Embed Size (px)
Citation preview
IMPACTES DE LA CRISI A
CATALUNYA PER
COMARQUES 2008-2013
INCIDÈNCIA DELS ERO I ELS ACOMIADAMENTS A LES
COMARQUES DE CATALUNYA
1
SECRETARIA D’ACCIÓ SINDICAL I POLÍTICA SECTORIAL
Febrer, 2014
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES
3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ
4. ACOMIADAMENTS
5. CONCLUSIONS
6. PROPOSTES
NOTES METODOLÒGIQUES
El mapa dels expedients de regulació d’ocupació a Catalunya ha estat elaborat amb dades procedents de
l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
La elaboració tabulació i confecció dels mapes d’incidència dels expedients de regulació d’ocupació és
del departament de política sectorial de CCOO de Catalunya a partir de les dades de l’Observatori del
treball de la Generalitat i del DIRCE.
Pel que fa als ERO es comptabilitzen els expedients presentats i no desistits en el període compres entre
2008 i 2013.
3
1. INTRODUCCIÓ
L’informe “Impactes de la crisi a Catalunya 2013” presenta alguns indicadors que permeten
avaluar l’efecte de la crisi en el teixit econòmic i la seva incidència a les comarques de
Catalunya. El període estudiat és el comprès entre els anys 2008 i el 2013.
En aquest període s’ha produït a Catalunya i a Espanya un decreixement de l’activitat
econòmica que es reflecteix amb una caiguda del valor afegit brut amb diferent incidència en
el territori. I també té la seva traducció en la utilització per part de les empreses del
mecanisme dels expedients de regulació amb la finalitat d’ajustar la capacitat productiva de les
mateixes a la conjuntura dels mercats i al descens de la demanda interna.
Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) són un indicador de l’activitat, o més ben dit, de
la pèrdua d’activitat de les empreses. El que motiva normalment un ERO és la necessitat
d’adaptar la força productiva a factors sobrevinguts de caiguda de la demanda, a les
eventualitats de la producció o la resposta davant una acumulació d’estocs, entre altres. Els
ERO actuen en aquest casos com un instrument per a suspendre temporalment els contractes
de treball (EROs de suspensió o de reducció horària), encara que també poden ser de rescissió
de contracte si la causa que els motiva afecta l’estructura productiva o comporta el tancament
definitiu de l’activitat.
Existeix una relació entre l’evolució del PIB i la presentació d’expedients de regulació
d’ocupació. El gràfic 1 mostra la coincidència d’increment d’expedients de regulació amb la
tendència de davallada del PIB. No obstant, el RDL3/2012 de Reforma Laboral, que va eliminar
l’autorització administrativa dels expedients de regulació per part de l’autoritat laboral,
introdueix una distorsió en aquesta relació. La facilitació de la presentació d’ERO i
l’abaratiment de l’acomiadament va propiciar immediatament després de l’entrada en vigor
del RDL un fort augment dels ERO i també dels acomiadaments en general.
Gràfic 1
-5
0
5
0
5.000
10.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Variació d'EROS acabats en relació a la variació del PIB
Expedients acabats variació PIB
4
2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES
Un dels indicadors de la profunditat de la crisi econòmica és la variació del valor afegit brut
(VAB) en els territoris (Mapa 1). Catalunya va registrar entre els anys 2008 i 2010 un
decreixement del VAB del 3,8%. Entre les comarques amb major decreixement s’hi troben les
de major pes econòmic i industrial: El Garraf (-7,3%), el Vallès Occidental (-5,38%), el Vallès
Oriental (-5,36%), el Maresme (-5,28%), Baix Llobregat (-4,91%), Alt Penedès (-5,14%), entre
altres. No així Barcelona, que amb una pèrdua també important (-3,2) resisteix millor que la
resta de comarques de l’àrea metropolitana, probablement per la seva major diversitat
sectorial i la capacitat tractora de l’economia de la capital. Cal destacar també la comarca del
Montsià (-5,77%) com una de les de major decreixement.
MAPA 1. Var. % del VAB entre 2008-10
Garraf -7,43 Ripollès -3,17
Baix Penedès -6,06 Berguedà -3,16
Montsià -5,77 Alt Camp -3,02
Vallès Occidental -5,38 Segrià -2,84
Vallès Oriental -5,36 Pla d'Urgell -2,74
Maresme -5,28 Urgell -2,72
Alt Penedès -5,14 Cerdanya -2,68
Baix Llobregat -4,91 Alt Urgell -2,4
Baix Empordà -4,64 Noguera -2,35
Baix Camp -4,49 Gironès -2,19
Anoia -4,45 Baix Ebre -1,39
Pla de l'Estany -3,93 Priorat -0,73
Tarragonès -3,8 Segarra 0
Garrotxa -3,78 Pallars Sobirà 1,01
Alt Empordà -3,73 Garrigues 1,29
Bages -3,67 Val d'Aran 3,52
Selva -3,64 Pallars Jussà 4,86
Solsonès -3,59 Alta Ribagorça 5,79
Conca de Barberà -3,44 Terra Alta 13,89
Barcelonès -3,2 Ribera d'Ebre 25,52
Osona -3,2
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Idescat
5
3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ A CATALUNYA (2008-13)
En el període analitzat (2008-2013) s’han presentat a Catalunya 21.548 expedients de
regulació d’ocupació (ERO), afectant a 441.441 persones.
2008 2009 2010 2011 2012 2013 Total
ERO presentats 861 3.981 3.319 3.548 6.185 3.654 21.548
persones afectades 30.223 142.357 65.179 55.344 87.937 60.401 441.441
font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació
Els sectors econòmics amb més EROs presentats són el de serveis i Indústria, per aquest ordre,
encara que la major incidència de persones afectades correspon al sector industrial amb el
8,05% de persones afectades per ERO sobre la població activa del sector (en promig 2008-
2013).
Afectats ERO
2008 2009 2010 2011 2012 2013 Total
% afectats
Agricultura 85 80 836 290 347 390 2.028 0,57
Construcció 1.125 4.089 5.334 6.946 9.445 4.841 31.780 2,35
Indústria 25.031 117.247 41.200 25.165 43.301 35.653 287.597 8,05
Serveis 3.982 20.941 17.809 22.943 34.844 19.517 120.036 0,93
Total 30.223 142.357 65.179 55.344 87.937 60.401 441.441 2,4
font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació
L’evolució dels ERO en aquest període indica una tendència creixent des de 2010. Els
expedients presentats es van disparar el 2012 fins a un màxim històric, amb una clara
coincidència amb la reforma del mercat laboral (febrer de 2012) que va facilitar l’execució
d’expedients i la precarització laboral. Tot i que un any després s’ha normalitzat la presentació
d’expedients, l’any 2013 registra encara un increment en relació als expedients presentats el
2010 i 2011.
Gràfic 2
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Evolució EROS 2008-13
Serveis
Indústria
Construcció
Agricultura
font: elaboració pròpia amb dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació
6
Nombre de ERO presentats per comarques
L’impacte de la crisi de les empreses en els sis anys estudiats (des de 2008 a 2013) s’estén amb
diferent intensitat sobre el territori. El mapa 2 mostra el repartiment comarcal dels 21.548
expedients acumulats en aquest període.
Mapa 2. Expedients de regulació d’ocupació per comarques
Alta Ribagorça 6 Alt Camp 254
Pallars Sobirà 8 Alt Empordà 267
Priorat 14 Baix Ebre 324
Garrigues 18 Baix Empordà 330
Terra Alta 18 Garraf 333
Val d'Aran 19 Anoia 365
Pallars Jussà 23 Baix Camp 373
Alt Urgell 24 Selva 408
Cerdanya 31 Alt Penedès 418
Noguera 49 Montsià 425
Segarra 49 Segrià 582
Ribera d'Ebre 49 Gironès 620
Solsonès 58 Osona 662
Pla de l'Estany 59 Tarragonès 694
Conca de Barberà 74 Bages 846
Ripollès 84 Maresme 849
Urgell 109 Vallès Oriental 1349
Garrotxa 110 Baix Llobregat 2402 Pla d'Urgell 149 Vallès Occidental 3133
Berguedà 151 Barcelonès 5615
Baix Penedès 197 total Catalunya 21548 Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació
7
Les demarcacions del Barcelonès, Vallès occidental, Baix Llobregat i Vallès oriental són les més
afectades amb diferencia ja que són les comarques on es concentra el gruix de l’activitat
empresarial a Catalunya. Aquestes 4 comarques de l’Àrea metropolitana concentren el 58%
dels expedients presentats i no desistits del total d’expedients presentats a Catalunya en el
període estudiat. Contràriament, el menor nombre d’ERO presentats correspon a les
comarques dels Pirineus i de ponent.
A continuació tabulem els ERO per províncies, diferenciant segons si l’expedient és de
suspensió temporal de contracte o reducció horària, o bé és de rescissió de contracte, és a dir,
implica acomiadament.
A la província de Barcelona destaquen pel major nombre d’expedients les comarques del
Barcelonès, el Vallès occidental, el Baix Llobregat i el Vallès oriental.
EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 BARCELONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL
Alt Penedès 365 53 418 Anoia 324 41 365 Bages 747 99 846 Baix Llobregat 1.962 440 2.402 Barcelonès 4.143 1.472 5.615 Berguedà 126 25 151 Garraf 301 32 333 Maresme 725 124 849 Osona 592 70 662 Vallès Occidental 2.576 557 3.133 Vallès Oriental 1.110 239 1.349
La segona província amb més expedients de regulació presentats és la de Tarragona (2.422),
destacant les comarques del Tarragonès, el Montsià, el Baix Camp i Baix Ebre.
EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 TARRAGONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL
Alt Camp 234 20 254 Baix Camp 307 66 373 Baix Ebre 303 21 324 Baix Penedès 167 30 197 Conca de Barberà 66 8 74 Montsià 391 34 425 Priorat 12 2 14 Ribera d'Ebre 40 9 49 Tarragonès 480 214 694 Terra Alta 15 3 18
8
La província de Girona acumula en aquest període 1.999 expedients presentat i no desistits. El
Gironès és la comarca més afectada.
EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 GIRONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL
Alt Empordà 240 27 267 Baix Empordà 314 16 330 Cerdanya 28 3 31 Garrotxa 94 16 110 Gironès 429 191 620 Pla de l'Estany
9 149
Ripollès 75 9 84 Selva 362 46 408
El nombre d’expedients de regulació a la província de Lleida és baix, amb l’excepció de la
comarca del Segrià (582 expedients presentats).
EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 LLEIDA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL
Alt Urgell 22 2 24 Alta Ribagorça 6
6
Garrigues 17 1 18 Noguera 36 13 49 Pallars Jussà 22 1 23 Pallars Sobirà
2 8
Pla d'Urgell 50 9 59 Segarra 37 12 49 Segrià
185 582
Solsonès 49 9 58 Urgell 97 12 109 Val d'Aran 18 1 19
Incidència dels ERO a les comarques
El major nombre d’ERO presentats correspon als territoris amb major nombre d’establiments
empresarials. Per analitzar la incidència dels ERO a les comarques, s’ha comparat el nombre
total d’expedients de regulació presentats a cada comarca en el període 2008-2013 amb el
nombre d’empreses amb establiments a la comarca (segons dades del DIRCE de 1/1/2012). El
percentatge d’expedients sobre les empreses existents a la comarca ens dona una idea
comparativa de les comarques on hi ha hagut major incidència d’expedients en termes relatius
(veure mapa 3).
La taxa d’incidència rebel·la que en el quartil de major incidència d’EROs presentats hi ha les
comarques del Montsià, Alt Camp, Bages, Baix Ebre, Alt Penedès, Pla d’Urgell, Osona, Conca de
9
Barberà, Vallès occidental i Berguedà, en ordre decreixent. En canvi les demarcacions amb una
incidència menor correspon a les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell,
Garrigues, Vall d’Aran, Cerdanya, Noguera, Priorat, Terra Alta, Pallars Jussà i Alt Empordà.
En suma, l’impacte de la crisi empresarial s’ha deixat sentir significativament més enllà dels
territoris amb major pes econòmic, estenent-se a comarques centrals com Berguedà, Bages,
Osona, o Alt Camp, Conca de Barberà i Pla d’Urgell, i també a les terres de l’Ebre: Baix Ebre i
Montsià.
Mapa 3. Incidència del ERO a les comarques
Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació
Afectats per ERO a les comarques
De les 441.441 persones afectades per ERO en els sis anys de crisi 364.860 (el 83%) son
afectats per expedients de suspensió temporal de contracte o de reducció de jornada, i 76.581
(el 17%) van ser per rescissió de contracte.
10
SUSP. TEMP. % RESCISSIÓ % TOTAL
Treballadors afectats 364.860 83% 76.581 17% 441.441
El sector amb més persones afectades és la indústria (287.597 afectats), de les quals 37.000
van resultar acomiadades.
La província amb més afectats és la de Barcelona (370.686 afectats), destacant amb major
nombre d’afectats les comarques més industrials: el Barcelonès (109.740), el Baix Llobregat
(97.052), el Vallès Occidental (68.516) i el Vallès Oriental (30.347). També registra una elevada
afectació el Bages (18.343), Osona (10.482), Maresme (9.804), Alt Penedès (9.250), l’Anoia
(8.182) i la Selva (7.665). Fora de la província de Barcelona, registren elevat nombre d’afectats
el Tarragonès (7.574) i el Gironès (7.275).
El mapa 4 mostra la distribució en el territori del nombre d’afectats per expedient de regulació
d’ocupació.
Mapa 4. Afectats per expedient de regulació
Afectats ERO 2008/2013 SUSP. TEMP. RESCISSIÓ TOTAL
Agricultura 1.738 290 2.028
Construcció 23.076 8.704 31.780
Indústria 250.527 37.070 287.597
Serveis 89.519 30.517 120.036
Total 364.860 76.581 441.441
11
A continuació tabulem les comarques agrupades per província amb relació als afectats per ERO
segons mesura, és a dir, suspensions temporals de contracte o reducció horària, i rescisió de
contracte.
BARCELONA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Penedès 866 1.097 7.287 9.250
Anoia 1.247 1.008 5.927 8.182
Bages 3.312 2.132 12.899 18.343
Baix Llobregat 17.050 9.218 70.784 97.052
Barcelonès 18.588 29.758 61.394 109.740
Berguedà 320 401 1.121 1.842
Garraf 1.089 563 5.476 7.128
Maresme 2.753 1.869 5.182 9.804
Osona 2.412 1.281 6.789 10.482
Vallès Occidental 11.416 12.236 44.864 68.516
Vallès Oriental 4.903 4.648 20.796 30.347
Total 63956 64211 242519 370686
TARRAGONA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Camp 577 465 3.182 4.224
Baix Camp 1.336 861 4.013 6.210
Baix Ebre 572 707 2.392 3.671
Baix Penedès 383 602 1.826 2.811
Conca de Barberà 227 194 1.965 2.386
Montsià 1.222 380 2.055 3.657
Priorat 83 56 28 167
Ribera d'Ebre 51 152 449 652
Tarragonès 1.515 1.706 4.353 7.574
Terra Alta 15 34 78 127
Total 5.981 5.157 20.341 31.479
GIRONA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Empordà 657 573 1.752 2.982
Baix Empordà 326 485 3.283 4.094
Cerdanya 20 32 86 138
Garrotxa 217 304 1.039 1.560
Gironès 1.344 1.586 4.345 7.275
Pla de l'Estany 187 205 1.912 2.304
Ripollès 675 290 944 1.909
Selva 1.217 1.266 5.182 7.665
Total 4.643 4.741 18.543 27.927
12
LLEIDA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Urgell 23 17 209 249
Alta Ribagorça 2
25 27
Garrigues 7 11 156 174
Noguera 72 248 416 736
Pallars Jussà 42 12 73 127
Pallars Sobirà 5 28 37 70
Pla d'Urgell 58 132 903 1.093
Segarra 31 225 458 714
Segrià 1.444 1.328 2.269 5.041
Solsonès 79 318 818 1.215
Urgell 193 133 1.433 1.759
Val d'Aran 48 20 76 144
Total 2.004 2.472 6.873 11.349
EROS, i acomiadaments a les principals ciutats de l’AMB
Barcelonès 2008-2013 EROS AFECTATS ACOMIADAMENTS
Badalona 436 5.501 1.463
Barcelona 4.539 93.689 26.412
Hospitalet de Llobregat, l' 484 7.310 1.481
Sant Adrià de Besòs 92 1.147 287
Santa Coloma de Gramenet 64 2.093 115
Total 5.615 109.740 29.758
Vallès occidental 2008-2013 EROS AFECTATS ACOMIADAMENTS
Castellar del Vallès 135 1.845 435
Castellbisbal 97 4.441 328
Matadepera 6 23 0
Montcada i Reixac 227 3.010 435
Palau-solità i Plegamans 88 3.977 767
Polinyà 61 2.986 304
Ripollet 147 2707 304
Rubí 310 6.800 1.031
Sabadell 502 6.718 1.827 Sant Cugat del Vallès 214 6.059 1.321
Sant Llorenç Savall 8 45 0
Sant Quirze del Vallès 90 4.907 297 Barberà del Vallès 245 4.013 950
Santa Perpètua de Mogoda 194 6848 1.351
Cerdanyola del Vallès 154 2.312 620
Sentmenat 37 909 76 Terrassa 550 7.639 1.586
Vacarisses 32 1.089 130 Viladecavalls 36 2.188 474 Total 3.133 68.516 12.236
13
Baix Llobregat 2008-2013 EROS AFECTATS RESC.
Abrera 105 6.771 455
Begues 8 21 0
Castelldefels 75 795 225
Castellví de Rosanes 21 284 75
Cervelló 41 514 64
Collbató 3 12 0
Corbera de Llobregat 11 245 32
Cornellà de Llobregat 247 4.125 812
Esparreguera 86 1.740 344
Esplugues de Llobregat 125 1.856 350
Gavà 131 3.274 358
Martorell 115 48.878 765
Molins de Rei 105 1.927 321
Olesa de Montserrat 47 560 191
Pallejà 29 302 19
Papiol, el 56 425 84
Prat de Llobregat, el 137 4.117 1.294
Sant Andreu de la Barca 149 3.113 235
Sant Boi de Llobregat 189 2.485 636
Sant Climent de Llobregat 21 173 0
Sant Esteve Sesrovires 82 2.517 207
Sant Feliu de Llobregat 112 1.330 454
Sant Joan Despí 98 2.485 733
Sant Just Desvern 83 2.411 172
Santa Coloma de Cervelló 39 564 65
Sant Vicenç dels Horts 100 3.782 466
Torrelles de Llobregat 2 5 0
Vallirana 19 198 97
Viladecans 157 2.108 764
Palma de Cervelló 9 35 0
Total 2.402 97.052 9.218
14
Vallès oriental 2008-2013 EROS AFECTATS RESC. EROS AFECTATS RESC.
Ametlla del Vallès 34 854 0 Montseny 1 1 0
Aiguafreda 6 95 0 Parets del Vallès 81 1.989 412
Bigues i Riells 13 140 10 Roca del Vallès, la 49 837 195
Caldes de Montbui 32 444 68 Sant Antoni de Vilamajor 10 92 18
Canovelles 53 1.004 166 Sant Celoni 47 1.667 85
Cardedeu 34 297 39 Sant Esteve de Palautordera 1 3 0
Castellterçol 1 3 0 Sant Fost de Campsentelles 46 835 103
Franqueses 80 1.189 319 Sant Feliu de Codines 13 123 38
Garriga, la 58 1.981 205 Sant Pere de Vilamajor 16 727 116
Granollers 235 4.406 705 Sant Quirze Safaja 2 14 7
Gualba 3 9 0 Santa Eulàlia de Ronçana 10 51 12
Llagosta, la 57 895 165 Santa Maria de Martorelles 3 30 0
Llinars del Vallès 36 1.362 148 Santa Maria de Palautordera 31 752 124
Lliçà d'Amunt 30 801 95 Tagamanent 4 111 60
Lliçà de Vall 75 1.131 170 Vallgorguina 12 603 204
Martorelles 61 3.633 586 Vallromanes 3 30 0
Mollet del Vallès 92 1.936 290 Vilalba Sasserra 1 3 0
Figaró-Montmany 2 15 0 Vilanova del Vallès 14 222 86
Montmeló 36 564 66 Total 1.349 30.347 4.648
4. ACOMIADAMENTS
Entre 2008 i 2013 s’han registrat a Catalunya 315.329 acomiadaments, dels quals 238.748 són
individuals amb conciliació (el 75,7%), i 76.581 acomiadaments col·lectius amb ERO (24,3%).
2008 2009 2010 2011 2012 2013 total %
Acomiadaments individuals 38.969 49.174 36.296 34.871 36.659 42.779 238.748 75,71
Acomiadaments col·lectius 9.688 16.918 13.670 11.806 16.128 8.371 76.581 24,29
total acomiadaments 48.657 66.092 49.966 46.677 52.787 51.150 315.329 100,00
La major part dels acomiadaments són individuals, previ acte de conciliació, que comporta
l’abonament per part de l’empresa de la indemnització corresponent, la liquidació i no sempre
els salaris de tramitació. La modalitat d’acomiadament col·lectiu és emprada normalment
quan s’afecta una part significativa de la plantilla de l’empresa en un període determinat que
estableix l’ET.
Si s’analitza l’evolució dels acomiadaments entre els anys 2008 i 2013 (gràfic 3) s’observa en
primer lloc que, després de la repuntada de 2009, els acomiadaments col·lectius tornen a
repuntar el 2012 per efecte de la Reforma Laboral que va propiciar una allau d’expedients de
regulació d’ocupació.
En segon lloc, i referent als acomiadaments individuals, aquests prenen una tendència creixent
després de la reforma laboral, que s’accentua encara més en el decurs de 2013. En conclusió,
15
les empreses continuen acomiadant treballadors malgrat la sortida de la recessió. Les causes
dels acomiadaments és possible que tinguin més a veure amb les facilitats derivades de la
reforma que amb la conjuntura econòmica.
Gràfic 3
5. CONCLUSIONS
La crisi econòmica que afecta Catalunya des de 2008 i les polítiques d’austeritat adoptades
amb posterioritat han contribuït a una davallada del producte interior brut generat en el
conjunt de Catalunya.
La depressió de l’activitat empresarial ha comportat un augment molt notable de la
presentació d’expedients de regulació d’ocupació a totes les comarques de Catalunya. En
total 21.548 expedients entre 2008 i 2013, amb 441.441 treballadors afectats. D’aquests,
76.581 han resultat acomiadats mitjançant ERO i uns altres 238.748 han sigut acomiadats de
forma individual. En total s’han registrat 315.329 acomiadaments amb constància registral.
Els expedients de regulació d’ocupació es reparteixen de diferent manera a les comarques de
Catalunya, afectant principalment, les de l’àrea metropolitana amb major pes en l’economia
catalana. No obstant, en proporció al nombre d’establiments empresarials, la major incidència
de la regulació d’ocupació correspon a comarques allunyades de l’àrea metropolitana com el
Montsià i el Baix Ebre, Alt Camp, Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Berguedà, i també el Bages, el
Vallès occidental, Osona i Alt Penedès.
Les 4 comarques més industrials de Catalunya: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i
Vallès Oriental concentren el 58% dels expedients presentats en el conjunt de Catalunya.
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Acomiadaments individuals Acomiadaments col·lectius
total acomiadaments
16
Es manté des de 2010 una tendència d’ERO creixent, tot i amb la gran repuntada de 2012 (any
rècord per nombre d’expedients presentats), la qual cosa indica que la crisi empresarial no
canvia de tendència malgrat el canvi de signe en el creixement del PIB.
L’augment dels acomiadaments individuals en el darrer any 2013 (17% de var. Interanual)
confirma que les empreses continuen disminuint les plantilles a Catalunya.
La reforma laboral de 2012 no ha contribuït a frenar la tendència de destrucció d’ocupació
sinó que ha facilitat l’acomiadament, ha precaritzat les condicions laborals i ha devaluat els
salaris, aprofundint la caiguda del consum intern i la pobresa.
La reforma laboral i la manca de polítiques industrials actives està tenint unes conseqüències
nefastes pel que fa a l’ocupació i la reactivació econòmica. Catalunya continua destruint
ocupació i teixit productiu. Els efectes de la pèrdua d’activitat econòmica, sobretot la
industrial, poden ser letals per a la supervivència de sectors tradicionals a Catalunya que
poden desaparèixer definitivament.
6. PROPOSTES
Necessitat d’impulsar polítiques industrials
Al marge de la crisi econòmica i financera d’abast global i dels efectes de l’endeutament, el
que ha agreujat la crisi a Catalunya i a Espanya i en dificultarà la recuperació és el desequilibri
sectorial on la pèrdua de pes de la indústria en els anys anteriors a la crisi ha afeblit la capacitat
productiva i exportadora, i la capacitat de generar ocupació.
Les causes de l’enfonsament del mercat laboral i de la creixent desocupació cal buscar-les en
la feblesa del sector productiu de l’economia. Si bé en els anys anteriors a la crisi aquesta
circumstància es va veure maquillada per uns índex de creixement per sobre de la mitjana de la
UE, amb l’impuls desmesurat de la construcció i de l’economia financera, ara deixa al
descobert un desequilibri que només es reconduirà amb una resposta industrialista.
Tal com han expressat les organitzacions de la societat civil i els agents socials en el “Pacte
per a la Indústria a Catalunya”, cal que Catalunya adopti una estratègia industrial de
reforçament de la productivitat orientada a sostenir de manera permanent la competitivitat.
Per a reconstruir unes bases productives sòlides cal actual sobre factors diversos amb
polítiques industrials actives i amb una estratègia de país amb la màxima prioritat i urgència
que busqui la complicitat de tots els agents implicats.
Les polítiques d’industrialització necessàries abasten àmbits diversos com el de la formació
professional, element clau per a la competitivitat de l’empresa. I també l’àmbit de la recerca, el
desenvolupament i la innovació. No es podrà progressar en la millora de la competitivitat de la
industria catalana sense un increment de les inversions en R+D+i de l’odre del 3% del Pib,
semblant a les regions europees capdavanteres. També caldrà dissenyar una xarxa que
connecti de forma més eficaç i real la universitat, els centres d’incubació i transferència amb les
empreses, sobretot les PIMES, per vincular més estretament recerca i producte.
17
Es precisa un impuls públic en l’acompanyament de les empreses en l’adaptació al canvi de
model, en la focalització sectorial emergent i amb potencial de creixement, i en l’emmarcament
de l’especialització intel·ligent (RIS3) en el marc de l’Horitzó 2020.
Una reestructuració del mercat energètic més eficaç i sostenible, menys depenent de la
importació, amb més diversificació de fonts i ambientalment sostenible. Perquè el cost de
l’energia, especialment de l’electricitat, no posi en perill la competitivitat del teixit empresarial
cal reformar els mecanismes distorsionadors de l’actual mercat elèctric, no deixant però
d’implementar mesures d’eficiència, estalvi, autoconsum, i de generació renovable.
Les infraestructures per a la indústria són un factor de competitivitat clau, sobretot pel que fa a
aquelles que representen un canvi de model com l’ús del ferrocarril per a les mercaderies o la
implantació de xarxes de comunicació de banda ampla. Així mateix, cal contemplar aquelles
infraestructures que permeten aprofitar els avantatges de la posició estratègica de Catalunya
envers Europa, com a nus de comunicacions i de transport a la mediterrània occidental.
Cal també de forma ineludible per a rellançar l’empresa industrial a Catalunya, una intervenció
clara per part de l’Administració per a la facilitació del crèdit, sobretot a les Pimes. El
finançament és avui, encara sota el llast de les restriccions del crèdit, un element clau ja no per
fer rebrotar nova activitat productiva sinó per tal de no perdre la que hi ha.
Finalment, cal no perdre de vista que per a un rellançament de l’economia productiva a
Catalunya cal enfortir les bases industrials, les bases manufactureres que generen ocupació i
tenen capacitat exportadora, transitant cap a un canvi de model productiu i energètic. Les claus
per a la reindustrialització en el segle XXI son el canvi tecnològic, la sostenibilitat i l’adopció de
noves formes d’organització del treball que facin del factor humà la base de la creació de valor.
