Introducció a la

tecnologia

Anna i Teresa

“Una vegada que la tecnologia ha passat com unaaplanadora, si un no forma part de la aplanadora,necessariament forma part del camí per on ella hapassat”

Nicolas Negroponte

La paraula i el concepte tecnologia no van sorgir fins elsprimers anys dels s.XVIII. El document fonamental d’aquestcanvi va ser Encyclopédie.

Segons Peter Drucker “ la paraula tecnologia és un manifesten quan combina techne - el misteri d’un art manual- amblogos - el saber organitzat, sistemàtic amb un fi determinat”

A partir d'aquí podemcoincidir amb definicionscom:

per arribar més lluny amb les nostres mans, veusi sentits. Utilitzem tecnologies per tractar decanviar el món, per què s’adapti millor a lesnostres necessitats”. O també: “ és elconeixement que permet satisfer algunesnecessitats i desitjos humans, en forma detalladai reproductible.. La tecnologia no consisteix enartefactes, sinó en el coneixement que ells portenincorporats i en la forma en que la societat potutilitzar-los”

Ciència: la ciència vol saber “ com i per què les coses són comsón” i com diu – Isaac Asimov – “ al principi era curiositat.. El desigde saber”

Tecnologia: “és el conjunt ordenat de tots els coneixements utilitzatper la producció, distribució i ús de béns i serveis”. Les tecnologies “amplien les nostres habilitats pera canviar el món: per tallar,modelar i uní materials; per moure coses d’un lloc a un altre;

Sovint s'associa la tecnologia a invencions o estrisdesenvolupats recentment, basant-se en els

últims descobriments científics.

Tanmateix, invencions tan antigues com la roda, la fosa demetalls o l'escriptura són també fruit de la tecnologia.

La tecnologia té certes característiques generals, com ho són:l'especialització, la integració, la discontinuïtat i el canvi.

Com que la tecnologia augmenta l'especialització tendeix aaugmentar. La integració és molt més difícil en una societatd'alta tecnologia que en la de menor tecnologia, perquè laprimera tendeix a fer més complex un sistema i les sevesparts més interdependents.

El flux de tecnologia no és un corrent continu, sinó més aviatuna sèrie de descobriments de nous avenços. La revoluciótecnològica, produeix potser, una revolució social paral·lela,ja que, tenen canvis tan ràpids que van creant problemessocials molt abans que la societat sigui capaç de trobarsolucions.

Thompson classifica la tecnologia en dos tipus bàsics:

→ Tecnologia flexible: la flexibilitat de la tecnologia infereix al'amplitud amb què les màquines, el coneixement tècnic i lesmatèries primeres poden ser utilitzades en altres productes oserveis. Aquesta d'una altra manera és aquella que té diversesi diferents formalitats per exemple: la indústria alimentària,l'automotriu, els medicaments, etc.

→ Tecnologia fixa: és aquella que no pot utilitzar-se en un altreproductes o serveis. També es pot dir que és aquella que noestà canviant contínuament per exemple: Les refineries depetroli, la siderúrgica, ciment i petroquímica.

Però tot i la classificació de Thompson hi had'altres, les quals s'esmenten a continuació:

Tecnologia Tova ("soft technology"). Es refereixals coneixements de tipus organitzacional,administratiu i de comercialització excloent elsaspectes tècnics.

→Tecnologia d'Equip. És aquella el desenvolupament ho fa el fabricantd'equip i / o el proveïdor de matèria primera, la tecnologia està implícitaen l'equip mateix, i generalment es refereix a indústries de conversió complàstic, tèxtils i hules.

→ Tecnologia d'Operació. És la que resulta de llargs períodes d'evolució,els coneixements són productes d'observació i experimentació d'anys enprocessos productius. En aquest tipus de tecnologia és freqüent laincidència de tecnologies d'equip i de procés, pel que a vegades ésconsiderat com una barreja de condicionants tecnològiques.

→ Tecnologia Neta. Terme per a designar lestecnologies que no contaminen i que utilitzenels recursos naturals renovables i norenovables en forma racional.

→Tecnologia de Producte. És el coneixement de les característiques iespecificacions d'un producte o servei dissenyat de conformitat a lesnecessitats dels processos de manufactura i del mercat. La tecnologiaespecífica per a la fabricació del producte / servei, el seu mètode,procediment, especificacions de disseny, de materials, d'estàndards ide mà d'obra. És el conjunt de coneixements i experiències quepermet conèixer l'estructura, propietats i característiques funcionalsd'un producte.

→Tecnologia Dura. És la part de coneixementsque fa a aspectes purament tècnics d'equips,construccions, processos i materials.

Tan difícil és separar laTecnologia de la Ciència, en laque es basa i a la que aportaeines i nous fenòmensobjecte d'estudi, com de laSocietat, que demanda elsseus productes i en la queinflueix decisivament en elseu progrés, que moltesvegades parlem del trinomiCTS: Ciència-Tecnologia-

Societat.

A la societat humana la Tecnologia és una conseqüència de laciència i de l'enginyeria, malgrat molts avanços tecnològicsprecedeixen ambdós conceptes.