SÍMBOLS

DE CATALUNYA

Els Segadors, Himne Nacional

Jordi Dolcet - Antoni Moga (Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6)

Aquesta proposta versa sobre la conjuntura social i política de la Catalunya del segle XVII i els esdeveniments que van provocar que una cançó popular es convertís en l'Himne Nacional. Com a complement, es tracten diferents referències sobre els Memorials de Greuges fets pels catalans als governs espanyols i la constatació que des de la música popular s'ha tingut, en diversos períodes, un element de resistència política.

«Els Segadors», l’himne nacional de Catalunya, té els seus orígens enuna cançó popular del segle XVII, sorgida arran de la guerra delscatalans comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, contrael rei de Castella, Felip IV i el seu privat, el comte-duc d’Olivares.La lletra de la cançó, veritable memorial de greuges, fou recollida perManuel Milà i Fontanals en el seu «Romancerillo catalán» (1853).Francesc Alió, el 1892, recollint la proposta d’alguns integrants del’entitat La Jove Catalunya, la musicà a partir de la melodia d’unacançó de taverna, també anomenada «Cançó dels segadors», i darrerade cada estrofa, a partir d’una proposta d’Ernest Moliné, s’hi afegíla tornada “Bon cop de falç!”.Tanmateix, el text de la cançó, cada vegada més emprada enmanifestacions catalanistes, era massa llarg. El 1899 la Unió Catalanistaconvocà un concurs per dotar la cançó d’una lletra més curta, fet quetingué molta oposició. Entre els qui s'hi van oposar destaquen el bisbeTorras i Bages, mossèn Jacint Verdaguer i Francesc Matheu,patriarca dels Jocs Florals. El concurs el va guanyar la proposta delpoeta Emili Guanyavents, que és l’actual. Aquesta versió va conviuremolt de temps amb l’antiga.Durant la dictadura de Primo de Rivera va estar totalment prohibida icom a himne va ser substituïda popularment per diverses cançons com«La Santa Espina», «La Balanguera», «L’Emigrant»...Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931, diversespersonalitats polítiques, entre les quals hi havia el conseller de CulturaVentura Gassol, desitjaven un nou himne de caràcter menys bel·licós.La lletra fou encarregada a Josep M. de Sagarra i la música a AmadeuVives, que la va compondre basant-se en la composició «Els Xiquetsde Valls» de Clavé.

La composició «El Cant delPoble» va ser estrenada el 18d’abril de 1931 per l’OrfeóCatalà. El públic assistent al’estrena, en acabar, va reclamarsorollosament «Els Segadors»,que d’aquesta manera fouconsagrat com a himnenacional.Durant la dictadura franquista(1939-1975) «Els Segadors»també va ser prohibit i, de nou,s’articularen mecanismes desubstitució. El “recanvi” mésacceptat va ser «El Cant de la

Compositors catalans han escritla música d’alguns himnesnacionals de diferents països. Ésel cas de Ramon Carnicer que vacompondre el 1828 l'himne de Xilei de Jaume Nunó i Roca, de SantJoan de les Abadesses, que el1854 va compondre la música del’himne nacional mexicà. Per unaaltra banda, Pau Casals el 24d’octubre de 1971 estrenaval’himne de les Nacions Unidesamb lletra de W. H. Auden.

Senyera», que igualment va ser prohibit perles autoritats franquistes. També es cantavenles estrofes més patriòtiques del «Virolai»o la sardana «Juny», «La Santa Espina» i«La Balanguera». Tanmateix, «ElsSegadors» es va continuar cantant: aMontserrat, durant l’enterrament de l’abatEscarré o l’Onze de Setembre de 1970,quan uns militants del Front Nacional vanconnectar un magnetòfon a uns altaveusdavant l’Arc del Triomf i van sonar lesnotes de la cançó. Durant les Sis hores de

Cançó a Canet del 1975, Rafael Subirachs va cantar la cançótradicional.L’Onze de Setembre de 1976, en acabar la celebració de la diadanacional a Sant Boi, els assistents van entonar les estrofes de l’himnedirigits pel mestre Oriol Martorell.Amb la restauració de la Generalitat, «Els Segadors» va ser interpretat,cada vegada més, com l’himne nacional de Catalunya. Cal destacar laseva presència en l’acte d’obertura dels XXV Jocs Olímpics, celebratsa Barcelona. Amb la Llei 1/1993 del Parlament de Catalunya va ser, a lafi, declarat l'Himne oficial de Catalunya.

Catalunya, triomfant,tornarà a ser rica i plena!Endarrera aquesta genttan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!Bon cop de falç!defensors de la terra!Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!Ara és hora, d’estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!Bon cop de falç!defensors de la terra!Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemicen veient la nostra ensenya:com fem caure espigues d’or,quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!Bon cop de falç!defensors de la terra!Bon cop de falç!

L'Himne oficial de Catalunya ésuna cançó que tots els ciutadanshem de conèixer. Durant el seucant o al llarg d'una audició enversió orquestrada, cal posar-sedempeus i mantenir una actitudrespectuosa.

El Corpus de Sang i la Guerra dels SegadorsL’any 1621 Felip IV (III de Catalunya) va ser coronat rei. La seva entronització va suposar l’accés al poderdel comte-duc d’Olivares. La política de la monarquia hispànica, a partir d’aquest moment, va centrar-seen el manteniment de l’hegemonia a Europa, entrant de ple en la Guerra dels Trenta Anys. La confrontacióde la Corona va suposar una uniformització de la política peninsular, a partir del mirall castellà, per tald’aconseguir més recursos per a les campanyes.A Catalunya, les institucions de la terra -Generalitat, Consell de Cent...- s’enfrontaren als virreis i al’Audiència, que eren els encarregats de dur a terme aquella política d’uniformització. Mesures dictades perla Monarquia -Quints, Unió d’Armes, nousimpostos, lleves, allotjament de soldats...-,sovint topaven amb les Constitucions deCatalunya, que el mateix rei havia jurat, i erenl'origen d’aldarulls i enfrontaments entre elpoble i la soldadesca.El curs dels esdeveniments va menar a unaespiral de violència, sobretot en zones ruralsamb llarga tradició d’autoorganització i lluitesdels pagesos, que culminà el 7 de juny de1640, diada de Corpus, en què centenars depagesos que s’havien aplegat a la Rambla deBarcelona, prop de la Porta Ferrissa per llogar-se com a jornalers en les terres del Pla, es vanrevoltar a causa d'un incident fortuït en quèresulta ferit un pagès. Amb els crits de «viscael rei!», «visca la terra», «visca la fe», «muirentraidors» i «muira el mal govern», es van dirigira la residència del virrei per saquejar-la. En nopoder-hi entrar, van saquejar les cases delsencontorns, propietat de funcionaris del’Audiència. En un d’aquests enfrontaments vacaure el conseller terç del govern municipal.Per la ciutat es va escampar el rumor que haviamort (cosa que després es manifestà incerta),que va provocar que nombrosos ciutadanss’afegissin a la revolta. Els avalots van acabaramb la mort del virrei comte de Santa Coloma.La revolta dels segadors va obligar els exèrcitsespanyols a retirar-se de la major part del Principat i a concentrar-se a Perpinyà, Roses i Tortosa.La Cort de Madrid va demanar responsabilitats polítiques a les autoritats catalanes, que es negaren aassumir-les. Davant aquest fet, els espanyols decidiren d’ocupar militarment el Principat. La resposta delscatalans, comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, va ser primer de resistència, organitzantun exèrcit, i després de sol·licitar ajut a Lluís XIII, rei de França, i proclamar-lo comte de Barcelona.L’exèrcit catalano-francès va derrotar el castellà a la batalla de Montjuïc (1641). D’aquesta maneracomençava una guerra que duraria fins al 1652, de tràgics resultats per Catalunya. Amb el Tractat delsPirineus (1659), el qual va comportar la pèrdua per part del Principat del comtat del Rosselló (amb elConflent, el Capcir i el Vallespir) i la meitat de la Cerdanya, es donava per tancat el conflicte.

Els Memorials de GreugesLa lletra de la cançó «Els Segadors» és escrita en forma d’un veritable memorial de greuges, on es narrenles ofenses que les tropes castellanes allotjades feien als catalans, les intrigues del comte-duc d’Olivares;i també la revolta dels Segadors i l’alçament dels catalans contra els abusos dels ocupants.UnGreuge era el nom que rebia a la Corona catalano-aragonesa, entre els segles XIII i XVII, la reclamacióque es presentava davant les Corts dels abusos o dels actes il·legals atribuïts al mateix rei, als seus oficials,als senyors feudals i als seus funcionaris per tal d’obtenir-ne una reparació o esmena.Al llarg de la història de Catalunya s’han redactat d’altres documents en forma de greuges. Després de la

pèrdua de les llibertats nacionals a la guerrade Successió, s’han presentat dosmemorials de greuges davant la Cort deMadrid.El 1760 els representants de les capitalsdels països de l’antiga Corona catalano-aragonesa (Barcelona, Saragossa, Valènciai Palma) van presentar al rei Carles IIIdavant les Corts un escrit que duia per títol«Representació», en el qual es demanavael restabliment dels drets polítics perduts ion es criticava la política uniformadora dela monarquia borbònica.El 1885, per iniciativa del Centre Català, esva lliurar la «Memoria en defensa de losintereses morales y materiales deCataluña» a Alfons XII, en un acte celebrata la Llotja de Barcelona i en presència derepresentants de nombroses entitatseconòmiques, polítiques, culturals iprofessionals de Catalunya. El document,el redactor ponent del qual va ser ValentíAlmirall, era un manifest defensiu davant elperill que representaven la reobertura delprocés lliurecanvista i els tractats ambFrança i Gran Bretanya per a la indústriatèxtil catalana en plena crisi econòmica.Aquesta defensa de l’economia catalana,conjuntament a la de la llengua, la cultura iel dret, anava lligada a una proposta demonarquia federalista.Els òrgans de govern de la Unió Catalanistavan acordar el 1892 convocar una

Assemblea a Manresa amb l'objectiu de deliberar un «Projecte de Constitució Regional Catalana». Eldocument resultant, conegut amb el nom de «Bases de Manresa» ha estat considerat l'inici del catalanismepolític, que és com dir, el punt de partida de la forma d'entendre les relacions polítiques a Catalunya.

(versió de 1892 de Francesc Alió sobre eltext publicat per Milà i Fontanals el 1882)

¡Catalunya comtat gran - que t’ha vista rica i plena!Ara el rei nostre senyor - declarada ens té la guerra;Lo gran Comte d’Olivar - sempre li burxa l’orella:“Ara és hora nostre rei, - ara és hora que fem guerra.”Contra tots los catalans - ja ho veieu quina n’han feta.Seguiren viles i llocs - fins al lloc de Riudarenes.N’han cremat un sagrat lloc - que Santa Coloma es deia:Cremen albes i casulles - i corporals i patenes.Mataren un sacerdot - mentres que la missa deia.Mataren un cavaller - a la porta de la iglésia,Don Lluís de Furrià, - i els àngels li fan gran festa.Lo pa que no era blanc - deien que era massa negrelo donaven als cavalls - sols per assolar la terra;lo vi que no era bo - engegaven les aixetes,lo tiraven pels carrers - sols per a regar la terra;A presència dels parents - deshonraven les donzelles:En donen part al virrei - del mal que aquells soldats feien“Llicència els he donat jo - molta més se’n poden prendre.”A vista de tot això - s’és esvalotat la terra.Entraren a Barcelona - mil persones forasteres;entren com a segadors - com eren en temps de sega.De tres guardes que n’hi ha - ja n’han mort a la primera.En mataren el Virrei - a l’entrant de la galera,mataren els diputats - i els jutges de l’Audiència:Anaren a la presó - donen llibertat als presos:Lo bisbe els va beneir - ab la mà dreta i esquerra:“Ont és vostre capità - a ont és vostra bandera?”Varen treure el bon Jesús - tot cobert ab un vel negre.“Aquí és nostre capità - aquí és nostra bandera;A les armes, catalans - que ens han declarat la guerra”.

Bon cop de falç,defensors de la terra,Bon cop de falç.

Els Segadors

La Nova Cançó

La Cançó catalana, coneguda amb el nom de Nova Cançó durant els primers anys, va ser un movimentmusical, inspirat en la cançó francesa, que va aparèixer a mitjan anys cinquanta a Catalunya, amb la finalitatde crear una cançó contemporània en català.Dels primers autors reunits al voltant de la formació Els Setze Jutges, en destaquen Josep M. Espinàs,Miquel Porter i Delfí Abella.El moviment es va consolidar a la dècada dels seixanta. Bona part de l’auge de la Nova Cançó durant aquestperíode es deu al suport que va rebre de discogràfiques com Edigsa i Concèntric. S’incorporen nous valorsa l’òrbita dels Setze Jutges: Serrat, Pi de la Serra. Apareixen la Trinca, que s’allunya del model de cançópromogut per aquella agrupació i el Grup de Folk, influït pels nous corrents nordamericans, amb artistes tandiversos com Jaume Sisa, Pau Riba o Xesco Boix. Va ser, però, l’aparició d’en Raimon la que va tenir unressò més popular, sobretot a ran del seu triomf al V Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb Se’nva anar i l'èxit de la cançó Al vent.Malgrat les dificultats administratives i les prohibicions oficials, pel seu marcat caràcter reivindicatiu, a ladècada dels setanta es va produir l’esclat definitiu amb la consolidació de figures com Lluís Llach o Mariade Mar Bonet. Va ser en aquest període que la Cançó es projectava internacionalment i s’organitzavennombrosos recitals arreu del país i festivals multitudinaris com el de les Sis hores de Cançó a Canet, queen la seva sisena edició, va aplegar més de seixanta mil persones. En l’edició de 1975, Rafael Subirachs vainterpretar la cançó tradicional de Els Segadors.A inicis de la dècada dels vuitanta, la manca d’infraestructura i la crisi de les discogràfiques barcelonines vadificultar la difusió dels nous artistes. Tanmateix als darrers quinze anys del segle XX hi hagué una revifadade la cançó en català amb l’aparició de grups de rock com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Sangtraït, etc.

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, una veu sensual i suggestiva, que des de la sevaaparició en el panorama musical català es va convertir en un puntal de la «Nova Cançó»

El cant del poble

Lletra: Josep M. de SagarraMúsica: Amadeu Vives

Glòria, catalans, cantem!Cantem amb l’ànima!,un crit i una sola veu:Visca la pàtria!

La nostra terra és redimida!El gran moment és arribat!Fora els ultratges! Lluny la mentida!Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,falç i ginesta!Voli sobre el front l’estelde la senyera!

Tenim les venes per estimar-la,i en la tempesta del combat,tenim els braços per defensar-la!Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

La Balanguera

Lletra: Joan AlcoverMúsica: Amadeu Vives

La Balanguera misteriosacom una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela pel demà;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enreraguaita les ombres de l’avior...i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més enfilacom més endins sap arrelar;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces,ja veu i compta sos minyonsi com davallen a les fossesels que ara viuen d’il·lusions,els qui a la plaça de la vilasurten a riure i a cantar;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

Bellugant l’aspi, el fil cabdellai de la pàtria la visiófa bategar son cor de vellasota la sarja del gipó.Dins la profunda nit tranquil·ladestria l’auba que vindràla Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

De tradicions i esperancestix la senyera pel jovent,com qui fa un vel de nuviancesamb cabelleres d’or i argent.De la infantesa que s’enfila,de la vellúria que se’n va;la Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

La Santa Espina

Lletra: Àngel GuimeràMúsica: Enric Morera

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra amb més ufanasota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primaverai tot cantava al seu pas.Canta la terra encara entera,i canta que cantaràs.

Canta l’aucell, el riu, la planta,canten la lluna i el sol.Tot treballant la dona canta,i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terralo passat jamai passat,i jorns i nits, de serra en serra,com tot, canta el Montserrat.

El Cant de la Senyera

Lletra: Joan MaragallMúsica: Lluís Millet

Al damunt dels nostres cantsaixequem una Senyeraque els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat!Au germans, al vent desfem-laen senyal de llibertat!Que voleï! Contemplem-laen sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,nostre cor t’és ben fidel:volaràs com au galanapel damunt del nostre anhel:per mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,et durem, i tu ens duràs:voleiant al grat de l’aire,el camí assenyalaràs.Dóna veu al teu cantaire,llum als ulls i força al braç.

L’emigrant

Lletra: Jacint VerdaguerMúsica: Amadeu Vives

Dolça Catalunya,pàtria del meu cor,quan de tu s’allunyad’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu,marges i rius, ermita al cel sospesa, per sempre adéu!Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau,jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat?Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes, bell Montserrat?Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.

Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, no us veuré més!Oh, si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués!Oh, mariners, lo vent que me’n desterra, que em fa sofrir!Estic malalt, mes ai, tornau-me a terra, que hi vull morir!

L'estaca

Lletra i música: Lluís Llach

L'avi Siset em parlavade bon matí al portalmentre el sol esperàvemi els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estacaon estem tots lligats?si no podem desfer-nos-enmai no podrem caminar!

«Si estirem tots ella caurài molt de temps no pot durarsegur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquíi tu l'estires fort per allàsegur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar».

Però fa ja molt temps ja!Les mans se'm van escorxant.I quan la força se me'n vaella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podridaperò és que, Siset, pesa tant,que a cops la força m'oblida.Torna'm a dir el teu cant:

«Si estirem tots ella caurà...»

L'avi Siset ja no diu resmal vent que se l'emportàell qui sap a quin indreti jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets,estiro el coll per cantarel darrer cant d'en Siset,el darrer que em va ensenyar.

«Si estirem tots ella caurà...»

1- L’himne nacional de Catalunya, «Els Segadors», al llarg de la seva història ha passat moltes vicissituds,prohibicions, canvis de lletra, intents de ser substituït...

> Aquí se’t donen una sèrie de fets històrics relacionats amb «Els Segadors». Ordena’lscronològicament segons les dates del quadre del costat

Diada de l’Onze de Setembre de SantBoi, Oriol Martorell dirigeix «ElsSegadors».

Estrena d’«El Cant del Poble» deJosep M. de Sagarra i Amadeu Vives.

Inici de la dictadura franquista. «ElsSegadors» és prohibit.

Francesc Alió musica «ElsSegadors».

«Els Segadors» és declarat himnenacional de Catalunya.

Unió Catalanista convoca unconcurs per dotar «Els Segadors»d’una nova lletra.

«Els Segadors» és interpretat al’obertura dels XXV Jocs Olímpicsde Barcelona.

Dictadura de Primo de Rivera. «ElsSegadors» és prohibit.

Militants del Front Nacional col-loquen uns altaveus davant l’Arc delTriomf i fan sonar «Els Segadors».

«Els Segadors» s’interpreta al’enterrament de l’abat Escarré.

Publicació del «Romancerillocatalán» de Milà i Fontanals, ambuna versió d’«Els Segadors»

Rafael Subirachs interpreta la cançópopular a les Sis hores de Cançó aCanet.

1853

1892

1899

1923

1931

1939

1993

1992

1976

1970

1968

1975

Proposta d'activitats

2- La cançó popular «Els Segadors» relata els fets que va provocar la insurrecció popular contra el malgovern del rei Felip IV i del comte-duc d’Olivares, i la revolta del «Corpus de Sang».

> Llegeix la cançó «Els Segadors» i anota amb tot detall els fets que s’hi narren.

¡Catalunya comtat gran - qui t’ha vista rica i plena!Ara el rei nostre senyor - declarada ens té la guerra;Lo gran Comte d’Olivar - sempre li burxa l’orella:“Ara és hora nostre rei, - ara és hora que fem guerra.”Contra tots los catalans - ja ho veieu quina n’han feta.Seguiren viles i llocs - fins al lloc de Riudarenes.N’han cremat un sagrat lloc - que Santa Coloma es deia:Cremen albes i casulles - i corporals i patenes.Mataren un sacerdot - mentres que la missa deia.Mataren un cavaller - a la porta de la iglésia,Don Lluís de Furrià, - i els àngels li fan gran festa.Lo pa que no era blanc - deien que era massa negrelo donaven als cavalls - sols per assolar la terra;lo vi que no era bo - engegaven les aixetes,lo tiraven pels carrers - sols per a regar la terra;A presència dels parents - deshonraven les donzelles:En donen part al virrei - del mal que aquells soldats feien“Llicència els he donat jo - molta més se’n poden prendre.”A vista de tot això - s’és esvalotat la terra.Entraren a Barcelona - mil persones forasteres;entren com a segadors - com eren en temps de sega.De tres guardes que n’hi ha - ja n’han mort a la primera.En mataren el Virrei - a l’entrant de la galera,mataren els diputats - i els jutges de l’Audiència:Anaren a la presó - donen llibertat als presos:Lo bisbe els va beneir - ab la mà dreta i esquerra:“Ont és vostre capità - a ont és vostra bandera?”Varen treure el bon Jesús - tot cobert ab un vel negre.“Aquí és nostre capità - aquí és nostra bandera;A les armes, catalans - que ens han declarat la guerra”.

Bon cop de falç,defensors de la terra,Bon cop de falç.

> Quins són els fets que provoquen la revolta?

> Què succeeix durant la revolta del «Corpus de Sang»?

> Imagina’t que ets un periodista de l’època. Amb les dades que has obtingut de la lectura de la cançói utilitzant aquestes vinyetes, fes una crònica periodística dels fets.

3- El Tractat dels Pirineus (1659), signat per Lluís XIV de França i Felip IV de Castella, posava fi a unaguerra que durava des de feia gairebé 20 anys. Per a Catalunya, aquest Tractat significava la pèrdua deles comarques del nord dels Pirineus: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, la Fenolleda i la meitatde la Cerdanya.Una de les conseqüències més importants d’aquest Tractat va ser la progressiva substitució del català pelfrancès.

> Llegeix aquests dos textos que fan referència a ordres dictades pel rei Lluís XIV de França sobrela supressió de les institucions catalanes (1659) i la prohibició de la llengua catalana (1700).

«Havent resolt establir als comtats i vegueries del Rosselló i Conflent i en els països adjunts (...) elmateix bon ordre i la mateixa forma de justícia i de govern que es guarda en les altres provínciesdel nostre regne, reduint tant com es podrà les coses a l’ús ordinari d’aquest (...), hem extingit i abolitpel present edicte perpetu i irrevocable (...) el Consell reial de Catalunya, amb seu actualment aPerpinyà, el Tribunal del nostre Patrimoni i el de Mestre Racional»

«Després de més de quaranta anys que posseïm en plena sobirania els comtats i vegueries de Rossellói de Conflent (...) els processos dels judicis subalterns decidits al país, les deliberacions delsmagistrats de les viles, les actes dels notaris i altres actes públiques han continuat essent fetes enllengua catalana per un ús que sols el costum ha autoritzat. Però com que, a banda que aquest úsrepugna i és d’alguna manera contrari a la nostra autoritat, a l’honor de la nació francesa i fins itot a la inclinació dels habitants d’aquest país (...) que en reben d’altra banda molt perjudici (...)prohibim a tots els advocats, procuradors, escrivans, notaris i altres de servir-se per aquest efectede la llengua catalana, i als jutges i magistrats d’admetre-la ni de pronunciar els seus judicis ideliberacions en altra llengua que la francesa»

> Quin és el contingut de cada text? Quines institucions queden suprimides en el primer text? A quies prohibeix l’ús del català al segon text?

> El Tractat dels Pirineus va provocar que els topònims catalans de les viles i ciutats de la CatalunyaNord patissin una modificació en el seu nomenclàtor. Llegeix els topònims francesos d’aquestesciutats i poblacions catalanes i relaciona'ls seu homònim català.

P e r p ignanE l Vo ló

S a int C y p r ie nP e r p in y à

C o llio u r eL a G u ingueta

L e B o u lo uS a n t C e b r ià

S a int P ie r r e - d e s - F o r c a t sC o tlliure

F o n t r a b io u s eS a n t P e r e d e ls F o r c a t s

P o r té - P u y m o r e n sV ila n o v a d e le s E s c a ld e s

V ille n e u v e - d e s - E s c a ld e sP o r tè i P im o r e n t

L a to u r - d e - C a r o lF o n t r a b io s a

B o u r g - M a d a m e L a T o r d e Q u e r o l

4- La Nova Cançó va ser un moviment musical que va néixer a Catalunya a mitjan dècada dels cinquantai va tenir el seu màxim esplendor a la dècada dels setanta. Amb aquest moviment naixia una nova forma delluita per les llibertats nacionals. De mica en mica el terme Nova Cançó es va anar substituint pel de Cançócatalana, que denotava una situació més normalitzada. Pel seu marcat caràcter reivindicatiu, les autoritatsfranquistes i, fins i tot, les de la transició democràtica van prohibir nombrosos recitals i concerts.

> Quins d'aquests cantants o grups van formar part dels Setze Jutges?

Uc - Lluís Llach - Raimon - Maria del Mar Bonet - Esquirols - Joan Manuel Serrat - OvidiMontllor - Josep M. Espinàs - La Trinca - Pau Riba - Falsterbo 3 - Al Tall - Ramon Muntaner- Miquel Porter - Enric Barbat - Teresa Rebull - Maria Cinta - Remei Margarit - Marina Rossell

> En el CD Edigsa 1961-1983. Nova Cançó: inicis i evolució. Les gravacions originals dels protagonistesde la Nova Cançó (Barcelona: PDI, 1995), podràs escoltar algunes mostres representatives d'aquestmoviment.

Els Segadors Himne Nacional de Catalunya