si uno desea hacer que los hombres no se traten injustamente, basta con hacerlos amigos, pues los verdaderamente amigos no cometen injusticias uno contra

otro. Igualmente, si son justos, tampoco se perjudicarán; por lo tanto, justicia y amistad son lo mismo o casi lo mismo.»

ARISTÓTELES (384-322 a. C), Ética a Nicómaco

«La tasca de la política consisteix, sobretot, a promoure l’amistat; i per això es diu que la virtut és útil, ja que és impossible que siguen amics entre si els qui són recíprocament injustos. Tots diem que la justícia o la injustícia

es manifesten especialment en relació amb els amics; i si un desitja fer que els homes no es tracten injustament, n’hi ha prou amb fer-los amics, perquè

els qui són veritablement amics no cometen injustícies l’un contra l’altre. Igualment, si són justos, tampoc es perjudicaran; per tant, justícia i amistat són

el mateix, o quasi el mateix.»

ARISTÒTIL (384-322 a. C), Ètica a Nicòmac







«No es nuestro profundo amor por la humanidad, o, sencillamente, un simple deseo de paz lo que nos lleva a vivir juntos. Si lo hacemos es porque no

tenemos elección y, aunque en ocasiones clamemos contra esa condición no elegida, seguimos estando obligados a luchar por ratificar el valor fundamental

de ese mundo social no escogido, en una defensa que en buena medida no es elección nuestra; y esa lucha se percibe y se da a conocer justamente cuando ejercitamos la libertad de una manera tal que está necesariamente

comprometida con el valor idéntico concedido a cada vida.»

JUDITH BUTLER (1956), Cuerpos aliados y lucha política

«No és el nostre amor profund per la humanitat, o, senzillament, un simple desig de pau el que ens porta a viure junts. Si ho fem és perquè no tenim

elecció i, encara que en ocasions clamem contra aquesta condició no triada, seguim estant obligats a lluitar per ratificar el valor fonamental d’aquest món social no escollit, en una defensa que en bona mesura no és elecció nostra;

i aquesta lluita es percep i es dóna a conèixer justament quan exercim la llibertat de tal manera que està necessàriament compromesa amb el valor

idèntic concedit a cada vida.»

JUDITH BUTLER (1956), Cossos aliats i lluita política







«El mejor Estado es el orientado a preservar una multitud libre y no el adquirido por derecho de guerra sobre esa multitud. Porque una multitud

libre se guía más por la esperanza que por el miedo, mientras que la sojuzgada se guía más por el miedo que por la esperanza. La multitud libre, en efecto, procura cultivar la vida, la esclava, en cambio, procura evitar simplemente la muerte; aquélla, repito, procura vivir para sí, mientras que ésta pertenece,

por fuerza, al vencedor. Por eso decimos que la segunda es esclava y que la primera es libre».

BARUCH SPINOZA (1632-1677), Tratado político

«El millor Estat és l’orientat a preservar una multitud lliure i no l’adquirit per dret de guerra sobre aquesta multitud. Perquè una multitud lliure és guiada més per l’esperança que per la por, mentre que la subjugada és guiada més

per la por que per l’esperança. La multitud lliure, en efecte, procura conrear la vida, l’esclava, en canvi, procura evitar simplement la mort; aquella, repetisc,

procura viure per a si, mentre que aquesta pertany, per força, al vencedor. Per això diem que la segona és esclava i que la primera és lliure».

BARUCH SPINOZA (1632-1677), Tractat polític







«¿Por qué me interesa tanto la política? Si pudiera responder de una forma muy sencilla, diría lo siguiente: ¿por qué no debería interesarme? Es decir, qué ceguera, qué sordera, qué densidad de ideología debería cargar para

evitar el interés por lo que probablemente sea el tema más crucial de nuestra existencia, esto es, la sociedad en la que vivimos, las relaciones económicas dentro de las que funciona y el sistema de poder que define las maneras, lo permitido y lo prohibido de nuestra conducta. Después de todo, la esencia

de nuestra vida consiste en el funcionamiento político de la sociedad en la que nos encontramos.

De modo que no puedo responder a la pregunta acerca de por qué me interesa; sólo podría responder mediante la pregunta respecto de cómo podría

no interesarme.»

MICHEL FOUCAULT (1926-1984), La Naturaleza Humana: justicia versus poder

«Per què m’interessa tant la política? Si poguera respondre d’una forma molt senzilla, diria el següent: per què no hauria d’interessar-me? És a dir, quina ceguesa, quina sordesa, quina densitat d’ideologia hauria de carregar per a evitar l’interès pel que probablement siga el tema més crucial de la nostra

existència, és a dir, la societat en què vivim, les relacions econòmiques dins de les quals funciona i el sistema de poder que defineix les maneres, el que està permès i el que està prohibit de la nostra conducta. Després de tot, l’essència

de la nostra vida consisteix en el funcionament polític de la societat en què ens trobem.

De manera que no puc respondre la pregunta sobre per què m’interessa; només podria respondre mitjançant la pregunta respecte com és que podria

no interessar-me.»

MICHEL FOUCAULT (1926-1984), La Naturalesa Humana: justícia versus poder

Documents

ia mundial de la ilosofia · 2017. 11. 13. · Nuestra tradición de pensamiento político comenzó ... ARISTÓTELES (384-322 a. C), Ética a Nicómaco «La tasca de la política