Embed Size (px)
Citation preview
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Docent/s: Marta Martínez Planas
Edició: 2019
Infants, educadors/es i famílies: Cap a una nova mirada
pedagògica a l’escola bressol
El concepte d’infant en relació al projecte educatiu del centre
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
El nostre objectiu és fer una escola amable,
treballadora, creativa, agradable, documentable i
comunicable, lloc de recerca, aprenentatge,
reconeixement i reflexió, on es trobin bé infants,
mestres i famílies. Loris Malaguzzi
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4 Sessió 5
Presentació
El concepte
d’infant en
relació al
projecte
educatiu de
centre
Models
educatius
(mirada crítica i
la seva
influència)
El paper de
l’adult
L’organització de
l’espai i el temps
a l’escola (I)
L’organització de
l’espai i el temps
a l’escola (II)
El joc de l’infant
La comunicació i
participació de
les famílies
Valoració final
Proposta d'organització
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
En aquesta sessió, parlarem de...
• Objectius:
– Analitzar la imatge pedagògica de l’infant.
– Conèixer models i corrents educatius de la pedagogia dels
darrers anys i la seva influencia.
• Organització de la sessió:
– Presentació
– Dinàmica: Quines expectatives tenim del curs?
– Activitat: Quin concepte d'infant tenim?
– Presentació del tema: “Infància i educació. Com entenem la infància avui?”
– Descans
– Presentació del tema:“L’educació a la petita infància. Models educatius, mirada crítica i la seva influència”
– Activitat: Visionar el vídeo: Myrtha Chokler habló con el Jardín Críos
– Activitat: Quina imatge d'infant suggereixen les fotografies?
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Expectatives...
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1. Infància i educació. Com entenem la infància avui
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.1 Proposta de reflexió a partir de l'article:
Gómez Josepa i Vilaplana Enric (2009) Revista Infància, A.M. Rosa
Sensat, gener-febrer, 166, 5-10.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1. Escriure individualment el propi
concepte d'infant.
2. Proposta de petit grup:
Consensuar i escriure el
concepte d’infant consensuat a
partir de la lactura dels
fragments de l'article.
3. Posada en comú en gran grup.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'infant com a persona:
L'infant és de la mateixa naturalesa que l'adult:
Que els infants es trobin en procés de creixement no implica
considerar-los com a inferiors. L'infant pensa, té sentiments, és curiós i
cerca i té capacitats potents per a la recerca i el saber, es defensa,
actua i l'activitat és la característica més important en la seva relació
amb el medi en què es desenvolupa, i té capacitat de reacció davant el
que se li presenta.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'infant com a persona:
El comportament de l'infant depèn del seu estat orgànic,
fisiològic i constitutcional:
Cal que l'escola (i els mestres amb els alumnes) tingui en compte
conceptes aplicabales, com són el sentit de la diferència que ha d'exigir
la capacitat de donar resposta a la diversitat absoluta i específica dels
alumnes, els diferents ritmes i temps, els aspectes fisiològics i la
necessitat de descans i d'alimentació.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'infant com a persona:
A ningú no li agrada navegar en el buit, acuar com un
robot:
L'escola ha de ser la institució que doni seguretat arran del
pensament, de les decisions i de les propostes. Ha de ser el lloc obert a
la vida de cada infant on es pugui realitzar l'experiment de la reflexió
sobre si mateix i sobre el que l'envolta; on es pugui compartir el
pensament i construir amablement criteris personals, també compartits
(…). Cal estar amatents a les propostes dels infants per tal de garantir
la satisfacció per tot allò que fa, la consecució dels seus interessos.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'infant com a persona:
A ningú no li agrada veure's obligat a fer una feina. El
constrenyiment és paralitzador:
Si es parteix de la vida, de la paraula i del pensament de l'infant es
pot garantir un ambient motivador de treball, de recerca i
d'arpenentatge en el qual la mestra podrà exercir un paper magnífic
d'orientació i guiatge, i també d'exigència. Quan l'activitat té sentit i és
funcional, el goig d'aprendre, l'interès i l'esforç són naturals.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'infant com a persona:
Educar en la dignitat:
En el nostre pensament, la dignitat de les persones és correlativa a la
seva capacitat de pensar, de racionalitzar, de comprometre's en el seu
pensament i les seves accions amb el món que li toca viure, la seva
llibertat.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.2 El desenvolupament i l’evolució del
concepte d’infància
• El concepte d'infant l'anem
teixint a partir de la nostra
vivència i experiència
com a infants.
• Sent conscients sobre com
ens relacionem amb
l'infant, és on podrem
veure realment quin és
aquest concepte.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.2 El desenvolupament i l’evolució del
concepte d’infància
• Els nostres sabers sobre els
infants i la infancia tenen una
base cultural i són
construccions socials que van
variant al llarg del temps.
• Segons Philippe Ariès, abans
del segle XVII no existeix un
concepte d'infant.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.3 Les darreres transformacions de la
concepció de la infància: els infants com a
subjectes de drets
A partir dels darrers anys del
segle XX, la infancia serà
entesa com una etapa en
la vida de les persones i
com un espai social en
que es desenvolupa la
vida de l'infant.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.4 La Convenció Internacional dels Drets
dels Infants.
• L'Assamblea General de
l'ONU, l'any 1989, aprova la
Convenció Internacional dels
Drets dels Infants.
• Defineix la paraula Infant.
• Es considera l'infant com a
sobjecte social titular de
drets i responsabilitats.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.4 La Convenció Internacional dels Drets
dels Infants.
• Principis:
– No discriminació i l'interès superior de l'infant.
– Concepció integral dels drets dels infants, que s'han de poder excercir tant en l'àmbit privat, familiar o públic (escola, comunitat i societat).
• Continguts:
– Dret a la vida i a la satisfacció de les necessitats bàsiques.
– Dret a l'educació, el joc, a la informació, a la llibertat de pensament.
– Dret a ser protegits contra l'abandonament, l'explotació...
– Els menors tenen dret a expressar-se i a participar socialment.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.5 Els canvis socials i el paper de l’escola.
La construcció social a l’escola.
• Als segles XVIII i XIX es desenvolupen les grans formulacions
pedagògiques centrades en els infants.
• La concepció pedagògica moderna valora la infància com una
etapa de desenvolupament i preparació per a la vida adulta, que
cal preservar i no escurçar
• La psicologia i la psicoanàlisi posen les bases per entendre
científicament els infants i organitzar metodològicament
l’escola.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
1.6 El concepte d’infant com un a individu
ric, competent, autònom, amb interès
espontani pel seu entorn i co-constructor
del coneixement i del seu procés
d’aprenentatge.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Quin concepte d'infant compartim?
L'infant té una identitat pròpia.
Competent i capaç.
Únic i diferent.
Capaç de construir el seu propi aprenentatge.
Capaç d'expressar-se amb molts llenguatges.
Que mostra un interès innat per entrar en relació amb el món que
l'envolta per conèixer-lo i descobrir-lo.
Que necessita actuar, jugar i explorar a partir dels seus propis
interessos i necessitats, en entorns amables.
Que necessita un adult que respecti el seu ritme d'aprenentatge i
atengui les necessitats individuals i col·lectives.
Que garanteixi el seu benestar físic i emocional.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2. L’educació a la petita infància. Models
educatius, mirada crítica i la seva
influència
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1.1 Un breu resum històric…
Els filòsofs grecs antics ja mostraven interès per la pedagogia.
Els autors més representatius són Sòcrates, Plató i Aristòtil, que
eren, a més, autèntics educadors i mestres.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
• Ramon Lull va parlar de la importància d’una bona criança els primers anys
de vida.
• Comenius creia que l’ensenyament havia de ser integral, tenir utilitat i fer-se
d’una manera sistemàtica i cíclica, no només ha de ser verbal i memorístic.
• John Locke parlava de la importància a l’educació sensorial, com a base del
coneixement, i de l’educació física. Opinava que la instrucció en les disciplines
formals (matemàtiques, llatí, lògica) era necessària per arribar al
desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.
• Jean Jacques Rousseau feia èmfasi en les relacions entre la persona
humana i el coneixement, la naturalesa i l’estat. Es mostrava crític amb la
propietat privada i les injustícies socials i va destacar el valor de la cooperació
social.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
• Pestalozzi: creia que l’educació era la que feia possible el
desplegament de la naturalesa de l’infant, de les seves
potencialitats. Va definir l’educació integral com l’equilibri de les
forces moral, física i espiritual.
Friedrich W. A. Fröbel parlava del respecte vers la llibertat i individualitat de
l’infant. Parlava de la figura del mestre com algú que havia d’ajudar l’infant en el seu
procés d’autoeducació, confiant en les seves possibilitats. Va destacar la importància
de l’educació sensorial, emocional, intel·lectual i el treball manual. Considerava el joc
com un mitjà cabdal en l’educació de l’infant, així com també el cant, la conversa,
les narracions, el diàleg i la cura del jardí. Va dissenyar una sèrie de materials
didàctics pensats per a l’educació intel·lectual.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
• Durant el S.XIX neix
la necessitat de
renovar el sistema
educaitu i es busca
renovar la mirada
pedagògica.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1 L'escola nova
Moviment que busca repensar l'educació escolar,
entesa no com un procés reglat d'instrucció sinó
com un ambient de llibertat que afavoreixi
l'aprenentatge dels infants (una primera
educació democràtica).
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1.1 L'escola nova: principis fonamentals
• L’infant és el subjecte actiu de l’aprenentatge.
• Les activitats han de partir dels interessos i necessitats dels infants.
• El mestre com a observador.
• L’escola oberta a l’exterior.
• Currículum adaptat, atencions individualitzades
• Els coneixements s’aprenen a través de la demostració, experimentació, manipulació…
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1.2 Representants principals de l’escola Nova
• L’escola Nova va tenir gran ressò i va estar vigent durant el primer
quart del segle XX.
Dewey, Montessori, les germanes Agazzi, Cousinet, Decroly,
Piaget, Wallon i Ferrière, van ser representatius en el
desenvolupament de teories educatives però també en les seves
pràctiques pedagògiques.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
• Maria Montessori: Va crear una pedagogia activa, individualitzada i lliure que
partia de l’educació dels sentits, de la importància de l’ambient i la llibertat dels
infants. Donava molta importància al paper de l’educador/a, als materials
didàctics, al joc i el foment de l’autonomia de l’infant. Defensava un ambient de
treball i de llibertat per als infants, en el qual resulti plaent habitar i estar.
• Ovide Decroly: Defensa que l’ensenyament ha de ser individualitzat i partir de
l’interes de l’infant, ja que neix amb la curiositat de moure’s per ell mateix per
aprendre allò que li crida l’atenció. Crea el mètode denominat centre
d’interés.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
• Célestin Freinet: afirmava que els coneixements no es donen a partir de
la raó sinó a través de l’acció, l’experiència i l’exercici (tempteig
experimental). Donava molta importància a la realització de tallers manuals
(agrícoles, teixits, cuina, construcció, feines domèstiques. etc) a la creació
artística i la comunicació escrita. Se’n destaca la seva pedagogia de
projectes.
• Germanes Agazzi: Conegudes pel mètode Agazzi, basat en l’espontaneïtat i
l’experiencia de l’infant i l’educació centrada en la vida quotidiana.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1.3 L’Escola Nova a Catalunya
• Catalunya va esdevenir pionera en la renovació pedagògica de l’educació
dels més petits des del començament del segle XX.
• Després de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, els principis de
l’Escola Nova van ser eliminats de totes les escoles i la majoria de mestres van
ser exiliats.
• Als anys 70, un grup de mestres es van organitzar amb el nom de
Moviments de Renovació Pedagògica, per recuperar els principis perduts.
• El 1914, l’Ajuntament de Barcelona va construir una escola a l’aire lliure
anomenada, La de Bosc, dirigida per la mestra Rosa Sensat.
• El 4 d’octubre de 1965 a Barcelona, Marta Mata va fundar l’Escola de
mestres Rosa Sensat. Angeleta Ferrer va ser qui ensenyava als mestres.
• El 1980 l’escola es va convertir en l’Associació de mestres Rosa Sensat per
continuar fins a l’actualitat formant als mestres a través de cursos, seminaris,
escoles d’estiu, jornades…
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
2.1.2 L'escola Nova: renovadors pedagògics
Loris Malaguzzi Emmi Pikler
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'experiència educativa de REGGIO EMILIA
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
534.598 habitants dels que un
15% pertànyen a 100 grups ètnics
diferents.
Presentació de la ciutat de Reggio Emilia
REGGIO EMILIA és una ciutat del
nord d’Itàlia
Regió: EMILIA ROMAGNA
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Aspectes que caracteritzen aquesta filosofia educativa:
Coordinació pedagògica.
Importància de l’ambient educatiu.
Presència de l’Atelier i de la cuina interna.
L’observació i la documentació dels processos.
La confrontació i el conflicte positiu entre els i les mestres
(treball en equip).
Participació activa dels tres membres de la comunitat
educativa: infants, mestres/as i famílies.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Observació i documentació:
una escola transparent
L’observació i la
documentació són
materials molt valiosos
per als/les mestres, però
també per als infants,
per a les famílies i per a
qui vulgui aproximar-se
a les estratègies de les
formes de pensar dels
infants.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Un lloc amable, serè, habitable.
L’espai com ambient educatiu
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
El dret a l’entorn…
L’escola té dret a un ambient propi, a una arquitectura pròpia i a uns
espais, formes i funcions propis.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
La piazza
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L’ ATELIER com a LABORATORI:
Lloc d’investigació on és possible
“PENSAR AMB LES MANS”
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L'experiència de LÓCZY-PIKLER a Budapest
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
HONGRIA: 1946
Nº 3 del carrer LÓKZY
BUDAPEST
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Necessitat per acollir infants amb famílies
malaltes o orfes.
1946: Se li ofereix la direcció de la institució
a Emi Pikler, pediatra.
“Las nurses estaban llenas de desconfianza. El trabajo no era demasiado pero no les venía a la
cabeza hacer algo con atención y con cuidado. Ellas no se ocupan de los niños, sino que los
cambian, los hacen comer lo más rápidamente posible con el menor movimiento posible, y, si
pueden, se lo encargan a las amas de leche o al personal de servicio. Según ellas, la tarea de
las nurses está constituida por el `tratamiento´ de la ropa, porque había que `tratarla´,
distribuirla, retomarla, contar todo el tiempo las cantidades de ropa y tomar nota. Así ellas no
tienen tiempo para los chicos”. Maria Reinitz
1902-1984
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Evolució de la Institució
• 1961 Lóczy es va convertir en una Llar Infantil de Metodologia
Aplicada.
• 1970, L'Institut Lóczy es va convertir en l'Institut Nacional de
Metodologia de les Llars Infantils. Entre les seves tasques, estava
la d'oferir una sustentació professional i metodològica a les altres
llars-bressol d'Hongria.
• Curs 2007 / 2008, Lóczy va engegar una Escola Infantil 0-3
anys.
• Abril de 2011 –en un moment en el qual la solució de “famílies
d'acolliment” ha substituït gairebé totalment als orfenats– es
tanca la Casa-Bressol. Encara que amb moltes dificultats, l'Escola
Infantil continua la seva labor.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Temps per ser un mateix…
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Temps per ser un mateix…
Per iniciativa pròpia l’infant és capaç de recórrer totes les etapes
del desenvolupament motriu (posicions transitòries o intermèdies)
Serà competent, prudent, tindrà moviments armònics i mantindrà
el seu equilibri: viu i habita el seu cos.
No hi ha estimulació directa:
Entorn ric.
Respecte del ritme
Acompanyament indirecte
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Què pensa l'adult?
Les idees prèvies que tenim determinen la nostra actitud i la presa
de decisions.
Si l’adult està convençut de la capacitat d’estar sols dels infants i
pensa que la activitat lliure els ofereix uns moments preciosos, pot
dedicar-se a cuidar a cada infant quan està amb ell.
Necessita una organització de l’espai i del temps... I formació!
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Altres referents: LA NEUROCIÈNCIA APLICADA A
L'EDUCACIÓ
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
La intel·ligència
Objectiu de l’educació:
Preparar per incorporar-se a la vida laboral?
Preparar per aprendre a ser feliç i digne afrontant els reptes de la
vida?
Intel·ligència: Què és?
Inteligències múltiples (Howard Gardner)
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
La Neurodidàctica El cervell es modifica al llarg del temps:La infantesa és el moment de
major nombre de connexions neurològiques/sinapsi (fins els 21 anys), en
resposta a l’ambient en que es viu:
0-3 anys:
Gran nombre de sinapsis entre zones molt properes, “absorvint”
l’ambient com a “esponges”.
Importancia de l’ambient relaxat , tranquil, estimulador, per generar
cervells/persones més segures, amb ganes d'aprendre...
Sense records (l’hipotalam no es desenvolupa fins els 4-5 anys)
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
La Neurodidàctica
La plasticitat del cervell:
Positiu (capacitat per aprendre)
Aspecte negatiu: vigilar amb l’estres:
Afecta les connexions neuronals.
Pot arribar a crear inseguretat permanent.
Com es connecten les neurones?
Importancia de l’estimulació, no la sobreestimulació.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
L’ ambient pot modificar el funcionament dels gens que determinen
aspectes com la motivació, la creativitat, l’agressivitat...
Neurones mirall: reflexen dins del cervell allò que veuen en altres
persones:les persones són imitadores des del neixement.
La Neurodidàctica
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Afecta a 2 aspectes:
Motors
Emocionals: Importància de
viure ambients amb presència i
ric en emocions, farà que tinguin
experiències emocionals més
riques.
Actitud de l’adult... Els infants la
imiten.
La Neurodidàctica
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Es troba en les petites coses.
Davant d’una acció infantil aparentement no lògica per la mirada de
l’adult... -NO! (rotund) Estaríem mutilant el seu pensament
creatiu (les connexions de la zona creativa del cervell). Opció...
Preguntar per què ho fa d’aquesta forma...
La Creativitat
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Donar cops amb un
objecte... Repetir
(experiment)...Canvia
una variable (dona cops
a un altre lloc...)
No perdre la capacitat
d’“assajar” que es té
des de petits.
El mètode científic
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Un patró d’activació de neurones sobre l’experiencia previa. Al
recordar una cosa s’activen unes neurones...
L'aprenentatge
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Per tal d’aprendre s’ha d’estar motivat.
Força interna (connexions neuronals) que es generen sobre el
balanç en cada moment entre les necessitats i les demandes de
l’ambient.
Es busca el reconeixement social (des de petits)
Prendre decisions que comporten un cert RISC, que estimulen el
cervell.
– Significa la búsqueda de novetat.
La Motivació
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Generar moments de plaer... Es
generen endorfines (hormones
del plaer).
Tipus de plaer:
Físic: menjar...
Emocional: vida social
Intel·lectual: crear, reflexionar
i aprendre
El Plaer
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Per saber-ne més... Llibres
– Soler i Mata, Joan (2015). vint mestres i pedagogues catalanes del segle
XX. Un segle de renovació pedagògica a Catalunya. Associació de mestres
Rosa Sensat. Referents. Barcelona.
– Marcano, Trueba Beatriz (2016). Espacios en armonía. Temes d'Infància.
Barcelon.
– Bueno, David (2017). Neurociència per a educadors. Associació de Mestres
Rosa Sensat. Barcelona.
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Per saber-ne més... Articles
Infància Europa (2001). Caminant sobre fils de seda. Escoles bressol i
parvularis municipals de Reggio Emilia. Infància Europa, 04.6.
Davoli, Mara (2009). Els infants i el dreta a la cituadania. Revista infància,
A.M Rosa Sensat, novembre-desembre, 171, 4-7.
Infància Europa (2009). 20 anys dels drets dels infants. Infància Europa,
09.17
Gómez Josepa, Vilaplana Enric (2009). Idea d'infant en les invariants
pedagògiques de Célestin Freinet. Revista Infància, A.M Rosa Sensat,
gener-febrer, 166, 5-10.
Terzi, Nicei (2009). Drets dels infants, responsabilitat i bones pràctiques.
Revista Infància, A.M Rosa Sensat, novembre-desembre, 171, 13-17
Infància europa (2011). Els ciutadans més joves d'europa. Revista Infància
Europa, 11.20
Pla de formació de la Diputació de Barcelona – Àmbit d’Educació
Per saber-ne més... Articles
Infància Europa, (2014). L'europa dels Infants. Revista Infància
Europa, 14.26.
Sergatal, Eva (2014). M'ajudes?quan una mirada ho diu tot. Revista
Infància, A.M Rosa Sensat, novembre-desembre, 201, 14-15
Cardoso Bandola, Graça (2016). Pedagogies participatives a l'escola
bressol. Revista Infància, A.M Rosa Sensat, març-abril, 209, 9-16.
Bueno, David (2017). Per què els infants de 0 a 3 anys sembla que
badin per tot?aprenen realment alguna cosa aquestes edats?. Revista
Infància, A.M. Rosa Sensat, setembre-octubre, 218, 33-11
Vandenbroeck, Michel (2017). fem lloc a la pedagogia. Més enllà del
retorn de la inversió i de la dominació neurocientífica. Revista
Infància, A.M Rosa Sensat, juliol-agost, 217, 37-40.
