Embed Size (px)
Citation preview
IMPACTES DE LA CRISI A LES
COMARQUES DE CATALUNYA 2014
INCIDÈNCIA DELS ERO I ALTRES INDICADORS DE CONJUNTURA
ECONÒMICA A LES EMPRESES DE CATALUNYA
1
SECRETARIA D’ACCIÓ SINDICAL I POLÍTICA SECTORIAL
Abril de 2015
2
IMPACTES DE LA CRISI A LES COMARQUES DE CATALUNYA 2014
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES
3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ
4. ACOMIADAMENTS
5. CONTRACTACIÓ
6. CONCLUSIONS
NOTES METODOLÒGIQUES
El mapa dels expedients de regulació d’ocupació a Catalunya ha estat elaborat amb dades procedents de
l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
La elaboració tabulació i confecció dels mapes d’incidència dels expedients de regulació d’ocupació és
del departament de política sectorial de CCOO de Catalunya a partir de les dades de l’Observatori del
treball de la Generalitat i del DIRCE.
Pel que fa als ERO, es comptabilitzen els expedients presentats i no desistits en el període compres de
gener a desembre de 2014
3
1. INTRODUCCIÓ
L’informe anual Impacte de la crisi a les comarques catalanes 2014 presenta alguns indicadors
que permeten avaluar l’efecte de la crisi en el teixit econòmic i la seva incidència a les
comarques de Catalunya. L’informe se centra en l’estudi dels expedients de Regulació
d’ocupació com a indicador de la salut de les empreses i de la situació de mercat a Catalunya.
Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) són un indicador de l’activitat, o més ben dit, de
la pèrdua d’activitat de les empreses. El que motiva normalment un ERO és la necessitat
d’adaptar les plantilles a factors sobrevinguts de caiguda de la demanda, a les eventualitats de
la producció o la resposta davant una acumulació d’estocs, entre altres. L’instrument dels ERO
és per a facilitar un acord per a suspendre temporalment els contractes de treball (EROs de
suspensió o de reducció horària) evitant així acomiadaments. Els expedients de regulació
poden ser també de rescissió de contractes. La mesura de la rescissió de contracte se sol
emprar quan l’empresa decideix fer acomiadaments col·lectius per raons econòmiques,
tècniques, organitzatives o productives i es donen les circumstàncies descrites a l’art. 51 de
l’ET pel que fa al nombre d’acomiadaments. O també quan es tracta del tancament definitiu de
l’empresa.
El Real Decret Llei 3/2012 de Reforma Laboral va eliminar l’autorització administrativa dels
expedients de regulació per part de l’autoritat laboral. En conseqüència, transcorregut el
període de consultes entre l’empresa i la representació legal dels treballadors, l’empresa
notifica els acomiadaments sense necessitat d’autorització administrativa, podent ser aquesta
decisió empresarial impugnada en cas de constatar-se frau o alguna irregularitat. Aquesta
circumstància, junt amb l’abaratiment de la indemnització per acomiadament va produir de
manera immediata una allau d’expedients de rescissió de contracte. Moltes empreses van
aprofitar la Reforma Laboral per amortitzar llocs de treball, fet que, junt amb la devaluació
salarial ocorreguda en els anys de crisi, ha millorat la competitivitat de les empreses via
reducció dels costos laborals. Una mesura conjuntural denunciada per CCOO, ja que a més
d’injusta, perquè ha fet recaure el cost de la crisi sobre els treballadors, ha contribuït a
ensorrar la demanada aprofundint la crisi. Pel que fa a l’empresa, la devaluació laboral no
contribueix a fer l’empresa més competitiva en el moment de la represa. Continua pendent la
millora de l’eficiència energètica i de processos; la inversió en recerca i innovació; la capacitat
d’acudir a mercats exteriors, entre altres. Aquestes assignatures pendents són el coll d’ampolla
de l’empresa catalana i espanyola en aquests moments que alguns indicadors albiren un cert
estadi de recuperació.
En el context de l’actual crisi econòmica i financera, els expedients rebel·len en certa mesura la
incidència de la caiguda de la demanda interna, les dificultats de finançament, etc. en
l’activitat de les empreses. El gràfic 1 mostra la tendència antagònica entre el creixement del
PIB i la presentació d’expedients de Regulació. Quan hi ha variació positiva del creixement del
PIB, la variació del nombre d’expedients de regulació d’ocupació decau, i al contrari.
4
Gràfic 1
De l’anàlisi de l’afectació territorial dels expedients de regulació se’n poden deduir
dinàmiques internes del teixit productiu de Catalunya. El mapa dels expedients de regulació
d’ocupació per comarques mostra la incidència que està tenint la crisi a les empreses de les
comarques catalanes.
2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES
Un dels indicadors de la profunditat de la crisi econòmica és la variació del valor afegit brut
(VAB) en els territoris. La variació del VAB a Catalunya ha registrat xifres negatives en els anys
de crisi. Les dades del VAB per comarques (Anuari comarcal, Catalunya Caixa, 2013) indiquen la
recuperació del creixement en algunes poques comarques i la moderació de la caiguda
sobretot a les comarques de l’àrea metropolitana. La tendència a la recuperació continua i
millora el 2014, amb un creixement del VAB català del 1.15% en termes de variació interanual.
VAB var. % 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Catalunya -2,45% -1,01% 0,25% -1,39% -0,53% 1,15%
Espanya -1,91% -1,61% -0,16% -1,92% -1,12% 0,69%
Zona Euro -3,25% 2,42% 2,60% 0,61% 0,76% 1,63%
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
EROs en relació a variació PIB
Pib exp.
5
Gràfic 2. VAB (var % interanual)
MAPA 1. Var. % del VAB 2013
Les comarques que registren creixement del VAB el 2013 són de major a menor: La Ribera
d’Ebre, Segarra, Baix Empordà, La Conca de Barberà, El Pla d’Urgell, Osona, Alt Camp, La
Noguera i l’Alt Empordà. La resta de comarques, van registrar encara una variació negativa. No
-5,00%
0,00%
5,00%
2009 2010 2011 2012 2013 2014
Catalunya Espanya Zona Euro
Creixement del VAB (% variació interanual 2013)
Alta Ribagorça -2,89 Tarragonès -0,50
Pallars Sobirà -2,40 Priorat -0,46
Garrigues -2,02 Garrotxa -0,38
Alt Urgell -1,97 Vallès Oriental -0,31
Solsonès -1,78 Baix Llobregat -0,28
Baix Ebre -1,49 Selva -0,25
Segrià -1,20 Pallars Jussà -0,24
Ripollès -1,10 Vallès Occidental -0,23
Anoia -1,00 Bages -0,13
Gironès -0,98 Terra Alta -0,08
Baix Penedès -0,85 Alt Empordà 0,02
Val d'Aran -0,80 Noguera 0,11
Pla de l'Estany -0,79 Alt Camp 0,15
Alt Penedès -0,77 Osona 0,23
Montsià -0,75 Pla d'Urgell 0,23
Urgell -0,70 Conca de Barberà 0,79
Baix Camp -0,67 Baix Empordà 0,86
Garraf -0,67 Segarra 1,31
Barcelonès -0,66 Ribera d'Ebre 3,42
Maresme -0,60
Berguedà -0,54
Cerdanya -0,54
6
obstant, ja el 2013, es veu una caiguda molt moderada a les comarques més industrialitzades
de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com s’ha comentat el 2014 (no es tenen encara dades
per comarques), la variació del VAB ha canviat de sentit, assolint un creixement a Catalunya
del 1.15%.
Indicador de Clima Industrial
L'indicador de clima industrial ha tingut el 2014 un comportament positiu, tot i que el mes de
desembre el comportament de Catalunya s’ha situat en -8,2 punts. No obstant, es recupera en
els mesos posteriors fins els -2,5 punts el mes de març de 2015.
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
Indicador de Clima Industrial (ICI)
Catalunya Espanya
7
3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ A CATALUNYA (2014)
3.1 EROs presentats i treballadors afectats a Catalunya 2014
La crisi a l’empresa Catalana va afluixar de forma visible el 2014. El nombre d’expedients de
regulació d’ocupació (ERO) presentats va ser de 1.676, enfront dels més de 4.000 expedients
de l’any anterior. En total el descens és del 58,9%. Les persones afectades també han
experimentat un descens molt important (66,9%), passant de les 68.237 persones el 2013, a
22.571 persones afectades el 2014.
2013 2014 %var.
ERO presentats 4.082 1.676 -58,90%
Persones afectades 68.237 22.571 -66,90%
La presentació d’expedients de regulació ha anat creixent sostingudament al llarg dels anys de
crisi, arribant a un màxim el 2012, coincidint amb la Reforma Laboral. Posteriorment, però,
s’està registrant un descens, que s’ha accentuat el 2014, tot i que encara s’està per sobre,
pràcticament el doble, dels expedients presentats el 2008.
Gràfic 3
font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació
ERO presentats
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 var. % 2013-14
Agricultura 16 13 208 57 78 64 33 -48,44%
Construcció 92 347 512 650 932 572 233 -59,27%
Indústria 491 2.291 1.269 1.186 1.959 1187 509 -57,12%
Serveis 262 1.330 1.330 1.655 3.216 2259 901 -60,12%
Total 861 3.981 3.319 3.548 6.185 4.082 1.676 -58,94%
0
2000
4000
6000
8000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
ERO presentats a Catalunya
8
Els sectors que han presentat més expedients són els de Serveis (901) i Indústria (509), encara
que la major incidència en persones afectades correspon al sector de la indústria (11.845), el
68% menys que l’any anterior.
Treballadors afectats 2013 2014 Var. %
Agricultura 457 178 -61,05%
Construcció 5.584 1.754 -68,59%
Indústria 37.052 11.845 -68,03%
Serveis 25.144 8.794 -65,03%
Total 68.237 22.571 -66,92%
3.2 EROs per comarques
La única comarca que ha augmentat el nombre d’ERO és la de Les Garrigues (125%). A la resta
de comarques els expedients han disminuït el 2014 en percentatges que oscil·len entre el 30%
i el 100%.
Expedients de regulació d'Ocupació (var. %)
Alta Ribagorça -100,00% Val d'Aran -54,55%
Pallars Sobirà -100,00% Selva -53,06%
Priorat -100,00% Maresme -52,07%
Conca de Barberà -72,73% Segrià -50,36%
Gironès -72,56% Segarra -50,00%
Berguedà -70,27% Terra Alta -50,00%
Baix Camp -64,29% Alt Penedès -47,06%
Vallès Occidental -64,17% Ripollès -45,00%
Garrotxa -63,33% Cerdanya -44,44%
Barcelonès -63,25% Noguera -44,44%
Garraf -62,90% Baix Empordà -43,75%
Alt Camp -61,82% Pla d'Urgell -43,75%
Osona -61,67% Anoia -42,42%
Baix Ebre -61,33% Pallars Jussà -40,00%
Tarragonès -61,15% Urgell -37,04%
Baix Llobregat -60,72% Alt Empordà -33,33%
Baix Penedès -60,00% Alt Urgell -33,33%
Vallès Oriental -58,96% Montsià -31,96%
Solsonès -58,33% Ribera d'Ebre -30,77%
Bages -58,21% Garrigues 125,00%
Pla de l'Estany -57,58%
9
La comarca del Barcelonès és la que ha presentat més expedients (405), seguida del Vallès
Occidental i el Baix Llobregat. Aquestes tres comarques acumulen el 65,8% dels Eros
presentats a la província de Barcelona. El 80% dels expedients són temporals i el 20% restants
de rescissió de contracte.
Les que milloren més són el Barcelonès (-63,25%), el Vallès Occidental (-64,17%) i el Garraf
(-62,9%). Per contra, l’Anoia és la que millora menys (-42,4%).
ERO PROV. BARCELONA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Penedès 11 7 18 36
Anoia 11 4 23 38
Bages 12 8 36 56
Baix Llobregat 50 35 67 152
Barcelonès 167 116 122 405
Berguedà 4
7 11
Garraf 7 3 13 23
Maresme 36 4 41 81
Osona 13 1 32 46
Vallès Occidental 61 30 81 172
Vallès Oriental 41 13 33 87 Total 413 221 473 1107
A la província de Tarragona, les comarques de Tarragonès i Montsià són les que més
expedients presenten (54,5% del total de la província). La comarca del Gironès, que és la que
més establiments empresarials té de la comarca, és la que millora més, amb una reducció del -
72,56% en relació a l’any anterior. A la província de Lleida hi ha la única comarca que
augmenta els expedients en relació a l’any anterior, Les Garrigues (125%), dada poc
significativa ja que es tracta tant sols de 9 expedients presentats el 2014.
ERO PROV. TARRAGONA
Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Camp 8 1 12 21
Baix Camp 16 3 11 30
Baix Ebre 14
15 29
Baix Penedès 5 1 6 12
Conca de Barberà 1 1 1 3
Montsià 33 1 32 66
Ribera d'Ebre 1
8 9
Tarragonès 19 20 22 61
Terra Alta 1
1 2
Total 98 27 108 233
10
ERO PROV. GIRONA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Empordà 14 2 18 34
Baix Empordà 17 3 16 36
Cerdanya
5 5
Garrotxa 5 1 5 11
Gironès 12 20 13 45
Pla de l'Estany 4 1 9 14
Ripollès 3
8 11
Selva 17 5 24 46
Total 72 32 98 202
ERO PROV. LLEIDA Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Urgell 1 1 2 4
Garrigues 1 2 6 9
Noguera 3
2 5
Pallars Jussà 3
3 6
Pla d'Urgell 2
7 9
Segarra 3
3 6
Segrià 25 14 29 68
Solsonès
5 5
Urgell 3 1 13 17
Val d'Aran 2
3 5
Total 43 18 73 134
3.3 Incidència dels ERO a les comarques
El major nombre d’ERO presentats correspon als territoris amb major nombre d’establiments
empresarials. Per analitzar la incidència dels ERO a les comarques, s’ha comparat el nombre
total d’expedients de regulació presentats a cada comarca amb el nombre d’empreses amb
establiments a la comarca (segons dades del DIRCE de 1/1/2012). El percentatge d’expedients
sobre les empreses existents a la comarca ens dona una idea comparativa de les comarques on
hi ha hagut major incidència d’expedients en termes relatius (veure mapa 3).
La taxa d’incidència rebel·la que en el quartil de major incidència d’EROs presentats hi ha les
comarques del Montsià, Alt Camp, Les Garrigues, Ribera d’Ebre, Urgell, Pallars Jussà, Ripollès,
Pla de l’Estany i Anoia, en ordre decreixent. En canvi les demarcacions amb una incidència
menor correspon a les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Priorat, Noguera, Baix
Penedès, Conca de Barberà, Alt Urgell, i significativament també el Barcelonès.
És molt significatiu que les comarques més altament industrialitzades com les de l’Àrea
metropolitana de Barcelona estan entre les de menor incidència dels ERO.
11
Mapa 3. Incidència del ERO a les comarques
Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació
3.4 Afectats per ERO per mesura i sector
Del total de 22.571 persones afectades per ERO a Catalunya, la major part, 11.845 (52,4%) són
del sector de la indústria. D’aquests, tan sols 1.939 persones van patir rescissió de contracte.
L’altre 83,6% dels afectats ho van ser per mesures temporals (suspensió de contracte o
reducció horària). Les rescissions de contracte van afectat globalment a Catalunya al 23,4%
dels treballadors afectats per ERO.
Treballadors afectats ERO Catalunya (2014)
Reducció Rescissió Suspensió Total
Agricultura 3 16 159 178
Construcció 197 539 1.018 1.754
Indústria 1.477 1.939 8.429 11.845
Serveis 2.212 2.786 3.796 8.794
Total 3.889 5.280 13.402 22.571
12
L’acció sindical en el conflicte. La indústria és, en proporció a l’afectació dels expedients
de regulació, el que registra menys acomiadaments. Només el 16,3% dels afectats ho
són per ERO d’extinció de contracte. El sector de la construcció registra el 30,7%
d’acomiadaments entre el total d’afectats per ERO, mentre que el sector Serveis en
registra el 31,6%. Aquesta dada demostra la maduresa sindical d’un sector, l’industrial,
on la representació sindical dels treballadors i la capacitat de negociació davant
l’eventualitat d’un expedient de regulació d’ocupació, aconsegueix acordar mesures
alternatives a l’acomiadament.
La causa principal al·legada en la presentació de EROS és l’Aplicació de mesures
econòmiques (50% del total d’afectats), seguida de causes de la producció (37,3%), i les
causes organitzatives (9,6%). L’aplicació de mesures econòmiques sol ser emprada per
fer ajustos de plantilla, implicant acomiadaments. De fet, aquests són els ERO que
acaben amb un nombre més alt d’acomiadaments.
Construcció Indústria Serveis
ERO amb rescissió de contracte 30,70% 16,30% 31,60%
3.5 Afectats ERO per comarques
A excepció de la comarca de les Garrigues, que ha augmentat percentualment el nombre de
persones afectades, la resta de comarques han reduït molt considerablement l’afectació.
Mapa afectats per expedient de regulació (var. %) Alta Ribagorça -100,0% Maresme -62,2%
Pallars Sobirà -100,0% Alt Urgell -61,1%
Priorat -100,0% Selva -58,4%
Noguera -85,7% Ripollès -55,7%
Baix Llobregat -84,5% Vallès Occidental -54,9%
Val d'Aran -81,7% Gironès -50,5%
Garraf -80,0% Baix Ebre -49,2%
Garrotxa -77,5% Urgell -48,6%
Pla de l'Estany -77,3% Baix Empordà -48,5%
Alt Camp -75,4% Montsià -43,6%
Osona -74,4% Conca de Barberà -37,5%
Terra Alta -73,3% Ribera d'Ebre -36,6%
Berguedà -70,2% Pla d'Urgell -30,6%
Baix Penedès -69,4% Segrià -27,7%
Tarragonès -68,8% Pallars Jussà -21,1%
Barcelonès -67,4% Anoia -17,1%
Baix Camp -65,4% Alt Empordà -8,4%
Vallès Oriental -65,1% Cerdanya -8,3%
Bages -63,0% Segarra -4,3%
Solsonès -62,9% Garrigues 220,7%
Alt Penedès -62,4%
13
A continuació tabulem les comarques agrupades per província amb relació als afectats per ERO
segons mesura (reducció horària, rescissió de contracte i suspensió jornada), i sector econòmic
(Agricultura, construcció, indústria i serveis).
3.5 Afectats ERO a la província de Barcelona
Persones afectades ERO prov. Barcelona
2013 2014 Dif. Var. %
Alt Penedès 1.390 523 -867 -62,4%
Anoia 1.010 837 -173 -17,1%
Bages 2.219 822 -1.397 -63,0%
Baix Llobregat 17.382 2.695 -14.687 -84,5%
Barcelonès 17.603 5.743 -11.860 -67,4%
Berguedà 255 76 -179 -70,2%
Garraf 1.786 357 -1.429 -80,0%
Maresme 1.556 588 -968 -62,2%
Osona 1.640 420 -1.220 -74,4%
Vallès Occidental 8.648 3.897 -4.751 -54,9%
Vallès Oriental 3.487 1.218 -2.269 -65,1%
Total 56.976 17.176 -39.800 -69,9%
Persones afectades ERO per mesura
Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Penedès 20 249 254 523
Anoia 90 98 649 837
Bages 64 96 662 822
Baix Llobregat 619 811 1.265 2.695
Barcelonès 937 2.328 2.478 5.743
Berguedà 19
57 76
Garraf 28 20 309 357
Maresme 222 43 323 588
Osona 69 9 342 420
Vallès Occidental 384 516 2.997 3.897
Vallès Oriental 260 277 681 1.218
Total 2.712 4.447 10.017 17.176
14
Persones afectades ERO per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total
Alt Penedès
17 357 149 523
Anoia
26 742 69 837
Bages
100 589 133 822
Baix Llobregat
226 1.783 686 2.695
Barcelonès 2 375 803 4.563 5.743
Berguedà
15 51 10 76
Garraf
33 268 56 357
Maresme 84 47 209 248 588
Osona
51 311 58 420
Vallès Occidental
115 3.163 619 3.897
Vallès Oriental
94 933 191 1.218
Total 86 1.099 9.209 6.782 17.176
3.6 Afectats ERO a la província de Girona
Persones afectades ERO prov. Girona 2013 2014 Dif. Var. %
Alt Empordà 465 426 -39 -8,4%
Baix Empordà 536 276 -260 -48,5%
Cerdanya 36 33 -3 -8,3%
Garrotxa 298 67 -231 -77,5%
Gironès 1.466 726 -740 -50,5%
Pla de l'Estany 308 70 -238 -77,3%
Ripollès 174 77 -97 -55,7%
Selva 1.392 579 -813 -58,4%
Total 4.675 2.254 -2.421 -51,8%
Persones afectades ERO per mesura
Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Empordà 271 24 131 426
Baix Empordà 84 54 138 276
Cerdanya 2
31 33
Garrotxa 39 8 20 67
Gironès 42 317 367 726
Pla de l'Estany 9 6 55 70
Ripollès 6
71 77
Selva 71 64 444 579
Total 524 473 1.257 2.254
15
Persones afectades ERO per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total
Alt Empordà 23 53 206 144 426
Baix Empordà 16 23 85 152 276
Cerdanya
5 7 21 33
Garrotxa
7 26 34 67
Gironès
95 447 184 726
Pla de l'Estany
12 39 19 70
Ripollès
10 40 27 77
Selva 24 22 339 194 579
Total 63 227 1.189 775 2.254
3.7 Afectats ERO a la província de Lleida
Persones afectades ERO prov. Lleida 2013 2014 Dif. Var. %
Alt Urgell 36 14 -22 -61,1%
Alta Ribagorça 1
-1 -100,0%
Garrigues 29 93 64 220,7%
Noguera 98 14 -84 -85,7%
Pallars Jussà 38 30 -8 -21,1%
Pallars Sobirà 37
-37 -100,0%
Pla d'Urgell 301 209 -92 -30,6%
Segarra 117 112 -5 -4,3%
Segrià 993 718 -275 -27,7%
Solsonès 151 56 -95 -62,9%
Urgell 615 316 -299 -48,6%
Val d'Aran 93 17 -76 -81,7%
Total 2.509 1.579 -930 -37,1%
Persones afectades ERO per mesura Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Urgell 1 2 11 14
Garrigues 5 42 46 93
Noguera 6
8 14
Pallars Jussà 7
23 30
Pla d'Urgell 2
207 209
Segarra 8
104 112
Segrià 199 80 439 718
Solsonès 2
54 56
Urgell 5 7 304 316
Val d'Aran 2
15 17
Total 237 131 1.211 1.579
16
Persones afectades ERO per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total
Alt Urgell
11 3 14
Garrigues 1 2 88 2 93
Noguera
7 5 2 14
Pallars Jussà
26 1 3 30
Pla d'Urgell
25 85 99 209
Segarra
103 9 112
Segrià 16 95 208 399 718
Solsonès
41 12 3 56
Urgell
9 271 36 316
Val d'Aran
6 9 2 17
Total 17 211 793 558 1.579
3.8 Afectats ERO a la província de Tarragona
Persones afectades ERO prov. Tarragona 2013 2014 Dif. Var. %
Alt Camp 455 112 -343 -75,4%
Baix Camp 564 195 -369 -65,4%
Baix Ebre 597 303 -294 -49,2%
Baix Penedès 320 98 -222 -69,4%
Conca de Barberà 48 30 -18 -37,5%
Montsià 535 302 -233 -43,6%
Priorat 15
-15 -100,0%
Ribera d'Ebre 131 83 -48 -36,6%
Tarragonès 1.367 427 -940 -68,8%
Terra Alta 45 12 -33 -73,3%
Total 4.077 1.562 -2.515 -61,7%
Persones afectades ERO per mesura Reducció Rescissió Suspensió Total
Alt Camp 43 13 56 112
Baix Camp 83 55 57 195
Baix Ebre 43
260 303
Baix Penedès 14 3 81 98
Conca de Barberà 1 22 7 30
Montsià 106 11 185 302
Ribera d'Ebre 15
68 83
Tarragonès 110 125 192 427
Terra Alta 1
11 12
Total 416 229 917 1.562
17
Persones afectades ERO per sector Agricultura Construcció Indústria Serveis Total
Alt Camp
21 37 54 112
Baix Camp
10 101 84 195
Baix Ebre
25 193 85 303
Baix Penedès
58 40 98
Conca de Barberà
30 30
Montsià 6 26 155 115 302
Ribera d'Ebre
6 50 27 83
Tarragonès 6 129 60 232 427
Terra Alta
12 12
Total 12 217 654 679 1.562
EROS i afectats (2014) per ciutats Ciutat N. ERO var. % Afectats ERO var. %
Badalona 27 -122,2% 175 -231,4%
Barcelona 343 -172,9% 5126 -187,6%
Hospitalet de Llobregat, l' 31 -180,6% 302 -307,9%
Sant Adrià de Besòs 2 -300,0% 131 75,6%
Santa Coloma de Gramenet 2 -450,0% 9 -11222,2%
Abrera 8 -100,0% 171 -288,3%
Castelldefels 3 -500,0% 9 -2233,3%
Castellví de Rosanes 2 0,0% 34 64,7%
Cervelló 1 -300,0% 7 -442,9%
Corbera de Llobregat 2 50,0% 64 95,3%
Cornellà de Llobregat 15 -153,3% 266 -153,4%
Esparreguera 6 -200,0% 135 -323,7%
Esplugues de Llobregat 4 -475,0% 38 -1357,9%
Gavà 11 -100,0% 262 -91,2%
Martorell 7 -200,0% 118 -8837,3%
Molins de Rei 9 -111,1% 78 -83,3%
Olesa de Montserrat 1 -800,0% 1 -6900,0%
Pallejà 2 -150,0% 3 -700,0%
Papiol, el 1 -500,0% 7 -257,1%
Prat de Llobregat, el 13 -38,5% 258 -34,9%
Sant Andreu de la Barca 3 -566,7% 63 -327,0%
Sant Boi de Llobregat 21 -33,3% 353 -13,6%
Sant Climent de Llobregat 2 -200,0% 14 -435,7%
Sant Esteve Sesrovires 4 -200,0% 97 -70,1%
Sant Feliu de Llobregat 6 -116,7% 39 -164,1%
Sant Joan Despí 3 -466,7% 5 -11280,0%
Sant Just Desvern 3 -166,7% 158 -54,4%
Santa Coloma de Cervelló 3 -33,3% 19 -121,1%
Sant Vicenç dels Horts 4 -525,0% 319 -169,3%
18
Vallirana 3 -33,3% 14 -164,3%
Viladecans 10 -140,0% 85 -154,1%
Palma de Cervelló 5 40,0% 78 85,9%
Castellar del Vallès 5 -120,0% 55 -32,7%
Castellbisbal 6 -200,0% 179 -458,1%
Montcada i Reixac 15 -213,3% 271 -146,9%
Palau-solità i Plegamans 3 -333,3% 140 -30,7%
Polinyà 3 -200,0% 106 -147,2%
Ripollet 13 -53,8% 321 -40,2%
Rubí 16 -168,8% 150 -498,0%
Sabadell 17 -358,8% 147 -616,3%
Sant Cugat del Vallès 11 -254,5% 62 -772,6%
Sant Quirze del Vallès 7 -71,4% 456 -29,8%
Barberà del Vallès 11 -190,9% 221 -68,8%
Santa Perpètua de Mogoda 17 -76,5% 1194 9,5%
Cerdanyola del Vallès 10 -120,0% 168 -36,3%
Sentmenat 4 -125,0% 36 -169,4%
Terrassa 31 -154,8% 258 -125,2%
Vacarisses 3 0,0% 133 -11,3%
Ametlla del Vallès, l' 6 -33,3% 80 73,8%
Aiguafreda 1 100,0% 1 100,0%
Bigues i Riells 1 -200,0% 3 -1266,7%
Caldes de Montbui 2 -250,0% 4 -1025,0%
Canovelles 3 -133,3% 38 -234,2%
Franqueses del Vallès, les 7 -85,7% 66 -316,7%
Garriga, la 4 -225,0% 10 -1650,0%
Granollers 11 -272,7% 203 -194,1%
Llagosta, la 3 -200,0% 23 -700,0%
Llinars del Vallès 4 25,0% 43 23,3%
Lliçà d'Amunt 4 0,0% 28 -1146,4%
Lliçà de Vall 6 -50,0% 56 26,8%
Martorelles 4 -100,0% 294 -56,5%
Mollet del Vallès 5 -160,0% 8 -1700,0%
Montmeló 3 -133,3% 39 -238,5%
Montornès del Vallès 5 -60,0% 79 1,3%
Parets del Vallès 7 -42,9% 171 33,9%
Roca del Vallès, la 3 -266,7% 22 -254,5%
Sant Celoni 5 -80,0% 32 -525,0%
Sant Pere de Vilamajor 2 50,0% 15 66,7%
Santa Maria de Palautordera 1 -600,0% 3 -6366,7%
Tarragona 43 -186,0% 243 -303,7%
Lleida 57 -103,5% 541 -29,0%
Girona 29 -265,5% 176 -330,1%
19
4. ACOMIADAMENTS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS
A S’han produït 5.280 acomiadaments col·lectius mitjançant expedient de regulació d’ocupació
(-58,8%) en relació a l’any anterior. I per la via de conciliació individual, s’han registrat 48.904
acomiadaments (-10,4%). El total d’acomiadaments amb algun tipus de conciliació, ja sigui
individual o col·lectiva ha estat de 54.184, que representen el -19,6% de variació interanual.
Acomiadaments
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 var. % (2013-14)
Acomiadaments individuals 38.969 49.174 36.296 34.871 42.515 54.576 48.904 -10,4%
Acomiadaments col·lectius 9.688 16.918 13.670 11.806 16.128 12.823 5.280 -58,8%
total acomiadaments 48.657 66.092 49.966 46.677 58.643 67.399 54.184 -19,6%
La major part dels acomiadaments són individuals, previ acte de conciliació, que comporta
l’abonament per part de l’empresa de la indemnització corresponent, la liquidació i, no
sempre, els salaris de tramitació. La modalitat d’acomiadament col·lectiu és emprada
normalment quan s’afecta una part significativa de la plantilla de l’empresa en un període
determinat que estableix l’ET.
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Acomiadaments
Acomiadaments individuals Acomiadaments col·lectius
20
5. CONTRACTACIÓ
La contractació ha augmentat el 13% en relació a l’any 2013. Els contractes que més han
augmentat han sigut els indefinits 21,6%, mentre que els contracte temporals augmenten el
11,9%.
Augmenta la contractació temporal en detriment dels contractes indefinits. En el període de
6 anys de crisi s’ha produït una davallada de la contractació, alhora que han guanyat pes els
contractes temporals. Els contractes indefinits fets l’any 2008 van representar el 17% de tota la
contractació feta aquell any, mentre que el 2014 han representat només el 21,6%.
No obstant, de tots els contractes formalitzats, tan sols el 11,7% son indefinits, contra un
88,30% que són temporals. La manca de contractació fixa, i de qualitat continua sent el gran
coll d’ampolla de l’empresa, dificultant la recuperació.
Contractació
2014 var % 2013-14 % total
contractes
Indefinit 285.316 21,60% 11,70%
Temporal 2.156.301 11,90% 88,30%
total 2.441.617 13.00% 100,00%
Període Àmbit Tipus_Contracte Total Agricultura Indústria Construcció Serveis
2013 Catalunya Indefinit 234699 3076 24520 12279 194824
2013 Catalunya Temporal 1926255 55818 103692 92258 1674487
2014 Catalunya Indefinit 285316 3441 30678 15325 235872
2014 Catalunya Temporal 2156301 74931 264682 98893 1717795
6. PRINCIPALS CONCLUSIONS
El Valor Afegit Brut (VAB): La lenta i feble però progressiva recuperació del VAB coincideix
amb una disminució també progressiva presentació d’expedients de regulació. L’estadística
indica que hi ha una correlació de tendència inversa entre les variacions del PIB i la variació
dels ERO.
El VAB es recupera a Catalunya de forma molt incipient el 2013 (-0,53% de variació interanual),
i amb valor ja positiu el 2014 (1,5%). La recuperació del VAB català s’aproxima a les dades
21
mitjanes de la zona euro, mentre que a Espanya la recuperació segueix la mateixa tendència
però de manera molt més feble.
El creixement del VAB es produeix de forma desigual a les comarques.
L’indicador de Clima Industrial (ICI) ha tingut el 2014 un comportament positiu a l’alça.
Expedients de regulació d’ocupació: El nombre d’expedients ha disminuït considerablement
el 2014 (-58,9%), i el nombre de persones afectades també (-66,9%). No obstant, el nombre
d’expedients presentats el 2014 és de 1.676, pràcticament el doble de 2008, abans de la gran
allau d’EROS en la fase inicial de la crisi. Amb les xifres de 2014 de 1.676 expedients i 22.571
persones afectades, s’està lluny encara de la situació d’abans de la crisi.
Els sector que ha presentat més expedients és el de Serveis (901), encara que la màxima
afectació en persones correspon a la indústria (11.845).
Els expedients han disminuït notablement a totes les comarques a excepció de Les Garrigues
(única comarca que augmenta respecte l’any anterior). Pel que fa als afectats, també han
disminuït a totes les comarques amb diferent magnitud, a excepció de Les Garrigues.
El 80% dels expedients són temporals i el 20% de rescissió de contracte.
La major incidència de la regulació d’ocupació correspon a les comarques de: Montsià, Alt
Camp, Les Garrigues, Ribera d’Ebre, Urgell, Pallars Jussà, Ripollès, Pla de l’Estany i Anoia.
Aquestes comarques mostren una major dificultat i lentitud en la recuperació de les empreses.
Acomiadaments: El 2014 s’han registrat 54.184 acomiadaments, el que significa una
disminució global de -19,6% amb relació a l’any anterior. Els que més han disminuït són els
col·lectius, mitjançant expedient de regulació (-58,8%). El acomiadaments individuals amb
conciliació (48.904) han disminuït el -10,4%.
Contractació: S’han formalitzat 2.441.617 contractes (13% més que l’any anterior), dels quals
només l’11,7% són indefinits, i el 88,3% són temporals. La manca de contractació fixa i de
qualitat continua sent el gran coll d’ampolla de l’empresa, dificultant la recuperació.
La disminució sensible d’expedients de regulació durant el 2014 confirma que les empreses es
troben més alleugerides per una certa recuperació dels mercats i del consum intern. No
obstant, el ritme de recuperació de l’ocupació és clarament insuficient. I la mala qualitat de
l’ocupació (molt precària) que es crea és un fre en si mateix a la recuperació de les quotes de
consum que podrien fer créixer l’economia. En aquest sentit, per baixar clarament la taxa
d’atur, calen polítiques industrials, inversió en recerca i innovació, augmentar via polítiques i
inversió pública els factors de competitivitat. I finalment, mobilitzar el capital privat i el
finançament.
