L'avortament es la interrupci de l'embars abans de que el fetus siga viable. Hi ha dos tipus d'avortament:l'espontani i l'indut conegut tamb conegut com interrupci voluntria de l'embars. Els dos tipusd'avortament tenen una srie de valor socials, psicosocials, tics i morals que generen en la dona que els viuuna tensi i un desajust emocional amb freqncia desproporcionats, ja que l'avortament es un mecanismenatural que s'activa com a defensa de la fisiologia femenina.

L'AVORTAMENT ESPONTANI

Les causes poden ser ovulars o maternes. Les ovulars constitueixen el cinquanta per cent de tots elsavortaments. Els avortaments son un mecanisme de defensa de l'organisme front a la patologia ovular. Lamajoria es deuen a alteracions cromosmiques.

Les causes exteriors orgniques son les malformacions congnites i uterines. Tamb hi ha causes degudes a lafalta d'estimulaci i preparaci de l'endometri. Apart existeixen enfermetats q causen l'avortament: infeccions,alteracions orgniques greus, diabetis, funcionament alterat del ovari, ... Un altre tipus d'avortament esavortament blanc, que s la conseqncia de circumstncies o agents externs perjudicials per al procs del'embars o per al desenvolupament embrionari. La manipulaci de substncies txiques en el treball pot seruna de les causes de l'avortament. No totes les legislacions contemplen el canvi de lloc de treball per apreservar la salut de la dona embarassada. El avortament provocat compta amb decidits partidaris per a que laseva prctica legal, i aferris contraris a aquesta posici en totes les capes de la societat en general per motiustics o religiosos.

COM ES PRESENTA UN AVORTAMENT

Els smptomes que es poden apreciar solen ser prdues de sang per la vagina, pot seguir el avortament ocontinuar l'embars. Si s'acompanya d'un dolor intermitent, pot tractarse d'un avortament en curs, en el quees produeix una dilataci del coll de l'ter i la expulsi del contingut. Si el procs d'expulsi ha acabat parlemd'un avortament consumat que pot ser complet o incomplet, depenent si s'ha expulsat tot el contingut o no. Potser que l'embars s'haja detingut en la seva evoluci per que no es produesca l'expulsi aquest avortament esdiferit.

QUAN ES PRODUEIX UN AVORTAMENT.

Segons el moment del embars en el que es produeix l' avortament es parla d'avortament preco en el primertrimestre, o l'avortament per retard que es produeix per alteracions en la resistncia del coll de l' ter, o perinfeccions o patologia. Tamb existeix l' avortament sptic que apareix a causa d'una contaminaci bacteriana.Es caracteritza per febre, dolors abdominals, metorrgia i alteraci important de l'estat general, tot a potprovocar la mort a la mare.

COM ES DESENVOLUPA UN AVORTAMENT.

S' inicia amb petites prdues de sang, i en les prximes hores va en augment.

En una ecografia es mostra signes de falta d'activitat de l' embars, i al final es l'avortament espontani. Esimportant comprovar que no hi queden restes ovulars.

El procediment mdic a seguir davant d'un avortament depenent de la fase en que es trobe. Si es comprovaque l'embars ha deixat d'evolucionar o que existeix expulsi parcial del contingut uter, es deu procedir a unraspat de l'ter.

1

EL RASPAT UTER

Es deu fer amb l'instrumental i condicions d'aspsia adequats, i practicarlo personal qualificat. En el primertrimestre de gesti es practica el raspat instrumental i per aspiraci.

El raspat instrumental es du a cap, prvia dilataci cervical del coll del ter, mitjanant culleretes que tenenuna vora tallant, per l'extrem del qual s roma. Introdudes en l'ter per via vaginal. El raspat per espiraci esfa introduint en l'ter unes cnules metlliques o de plstics, amb unes obertes adequades i van connectades aun aparell d'aspiraci amb la cnula s'arrossega i posteriorment s'aspira el contingut uter, amb anestsiageneral o local.

Hi ha riscos com la infecci, la perforaci i el raspat incomplet. Per, no obstant aix, es solen receptarantibitics per major seguretat. La perforaci es produeix al intentar dilatar un coll molt tancat o per estarl'ter flexionat. Si a continua es poden provocar greus lesions traumtiques als rgans vens de la cavitatabdominal.

L'AVORTAMENT EN EL SEGON TRIMESTRE DE GESTACI

Si es produeix l'avortament en aquest cas pot ocrrer en un o dos temps. En un sol temps ocorreix la dilatacicervical amb contraccions uterines, com un part. En un primer temps tamb s'expulsa el fetus i desprs laplacenta. Si es produeix un avortament retingut hi ha que procedir a la inducci prvia amb unes substnciesprostaglandines que ablaneixen i dilaten el coll uter. El riscs de l'avortament del segon trimestre sn molt msmajors que els de trimestre anterior. Quan es produeix una amenaa d'avortament. La millor terpia es guardarreps absolut en el llit.

L'AVORTAMENT INDUT

La interrupci d'un embars no desitjat ha sigut practicada des de sempre. En l'antiguitat clssica l'avortamentno era condemnat. Els grecs defenien l'avortament amb mtodes de regulaci de la poblaci, i els romanstamb eren partidaris d'aquest. En l'mbit religis sempre s'ha condemnat. Les religions cristiana, islmica ibudista han mantingut el concepte de delicte o pecat per a l'avortament, mentrestant altres creences no s'hanpreocupat en absolut del tema. La esglsia catlica va mantenir certa tolerncia al respecte fins mitjans delXIX, amb les teories de San Agust sobre l'animaci dels fetus: els mascles no tenien nima fins quaranta dies;les femelles fins els vuitanta. Actualment aquesta doctrina prohibeix l'avortament indut posat que, des de elmoment mateix de la seva concepci, el fetus s un sser viu amb nima. Altres com el budisme i l'islamisme,mantenen una posici contrria respecte aquest tema.

LA LEGISLACI ACTUAL

En algunes societats han legalitzat o despenalitzat en certs supostos l'avortament, a fi de protegir la salut de lamare. En canvi, l'avortament illegal s responsable d'una de cada tres morts maternes. L'alliberaci s'inici en1920 en la uni sovitica. En Espanya es va legalitzar en supostos que afectaven a la salut de la mare, taresfsiques o psquiques en el fetus i, en casos de violacions, des de l'any 1985. En les societats avanades elsmotius ms freqents per a interrompre l'embars sn: l'estat civil, el desig de finalitzar els estudis i,principalment, la realitzaci professional i social de la dona. En alguns pasos la prctica de l'avortament ssols en certs supostos: el fetus presenta grans anomalies o quan la gestaci suposa un risc per a la vida de lamare.

CONSEQNCIES PSICOLGIQUES DE L'AVORTAMENT

Les seqeles que deixa una interrupci voluntria de l'embars sn diferents segons el temps transcorregut desde la intervenci. Prenent en conjunt les dades de distints estudis, poden afirmarse que, en els dies o

2

setmanes immediats, apareixen sentiments de culpa en un quaranta per cent de dones. Un tres per cent mantaquesta situaci emocional fins 18 mesos desprs de la intervenci. En un dotze per cent dels casos esdiagnostica una depressi, amb la salvetat de que la meitat d'aquest grup depressiu ja havia patit depressionsprvies a l'avortament. A la llarga, un catorze per cent de dones segueixen presentant smptomes de tristesa isentiments de culpabilitat. A tot aix, hi ha que sumar aquelles manifestacions ms difoses que recorden lesde l'estrs.

Quins serien, doncs, els factors de risc per a que presentaren conseqncies psiquitriques negatives?

Certes situacions i circumstncies personals pressuposen un risc major de seqeles psicolgiques en la donaque passa per una interrupci voluntria de l'embars. D'entrada, quan ms tard es prenga la decisi d'avortar,el que implica ms mesos d'embars i els canvis que a suposa, independentment de la causa que porta aprendre tal decisi, major s la possibilitat de que es presenten trastorns emocionals. Un baix nivelld'autoestima previ, o una excessiva dependncia cap els altres sn aix mateix pssims antecedents.

L'avortament practicat per indicaci psiquitrica o psicosocial ocasiona bastants problemes ja que s'inscriu almarge d'una situaci generalment difcil; per tamb els avortaments practicats per indicaci portenconseqncies. Si la dona rep un suport afectiu ms b escs per part de les persones que la rodegen, o si s'hasentit pressionada cap a l'avortament, acusar amb major intensitat les seqeles negatives produdes per lainterrupci de l'embars.

3