Infantil i primer cicle de Primària - maristas.es · INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA ARA Curs 19-20 1 1. INTRODUCCIÓ AL LEMA 2019-2020 PER A TU, EDUCADOR, ARA "Això ho dic

Infantil i primer cicle de Primària

INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA ARA

Curs 19-20

1

1. INTRODUCCIÓ AL LEMA 2019-2020

PER A TU, EDUCADOR, ARA "Això ho dic no per espantar-vos, sinó senzillament per dir que la nostra vida és un avui: avui o mai. Jo penso en això. Demà serà el demà etern, sense capvespre, amb el Senyor, per sempre. Si jo soc fidel a aquest avui. I la pregunta que us faig és la que fa l’Esperit Sant: Com visc jo aquest avui? Al nostre cor es juga l’avui.” Papa Francesc, Homilia a Santa Marta, 12-01-2017 Respondre amb audàcia a les necessitats emergents També avui ens continues desafiant per: Abandonar vells paradigmes i buscar creativament models alternatius per fer visible l’amor del Pare en el món d’avui. Convertir els nostres cors i flexibilitzar les nostres estructures, sense por d’assumir riscos, per acostar-nos a les perifèries, en defensa dels més pobres i vulnerables. Comprometre’ns fermament en la promoció i la defensa dels drets dels infants. Despertar en nosaltres i al nostre voltant una consciència ecològica que ens comprometi amb la cura de la nostra casa comuna. 5a crida del XXII Capítol General dels Germans Maristes. 20-10-2017 Tens al davant la proposta educativa que les Províncies Maristes oferim com a lema comú per treballar durant el curs. Un curs, que també en l’inici, se’t presenta amb tota la seva força, les seves oportunitats, la seva riquesa… Perquè el que ARA tens a les mans i a l’abast dels teus sentits és el que pots viure plenament. Perquè l’ARA ens torna qui som, on som, amb qui ens relacionem, les necessitats i les oportunitats que tenim a l’abast i la possibilitat de desplegar-nos plenament. Viure en l’ARA és molt més que un mer carpe diem, en el qual treure el màxim suc al que tenim al davant, i consumir experiències acumulant sensacions i conceptes. No es tracta d’esprémer el present fins a l’última gota enfront de la inestabilitat del demà o els errors del passat. Té poc o gens a veure amb fer un exercici de presentisme vacu, en el qual qualsevol referència a la nostra tradició (personal, social o religiosa) quedi eliminada, amb el qual evadir-nos del que passa davant la nostra mirada i reposar en l’autosatisfacció personal, o en la llibertat enganyosa del nostre ego que s’oblida de la resta i dels altres. Va més enllà d’un activisme (fins i tot hiperactivisme buit) en el qual resoldre el problema que se’t planteja, com si fos un scape room a contrarellotge, uns mots encreuats o un sudoku. El que et proposem és un exercici de consciència plena, de sostenir a les teves mans el que la vida és ARA: És la teva identitat personal, qui tu ets. Amb la teva història i amb els teus somnis, que es fan presents en cada decisió conscient i que concretes en accions per viure més lliure, més ple, més protagonista del teu moment, més tu. És la teva identitat social i familiar. Tu en el teu entorn, tu en les teves relacions. Parant atenció al que hi passa: a les alegries compartides, als riscos assumits junts i als reptes afrontats en coresponsabilitat. Aquesta realitat implica saber reconèixer-te a tu i com funciones en relació amb l’altre. Però també saber mirar profundament qui és l’altre, quina és la seva identitat i com qui ets tu i qui és ell construeixen el que sou ARA. És la teva realitat propera. El que ARA mateix necessita el teu company, el teu veí, la teva família, el teu barri o la teva ciutat. És saber que el gest que el moment present et demana de fer per poder viure millor és a les teves mans; i que tens capacitat de fer-lo. Perquè ets conscient de qui ets, què pots aportar i com i amb qui pots fer-ho realitat.


Curs 19-20 2

És la consciència que habitem una casa comuna. Que se sosté en una cura i en un ús responsable dels recursos. Amb la consciència que les teves accions no només repercuteixen en el proïsme, sinó que també tenen un impacte global. Estableixen estils de relacions, models de mercat, polítiques socials… I també determinen l’existència d’un planeta més viu que mort, més net que no pas contaminat, més sostenible que explotat, més durador que limitat. És la consciència que hi ha una Realitat, amb majúscules. Una visió de sentit, de profunditat, de plenitud que és aquí, ARA. Una Realitat que no aconsegueixes copsar ni amb la ment, ni amb els sentits, però que connecta amb el teu anhel més profund, amb la teva SET de SER. ARA és el temps en què es realitza la història en la teva vida, la teva història personal i la Història de Salvació de Déu en el que és concret, en el que és palpable, en el que ets. És el moment del qual ets partícip: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop” (Mc 1, 15); i en el qual estàs cridat a viure i crear la realitat amb consciència, amb imaginació… perquè “ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell. I ningú no posa vi nou en bots vells” (Lc 5, 33-39). Per això, no cal esperar per ser alguna cosa, per fer alguna cosa. No és massa aviat perquè siguis molt jove o et falti formació. No cal esperar a acumular anys i experiència. Hi ha ja, ARA, una realitat en la qual actues i et desenvolupes. Per petit que siguis, per poca experiència que tinguis… Les teves emocions, la teva capacitat d’obertura i acolliment, d’acceptar i agrair, d’obrir-te a la novetat enfront de la rutina, de viure des de l’alegria, la presència, l’escolta, la compassió i la justícia. Tot el teu món interior i com l’expresses en el teu exterior configuren l’ARA. I tant si ets més petit o més gran, no hi ha cap veritat més gran que el que ets ARA. ARA pots reconèixer qui ets i de què és temps en la teva vida. Ja que en la vida hi ha “un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un moment de collir. Un temps de matar i un temps de guarir. Un temps d’enrunar i un temps per construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau” (Coh 3,1-15). Ja que ARA és el que existeix, “no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat. Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era” (Coh 3,1-15). Perquè la teva vida la sustenta un Déu que es realitza en l’ARA, que es defineix com a “jo-soc” (Ex 3), és un “jo soc aquí”, és més “un jo soc aquí per a tu”. La presència de Déu s’afirma i el seu ésser s’explica no com un ésser tancat en si, sinó com un ésser per al que passa aquí i ARA. ARA ens parla d’un Déu encarnat, que escriu qui és de manera paral·lela a com ho escriu cada persona. Que diu de si mateix qui és a través de la transcendència de qui és cada persona. Que s’ha fet humà i ha passat pel que passem cadascun de nosaltres perquè, a través de l’experiència de la creu, la humiliació, el dolor, el patiment i la feblesa extrema que va experimentar Jesús puguem intuir que, en tota fragilitat, feblesa, humiliació hi ha una persona cridada a ser digna, a desenvolupar-se, a viure plenament. Així és un Déu que s’aproxima a la feblesa, als marges, a les perifèries. Per salvar la persona des del que ella mateixa és i pot desplegar, no des de fora, des de la superioritat. És un Déu que entra en contacte i anima cada persona a créixer i treure la millor versió d’ella mateixa ARA. Un Déu que habita en la tasca de les obres socials, dels voluntaris, de les trobades personals, de reconèixer el que pensa diferent; fins i tot el que creu en un Déu diferent. És un Déu que ens anima a l’experiència “inter”: interdisciplinària, intercultural, interreligiosa, internacional… Per això la consciència de l’altre emana de Déu, i la globalitat de la nostra casa comuna se’ns imposa, no com una obligació externa o com un deure necessari. L’experiència de la fragilitat ARA ens crida a embrutar-nos les mans, a implicar-nos amb les persones, a posar en joc el nostre benestar en relació amb l’altre… a no tenir por d’arriscar.


Curs 19-20

3

Perquè l’ARA és tot el que podem gestionar i on ens podem expressar. És ARA quan puc estendre llaços, crear espais, facilitar trobades i acceptar allò que em fa patir i créixer a partir d’això. Aquesta és també l’experiència de Maria, que acull la realitat que li presenta l’àngel: “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”. Ella accepta i acull el que té davant: “Soc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1, 26-38). Aquesta actitud de consciència plena, d’acceptació plena del present i d’acolliment de la realitat i del que porta i acompanya l’ésser de Maria: “guardava tot això en el seu cor i ho meditava” (Lc 2, 19). Aquesta capacitat d’acollir la vida, fer-s’hi present i portar-la al més profund del cor; és l’essència de viure ARA. I per a nosaltres, Maristes, ens resulta fàcil reconèixer aquesta experiència en Marcel·lí. Des que era petit, ja a casa dels seus pares, assumeix la realitat del moment en l’acolliment als sacerdots perseguits i sent sensible a les necessitats del seu poble. Prenent consciència de l’esforç que per a ell suposa treure’s els estudis religiosos. Estant al costat del jove Montagne i acompanyant la seva mort. Decidint fundar els germanets de Maria per tal de donar resposta a les necessitats personals i socials dels joves amb els quals entrava en contacte. El seu caràcter és el de fer front al que porta l’ARA, sent creatiu i resolutiu, fent-se protagonista d’allò que el moment demana. I també, vivint en la presència de Déu en tot moment, tant quan caminava pels carrers de París com quan recorria els camins a través dels boscos a prop de la Valla. En definitiva, ARA vivim un temps oportú (kairós) per a un major i nou coneixement de Déu, de la condició humana i del món en què vivim. Avui se sol afirmar que no només vivim en una època de canvis, sinó que assistim a un canvi profund d’època. Es tracta d’una transformació en les maneres de veure, sentir, conèixer, relacionar-se, estimar, i això es percep encara de manera més visible en els joves. Per a nosaltres, com a institució marista, ARA és un temps propici per descobrir com reformular la nostra praxi educativa de manera que sigui simultàniament compatible amb la fidelitat a la nostra missió i la relació amb un món multicultural, interreligiós, connectat i global. ARA és el teu moment, la teva oportunitat de realitzar-te i prendre la teva vida a les teves mans. Aquest és el repte que porta aquest lema, aquest és el repte de la vida que se’t posa al davant i a les teves mans. És el teu moment. ARA.


Curs 19-20 4

PER A TU, ALUMNE DE PRIMÀRIA, ARA S’obre davant teu una oportunitat de viure l’ARA. Potser no ho saps, però moltes vegades ho estàs fent. Quan gaudeixes totalment del que t’agrada, quan estàs totalment ficat en un joc, quan escoltes algú amb tota la teva atenció… Aquest any et proposem que visquis tots els moments de la teva vida amb aquesta actitud. Perquè si aconsegueixes estar totalment atent al que passa ARA, hi ha moltes coses de tu que comences a viure d’una altra manera: Ets més conscient de qui ets, del que t’agrada, del que fa feliç, del que et fa ser millor i del que decideixes fer. Vius més atent als altres. Reconeixes qui són i el que signifiquen en la teva vida els teus amics, els teus pares, els teus mestres, la teva família… I així, es gaudeix més dels moments feliços, de les coses que fem junts i de les ajudes que ens donem els uns als altres quan ho necessitem. També vius més atent al teu barri i a la teva ciutat. I ets capaç de reconèixer què necessita millorar i el que tu pots fer perquè tot estigui bé ARA: col·laborar, reciclar, contaminar menys, saludar la gent… petits gestos que milloren la vida. I pots sentir-te confiat, cuidat per un Pare Bo que t’acompanya en tot el que vius i que ajuda al creixement de cada persona. Per això no cal esperar a fer-se gran per ser alguna cosa o fer alguna cosa. No és massa aviat perquè ets petit i et faltin coses per conèixer. Hi ha coses que ja pots fer ARA, que ja construeixen i aporten als altres. La forma en què expresses les teves emocions, com ajudes i aculls els altres, la capacitat de viure des de l’alegria, l’escolta, l’ajuda… Perquè el que ets ARA és la veritat més gran que pots viure. I Déu ens ajuda a treure el millor de cadascú aquí i ARA. Perquè, encara que hi ha dificultats, dolor, tristesa, malaltia… tots tenim l’opció de ser el millor que som en les situacions que ens toca de viure. Per això som solidaris, perquè creiem que tots estem cridats a ser tan bons com sigui possible… encara que de vegades necessitem que algú ens ajudi a descobrir-ho. Sent solidaris, ens convertim en aquest algú ARA. Maria i Marcel·lí vivien també l’ARA assumint les seves dificultats. Maria, la mare de Jesús, educant-lo amb amor i ajudant-lo a créixer sense estar-li a sobre tot el dia. O Marcel·lí, veient la necessitat dels infants i els joves per descobrir que fundant els Germans Maristes podia donar resposta a les necessitats que veia per a ells, sobretot per als més desfavorits. ARA, és el teu moment, l’oportunitat de créixer, de gaudir i de ser tot allò bo que portes dins. És el repte de créixer i treure el millor de tu, ARA.


Curs 19-20

5

PER A TU, ALUMNE DE SECUNDÀRIA, BATXILLERAT O CICLE FORMATIU, ARA Tens al davant un curs que, en l’inici, se’t presenta amb tota la seva força, les seves oportunitats, la seva riquesa… Perquè el que ARA tens a les mans i a l’abast dels teus sentits és el que pots viure plenament. Perquè l’ARA ens torna qui som, on som, amb qui ens relacionem, les necessitats i les oportunitats que són al nostre abast i la possibilitat de desenvolupar-nos plenament. Viure en l’ARA és molt més que un mer carpe diem, en el qual treure el màxim suc al que tenim al davant, i consumir experiències acumulant sensacions i conceptes. No es tracta d’esprémer el present fins a l’última gota enfront de la inestabilitat del demà o els errors del passat. Va més enllà d’un activisme (fins i tot hiperactivisme buit) en el qual resoldre el problema que se’t planteja, com si fos un scape room a contrarellotge, uns mots encreuats o un sudoku. El que et proposem és un exercici de consciència plena, de sostenir a les teves mans el que la vida és ARA: És la teva identitat personal, qui tu ets. Amb la teva història i amb els teus somnis, que es fan presents en cada decisió conscient i que concretes en accions per viure més lliure, més ple, més protagonista del teu moment, més tu. És la teva identitat social i familiar. Tu en el teu entorn, tu en les teves relacions. Parant atenció al que hi passa: a les alegries compartides, als riscos assumits junts i als reptes afrontats en coresponsabilitat. Aquesta realitat implica saber reconèixer-te a tu mateix i com funciones en relació amb l’altre. Però també saber mirar profundament qui és l’altre, quina és la seva identitat i com qui ets tu i qui és ell construeixen el que sou ARA. És la teva realitat propera. El que ARA mateix necessita el teu company, el teu veí, la teva família, el teu barri o la teva ciutat. És saber que el gest que el moment present et demana de fer per poder viure millor és a les teves mans; i que tens capacitat de fer-lo. Perquè ets conscient de qui ets, què pots aportar i com i amb qui pots fer-ho realitat. És la consciència que habitem una casa comuna. Que se sosté en una cura i en un ús responsable dels recursos. Sent conscient que les teves accions no només repercuteixen en el proïsme, sinó que també tenen un impacte global. Estableixen estils de relacions, models de mercat, polítiques socials… I també determinen l’existència d’un planeta més viu que mort, més net que no pas contaminat, més sostenible que explotat, més durador que limitat. És la consciència que hi ha una Realitat, amb majúscules. Una visió de sentit, de profunditat, de plenitud que és aquí, ARA. Una Realitat que no aconsegueixes copsar ni amb la ment, ni amb els sentits, però que connecta amb el teu anhel més profund, amb la teva SET de SER. Per això, no cal esperar per ser algú, per fer alguna cosa. No és massa aviat perquè siguis molt jove o et falti formació. No cal esperar a acumular anys i experiència. Hi ha ja, ARA, una realitat en la qual actues i et desenvolupes. Per molt petit que siguis, per poca experiència que tinguis… Les teves emocions, la teva capacitat d’obertura i acolliment, d’acceptar i agrair, d’obrir-te a la novetat enfront de la rutina, de viure des de l’alegria, la presència, l’escolta, la compassió i la justícia. Tot el teu món interior i com l’expresses al teu exterior configuren l’ARA; i tant si ets més petit o més gran, no hi ha cap veritat més gran que el que ets ARA. ARA ens parla d’un Déu encarnat, que escriu qui és de manera paral·lela a com ho escriu cada persona. Que diu d’ell mateix qui és a través de la profunditat de qui és cada persona. Que s’ha fet humà i ha passat pel que passem cadascun de nosaltres perquè, a través de l’experiència de la creu, la humiliació, el dolor, el patiment i la feblesa extrema que va experimentar Jesús puguem intuir que, en tota fragilitat, feblesa, humiliació hi ha una persona cridada a ser digna, a desenvolupar-se, a viure plenament. Per això la consciència de l’altre emana de Déu, i la globalitat de la nostra casa comuna se’ns imposa, no com una obligació externa o com un deure necessari. L’experiència de la fragilitat ARA ens crida a embrutar-nos les mans, a


Curs 19-20 6

implicar-nos amb les persones, a posar en joc nostre benestar en relació amb l’altre… a no tenir por d’arriscar. Perquè l’ARA és tot el que podem gestionar i on ens podem expressar. És ARA quan puc estendre llaços, crear espais, facilitar trobades i acceptar allò que em fa patir i créixer a partir d’això. Aquesta és també l’experiència de Maria que acull la realitat que li presenta l’àngel: “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill”. Aquesta actitud de consciència plena, d’acceptació plena del present i d’acolliment de la realitat i del que porta i acompanya l’ésser de Maria: “guardava tot això en el seu cor i ho meditava” (Lc 2, 19). Aquesta capacitat d’acollir la vida, fer-s’hi present i portar-la al profund del cor; és l’essència de viure ARA. I per a nosaltres, Maristes, ens resulta fàcil reconèixer aquesta experiència en Marcel·lí. Des que era petit, ja a casa dels seus pares, assumeix la realitat del moment en l’acolliment als sacerdots perseguits i sent sensible a les necessitats del seu poble. Prenent consciència de l’esforç que per a ell suposa treure’s els estudis religiosos. Estant al costat del jove Montagne i acompanyant la seva mort. Decidint fundar els germanets de Maria per tal de donar resposta a les necessitats personals i socials dels joves amb els quals entrava en contacte. El seu caràcter és el de fer front al que l’ARA porta, sent creatiu i resolutiu, fent-se protagonista d’allò que el moment demana. I també, vivint en la presència de Déu en tot moment, tant quan caminava pels carrers de París com quan recorria els camins a través dels boscos a prop de la Valla. ARA és el teu moment, la teva oportunitat de realitzar-te i prendre la teva vida a les teves mans. Aquest és el repte que porta aquest lema, aquest és el repte de la vida que se’t posa al davant i a les teves mans. És el teu moment. ARA.


Curs 19-20

7

PER A TU, JOVE DE LES OBRES SOCIALS Aquest és un moment que t’ofereix oportunitats úniques. Si penses en les persones amb qui has compartit el dia d’avui, segurament hi ha algú amb qui t’has sentit com cap altre dia fins ara. Cada dia és únic, cada moment té sentit per si sol, i cada instant de la teva vida és ARA (aion). Cada moment de la teva vida t’ha portat a aquest ARA. ARA t’obre les portes, també, de la resta de moments de la teva vida. Cada moment és ARA. ARA ens plantegem els camins que tenim al davant. ARA no és només un temps que passa (kronos), com un rellotge o un cronòmetre. ARA no és la pressa d’obtenir la victòria abans que acabi el partit ni la necessitat de córrer més ràpid que els altres en una cursa. ARA és l’oportunitat sense pressa, la confiança que tot pot sortir bé i que sempre és un bon moment per endinsar-se en un mateix (kairós), des de la comunitat. ARA és un moment per repensar el teu paper en la teva comunitat. Quines oportunitats hi veus? Què pots aportar a les persones que t’envolten? ARA és també el moment oportú per imaginar els teus futurs possibles. Cada ARA, a partir d’ARA, ha de ser una acció que et porti al que has triat, sense por, perquè sempre pots recomençar. ARA, sense por, pots entrar en la teva interioritat per obrir-te després als altres i al teu futur. ARA és el moment que t’uneix al planeta i a la societat. ARA comparteixes una casa comuna, i el que facis pot cuidar-la o maltractar-la. ARA és un moment d’elecció. ARA és la teva oportunitat per endinsar-te en el sentit de la teva vida. Les teves emocions, el teu caràcter i els moments pels quals passa la teva vida són ARA cada dia. La capacitat d’agrair totes les coses bones que vinguin i de gaudir profundament de cada ARA afortunat t’ajuda a sentir-te acompanyat en una societat que no és tan comprensiva o amable com ens agradaria. L’habilitat per demanar perdó quan, ARA, vols rectificar alguna cosa del passat. Aquest any, a totes les persones que estem vinculades als Maristes de Champagnat ens arriba el repte de viure amb plenitud l’ARA. Pren la teva vida a les mans ARA.


Curs 19-20 8

2. ANNEX 1: RESSONÀNCIES BÍBLIQUES

Antic Testament Gn 1

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: ‒Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: ‒Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: ‒Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: ‒Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: ‒Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra. I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia. Déu digué: ‒Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los: ‒Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: ‒Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: ‒Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen. Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:


Curs 19-20

9

‒Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Déu digué encara: ‒Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

Ex 3,1-8. 11-14

Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: ‒Moisès, Moisès! Ell respongué: ‒Soc aquí. Déu li digué: ‒No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I va afegir: ‒Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué: ‒He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. Moisès digué a Déu: ‒Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte? Déu li va respondre: ‒Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya. Moisès va dir a Déu: ‒Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres", si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre? Llavors Déu digué a Moisès: ‒Jo soc el qui soc. I afegí: ‒Digues als israelites: “Jo soc” m’envia a vosaltres.

Lv 25,23 “Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters”.

Dt 22, 4.6

“Si veus l’ase o el bou del teu germà israelita caiguts en el camí, no te’n desentenguis: ajuda’l a aixecar-los. Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria.”


Curs 19-20 10

Coh 3,1-15

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar i un temps de construir. Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n. Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau.

El qui treballa, què en treu del seu esforç? M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu. Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat. Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.

Nou Testament Mc 1, 14-15

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova”.

Mt 10, 7-8

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

Lc 5, 33-39

Llavors li digueren: ‒Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen. Jesús els respongué: ‒¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran. Els proposà també una paràbola: ‒Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous. Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor”.


Curs 19-20

11

Mc 4, 26-29 Deia encara: ‒Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.

Jn 4, 4-15

Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: ‒Dona’m aigua. Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: ‒Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: ‒Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. La dona li diu: ‒Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell? Jesús li respongué: ‒Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. Li diu la dona: ‒Senyor, dona’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

Mc 8, 14-21

Els deixebles s’havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. Jesús els va fer aquesta advertència: ‒Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes. Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n’adonà i els digué: ‒Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit? ¿Teniu ulls, i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? »¿No recordeu quantes cistelles vau omplir amb els bocins que havien sobrat quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes? Ells li responen: ‒Dotze. ‒I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir? Li diuen: ‒Set. I els digué: ‒¿Encara no ho enteneu?

Mc 9, 30-32

Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: ‒El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.


Curs 19-20 12

Mc 10, 26-31 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: ‒Si és així, qui pot salvar-se? Jesús se’ls mirà i digué: ‒Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. Llavors Pere li va dir: ‒Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Jesús digué: ‒Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.

Mc 13, 28-29, 33-37

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: “Vetlleu!”.

Lc 12, 4-7

A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

Mt 6, 25-34

Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’elles. I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.


Curs 19-20

13

3. ANNEX 2: RESSONÀNCIES MARISTES

Pare de Germans – Germà Llorenç El germà Llorenç anava a Le Bessat a fer catequesi. Era un poblet petit, dalt de les muntanyes, on no hi havia sacerdot. El germà Llorenç baixava els dijous a la Valla. N’agafava aliments. Solia menjar pa, sopes, patates i formatge. I cuinava ell mateix. Recorria el poble amb una campaneta per cridar els nens. Els ensenyava a resar, a llegir i els feia catequesi. També parlava als grans. (Quan la bona gent del poblet el veia, es treien el barret per saludar-lo.) Un dia conversava amb Marcel·lí, que el va acompanyar una estona pel camí. Hi havia neu i feia fred. El germà Llorenç, amb un sac ple de pa i patates per a una setmana, suava pel pes en les pujades. Marcel·lí li va dir: —Germà, quin ofici més penós et toca! —No, pare —va contestar el germà—; és agradable. —No veig què té d’agradable carregar un sac a coll, amb perill de caure rodolant per un barranc. —Crec que Déu compta les nostres passes i ens donarà el cel. —I estàs content d’anar per aquestes muntanyes a ensenyar la doctrina i fer classe, portant el pa com un pobre? —li va preguntar Marcel·lí. El germà Llorenç va dir: —I tan content que no ho canviaria per res del món. —Però avui ens ha tocat un dia pèssim. —No, pare; és un dels dies més feliços de la meva vida. Quan deia això, Llorenç plorava. Marcel·lí va haver de fer esforços per contenir les llàgrimes. Més tard, quan va anar a escola de Tarentaise, el germà Llorenç no va abandonar la catequesi de Le Bessat. Hi pujava els dijous i els diumenges. (Era tan senzill i tan bo que tots els habitants de Le Bessat l’estimaven.)

Pare de Germans – Tinc una arma Quan Marcel·lí feia tercer de teologia, va caure malalt. Va tornar a casa per descansar uns mesos. Tenia prohibit estudiar. Va treballar al camp i es va curar. Napoleó tornava a París, escapat d’Elba. Marcel·lí passejava per Lió, tranquil·lament. Algú el va avisar: —Com aneu així pel carrer? No sabeu que acaben d’insultar un altre sacerdot i que ha anat de poc que no el tiren al riu? On aneu? Marcel·lí va contestar: —De què he de tenir por? No he fet mal a ningú. Vaig al seminari. —Precisament –va comentar— l’han registrat, perquè diuen que hi ha armes. —És clar! Jo en duc una aquí –va dir Marcel·lí i li va ensenyar el llibre d’oracions. Va donar les gràcies a aquell home i va seguir el seu camí.

L’aventura de Marcel·lí – Servidor dels pobres Marcel·lí, que va sentir sobretot el dolor i la marginació dels pobres, va optar per un estil de vida senzill i auster. Quan va fundar els maristes, no tenia diners i va haver de demanar préstecs per pagar la primera casa on es van allotjar els germans a la Valla. Els joves que van anar a viure amb ell encara eren més pobres i per mantenir-los només tenia el seu sou i les col·lectes de la parròquia. El règim d’aquella casa era com el de la gent senzilla del poble: pa integral, formatge, patates, llegums i alguna vegada una mica de carn, sense cap mena de condiment, ja que els germans que hi arribaven eren joves i no sabien cuinar. Quan va arribar a la Valla com a coadjutor, va trobar alguns pares pobres que desatenien els seus fills i els deixaven sense cap mena de cultura ni coneixement religiós. Marcel·lí va acollir aquells nens a la casa dels germans i es va encarregar d’alimentar-los i vestir-los. El primer any n’eren dotze i el nombre es va incrementar en anys successius.


Curs 19-20 14

No obstant això, l’atenció de Marcel·lí no es limitava únicament als infants. Va proporcionar aliment i roba a totes les persones necessitades. Va fer preparar menjar per als malalts i enviava dos germans o alguna persona de bon cor perquè vetllés al seu costat durant la nit. Un altre gest d’amor als pobres que va fer Marcel·lí els últims anys de la seva vida va ser acollir i cuidar alguns ancians desemparats que no tenien mitjans per viure. Va posar un germà al seu servei i els va proporcionar tot el que necessitaven, demanant-los que visquessin com a bons cristians. Alguns patien malalties greus i uns altres vivien moralment enfonsats. Això feia molt penós i difícil atendre’ls. Però la caritat, que és pacient i ho suporta tot, va ajudar Marcel·lí a superar aquestes situacions. Entre els primers compromisos que demanava als germans indica novament: “Ens comprometem a instruir gratuïtament tots els nens pobres que es presentin al senyor rector”. No es conforma que se’ls ensenyi el catecisme; vol que, a més, se’ls doni la cultura i els coneixements necessaris, sense que hi hagi cap diferència en el tracte que es tingui amb aquests nens i el que es doni a uns altres de posició més elevada. Malgrat que no va poder atendre totes les sol·licituds que li van arribar, Marcel·lí va deixar molt clar que aquest servei que poden fer els germans entra de ple en la seva missió.

L’aventura de Marcel·lí – Sempre en la lluita L’obra dels maristes va créixer a base de molts sacrificis i esforços. En alguns moments, Marcel·lí va tenir la lluita dins de la mateixa Església. Entre els anys 1821 i 1824, el vicari de la diòcesi, senyor Bochard, es va convertir en un enemic declarat de l’obra dels germans. Va intentar per tots els mitjans suprimir-la o, en cas contrari, unir-la amb una altra congregació que ell mateix havia fundat a Lió. Però al febrer de 1824, aquest vicari deixa la diòcesi i el bisbe afavoreix els germans; fins i tot arriba a autoritzar i donar suport a la compra de l’Hermitage per a la nova casa. Marcel·lí va haver de lluitar també per construir casa seva, per afrontar algunes situacions difícils entre els germans, per aconseguir autoritzacions per a les escoles, per sortir-se’n de dificultats econòmiques greus… Una altra de les preocupacions de Marcel·lí va ser obtenir l’aprovació oficial de la congregació. Després de diverses cartes i viatges, ho va intentar per última vegada al gener de 1838. Al llarg de tres mesos a París va recórrer oficines i despatxos fent gestions i anant d’un costat a un altre. Tot eren dificultats que reflectien la nul·la voluntat de concedir l’autorització. Marcel·lí va continuar constant amb els seus propòsits, però va morir sense veure reconeguda oficialment la seva obra. El que sí que va conèixer Marcel·lí va ser l’aprovació, per part de la Santa Seu, de la Societat de Maria, de la qual en formava part. Va ser el 29 d’abril de 1836. Amb l’aprovació, la Societat de Maria va rebre l’encàrrec d’enviar missioners a Oceania. Els tres primers germans maristes missioners van ser els que van marxar cap a Nova Zelanda. L’any 1840, Marcel·lí continuava treballant incansablement. En veure la necessitat d’estar al servei de tots els nens, especialment els més necessitats, Marcel·lí va enviar dos germans a París a preparar-se en una escola per a sordmuts. Però la seva úlcera d’estómac, que li havia originat diverses crisis en anys anteriors, i que sens dubte era deguda als disgustos, les preocupacions i el cansament dels viatges, molts d’ells a peu, va tornar a agreujar-se. El dissabte 6 de juny de 1840, vigília de Pentecosta, quan els germans cantaven la salve, a primera hora del matí, a l’inici de les seves oracions, Marcel·lí lliurava la seva vida a les mans bondadoses de Déu. Amb 51 anys de vida, Marcel·lí va aconseguir veure alguns fruits de la seva obra. En la seva congregació s’hi havien inscrit 421 germans o novicis, dels quals 92 s’havien retirat i 49 ja havien mort; hi havia, doncs, 280 germans que dirigien 48 escoles i en les quals atenien uns 7000 infants i joves. El seu somni començava a fer-se realitat: “Totes les diòcesis del món entren en els nostres projectes.” G. Ernesto Sánchez, Superior General: “El nou inici ja ha començat” (20-10-2017) L’endemà de la meva elecció, em van sol·licitar un vídeo breu per a un grup de joves de les nostres escoles als Estats Units, que es reunien per viure uns dies d’experiència en clau de “Una nova la Valla”. Va ser un vídeo que vaig fer també extensiu al grup de joves brasilers que he esmentat a l’inici. Prenent com a símbol la taula, vaig voler explicar de manera senzilla i pedagògica el que per a mi podria significar “Una nova la Valla”, en línia amb el que hem reflexionat junts al llarg d’aquest Capítol. La taula que Champagnat va construir es recolza equilibradament en quatre potes, que bé podrien ser com quatre pilars importants d’aquest Nou Començament: el primer, la nostra incansable recerca de sentit, la nostra recerca de Déu; el segon, formar llars que cuiden de la vida i que generen nova vida; el tercer, ser profetes de la dignitat humana, presents amb els nens i joves més vulnerables i sense veu; el quart, ser presència guaridora i co-creadora de la nostra casa comuna.


Curs 19-20

15

4. ANNEX 3: RESSONÀNCIES DE L’ESGLÉSIA I ELS SEUS AUTORS

Encíclica Laudato Si, Papa Francesc: 13. El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar. El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat. La humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per a construir la nostra casa comuna. Desitjo reconèixer, encoratjar i regraciar tots els qui, en els més variats sectors de l’activitat humana, estan treballant per garantir la protecció de la casa que compartim. Mereixen una gratitud especial els qui lluiten amb vigor per resoldre les conseqüències dramàtiques de la degradació ambiental en les vides dels més pobres del món. Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en els sofriments dels exclosos. 14. Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots, perquè el desafiament ambiental que vivim, i les seves arrels humanes, ens interessen i ens impacten a tots. El moviment ecològic mundial ja ha recorregut un llarg i ric camí, i ha generat nombroses agrupacions ciutadanes que han ajudat a la conscienciació. Lamentablement, molts esforços per buscar solucions concretes a la crisi ambiental solen ser frustrats no sols pel rebuig dels poderosos, sinó també per la falta d’interès dels altres. Les actituds que obstrueixen els camins de solució, fins i tot entre els creients, van de la negació del problema a la indiferència, la resignació còmoda o la confiança cega en les solucions tècniques. Necessitem una solidaritat universal nova. Com van dir els Bisbes de Sud-àfrica, «es necessiten els talents i la implicació de tothom per a reparar el dany causat per l’abús humà a la creació de Déu».1 Tots podem col·laborar com a instruments de Déu per a la cura de la creació, cadascú des de la seva cultura, la seva experiència, les seves iniciatives i les seves capacitats. H. Küng, Vida eterna?2 El gran interrogant per a l’home és el relatiu al sentit de la vida. D’aquesta manera, el sentit del ser cristià no és només “conèixer Déu”, “estimar Déu”, “servir Déu”, sinó també autorealització, autodesenvolupament, humanització.3 La vida eterna, no només ens remet al cel. El mateix Pare Nostre diu que té conseqüències aquí i ara: “Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel”. Això s’explica en un doble sentit:4 ‒La terra remet l’home al cel de Déu: la fidelitat a la terra, per no deixar de ser humana, s’ha de mantenir oberta al cel. ‒El cel de Déu remet a l’home de la terra: L’esperança en el cel, per no deixar de ser humana, s’ha de mantenir unida a la terra. L’específic de l’esperança cristiana en el cel lligat a la terra és això: que ens veiem aclarits, preservats i alliberats respecte de nosaltres mateixos:5 ‒Alliberats de la urgència i de la neurosi opressiva d’haver d’instaurar per nosaltres mateixos el cel en la terra. No és haver de construir enfront de tot “felicitat ara”. ‒Preservats de la resignació o del cinisme, que fan presència en el fracàs i la mort. No és que sigui abans de res “felicitat després”. ‒Aclarits primer de tot sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres il·lusions d’operativitat, disponibilitat i efectivitat; com també sobre les nostres veritables possibilitats de transformar el món. La tasca concreta de la teologia avui dia, elaborada sobre el missatge bíblic, és la de fonamentar els horitzons de sentit i valor de les persones. I això es tradueix en una sèrie d’actuacions i posicions vitals rellevants per a les persones:6

1 Conferència dels Bisbes Catòlics de Sud-àfrica, Pastoral Statement on the Environmental Crisis (5 setembre 1999). 2 Síntesi d’Eladio Díez Sancho 3 H. Küng, ¿Vida Eterna? Munic. 1982. Pàg. 290 4 H. Küng, ¿Vida Eterna? Munic. 1982. Pàg. 324 a 325 5 H. Küng, ¿Vida Eterna? Munic. 1982. Pàg. 326 6 H. Küng, ¿Vida eterna? Munic. 1982, pàg. 343


Curs 19-20 16

‒Tot el que existeix –incloent-hi tradicions, institucions i autoritats– té caràcter provisional. ‒La meva pròpia existència, i la història de cada ésser humà i de tota la humanitat reclamen saber el seu sentit últim; així jo no puc jutjar en última instància ni la meva pròpia vida, ni la història; ni buscar que qualsevol institució humana pugui resoldre-ho tot. ‒La veritable consumació i felicitat de la humanitat es donarà quan hi participin tots els homes. ‒La plenitud de sentit de la meva vida i de la humanitat no es donaran fins a la trobada amb la realitat manifesta de Déu. Però sense oblidar que l’experiència de Jesús, cridant-nos a ser els seus deixebles implica ser conscients i implicar-se en la tasca que cadascú té en la seva vida, a les seves mans: “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi.”7

L’Església, poble de Déu: conseqüències d’aquesta afirmació8 Tots els creients són poble de Déu; queda, doncs, exclosa una clericalització de l’Església. Aquesta ha estat potser l’aportació més pràctica del Concili Vaticà II. Evidentment no es tracta d’una descoberta de finals d’aquest segle, com si la història anterior de l’Església l’hagués considerat com a únicament constituïda pel clergat. Del que es tracta, més aviat, és de l’encert d’acostar-se a la realitat “ecclesia” partint d’allò que ens fa a tots iguals, perquè tots som membres de ple dret de la comunitat creient en Crist. Ara bé, les idees són creadores de realitat. Per això, si de debò creiem que l’Església és “poble de Déu”, que tots formem part d’aquest poble, llavors se li posa un fre i es fa una crítica al que es pot anomenar “clericalització de l’Església”. Concretament s’exclou: ‒La identificació entre Església i una part d’ella: només cal pensar en el llenguatge quan diem expressions del tipus “l’Església i els laics”, com si es pogués distingir entre totes dues realitats (tampoc es podria dir “l’Església i la jerarquia” per la mateixa raó, encara que aquesta expressió s’ha sentit menys que l’anterior). ‒Una estructuració concreta tal que impedeixi que, d’alguna forma, es transparenti la igualtat essencial de tots els membres del mateix poble...

Poble de Déu per lliure decisió humana: no existeix una “hipotastasió” de l’Església. Si abans hem dit que l’Església no és la suma dels individus i que és fonamental la crida, la convocació de Déu, també és important saber que el poble de Déu no existeix sense homes i dones. No es pot parlar d’una Església hipostasiada, és a dir, per damunt i independentment de les persones que la formen. Per això, no es pot concebre l’Església com una institució intermèdia entre Déu i els homes perquè, encara que l’Església com a comunitat és alguna cosa més que la suma de les individualitats, també és veritat que l’Església continua sent “la comunitat dels creients, que Déu ha congregat per formar el seu poble”. L’Església no és Déu, ni Crist, ni l’Esperit, sinó que l’Església som nosaltres.

El poble de Déu és un poble històric: no a la idealització de l’Església. Amb aquesta idea requerim el que s’ha dit anteriorment. Si l’Església s’entén a si mateixa com a poble de Déu, llavors no és una entitat suprahistòrica, sinó que serà sempre “un poble viu, congregat dels pobles d’aquest món i que camina al mig i al llarg dels temps”9. Aquest caràcter històric fa impossible veure l’Església aliena a tot error, a tota equivocació i a tot pecat (la qual cosa seria caure en la idealització de l’Església). En un altre cas seria perfecta i la perfecció continua corresponent només a

7 Mt 10, 38 8 H. KÜNG, La Iglesia Católica, Debate, Barcelona 2005, pàg, 152-160. D. MOLINA, Apuntes y citas presentadas en la asignatura “Eclesiología”, Facultat de Teologia de Granada, curs 2014-15. 9 H. KÜNG, La Iglesia Católica, Debate, Barcelona 2005, pàg. 158.


Curs 19-20

17

Déu. L’Església serà sempre l’Ecclesia semper reformanda, subjecta també al judici de Déu i que necessita cada dia convertir-se i confiar en la misericòrdia de Déu.

La dimensió social de la fe10 L’ARA de l’Església s’ha de llegir en una clau social, que va més enllà de l’acció social (unes vegades des de la caritat i unes altres des de la solidaritat) que duu a terme, sinó a través de tot el que implica la dimensió social de la fe. I també integrant això des del sentit d’unitat que Déu dona a l’experiència personal realitzada en la societat. La fe no és una creença privada i intimíssima, sinó que té implicacions sobre la nostra vida en societat. El contrari suposaria afirmar que una dimensió crucial de la nostra vida humana, la vida en societat és aliena al pla de Déu. L’Escriptura ens mostra un Déu preocupat per les condicions de la vida social del seu poble: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis” (Ex 3,7-8). En l’Evangeli hi ha múltiples referències a la realitat social contemporània, la qual cosa mostra que el Senyor Jesús no n’era aliè i la incloïa en el seu ensenyament. “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom” (Mt 20, 25-28). A més, la dinàmica de la salvació segons l’Evangeli ha de començar ja en la nostra vida en aquesta terra. Per tant, la salvació que porta l’Evangeli ha de ser capaç de transformar en certa mesura les injustícies i opressions existents avui. D’aquesta manera, l’Església no només és conscient d’aquesta dimensió social, sinó que desenvolupa tota una manera d’entendre-la i desenvolupar-la: la Doctrina Social de l’Església: La doctrina social de l’Església té una categoria pròpia. No és una ideologia, sinó la formulació acurada del resultat d’una atenta reflexió sobre les complexes realitats de la vida de l’home en la societat i en el context internacional, a la llum de la fe i de la tradició eclesial. El seu objectiu principal és interpretar aquestes realitats, examinant la seva conformitat o diferència amb el que l’Evangeli ensenya sobre l’home i la seva vocació terrestre i, alhora, transcendent, per orientar en conseqüència la conducta cristiana.11 Així, dins de la pròpia Església, teòlegs i agents socials tenim la referència de la tradició i reflexió eclesial en temes tan importants com els següents: ‒El tractament dels Drets Humans i la dignitat humana com un principi fonamental de la vida cristiana. ‒La situació de la família com a comunitat social, concretant-ho en la realitat de la vida familiar i el paper de la dona en la societat. ‒El treball situat per davant de la vida economicosocial, que és una constant de la propietat, els sistemes econòmics, el desenvolupament i l’empresa. ‒La vida política del creient, entre la qual destaquen aspectes com el bé comú, la democràcia, la societat civil, el paper de l’Estat en l’economia, la resistència al poder i les relacionis Església-Estat. ‒La relació del creient amb el medi ambient. ‒La pau com a principi de la vida social i mundial, juntament amb les relacions de la comunitat internacional.

10 G. VILLAGRÁN, Apuntes y citas presentadas en la asignatura “Doctrina Social de la Iglesia”, Facultat de Teologia de Granada, curs 2015-16. 11 Sollicitudo Rei Socialis, 41.


Curs 19-20 18

5. PROPOSTA PEDAGÒGICA I PASTORAL

INICI DE CURS EN CLAU D’ARA Comencem un nou curs, i aquest any el lema ens convida a viure l’ara. Ja no és el curs passat, pot ser haurem canviat de companys, de tutors, de professor… i tampoc no som els mateixos. Ha passat l’estiu, ens han passat coses… Tampoc podem començar el curs pensant ja en el final, en el resultat, en el temps que hi ha pel mig, perquè són moltes les experiències que viurem junts i estar pensant sempre en el que encara falta per arribar és molt cansat i ens impedeix gaudir del que tenim al davant. Començarem el curs, doncs, amb un exercici de prendres consciència del que tenim ara, a primers de setembre, avui… Amb un primer exercici farem servir un caramel (gummy). Necessitarem uns 5-10 minuts. La tasca consisteix a menjar un caramel de manera conscient. Hauràs d’invertir entre 20-30 segons en cadascuna de les vuit fases següents:

• Subjectar: agafa un dels gummys (o el caramel que triïs) i subjecta’l al palmell de la mà o amb els dits. Concentra-t’hi, observa’l com si fos la primera vegada que veus una cosa semblant. En sents el pes a la mà? projecta una ombra sobre el palmell?

• Veure: pren-te el teu temps per veure realment el caramel. Imagina que mai havies vist un caramel així. Observa’l amb tota atenció. Deixa que els teus ulls l’explorin. Examina els punts on la llum brilla més, els espais més foscos, els plecs.

• Tocar: mou el caramel entre els teus dits, explora’n la textura. Quina sensació et transmet amb l’altra mà? • Olorar: acosta’t el caramel al nas i percep les sensacions amb cada inspiració. Fa olor d’alguna cosa? Deixa

que t’ompli la consciència. Si no fa olor de res, o gairebé no fa olor, percep això també. • Col·locar: acosta’t el caramel a la boca, lentament, i nota com la teva mà i el teu braç saben exactament

on han de col·locar-lo. Posa-te’l en la boca amb delicadesa, percebent què fa la llengua per “rebre’l”. Sense mastegar, explora les sensacions que t’aporta el fet de tenir el caramel a la llengua. Comença a explorar gradualment amb la llengua; concedeix-te trenta segons o més si ho prefereixes.

• Mastegar: a continuació, mossega el caramel conscientment i percep els efectes del caramel a la boca. Centra’t en els seus sabors. Sent-ne la textura quan les dents el mosseguen. Continua mastegant lentament, però no te l’empassis encara. Percep què passa a la teva boca.

• Empassar: comprova si detectes la primera intenció d’empassar quan sorgeixi a la teva ment. Experimenta-la amb plena consciència abans d’empassar. Nota els moviments de preparació de la llengua. Comprova si ets capaç de seguir les sensacions que et produeix l’acte d’empassar el caramel.

• Si pots, sigues conscientment com baixa fins a l’estómac. I si no te l’empasses immediatament, percep de manera conscient el segon o fins i tot el tercer intent, fins que no quedi res a la teva boca. Percep què fa la llengua després d’empassar-te’l.

• Efectes posteriors: finalment, atura’t un moment per notar els efectes posteriors de l’exercici. N’has percebut el sabor a la boca?, què sents ara que el caramel ja no és a la teva boca? Anota les teves sensacions mentre feies l’exercici.

Ja que has aconseguit centrar-te en l’ARA amb el caramel, et convido a observar quines sensacions i emocions reconeixes en tu ara. Però l’ara va més enllà de tu. Dedicarem un parell de minuts a observar les cares de les persones que estem compartint aquest inici de curs. Veiem cada rostre i reconeixem la sensació que ens produeix veure’l. L’ara va més enllà d’aquesta classe, d’aquest grup de companys… hi hauria tot el conjunt del col·legi, de la nostra ciutat, del nostre país, del món… Farem un exercici fàcil. Observarem què passa al món ara. Google treu anualment una revisió del que preocupa la societat a partir del que es rastreja al seu cercador. Veure aquest vídeo ens permet situar-nos en l’ARA del món: Google - Year In Search 2018: https://www.youtube.com/watch?v=6aFdEhEZQjE


Curs 19-20

19

I la paraula de Déu també té alguna cosa per dir-nos ara: Mc 4, 26-29

Deia encara: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega”.

Aquest evangeli ens convida a viure atents al que passa ara, al moment en què som, perquè Déu ja cuida que cada cosa tingui el seu temps, i si no estic present en el moment concret en què soc ara, quan vulgui assaborir-lo, gaudir-ne… ja haurà passat. Per acabar escoltarem les paraules del germà Ernesto Sánchez, superior general dels maristes, que també ens convida a reconèixer l’ara. G. Ernesto Sánchez, Superior General: “El nou inici ja ha començat” (20-10-2017) L’endemà de la meva elecció, em van sol·licitar un vídeo breu per a un grup de joves de les nostres escoles als Estats Units, que es reunien per viure uns dies d’experiència en clau de “Una nova la Valla”. Va ser un vídeo que vaig fer també extensiu al grup de joves brasilers que he esmentat a l’inici. Prenent com a símbol la taula, vaig voler explicar de manera senzilla i pedagògica el que per a mi podria significar “Una nova la Valla”, en línia amb el que hem reflexionat junts al llarg d’aquest Capítol. La taula que Champagnat va construir es recolza equilibradament en quatre potes, que bé podrien ser com quatre pilars importants d’aquest Nou Començament: el primer, la nostra incansable recerca de sentit, la nostra recerca de Déu; el segon, formar llars que cuiden de la vida i que generen nova vida; el tercer, ser profetes de la dignitat humana, presents amb els nens i joves més vulnerables i sense veu; el quart, ser presència guaridora i co-creadora de la nostra casa comuna. Aquest text ens convida a viure activament l’ara, i ens deixa unes preguntes sobre les quals compartirem escrivint en un paper continu. Les preguntes són: ‒Què em dona sentit ara? És a dir, que m’ajuda a gaudir de la vida avui, a viure-la més plenament, més conscientment, més feliç… ‒Com puc cuidar el que visc ara? És a dir, en aquesta classe, avui, què puc fer per tenir millors relacions, perquè tots puguem gaudir del que compartim junts, tinguem una relació millor… ‒Com puc cuidar la nostra casa comuna, el món ara? Quins gestos puc tenir avui, dins del meu estil de vida, que puguin afavorir que el món estigui millor… En el paper continu hi ha escrita al centre la paraula ARA, i, distribuïdes pel paper, les paraules sentit, cura i casa comuna. Després de deixar un parell de minuts per pensar la pregunta, compartim de paraula i ho escrivim al voltant de la paraula a la qual faci referència. Acabem resant junts l’oració “Viu el moment present” de M. J. Fernández Márquez Viu el moment present, no el següent ni l’anterior. Viu el moment present, no tornis al passat, no et projectis al futur, ahir ja va passar, demà ja vindrà. Només el present existeix, només el present pot ser teu. Viu el moment present, viu-lo conscientment, viu-lo en silenci i amb amor. Només el moment present és teu, és real, només el moment present és vida, és etern, és plenitud. Obre’t tot tu al present, hi tens la teva vida, la teva plenitud, la teva harmonia. Obre’t tot tu al present, perquè només en ell viuràs Déu.


Curs 19-20 20

6. ADVENT EN CLAU D’ARA

Teologia de la celebració del Nadal de Karl Rahner Estar sol. Endinsar-se en el silenci. Tornar del silenci a un mateix, a la unicitat del que s’és. Estar present. No és un silenci amb un objectiu, o un silenci per reposar. És un silenci que ens obre a la infinitud, a l’Això. Això és el que remet mundanament a Déu, ens permet pressentir la seva presència, si callem i no fugim espantats. Així el missatge del Nadal és pronunciat al cor que fa silenci i no a l’orella que està atent a tots els sorolls. La paraula sentida obre els ulls a l’experiència interna que Déu és a prop de nosaltres, sempre que es passi de la immanència del missatge a la transcendència de fer experiència de l’infinit en la vida. “En l’experiència de la solitud el Nadal et diu: confia en la proximitat, no està buida; perd-te i trobaràs, regala i et faràs ric.” El pas següent és entendre conceptualment el missatge del Nadal, de l’encarnació. No s’ha d’entendre des d’una manera monofisista o nestoriana, com si Déu es “disfressés” d’home. L’expressió “Déu és home” ens diu quina realitat humana és realitat pròpia de Déu, en la qual ens podem trobar amb ell. Només en la mesura en què ens trobem amb la realitat humana en plenitud, ens trobem amb la realitat divina. El misteri del Nadal no es manifesta en transcendir la nostra realitat humana, sinó en acollir-la plenament. “Que Déu és home diu realment alguna cosa sobre Déu mateix, i precisament perquè l’humà que és afirmat i en el que Déu mateix se’ns diu, diu realment alguna cosa sobre Déu mateix.” És en aquest pas on l’home es pot trobar obert a l’infinit, i adonar-se que el que necessita per a una existència plena no és en ell mateix. Encara que Déu pot ser creador sense identificar-se amb la realitat creada, la possibilitat de la creació mateixa ens parla de l’opció que Déu mateix es faci criatura. Déu crea l’home com a gramàtica per enunciar-se a si mateix com a encarnat en la plenitud dels temps. “Dir a l’home que només és possible si es parla d’alguna cosa que ell no és: de Déu”. Entendre la nostra existència com un pas a l’infinit. D’aquesta manera podem entendre que l’Encarnació és l’assumpció de Déu en la naturalesa de l’home en la seva total llibertat i consumació. Així Jesús es presenta com “la infinitud que és a prop de nosaltres en amorosa comunicació”. És el salt del límit humà de forma absoluta, consumat en la pròpia naturalesa de Déu. Intuir aquesta realitat, és fer experiència del Nadal, i és el previ al cinquè i últim pas. “És la realitat del Verb, que estava en Déu i era Déu, es va fer carn i va plantar la seva tenda entre nosaltres, i nosaltres vam veure la seva glòria” L’experiència feta en els passos anteriors s’interpreta finalment amb fe, esperança i amor. Si Déu no hagués nascut com a home, ens experimentaríem de manera diferent. L’anunci del cristianisme no ve de fora, sinó que ofereix un horitzó de comprensió del propi Misteri personal. “Interpretar l’experiència interior i sentir-la com la gran festa de la davallada divina des de l’eternitat al temps.”


Curs 19-20

21

7. QUARESMA-PASQUA EN CLAU D’ARA I amb tot això… per a què la creu? És clar que la creu té significat per a la coherència personal de Jesús… i per a la nostra vida? Com trobar significat a alguna cosa que és més normal que la puguem interpretar des de la por dels deixebles que des de la coherència de Jesús? En primer lloc, és curiós que algú que es defineix com a Fill, com Déu mateix, fins i tot com a rei davant Pilat, mori amb la mort més vergonyosa d’aquella època. Potser la creu ens mostra una nova manera de veure l’autoritat… no des de la posició del vencedor, del fort; sinó que on ell es fa més present és en l’experiència dels silenciosos, dels que viuen als marges, de les víctimes. Ens mostra que en la nostra vida hi haurà ferides, patiment, dolor… i que del que està trencat i descompost és d’on es pot construir i generar una cosa nova. En la meva vida en particular… és una crida a embrutar-me les mans, a implicar-me amb les persones, a posar en joc el meu propi benestar en relació amb l’altre… a no tenir por d’arriscar. Reconèixer Déu humiliat i despullat de la seva dignitat en la creu em fa veure que fins i tot en la persona més malmesa i estomacada per la vida puc trobar-hi un ésser digne, cridat a ser persona plenament. La creu no és l’espai del dolor i el sofriment… és l’espai de l’amor, del lliurament i de viure la vida assumint riscos… i a mi això em fa estar realment viu. Trobar l’harmonia és saber veure l’equilibri entre ombra i llum en la meva vida, entre entrega i atenció, entre risc i por. És assumir que la meva vida es mou en aquesta balança. I que si soc viu és perquè el balancí s’inclina entre els dos extrems… I sí, pujar al balancí fa vertigen… però estar aturat i no gaudir del viatge no té sentit.

Dimensió sociopolítica de la resurrecció La resurrecció de Crist ens recorda que el Pare no ha reivindicat la causa d’un mort, sinó la causa d’una víctima. Així és, Jesús no ha estat ressuscitat dels morts pel fet de morir, sinó per la forma mateixa de la seva mort a la creu. Jesús no és simplement algú que va morir, sinó més aviat un home que va ser ajusticiat pels poderosos del seu temps. La resurrecció de Jesús de Natzaret està carregada ineludiblement d’un component politicosocial, és a dir, en Crist mort i ressuscitat s’assumeix la ruptura en acte que suposa la mort injusta de les víctimes del nostre món.12 La resurrecció ens convida a posar-nos al costat de la víctima, de qui pateix, de l’oprimit, del pobre. És una encarnació del missatge de les benaurances. És la inspiració de la vida del cristià; no perquè moralment ens hàgim de situar al costat de la víctima, sinó perquè vitalment, si hem connectat amb l’experiència de la mort i resurrecció, és el pas natural, és portar la vida plena que proposa Jesús a la vida diària. I com a humans som éssers relacionals, per tant, si la nostra vida està inspirada per l’evangeli, és consubstancial que les nostres relacions també ho estiguin. I això és el que ens porta a viure aquestes relacions en plenitud, portant vida a qui li costa de trobar-la. “Les aparicions del ressuscitat ens anuncien que l’ésser és absoluta donació, incondicional i gratuïta”.13 I en aquesta donació la nostra vida s’omple de sentit. Per tant, l’ésser cristià no és passiu davant la societat o el món. Té una missió que brolla des del seu ésser més profund, que connecta amb la vida que porta la resurrecció. La clau missionera de l’experiència pasqual la veiem explicitada en els relats d’aparicions de Jesús en figura recognoscible. S’hi produeix un “enviament” per donar testimoni universal, al costat de la promesa d’una companyia permanent de Jesús en l’Esperit.14 Però no parlem d’un testimoni ideològic, d’una lluita per imposar els valors cristians. Parlem d’un testimoni vital, ja que quan es troba la vida, el lògic és donar testimoni amb la pròpia vida d’aquest regal i do que se’ns ha fet. Si no, l’experiència pasqual es queda a mig fer.

12 ¿Cómo hablar hoy de la resurrección? J. Serafín Béjar Bacas. Ed. Khaf. Pàg. 100 i 101 13 ¿Cómo hablar hoy de la resurrección? J. Serafín Béjar Bacas. Ed. Khaf. Pàg. 86 14 ¿Cómo hablar hoy de la resurrección? J. Serafín Béjar Bacas. Ed. Khaf. Pàg. 131


Curs 19-20 22

Potser aquest paradigma és difícil d’entendre amb la concepció vital en la qual avui ens trobem. On el que és primordial és una feina estable, una família estable, una llar estable. Uns béns adquirits que donen una tranquil·litat en la vida. I un sistema social basat en la posició que ocupes i els recursos que generes amb la teva activitat laboral. En canvi, quan la vida és concebuda com a conquesta, tota la nostra existència es converteix en un ansiós aferrar i acumular. La mort es converteix en l’enemiga fonamental que cal batre perquè és l’única que ens pot arrabassar tots els nostres assoliments. La mort i resurrecció de Jesús ens mostra la intuïció de la vida no com a conquesta sinó com a do gratuït, l’actitud fonamental deixa de ser la d’agafar i passa a convertir-se en un generós abandonament, en un deixar anar confiat.15 Això no vol dir que no hàgim de preocupar-nos per viure dignament, atenent que les nostres necessitats personals estiguin cobertes; sinó que el nostre únic centre no sigui acumular per tal de satisfer aquestes necessitats. Viure més enllà de nosaltres, del nostre logos, del nostre ego, fa que confiem en la vida, i portem aquesta vida al que ens envolta.

15 ¿Cómo hablar hoy de la resurrección? J. Serafín Béjar Bacas. Ed. Khaf. Pàg. 135


Curs 19-20

23

8. MARIA EN CLAU D’ARA Presentar Maria en clau d’ara és fer referència a la Visitació. En aquesta escena es presenta clarament com Maria viu la seva vida en clau d’ARA: Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!”

Un exercici interessant és escoltar la Paraula amb el suport visual del mural de la Visitació present en un dels oratoris de la casa de l’Hermitage. En aquesta imatge, la seva autora, una pintora local, deixa en blanc els rostres d’Elisabet i Maria perquè cadascun de nosaltres ens puguem identificar amb les seves actituds. Maria visita Elisabet, i comparteix la seva alegria per la Vida que porta dins. Ella ha tingut dubtes, però al final ha confiat en el pla de Déu per a la seva Vida. Maria no s’abstreu de les emocions que ens assalten a tots davant els grans reptes de la vida: por, inseguretat, buit, vertigen, inquietud… N’és conscient, però decideix confiar plenament, donar-se plenament al que l’ARA li porta. I, amb totes aquestes emocions, accepta el pla de Déu per a la seva vida. No només això, d’ella també podem aprendre que fins i tot amb tota la revolució emocional i personal que ens pugui suposar el que porti l’ara, es pot obrir els ulls a la realitat més enllà del personalisme de cadascú. És capaç de sortir

de la seva situació personal i reconèixer la necessitat en la qual es troba Elisabet, i totes les dificultats que per a ella suposarà assumir un embaràs a una edat avançada. Reconeix que la situació d’Elisabet és més feble que la seva, surt a buscar-la. Des del més profund, des del cor, des d’una visió completa de la realitat. Elisabet acull l’ajuda i la presència de Maria en la seva vida. És conscient que també Maria està passant per un moment de dubtes, de por, d’incertesa. La reconeix com a persona i en el que està vivint. No és una mera relació d’ajudador-ajudat. És un reconeixement i comunicació profunda entre dues persones. És una invitació a la trobada personal més enllà de les diferències, del pensament, de l’egocentrisme… És un exemple de reconeixement i escolta mútua. Aquesta experiència ens pot retornar una sèrie de preguntes: ‒En quins moments de la teva vida has dubtat d’algú, o d’alguna cosa; però finalment has decidit confiar en aquesta persona o situació perquè veies que era bo per a tu? ‒En qui confies en la teva vida? En qui creus de manera 100 % segura? A qui dones la teva confiança com Maria ho va fer amb Déu? En qui t’agradaria confiar com va fer Maria? ‒Ets capaç de sortir de tu mateix o gaudir alegrant-te en les teves dificultats i frustracions? Ets capaç d’integrar el que passa al teu voltant amb les inseguretats de la teva vida? ‒En la teva vida es produeix la trobada i l’escolta profunda de tu i de l’altre? O condiciones el que porta la realitat per la teva línia personal de pensaments i emocions? ‒Ets capaç d’actuar en l’ARA, és a dir, quan detectes una dificultat, una necessitat? O has d’esperar a veure si el que exigeix la realitat és capaç de passar pel teu prisma personal? Maria, simplement amb la seva actitud i la seva manera d’estar i relacionar-se, ens dona una referència claríssima del que implica viure plenament en l’ARA.


Curs 19-20 24

9. MARCEL·LÍ EN CLAU D’ARA Per a nosaltres, Maristes, ens resulta fàcil reconèixer l’experiència de l’ARA en Marcel·lí. Potser l’exercici consisteix a posar en paral·lel la nostra vida amb la de Marcel·lí. Podem anar recorrent la seva història per tal de reconèixer els interrogants que la seva experiència ens deixa. Des que era petit, ja a casa dels pares, assumeix la realitat del moment en l’acollida als sacerdots perseguits i es mostra sensible a les necessitats del seu poble. Ho té a prop, ja que la seva tia Lluïsa és religiosa i havia estat expulsada del seu convent en esclatar la revolució. El seu pare, Joan Baptista Champagnat, viu personalment la tensió del servei a la societat des d’un lloc públic i es posa al costat dels més necessitats. I tu, t’adones de les realitats de necessitat que es troben al teu voltant? T’hi impliques o les veus com un mer espectador? Prens un paper actiu amb les teves accions personals per atendre el que la teva comunitat escolar, el teu barri, la teva ciutat o la casa comuna demanden? Marcel·lí pren consciència de l’esforç que suposa per a ell treure’s els estudis religiosos. No és un camí de roses. Marcel·lí no és un estudiós ni un intel·lectual. És un home lligat a la realitat, acostumat al treball pràctic i físic des de ben petit. Li caldran moltes hores de treball per poder tirar endavant la seva preparació i poder ser allò que sent que està cridat a ser: sacerdot. I moltes vegades li vindrà de gust més viure les aventures de “la banda alegre” que enfocar-se en allò que necessita fer per créixer com a sacerdot i persona. I tu, ets capaç d’orientar la teva voluntat cap als desafiaments que et planteja la realitat: casa teva, els teus alumnes, la teva escola, el teu creixement personal? Champagnat integra els desafiaments del seu moment històric amb la seva realitat personal. L’experiència fundadora que l’ajuda a concretar les seves intuïcions en accions concretes serà estar al costat del jove Montagne i acompanyar la seva mort. Quina o quines són aquestes experiències fundadores per a tu com a educador? De quina manera has aconseguit integrar qui estàs cridat a ser amb el que la realitat t’exigeix? Així, decideix fundar els germanets de Maria per tal de donar resposta a les necessitats personals i socials dels joves amb els quals entrava en contacte. El seu caràcter és el de fer front al que l’ARA porta, sent creatiu i resolutiu, fent-se protagonista del que el moment demana. On resideixen la teva creativitat i resolució a l’hora de fer? Et refugies en el món de les idees; o poses el teu ésser i la teva acció al servei de la teva vocació? Així, tota una pedagogia creix en Marcel·lí i els primers germans com a eina de treball per tal de donar resposta als interrogants anteriors. En primer lloc, la presència, estar plenament atent i present en el que passa a cada moment. No es tracta d’un estar perquè toca, perquè convé o perquè s’exigeix. És una presència amorosa, tendra, delicada. L’important és l’altre (l’infant, el jove) amb qui es comparteix el moment. No està present per sentir-se més protagonista o més realitzat. Moltes vegades aquesta presència és simplement escoltar, jugar, somriure… Com estàs present? Per realitzar-te o per acompanyar? Per projectar-te o per deixar-te fer per la realitat? I en segon lloc, des de ser humil i senzill. No és qüestió del què, és qüestió del com. El que és quotidià, proper, l’emoció, la tendresa, la proximitat… impregnar l’ésser i l’acció dels primers germans i de Marcel·lí. Ets capaç de viure el que és quotidià o estàs sempre instaurat en la teva visió de la realitat? Assumeixes la teva emoció, la teva tendresa… o vius en la queixa de no arribar a un ideal moltes vegades cerebral i inassolible? Aquesta experiència es tradueix també en la forma de viure la presència de Déu en tot moment, tant quan Marcel·lí caminava pels carrers de París com quan recorria els camins a través dels boscos a prop de la Valla. Enmig de la realitat més accelerada i sorollosa, i de la de més calma i silenci. És una espiritualitat pragmàtica, que acull el que passa en cada moment i ho porta a un espai de llibertat interior des del qual sentir-se ple i integrat en el que passa en la vida. I sentir que aquesta realitat està profundament connectada amb la Realitat de Déu. Has estat capaç de trobar en tu aquest profund espai de llibertat interior? Tens les eines per arribar-hi? Arribar-hi et porta simplement a tu o aconsegueixes aquesta actitud de connexió profunda amb la realitat i la Realitat? Marcel·lí i els primers germans van sentir aquestes preguntes i els van donar resposta en el seu moment i situació concretes. Així, rellegir l’experiència de Marcel·lí ARA ens portarà a preguntes, però també a com és de necessari que cadascun de nosaltres anem transformant aquests interrogants en accions i experiències concretes, com van fer ells.


Curs 19-20

25

10. Fonaments del cartell

Lectura del cartell La imatge del cartell narra un instant. Un instant capturat que, com si fos d’una manera màgica, ens vol transmetre aquest “ara” únic i irrepetible que es tradueix en cada moment viscut. Com si tinguéssim algun tipus de superpoder que ens permetés congelar cada instant perquè no passi desapercebut. En aquest cas la motivació és clara. El gronxador simbolitza allò que ens permet gaudir, viure... amb dinamisme, ja que la imatge és dinàmica i implica moviment. (Per viure l’“ara” no cal aturar el temps, ni cal aturar-lo tampoc per assaborir-lo, n’hi ha prou amb gaudir-ne de manera conscient.) El cel suposa l’amplitud, de mira i de profunditat. És interessant a tots els nivells, ja que es parla tant sobre autonomia i emprenedoria, ser conscient que tot projecte o somni, per molt ampli que sigui, no ens pot deixar amb la mirada posada en l’horitzó, sinó més aviat en l’“ara”, en el pas que cal fer en l’“ara” immediat. El personatge que protagonitza el nostre cartell és un nen o nena (el sexe no està definit i això és un detall òptim), amb edat també indefinida entre els primers cursos de primària o fins i tot infantil... No cal definir-ne l’edat perquè transmeti els valors d’innocència en la infantesa... innocència que fa molt més conscients del moment les persones (els infants no entenen bé el pas del temps ni saben calcular passat ni futur, només present, ara) i els valors de capacitat de sorpresa, atreviment, despreocupació que un infant porta de sèrie i que bé serveixen per a la motivació d’adults. El protagonista va descalç, com a símbol i nova picada d’ullet a l’aventura... per a alguns no exempta de problemes i per a uns altres com a gest de senzillesa, naturalitat i llibertat... El cartell vol transmetre amb només una imatge conceptes com ara llibertat i alegria. Valors tan oportuns per treballar cada “ara” que se’ns presenta. Prendre consciència de cada moment amb la responsabilitat de triar-lo i també de gaudir-lo: aquest és el veritable sentit de la maduresa i de l’atenció plena. El gronxador està en moviment. Algú que no veiem mou a la persona. El mou des del més proper fins a l'infinit. Ens remet al Misteri, a la realitat de l'intangible. I el nen o nena confia en qui empeny el gronxador, en qui empeny el seu viatge a la vida, en qui sosté la seva experiència, en Déu. Finalment, ens remet a la 5a crida del XXII Capítol General dels GG. Maristes posant al nen al centre, sent aquest el protagonista del seu moviment; estant en contacte amb la natura; sense por al risc del moviment i experimentant de forma creativa la confiança en el Pare. Sent maristes "ara"


Curs 19-20 26

Logo del curs El logotip triat del curs amb el títol “ara” vol descriure els objectius del lema a través de dos símbols fonamentalment: ‒La icona que indica la ubicació per fer-nos conscients que el lloc també és una elecció. “Ara” no és només el moment, com un carpe diem que es pot quedar buit... L’“ara” també exigeix “estar i “ser” “al teu lloc”. Que potser no sempre és “quan” sinó “on” ets ara... ‒El símbol de cobertura, per mostrar l’actitud de recerca i d’atenció. És tenir els sentits alerta, per no menysprear cap “ara”.


Curs 19-20

27

11. Graella general

Sete

mbr

e 19

Oct

ubre

19

Nov

embr

e 19

Dese

mbr

e 19

Gen

er 2

0

Febr

er 2

0

Mar

ç 20

Abril

20

Mai

g 20

Juny

20

Lem

a m

ensu

al

Ara.

Visc

l'ar

a.

L'ar

a em

com

prom

et.

Hum

anitz

a l'a

ra!

Un

ara

en p

au.

La n

ovet

at d

e l'a

ra

Ara

m'a

turo

i es

colto

Cele

bro

la V

ida

Mar

ia a

ra

Ara,

ets

pre

sent

i fu

tur

1a se

tman

a

2/12

M

'aco

sto

3/2

Busc

o la

nov

etat

2/3

M'a

turo

6/4

SETM

ANA

SAN

TA

4/5

Ara

sí

1/6

(San

t Mar

cel·l

í Ch

ampa

gnat

) M

arce

l·lí a

vui i

se

mpr

e

2a se

tman

a

9/9

Arrib

o

7/10

M

iro

4/11

O

bro

fron

tere

s

9/12

M

'em

ocio

no

8/1

Em re

novo

10/2

G

aude

ixo

de la

no

veta

t

9/3

M'e

scol

to

14/4

Re

cone

c

11/5

Di

spon

ible

8/6

En fa

míli

a

3a se

tman

a

16/9

Ac

ullo

14/1

0 An

alitz

o

11/1

1 So

c am

b tu

16/1

2 Ab

raça

da

13/1

Tr

ansf

orm

o

17/2

En

com

ano

nove

tat

16/3

Em

con

ec

20/4

Re

vifo

18/5

In

cond

icio

nal

15/6

I a

ra…

et t

oca

a tu

4a se

tman

a

23/9

Co

mpa

rtei

xo

21/1

0 (D

omun

d)

Actu

o

18/1

1 (D

rets

del

s inf

ants

) Am

b el

s Dre

ts d

els

infa

nts

23/1

2 N

ADAL

20/1

En

cla

u de

pau

24/2

Aq

uí i

ara

Di

mec

res d

e Ce

ndra

23

/3

M'a

ccep

to

27/4

Re

afirm

o

25/5

Ju

nts e

n so

rtid

a

5a se

tman

a

30/9

So

c el

pro

tago

nist

a

28/1

0 (B

ugob

e)

Actu

alitz

o

25/1

1 Co

nstr

ueix

o po

nts

27/1

(Jo

rnad

a es

cola

r de

la

Pau

i no-

viol

ènci

a)

Ara,

Pau

30

/3

M'e

ntre

go


Curs 19-20 28

12. Música

AHORA-INF-PRIM Alvaro Fraile Una muntanya molt alta, tant alta Jo l’he de pujar, just ara! i sé que passa a passa, assoliré la fita Si començo a caminar, just ara! Un cel radiant, tant immens i tant blau Hauré de volar, just ara! I sé que cada somni, avui puc realitzar-lo Si començo a treballar, just ara. No penso en el passat Perquè el que més importa És allò que faré, just Ara! EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TU POTS COMENÇAR JUST ARA EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TOT ALLÒ QUE IMPORTA PASSARÀ, JUST ARA. Aquest moment, aquest espai i no cap altre És el que viuré, just ara. Jo se que el dia a dia es viu tot respirant-lo I no em costa respirar Just Ara Demà ja Déu dirà Que allò que més importa És el que donaré, just ara. EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TU POTS COMENÇAR JUST ARA EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TOT ALLÒ QUE IMPORTA PASSARÀ, JUST ARA.

Pensa que passar no és el mateix que donar passes Es tracta d’arribar a ser i a fer el què et proposes No es tracta de passar el temps, en segons minuts o en hores El temps és l’aventura que comença, Ara. Cada joc, cada somni, cada futur sent optimistes Cal recórre’ls junts com a Família Marista! Ara és el moment, la mar està calmada El vent ja bufa amb força per avançar de cara, just ara.


Curs 19-20

29

AHORA- SEC- BACH-CICLOS Alvaro Fraile Tu pots congelar aquest temps des d’ara Que cada instant que passi sigui teu i només teu. El temps està en l’aire i tu pots agafar-lo; és teu, és ara. Pots donar més temps al temps, és ara. Posa’t l’alarma i desperta que la vida et crida Sempre hi cap la vida, en cada segon que apostis per viure ara. Cada horitzó i cada somni que et proposes Cada repte impossible, tot allò que imaginaves Ho tens entre els teus dits, sempre bufa el vent a favor. És ara. EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TU POTS COMENÇAR JUST ARA EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TOT ALLÒ QUE IMPORTA PASSARÀ, JUST ARA, JUST ARA. I no perdis més el temps, és ara. Pensant el que va ser, el que pot ser i allò que ens falta Mirant cap endavant i fes el primer pas per començar, és ara. Obre el teu calaix perdut on guardes els teus somnis Cada meta inaccessible, cada idea sense sostre Hauràs de preguntar-te, què és el que tu vols fer: és ara! EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TU POTS COMENÇAR JUST ARA

EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TOT ALLÒ QUE IMPORTA PASSARÀ, JUST ARA, JUST ARA No deixis que els dies d’esfullin Com ho fa un calendari imparable, inesgotable. Corrent, perseguint les agulles d’un rellotge Que no passa, que no espera, no descansa. I quan te n’adones que ha marxat aquest moment I no saps què ha passat amb cada peça del teu temps. Mires cap el cel, esperant sense demora Una pista, alguna clau, algun consol. I no hi ha res en el món que no t’ho trobis a les mans Tan sols hem de sortir a l’encontre dels camins Sentir de cada lloc el seu aroma, degustar-lo Deixa de fer selfies a l’instant, viu-lo a fons! Sortir i respirar de cada espai el seu silenci I poc a poc anar sembrant en terra bona Llavors del que tu ets, llavors de somnis, a què esperes? Aquest és el moment, aquest és el teu lloc. És Ara. EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TU POTS COMENÇAR JUST ARA EL TEU MOMENT, ÉS ARA ARA I AQUÍ, JUST ARA MAI ÉS MASSA D’HORA I TOT ALLÒ QUE IMPORTA PASSARÀ, JUST ARA, ÉS ARA.


Curs 19-20 30

13. SETEMBRE: ARA Motivació del mes Avui comencem un curs nou. Tornem a l’escola, les vacances d’estiu queden enrere. Ens tornem a trobar amb els amics, amb els professors [afegiu les persones més properes per a ells del col·legi]. Potser hi ha canvis i novetats: companys nous, professors que no coneixem, aula nova… Se’t presenten moltes coses al davant, les agafarem amb molta il·lusió. Ara és el teu moment. Viu-lo!

SETEMBRE 2a setmana. Arribo Volem fer d’aquest dia un dia molt especial, viure, assaborir cada moment i donar gràcies per tot el que ens envolta, per això volem dir bon dia als companys, al cel, a la lluna i les estrelles que ja s’han amagat i al sol que acaba d’aparèixer…

Recursos Cançó: “Buenos días”. Saludem el dia: https://www.youtube.com/watch?v=aZBy9pniOZ8

Dinàmica: Asseguts en una rotllana, els nens es van passant la mascota de la classe o una pilota mentre reciten la tirallonga i fan els gestos corresponents: Com (piquem amb les dues mans a les cames) ets dius (piquem de mans) tu (assenyalem el nen que té la mascota) El nen/a diu el seu nom i tots el repetim picant de mans un cop a cada síl·laba. Dinàmica: Aquests primers dies de col·le arribem nerviosos, il·lusionats, contents… amb la motxilla per començar el curs. És un moment únic i en gaudirem al màxim. Ens asseiem fent una rotllana i col·loquem al centre targetes amb caretes d’emocions. Cada nen mostra als companys per torn la seva motxilla: què té a dins, com és, i després agafa del centre la targeta corresponent al seu estat emocional i ens explica com arriba aquest any al col·le. Recursos: motxilla de cada nen, targetes amb caretes d’emocions (fotocopiades en cartolina)

Targetes d’emocions. https://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/dibujos/dibujos-de-caras-de-emociones-para-colorear-con-los-ninos/


Curs 19-20

31

Poesia: L’escola Cada matí quan em desperto, vull anar a l’escola perquè m’hi diverteixo. Hi tinc amics i puc jugar, aprenc cançons i moltes coses més. Cada matí quan em desperto li dic a la mare “vull anar a l’escola a treballar!”.

Oració per memoritzar. Bon dia, Jesús. Bon dia, Maria. Ajudeu-me a treballar i a fer bondat tot el dia. Tots els pensaments paraules i obres d’aquest dia te’ls ofereixo, Senyor, I el meu cor.

SETEMBRE 3a setmana. Acullo El curs ha començat amb il·lusió per a tots nosaltres. En aquest primer mes del curs ens trobem amb moltes novetats. N’hi ha algunes que ens agraden més que unes altres, però hem d’estar disposats a acollir tot el que ens arriba com una manera de créixer i millorar. Acull els teus companys, els professors i totes les persones que s’acosten a tu d’una manera o una altra. Acull-te tu mateix, les teves qualitats, les teves limitacions i les teves il·lusions. Descobreix que quan acceptem i acollim podem aprendre!

Recursos Dinàmica: Observa aquesta escena durant dos minuts en silenci.

Amb la teva parella cooperativa o amb el company que tinguis al costat, comparteix aquestes preguntes:

‒Quin sentiment et produeix la situació que observes i per què.

‒Què creus que li passa a la nena que està en primer pla?

‒Creus que podríem fer alguna cosa entre tots per evitar situacions com aquesta?

Dinàmica: Escoltem la cançó de Cantajuegos “Somos amigos”. A la tornada ens agafem passant el braç per les espatlles i ens gronxem de banda a banda. https://www.youtube.com/watch?v=ruNkpEdPy3A Conte: “Cursa de sabatilles”. Conte infantil sobre l’amistat.

Per fi havia arribat el gran dia. Tots els animals del bosc es van llevar ben d’hora perquè era el dia de la gran cursa de sabatilles! A les nou ja eren tots a la vora del llac. També hi havia la girafa, la més alta i ben plantada del bosc. Però era tan presumida que no volia ser amiga dels altres animals. La girafa va començar a burlar-se dels seus amics: ‒Ha, ha, ha, ha! ‒se’n reia de la tortuga, que era tan baixeta i tan lenta. ‒Ho, ho, ho, ho! ‒se’n reia del rinoceront, que era tan gros. ‒He, he, he, he! ‒se’n reia de l’elefant, amb aquella trompa tan llarga. I va arribar l’hora de començar la cursa. La guineu portava unes sabatilles amb ratlles grogues i vermelles. La zebra, unes de color rosa amb piquets ben grans. El mico portava unes sabatilles verdes amb llunes de color taronja.


Curs 19-20 32

La tortuga es va posar unes sabatilles blanques com els núvols. I quan estaven a punt de començar la cursa, la girafa es va posar a plorar desesperada. És que era tan alta que no podia cordar-se les sabatilles! ‒Ai, ai, que algú m’ajudi! ‒va cridar la girafa. Tots els animals es van quedar mirant-la. Però la guineu va anar a parlar amb ella i li va dir: ‒Tu te’n reies, dels altres animals, perquè eren diferents. És cert, tots som diferents, però tots tenim alguna cosa bona i tots podem ser amics i ajudar-nos quan ho necessitem. Llavors la girafa va demanar perdó a tothom per haver-se’n rigut. I van venir les formigues, que ràpidament van grimpar per les seves sabatilles i l’hi van cordar ben cordades. I finalment tots els animals es van posar en la línia de sortida. Preparats, llestos, JA! Quan va acabar la cursa, tots van celebrar que havien guanyat una nova amiga que, a més, havia après el que significava l’amistat. Conte contat, conte acabat. Si vols tenir molts amics, tal com són els has d’acceptar.

Alejandra Bernardis Alcain (text traduït) Endevinalla: Quina cosa hi ha al món, que encara que facis les coses malament mai no et deixarà d’estimar? (Un amic)

SETEMBRE 4a setmana. Comparteixo Cadascun de nosaltres és especial, diferent dels altres, únic. A alguns us agrada molt jugar a pilota, uns altres preferiu jocs de tocar i parar, uns altres xerrar amb els amics... D’aquesta manera, si ens volem conèixer millor entre nosaltres i que la nostra amistat creixi cada dia, hem de compartir amb els altres una petita part de la nostra vida.

Recursos Vídeo: “El valor dels amics” https://www.youtube.com/watch?v=xBMFyuDKRa4 Convidem els nens a compartir en parelles:

• Què és el que més t’ha agradat de la història? • T’has enfadat alguna vegada amb un amic? • Si és que sí, com et vas sentir en aquell moment? • Com ho vas solucionar? • Com et vas sentir quan vau fer les paus?

Cançó: “Compartir”. José Gaviria: https://www.youtube.com/watch?v=cV7YntCcoDY Vídeo: “Compartir galetes”. Sesame Street: Nens petits, reptes grans. https://www.youtube.com/watch?v=Iqr9JQr1buU Poesia: “En el recreo”

A la hora del recreo siempre tomo una manzana, María se come un plátano, Y Lucía una naranja. Vicente nos mira triste, se ha olvidado la merienda, y nos pide compartir un trozo de cada uno. Se ha acercado Don Ramón Y le da un melocotón, Un poco zumo de piña, Y un sándwich de salchichón. ¡Qué suerte tiene Vicente!


Curs 19-20

33

Se le olvida la merienda Todos le damos un poco, Y acaba con la barriga llena.

Oració: “Compartim”.

Tinc moltes coses que són meves, si me les demanen em costa deixar-les. Jesús, ensenya’m a compartir el que tinc amb els meus companys de classe, ensenya’m a estimar-los i a deixar-los les meves coses.

SETEMBRE 5a setmana. Soc el protagonista Tu ets el protagonista de la teva vida. Descobreix que ets valuós i que saps fer moltes coses bé. Recorda que com més t’estimis i et cuidis a tu mateix, més podràs estimar les persones que t’envolten. Per això, cuida el teu cor, la teva ment i el teu cos. Recursos Dinàmica: Cuidarem el nostre cos i la nostra ment. Convidem els nens a posar-se drets i a fer moviments dirigits mentre sona una música relaxant (Ludovico Eunaudi, “Una matina”: https://www.youtube.com/watch?v=ymMYzb2HBsg). Farem tres respiracions profundes aixecant els braços per sobre del cap i deixant-los caure a continuació. Estrenyem els punys amb força durant uns segons posant-los durs com una pedra (tensió) i relaxem les mans posant-les tovetes com la mantega tres vegades seguides (distensió- relaxació). A continuació, fem el mateix amb la panxa, les cames, els dits dels peus, els músculs de la cara arrugant-la molt. Fem com si espolsem les mans. Girem les espatlles fent cercles cap endavant i cap endarrere. Movem un braç fent cercles i després l’altre. Amb les mans en la cintura girem movent el maluc fent cercles. Fem cercles amb un peu i amb l’altre. Farem tres respiracions profundes aixecant els braços per sobre del cap i deixant-los caure a continuació. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=V5yIlO8bcHo

Conte: “La colla de l’esquirol”

Dedicarem un minut a reflexionar en silenci sobre les coses que et fan especial (en quines coses tens més traça, què fas diferent, què t’agrada molt…).

(Ensenyem un barret) Proposo que us passeu aquest barret tan especial per torns. Cadascú, quan se’l posi, compartirà què el fa especial.

Text bíblic adaptat: Samuel 16-17 (Llegim el text pausadament i fem diàleg de comprensió) DAVID I GOLIAT (El rei amic de Déu)

Fa molt temps Déu li va dir a Samuel “Ves a la casa de Jesé, a Betlem i tria un rei entre els seus fills” Jesé tenia vuit fills. Primer es va presentar Eliab, el més gran, que era molt fort. Samuel va pensar: “segur que aquest és el que Déu ha triat”. Però Déu li va dir: “No et fixis en el seu aspecte ni en la seva alçada; perquè els homes veieu les aparences, però Déu mira el cor”. Així es van anar presentant els primers set fills. Però Déu no n’hauria triat cap perquè fos rei. –Jesé, no tens més fills? –va preguntar Samuel, estranyat. –Sí, falta el més petit. Està cuidant les ovelles.


Curs 19-20 34

I Déu va triar el més petit. Es deia David. Alguns dies més tard, David va anar a portar el menjar als seus germans grans que estaven barallant contra els filisteus, els seus enemics. Quan va sentir que els enemics insultaven Déu, David va voler afegir-se als seus germans i lluitar també. Li van posar una armadura i un casc però com que era tan petit no podia ni moure’s. Aleshores, es va treure l’armadura i va sortir amb la seva fona i unes pedres a lluitar contra Goliat. Un gegant que hi havia en l’exèrcit enemic. Quan Goliat va veure que David corria cap a ell amb unes simples pedres es va posar a riure. Aprofitant la distracció de Goliat, David va agafar una pedra del sarró, la va llançar amb la fona i va encertar enmig del front del gegant. Goliat va començar a trontollar i va caure derrotat. Tot l’exèrcit va cridar d’alegria aclamant David.

Reflexió: Sabies que… Els nens a Israel. Els nens són persones molt importants, però no sempre s’ha pensar que fos així. A l’antiguitat no els valoraven perquè deien que no eren capaços de pensar ni de fer les coses bé. Per això és important que Déu triï David, que era un nen. Quines frases són correctes? (Quan són certes, els alumnes aixequen el polze; si són falses mouen el dit índex fent que no).

• David és un covard i té por d’enfrontar-se a Goliat. • Goliat és un gegant amb molta força. • David és petit però molt valent. • David era el més gran dels germans. • David tenia tres germans. • David era pastor i cuidava els ramats del seu pare.


Curs 19-20

35

14. OCTUBRE: VISC L’ARA Motivació del mes Viu l’ara d’una manera plena i organitzada. Ahir ja va passar i demà encara no ha arribat. Només ens queda l’ara. Aquest moment és únic i irrepetible, pots deixar-lo passar sense més o fer-te’n conscient, adonant-te del que passa dins teu (les teves emocions, els teus pensaments…) i també al teu voltant (la teva classe, els teus amics, la teva ciutat, el planeta...). OCTUBRE 2a setmana. Miro. Cada dia, quan ens despertem, el primer que fem és obrir els ulls. I segurament no recordem el que veiem cada matí. Moltes vegades no ens adonem que camí de l’escola trobem algunes persones que no mirem. Veiem escenes i paisatges que no arriben al nostre interior: mirem sense veure-hi. Durant aquesta setmana tractarem de fer-nos més conscients de tot el que podem percebre al nostre voltant. I mirarem en un primer moment cap a dins nostre, tractant de descobrir com estem per dins. Recursos Dinàmica minut de silenci: Agafem aire profundament mentre aixequem les mans, aguantem l’aire tres segons i el deixem anar de cop mentre abaixem els braços (ho repetim tres vegades). Agafem aire profundament mentre aixequem les mans, aguantem l’aire tres segons i el deixem anar molt a poc a poc mentre abaixem lentament les mans (ho repetim tres vegades). Convidem els alumnes a tancar els ulls. Després els demanem que respirin amb normalitat i es concentrin a sentir com entra i surt l’aire dels pulmons (30 segons). A continuació, els demanem que pensin com se senten, recordant-los que no hi ha sentiments bons o dolents, perquè tots els sentiments són necessaris i vàlids. Oració: Si mires al teu voltant el primer que descobreixes són els teus companys que comparteixen il·lusions, esforços, jocs… amb tu. Donarem gràcies per cadascun d’ells, per l’oportunitat que tenim de tenir amics i amigues, perquè ens estimem i ens ajudem els uns als altres. Convidem els alumnes a reflexionar durant un minut pensant moments en els quals s’han sentit agraïts als companys per diferents motius i posteriorment el comparteixen amb tota la classe.

Jesús, vull ser amic de tots els nens de la classe, i no vull que ningú se senti sol ni estigui trist. De vegades els amics ens enfadem, de vegades ens cridem, i fins i tot ens peguem. Ajuda’m Jesús, a fer les paus, a jugar junts i ser amics un altre cop.

Mira al teu voltant i descobriràs que vius en un planeta molt bonic, amb boscos, rius, mars, ciutats... Pensa què pots fer tu per cuidar-lo (al pati, dins del col·legi, a la teva classe, pel carrer, a casa teva…) Vídeo: El monstre de les escombraries (cuidar el medi ambient): https://www.youtube.com/watch?v=kj6B1tFZtQM Cançó: “El planeta hay que salvar” https://www.youtube.com/watch?v=RWjfFHC7SiI Cançó: “Reducir, reutilizar, y reciclar con HiperDino”


Curs 19-20 36

https://www.youtube.com/watch?v=06QjyuFcuUY Text bíblic adaptat: Que bonic és el món que ens envolta! Veurem com Déu, que és bo i ens estima molt, va crear el món per a nosaltres. Gènesi 1, 1-25

Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra no tenia forma i estava buida. Només existia Déu. I l’esperit de Déu planava sobre les aigües…I Déu va dir: “Que existeixi la llum”. I la llum va existir. Déu va veure que la llum era bona. I a la llum li va dir “dia” i a la foscor “nit”. Va passar una tarda i un matí: aquest va ser el primer dia de la creació. Déu va dir: “Que la terra produeixi tot tipus de plantes i arbres fruiters que donin llavor”. I va ser així. I, llavors, van començar a créixer tot tipus de plantes, flors, arbres i fruites que donaven llavor. I Déu va veure que era bo. Déu va dir: “Que hi hagi peixos a l’aigua i ocells al cel”. I va ser així. I així va crear tots els animals que volen i neden. I va veure Déu que això era bo. Va beneir els animals i els va dir: “creixeu i multipliqueu-vos, que la terra sigui la vostra casa”. Així va haver-hi una tarda i un matí: Aquest va ser el cinquè dia.

El sisè dia, Déu va afegir les criatures de la terra. Va fer els lleons i els tigres i els ossos. Va fer els conills, i les ovelles i les vaques. Va afegir tota classe d’animals, des de formigues fins a zebres a la terra. Però encara sentia que hi faltava alguna cosa. De manera que Déu va crear l’home perquè gaudís i cuidés tot el que Ell havia creat. Déu va mirar al seu voltant i va estar molt feliç amb tot el que Ell havia fet.

Després de sis dies, l’univers estava complet. El setè dia Déu va agafar un descans llarg i agradable i va gaudir observant tot el que Ell havia creat.

OCTUBRE 3a setmana. Analitzo Tot el que se’ns mostra als sentits va deixant sensacions i impressions en la nostra ment. És important mirar dins de nosaltres per veure el que aquestes sensacions ens provoquen. Si mirem endins, hi ha dies en què ens sentim contents, emocionats, amb energia… sentim que tot és optimisme. En canvi, uns altres dies ens sentim tristos, enfadats, cansats, sense ganes… N’hem de ser conscients, analitzar els nostres sentiments i no oblidar-nos mai que després de la tempesta surt el sol. Recursos Cançó vídeo: “Cómo me siento hoy”. https://www.youtube.com/watch?v=2090NXEXvPQ Després d’una estona de silenci analitzant com se senten, ho comparteixen en parelles cooperatives. Dinàmica: Projectem en la PDI les imatges que es mostren a continuació perquè els alumnes comentin en parelles els sentiments i emocions que hi perceben. https://cosasdepeques.com/wp-content/uploads/animar-fiesta-cumpleanos-canciones-infantiles.jpg

https://thumbs.dreamstime.com/z/padre-madre-e-hijo-jugando-lego-50126084.jpg


Curs 19-20

37

https://image.freepik.com/vector-gratis/escena-aula-ninos-peleando_1308-14927.jpg

Oració: “Gràcies”

Gràcies, Jesús, per estimar-me tant. Gràcies, Jesús, per tot el que m’has donat. Gràcies, Jesús, per ser el meu millor amic i per ser sempre amb mi.

OCTUBRE 4a setmana. Actuo Hem mirat al nostre voltant i també dins nostre. I segur que hem vist que hi ha moltes coses boniques i que ens fan feliços, com ara tenir gent que ens estima i ens cuida, que ens dona amor i ens fa sentir com som d’importants i valuosos. També hem vist situacions que no ens agraden, que ens fan sentir a disgust, perquè reflecteixen realitats d’injustícia, de desigualtat i de privacions. No n’hi ha prou amb adonar-se de tot això. Som responsables de fer d’aquest món un lloc millor per a tothom. Per això hem d’actuar en la mesura de les nostres possibilitats i millorar la situació dels que ens envolten. Ens comprometrem que almenys els nens i nenes que tenim a prop (al col·le, al parc…) sempre comptin amb nosaltres per estimar-los i ajudar-los en el que els calgui. Recursos Dinàmica: ens col·loquem asseguts en una rotllana a prop els uns dels altres i cadascun farà un massatge al company que tingui davant de manera que tots fan un massatge i el reben alhora.

MASSATGE

TRENCO UN OU (un puny damunt de l’altre i posats damunt del cap, el puny de dalt dona un copet al de baix), CAU EL ROVELL (fem baixar les mans obertes des de dalt del cap fins a baix). TRENCO UN OU (igual que abans), CAU EL ROVELL (igual que abans). PUGEN ELS ELEFANTS, PUGEN ELS ELEFANTS (fem copets amb el puny des de baix de l’esquena cap amunt). BAIXEN ELS ELEFANTS, BAIXEN ELS ELEFANTS (fem copets amb el puny des de dalt de l’esquena cap avall). PUGEN LES FORMIGUETES, PUGEN LES FORMIGUETES (fem pessigolletes des de baix de l’esquena cap amunt)


Curs 19-20 38

BAIXEN LES FORMIGUETES, BAIXEN LES FORMIGUETES (fem pessigolletes des de dalt de l’esquena cap avall). PUGEN ELS RATPENATS, PUGEN ELS RATPENATS (amb els dits com si fossin pinces fem pessigadetes des de baix de l’esquena cap amunt). BAIXEN ELS RATPENATS, BAIXEN ELS RATPENATS (amb els dits com si fossin pinces fem pessigadetes des de dalt de l’esquena cap avall). PUJA LA SERP, PUJA LA SERP (amb un dit fem com una serp pujant per l’esquena). BAIXA LA SERP, BAIXA LA SERP (amb un dit fem com una serp baixant per l’esquena). CAU LA PLUJA, CAU LA PLUJA (les mans obertes llisquen de dalt de l’esquena cap avall, dues vegades). S’OBREN LES FINESTRES, S’OBREN LES FINESTRES (ajuntem les mans obertes, les posem al centre de l’esquena i les separem cadascuna cap al seu costat, dues vegades). BUFA EL VENT (una bufada al clatell). QUINA UNA ESGARRIFANÇA! (amb un dit fem una serp que baixa per l’esquena).

Oració

Jesús, et demano pels meus pares, Jesús, et demano pels meus companys. Cuida’ls i acompanya’ls sempre, de dia, de nit i a tot arreu. Jesús, et demano pels meus mestres, Jesús, et demano per les persones que treballen al col·legi, i perquè jo cada dia els estimi una miqueta més.

Cançó: “Dar te hará feliz”. https://www.youtube.com/watch?v=4pFGoK62HXA Reflexió Qui va ajudar en cada moment el protagonista d’aquesta història? Com creieu que es van sentir les persones a les quals va ajudar? Com creieu que es va sentir el protagonista cada vegada que ajudava algú? Recordes algun moment en el qual vas ajudar algú que et necessitava? Si és així, com et vas sentir en fer-ho? També podem utilitzar els recursos que s’ofereixen en la pàgina web del Domund. https://www.omp.es/presentacion-jornada-domund/

OCTUBRE 5a setmana. Actualitzo Ens hem compromès a actuar, en la mesura de les nostres possibilitats, per millorar la situació de les persones que ens envolten. Veurem que no estem sols en aquesta tasca. Hi ha molta gent que està fent el mateix arreu del món. Ells poden ser el nostre model per veure que aquí i ara es poden afrontar els problemes i les dificultats. Recursos Conte: “Correprisas y tumbona”

https://www.slideshare.net/Zelorius/correprisas-y-tumbona


Curs 19-20

39

Demanem als alumnes que en parelles comentin quin creuen que és el missatge principal que ens transmet aquest conte. A continuació, els que vulguin compartir-ho amb tot el grup podran fer-lo.

Cançó: “Lo entregaron todo” (Kairoi-Bugobe) https://www.youtube.com/watch?v=kYx82XJoPgc Aquest mes cada any recordem quatre germans maristes màrtirs: Fernando, Julio, Miguel Ángel i Servando. Ells van voler ajudar els que més ho necessitaven en un racó de l’Àfrica on hi havia guerra i les seves vides corrien perill. Malgrat tot, van dedicar tota la seva energia i il·lusió a ajudar aquesta gent que ho estava passant molt malament. Ho van donar tot, van ser valents i generosos.


Curs 19-20 40

15. NOVEMBRE: L’ARA EM COMPROMET Motivació del mes Reconèixer el que porta l’ara, comporta comprometre’s i estendre la mà a les persones que tinc més a prop. És en aquest moment quan pots obrir-te a altres realitats, sentir i compartir que tots formem una mateixa realitat i implicar-te a casa per fer les coses de manera que tots puguem viure una mica millor. El mes de novembre és un mes de tolerància, dels drets dels infants, de la no-violència… i tu en les teves actituds i les teves maneres de fer et pots comprometre per millorar una mica aquestes realitats. NOVEMBRE 2a setmana. Obro fronteres Si obro el meu cor i miro al meu voltant podré observar moltes realitats diferents de la meva. Tots som diferents: el nostre aspecte físic, les nostres capacitats, la nostra cultura… però el que és important és que al nostre interior som molt semblants. Per això és important obrir-se als altres, fer caure murs i fronteres que ens aïllen. Recursos Conte infantil. Respecte a la diversitat: “Los animales del bosque” https://www.youtube.com/watch?v=NZlekoHEkV8 Cançó: “Todos somos distintos” Juan Bernardo Velasco. https://www.youtube.com/watch?v=dQkWLCXdgl8 Conte: “Lolo, un conejo diferente” Ser diferent no és dolent: https://www.youtube.com/watch?v=MeYQNp1qqjc Conte: “Todos somos especiales” https://es.slideshare.net/MartaCano2/todos-somos-especiales-cuento NOVEMBRE 3a setmana. Estic amb tu. Ara, en aquest moment podem percebre que no estem sols. Al nostre voltant tenim moltes persones que ens estimen i es preocupen per nosaltres. Alhora, també nosaltres estimem i desitgem la felicitat de totes les persones que ens envolten. Recursos Cançó: “Ser amable con los demás” (LittleBabyBoom) https://www.youtube.com/watch?v=O-RyznT4EC8 Cançó vídeo: “Estaré siempre ahí”. Bruno Mars: https://www.youtube.com/watch?v=e2Kyybrvkxg Conte: “¿Quién quiere jugar conmigo?” Beatriz Montero. https://www.youtube.com/watch?v=pm0-86-Ee0o NOVEMBRE 4a setmana. Amb els drets dels infants Aquesta setmana celebrarem i recordarem que tots els nens i nenes del món tenim els mateixos drets. Per fer-ho recordarem entre tots quins són aquests drets i donarem les gràcies a totes les persones que fan possible que en gaudim. Recursos Pluja d’idees: Convidem els nens a fer una pluja d’idees sobre els drets dels nens que recorden. A continuació, veurem el vídeo: “Aprende cuáles son los derechos del niño”: https://www.youtube.com/watch?v=bRgj-Hz8dWQ


Curs 19-20

41

Poesia: “Soc un nen”

Soc un nen, i vull que el meu dia estigui ben ple d’amor i alegria. Soc un nen i us vaig explicant que jo necessito aprendre jugant Soc un nen i per créixer heu de procurar alimentar-me bé.

Cançó: Els drets dels nens. Miriam Salazar Olivera. https://www.youtube.com/watch?v=xNYTO_rwfqI

NOVEMBRE 5a setmana. Construeixo ponts Els ponts són una de les construccions més fascinants del món. Estan dissenyats per unir coses. Tu també pots ser constructor de ponts comprometent-te ajudar els altres: entenent-los, sent amable, acceptant la diversitat, etc. Recursos Conte: “El poble Groc i el poble Blau”

Hi havia una vegada dos pobles. el poble Groc i el poble Blau. Els dos pobles eren al cim de dues muntanyes separades per un gran barranc. Els nens jugaven i anaven a l’escola i els adults treballaven i gaudien dels seus fills. Però malgrat aquesta vida tranquil·la i plaent, hi havia un obstacle per a la felicitat d’aquests dos pobles. El gran barranc que els separava produïa tristesa. No es podien anar a veure per conèixer-se, jugar o fer plans junts. De vegades alguns nens del Poble Blau s’acostaven a la vora del barranc i cridaven “HOOOOLAAAA! COOOOOOM ESTEU?”. I els nens del poble Groc contestaven: “HOOOOOOOOOOLAAAAAAA! ESTEM BÉÉÉÉÉÉÉÉ!...”. En realitat tenien moltes ganes de poder-se trobar i jugar junts. Un dia, no se sap si van ser els nens del poble Groc o els del poble Blau, o tots dos alhora, van tenir una gran idea: “FAREM UN PONT!”. Un pont que uniria les dues muntanyes per a passar d’un costat a l’altre com si el barranc ja no existís. Però, com? Semblava un somni impossible... Van decidir que, en tots dos pobles i alhora –i això és una de les coses més increïbles d’aquest conte– anirien a parlar amb els grans i els explicarien la idea. Alguns grans van riure, uns altres van callar, però alguns es van quedar pensarosos i els van brillar els ulls com mai ho havien fet abans. “Sí... un pont...”, rumiaven per a ells mateixos. I les idees van començar a brollar com les flors grogues i papallones blaves de les muntanyes. Els habitants dels dos pobles es van reunir a la vora del barranc i van començar a cridar “HOOOLAAAAA! VOLEM FER UN POOOOOOOOOOONT! VOSALTRES TAMBÉÉÉÉÉÉÉ?”. “SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!!!”. I després tots els nens de tots dos pobles van cridar junts “FAREM UN POOOOOOOOONT!”. El poble Groc i el poble Blau es van organitzar en grups: fusters, paletes, constructors, arquitectes, enginyers i molts nens animant. És difícil descriure el silenci que es va produir quan un paleta del poble Blau i un del poble Groc van posar les dues últimes pedres i es van donar la mà.


Curs 19-20 42

Tots es van mirar sorpresos sense dir ni una paraula. Però després va venir un esclat de VISCA!, VISCA! i la gent dels dos pobles van córrer a abraçar-se per primera vegada. Els nens van tenir una idea: pintar el pont de groc i blau. Els adults, només deien “mmm, és que.... no ho sé...” Dos pintors, un amb un vestit blau i l’altre amb un vestit groc, van començar a pintar cadascun des del seu costat. Quan van arribar a la meitat del pont, no estava prou clar si la meitat era blava o groga. “És blava!”, va dir el pintor blau. “No! És groga!”, va dir el pintor groc. Un va donar un cop de brotxa a l’altre i es va organitzar una baralla de cops de brotxa i pintura. Però els nens de tots dos pobles van anar corrent fins a la meitat del pont i en van fer fora els pintors. Van barrejar la pintura groga amb la blava... i en va sortir pintura verda. El color verd és el color de la pau i de l’amistat. Van pintar tot el pont de verd. Els pobles es van reconciliar i els nens de tots dos pobles per fi van poder jugar junts.

Vídeo-conte: “Cuando soy amable”. Beatriz Montero: https://www.youtube.com/watch?v=X5baUKgcNNA Vídeo: “El puente”: https://www.youtube.com/watch?v=LAOICItn3MM Cançó: “Todos somos diferentes”: https://www.youtube.com/watch?v=HgeTnFkpSIM


Curs 19-20

43

16. Desembre: HUMANITZA L’ARA!

Motivació del mes Atents, s’acosta el desembre, un mes carregat de festes i celebracions. El Nadal és a tot arreu: anuncis a la tele, aparadors decorats, llums als carrers, supermercats plens de torrons i altres coses bones… Aquest any, viurem un temps ple de significat: el Nadal és festa de família, perquè va ser en una família on Jesús va venir al món, igual que tots nosaltres hem nascut en una família. La família en la qual va néixer i va créixer Jesús era una família com la nostra: els seus pares van viure grans alegries, i també van passar grans dificultats, com moltes famílies d’avui dia. El Nadal és una festa per intentar reunir-se en família, per felicitar les persones que ens envolten i les que estimem i són lluny, per desitjar-nos pau, amor i felicitat. L’amor i la tendresa que hi ha en la nostra família, entre els pares, entre els pares i els nens i amb altres membres de la nostra família, és l’exemple més clar de com és l’amor que Jesús sent per nosaltres.

DESEMBRE 1a setmana. M’acosto. El Nadal és aquí, ja comencem els preparatius, la decoració, les llums i, per què no?, ens preparem també mentalment per acostar-nos a la màgia del Nadal. Aquest temps de preparació per al Nadal, es diu Advent i comença quatre setmanes abans del Nadal. El principal en aquesta setmana és estar atents, obrir els ulls adonar-nos del que passa al nostre voltant i procurar actuar ajudant els que ens necessiten. L’Advent ens convida a preparar-nos per ser millors persones, més amables, més generoses, més humanes i fer del nostre món un lloc on tots puguin viure en amor i pau. Si vivim bé l’ADVENT amb il·lusió, esforç, amb alegria i esperança, viurem el Nadal amb més sentit, amb més alegria i Jesús trobarà un bressol especial en el nostre cor.

Recursos Conte: “La media manta”

“Un padre casó a su hijo y le donó toda su fortuna. Se quedó a vivir el padre con los recién casados, y así pasaron dos años, al cabo de los cuales tuvieron un hijo. Fueron luego sucediéndole los años, uno tras otro, hasta catorce. El abuelo, anciano ya, no podía andar sino apoyado en su bastón, y se sentía abrumado por el odio de su nuera, la cual era orgullosa e inhumana y decía continuamente a su marido: – Yo me voy a morir pronto si tu padre continúa viviendo con nosotros. Me es imposible sufrir ya por más tiempo. El marido buscó a su padre y le habló de esta manera: – Padre, salid de mi casa. Ya os he mantenido por espacio de doce años o más. Marchaos a donde queráis. – Hijo, no me eches de tu casa. Soy viejo, estoy enfermo y nadie me querrá. Por el tiempo que me queda de vida no me hagas esta afrenta. Me contento con un poco de paja y un rincón en el establo. – No es posible, marchaos. Mi mujer lo quiere. – ¡Qué Dios te bendiga, hijo mío! Me voy, ya que así lo deseas; pero al menos dame una manta para abrigarme, pues estoy muerto de frío. El marido llamó a su hijo, que era todavía un niño. – Baja al establo –le dijo- y dale al abuelo una manta de los caballos para que tenga con qué abrigarse. El niño bajó al establo con su abuelo; escogió la mejor manta de los caballos, la más holgada y menos vieja, la dobló por la mitad, y, haciendo que su abuelo sostuviera uno de los extremos, comenzó a cortarla sin hacer caso a lo que el anciano, tristemente, le decía:


Curs 19-20 44

– ¿Qué has hecho, niño? – Exclamó el abuelo-. Tu padre te ha mandado que me la dieses entera. Voy a quejarme a él. – ¡Haced lo que queráis! - contestó el muchacho. El viejo salió del establo y, buscando a su hijo, le dijo: – Mi nieto no ha cumplido tu orden: no me ha dado más que la mitad de una manta. – Dásela por entero- le dijo el padre al muchacho. – No, por cierto –contestó el rapaz-. La otra mitad la guardo para dárosla a vos cuando sea mayor y os mande marchar de mi casa. El padre, al oír esto, llamó al abuelo, que ya se marchaba. – ¡Volved, volved, padre mío! –le dijo-. Os hago dueño y señor de mi casa, lo prometo. No comeré un pedazo de carne sin que vos hayáis comido otro. Tendréis un buen aposento, un buen fuego, vestidos como los que yo llevo… Y el buen anciano lloró sobre la cabeza del hijo arrepentido. (Carolina Toval, “Los mejores cuentos juveniles de la Literatura Universal”)

Reflexió: Parlem amb els alumnes dels llocs del món on Jesús “passa fred” per la duresa de cor de molts: Síria, nens del carrer al Brasil i en altres països, explotació al Pakistan, l’Índia, països africans. Els portem a preguntar-se: Al teu barri, a prop teu, hi ha nens, persones grans que passen fam o fred? Dinàmica: Entre tots “tapem Jesús”. Convidem els nens a dur un tros de tela de la grandària d’un tovalló, per fer un patchwork o tapís comú com a treball cooperatiu.

Cada nen treu el seu “tros de tela” i el va posant al terra, l’un al costat de l’altre. Es forma un tapís multicolor que representarà la “manta” de la classe per oferir-la a Jesús quan fem el pessebre. Posteriorment, els trossos de tela es poden cosir, enganxar o grapar en un altre suport de tela. No importa que quedi bé. El que importa és la participació de tots en aquest treball. Cal tapar Jesús per protegir-lo del fred del pessebre. La manta de patchwork ha de quedar visible a la classe i hi farem referència al llarg de l’Advent. Cançó: “Canción de compartir”. Canciones Infantiles en espanyol. Toobys : https://youtu.be/moykGcYLfZs Text: adaptació de Sant Ignasi

Sant Ignasi explica que un dia Déu estava mirant el món. I es va adonar de la diversitat de les persones, que a primera vista tot era bonic, i semblava tranquil. Però que, si tornaves a mirar, amb més intensitat, t’adonaves que hi ha coses bones i coses dolentes. Que hi ha gent que riu, molt alegre i afortunada; però que també hi ha gent que plora perquè no ha tingut sort. Que hi ha gent molt generosa; però també una altra gent molt egoista, que fa mal als altres. Quan Déu va veure tot això, va dir: “Hi he de fer alguna cosa”. I el que va fer va ser venir a estar amb nosaltres. Es va dir Jesús i va encendre una llum perquè tots poguéssim veure millor el món.


Curs 19-20

45

Oració: “Apartar obstacles” Jesús, t’obriré portes i apartaré obstacles. Et faré lloc a casa, i en la meva vida. Escoltaré les teves paraules i actuaré com tu. I així, estaré preparant el camí perquè vinguis.

DESEMBRE 2a setmana. M’emociono Cada vegada falta menys, cada dia el Nadal és més a prop, una època en la qual ens reunim amb les nostres famílies i amics. Un temps ideal per compartir il·lusions i emocions. Una època que convida a la felicitat, l’alegria, l’amor i a gaudir amb la família i les persones que estimem. Els nens solem viure aquestes festes com una cosa màgica, bonica i molt excitant. Somiem emocionats amb poder escriure una carta amb desitjos (siguin o no concedits), amb la sensació que el món és bo perquè les persones que ens envolten també ho creuen una mica més. Els llums, el menjar, els regals, tantes coses… no són el fonamental. El fonamental és el que ens passa a nosaltres, el que ens fa sentir més prop de tot el que Jesús ens porta ara, quan és Nadal. Recursos Cançó: “Prepárate con ilusión” https://youtu.be/CzLE7uQ0FuA Vídeo: Explicació del temps d’Advent per a nens https://youtu.be/6Ffz3GfUyR4 Dinàmica: fem amb els nens una llista de les emocions que senten en aquest temps de Nadal. Retallem, de revistes antigues, persones que expressen les emocions que han assenyalat per fer-ne un mural. Conte: On és el Nadal?

Diuen que al mar hi havia un peix molt preguntaire. Volia saber on era l’oceà i encara que l’hi deien un cop i un altre, no el veia. Ell només hi veia aigua. Un peix petitó va preguntar a la seva mare on era el mar. La mare va riure i li va dir: “el mar no el veiem perquè som a dins de la seva panxa; nosaltres som a dins del mar i som molt petitons per veure’l i agrair-li que ens dona la vida”. I nosaltres? No som com aquests peixos? Aquest Nadal Jesús no és entre els regals, els anuncis, els plats especials, gastar més… Jesús és entre nosaltres, entre les persones que ens envolten. El Nadal veritable és buscar Déu en aquestes persones. Jesús és aquí, com l’aigua de l’oceà. Des que Déu es va fer home, el veiem entre nosaltres. Per Nadal és quan hem de compartir més i perdonar, quan hem d’acostar-nos a tots perquè aquí hi ha el millor regal del Nadal: Déu el nostre amic.

Oració:

Jesús, tu que ens estimes tant que et vas fer nen com nosaltres. Vull que aquest Nadal neixis al meu cor i l’omplis d’amor.

Amor per als meus pares i germans, per als meus amics i amigues. Ajuda’ns a comprendre que el millor regal del Nadal ets Tu, perquè només si et tinc a Tu, podré estimar els altres.


Curs 19-20 46

DESEMBRE 3a setmana. Abraçada Sempre recordem les abraçades de les persones que ens estimen: abraçades curtes, llargues, fortes, tímides. Una abraçada és una manera de compartir alegries, consol en el dolor. Tots necessitem en algun moment amagar-nos en abraçades plenes d’amor. Hi ha un proverbi que diu que necessitem quatre abraçades diàries per sobreviure, vuit per mantenir-nos i dotze per créixer. El Nadal és un bon temps per a les abraçades i convé a més que recordem que Jesús va ser molt generós amb les abraçades: va abraçar nens, dones, vídues, malalts, morts fins i tot. Va abraçar perquè amb aquest gest volia ensenyar-nos que la gran festa del cel podíem entendre-la com una festa, com unes noces on abunden els petons, abraçades i carícies. I quan va parlar de l’abraçada que Déu fa als pobres ho va fer abraçant un nen. Recursos Vídeo: “El nacimiento de Jesús. La historia de Jesús” https://youtu.be/Nc_OGSRzmqk Dinàmica: Repartim abraçades, ara! Aquesta dinàmica és una mica llarga per a aquest moment del matí. Recomanem unir-la al moment d’assemblea o a una sessió de psicomotricitat a Educació Infantil, o a una sessió de tutoria, Educació Emocional o Educació Física a Educació Primària. ET REGALO UNA ABRAÇADA! Es tracta de regalar abraçades. Tant se val a qui les regalem, perquè simplement hem de limitar-nos a fer les nostres abraçades més amoroses, perquè donar afecte i repartir el nostre amor és gratuït i és gratificant per a tothom”.

“Posarem música. Mentre soni la música us heu de moure per la classe/sala d’un costat a un altre sense importar on aneu. Quan s’aturi la música, mireu la persona que estigui més prop de vosaltres i reaccioneu amb alegria immensa per trobar-vos l’un amb l’altre. “Ets aquí i m’alegra que estiguis a prop”, somriem, ens emocionem i fem una forta abraçada a aquesta persona. Ens hem de quedar abraçats fins que la música torni a sonar. Ens abracem, tanquem els ulls i sentim l’estimació que rebem i que estem donant a l’altre.”

“Quan la música continuï, ens acomiadem en silenci de la persona que estem abraçant i continuem el nostre camí. Quan la música torni a deixar de sonar, abracem qui tinguem al costat.”

Farem aquesta operació durant diversos minuts. Després de regalar abraçades, tots els participants seuen en una rotllana. Compartim la nostra experiència: com ens hem sentit i què hem experimentat, què ha estat el que més ens ha agradat…

Cançó: Nadala: “Enciende las luces”. Cor Maristes Segòvia https://youtu.be/wOT3BLoCnto Vídeo: “Historia de la Navidad” https://youtu.be/iZ6Hmti-a5Y Oració:

Prepara el meu cor, Senyor, perquè et rebi per Nadal. Ajuda’m a millorar, a demanar perdó per les coses que no faig bé.

Ajuda’m a abraçar i estimar totes les persones que m’envolten. Vull preparar-me amb alegria per trobar-te. Vull oferir-te un cor senzill, bo, generós i tendre amb tothom.


Curs 19-20

47

17. GENER: UN ARA EN PAU Motivació del mes Comencem un nou any: un nou trimestre… Segur que ve carregat de bons desitjos, de voler ser millors… Hem d’aprendre a escoltar-nos, a estimar-nos i a estimar els altres per poder créixer i aconseguir tot el que vulguem. Tot això amb l’ajuda dels nostres pares i professors. Aquest mes farem un exercici de viure l’ara, d’estar presents, de ser nosaltres cada dia. Gener 2a setmana. Em renovo Hem celebrat uns dies emocionants i excitants. Hem viscut l’alegria del Nadal amb les persones que estimem, hem compartit i celebrat el naixement de Jesús i segur que hem rebut un munt de regals que ens han fet molt feliços. Comencem renovats i amb ganes d’aprendre, de dialogar i d’entendre’ns vivint l’ara. Recursos Activitat col·lectiva: “Abans jugava, ara jugo”.

Reflexionem durant una estona, sobre com eren les joguines dels nostres pares i com són les d’ara. Pensarem que qualsevol joguina no serveix de gaire si hi juguem sols, perquè el que és divertit és compartir-la amb els altres i divertir-se jugant plegats. Conte: Aprendre a compartir: “El príncipe y el juguetero” https://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-principe-y-el-juguetero Gener 3a setmana. Transformo Ens fem grans i qualsevol canvi és important. Cal renovar l’interior per després transformar-nos. Hem de veure el canvi com una cosa positiva. Per això moltes vegades necessitem l’ajuda dels nostres pares i professors perquè ens guiïn cap al canvi.


Curs 19-20 48

Recursos Vídeos: “Caillou se hace mayor” https://www.youtube.com/watch?v=ech3VO6JATc o “Caillou va al colegio” https://www.youtube.com/watch?v=V800mkdX5Ao Treballem la interioritat: Relaxació guiada. Asseguts amb les cames plegades, tanquem els ulls, col·loquem les mans en postura de ioga (palmells oberts cap amunt i el dit polze tocant l’índex). Fem tres inspiracions profundes, a poc a poc i omplint els pulmons, traiem l’aire molt lentament i sense obrir els ulls. (Es pot fer amb música relaxant de fons). En acabat, obrim els ulls i molt a poc a poc per parelles s’agafen de les mans i s’observen en silenci. Finalment seuen i comenten les seves sensacions. Com m’he sentit? Què he vist en el meu company? Quin canvi hi he notat? Gener 4a setmana. En clau de pau La pau és un gran desig. Tothom desitja pau, però algunes vegades les persones i els països no en tenen. Coneixeu nens que estiguin barallats o països que estiguin en guerra? Moltes vegades les coses es poden resoldre si ens ajudem i intentem solucionar els problemes junts. Recursos Oració:

Saps, Jesús? Hi ha moments que no sé què fer. Coses que sé que no estan bé, però m’atrauen… De vegades se m’escapa una mentida, i no dic sempre la veritat… De vegades em costa tant compartir, o ajudar els altres, o col·laborar a casa…

Dona’m un cop de mà, ensenya’m el millor camí, recorda’m tot el que m’ensenyes, Que digui la veritat, que faci el bé, que sigui generós, que ajudi sempre… Que busqui ser feliç, seguint el teu exemple, Senyor.

Conte: “La rabieta de Julieta” https://www.youtube.com/results?search_query=La+rabieta+de+JulietaAudiovisual: Pocoyó. “Algo entre amigos” (S01E46) https://www.youtube.com/watch?v=n8wLuKjBt-w Poesia de pau

La pau és amor, amb amor ens sentirem millor! La pau és perdó, amb perdó s’alegra el cor! La pau és bondat, amb bondat tenim felicitat! La pau és alegria, amb alegria vivim cada dia! Amor, pau, bondat i alegria. Quines paraules tan boniques! Boniques per practicar, i recordar-les cada dia. VISCA LA PAU!

Gener 5a setmana. Ara, Pau La pau no és un regal que ens fan. L’hem de viure i treballar per la pau tots els dies, ara i sempre. Per arribar a viure en pau cal que oblidem algunes coses del passat i sapiguem mirar endavant amb respecte i amb ganes d’estimar-nos més. Recursos Cançó: E. Infantil: Emoticantos - “Las Vocales de la Paz” - Dia Escolar de la No.Violència i la Pau https://www.youtube.com/watch?v=l-E09DbLdHE&t=85s


Curs 19-20

49

E. Primària: “Los niños queremos la paz” https://www.youtube.com/watch?v=M-hTsloJ-fc Poema: “Solo tres letras”

Sólo tres letras, tres letras nada más, sólo tres letras que para siempre aprenderás. Sólo tres letras para escribir PAZ. La P, la A y la Z, sólo tres letras. Sólo tres letras, tres letras nada más, para cantar PAZ, para hacer PAZ. La P de pueblo, la A de amar y la Z de zafiro o de zagal.

De zafiro por un mundo azul, de zagal por un niño como tú. No hace falta ser sabio, ni tener bayonetas, si tu te aprendes bien, sólo estas tres letras, úsalas de mayor y habrá paz en la tierra.

Activitat cooperativa: Junts volem la pau. Elaborem un colom de la pau que penjarem a la classe per tenir-lo tot l’any com a referència. A dins cada nen/a hi enganxarà una foto de mida carnet.


Curs 19-20 50

18. FEBRER: LA NOVETAT DE L’ARA Motivació del mes Ja som al febrer! I hem viscut moltes coses i ens queden encara moltes coses per experimentar i aprendre aquest curs. Per això és bon moment per aturar-nos i escoltar-nos, mirar el nostre interior. Si cadascú hi posa el més bonic que té al seu interior i mira bé al fons del seu cor, podem aconseguir grans coses que l’ara ens porta. Hem de mirar amb profunditat el que passa a casa, amb els amics, en el món… És el moment de sentir per trobar els sons de l’ara. Febrer 1a setmana: Busco la novetat. És important descobrir i ser capaços de veure el que hi ha de positiu en un mateix i en els altres. Desenvolupar una autoestima sana, que aprengui a buscar el que hi ha de positiu en cada situació i a superar les petites dificultats davant situacions noves trobant solucions amb ajuda dels altres. Recursos Oració: Per començar amb alegria i ser conscients que tots som especials.

Bon dia, estimat Déu. Gràcies pel dia que vaig néixer, gràcies pel meu aniversari. Gràcies per la meva vida i per tota la gent meravellosa que viu a prop de mi.

I’m special, I’m special look at me, you will see a very special person, that is me, that is me. Thanks, God!

Conte: “El gegant Golafre” https://www.youtube.com/watch?v=Mz59NssXVmE

Això era i no era una àvia que vivia amb les seves tres netes. Les tres nenes ajudaven a casa perquè estimaven molt l’àvia. Un dia l’àvia els va dir que quan cadascuna acabés la seva feina de la casa, podien baixar al celler a berenar pa amb mel. Al cap de poca estona, la petita de les tres germanes va acabar la feina i va marxar al celler. Tot just arribar, a la porta i sense arribar a entrar, va sentir una veu que cantava: ‒Petita, petitona, no vinguis aquí, tirorà, tirorí... ‒D’on ha sortit aquesta veu? ‒es va preguntar la petita, i va decidir entrar-hi. Zas! En aquell instant el gegant Golafre la va ficar en un sac i el va tancar. Al cap de mitja hora, la germana mitjana va acabar la feina i li va dir a la iaia que baixava a berenar pa amb mel al celler. ‒D’acord ‒li va dir l’àvia‒ i de passada digues a la teva germana que està trigant massa a tornar a casa. ‒Molt bé àvia, ho faré. Quan va arribar a la porta del celler, just abans d’entrar, va sentir una veu que cantava: ‒Mitjana, mitjaneta, no entris aquí, tirorà, tirorí... ‒Qui hi ha? ‒va preguntar la nena, i encara que no va sentir cap resposta, va decidir entrar-hi. Zas! El gegant Golafre va tancar la germana mitjana al sac al costat de la petita. Com que ja havia passat molta estona, l’àvia es va acostar a la germana gran i li va preguntar: ‒Encara no has acabat? ‒No em falta gaire, iaia. ‒Fes-me un favor, deixa-ho ja. Acosta’t al celler a veure què fan les teves germanes, s’està fent molt tard... I així ho va fer, però quan va arribar a la porta del celler va poder sentir que algú cantava: ‒Gran, grandeta, no entris aquí, tirorà, tirorí... Amb tota la curiositat es va acostar i zas! Les tres germanes van acabar en el sac del gegant Golafre. Amb tota la preocupació del món la iaia va sortir a buscar a les seves netes, i quan va arribar a la porta del celler va sentir cantar:


Curs 19-20

51

‒Iaia, iaiona, no entris aquí, tirorà, tirorí... ‒Ai Déu meu, les meves nenes, segur que aquest gegant Golfare les ha agafat... Perquè la iaia ja coneixia aquell gegant malvat. Va córrer i va córrer a buscar ajuda però no va trobar ningú. Asseguda en una roca plorant per les seves netes, se li va acostar una vespa i li va preguntar: ‒Iaia, què et passa? Et trobes bé? ‒Les meves netes! Les ha raptades el gegant Golafre, pobrissones. ‒No t’amoïnis, iaieta, aquest gegant malvat tindrà el càstig que es mereix. De seguida la vespa va avisar totes les seves amigues de l’eixam, i amb veu d’atac van cridar: ‒Donarem una lliçó a aquest gegant malvat! Endavant, companyes! Quan el gegant Golafre sortia del celler camí del bosc, totes les vespes van començar a picar-lo sense parar. El gegant va sortir corrents i va deixar allà mateix el sac amb les tres germanets. Les nenes es van poder salvar de les urpes del gegant Golafre gràcies a unes vespes molt espavilades. Finalment, la iaia i les seves tres netes van marxar a casa a fer un bon berenar: pa amb mel!

Reflexió: Com solucionar problemes amb ajuda dels altres, de solidaritat i col·laboració i sobretot que els “aparentment més petits” poden ser en realitat els més valuosos.

Conte: Pixar “La oveja esquilada”:

https://www.youtube.com/watch?v=zs5whN2QcGY

La bellesa de debò és al teu interior. L’important no és qui ets, sinó que el valor de les persones es troba al seu interior.

Cançó: “Busca lo más vital”: https://www.youtube.com/watch?v=Tnh_kPHp9LM

Febrer 2a setmana. Gaudeixo de la novetat. Aprenc cada dia una mica més i gaudeixo de les situacions noves que vaig descobrint. Compartir aquestes novetats amb els companys ens ajudarà a créixer i a gaudir-ne. Recursos Dinàmica: Caixa de sensacions; toca-la i passa-la. En una caixa introduïm materials que quan els toquin percebin diferents sensacions (aspre, suau, fred, calent). La caixa es va passant, hi introdueixen la mà i toquen alguna cosa. Al final posem en comú el que han tocat. Reflexió: He reconegut el que he tocat? Amb qui he coincidit? Com m’he sentit davant la novetat? M’ho he passat bé?


Curs 19-20 52

Oració: Gràcies, Déu meu per aquest dia nou que em regales, perquè puc contemplar el sol quan neix. Gràcies per la meva família, els meus amics, aquella gent que m’envolta. Et demano que no t’oblidis dels nens d’aquest món, dels que no tenen res per menjar, els que no tenen sostre, els desemparats. Gràcies, Déu, per escoltar-me i guiar cada un dels meus passos. Amén!

Conte: “La niña que no quería compartir”: https://www.youtube.com/watch?v=fbWWalfJ7Sg Reflexió: Què passa quan no comparteixo? Com em sento? M’agrada quan algú no comparteix amb mi?

Febrer 3a setmana: Encomano novetat Moltes vegades trobem al nostre voltant moments desagradables que no podem controlar i que ens fan sentir malament. Però hem d’aprendre a transformar-los en una cosa positiva i contagiar alegria. Recursos Activitat col·lectiva: Abraçades positives Abans de començar la dinàmica preguntem com han arribat al col·le (tristos, espantats, enfadats). Simplement que ho verbalitzin sense donar més explicacions. Asseguts en assemblea un nen s’aixeca, abraça el company que té a la dreta i li diu una cosa positiva a cau d’orella. Així fins que tothom hi participi, el mestre també. Reflexió: Com em sento ara?... M’ha ajudat en alguna cosa una abraçada afectuosa? Cançó: ”El tren de la alegría”: https://www.youtube.com/watch?v=EItqquK0bE8 Oració: “Buenos días”: https://www.youtube.com/watch?v=7_GzNUlzfBE

Que el sol brilli depèn de com el miris. Per això avui mira’l amb alegria i la vida et somriurà. Bon dia! Et deixo una ABRAÇADA x si la necessites


Curs 19-20

53

Febrer 4a setmana. Aquí i ara Som aquí, ara vivim el present, aturem el temps i escoltem el nostre cos i el dels altres. És temps de créixer, de convertir-se en millors persones, d’estar més prop de Jesús i de fer coses boniques que millorin el món. Ara comencem el nostre camí cap a la Quaresma. Recursos Vídeo: Història de Zaqueu Per a Infantil https://www.youtube.com/watch?v=sKrf_QhyIjM Per a Primària https://www.youtube.com/watch?v=Q2OmM9xJWYo&l Vídeo: “¿Qué es la Cuaresma y cuando empieza?”: https://www.youtube.com/watch?v=YkRGFctXTCw Oració: Quaresma T’ofereixo el meu cor, Jesús, perquè l’omplis amb el teu Esperit. T’ofereixo el meu cor, Jesús, perquè el facis més bo amb tothom. T’ofereixo el meu cor, Jesús, perquè en aquesta Quaresma vull aprendre a viure com Tu ens ensenyes, Ajuda’m a aconseguir-ho, Senyor!


Curs 19-20 54

19. MARÇ: ARA M’ATURO I ESCOLTO Motivació del mes El mes de març ha arribat! Ja han passat sis mesos i hem fet un munt d’activitats… Uf, quin cansament!, estic una mica marejat. Em penso que ha arribat el moment de descansar una estona. M’assec, m’aturo, miro a un costat i a l’altre; m’escolto, em busco, em miro per dins… Què és el que sento? Com està el meu cos? I el meu cor, continua bategant? He de trobar el millor que tinc, per això cal que busqui ben endins, ben endins. Març 1a setmana: M’aturo Hem de mirar amb atenció el que passa, no només al nostre voltant, sinó també al nostre interior. És el moment de parar-se i descobrir el millor de cadascú. Iniciem la Quaresma, quaranta dies de recerca, de posar-nos en camí per trobar-nos a nosaltres mateixos i tot allò que ens fa feliços. Recursos Activitat col·lectiva. Per començar a ser conscients que tots som únics, especials, diferents, però igual d’importants. Observem les fotografies que es mostren a continuació.


Curs 19-20

55

Reflexió: Reflexionem sobre la quantitat d’activitats que fem al llarg del dia i que no ens deixen temps per a res. Sorolls, presses… Us sona tot això? Corre que has d’anar a tennis! Farem tard. Corre, corre, corre… Això és sa? Hi hem de fer alguna cosa… Respirar, respirar; aturar-nos i respirar…. Calmar el nostre cervell. Podem, hem i necessitem aturar-nos i respirar. Calmar el nostre cervell per ser més feliços. Conte: “El niño que nunca quería dormir”: http://www.cuentoscortos.com/cuentos-originales/el-nino-que-nunca-queria-dormir Autor: Irene Hernández Edats: A partir de 3 anys Valors: obediència, dignitat

En Pau era un nen que sempre volia fer coses divertides. Durant tot el dia feia de tot, però quan arribava la nit mai volia dormir. Els pares el renyaven i feien tot el possible perquè en Pau s’adormís a una hora normal, com tots els nens. ‒Pau, ja t’hem explicat dos contes i t’hem fet pessigolletes. Ara cal dormir per recuperar energia -li deien. Però en Pau no volia dormir i, sense que els seus pares se n’adonessin, s’escapava del llit i es posava a jugar amb les seves joguines o a llegir llibres. Quan els pares se n’adonaven, el tornaven a renyar: ‒Pau, a dormir! Si no descanses no tindràs forces demà! Però en Pau feia el que li venia de gust. La veritat és que en Pau sempre tenia un munt d’energia per fer-ho tot. Jugava molt, aprenia moltes coses a l’escola, feia els deures, anava a classes de natació i d’anglès i, a la nit, encara continuava tenint energia. Un dia i un altre era igual, i va arribar un moment en el qual ni tan sols tancava els ulls a la nit. Ni tan sols una estoneta! Però, al cap d’un temps, van començar a passar coses estranyes. Un dia, en una de les classes de natació, van fer una cursa i en Pau, que era sempre dels millors, va quedar l’últim. ‒Que estrany! Jo sempre soc molt ràpid i avui nedava molt a poc a poc! ‒va pensar. Un altre dia, en un examen del col·legi, en Pau va treure una mala nota. ‒Que estrany! Jo sempre trec bones notes! Què deu haver passat? ‒es preguntava. I així, van anar passant un munt de coses semblants, fins que un dia, va passar una cosa força greu. En Pau estava jugant un partit de futbol i, de sobte, va caure a terra. No podia aixecar-se i encara menys córrer darrere de la pilota. Va passar uns quants dies tan cansat que no es podia moure del llit i va arribar a posar-se malalt. Va haver d’anar al metge, cosa que odiava. El doctor li va explicar que si no dormia ni descansava bé, mai tindria l’energia suficient: ‒Pau, dormir és tan important com menjar. Si no ho fas, no tindràs forces per fer totes les coses que tant t’agraden. En Pau va estar tant temps malalt que trobava a faltar fer coses divertides i, quan es va recuperar per fi, va entendre que dia a dia, cal divertir-se, però és igual de necessari descansar. Des de llavors, en Pau va començar a fer totes les coses divertides que li agradaven durant el dia, però, a la nit... a dormir! Reflexió: Sobre la importància d’aturar-nos i fer-nos conscients que si no cuidem el nostre cos i el tractem bé ens podem posar malalts. Està molt bé tenir molta energia i fer un munt d’activitats, però també és molt important una alimentació sana i el descans, perquè el cos es pugui recuperar. Conte: Videoconte “El monstruo de los colores” (Emoción: la calma) https://www.youtube.com/watch?v=S-PTa20NNrI Dinàmica: Anirem posant en una caixa tot allò que ens produeix calma. Poden portar de casa imatges que afavoreixin en nosaltres la calma.


Curs 19-20 56

Dinàmica: Com fer una ampolla de la calma per a nens amb purpurina. https://www.youtube.com/watch?v=31eQ69ur9C4 Veiem com podem fer i utilitzar de forma molt senzilla una ampolla o pot de la calma perquè els nens aprenguin a reflexionar i calmar-se. És ideal per a nens nerviosos o amb problemes de concentració.

Març 2a setmana M’escolto. Estem massa preocupats per les coses del dia a dia: l’estudi, els jocs, els esports, els amics… Atura’t, reflexiona, no tinguis por d’escoltar-te. Ens mou alguna cosa per dins. Sent els batecs del teu cor. Què necessito?, què vull? Aprofita per valorar el món que t’envolta i també les persones amb les quals comparteixes el camí de la vida. Aprenc a escoltar-me i a escoltar els altres de manera activa i conscient. Aprenc a escoltar el que em diu Jesús. Recursos Joc: “El telèfon”. És un joc molt conegut per als nens. S’han de posar en fila i el primer o el professor inicia el joc dient-li al següent una paraula o frase. El missatge s’haurà de transmetre al llarg de tota la fila de la mateixa manera. En finalitzar es comprovarà si el missatge ha arribat intacte o amb modificacions. Es pot començar dient una paraula i anar augmentant la dificultat. Reflexió: Aprenc a escoltar-me i a escoltar els altres de manera activa i conscient. He estat atent als diferents missatges? He reconegut el que he sentit? Com m’he sentit amb el joc? M’ho he passat bé fent-ho? Dinàmica: “Los sonidos del cuerpo humano - discriminación auditiva” https://www.youtube.com/watch?v=o6TokVbToyw Es recullen diferents sons que el nostre cos és capaç d’emetre. A mesura que van apareixent els sons, els nens han de tractar de reconèixer-los. Al final posem en comú el que han sentit. Reflexió: He parat atenció als diferents sons? He reconegut el que he sentit? Amb qui he coincidit? Com m’he sentit davant la dinàmica? M’ho he passat bé fent-la? Visualització guiada: “Meditación para ninos Viaje a las estrellas | Relajación guiada”. https://www.youtube.com/watch?v=GomoeckdmgY Reflexió: He parat atenció? Com m’he sentit en la meditació? M’ho he passat bé fent-la? Com em sento ara, després de fer-la? He escoltat el meu cos? Imatge: Amb Jesús som feliços de debò! Reflexió: Partim de la imatge per presentar la figura de Jesús com a exemple d’amor. Jesús és feliç al meu costat quan soc bo amb els meus companys, quan treballo, quan ajudo…

Març 3a setmana: Em conec Si puc identificar els pensaments i els sentiments que tinc avui, em podré comprendre millor, i comprendre millor els altres. Conèixer-nos significa ser valents, no tenir por. Ser capaços de trobar situacions adverses al nostre voltant i saber enfrontar-nos-hi i superar-les; aprendre a transformar-les en una cosa positiva i que siguin font d’alegria.


Curs 19-20

57

Recursos Imatge: Coneixem el nostre cos físicament Reflexió: Partim de la imatge per adonar-nos de com som físicament (ulls, cabells, alçada, la roba...) Però què sento quan m’enfado?, i si ric?… Fem una petita aproximació de les diferents emocions. Dinàmica col·lectiva: Identificació de les emocions. En el temps d’assemblea podem mostrar-los les emocions següents: alegria, tristesa i empipament, amb l’objectiu que les interioritzin i identifiquin. Podem utilitzar les imatges següents: Activitat: cada nen i nena se situa en el centre de l’assemblea i a continuació es dirà una emoció perquè la interpretin amb gestos individualment. Activitat: repartim una careta a cada nen i ha de dibuixar-se com ve avui a l’escola (trist, alegre, cansat…)

Reflexió: L’objectiu d’aquestes activitats és que aprenguin a identificar cadascuna de les emocions amb expressions facials i corporals. En definitiva, que aprenguin a conèixer-se. Expressió artística: Mandala de les emocions. Mentre escolten una música suau, en silenci, van pintant el seu mandala de les emocions.

Març 4a setmana M’accepto Ja em conec una mica més. Conec els meus èxits i els meus errors. Vull ser fort i superar les meves pors, les meves preocupacions… Vull créixer per ser cada dia millor persona. Jesús vull estar al teu costat, vull treballar amb tu per canviar el món. És temps de perdó pels errors comesos, de deixar-los a un costat i d’iniciar un nou camí. Recursos Oració:

Gràcies, Jesús, per regalar-me un nou dia, pels amics, pels meus pares i la meva família. Gràcies per totes les coses bones que hi ha en la meva vida. Només necessito ara ja la teva companyia.


Curs 19-20 58

Mindfulness per a infants: “El árbol de las preocupaciones”. https://www.youtube.com/watch?v=d9urJ0HAYSM Reflexió: Deixem enrere les preocupacions per començar un nou camí acompanyats de Jesús. Estem de Quaresma. Com t’has sentit? Has gaudit de la meditació? Com podries millorar-la la propera vegada? Vídeo i reflexió: “El hijo pródigo”. https://www.youtube.com/watch?v=vgAtzFw1wgw Després d’haver-ho fet tot malament, el fill pròdig es penedeix i demana perdó al seu pare per tornar a casa. El pare el perdona i l’acull amb els braços oberts. Jesús em coneix i em vol al seu costat. Disculpa tots els meus errors i em diu: “Segueix-me”. Març 5a setmana M’entrego “Deixa-ho tot i segueix-me”. Jesús em vol fort al seu costat per acompanyar-lo en el seu camí a la Creu. Em demana que, en el seu nom, ajudi els altres. Que em lliuri a la seva causa. Que porti a tothom el seu missatge d’amor i esperança. Si tots treballem units, en harmonia, el seu missatge creixerà i s’estendrà per tots els cors del planeta. Recursos Oració:

Déu meu estimat, et dono gràcies pel dia d’avui. Pel que m’has ensenyat i per les coses dolentes que has allunyat de mi. Et dono gràcies pel bé que he rebut dels altres i pel bé que jo he fet. Demano perdó pel que he fet malament. Demà, amb la teva ajuda, vull ser millor. Amén.

Vídeo: Quaresma per a infants. https://www.youtube.com/watch?v=qhmi41oYGv4 Vídeo: Tarzán - “En mi corazón vivirás”: https://www.youtube.com/watch?v=xxJeIxsOl-Q

Au, va, no ploris, no hi ha més per dir. Agafa’t fort, vine amb mi. Jo et protegeixo, no tens cap mal. No ploris més, soc aquí. Per ser petit se’t veu molt fort, entre els meus braços no tindràs mai por, cap força no pot separar-nos. No ploris més, soc aquí. Ets dins del meu cor, ben dins del meu cor. Mai ningú podrà esborrar el teu nom. Dins del meu cor no hi ha lligam més fort seràs dins del meu cor sempre. La diferència és que entre nosaltres som iguals tu i jo.

Quan arribi l’hora fes el cor fort, lluitaré amb tu, has d’aguantar. Ja ho entendran, segur.Ets dins del meu cor, ben dins del meu cor. I t’hi duré, dintre el meu cor, sempre més. Deixa estar els altres, no saben què fan entre ells i tu hi ha tot un món. Ja ho entendran, segur. Ets dins del meu cor, ben dins del meu cor. I t’hi duré, dintre el meu cor, per sempre més. Dins del meu cor, el meu millor tresor, seràs dins del meu cor, sempre. No vull que ploris. I quan arribi l’hora seràs dins del meu cor.

Reflexió: Com em sento ara? Seràs dins del meu cor. Des d’avui serà i per sempre, Jesús, tu seràs al meu cor.


Curs 19-20

59

SENTIT DE LA SETMANA SANTA Ens preparem per a la SETMANA SANTA. Al costat dels amics de Jesús, farem un recorregut per la Passió i donem gràcies a Jesús per haver donat la vida per nosaltres. Els Amics de Jesús ens expliquen la seva passió.

Hola! Som quatre amics de Jesús de Natzaret. Ens diem Marc, Mateu, Lluc i Joan. Ens agradaria explicar-vos una història que va succeir fa dos mil anys. Encara que hagi passat el temps ens en recordem molt bé. Segur que vosaltres tampoc ho oblidareu.

Sant Mateu ens explica el DIUMENGE DE RAMS. Jo soc Mateu, un dels amics de Jesús. Tothom l’estimava molt... o gairebé tothom. Algunes persones importants li tenien enveja, no acceptaven les seves paraules i s’enfrontaven amb ell. Va necessitar un temps per pensar ell sol. Quan va tornar ho va fer content.

Vídeo: “Entrada triunfal de Jesús a Jerusalén. Biblia para niños”: https://www.youtube.com/watch?v=p4JpmTXvClQ Sant Mateu ens explica el DIJOUS SANT.

Joan i jo, Mateu, us explicarem alguns detalls del sopar més especial en la qual hem participat. Jesús ens va convidar a sopar a tots els seus amics, i vam compartir el pa i el vi. Amb això ens regalava una cosa molt valuosa: el seu AMOR I LA SEVA VIDA.

Vídeo: “Jueves Santo. La última cena”: https://www.youtube.com/watch?v=xVvEh03lq3U https://www.youtube.com/watch?v=nlvvRxXttWM Joan ens explica un GEST DE TENDRESA.

Quan menys ho esperem, Jesús s’aixeca del sopar, i es posa a rentar-nos els peus a cadascun de nosaltres. No podíem entendre el gest de Jesús. Ell ens ho va ensenyar amb el seu exemple d’humilitat i senzillesa. Un gest que significa “estic al teu servei”.

Vídeo bíblic: “Lavatorio de pies (El mayor es el que sirve)”: https://www.youtube.com/watch?v=Bv4Pzm76hX8

Marc ens explica com DETENEN JESÚS.

Jo soc Marc i us explicaré la part més trista de la vida de Jesús. Ell era per a mi una persona molt especial. Quan vam acabar de sopar vam anar a la Muntanya de les Oliveres i allà va començar tot, encara que Jesús ja sabia que el detindrien.

Text bíblic: “Viernes Santo - condenado y muerte”: https://www.youtube.com/watch?v=_VtzoGb3tFU

Sant Lluc ens explica EL FINAL:

A mi em toca explicar-vos la part més bonica d’aquesta història: Jesús va ressuscitar! No va acabar tot la tarda del Divendres Sant. Als tres dies va ressuscitar, tal com ens havia dit.

Vídeo: “Resurrección de Jesús para niños – Pascua” https://www.youtube.com/watch?v=VOp7I9Ca6Cg (Infantil) https://www.youtube.com/watch?v=kDsH7PShB_Q (Primària)

Reflexió: Ho hem entès? Què ens vol ensenyar Jesús amb els seus gestos i les seves paraules? Com vivim nosaltres l’experiència de Jesús?


Curs 19-20 60


Curs 19-20

61

20. ABRIL: CELEBRO LA VIDA Motivació del mes Som en un moment que per als cristians ens porta a l’ara més ple. L’experiència de la Quaresma i la Pasqua és el pas d’aquests sentiments que cadascú viu a prendre les regnes de la seva vida, a ser la millor versió d’un mateix. La creu ens ha convidat a acollir l’ombra, el que hi ha de fosc i de vegades de desagradable a la vida; i caminar cap a la llum, cap a una manera de fer les coses on em senti ple, feliç, protagonista… Ens convida a desplegar-nos ara, a tenir força per treure el millor del que portem a dins i posar-ho al servei del que fas en relació amb els altres. ABRIL 2a setmana. Reconec La Pasqua no és simplement una festa entre altres: és la Festa de les festes, Solemnitat de les solemnitats, com l’Eucaristia és el Sagrament dels sagraments. Ara estem a punt per celebrar la victòria de Jesús sobre la mort i celebrar la seva Resurrecció. Després de la Resurrecció ara reconec el que va fer Jesús per nosaltres donant la seva vida pels cristians i transmetent-nos valors d’ajuda, escolta, perdó… Recursos Vídeo: “La Pascua del Señor” https://youtu.be/PQjTRDS_S1E Per a la reflexió: Com t’has sentit celebrant el moment de la Resurrecció? Amb quin moment de la nostra vida ho podem identificar? Oració:

Senyor Jesús, reconec que soc pecador i et demano perdó per tots els meus pecats. Gràcies per morir en la creu pels meus pecats i ressuscitar dels morts per donar-me vida eterna.

Vídeo: Vídeo per ensenyar als infants a identificar les emocions” https://youtu.be/xtcqfo-flpe Per a la reflexió: Quantes emocions has reconegut? Amb quantes t’identifiques avui? Imatge: després de veure el vídeo, a qui reconeixem en aquesta imatge? Els demanem que observin la imatge adjunta per respondre la pregunta.

Abril 3a setmana. Revifo El camí a l’exaltació és la humilitat, sempre de baix cap a dalt, així amb Déu, Déu ens va revifar, Déu ens va aixecar i Déu ens va ressuscitar. Així que aquesta setmana ens toca prendre el testimoni i fer reviure moments ja passats en els quals vam ser o vam fer feliços els altres. T’hi apuntes? Recursos Dinàmica: “L’aigua” El professor/a ensenya una ampolla amb aigua i pregunta: per a què serveix l’aigua? Fem reflexionar els nostres alumnes en quin moment l’aigua ha estat protagonista de les seves vides.


Curs 19-20 62

Imatge: Què reconeixem en aquesta imatge?

Els demanem que observin la imatge adjunta per tal de respondre aquesta pregunta, entenent el ciri com un element pasqual que simbolitza la flama que es revifa en els nostres cors impulsant la nostra fe i amor per Jesús i els altres. Vídeo: Paràbola del sembrador http://youtu.be/tOjPLPpvDDg Per a la reflexió: Com li passa al sembrador amb les seves llavors, no sempre obtindrem els resultats desitjats, però mai no hem de deixar d’intentar-ho.

Abril 4a setmana. Reafirmo És moment de reafirmar-me en el que soc i en el que sento, és ara o mai. Em sento orgullós de qui soc i vull cridar-ho als quatre vents. Recursos Interioritat: Farem un moment de relaxació, centrant-nos en la respiració conscient. En finalitzar, en petits grups, formen la paraula VIDA amb els seus cossos. Dinàmica: Qui coneix a qui? Donem a cada alumne un paper en el qual han d’escriure una qualitat de la seva parella i donar-lo al professor. Les llegirà en veu alta i seran els alumnes els encarregats d’endevinar de qui es tracta, reafirmant la seva identitat. Conte: Llegir i reflexionar sobre el conte: “Sé qui soc!”.

En una selva extensa vivia una hiena que va criar un cadell de lleó dient-li que era un gat. I el cadell es comportava com un gat, miolava com un gat i perseguia ratolins com un gat. D’aquesta manera el cadell de lleó anava creixent amb un sentiment distorsionat de la seva identitat. Els anys van anar passant i el cadell de lleó va anar creixent fins que es va fer un lleó adult escanyolit i feble. Un dia va aprofitar que la hiena estava caçant lluny del seu cau per fer una passejada per la selva per primera vegada. Es va creuar amb un ramat de búfals de banyes robustes que corrien salvatgement cap a un lloc de la selva on havien crescut herbes tendres i branques verdes. Quan el lleó els va veure va miolar molt espantat. Es va apartar del camí i es va amagar darrere d’un gran tronc.


Curs 19-20

63

A un búfal que s’havia adonat de la presència del lleó li va semblar que era una conducta estranya, però va continuar corrent perquè no el cacés i se’l mengés. Després el lleó va continuar el camí i es va trobar amb dos tigres que li van rugir d’una manera molt desafiadora. El lleó molt espantat va miolar unes quantes vegades. Els tigres no podien deixar de riure davant d’aquells miols ridículs. El lleó, atemorit, va fugir. Al cap d’unes hores tots els animals estaven al cas dels miols del lleó i tothom en feia burla. El lleó es va sentir molt trist i molt sol. I va decidir anar-se’n molt lluny. Es va quedar pensatiu sota l’ombra d’un arbre. Un colom, aturat sobre una branca, l’havia estat observant i li va dir: ‒Veig que no saps qui ets i per això no saps com encaixar en la selva! És molt important que sàpigues qui ets! ‒Per què és important saber qui soc? va preguntar el lleó entre dubtes. ‒És important saber qui ets, perquè si et coneixes podràs saber quina és la teva funció en aquest món! ‒li va explicar el colom. ‒I qui soc? ‒va preguntar angoixat el lleó. ‒Ets un vencedor! Ets un lleó! Ets el rei de la selva! ‒va exclamar el colom. Llavors el lleó va començar a comprendre que la hiena l’havia criat fent-li creure que era un gatet inofensiu i va anar a buscar-la. Quan va arribar al cau, es va adonar sorprès que la hiena li havia preparat una emboscada com si fos el seu pitjor enemic. Davant els atacs previsibles de la hiena, el lleó es va enfilar a una gran roca amb molta valentia i des d’allà va fer uns quants rugits greus i prolongats. I així va marcar el seu territori. Irritat i amb un coratge sobtat, va dir a la hiena: ‒Sé qui soc! I sé quina és la meva funció en aquest món! Soc un vencedor, un lleó, el rei de la selva! Aquest va ser l’últim dia que el lleó es va creuar amb la malvada hiena.

Cançó: “I like you” https://youtu.be/VvJJeqVo3vk


Curs 19-20 64

21. MAIG: MARIA ARA Motivació del mes Aquest mes està carregat de coses per celebrar per a nosaltres, Maristes. Celebrem la referència de Maria. La seva manera de ser propera, discreta, confiada i compromesa és un estil de ser que ens convida a viure d’una determinada manera al món. Va convidar Marcel·lí a comprometre’s amb els més desfavorits, amb els joves; i per això van néixer els Maristes. Celebrar Maria i Marcel·lí és celebrar qui som, com és la nostra manera d’estar en el món… És celebrar no només la nostra història, sinó els qui som els Maristes ara, és celebrar la vida. MAIG 1a setmana. ARA SÍ És el moment de reflexionar i aprofundir sobre els valors de la Bona Mare: amiga, tendra, tolerant i treballadora. Descobrir en Maria aquests quatre valors i ser conscients que també són actuals i podem trobar-los en el nostre dia a dia, en les nostres vides serà alguna cosa que et toca fer a tu. Recursos Oració: https://i.pinimg.com/345x/94/4d/62/944d6200427242485765946a8727b1f6.jpg Dolça, Mare, no allunyis la vista de mi, no t’apartis, vine amb mi a tot arreu i no em deixis mai sol. Ja que em protegeixes tant com a veritable Mare, fes que em beneeixi en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén Cançó: “Mis dos mamás” https://youtu.be/h6mcoxqJkzl Imatge: Pinta el dibuix de la Bona Mare. : https://lh3.googleusercontent.com/Z_abZ2azxWiY7Ahfzt1tRbydAXVqp38pXOiX5iqLavGl1Qz4nWogHLgYM75htXQdfutn1VZFMV6jDk67Dw=w264-h220-rw Dinàmica: “Flors de paper per a Maria”. Simplement agafeu 1 o 2 mocadors de paper, obriu-los i poseu-los junts. Doblegueu-los en forma de ventall i subjecteu-los pel centre amb una pinça o un passador. Talleu-ne les vores amb les mans perquè us quedin irregulars. Amb un retolador del color que vulgueu, en taqueu una mica les vores i després traieu la pinça, doblegueu el ventall per la meitat i arrugueu el plec amb cinta adhesiva. Aneu obrint els plecs per donar volum a la flor i per acabar, l’enganxeu en un filferro per fer la tija, si és possible cobrint la unió i la tija amb cinta de floristeria.

MAIG 2a setmana. Disponible Maria és un exemple de disponibilitat i de donar-se als altres. La mare perfecta en qui hem de fixar els nostres ulls per ser cada dia millors. Ella ens ensenya a tenir fe enmig de les dificultats. Recursos Text bíblic: L’Anunciació (Lc 1, 26-38)

Un àngel anuncia el naixement de Jesús El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:


Curs 19-20

65

Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si soc verge? L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

Vídeo: “Experimento social Día de la Madre” https://youtu.be/TPJB8uA4y1c Per a la reflexió: Què penseu de les vostres mares? Dinàmica: “Verdadero o Falso”: https://3.bp.blogspot.com/_z17CPb0FkkE/S6jz3P3cK-I/AAAAAAAAA00/ycP-5l-QqvI/s1600/anunciacionactverdadofalso.jpg L’Anunciació a Maria (Lc 1, 26-38) VERITABLE O FALS Maria vivia a Betlem. L’àngel va despertar Maria. Maria va escoltar atenta. Al principi Maria no entenia el missatge de Déu. L’àngel va dir a Maria que s’alegrés. Maria no volia saber res de l’àngel. Maria volia obeir Déu. L’àngel se’n va anar cantant.

MAIG 3a setmana. Incondicional Tots nosaltres sabem que hi ha persones amb les quals podem comptar sempre. Diem que són incondicionals nostres: la mare, el pare, els avis i alguns amics. El mateix passa amb Maria: ella va ser l’escollida de Déu, va saber estimar i creure, encara en els moments difícils de dubte i perill. Va sentir en la seva vida la força de Déu i li va oferir un sí incondicional: “que es compleixin en mi les teves paraules”. Recursos: Oració: “Ave Maria” Manualitat: Elaboració d’un medalló de la Verge que incondicionalment sempre ens acompanyarà en els nostres cors. Pintar la làmina. Si tens una foto de mida carnet, enganxa-la sobre el cor o bé fes el teu retrat. Joc: Troba les diferències. MARIA JUGA AMB ELS INFANTS Aquests dos dibuixos són iguals però hi ha 5 diferències. T’animes a trobar quines són?


Curs 19-20 66

MAIG 4a setmana. Junts en sortida Jesús i Maria eren el tresor on Marcel·lí havia après a posar el seu cor i que nosaltres estem cridats a imitar, seguint els seus passos en l’ara. Recursos Dinàmica: Com vull que sigui el meu camí? Es dona una petjada a cada parella/grup perquè hi escriguin quins valors consideren que han de tenir en compte durant el camí, durant la seva vida. A continuació, poden compartir el que han posat en les seves petjades amb el grup classe. Cançó: “Junto a ti, María” https://youtu.be/v8fIBwmOPLs Dinàmica: Per acabar el mes de Maria ens hi fem una foto, per tenir-ne un record bonic, com els que tenim dels nostres amics i de les nostres famílies.


Curs 19-20

67

22. JUNY: ARA, ETS PRESENT I FUTUR Motivació del mes Arriba el final de curs i és moment de fer balanç de tot el que ens portat. Admira’t de les teves capacitats, del que has estat capaç de superar, d’afrontar, d’esforçar-te, d’implicar-te… Reconeix els canvis que has experimentat en tu, les persones que t’han marcat, les metes que has assolit i les eines que has utilitzat per arribar fins aquí. És bo reconèixer-se a un mateix, admirar-se del que és capaç de fer. I encara que potser el final de curs no és tan bo com hauries esperat, hi ha moltes coses positives en tu de les quals admirar-te. Només és qüestió d’aturar-te, reconèixer-ho i plantejar-te un futur en el qual puguis ser i créixer més. JUNY 1a setmana. Marcel·lí avui i sempre “Tot en honor de Jesús, però per mitjà de Maria. Tot per Maria, per portar cap a Jesús”, deia Sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes i fundador dels nostres col·legis, la festa dels quals se celebra cada 6 de juny. Recursos Cançó: “Ven Marcelino” : https://youtu.be/Afjn-0nbz8s

VEN MARCELINO Hoy quiero contarte, una bonita historia que he aprendido, pues conocí a Marcelino, la "seño" me lo presentó. Ella me ha explicado, que es un hombre amante de los niños, de los pobres y oprimidos, bueno, solidario y santo. Ven Marcelino, voy a seguir tus pasos. Muéstrame el camino, quiero abrazarme a ti.

Óyeme Marcelino, te seguiré esperando. Déjame conocerte, quiero ser, quiero ser como tú. Yo sé que creciste, amando al Padre y la naturaleza. Que siempre deseaste, servir a Dios y a los demás. Tu entrega fue grande, confiando en la Virgen María. Y diste su humilde nombre a tu familia de hermandad.

Vídeo: “Marcelino Champagnat” https://youtu.be/V8UULiNTEko Per a la reflexió: Què és el que més t’ha agradat o cridat l’atenció de la vida de Marcel·lí? Pensa en les persones importants per a ell: els infants, especialment els més desatesos. Et sents important per a Marcel·lí?

JUNY 2a setmana. En família S’acosta la data de la propera trobada de la Família Marista, oportunitat per celebrar junts la festa de Sant Marcel·lí, per participar de l’alegria que suposa trobar-nos amb família, amics, educadors, germans…, per compartir tota la vida que hi ha als nostres centres, per assaborir la festa i la riquesa de la diversitat…, per sentir-nos fills de Champagnat. Aquest dia de celebració sentim que Marcel·lí Champagnat i Maria, la nostra Bona Mare, són els qui ens convoquen a formar la gran família marista i a caminar com una família global juntament amb els maristes de tot el món.


Curs 19-20 68

Recursos Dinàmica: Ens agafem les mans i en veu alta esmentem una característica que ens agradi del company que tenim al costat. Reflexió: Reflexionar com són de diferents les nostres famílies, n’hi ha algunes de molt extenses i unes altres de més petites. En algunes tothom viu a prop i en unes altres n’hi ha alguns que són lluny. L’important és adonar-nos que a totes les uneix alguna cosa: totes tenen en comú l’AMOR. Vídeo: “Aprendemos los diferentes tipos de familias con Pelayo y su pandilla:” https://youtu.be/osRxj6sdvcY Vídeo: “Familia Marista en el mundo” https://youtu.be/p3ukxYnFef8 Per a la reflexió: Com et sents de formar part d’una família tan gran?

JUNY 3a setmana. I ara… et toca a tu Acaba el curs. És el moment de posar en pràctica tot el que has après. Anima’t perquè ara… et toca a tu. Recursos: Interioritat: “La nube” https://youtu.be/XXy7C6PftVA És moment de trobar-se un amb si mateix. Amb ajuda d’una música relaxant i una respiració guiada, prendrem consciència del nostre cos. Manualitat: Elaboració d’un cor en un full DIN A3 amb l’ajuda de les empremtes dactilars i pintura de dits. Cançó: “Avui seràs Champagnat” https://youtu.be/rt1mmjQb6Ek

AVUI SERÀS CHAMPAGNAT És la història que tots estimem avui. No és record, i es fa realitat. En tu i en mi hi ha el seu amor, que ens ajuda caminar. Has de ser el germà disponible, sembrador d’evangeli i de pau, atent, fidel i servidor, solidari i defensor de veritat. VIU AL FONS DEL TEU COR ALLÒ QUE ELL SOMIÀ. FES QUE NEIXI DE TU UNA NOVA IL·LUSIÓ. MARCEL·LÍ ES FA PRESENT EN LA RESPOSTA D’AMOR.

CANTA AL RITME DE DÉU COM VA FER ELL. I EN MARIA TINDRÀS SEGURETAT. MARCEL·LÍ ÉS VIU EN TU. AVUI SERÀS CHAMPAGNAT. No preguntis pel lloc ni per l’hora. La resposta no es pot esperar. Jesús també et crida a tu a l’amor universal. Només Déu trencarà les cadenes. Només Ell et serà llibertat. Donar és tenir felicitat. Et serà la força en la dificultat.

Documents

Infantil i primer cicle de Primària - maristas.es · INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA ARA Curs 19-20 1 1. INTRODUCCIÓ AL LEMA 2019-2020 PER A TU, EDUCADOR, ARA "Això ho dic