8/15/2019 La gàbia del John Coffey. Execucions del Harambe, el Manolo i la Flaca.

http://slidepdf.com/reader/full/la-gabia-del-john-coffey-execucions-del-harambe-el-manolo-i-la-flaca 1/5

  de1 5

La gàbia del John Coffey. Execucions delHarambe, el Manolo i la Flaca.

Era diumenge 28 de maig de 2016, un diadesprés que el Zoo de Cincinnati haguerautilitzat el goril·la Harambe com a reclampublicitari, aprofitant els seu 17é aniversari.

Disset anys i un dia d’una condemna quecomençà amb el seu naixement a un altre zoo,que el vengué amb 15 anys per a que fórautilitzat com a reclam carismàtic i, sobre tot,1

com a mascle reproductor del grup de goril·lesde les planes occidentals del Zoo de Cincinnati.Amb 17 anys i un dia, un xiquet caigué a la seuagàbia.

A les imatges, el gran Harambe s’assembla alJohn Coffey amb el ratolí Mr. Jangles entre les

seues enormes mans. S’interessà per ell i el

mogué uns metres sense la delicadesa que reclamen els nostres ulls, però sense fer-li cap mal.Un gran goril·la mascle, però, no és altra cosa que un herbívor pacífic que només entra en còleradavant una amenaça per a les seues cries o per a les femelles del grup i, per tant, el més probableés que les úniques víctimes de la seua immensa força siguen altres mascles forts i grans com ell.Harambe mai veié la cria humana com a una amenaça, i la seua actitud es mogué entre lacuriositat i la protecció .2

   Animalisme CAT, 02/02/2016, El zoo i els coloms, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/02/el-zoo-i-els-1

coloms.html. (…) Segons el llenguatge cosificador que fa servir aquesta indústria de l’explotació animal, dintre de les “col·leccions”dels zoològics es troben les peces més valuoses, allò que anomenen “animals carismàtics” per ser individus

especialment famosos i, sobre tot, per pertànyer a les espècies que atrauen més gent: grans simis, lleons, elefants,dofins…

  El País, Frans de Waal, 01/06/2016, RIP Harambe, http://elpais.com/elpais/2016/05/31/ciencia/ 2

1464687786_596536.html

La resurrecció de Mr. Jungles, https://www.youtube.com/watch?v=jzpxU3ePTWU

8/15/2019 La gàbia del John Coffey. Execucions del Harambe, el Manolo i la Flaca.

http://slidepdf.com/reader/full/la-gabia-del-john-coffey-execucions-del-harambe-el-manolo-i-la-flaca 2/5

  de2 5

Però era un dels “altres”, amb gestos i actituds diferents, era un “inferior” al costat de lasuperioritat més vulnerable, al costat d’un xiquet humà. Estava condemnat de la mateixa maneraque el John Coffey quan tingué la terrible visió de l’assassinat de dues xiquetes blanques a laLouisiana de la segregació racial. Impulsades per un sistema d’explotació, una ideologia dedominació i un munt de prejudicis justificadors, les condemnes són immediates en aquests casos.El John Coffey acabà a La milla verda   i el Harambe abatut a trets.3

Aquesta execució ha coincidit amb les del lleó africà Manolo, empresonat al Zoològic Metropolitàde Santiago de Xile des de que nasqué fa 20 anys, i de la lleona Flaca, que havia arribat a eixapresó el 2011, després que un circ l’abandonara completament desnodrida i a punt de morir.Tingueren la mala sort que un jove es llançara al recinte on patien confinament, provocant que elsdos animals per a rescatar-lo. La justificació, com en el cas de Harambe, fou que la gravetat i laurgència de les situacions no permetien neutralitzar els animals amb les armes anestèsiques4

disponibles.

També ha coincidit amb la mort de la Hanako, “l’elefanta més sola i trista del món”. Ha mortdesprés de viure 67 anys a un minúscul recinte del xicotet zoo Hinokashira de Tòquio, on anà aparar quan, al 1949 i amb 2 anys, fou separada de la seua família i convertida en un regaldiplomàtic de Tailàndia al Japó. Una campanya volia que tornara a un santuari tailandès per a

viure els seus últims anys de vida amb altres elefants, però des del zoo digueren que, pel seuestat físic i mental, era massa tard per a ella . Com que la minúscula presó de la Hanako no5

admetia cap defensa, declararen que la seua cadena perpètua seria l’última per a un elefant aHinokashira.

I és que per molt que vulguen adornar les gàbies, totes les dels zoos tanquen innocents com elJohn Coffey, que seran sacrificats de forma automàtica quan li convinga al sistema. El Harambe,el Manolo i la Flaca han mort per una “precaució” que va molt més enllà de protegir vides en risc:els negocis que els explotaven es protegien a ells mateixos de les conseqüències jurídiques ilegals d’una possible agressió per un dels “seus” animals, a dins de les seues instal·lacions icontra éssers humans posseïdors d’una entrada. Els humans “propietaris” es protegien davant depossibles acusacions per negligència o negació d’auxili, i es protegien d’indemnitzacions

econòmiques que podien sumar molt més que els valor dels “seus” animals.Les indústries d’explotació animal defensen el seu concepte de benestar afirmant que dóna valor ales seues propietats. Ens diuen que cap propietari vol malmetre el seu patrimoni, i que per això elbenestar és una garantia del valor dels animals que són propietats d’algú. Fa molt que el GaryFrancione ens explica que aquesta tesi és completament falsa perquè la mateixa condició depropietats dels animals, que els converteix en objectes d’ús i explotació i impedeix que tinguen capconsideració com a subjectes dels drets fonamentals a la vida, la llibertat i la integritat física imental, els sotmet a moltíssimes eventualitats que poden passar, a discreció dels propietaris, persobre dels criteris de benestar establerts pel sistema d’explotació. Ací tenim una bateria de fins aquatre doloroses proves.

La indústria dels zoològics “ha reduït a zero el valor econòmic” de tres dels seus animals“carismàtics” davant la possibilitat de pèrdues majors. La mateixa indústria ha decidit quel’explotació d’elefants en un forat minúscul no era bon negoci i, per tant, que l’anava a amortitzar.Ha decidit, però, explotar fins a l’últim moment la Hanako sense tindre la més mínima possibilitat,com han reconegut, de garantir el seu “benestar”. Mentre deien que ja era massa tard per a ella,la continuaren exhibint com a objecte de la seua col·lecció.

 Títol original: The Green Mile, EUA, 1999, 188’. Dir: Frank Darabont. El John Co"ey és interpretat pel Michal Clarke3

Duncan.

 armas.es, C.S., 27/04/2014, Armas anestésicas: apunta, dispara, y que se echen a dormir , 4

http://www.armas.es/reportajes-accesorios/32032-armas-anestesicas-apunta-dispara-y-que-se-echen-a-dormir

El Universal, AP, 04/02/2016, El último regalo a la elefante más vieja de Japón , http://www.eluniversal.com.mx/ 5

articulo/mundo/2016/02/4/el-ultimo-regalo-la-elefante-mas-vieja-de-japon

8/15/2019 La gàbia del John Coffey. Execucions del Harambe, el Manolo i la Flaca.

http://slidepdf.com/reader/full/la-gabia-del-john-coffey-execucions-del-harambe-el-manolo-i-la-flaca 3/5

  de3 5

A la ciutat de València, on fa 11 anys que mataren a trets el ximpanzé convicte Coco , ens podem6

preguntar si la presó del Bioparc ha previst evitar noves situacions com aquesta a la manera delzoo de Santiago de Xile, que tenia en nòmina un franctirador entrenat per matar i disposat aintervindre amb l’agilitat que suposadament no permeten els dards tranquil·litzants. És possibleque persones amb entrada salten les barreres del circuït espectacle, penetren a eixes gàbiesadornades i forcen situacions on el negoci haja de comptabilitzar pèrdues? Potser que un xiquet ouna xiqueta acabe, de sobte, al costat d’un esquena platejada? La presó, a tocar del parc deCapçalera, està plena d’animals amb un suposat benestar que penja d’un fil. Són moltes lespersones que poden acabar amb la seua forma de condemna actual.

Una odiosa vinyeta ha posat el Harambe, encara viu, a dins d’una barca plena de persones quefugen de la fam i la guerra a través del Mediterrani. Només ell va a dins d’una gàbia, mostrant queseria l’únic que no ha pujat voluntàriament a l’embarcació, mentre un home amb barba diu que elporten per a veure si, així, a la gent els importa allò que els passe. Estic segur que és el dibuixd’un home, occidental i acostumat a apropiar-se del que no és seu, com el Harambe i l’home ambbarba, que ja en té prou amb la seua tragèdia per a ficar-se a engabiar goril·les matats a trets.

La gent que es mobilitzà per la mort de Harambe, del Manolo i de la Flaca no fa guerres pelpetroli, ni derroca règims contestataris ni arma exèrcits obedients. No abandonen persones al

mar, ni les retornen cap a l’infern. Cap d’elles utilitzaria les persones refugiades per a fercomparacions odioses, i totes elles lluiten contra la injustícia al peu del canó, d’una forma moltmés eficient que la de culpar la gent d’altres lluites.

   Animalisme CAT, 20/12/2015, Memòries. Projecte Gran Simi , http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/12/ 6

memories-projecte-gran-simi.html?q=projecte+gran+simi, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/4724/ memories-projecte-gran-simi

8/15/2019 La gàbia del John Coffey. Execucions del Harambe, el Manolo i la Flaca.

http://slidepdf.com/reader/full/la-gabia-del-john-coffey-execucions-del-harambe-el-manolo-i-la-flaca 4/5

  de4 5

———

 Harambe, Flaca i Manolo, les vides que valien menys per no ser humanes.

Traducció de l’original en castellà . 7

Sempre que un animal no humà és assassinat a trets en una situació de perill per a un ésserhumà escoltem la mateixa no-explicació: "no hi havia cap altra opció”. Realment les històries queanem a explicar no haurien estat menys tràgiques si les persones mortes hagueren estat leshumanes que saltaren el mur del zoo. Perquè el problema és el mur, el problema és el zoo . Il'altra opció, perquè sí que n'hi ha, està molt clara: crear relacions amb el nostre món en què lavida es deixe de valorar més o menys en funció de l'espècie de qui l'ostenta, en què es deixe detancar la llibertat amb murs i reixes i què es deixe de castigar amb la mor a qui la persegueix. Noés una fantasia, és un futur que podem començar a construir acabant d'una vegada amb elsnegocis zoològics i les seues excuses; però un futur que Harambe, Manolo i la Flaca no arribarana conèixer. 

El 21 de maig de 2016, un jove de 20 anys de nom Franco Ferrada saltà el mur de la gàbia delslleons al Zoològic Metropolità de Santiago de Xile. Trencà el sostre i es precipità al terra desd'una altura considerable. Un cop a l'interior, es començà a despullar mentre les tres lleonestancades allà, Flaca, Gorda i Manolo, el miraven amb curiositat.  Abans que feren cap tipus

d'atac, s’activà l'alarma i el personal del zoo començà a llançar dolls d'aigua per separarels felins del xic. Gorda es retirà, però les seues companyes romangueren allí mentre el jove lesassetjava i, segons les fonts, s’arribà a penjar del coll del Manolo. Aquest li subjectà el cap ambels ullals i l’arrossegà fins al seu lloc de descans on, suposadament (encara que ja fora de la vistade tothom), començà a mossegar-li al maluc i al coll. Fou aleshores, uns quatre minuts després,quan decidiren que els dards tranquil·litzants podrien trigar més temps en fer efecte que el quetrigaria Franco en morir i que, per tant, l'"única opció" era assassinar a trets els lleons. Resultaque així, com per casualitat, el zoològic tenia contractat un tirador professional autònomfacultat  per matar en totes eixes més que probables ocasions en què els animals ataquen oescapen i que als zoos els agrada anomenar "incidents aïllats”. 

 Així fou com acabà la vida del Manolo i la Flaca (o Flaquita, com li deien de vegades). Ell nasquéallà mateix el 1996 com la Gorda, l'única supervivent no humana d'aquesta tragèdia. LaFlaca havia arribat el 2011, després que un circ l'abandonés en deplorables condicions alsud del territori xilè.  En aquell moment estava tan desnodrida que no podia ni posar-se en peu,segons les responsables del zoològic encarregades de "rescatar-la", rehabilitar-la i tractar-la unamica millor per seguir obtenint benefici econòmic a costa seua. Segons els seus captors els tresestaven molt units, però especialment Gorda i Flaca, que menjaven i dormien juntes tots els dies. 

El zoo es mostra ara consternat per la pèrdua i assegura que han enterrat els animals dins lesseues instal·lacions, però no qüestionen la injustícia ni el sense sentit que la seua pròpiaexistència i els valors que la sustenten són l'origen únic d'aquesta tragèdia i en ells recau laresponsabilitat. No podem posar-nos al cap de Franco Ferrada ni saber què buscava amb laseua temerària gesta, o si realment desitjava morir aquell dia com s'ha donat per fet ennombrosos mitjans; però sí que podem i creiem necessari solidaritzar-nos també amb el seu

sofriment psicològic i suposar que no van ser circumstàncies senzilles ni insignificants lesque el conduïren a l'interior d'una gàbia que mai hauria d'haver existit. Segons fonts que hantractat la notícia amb una mica més de respecte, Franco ha hagut de viure sota la tutela delsServeis de Menors xilens i té dos germans presos. Allò del que intentara escapar, els murs que hipuguen haver a la seua ment, segur que no han nascut del no-res i que no són menys poderososque els dels zoos o les presons. Mentre Franco es recupera físicament de les seues ferides, elsnostres pensaments estan també amb la pèrdua i la tristesa de Gorda, tancada ara sola. 

Però no és l’única. Pocs dies després de l'assassinat de Manolo i Flaca, les imatges del goril·laHarambe i el xiquet caigué al seu recinte del zoo de Cincinnati donaren la volta al món. 

Querer la Libertad, 31/05/2016, HARAMBE, FLACA Y MANOLO, LAS VIDAS QUE VALÍAN MENOS POR NO SER7

HUMANAS, https://quererlalibertad.wordpress.com/2016/05/31/harambe-flaca-y-manolo-las-vidas-que-no-valian-por-no-ser-humanas/

8/15/2019 La gàbia del John Coffey. Execucions del Harambe, el Manolo i la Flaca.

http://slidepdf.com/reader/full/la-gabia-del-john-coffey-execucions-del-harambe-el-manolo-i-la-flaca 5/5

  de5 5

Harambe nasqué el 27 de maig de 1999 al Gladys Porter Zoo, a Texas, fill de Moja i Kayla. Son pare fou explotat com a mascle reproductor, així que Harambe tenia 14 germans tancats alseu mateix recinte, encara que per edat compartí especialment la seua infància amb Caesar iNzinga, als quals semblava estar molt unit. 

 Al gener de 2002, una misteriosa fuita de gas clor va acabar amb la vida de diversos goril·lesen aquell zoo, entre elles Caesar i Kayla, la jove mare de Harambe. Son pare, Moja, patí

una malaltia cardíaca i morí el 2013. No arribà a complir els 30 anys, que fàcilment hauriaassolit en llibertat. En 2014, el cèlebre carceller de primats Jerry Stones, director delGladys Porter Zoo, anuncià que ja no hi havia prou espai a les seues instal·lacions pelHarambe, convertit en un immens llom platejat. Se li separaria de tot el que coneixia i seriaenviat a Cincinnati, on en pocs anys se li faria servir per criar altres goril·les esclaus alcostat de les dues femelles que ja es trobaven allà, Chewie i Mara.

El dissabte 27 de maig, el Zoo de Cincinnati utilitzà el 17é aniversari de Harambe com areclam publicitari. El diumenge 28 de maig, el Zoo de Cincinnati assassinà Harambe.

Cap persona ha pogut explicar com un xiquet de 4 anys aconseguí saltar la barana delrecinte del goril·la i traspassar el mur de gairebé 5 metres , però alguns testimonis diuen quel'únic que volia era ficar-se a l’aigua. El cas és que estigué a la fossa durant 10 minuts mentre,

per als ulls de molta gent, Harambe només intentava ser amigable amb ell i protegir-lo.Únicament quan el pànic es començà a estendre, segons algunes persones, Harambe es posànerviós i la seua interacció amb el xiquet es féu una mica més brusca, tot i que l a suposadaagressivitat que posava en perill la vida del xiquet és prou qüestionable.  De nou, lesprediccions de futur dels responsables zoològics van deduir que un dard tranquil·litzant trigariamassa a fer efecte i que per llavors l'humà hauria mort. Així que, un cop més, "no hi havia unaaltra opció”. Harambe fou executat.

"De la captivitat a la tomba", deien algunes pancartes de la gent que va acudir a les portes delzoo a manifestar la seua repulsa per l'existència robada d’Harambe. També a les portes delMetropolità hi va haver protestes i sales de vigílies per Flaca i Manolo. 

El zoo és presó. El zoo és mort. No seran oblidats els que moren darrere de les seues portes, ni

qui encara viu tancat per elles.