Introducció A La Histologia

HISTOLOGIA HISTOLOGIA Tema 3Tema 3

• Introducció• Concepte de teixit• Formació dels teixits• Classificació dels teixits• Tècniques d’observació i mètodes

d’estudi dels teixits

Introducció

• HISTOLOGIA

– Ciència que estudia l’estructura, la organització i la funció dels teixits

– Anàlisi de la composició microscòpica i funcional dels teixits biològics

– El fundador és Marcello Malpighi (1628-16949

• A la dècada del 1600 es separa

–Anatomia macroscòpica–Anatomia microscòpica

Introducció

Concepte de Teixit

• Teixits →

– Òrgans →

– Sistemes →

Concepte de teixit

• Alguns teixits (connectiu) també estan formats per materials intercel·lulars– Matriu extracel·lular

• Consistència i fortalesa, pot estar calcificada

Concepte de teixit

A) CartílagB) OsC) Connectiu dens – TendóD) Connectiu gelatinós – cordó umbilicalE) Teixit vascular de plantaF) Teixit epitelial – pràcticament sense substància intercel·lularG) Teixit nerviós - pràcticament sense substància intercel·lular

• Estroma

• Parènquima

Concepte de teixit

• Diferenciació cel·lular

Concepte de teixit

Formació dels teixits

• HISTOGENESI– Estudi de la formació dels teixits des de la

cèl·lula no diferenciada d’una capa germinativa fins a la cèl·lula diferenciada dels teixit


ZZiiggoott

• En l’estadi de blastòcit es forma una massa de cèl·lules internes d’on es desenvolupen 3 capes germinatives– Ectoderme– Mesoderme– Endoderme

• Aquestes capes es divideixen especialitzen diferencien apareixen teixits, òrgans i sistemes


Classificació dels teixits

• Es descriuen 4 teixits fonamentals– Teixit epitelial– Teixit connectiu o de sostén o conjuntiu

• Teixit adipós• Teixit cartilaginós• Teixit ossi• Teixit sanguini

– Teixit muscular – Teixit nerviós

Classificació dels teixits

Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits

• Processos experimentals necessaris per a obtenir mostres per a observar al microscopi partint de teixits vius extrets d'un animal. – Obtenció– Fixació– Inclusió– Tall– Tinción dels teixits

• La majoria de les tècniques histològiques són per a preparar el teixit per a la seva observació amb el microscopi


• Observació de teixits i cèl·lules vives (vitals)– Observació del flux sanguini en capil·lars del

sistema circulatori

• Observació de cèl·lules o teixits vius fora de l'organisme (supravitals)– Cultius de cèl·lules i de teixits

• Observació de cèl·lules o teixits mort (postvitals)



• El procés histològic– Obtenció del teixit objecte d'estudi

• Porció del teixit • Processar una part, òrgan o part corporal, o l'animal

complet

Immersió

– Fixació • Eviten la descomposició, mantenen les estructures

cel·lulars i moleculars durant el processament posterior

• Físics: congelació ràpida i per calor • Químics: Solucions líquides, fixadors

– Immersió– Perfusió


Perfusió

– Inclusió per a obtenir seccions• Hem d'endurir la mostra. Embevem el teixit amb resines

(també per congelació ràpida)

– Tallar els teixits• Seccions ultrafines (nm)- Ultramicrotom• Semifines (de 0.5 a 2 µm)• Fines (entre unes 3 i 10 µm)- Microtom• Gruixudes (majors a 10 µm). • Aquestes seccions cal processar-les per a poder observar-les

(contrast de fase, permeten observar teixits sense tenyir.

– Tinció• Colorants hidrosolubles, cal eliminar el mitjà d'inclusió • Les seccions ultrafines que s'observen amb el ME es poden

contrastar amb metalls pesats, opacs als electrons, sense li i l i


Els aparells mecànics per a fer seccions d’un gruix de micròmetres són els microtomsN’hi ha de diferents tipus segon el gruix i el medi d’inclusió

• Els teixits processats s'observen amb els microscopis

• Tots els microscopis utilitzen radiacions amb les quals il·luminen la mostra

• La capacitat d'ampliació d'un microscopi serà tant més gran quant menor sigui la longitud d'ona de la radiació utilitzada


• Podem classificar els microscopis en dos grans grups

– Microscopis òptics– Microscopis electrònics


• Microscopis òptics

– Usen llum visible

– Es pot observar cèl·lules vives o mortes

– Els materials observats mostren colors, bé sigui els seus naturals o els que han adquirit al sotmetre'ls a un procés de tinció

– El microscopi òptic té un límit de resolució al voltant de 200 nm (0.2 µm ). Aquest límit es deu


• Per poder observar mostres al m.o., aquestes han de ser suficientment primes per deixar passar la llum al seu través.

• La tinció permeten una millor visió


La font de llum pot ser elèctrica però també la podem trobar solar amb l'ajut d'un mirall

El diafragma ens permet mesurar la concreció de llum que sorgeix de la font de llum

Els oculars són les lents més properes a la visió per la persona i són situades a la part superior del tub.

L'objectiu, que consta d'una sèrie de lents per les quals passa la llum. Poden variar segons la graduació.

El peu: peça que subjecta tota l'estructura del microscopi

La platina: conté una placa petita i metàl·lica on es col·loca la mostra. Aquesta pot variar la posició

El revòlver: situat a la part inferior del tub òptic, conté uns tubs més petits on es troben els objectius. Es mou 360 graus

Les rodes micromètrica i macromètrica amb les quals s'ajusta la imatge

– Microscopi òptic • M. de fluorescència• M. de camp fosc• M. de contrast de fases• M. de interferència• M. de llum polaritzada• M. d’escombrada confocal• M. de llum ultraviolada


• Microscopia de fluorescència– Una substància natural en les cèl·lules o un

colorant fluorescent aplicat al tall es estimulat per un feix de llum, emeten part de l'energia absorbida com raigs lluminosos


M. de camp foscM. de camp fosc

M. de contrast de fasesM. de contrast de fases

M. de interferènciaM. de interferència

M. de llum polaritzadaM. de llum polaritzada

• Microscopis electrònics

– Utilitzen feixos d'electrons, que tenen una longitud d'ona molt més petita que la llum visible

– En aquest cas els materials no presenten cap coloració, només són més o menys opacs front als electrons, el que es veu com diferents tons de gris

– Únicament es poden observar cèl·lules mortes


• En distingirem de dos tipus:

– m.e. de transmissió (MET)– m.e. d'escombrada o scanning (MES)


• Microscopi electrònic de transmissió MET

– Té un límit de resolució al voltant de 2 nm

– Observem cèl·lules mortes , després d'haver estat fixades i tenyides per ions de metalls pesats

– Els electrons són dispersats quan passen a través d'una fina secció del material a estudiar i posteriorment detectats i projectats cap a una imatge sobre una pantalla fluorescent.


• Microscopi electrònic de escombrada (scanning) (MES) – També té un límit de resolució al voltant de

2 nm

– Permet d'observar cèl·lules mortes, després d'haver estat fixades i tenyides per ions de metalls pesats

– Amb aquesta tècnica els electrons són reflectits sobre la superfície de la mostra


• Amb els primers microscopis va caldre descobrir com tenyir els teixits per a poder estudiar les seves característiques morfològiques

• La biologia molecular ha portat altres tècniques molt més sofisticades per a observar elements cel·lulars


• Les tincions generals estan basades en l'ús de colorants– Substàncies mitjançant les quals

s'aconsegueix acolorir als teixits

• Els colorants són normalment hidrosolublesi s’uneixen a certes molècules presents en els teixits gràcies a afinitats químiques


• Es realitzen habitualment sobre seccions de teixit, les més utilitzades són les seccions obtingudes a partir d'inclusions en parafina

• Els colorants són els elements principals de les tincions generals. – Molècules que posseeixen tres components

importants: • un esquelet incolor, normalment és un anell aromàtic de

benzè, s’hi uneixen dos tipus de radicals– un que aporta el color, denominat cromòforo– Un que possibilita la unió a elements del teixit auxocrom– El conjunt és el cromògen


• Segons la naturalesa química del cromòforo hi ha diversos tipus de colorants:– Nitrosos– Ozòics– Derivats de la antroquinona– Derivats de la acridina– Derivats d’imines– Quinòniques– Derivats del diferrilmetà– Triferrilmetà– Derviats del xantè– Derivats de les talocianines


• Segons la naturalesa química del radical auxocrom es classifiquen en:

– Bàsics:• S’uneixen a substàncies àcides del teixit com el ADN

o glucosaminoglucans. • Posen de manifest el nucli i l’ARN, sobretot l’ARNr. • Exemples tionina, safranina, blau de toluidina, blau

de metilè i hematoxilina– Àcids:

• S’uenixen a substàncies bàsiques, a proteïqueslocalitzades en el citoplasma i al col·làgen.

• Exemples fucsina àcida, verd ràpid, taronja G o la eosina


– Neutres:• Porció àcida i altra bàsica, ambdues amb capacitat

per a aportar color. • Un mateix colorant pot tenyir tant les parts

bàsiques com les àcides dels teixits.• Exemple el eosinat de blau de metilè

– Indiferents:• realment no s'uneixen a elements dels teixits per

afinitat química sinó perquè es dissolen en ells. • Exemple el colorant sudan es dissol en els lípids i

per tant tenyirà a les gotes de lípids


• Tincions generals– Aquelles que usen substàncies acolorides

que s'uneixen a components tissulars per afinitat química.

– Estudis morfològics• Tincions

– Tinció negativa– Sombregat– Fixació, inclusió i tall– Criofractura


• Histoquímica– Tècniques de tinció que impliquen la modificació

química d'algunes molècules tissulars per a posar-les de manifest amb colorants. També mètodes de tincióbasats en la capacitat catalítica d'alguns enzims presents en els teixits que volem estudiar

• Immunocitoquímica– Tècniques histològiques basades en l'alta especificitat

d'unió dels anticossos als antígens• Hibridació

– Tècniques basades en la unió complementària de les bases d'àcids nuclèics

Estudis funcionalsEstudis funcionals


Documents

Introducció A La Histologia