La lletra digital

A A Aescull fontprevpage––––

1

Reptes i interrogantsal voltant del llibre electrònic

FAD. Xarxes d’Opinió ‑ www.fad.cat/xarxesopinio

La lletradigital

AMB LA PARTICIPACIÓ DE: Juan González, Chema Lapuente,Josep Maria Terre, Lourdes Gutiérrez,Xavier Kirchner, Magda Polo,Román Gubern, Laura Borràs,Santiago Eximeno, Álvaro Sobrino,Rosa Llop, Manuel Gil, Silvano Gozzer,Enric Jardí, Chema García, Ignacio Latasa, Javier Celaya, Pascual Barberán, Raquel Xalabarder, Mina Jassans,Patrícia Riera, Luis Fernando Ramos Simón,David Casacuberta, Helena Rosa

prevpage––––

A A A escull font2


3


A A A escull font4


5

ÍNDEX Instruccions per«navegar» pel llibre

PRESENTACIÓ p. 6

INTRODUCCIÓ p. 8

PRÒLEG p. 10

SESSIÓ 1: e-books i e-readers: p. 12

cap on va la lletra escrita?

Ponència: Juan González p. 14

Entrevista: Chema Lapuente p. 14

Debat: Josep Maria Terre, Lourdes p. 32

Gutiérrez, Xavier Kirchner i Magda Polo

(moderadora)

SESSIÓ 2: Què i com llegirem: p. 52

el futur de l’escriptura, el futur de la lectura

Ponència: Román Gubern p. 54

Entrevista: Laura Borràs p. 54

Debat: Santiago Eximeno, p. 66

Álvaro Sobrino i Rosa Llop (moderadora)

SESSIÓ 3: El sector editorial digitalitzat: p. 84

quins són els pros i contres?

Ponència: Silvano Gozzer p. 86

Entrevista: Manuel Gil p. 86

Debat: Enric Jardí, Chema García, p. 102

Ignacio Latasa, Javier Celaya

i Álvaro Sobrino (moderador)

SESSIÓ 4: Accessibilitat i DRM: p. 116

com reconciliar-los?

Ponència: Pascual Barberán p. 118

Entrevista: Raquel Xalabarder p. 118

Debat: Mina Jassans, Patrícia Riera, p. 132

Luis Fernando Ramos Simón

i David Casacuberta (moderador)

Reptes i interrogants d’un sector. p. 160

El paper del disseny

Entrevista: Helena Rosa p. 162

CRÈDITS p. 174

El llenguatge d’aquest llibre imita,

de vegades, el dels llibres digitals.

Per tal de no despistar massa us

expliquem les pistes gràfiques per

tal de navegar còmodament pel

contingut:

NÚMERO DE PÀGINA:

Al costat del número apareixen

botons falsos per passar pàgina.

SECCIÓ:

Per reconèixer ràpidament en quina

de les cinc seccions del llibre ens

trobem, podem mirar la icona de la

cantonada superior esquerra.

PONÈNCIA / DEBAT / ENTREVISTA:

Hi ha dos models de maqueta:

· les pàgines de ponència: que tenen

una columna de text principal i una de

secundària (en aquesta segona, a la

pàgina esquerra, hi trobem una entre-

vista feta a posteriori de les sessions),

· les pàgines de debat: que tenen dues

columnes centrals.

ASPECTES DECORATIUS:

Finalment, els elements de la part

inferior de la pàgina són purament

decoratius


5


A A A escull font6

L’exposició «Petits editors, grans llibres», organitzada pel FAD l’any 2009, cons‑tituïa una primera reflexió feta des de l’entitat sobre els nous desafiaments que tenen plantejats l’edició i la lectura en l’era digital. Aquesta reflexió va continu‑ar l’any següent mitjançant l’organització d’una jornada a l’entorn dels reptes i in‑terrogants sobre el llibre electrònic, les intervencions de la qual són recollides en aquest volum.

Els continguts que hi trobareu no po‑den ser, a hores d’ara, més oportuns. Per això, els destinataris de l’obra són múl‑tiples: des de qualsevol persona interes‑sada o implicada en la cultura, fins als nombrosos professionals immersos en la transformació dels diversos sectors culturals de la mà de les tecnologies, impulsores de nous conceptes i produc‑cions industrials.

És possible que l’eclosió de l’era digital constitueixi un punt d’inflexió en la his‑tòria de la magnitud que va representar la revolució industrial dels segles xviii i xix. Potser encara no tenim la perspec‑tiva suficient, però és obvi que la ràpida transformació d’entorns, eines i formats està canviant l’accés al coneixement, la gestió dels seus continguts i, òbviament, les maneres de viure.

En definitiva, el futur de la transmissió escrita de la cultura i el coneixement es‑devé, singularment, un debat obert. Els experts que van intervenir en la jornada del FAD aporten sòlids arguments per a la reflexió. Una reflexió i un debat actual‑ment indispensables des de la centralitat que correspon a la cultura.

Ferran Mascarell Conseller de Cultura

Presentació


7

LOADING...

7 DE 176 PÁGINES


A A A escull font8

Des de fa uns anys, el FAD ha generat un debat crític i rigorós sobre temes de gran interès dins el seu àmbit, i ho ha fet, entre altres formes, recopilant opinions expertes –a partir principalment d’entre‑vistes individuals però també mitjançant l’organització de jornades de debat– en el marc del projecte en línia FAD. Xarxes d’Opinió (www.fad.cat/xarxesopinio).

Algunes de les temàtiques tractades de forma virtual en el marc d’aquest projec‑te s’han traduït en publicacions físiques com la que teniu a les vostres mans. Pri‑mer va ser el llibre Habitar millor, que recollia les reflexions fetes per destacats experts al voltant dels conceptes de ciu‑tat, habitatge i societat; en segon lloc, la publicació Diagonals. Opinions sobre la reforma de l ’avinguda Diagonal, que aple‑gava el punt de vista de diferents figures implicades i rellevants sobre aquesta re‑forma i el seu singular procés de partici‑pació ciutadana. Ara li toca el torn a La lletra digital. Reptes i interrogants al vol-tant del llibre electrònic, un recull de totes les intervencions que van tenir lloc a la jornada que es va fer, sota el mateix nom, el 20 de setembre de 2010 i que va reunir al FAD alguns dels experts més desta‑cats del panorama nacional sobre aquest nou artefacte tecnològic disposat a trans‑formar radicalment el món del llibre tal com fins ara el coneixem.

L’interès del FAD per aquest tema no és nou. En aquest sentit, ja el 2009 el FAD va organitzar l’exposició Petits editors, grans

Introducció

llibres, una mostra de llibres publicats en els últims quinze anys en què la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre del seu rendiment econò‑mic. Aquesta exposició, que avui dia es troba immersa en un cicle d’itineràncies per biblioteques d’arreu del país, va per‑metre una primera reflexió sobre els grans reptes de present i futur que ha d’afrontar el sector editorial, com ara el derivat de l’aparició del llibre electrònic i la distribu‑ció digital. Aquesta reflexió, podríem dir, és l’antecedent immediat de la convocatò‑ria de la jornada i, per tant, també de la present publicació.

Certament, el debat és apassionant i els interrogants són, de moment, més nom‑brosos que no pas les certeses. Encara no sabem quines conseqüències tindrà la irrupció definitiva d’aquest element per a tots i cadascun dels sectors que actu‑alment intervenen en el procés de crea‑ció d’un llibre. Però creiem important i significatiu que el FAD, com a casa que integra totes les disciplines del disseny, s’interessi per un tema en què, com veu‑rem, el disseny de segur que hi tindrà un paper actiu i destacat.

L’estructura d’aquest llibre reflecteix de manera fidel els diferents debats organit‑zats en la mencionada jornada. Trobem, d’aquesta manera, un primer capítol de‑dicat a tot allò que té a veure amb else-books i els e-readers, les dues cares del llibre electrònic. El segon capítol refle‑xiona al voltant dels canvis que el llibre


9

electrònic comportarà en la manera de llegir dels usuaris i en la manera d’escriure dels autors i escriptors. Un tercer capítol tracta els reptes que haurà d’afrontar el sector editorial en el marc d’aquest nou paradigma, i un quart capítol aborda la qüestió dels drets d’autor en la literatura digital i digitalitzada. A més, però, atès que el principal àmbit d’interès del FAD és el disseny, i aquesta disciplina és pre‑sent i transversal a cadascun dels quatre capítols anteriors, hem volgut incorporar un cinquè capítol que recull i reordena tot allò que té a veure amb el disseny i que, en certa manera, ja ha estat mencionat en algun dels quatre capítols primers. La idea és oferir un apartat de referència per al dissenyador on pugui trobar ràpidament totes les qüestions del llibre electrònic que afecten directament la seva disciplina. I també la nostra, la del FAD.

Però, a més, la present publicació incor‑pora un contingut extra respecte de la citada jornada de debat. En aquest sen‑tit, es transcriu una entrevista feta a un destacat expert en la matèria i realitzada exclusivament per a aquesta obra. La idea és que aquestes entrevistes servei‑xin per enriquir el contingut aprofun‑dint en alguns aspectes que, atesa la seva envergadura, no van poder ser tractats amb prou cura i atenció en el transcurs d’aquesta jornada.

Al FAD esperem i creiem que aquest llibre serà del vostre interès, ja que hem intentat recollir el punt de vista de totes

les parts implicades, siguin investigadors, usuaris, escriptors, autors, persones vin‑culades al món editorial, professionals especialitzats en programació, en drets d’autor, etc. També volem recordar‑vos que podeu escoltar totes les opinions re‑collides en aquest llibre a www.fad.cat/xarxesopinio).

Junta gestora del FADMiquel Espinet, Isabel López, Jaume de Oleza, Montse Arnau, Enric Jardí, Oriol Pibernat,Gabriel Robert, Toni Miserachsi Jon Montero


A A A escull font10

Abans fins i tot de la seva concreció com a producte de consum i de la seva con‑solidació definitiva en el mercat, el llibre electrònic ja és objecte d’un intens debat. Són molts els interrogants que envolten aquest dispositiu, catalitzador de diversos i profunds canvis de paradigma. El llibre electrònic és més que un nou gadget. Les seves implicacions tenen un abast que va molt més enllà del seu disseny i de les noves estratègies de distribució que, per força, haurà d’adoptar la indústria de la lletra escrita.

Quan parlem de llibre electrònic parlem d’una nova i revolucionària eina cogniti‑va amb la seva pròpia lògica. Parlem d’un dispositiu del qual encara no coneixem ni les possibilitats ni les repercussions a llarg termini. La música i la imatge en moviment ja es troben, des de fa temps, immerses en un procés de desmaterialit‑zació i autonomització dels suports físics que fins fa poc les contenien. L’accés il‑limitat i immediat als continguts musi‑cals i audiovisuals a través de la xarxa han canviat radicalment la nostra manera de mirar i escoltar. Sembla que ara el llibre també s’està preparant per protagonitzar la seva pròpia «conquesta de la ubiqüi‑tat», utilitzant les paraules de Paul Va‑léry. Igual que la música o el vídeo, la

Pròleg

EL FUTUR ELECTRÒNICDEL LLIBRE

lletra digitalitzada implica noves formes de gestió i de relació entre el contingut, el creador i el lector. L’accessibilitat es presenta també en aquest context en la seva doble vessant: com una promesa de lectura sense límits i com una amenaça a la figura de l’autor.

L’aparició de l’hipertext, per la seva ban‑da, implica una nova forma de llegir. Una revolució lingüística que redefineix la lectura i l’estudi, el significat de la pa‑raula coneixement i el mateix concepte de memòria. En aquest sentit, pensar en el llibre electrònic com l’eina d’aprenen‑tatge del futur planteja una sèrie de pre‑guntes importants. Ens podem permetre la desaparició del llibre de paper i la seva substitució per lectors electrònics? Hau‑ran de coexistir per tal de complir fun‑cions diferenciades? Pot l’ús generalitzat de l’hipertext influir de forma negativa en el camp de la recerca acadèmica i la formació escolar? En definitiva: pot aquest nou escenari postgutembergià canviar la nostra manera de llegir el món i escriure la història?

Arnau Horta Periodista


11


A A A escull font12


13

E-BOOKS I E-READERS: CAP ON VA LA LLETRA ESCRITA?

Sessió 1


A A A escull font14

Sempre que parlo de llibres electrònics començo les meves presentacions amb una història dels su‑ports en la humanitat. Jo fa deu anys que busco què és un suport. La meva teoria era la teoria de les cinc pes: pedra, papir, pergamí, paper... En aquests suports és on s’ha enregistrat la cultura, els pensa‑ments o la informació. I és clar, el meu dispositiu havia de començar per la lletra p.

Al principi, el dispositiu s’havia d’anomenar Pi‑zarrín. Jo volia que servís tant per llegir com per escriure. Parlo d’una cosa teòrica que fa més de deu anys que busco. Al final, el meu director de màr‑queting em va convèncer que Pizarrín no era la pa‑raula més adequada. Així que, jugant una mica, en vaig dir Papyre. El paper va substituir el papir i el Papyre pot tenir la mateixa utilitat. Crec que anem cap a una societat sense paper: l’empresa sense pa‑per, l’escola sense paper... Crec que senzillament és un canvi de suport, no parlo de llibres electrònics.

M’agradaria, primer, que poguéssim definir perfec‑tament de què parlem. És a dir, amb el concepte «llibre electrònic» no saps si parles del dispositiu o del contingut. Aquesta és la primera definició que caldria fer. L’e-reader seria el dispositiu i l’e-book, el contingut. En català, l’e-reader podria anomenar‑se e-paper, paper electrònic. Hi torno a insistir: em refereixo al suport. I el contingut: e-book, e‑llibre o llibre electrònic.

Quins suports hi ha per reproduir continguts? Fi‑xeu‑vos‑hi: un PC, una tauleta gràfica, els nous iPads mòbils, la pantalla de tinta electrònica. Fins

PONÈNCIA

Juan GonzálezFundador i director general de Grammata

Els suports per accedir a un llibre

electrònic són diversos (PC, iPad,

e-reader, telèfon mòbil, etc.) Quin

és el suport més apte per al desen-

volupament del llibre electrònic?

En principi, l’e-reader és el suport

idoni per llegir llibres a qualse-

vol lloc, qualsevol lloc que tingui

molta llum. No obstant això, és

molt limitat, difícil de manejar i una

mica complex. Per a mi, les tablets,

que han començat ara amb l’iPad i

s’expandiran de manera exponen-

cial, són un suport més sòlid i més

interessant. Això sí, encara tenen el

problema del sol. Quan estem al sol

la pantalla de les tablets funciona

pitjor i, a més, tenen el problema de

la bateria.

la lletra digital. reptes i interrogants al voltant del llibre electrònic

SESSIÓ 1.E-books i e-readers:cap on va la lletra escrita?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inCHEMA LAPUENTEredactor d’el país, especialista en tecnologia


15

Juan González

i tot es podria llegir un llibre a la televisió. Qualse‑vol dispositiu que pugui reproduir un arxiu PDF o Word podria servir. I en l’àmbit analògic: paper, pedra, etc.

Amb el concepte «llibre electrònic» no sabem exactament de què parlem. L’e-reader seria el dispositiu i l’e-book, el contingut.––––––––––––––––––––

Llavors, quan parlo d’un e-reader, a què em refe‑reixo. Per a mi, la funció de llegir text la fa, prin‑cipalment, el dispositiu de tinta electrònica, la pantalla especial de tinta electrònica. M’agradaria parlar dels e-readers, encara que després veurem una sèrie d’avantatges i d’inconvenients pel que fa als iPads. A mi, el paradigma iPad m’ha pro‑duït en els últims tres mesos tot un debat emo‑cional intern sobre com pot afectar això el meu plantejament inicial d’un suport tan útil com el paper. Després, quan parlem de continguts, fixeu‑vos que, des que s’escriuen llibres parlem de llibres de text. En canvi, si parlem d’altres coses, podem parlar d’un llibre multimèdia. És a dir, en un llibre de text hi pots introduir altres arxius (vídeo, àudio, imatge, aplicacions, interactivitat, un fòrum asso‑ciat, una conferència...). Això ja no és un llibre. M’agradaria definir exactament aquest punt. Par‑lem de l’e-reader, una cosa que hauria de ser tan útil com el paper. En tot cas, després ja matisarem que si parlem d’un llibre multimèdia segurament el suport serà un altre. Però, per a mi, el suport del llibre de text és l’e-reader, com el Papyre, i el su‑port per a un llibre multimèdia probablement serà un pad, tipus iPad.


A A A escull font16

Per a mi, la funció de llegir text la fa, principalment,la pantalla especial de tinta electrònica.––––––––––––––––––––

En el món dels llibres electrònics passa molt el que jo anomeno el vaporware. Anuncien que treuran un dispositiu i tres anys després encara l’esperes. Perquè us en feu una idea: Apple va treure una patent l’any 2005 per fer un llibre electrònic. I jo, a partir d’aquell moment, vaig començar a seguir molt de prop totes les notícies relacionades amb Apple i la seva tauleta de llibre electrònic. El 2006 la va registrar a Anglaterra. Així que Apple va es‑tar quatre anys definint el seu concepte de tauleta. Però bé, al final l’ha tret.

Parlem ara d’avantatges i d’inconvenients de l’e-reader respecte del paper. Ja sabeu que l’e-reader és amb tinta electrònica i el paper ja el coneixem. Començo pels avantatges i parlo de l’ecologia. Realment molta gent, i del sector editorial tam‑bé, diu que no és pas més ecològic un e-reader que un llibre de paper. Jo sóc físic teòric de formació, i quan dic una cosa m’agrada sustentar‑la en estudis científics mitjanament seriosos. No m’agrada dir: «Doncs això no és més ecològic. Per què? Perquè sí». No és això. Segons dos estudis existents, un lli‑bre de paper equival a 7,5 kg de CO2. En canvi, fer un iPad, en els últims estudis que tinc, equival a 150 kg de CO2. El Papyre són aproximadament uns 98 kg. Fent el compte, amb deu o quinze llibres ja has igualat els quilos d’un iPad o un Papyre.

I després ve la pregunta: «Però quant es gasta amb la bateria?». Doncs, perquè us en feu una idea, un dispositiu apagat gasta uns 0,7 mil·liampers a l’ho‑

Un avantatge de l’e-reader davant

d’altres suports seria la pantalla de

tinta electrònica?

El paper electrònic és un suport

perfecte per llegir negre sobre

blanc, però hi ha una dificultat. Els

consumidors, a la llarga, busquen

alguna cosa més. I quan compren

un aparell el que volen és que els

serveixi per a moltes més coses.

Ara mateix, el paper electrònic té

un problema molt gran: el negre

sobre blanc ho fa relativament bé,

però amb foscor total no està ben

il·luminat excepte en alguns casos.

A més, és complicat de fer servir, hi

ha molts botons, moltes coses.


SESSIÓ 1.E-books i e-readers:cap on va la lletra escrita?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inCHEMA LAPUENTE


17

ra en electricitat. Encès, gasta 1 mil·liamper. Lla‑vors, una bateria de 900 mil·liampers són 900 hores que podria estar encès. Un dispositiu com aquest només gasta electricitat quan passes de full. I una bateria pot equivaler a 7.000 o 8.000 canvis de full. És a dir, setmanes sense haver de carregar la bateria. Un altre dels avantatges és l’accés als continguts. Quantitat, qualitat, idiomes... Molta gent del sec‑tor de l’edició diu: «Això no es vendrà fins que no hi hagi llibres al mercat». Però el problema és que hi ha llibres que no són al mercat. Jo sempre dono una xifra: hi ha més de 400.000 llibres en castellà accessibles. I de la llista dels més venuts hi són tots. Aquesta és la realitat del que hi ha a Internet avui. I no els pots comprar. Aquesta és la realitat. El pes és un altre gran avantatge. L’estalvi d’espai. Parlem d’aquesta llibreria que efectivament queda molt bé com a moble però que ocupa molt. Des‑prés, cadascú té un vincle sentimental amb les pe‑tites o grans emocions que cada llibre li ha pogut causar. Lògicament, aquesta part és als inconveni‑ents de l’e-reader pel que fa al paper.

La possibilitat de canviar la mida i el tipus de lletra també és un altre punt a favor. La facilitat de la dis‑tribució en seria un altre. Ara, per exemple, un autor podria autoeditar fàcilment i donar al món el seu llibre. Amb l’e-reader es pot llegir un altre tipus de continguts que no siguin llibres. Ja comença a haver‑hi funcions de TTS, Text to Speech. És a dir, que una veu et pugui llegir el llibre. Així que per als invidents podria ser una funció molt útil. I en un futur pròxim: connexió, color, quadern... En un futur pròxim vol dir que ja estem provant uns dispositius amb WiFi i pantalla tàctil. He anunciat per a finals d’any el primer dispositiu de 6 polzades en color, i probable‑ment es generalitzarà més a partir de l’any que ve. Inconvenients? El preu. Aquest no és un dispositiu electrònic en ús. Només hi ha un fabricant al món

Jornada La lletra digital.

Reptes i interrogants al voltant

del llibre electrònic


A A A escull font18

que faci pantalles de tinta electrònica. I és clar, els preus són alts i no es poden abaixar perquè aquesta empresa se sent molt còmoda amb aquests preus. En aquest tema hi ha moltes crítiques respecte al preu que té als Estats Units o a altres llocs. Jo el que dic sempre és que ho diguin a la duana espanyola. Tu no pots comparar el preu amb els Estats Units, on venen directament a través del seu web, no tenen IVA, no tenen aranzel de duana i no venen a través d’un distribuïdor. Aquesta és una de les acusacions que fa més gent. I amb raó. Per exemple, Amazon treu ara un e-reader que val 140 euros i nosaltres el venem aquí a 269 euros. I la gent pensa: «Quina bogeria! M’estan estafant». Però no, mireu: la duana espanyola cobra el 14 % d’aranzel. L’IVA és el 18 %. Si els vens a través d’una gran superfície comer‑cial (El Corte Inglés, Carrefour, Mediamarket...) s’emporten el mateix. Llavors, hem de saber que aquest és el camí del preu final de l’e-reader.

Tu no pots comparar el preu amb els Estats Units, on venen directament a través del web, no tenen IVA, no tenen aranzel de duana i no venen a través d’un distribuïdor.––––––––––––––––––––

Un altre inconvenient de l’e-reader és la propietat. Ja no podràs gaudir, visualment, de la teva biblio‑teca o d’un objecte llibre. És a dir, del contingut sí que podràs gaudir‑ne, però no pas de l’objecte. La gent sempre apel·la a aquests estímuls sensorials de l’objecte llibre: l’olor, el plaer de passar la pàgina, etc.

Què és exactament i què no és un

lector de llibres electrònics? Quines

funcions té actualment i quines es

preveu que podrà tenir en el futur?

Ara mateix, el que es coneix com a

e-reader és un aparell amb paper

electrònic com a suport i que permet

llegir negre sobre blanc (llibres, cò-

mics i poca cosa més). Quines funci-

ons tenen actualment? Només les de

llegir, encara que alguns comencen

a tenir una mica de música, però la

pantalla de paper electrònic encara

és molt limitada. No és capaç de fer

color correctament ni multimèdia.

Per descomptat, els consumidors

busquen equips que siguin més com-

plets. També hi haurà una parcel·la

del negoci per als llibres electrònics

purs, de la mateixa manera que ara

mateix la gent compra MP3 tot i que

al telèfon mòbil hi té tota la música

que vol. De vegades, el consumidor

busca un sol aparell per a una sola

funció; però, per descomptat, no es

poden quedar tal com estan ara ma-

teix. Els que funcionaran (i triomfa-

ran) més seran els que tinguin totes

les funcions de les tablets: vídeo,

Internet, MP3, etc. L’e-reader tendirà

a fer el que fan les tablets o acabarà

quedant-se en un nínxol petitíssim,

que és el de simple llibre.




19

Recordeu que jo he passat la travessia del desert dels e-readers. La meva història amb l’e-reader comença el 1999. No us explico el que vaig passar entre 1999 i 2006, perquè és una història de frustracions. El 2006 em vaig comprar el meu primer e-reader. Llavors vaig dir: «Renoi!, això és el que fa deu anys que bus‑co». A partir d’aquí, em vaig posar en marxa i vaig vendre el meu primer Papyre el novembre de 2007. Al principi, la gent no sabia què era i deia: «Què?,e-reader?, llibre electrònic?». Vaig arribar a la conclu‑sió que des d’una pàgina web no el podia vendre. En una llibreria tampoc. Així doncs, l’havia de vendre a la secció d’electrònica dels grans magatzems.

Com deia Miquel Espinet anteriorment, sempre hi ha una resistència al canvi de costums. I tu, per costum, tens el teu llibre. Però amb l’e-reader potser pots tenir accés a aquest llibre que un dia vas veu‑re i no pots comprar enlloc. Pots accedir a aquest contingut. Això ho podràs fer a través de l’e-reader, però no podràs fer‑ho de forma analògica (paper, llibreria, biblioteca).

La fragilitat pot ser un punt negatiu de l’e-reader. Un Papyre, per exemple, és més fràgil que un llibre de paper. No està preparat com la Game Boy dels nens, que la tires a terra i no passa res. Un Papyre, si cau des d’una distància d’un metre, es trenca. Això és un inconvenient. Hi ha un altre argument en contra dels e-readers que m’agradaria comentar. Diu: «No es pot llegir en ab‑sència de tecnologia». A mi, quan em diuen això de «I si no tens un endoll?», Jo dic: «On has d’estar per no tenir un endoll», perquè, ara mateix, tenir llum és una comoditat més. Així que, si te’n vas a una illa perduda potser no podràs llegir amb l’e-reader. Ara arribem a un dels moments clau d’avui: el fe‑nomen iPad i el que ve després. A mi, el que vindrà després m’ha fet pensar molt. Amb l’iPad, aquest món es divideix entre el reproductor multimèdia i

Juan González


A A A escull font20

el reproductor de llibres. Però per a mi hi ha un altre gran repte, que és fer un dispositiu que substi‑tueixi el paper. I penso en l’escola. Aquest e-reader que tinc aquí, per exemple, és en blanc i negre, nou polzades, està bé, però és complicat escriure‑hi, és millor un quadern.

Amb l’iPad, aquest món es divideix entre el reproductor multimèdia i el reproductor de llibres. Però per a mi hi ha un altre gran repte, que és fer un dispositiu que substitueixi el paper.––––––––––––––––––––

El meu dispositiu ideal el tinc al cap. Hauria de tenir una filosofia simple i ser tan útil com el pa‑per. Per a mi, l’iPad ha fet un gran salt, s’ha saltat el món paper. Però és que per arribar a l’iPad abans hem d’haver trobat alguna cosa que substitueixi el paper. I això es podrà fer si tens un dispositiu que tingui com a mínim les mateixes prestacions que el paper. I, de moment, aquestes prestacions no les dóna cap e-reader. Per exemple, ara sortiran unes pantalles de set polzades amb quatre hores de bateria, algunes amb la pantalla resistiva, d’altres capacitiva, però amb un programari molt lent... Doncs això no em serveix. Crec que es necessi‑ta un mínim de dotze hores de bateria per tenir l’e-reader accessible durant tot el dia. Hi ha una comunitat autònoma que posarà llibres de text digitals, però per llegir en un PC. Qui estudiarà

Per què encara gairebé tots els e-

readers no han adoptat un format

obert (per exemple, l’ePub)? Quin

paper tenen les empreses creado-

res d’e-readers en aquest procés

d’estandardització necessària i

urgent?

L’element que frena que el llibre

electrònic s’expandeixi és la ma-

teixa indústria. Fa molts anys que

llegim llibres de paper i la indústria

fa molt de temps que hi guanya

diners. És la indústria la que intenta

posar portes al camp. I si no canvia

la indústria haurà de desaparèixer

com passa amb les discogràfiques.

D’altra banda, la tecnologia també

influeix. És a dir, cada fabricant

d’aparells vol tenir un sistema

que sigui el que triomfi i, a més, es

barallen entre ells. Acabarem com

amb la música, amb aparells que

llegeixin els tres o quatre siste-

mes principals (l’MP3, el Windows

Media...). Amb els llibres passarà

igual. Els suports que funcionaran i

s’expandiran seran els que llegeixin

aquests tres o quatre sistemes.




21

així? Com se subratllarà o es prendran notes amb un PC? Tot això ho comento perquè veieu que fins i tot jo tinc els meus propis dubtes de cap on anirà el mercat. Per descomptat, el fenomen iPad m’ha provocat aquesta mena de reflexions i, probable‑ment, a la nostra empresa optem pels dos mons. Estem en el món de la tinta electrònica i sabem què pot aportar, però ha de ser, com us deia, amb unes prestacions determinades. Continuem parlant d’avantatges i d’inconveni‑ents: la pantalla no retroil·luminada. Una lectura tranquil·la, emocional i reflexiva es pot fer tant en un e-reader com en un llibre de paper. Probable‑ment és més difícil fer‑la a l’e-reader. I la fatiga ocular? Pots preferir llegir en pantalla o en paper, pots pensar què és més ecològic, però la fatiga ocular és la mateixa en l’e-reader que en el paper.

Ara m’agradaria exposar la història de tot això, l’evo‑lució del paper a l’e-paper o e-reader. El tema de la tinta electrònica s’inicia l’any 1975. Fixeu‑vos que del 1975 al 1999 existia la teoria física de com es podia crear una superfície plana de tinta electrònica, però fins al 1999 no van treure una pantalla amb els seus drivers gràfics perquè pogués funcionar real‑ment. I torno a insistir‑hi, E‑Ink, una empresa deri‑vada del MIT, el va donar a moltes empreses i els va dir: «Qui em pot fabricar això?». Hi ha molta diferència entre el prototip d’un dis‑positiu i, després, la seva producció en massa. És a dir, molts dispositius es queden en el prototip. Us explicaré un cas. Enguany he estat a Las Vegas en una reunió sobre tecnologia i hi he vist alguns dis‑positius. Un d’ells, el Que de Plastic Logic. Era un dispositiu que m’agradava perquè tenia onze polza‑des i era molt usable. Van anunciar que el vendrien al juny i, de fet, se’n podien fer pre‑reserves. I ara aca‑ben d’anunciar que no, que no el poden vendre. Això, Plastic Logic, que és una empresa que havia aconse‑guit 150 milions de dòlars a la ronda de finançament.

Juan González


A A A escull font22

Seguim amb la història de la tinta electrònica. Aquesta empresa, E‑Ink, va oferir la seva pantalla a diverses empreses (taiwaneses, xineses...) i només n’hi va haver una que va ser capaç de fer el procés massiu: PVI. Per això, com us deia abans, els fabri‑cants d’e-readers estem en mans d’una sola empresa. Ells van ser els qui van començar, en van treure una primera versió el 2004, el Libri. Després va haver‑hi un altre dispositiu que va treure Sony al Japó i que mai no va arribar a sortir d’allí. Ja el 2006, va sortir la segona versió del Libri i va ser l’arrencada del mercat de l’e-reader amb tinta electrònica. Com us he dit, el 2006 em vaig comprar el meu primer iLiad. El 2007 va aparèixer Amazon, que ha estat la loco‑motora de tot el mercat tant de continguts digitals com d’e-readers. El 2008 i el 2009 es va intentar crear mercat, sigui per als «bojos» de la tecnologia com per als que llegeixen molts llibres. I arribem al 2010, on sembla que la gent comença a creure en això dels e-readers. Hi ha diverses tecnologies a la vista, com sempre molt vaporware. Jo n’he vist algunes, amb pantalles en color..., però tot encara és a les beceroles.

També volia comentar‑vos que ja hi ha una altra empresa que fa pantalles de tinta electrònica, es di‑uen SiPix. Nosaltres comercialitzarem el primer dis‑positiu SiPix, el Papyre 6.2, probablement a mitjan octubre. Començarem amb un de sis polzades, amb pantalla tàctil capacitativa. Perquè hi ha dos tipus de pantalles tàctils: les resistives, que van amb un llapis, i les capacitatives, on podem fer servir els dits. Les ca‑pacitatives són molt més usables, però tenen un petit problema, que és el tema de poder escriure. Per es‑criure no pots recolzar la mà perquè també té sensi‑bilitat per a aquest tipus de pressió. Estem intentant que hi hagi una mena de mode per escriure perquè el programa no detecti més enllà de la punta d’un lla‑pis. Llavors, les pantalles capacitatives són realment problemàtiques. E‑Ink no ha estat capaç de posar una pantalla capacitiva a l’aparell. Nosaltres esperem

Els e-readers convencionals

encara no estan implantats i ja han

aparegut les tablets (dispositius

multimèdia). En el futur podran

conviure?, o el llibre multimèdia

s’imposarà davant l’e-reader

convencional?

El futur immediat comença en

tablets o en e-readers, en una

mena de folis o carpetes lleugeres i

rígides on llegim. Que volem multi-

mèdia i vídeo? La tablet funcionarà

i l’e-reader haurà d’evolucionar cap

aquí. Però, per a mi, el futur següent

i el pas més definitiu és possible

que vingui amb la pantalla flexible.

Els consumidors ara mateix només

poden triar entre el que hi ha. En el

moment en què una empresa tec-

nològica sigui capaç de desenvolu-

par una pantalla flexible (i ja avanço

que l’any que ve començaran a

treure alguna cosa), que és com si

portessis un pergamí que es pot

desplegar, ja no hi haurà una baralla

entre e-reader lector o tablet amb

pantalla de cristall líquid. Tothom

voldrà aquesta pantalla de grans

dimensions que es pot enrotllar. Al

final, al consumidor el que l’importa

és la comoditat, la facilitat d’ús i

també la de transport.




23

que, ara que hi ha dues empreses, el preu baixi i que l’aparició d’aquestes pantalles capacitatives també faci que els e-readers siguin cada vegada més usables. Vegem ara les evolucions que hi haurà dels dos tipus de pantalla: la d’E‑Ink, que és la que hi havia fins ara, i la SiPix, que és la nova. I com evolucionarà el tema tàctil i el tema color. A priori, els primers disposi‑tius a color sortiran l’any que ve, és a dir, es podran comprar a les botigues, no seran prototips. Jo, per exemple, a les dues empreses els he demanat que em facin un pressupost d’una pantalla de dotze polzades, perquè fins ara ningú no ha arribat a aquesta mida. Crec que per a les escoles es necessita una pantalla de dotze polzades. I no us dic el preu que em van dir. On es pot fer servir? Doncs jo contesto: «On faci servir un paper posi‑hi un Papyre». Nosaltres, en principi, hem anat al mercat residencial, és a dir, a la gent que compra dispositius electrònics. Primer, la gent de tecnologia, després, els grans lectors, i ara es‑tem més en sectors determinats. Per descomptat, en educació estem fent una aposta i estem col·laborant amb alguna escola i alguna universitat. Però el mer‑cat és molt gran. On hi ha un paper hi ha mercat i jo veig molts papers a la vida.

També m’agradaria parlar del sector editorial, per‑què és un tema molt sensible quan parlem d’e-rea-ders. A mi, al principi, al sector editorial ni em rebi‑en ni m’agafaven les trucades. Després, em rebien, però em veien com una cosa estranya. Deien: «Qui‑na curiositat, quin home tan curiós». I darrerament ja sembla que hi ha més ganes de fer projectes. Crec que la indústria editorial va lenta, per descomptat. També cal reconèixer la seva predisposició a entrar al mercat. Jo, sempre que anava a una editorial, hi anava amb un estudi sobre el que ha passat a la història de la música en els darrers deu anys. Però sembla que estem condemnats a repetir els matei‑xos passos. Jo sóc el primer que defensa la propie‑tat intel·lectual a Internet. Per cert, de vegades em





A A A escull font24

sento molt sol als fòrums en què s’ha de defensar la propietat intel·lectual.

Sempre que anava a una editorial, els mostrava un estudi sobre el que ha passat al sector de la música en els darrers deu anys. Però sembla que estem condemnats a repetir els mateixos passos.––––––––––––––––––––

Hi ha un altre punt, que és com podem interactuar els fabricants d’e-readers i el sector editorial. Us poso un exemple: una vegada li vaig proposar a una editorial fer un canal de novel·la històrica. Els vaig dir: «Jo ja tinc 60.000 Papyre al mercat i podem fer una oferta de deu euros al mes amb accés a més de mil novel·les històriques». I em van dir que no, «la llei del llibre de preu fix». Jo sóc imaginatiu i, com que no sóc d’aquest sector... Normalment, la gent del sector sempre és reticent al canvi. Us explico el que em va passar a Internet. L’any 1995 vaig muntar una empresa d’informes comer‑cials i les empreses d’aquest sector em deien: «In‑ternet? Això què és?». I dos anys més tard van veure que el mateix informe que ells donaven per 5.000 pessetes, jo el donava per 100 pessetes i en 10 se‑gons. El mateix. Uns anys després, les dues primeres empreses d’informes comercials van desaparèixer. Però ells no podien anar contra el seu negoci, per‑què entrar a Internet era dinamitar el seu propi

La indústria del llibre electrònic

es veu frenada per una sèrie de

problemàtiques: formats i DRM

tancats, insuficient qualitat dels

estàndards com l’ePub, confusió

entre e-readers i tablets, etc. És

possible sortir d’aquest col·lapse?

Auguro un futur immediat de lluites

entre els editors i entre els fabri-

cants de suports, però el consumi-

dor és molt llest. Quan, de sobte,

un fabricant aliè a aquesta lluita

posi a les mans del consumidor un

aparell obert on pugui llegir els tres

formats més coneguts, tots aquests

que es barallen hauran de fer algu-

na cosa. Els més llestos tiraran en-

davant i els més tancats, per molt

ben posicionats que estiguin ara

mateix, acabaran desapareixent.

Un exemple per il·lustrar això. En

les càmeres de fotos, Kodak era la

número u i va inventar la càme-

ra digital, però la va abandonar

ràpidament. Quan va voler entrar

de nou en el tema digital era massa

tard. Ara està caient dramàtica-

ment i ha perdut molta importància

en el mercat.




25

negoci. Potser és el mateix que passa amb el sector editorial. Les editorials creuen que entrar al mer‑cat digital implica carregar‑se el seu propi negoci. Fa poc, en un debat al qual vaig assistir, el director d’una editorial deia: «D’aquí a tres anys als Estats Units el mercat digital creixerà un 15 %». Ell s’hi jugava el que fos que a Espanya no s’aconseguiria aquest 15 %. Efectivament, a Espanya no s’acon‑seguirà aquest 15 %, però sí que es perdrà el 15 % analògic. I no serem capaços de recuperar‑lo amb el mercat digital. O sigui, el que ha passat amb la música ens diu que, any rere any, s’anava perdent entre un 10 % i un 20 % del mercat de la venda de CD. Fins a arribar a una situació en què es ven un 10 % del que es venia fa deu anys. Aquesta és la realitat del mercat. Ara hi ha un altre concepte nou molt interessant. Google s’ha acollit a un nou paradigma, el dels llibres sense propietat, penjats d’un núvol. Ara tu accedeixes al llibre, el llegeixes quan vols i on vols sempre que tinguis connexió. Jo hi veig pros i con‑tres. No sé si és una bona idea.

Google s’ha acollit a un nou paradigma, el dels llibres sense propietat, penjats d’un núvol.Ara tu accedeixes al llibre,el llegeixes quan volsi on vols sempre que tinguis connexió.––––––––––––––––––––





A A A escull font26

A Espanya ara tothom sap d’e-books, d’iPads i d’aquesta mena de dispositius. Jo sempre dic que l’any 2007 hi havia molt poques persones a Espa‑nya que parlessin del llibre electrònic. A principis de 2009, vam tenir el projecte de digitalitzar llibres i a Espanya digitalitzar un llibre era fer un PDF. Per experiència –sóc informàtic, sóc de la part tec‑nològica del negoci–, em vaig posar a esbrinar què era un llibre electrònic. Efectivament, no era un PDF. Perquè el PDF, per pròpia definició, és d’una mida fixa a la pantalla. Aleshores, el que havia de fer era un XML. Doncs això era parlar de ciència ficció en el món editorial. Torno a insistir‑hi, fa un any i mig hi havia molt poques empreses que sabessin què era un ePub, un XML, etc. De formats de llibres, n’hi ha molts. Què és el que ha sobreviscut? Tenim el món Amazon, que és for‑mat Movipocket, un format tipus XML. I la resta del món, que és format ePub. I aquests són els dos formats XML que existeixen realment. Què passa? El format d’Amazon és tancat, és seu, és el seu sis‑tema. És més, al principi, Amazon va posar com a condició que en un e-reader amb el seu sistema de DRM no pogués haver‑hi un altre sistema dife‑rent. Per tant, si tu volies llegir llibres Movipocket, no podies llegir llibres en format ePub. Sempre parlant de llibres amb DRM. Sense DRM ho pots fer amb qualsevol format. El problema amb el format ePub, encara que sigui un estàndard, és que hi falten moltes coses i les està implementant de forma manual cada empresa. Per exemple, és diferent el DRM d’Adobe per al for‑mat ePub que el DRM d’Apple. Això està creant una confusió en els diferents dispositius que ja veu‑rem com es pot arreglar. Per exemple, Adobe està dissenyant un sistema de marca que redefineix el so, la interactivitat, les anotacions, etc. Però, és clar, llavors l’ePub ja no és estàndard. En tot cas, l’ePub i

Juan González


SESSIÓ 1.E-books i e-readers:cap on va la lletra escrita?––––––––––––––––––––––––––––––––


27

el Movipocket són els dos formats actuals, els altres formen part de la història. Els e-readers, quins formats suporten? El Papyre té el TXT, el PDF, l’ePub, l’HTML, Movipocket, Dejavu... Però el format Kindle no. Té el format Movipocket. Per què? Tu no pots comprar un lli‑bre Amazon i llegir‑lo en el Papyre, perquè tant Amazon com Apple han fet ecosistemes propis. Així, només els seus dispositius llegeixen els seus formats. Sempre parlem de sistemes amb DRM, que és un sistema d’encriptació. Apple amb l’ePub i Amazon amb el Movipocket han personalitzat els seus sistemes estàndard i no et permeten l’accés als programes per llegir aquesta personalització. Una altra cosa que pots fer és comprar‑te’l, desencrip‑tar‑lo i, llavors, el pots llegir on sigui.

Tant Amazon com Apple han fet ecosistemes propis de tal forma que només els seus dispositius llegeixen els seus formats.––––––––––––––––––––

Nosaltres, quan vam començar a mirar el tema dels formats, vam dir: «Ja sabem que PDF no, que ha de ser XML, però quin?». XML és un concep‑te, un llenguatge de marques extensibles. Per fer un llibre dius: «Les meves marques són aquestes». Igual que en HTML, les seves marques són que quan poses una p comença un paràgraf. És a dir, tu defineixes les marques. Llavors van començar a fer‑se sistemes per a llibres, però eren massa com‑plicats. Quan vaig començar a estudiar aquests sistemes era com matar mosques a canonades. Jo volia etiquetes simples, no volia milers d’etiquetes.

D’esquerra a dreta: Juan

González i Oriol Pibernat


A A A escull font28

El que nosaltres vam dissenyar va ser un XML factor, un XML amb unes etiquetes bàsiques que, per descomptat, van avançant a mesura que anem necessitant més coses. La base és l’XHTML, que és com l’XML però una mica més simple i amb un sol objectiu: que un llibre nostre es pugui llegir en qualsevol suport i en qualsevol format. Si hi poses un DRM, ja no el pots llegir. Però és que nosaltres no creiem en el DRM. Creiem que el DRM en els llibres seguirà el mateix camí que en la música. Totes les cançons que es venen ara són sense DRM. Amb els llibres passarà el mateix. Ara tothom està a favor del DRM, sabem que s’ha de col·locar i el col·loquem. Però l’evolució natural és que deixi d’usar‑se. Molta gent diu: «I si no hi ha DRM, com venem? Quin és el negoci?». Aquesta és l’eterna pregunta, és complicat. Només conec un país on hi ha el negoci de vendre continguts digitals: els Estats Units. Ara també a França, amb la nova llei, en la qual es penalitzaven les descàrregues, ha co‑mençat a obrir‑se el mercat. Abans d’aquesta llei a França no hi havia negoci i després de la llei ja comença a haver‑n’hi. A Espanya no és il·legal baixar‑se un llibre o una cançó. Tots els intents de denunciar els llocs web han fracassat i ningú no ha denunciat cap persona per descarregar‑se con‑tinguts. Crec que hi va haver el cas d’una persona que va enviar un burofax a la SGAE i un altre a la policia que deia: «Seré al mercat regalant discos d’Alejandro Sanz». I l’home es va posar allà a re‑galar discos. Això no és il·legal a Espanya. I és pel concepte de la còpia privada digital, tots tenim el dret a tenir una còpia privada sense ànim de lucre. Per tant, em puc baixar el que vulgui. No sé si sabeu que la llei d’economia sosteni‑ble havia d’incloure un paràgraf perquè fossin il·legals els llocs web amb accessos o enllaços a continguts, sigui de discos durs o per sistemes de P2P. Recordo un debat amb un tècnic del Mi‑


Reptes i interrogants al voltant del

llibre electrònic




29

nisteri de Cultura que estava redactant la llei i li vaig fer una pregunta: «Quant creus que baixarà la pirateria amb aquesta llei?». I va donar una xifra i tot, va dir: «Crec que baixarà un 30 %». I jo vaig dir: «No sé si saps que la gent que fa servir aques‑tes pàgines ja estan organitzats i que lloc web que es tanqui es clonarà cent vegades». Crec que, si es tanquen webs, el tema de les descàrregues pujarà, no baixarà, per la publicitat que se li donarà al lloc quan es tanqui. Per descomptat, els vaig fer la pre‑gunta clau: «Tancareu Google?». Perquè vosaltres em dieu un llibre i us asseguro que entres a Goo‑gle i tens accés a aquest llibre. Per acabar us explicaré qui som nosaltres, Gram‑mata. Ja us he dit que l’any 1995 vam muntar una empresa d’Internet. Jo sempre dic que si hagués fet cas als estudis de mercat no hauria creat les meves empreses. Perquè crear una empresa d’Internet el 1995 a Granada era una quimera. Per descomptat, una empresa de llibres electrònics el 2004 encara més. També vaig muntar una empresa de gestió documental i signatura electrònica l’any 2002 que no va funcionar. Perquè us en feu una idea, no‑saltres ara tenim uns 60.000 Papyre al mercat. El 2008 en vam vendre 4.500, el 2009, 32.000, i en‑guany esperem vendre’n 100.000. També tenim diversos projectes educatius, enca‑ra que és complicat entrar en aquest món si no tens el dispositiu adequat. Ara, per exemple, estem fent un projecte en una universitat. Farem un ac‑cés a una plataforma on es penjaran uns contin‑guts, i a la qual es podran connectar els alumnes d’informàtica des del quart curs i interaccionar‑hi. Amb sistemes molt bàsics, això sí. El paper té els dies comptats, aquest és el meu parer. Sempre dic que la fi de l’era paper serà el 2013. Poso, molt sovint, aquest exemple: el meu avi, quan va veure un cotxe per primera vegada, ell anava a cavall i va dir: «Això tan lleig que es

D’esquerra a dreta: Juan

González i Oriol Pibernat


A A A escull font30

fa malbé, que fa pudor, que necessita benzina, substituirà el meu cavall que és amic meu?». Crec que uns anys després el cavall serveix per passejar, però quan has d’anar a un lloc hi vas amb cotxe.

El paper té els dies comptats, aquest és el meu parer. Sempre dic que la fi de l’era paper serà el 2013.––––––––––––––––––––

Jo vaig fer una aposta a la Fira del llibre de Se‑villa i vaig dir que d’aquí a deu anys quedaria el 10 % del mercat analògic del llibre. Què crec que en quedarà? Doncs edicions especials de llibres. Quedaran determinats tipus de llibres, com ara els catàlegs del Museu del Prado. Això és el que crec que quedarà del mercat analògic. Però al fi‑nal, el més important sempre és llegir un llibre.







31


A A A escull font32

Magda Polo: M’agradaria que en aquest debat hi hagués una columna vertebral, un eix, a partir del qual els diferents po‑nents fessin les seves aportacions. Jo crec que representaré, clarament, el sector editorial, que fa molts anys que fa llibres de paper i, per tant, en suport analògic. Però, amb una mentalitat oberta i clara cap a on van les estratègies editorials del futur, crec que conviuran els diferents suports i que tot això enriquirà l’edició en general. De tota manera, l’eix que volia proposar per no desviar‑nos gaire i centrar‑nos en el tema de la sessió és, primer, fer una dissecció del present, i posteriorment fer una prospecció del futur pel que fa al lli‑bre electrònic i també als dispositius. Abans m’agradaria fer una petita apor‑tació. No crec que puguem fer una dis‑secció del present i tampoc fer una pros‑pecció de futur si, prèviament, no in‑tentem trobar en la història universal un moment semblant a aquest. Per a mi, aquest moment és el de la Il·lustració, concretament el de la Il·lustració fran‑cesa i el del naixement de l’Enciclopèdia. L’Enciclopèdia tenia com a objectiu prin‑cipal l’accés a la cultura i a la informa‑ció. També tenia com a objectiu intentar acoblar diferents àmbits de coneixement i intentar crear un llenguatge universal o un saber universal. Jo crec que som davant d’aquest paradigma. Tot el que comporten les noves tecnologies incor‑porades al llibre electrònic està canviant la manera de saber, de conèixer, de gesti‑onar el coneixement.

DEBATHI PARTICIPEN:

––––––––––––––––––––––––––––––––––

Juan GonzálezFundador i director generalde Grammata

Josep Maria Terre Responsable de Negoci de 36L Book

Lourdes Gutiérrez Directora executiva d’OdiloTK

Xavier Kirchner Director del Programa d’Innovació en Metodologia per a l’Aprenentatge i l’Ensenyament de Talencia, Generalitat de Catalunya

MODERADORA:

––––––––––––––––––––––––––––––––––

Magda PoloPresidenta de l’A-FAD, professora de projectes editorials al Màster d’Edició: Ofici, Art i Negoci de la UAB, al Màster d’Edició de la UAM i al Màster d’Edició Digital de la UAH




33

Tot el que comporten les noves tecnologies incorporades al llibre electrònic està canviant la manera de saber, de conèixer, de gestionar el coneixement.Magda Polo

En aquest sentit, fa unes setmanes vaig creure important, quan vaig començar a preparar aquest debat, que tinguéssim pre‑sent en el segle xviii l’Enciclopèdia com aquest gran projecte de saber universal i accés a la cultura. D’altra banda, també vull fer esment d’un filòsof, Immanuel Kant, i valorar una de les seves aportacions prin‑cipals. Vull dir que Immanuel Kant en la Crítica de la raó pura diu que les condicions de possibilitat del coneixement són dues: l’espai i el temps. A partir d’aquí és on es pot crear el coneixement. Si pensem en el llibre paper i pensem en el llibre elec‑trònic, veurem que aquestes dues coorde‑nades canvien totalment. Per què? Perquè el llibre electrònic ens permet emmagat‑zemar molts llibres en un petit dispositiu. Per tant, la concepció de l’espai no té res a veure amb el llibre analògic. I la concepció del temps també canvia perquè la rapi‑desa amb la qual tu accedeixes a la infor‑mació et permet una major accessibilitat.

Si tenim en compte que la base està en l’espai i el temps, hem de pensar com can‑viarà la concepció de l’espai i el temps en el futur a partir de la lletra digital. Crec que era necessari fer aquesta mirada enrere perquè som davant d’una nova Il·lustració. Haurem de tornar a aprendre a llegir, a manejar uns conceptes gràfics i interactius que fins ara no s’han utilitzat i, per tant, som davant d’un nou paradigma de lector, de llibre, d’editor, etc. La primera pregunta és per a Josep Ma‑ria Terre: Què comporta la distribució de llibres electrònics i com afecta el fet que el paper del distribuïdor de llibre analògic vagi desapareixent i no s’hagi pogut adap‑tar a aquest nou paradigma de l’edició electrònica?

Josep Maria Terre: És un moment de canvi. És el que passa amb el consumidor, que no sap quin és el dispositiu definitiu i està una mica confús. Doncs en la dis‑tribució passa el mateix. Aquest és un moment en el qual la distribució digital és relativament diferent de la distribució en paper perquè té altres capacitats. La dis‑tribuïdora digital ha de ser una empresa que vingui del vessant més tecnològic i ha d’assegurar tot un seguit de processos. Aquest és el gran moment. Ara som en un gran balcó. Mirem i veiem que els con‑sumidors estan en un moment de molta il·lusió perquè hi ha molt de soroll i mol‑tes ganes de comprar. Però també és un moment de prova. Avui la sala és plena d’iPads, de telèfons intel·ligents, de tot un seguit d’aparells relativament nous, però en els quals la gent experimentarà la lectura.


A A A escull font34

Tampoc no sabem si ara és el moment dels iPads o dels e-readers, la gent anirà provant i s’hi anirà acostumant. La distribució digital el que ha de fer és acompanyar en aquest procés. Les pàgines web que venem llibres electrònics i els dis‑tribuïdors digitals el que fem és anar‑nos movent i anar entenent les necessitats de cada moment. Fins ara, una part molt im‑portant del distribuïdor digital és assegurar que el DRM s’apliqui correctament i que tot el procés sigui òptim, que la descàrrega arribi perfectament. I aquest és el moment d’anar treballant, en tots els sentits, i anar veient quines seran les pautes dels consu‑midors. De moment, no coneixem aques‑tes pautes, hi ha moltes possibilitats.

Magda Polo: Com s’aniran adaptant i quin paper tindran les biblioteques en aquesta nova situació de revolució tecnològica?

Lourdes Gutiérrez: Nosaltres som una em‑presa de desenvolupament de programari i, fonamentalment, desenvolupem per als sis‑temes d’informació de biblioteques i arxius. Nosaltres el que fem és estudiar quin és el futur de les tecnologies, veure què demanen els usuaris i adaptar‑nos a la demanda que hi ha actualment al mercat. En el món del llibre electrònic, ens hem fixat molt en el mercat nord‑americà, perquè realment és un mercat madur. Ja té molta experiència en l’àmbit en el qual jo em moc, el de les biblioteques. En biblioteques com la de Nova York, realment funciona molt bé el sistema de préstec de lli‑bre electrònic. Allà el format electrònic s’ha imposat clarament en el préstec bibliotecari. Què passa? D’una banda, que en aquest procés de canvi que hi haurà cap al llibre



DEBAThi participen:

Juan GonzálezJosep Maria Terre Lourdes Gutiérrez Xavier Kirchner moderadora:

Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––

D’esquerra a dreta: Josep Maria

Terre, Lourdes Gutierrez,

Juan González i Magda Polo


35

electrònic hi ha molt desconeixement per part de l’usuari i, a més, a l’usuari se l’està confonent bastant. Sí que és veritat que a Espanya tot això és nou, però no pas als Estats Units, així que cal mirar‑los bastant. Realment la revolució del llibre electrònic es va produir amb la revolució de l’invent de la tinta electrònica. S’ha d’entendre que la tinta electrònica és la que dóna un canvi i la que produeix una evolució del llibre electrònic en la societat. Perquè és això el que fa que hi hagi una imitació de la lectura del llibre i que la gent comenci a acollir‑lo en massa. Hi ha una primera fita que és l’e-reader, que no té res a veure amb altres tipus de dispo‑sitius. Això també cal tenir‑ho en compte perquè, de vegades, s’utilitzen sinònims per determinar dispositius de lectura de llibres electrònics que no tenen absolutament res a veure. I ara què passa? Que, a Espanya, l’e-reader no hi estava prou implantat i ara apareixen les tablets. Les tablets l’únic que han fet és despistar l’usuari espanyol. Però, realment, les prestacions que té la tinta elec‑trònica no són comparables amb les presta‑cions d’un altre tipus de dispositius.

A Espanya, l’e-reader no estava prou implan‑tat i ara apareixen les tablets, que l’únic que han fet és despistar l’usuari espanyol.Lourdes Gutiérrez

El que passa és que el preu, segurament, marcarà molt, i el preu de la tinta elec‑trònica és molt car. L’usuari no s’ho pot permetre. Encara no hi ha tinta electrò‑nica en color i les empreses d’e-readers han d’avançar bastant. De fet, algunes d’aquestes empreses estan en una situació inestable i, una en concret, una de les més importants d’Europa, s’ha enfonsat mesos enrere. Per què? Segurament perquè l’usu‑ari espanyol, per exemple, encara no té cap e-reader per culpa del preu. Aquest usuari encara no sap, realment, què és un llibre electrònic, què és un ePub. Perquè la ma‑joria de distribuïdors d’e-reader han dotat de continguts no adequats els e-readers. Nosaltres el que fem és que, com que el coneixement tindrà diferents canals, tot viatgi a través de la xarxa i en diferents suports. Nosaltres acostem a les bibliote‑ques la tecnologia perquè es puguin fer préstecs de llibres electrònics, indepen‑dentment del suport o del dispositiu de lectura. També, préstec de so, préstec de vídeo, préstec d’àudio. Però tot això a tra‑vés de la xarxa, sense necessitat de despla‑çament, que és cap a on tendeix l’evolució de la biblioteca en aquest món de la revo‑lució digital.

Magda Polo: Vostè que es dedica al fo‑ment de la recerca aquí a Catalunya, com veu el paper del llibre electrònic i quins reptes han d’afrontar els investigadors en aquest moment en què estan publicant en repositoris com RACO, que són revistes penjades en PDF, amb una interactivitat pràcticament nul·la?

Xavier Kirchner: Quan preparava el que diré avui, em plantejava qui serien vostès.


A A A escull font36

I entenc que vostès són, bàsicament, dis‑senyadors. El disseny és creació i, sobretot, un agent propulsor del canvi. Els dissenya‑dors no estan per deixar les coses com estan, estan per canviar‑les. Llavors, pensava que l’interessant era aixecar una mica el vol i veure què és el que volíem fer realment.

El disseny és creació i, sobretot, un agent propulsor del canvi. Els dissenyadors no estan per deixar les coses com estan, estan per canviar‑les.Xavier Kirchner

M’ha agradat quan has començat dient que el teu primer nom per al «trasto» aquest era Pizarrín, perquè, com deies, és una cosa que ha de servir per llegir i es‑criure. En canvi, quan pensem en un llibre no hi pensem com un artefacte on s’hi pot escriure. Evidentment, s’hi pot escriure, si un té un llapis pot prendre notes. Però pen‑sem en el llibre com un artefacte per llegir. I en les dues primeres frases que ha dit Juan González ja ha canviat de paradigma. Quan hi ha un canvi, els éssers humans tendim a concentrar‑nos més en el com, és a dir, aquesta nova eina, com ens permetrà fer el que fem o continuar fent el que fem? Més que concentrar‑nos en el què, que






DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


37

seria ¿això ens ajudarà a fer el que volem fer d’una manera diferent? Perquè igual volíem fer alguna cosa que no podíem fer amb l’eina anterior, i ara amb la nova sí que podem. Llavors, què significa llegir? Hi ha una obra, que no és cap premi de la literatura, és una obra menor, que es diu La crònica d’un professor de secundària, de Toni Sala, on jo he vist la descripció més precio‑sa que he trobat del que és llegir. Ell ho escriu parafrasejant un professor en una classe, és una representació. El professor diu, i llegeixo textualment: «L’escriptura és comunicació de pensament. Comu‑nicació sense intermediaris, de cervell a cervell. Llegiu i us relacionareu amb les persones potser no més intel·ligents, sinó, i sobretot, més comunicatives. Doneu a això la importància que té. Comunicar‑se és, principalment, un acte de valentia. Si no la volen compartir, la intel·ligència dels altres no ens serveix per a res. Llegiu i podreu comparar‑vos amb ells de forma íntima i secreta, és a dir, sense cap por de fer el ridícul davant un altre que no sigueu vosaltres mateixos. No sé què més es pot demanar». Això és el que diu el professor i l’alumne diu: «Si us plau, que toqui el timbre, que ja no puc més». En tot cas, parlem d’això, comunicació cervell a cervell, comunicació en el seu es‑tat més pur. I això comprèn des de la poe‑sia, que seria la ressonància de sentiments, fins al llibre de text, que seria transmissió de coneixement formal. Què ens aporten les tecnologies digitals? Fins ara, princi‑palment, hem parlat de canvi en el suport. Si hi cabrà més o menys, si es pot llegir amb sol, si es trenca, etc. Però, de fet, les

tecnologies digitals ens aporten tres coses, així a grans trets. Una és la integració de mitjans. Fins ara, el llibre era tinta en paper i podíem te‑nir‑ne en blanc i negre, i en color. En un context digital, les coses es poden moure, pot haver‑hi vídeo, pot haver‑hi àudio. Per tant, el concepte de llibre, pel que fa al que és el mitjà, es pot canviar. Si el que volem és transmissió de pensament a pen‑sament, per què hem de concentrar‑nos a transmetre escrivint? Aquesta és la prime‑ra consideració que ens hem de fer. La segona diferència és la interactivitat. En el llibre l’única interactivitat que tenim és subratllar. També podem trencar‑lo o, com deia Vázquez Montalbán, cremar‑lo, però aquesta potser és una interactivitat massa brutal. Per tant, interacció de mit‑jans, multimèdia, interactivitat i, sobretot, on jo veig la diferència fonamental, con‑nectivitat. No som conscients de fins a quin punt estem avançant cap a un món connectat. La impremta va trigar uns qua‑tre‑cents anys a expandir‑se. A la Viquipè-dia hi ha un mapa molt bonic on es veu la velocitat d’expansió de la impremta. Si busqueu a la Viquipèdia, en anglès «prin‑ting press spread», es veu com comença i com es va expandint. I va trigar quatre anys a cobrir, no tot el món, sinó el món civilitzat. Internet n’ha trigat quaranta. Quan he arribat aquí, volia continuar pre‑parant les meves notes, he aparcat en un pàrquing i no hi havia connexió. Doncs no m’hi he pogut quedar. L’iPhone sense connexió a Internet no serveix per a res. Per tant, si no tinc Internet és com si esti‑gués perdut en el desert. Estem en aquest


A A A escull font38

món connectat que ens dóna la capacitat de veure aquest mitjà de comunicació, de cervell a cervell, d’una altra manera. I aquí és on els dissenyadors teniu el vostre paper, perquè no es tracta, únicament, de dissenyar el nou suport, es tracta de disse‑nyar‑ne la nova forma d’ús.

Estem en un món connectat que ens dóna la capacitat de veure el llibre electrò‑nic d’una altra ma‑nera. I aquí és on els dissenyadors teniu el vostre paper, perquè no es tracta, única‑ment, de dissenyar el nou suport, es tracta de dissenyar‑ne la nova forma d’ús.Xavier Kirchner

Per què triomfa Facebook? Facebook està canviant el concepte de la relació social. Potser més en gent de generacions poste‑riors, però també cal mirar‑los. La meva filla ahir va anar a una festa. El primer que

Magda Polo



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


39

va fer va ser publicar totes les fotos a Face‑book, instantàniament. Podem dir que Twitter és una forma de poesia? Per què no?

Tot el dia deveu sentir parlar gent del ma‑teix tema i el que us heu de plantejar com a dissenyadors és això: «Exactament què podem intentar fer nosaltres?». Perquè vosaltres sou agents del canvi. Aquí por‑to l’Arbre de la vida de Darwin i hi diu «Ithink». Això és una nota que va deixar Dar‑win en un llibret quan pensava en la teoria de l’evolució. ¿No us agradaria poder veure les notes de Darwin sobre el llibre de bio‑logia d’un autor contemporani seu? Sim‑plement aquesta cosa tan simple: veure les notes que algú ha pres en el llibre d’un altre. Els meus amics que escolten Spotify no escolten la música que ells volen, acostu‑men a escoltar la música que escolten els seus amics. És a dir, a través de Facebook es comuniquen els playlists. Llavors, tu no busques la música, sinó que mires el que està escoltant un altre. No pagaríeu per veure les notes de, no ho sé, un polític? Millor que no posi exemples. Respecte d’aquest tema hi ha possibilitats infinites. L’exercici que jo us proposo per a la resta de la jornada és aquest: pensar com a dis‑senyadors com podem canviar el món, no si podrem llegir‑lo a la platja o no. Com a dissenyadors, com podem canviar el món amb aquestes noves eines que estan, bàsi‑cament, connectades.

Magda Polo: Hi ha més qüestions da‑munt la taula que volia proposar i que volia proposar a Juan González. De fet, volia comentar‑li que no estic totalment d’acord amb ell quan parla de la mort del paper. Jo, en aquest sentit, sóc més opti‑

mista i crec que hi ha espai per a tot. Hi ha espai per al paper i hi ha espai per al llibre electrònic. Fins i tot, crec que hi ha espai per a productes híbrids que barregin una cosa i l’altra. De fet, tot l’aspecte sensitiu que comporta el fet de passar les pàgines d’un llibre de paper encara no el té un dis‑positiu electrònic. En tot cas, la meva pregunta seria: tot aquest nou paradigma del canvi tecnolò‑gic i de la incursió del llibre electrònic im‑plica que hi ha una sèrie de professionals que s’hauran d’adaptar una mica a les ne‑cessitats que tot això comporta. En aquest sentit, i pel fet que estem en aquesta casa on preval el disseny, l’arquitectura i l’art, quin serà, a partir d’ara, el paper del dis‑senyador tenint en compte que, fins ara, el seu paper havia estat el de dissenyar les cobertes, pensar les caixes de composició, triar les tipografies...? I quina relació tin‑drà amb els tecnòlegs i amb aquesta part més tecnològica que comporta el llibre electrònic?

Juan González: El paper de l’editor, amb tots els seus components (el maqueta‑dor, el dissenyador...) continuarà sent el mateix. Dissenyar una coberta per a un llibre, dissenyar una tipografia, tot això continuarà. Jo, per això, he intentat definir anteriorment què serà un llibre. Un llibre és traspassar el text al format digital amb tot el tema de maquetació, coberta, inter‑lineat? D’això en dic llibre bàsic, el llibre de tota la vida. Després hi ha una idea, que és el concep‑te del llibre avançat, que és tot aquest tipus de coses que diu Xavier Kirchner. És a dir, hi podries posar conferències de l’autor


A A A escull font40

d’aquest llibre, podries fer tot un conjunt de continguts al voltant del llibre. I aquest és el llibre avançat. Aquesta és una de les fórmules de salvació, entre cometes, de la indústria editorial. És a dir, una cosa que pugui ser dinàmica. I aquest dinamisme el dóna aquesta interactivitat que puguis tenir amb els teus usuaris, amb els teus clients... Jo diferencio clients d’usuari perquè sóc em‑presari, i, en aquest tema, crec que cal vendre perquè la indústria pugui tirar endavant. Les possibilitats són infinites. Imagineu‑vos, per exemple, dissenyar una escena d’El se-nyor dels anells, una imatge. Això ho associes al teu llibre avançat. Convertir l’objecte pa‑per físic, aïllat, en un servei. I un servei dinà‑mic, amb aquests canvis. Torno a insistir‑hi, en aquest entorn, fixeu‑vos el que podrien fer els il·lustradors o altres professionals si‑milars. El món de l’edició té el seu paper i, a més, crec que ha de ser més important. Perquè les possibilitats de continguts que hi haurà al voltant del llibre seran les que im‑posi la imaginació. Es va passar del diari a la ràdio, de la ràdio a la televisió. Diferents mitjans van fer di‑ferents continguts. La pregunta que jo fa‑ria és: es mantindrà la novel·la pura i dura? Els meus dubtes són: es podrà estudiar, per exemple, en un entorn més visual o és mi‑llor repensar la paraula, visualitzar‑la amb els ulls de la ment? Jo crec que el nens, amb tot el tema visual, tenen menys capacitat de concentració. Llavors, el que caldria veure és si, realment, el pas d’un producte, que és un text d’un llibre pur i dur, a un producte més visual i dinàmic realment funcionarà per, per exemple, estudiar. És un debat que poso damunt la taula. Tota amenaça de ve‑ritat comporta oportunitats. Una llibreria és

A dalt, Xavier Kirchner. A baix,

Josep Maria Terre



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


41

el centre cultural més proper, doncs traiem partit d’aquest centre cultural. He dit que en deu anys en quedarà el 10 %, però Negroponte diu que en cinc anys en quedarà el 5 %. Això ho vaig dir fa dos anys i em van tractar de boig. A més, un em va dir: «Això ho estan gravant en vídeo i quedarà per a la història». Fins i tot jo crec que vaig ser optimista. El temps ho dirà.

Josep Maria Terre: Al final hi ha una fusió entre llibre i aplicació. Potser això, no ho sa‑bem, és el que acabarà determinant el dispo‑sitiu de lectura. Perquè, potser, una novel·la text, sense gràfics, comporta que una lectura en un e-reader sigui més lògica perquè la vi‑sió, la textura, tot és millor. Ara, potser un còmic, o un llibre de text, o un llibre infantil comporta un altre tipus de dispositius. Estic bastant d’acord amb el que deia la Lourdes. Al final, la indústria editorial haurà d’anar seguint tots aquests processos perquè el que hem fet fins ara és adaptar el que hi havia a la novetat. I això permetrà que l’edi‑ció del llibre sigui explícita per al suport. Això és el que pot enriquir, el que li pot do‑nar més gràcia a l’assumpte. Perquè ara és només agafar un document, traslladar‑lo a un format ePub i ja està. Les versaletes són les mateixes, i ens barallem sempre perquè hi ha dispositius que no poden llegir les versale‑tes, i això és un merder. Tal volta, en comptes de pensar en com era abans, hem de pensar que s’obriran els camps. L’oportunitat per als professionals del disseny és molt més àmplia perquè hi ha més suport, més canvis.

Magda Polo: En aquest sentit, he estat pensant en quin és el paper del dissenya‑dor, però més que en quin és el seu paper,

he arribat a una conclusió: cada vegada més dissenyadors i editors treballaran més junts. Fins ara hi havia una clara demarcació. El dissenyador s’encarregava de determinades coses, l’editor elaborava un briefing a partir del qual el dissenyador tingués la informa‑ció suficient per pensar el millor llenguatge gràfic per al disseny del llibre. L’editor del futur és l’editor que té l’herència de l’editor tradicional, però que és un editor que s’ha d’avançar una mica al que serà la figura de l’editor d’una manera consensua‑da, que és la figura del gestor de continguts. L’editor passarà a ser un gestor de contin‑guts. Li arribarà l’original i haurà de veure totes les potencialitats que té. Però no ho podrà fer sol, ho haurà de fer en aliança amb el dissenyador. Per tant, haurà de trobar tots els recursos, en el sentit més ampli, i establir un veritable treball en equip.

L’editor passarà a ser un gestor de contin‑guts. Li arribarà l’ori‑ginal i haurà de veure totes les potencialitats que té. Però no ho podrà fer sol, ho hau‑rà de fer en aliança amb el dissenyador.Magda Polo


A A A escull font42

Fins ara hem parlat de diferents proces‑sos editorials, i cada procés editorial im‑plica la col·laboració d’un professional que es dedica específicament a això. Qui teixeix, qui uneix finalment els resultats de tots aquests processos és l’editor. Qui coordina tots aquests processos és l’edi‑tor, però jo crec que, en un futur no gaire llunyà, el dissenyador i l’editor es fusi‑onaran moltes vegades, perquè hauran de supervisar el resultat final dels seus processos conjuntament.

Xavier Kirchner: Estic cent per cent d’acord amb aquesta opinió, estenent el concepte d’editor més enllà del que s’entén avui, portant‑lo al terreny de la producció, gairebé al de la producció ci‑nematogràfica. A Talencia estem duent a terme dos projectes que tenen a veure amb el que avui parlem aquí. Un és el projecte Educat 1 x 1, un projecte que està posant ordinadors i llibres de text en format digital a les motxilles dels alumnes. I no només llibres de text en format digital, sinó també recursos edu‑catius, de tot tipus, en format digital. Insistint en el que he dit abans del model d’ús, em pregunto: com s’estudia amb un llibre de text digital? Educar és princi‑palment tres coses: motivar, transmetre coneixement i desenvolupar actituds en l’alumne. Anant al que tu deies de la co‑existència del format electrònic i el for‑mat en paper, sembla que un model que es consolida avui dia és que, per a tota la part motivacional, el multimèdia és perfecte. Però, al final, quan has de pas‑sar un examen i repassar, no vols molta interactivitat, vols anar ràpid. Què és el que fan moltes editorials? El llibre, com

Lourdes Gutiérrez



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


43

a base, és en multimèdia, digital, i hi ha uns apunts, en paper, tres o quatre fulls, on pots subratllar en el sentit clàssic. És el que us deia abans, la importància del model d’ús. Un altre projecte que estem posant en marxa és una col·laboració amb Tele‑visió de Catalunya i altres productores. Ells tenen grans fons multimèdia que ja estan amortitzats, programes de televisió que ja s’han fet i emès. El repte és trobar formats per empaquetar aquests con‑tinguts donant‑los un objectiu diferent. Tu pots explicar gramàtica catalana i els pronoms febles veient Ventdelplà perquè els personatges parlen un català correc‑te. Llavors, es poden fer servir trossos de Ventdelplà per ensenyar els pronoms febles? Evidentment, és bastant més motivador fer‑ho així que no pas llegint Josep Pla. Pensant en l’objectiu final, que és el que dèiem abans. Per tant, cent per cent d’acord que el dissenyador ha de ser un creador de nous models d’ús.

Juan González: Efectivament, alguns nous dispositius crearan aquest tipus de llibres ampliats. Des del paper fins al Papyre ha estat, simplement, un procés de canvi del suport analògic al digital, amb els mateixos condicionants. Les editorials actuals crec que només saben això. Amb el que els costa fer un pas més enllà, fer màrqueting digital, entrar en la tecnologia per dissenyar nous serveis, veig molt difícil portar‑los a un nou con‑cepte de llibre ampliat. A més, crec que el llibre ampliat és una altra cosa. Igual que és una altra cosa passar de la ràdio a la televisió. La pregunta que jo faria és: es mantindrà el llibre de tota la vida,

només text, o aquest desapareixerà i dei‑xarà pas al llibre multimèdia, que tindrà fotos, cançons, vídeos, etc.? Aquesta és una de les preguntes que m’agradaria deixar en l’aire.

Es mantindràel llibre de tota la vida, només text, o aquest desapareixerà i deixarà pas al llibre multimèdia, que tindrà fotos, cançons, vídeos etc.?Juan González

Respecte al tema de l’educació, a mi em sembla molt bàsic. Segur que un nen estudiarà en un e-reader? El 80 % dels professors és incapaç de fer una classe amb un dispositiu d’aquests. Com vols posar portàtils en un sistema en què els que l’han de fer funcionar no saben com fer‑ho? És com si vas a una empresa que té diligències i, de sobte, li compres avi‑ons. Dirien: «Què bonic, ja tinc avions, però què faig amb els avions?». Segur que un nen estudiarà en un netbook? Però jo sí que canviaré una motxilla per un dispositiu. Això són passos, no s’ha de fer el salt quàntic i anar ja al llibre multimèdia. Jo tinc idees sobre com hauria de ser aquest dispositiu: en color,


A A A escull font44

dotze polzades, menys de mig quilo, més de vint hores de bateria... És a dir, amb unes condicions. Això sí, el primer pas és el llibre sense paper, no és passar al llibre interactiu.

Magda Polo: Jo crec que sí que hi haurà un canvi. Un canvi que ho englobarà tot, el multimèdia, la interactivitat, etc. I en‑cara que tinguem un sentiment romàntic o nostàlgic sobre el que ha representat el paper del llibre escrit, haurem de deixar aquest sentiment i apuntar‑nos al carro del que ofereixen les noves tecnologies. Però, remetent‑me al que deia abans sobre aquesta necessitat que dissenya‑dor i editor treballin junts, m’agradaria que la Lourdes em respongués a aquesta pregunta. Ella que ofereix des de la seva empresa un servei integral, quines noves professions es generaran a partir de la creació del llibre electrònic?

Lourdes Gutiérrez: Crec que hi ha un procés creatiu molt important que és el que, realment, ha de canviar, hi ha d’ha‑ver una ruptura. Crec que el dissenyador és fonamental. Nosaltres, en el moment de maquetar els llibres, ens trobem amb molts problemes amb les imatges i els gràfics. Perquè el mateix autor ja ha pen‑sat en aquests elements, però els ha concebut per al llibre imprès en paper. Realment, el creatiu és molt important, perquè, fins avui, no existeix una experi‑ència en un dispositiu amb limitacions. Llavors, cal fer continguts que siguin adequats per a aquest tipus de disposi‑tius. Quin dispositiu triomfarà? El que permeti una lectura còmoda i sigui ma‑nejable i econòmic per a l’usuari.



llibre electrònic



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


45

Quin dispositiu triomfarà? El que permeti una lectura còmoda i sigui ma‑nipulable i econòmic per a l’usuari.Lourdes Gutiérrez

Actualment s’estan donant els continguts tradicionals, la literatura clàssica que ja no llegia ningú, amb format d’exemple de lectura de l’e-reader. I és per això que la gent té una visió equivocada del que serà el nou llibre electrònic. Crec que cal mol‑tíssim procés creatiu, i serà molt impor‑tant la tasca del dissenyador. Realment, la tinta electrònica té moltes bondats. Potser l’e-reader, a curt termini, no tri‑omfarà, però té moltíssimes possibilitats perquè la pantalla és molt plana, pot ser flexible i es podrà guardar en una butxaca. Però el que comentava és que hi ha un procés de maquetació en què l’editorial necessita moltíssim el dissenyador per‑què hi hagi una acceptació del dispositiu per part de l’usuari. Hi ha tecnologies molt bones que no funcionen. Hi ha d’haver una acceptació per part de l’usu‑ari, per part del món editorial, el món editorial que ara es troba en un moment en què no sap com trobar beneficis i sem‑bla que hi ha una mica de fre en el tema del llibre electrònic, perquè es troba in‑còmode amb aquestes noves tecnologies.

I finalment, hi ha d’haver un compromís per part de la indústria de les tecnologies. Possiblement si no tira endavant no hi invertiran. Ara tot això està una mica en l’aire i en mans de l’usuari. Jo crec que la clau estarà en els continguts.

Magda Polo: Abans hem parlat de gène‑res (novel·la, llibre educatiu...) i m’agra‑daria reprendre aquest tema. Ara, si algú baixa un llibre electrònic i és una novel‑la, no passa absolutament res. Però quan parles d’un llibre d’assaig d’unes dimen‑sions considerables i que, per tant, en l’àmbit del suport analògic seria d’una extensió bastant gran, sí que és possible que, en aquest cas, els dispositius de lec‑tura no siguin tan amigables. Jo crec, i no sé si hi estareu d’acord, que, pel fet que fa ja molt de temps que es parla del tema de la postmodernitat (i d’aquí a poc ja es parlarà d’una postpost‑modernitat) i de la crisi del subjecte i del discurs, com també de la seva fragmenta‑ció, el dispositiu de lectura i la nova con‑cepció del llibre electrònic van seguint els passos del que implicava la postmo‑dernitat. És a dir, la fragmentació. Tin‑drem petites unitats o corpus d’informa‑ció que comportaran text, una imatge, un vídeo o alguna cosa que escoltaràs. Això et donarà la informació d’aquesta uni‑tat didàctica, si parlem, per exemple, de l’àmbit de l’educació. Creieu possible, realment, que un discurs extens, un assaig o un llibre escolar que no tingui les unitats molt fragmentades, pugui trobar en el llibre electrònic un re‑ferent?


A A A escull font46

Juan González: Aquest llibre creat a partir de diferents parts es podrà fer per‑fectament en aquest dispositiu que, tor‑no a insistir‑hi, depenent de per a què el facis servir, serà un o altre. A mi, una novel·la en paper, tant me fa llegir‑la en un format gran de nou polzades com en un format de butxaca. Si el que vols és, realment, llegir‑ne el contingut, és igual el suport en què el posis. Després, per a aquests continguts que comentes, com l’assaig, efectivament crec que falta el dispositiu adequat. Per a mi, el dispositiu adequat encara no existeix, l’estic buscant. Crec que l’evolució per a llibres de textos, assaigs amb àudio i ví‑deo i tot això serà el llibre avançat, però, existirà el llibre bàsic? Igual que l’existèn‑cia de la ràdio no va significar que els di‑aris desapareguessin, seguirà mantenint‑se el llibre normal, encara que hi hagi un altre tipus de llibres?

Josep Maria Terre: Evidentment aquests llibres d’assaig o de text que comentaves també acabaran trobant dispositius que s’adaptin millor a les seves característi‑ques de lectura. I aquí hi ha un tema que abans s’ha apuntat, que és el de la con‑nectivitat, el fet que ara la connectivitat és encara molt complexa, no hi ha dispo‑sitius que tinguin solucionat això. La lec‑tura es trencarà. Podrà haver‑hi algú que estigui llegint un llibre que a casa l’haurà baixat a l’e-reader i, després, a l’autobús, el llegirà en un iPhone.

Xavier Kirchner



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


47

La lectura es trencarà. Podrà haver‑hi algú que estigui llegint un llibre que a casa l’haurà baixat al’e-reader i, després,a l’autobús el llegirà en un iPhone.Josep Maria Terre

Torn de preguntes

Membre del públic: Em dic David Tor‑rents. Dieu que els formats fixos no són interessants o no són interessants per a l’e-reader, però a mi, com a dissenyador, el que m’importa és com està distribuït el text. M’interessa com jo llegeixo i m’in‑teressa la tipografia, l’interlineat, una sèrie de valors que són la meva profes‑sió. I l’e-reader això ho trenca totalment. L’ePub l’odio, no m’agrada. Com a lector et treu el valor afegit que et podria donar un llibre en format analògic. En canvi, el PDF, que és el format tancat, preci‑sament, sí que t’ho concreta i t’ho tanca. Per tant, a mi, tots els elements que tan‑quen el contingut com a lector m’ajuden. I en aquest cas, l’e-reader el contrari, em dóna un valor que no és afegit. Només perquè em costa tenir‑ho tot junt.

Juan González: El que dius és: «Quan jo componc una pàgina, poso la imatge aquí, el text amb el seu paràgraf aquí, és just el que vull fer per ressaltar aquesta part o l’altra...». És a dir, compons una pàgina perquè es llegeixi en aquest ordre i d’aquesta forma. Aquesta és la virtut del PDF, que, independentment de la màquina amb la qual la llegeixis, sempre tindrà la pàgina fixa. Però el món canvia. I canvia perquè hi ha gent que llegeix en una pantalla de tres polzades i mitja d’un telèfon mòbil, llegeix en una pantalla de quatre polza‑des i mitja, llegeix en un e-reader de cinc polzades o en un ePub de set polzades. Els sistemes de reproducció tenen una qualitat que és que la mida de la pantalla


A A A escull font48

pot canviar. I la mida de la pantalla és un tema molt important. El que cal fer, des del meu punt de vis‑ta, és dissenyar un XML que et permeti reproduir el PDF que tu vulguis. Si tu ho vols imprimir en paper, no hi ha pro‑blema, però la teva base està en XML. Per què? Perquè l’XML et permet tota la resta. Aquest és el secret. Tu no generes ePub des del principi, generes un XML. I aquest XML et permet imprimir en paper, posar‑lo en ePub, posar‑lo en Movipocket. Pots fer‑ne el que vulguis.

Josep Maria Terre: I permet‑me afegir que dones l’oportunitat a l’usuari d’aug‑mentar el tipus de lletra.

Membre del públic: Crec que molts dels que som aquí entenem el nou sistema i que és una altra forma de comunicar a la qual pots sumar moltes coses. Però els dissenyadors gràfics quan posen la foto a la dreta o a l’esquerra no és perquè sí. No és perquè sí que decideixen un interline‑at o un altre. Llavors, com a professionals d’això, que ens hem basat a buscar les tipografies més òptimes per a la lectura, que després vingui un e-reader i el senyor gran ho pugui ampliar a un cos de lletra de cent i escaig i només li càpiguen tres paraules a la pantalla. Heu d’entendre que, per a un dissenyador, és molt bèstia el canvi de paradigma.

Juan González: El que jo dic és que quan dissenyis un llibre ho facis amb Adobe Indesign. Després, passa’l a XML. Tu ja el tens i es podrà imprimir o el que si‑gui. I a mi m’agradaria saber quants de vosaltres feu servir CSS en condicions.

Josep Maria Terre



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


49

Doncs això és el futur. Que un dissenya‑dor gràfic no sàpiga fer servir fulls d’estil em sembla demencial. Tu, a partir d’un mateix contingut, ets capaç de canviar el format del llibre. I això es fa amb CSS.

Membre del públic: Sóc Josep Moreno, em defineixo com a tipògraf i vinc del plom, quasi res. I lluito per convertir els llibres en electrònics, no digitals, que és una altra cosa. Hauríem de ser honrats i dir als dissenyadors gràfics que XML és un sistema de posar etiquetes als ele‑ments i que XHTML és un sistema per donar instruccions a aquests elements perquè apareguin a la pantalla. I això és a anys llum, a la prehistòria, respecte del PostScript. També s’hauria de dir que, a les pantalles dels e-readers, l’únic punt fix en què un dissenyador pot confiar és l’angle superior esquerre. I una de les característiques del llibre electrònic és que el text ha de fluir. La definició de llibre electrònic és d’arxiu, ni tan sols dispositiu o artefacte, és un arxiu el text del qual ha de fluir i que, a voluntat del lector, es fa més gran o més petit i no s’hi pot introduir taules o gràfics perquè està condicionat per la grandària de la pantalla. En aquest entorn ja sé que evolucionarà, però avui estem així. I els dissenyadors m’agradaria que ho sabessin.

Juan González: Jo no sóc un expert en XML i CSS. El concepte XML és un concepte general i ePub és una imple‑mentació d’XML. L’XHTML és una altra implementació. Jo t’asseguro que amb CSS ets capaç de fer tot el que dius. El CSS és el que et diu «aquesta etiqueta

s’utilitzarà de tal manera». Aquesta és la implementació del CSS amb el fitxer fix. El que jo he vist amb els meus ulls és que el mateix arxiu de continguts et canviava el llibre a una maquetació impressionant. Canviant només el full d’estil. El que sí que us puc dir és que es fan autèntiques meravelles.

Membre del públic: Sóc Ricard Dalmau i sóc editor multimèdia. Nosaltres ens hem trobat aquests problemes quan fem llibres o webs. I és cert, hi ha un canvi. Un no pot pensar com quan fa pàgines, però això no significa que no es puguin fer coses. Has de pensar més com un dissenyador de web. El web és un su‑port que és dinàmic, en què la pantalla canvia, però es poden fer virgueries. El problema, en el fons, és que la tecnologia d’ePub, i aquests formats d’avui dia, és com si fóssim als webs de l’any 1995. És a dir, avui no es pot fer el mateix. Una al‑tra cosa és que, a mesura que la cosa vagi avançant i els estàndards evolucionin, es podrà fer el que es pugui fer en un web. Es poden fer dissenys espectaculars.

Xavier Kirchner: L’arquitectura victo‑riana ‑recordeu aquelles cases angleses de fusta‑ feia servir l’estructura com a element decoratiu. I suposo que hi ha‑via artesans molt experts a dissenyar fa‑çanes victorianes, però quan es fa servir formigó aquest camp ja no existeix. In‑dependentment de la meva feina, adoro les tipografies i el paper imprès, però són coses que desapareixeran, canviaran. No sé fins a quin punt, perquè, com us deia al principi, tot canvia i, principalment, el model d’ús. Hem de ser conscients que arribarem a un model d’ús diferent. No


A A A escull font50

ens quedem en el com, en què es perd en el com, sinó en el fet que ens permet les noves eines per al què. Aquest és el repte per a vosaltres.

Membre del públic: Sóc Santiago Exi‑meno i tenia un dubte com a usuari final més que una altra cosa. Realment, veig que les propostes de dissenyar diferents llibres per a cada dispositiu que haguem de llegir són una mica caòtiques. Com funciona amb algú que tingui quatre o cinc models a casa? És a dir, hauré de baixar‑me quatre o cinc tipus diferents de documents o es pretén fer alguna cosa unificada?

Lourdes Gutiérrez: Ara mateix el que fa la indústria editorial és protegir els seus continguts amb el DRM, que són siste‑mes anticòpia. Què passa? Que avui no està estandarditzat el sistema anticòpia DRM. Llavors, hi ha al mercat DRM propietaris, com ho són els de les grans companyies nord‑americanes (no vull donar noms per no fer‑los publicitat). Però la indústria que creu en el DRM està fent un DRM estàndard que es dirà Ultraviolet. La indústria de l’entreteni‑ment i la de les tecnologies tendeixen a crear un únic sistema de DRM anticòpia, perquè evidentment els diferents siste‑mes els perjudiquen. Actualment, llevat que et saltis el sistema anticòpia, si et compres un lector de la companyia nord‑americana i un lector de la companyia granadina no podràs llegir el mateix contingut, però per cul‑pa dels problemes del sistema anticòpia. Ja s’han encarregat ells de fer‑se el seu propi lloc al mercat. És una estratègia de

Intervencions del públic durant la

jornada La lletra digital. Reptes i

interrogants al voltant del llibre

electrònic



DEBAThi participen:


Magda Polo

––––––––––––––––––––––––––––––––––


51

mercat, no és un problema de tecnologia. La tecnologia no té cap problema per fer un sistema de DRM normalitzat i estàn‑dard, això són estratègies de mercat.

La tecnologia no té cap problema per fer un sistema de DRM normalitzat i estàndard, són estratègies de mercat.Lourdes Gutiérrez


A A A escull font52


53

QUÈ I COM LLEGIREM: EL FUTUR DE L’ESCRIPTURA, EL FUTUR DE LA LECTURA

Sessió 2


A A A escull font54

El meu plantejament, els aviso ja des del principi, és des de la teoria de la comunicació, no del disseny. Jo no sóc dissenyador, però sí que m’he dedicat a la comunicació, i en el meu últim llibre faig un recor‑regut per la història del llibre com a objecte. Per tant, clarificaré alguns conceptes que crec que no estan clars, si més no en el mercat de masses. Què és el llibre? Hi ha dues accepcions del con‑cepte de llibre. El llibre o bé és una informació disponible en multisuports, un text disponible per a diversos canals, o bé és el llibre com a objecte físic, que és el que tenim tots històricament al cap perquè ha durat dos mil anys aproximadament. Efectivament, el llibre com a objecte físic ha es‑tat l’únic llibre possible fins fa cinquanta anys, era sinònim de còdex. Des de fa cinquanta anys, ens estem acostumant al fet que un llibre és qualsevol text disponible, accessible, assequible. Hi ha, efec‑tivament, una tensió social, econòmica, industrial, entre aquests dos conceptes.

Vull recordar‑vos que això ja va passar quan va aparèixer la impremta de Gutenberg. Els elitis‑tes col·leccionistes de llibres es negaven a com‑prar llibres impresos. Perquè el llibre bo, el que tenia aura (Walter Benjamin dixit), era el ma‑nuscrit. En aquesta categoria del llibre com a ob‑jecte físic, no com a text disponible, entra tot el tema dels incunables, les edicions restringides per a bibliòfils, els llibres dedicats, els llibres ex‑quisits per al club de lectors, la bibliomania, etc.

PONÈNCIA

Román GubernDoctor en Dret i catedràtic de Comunica-ció Audiovisual a la UAB. Autor del llibre Metamorfosis de la lectura

El llibre electrònic, tal com argumen-

ten els seus defensors, ha de fomen-

tar l’hàbit de lectura, especialment

entre el públic més jove i familiarit-

zat amb les noves tecnologies?

El problema és que hi ha un error de

base. Els dispositius poden ajudar a

afavorir la lectura, però el problema

de base és que la nostra societat

no és gaire lectora. És una societat

en la qual aquest hàbit està molt

abandonat i ha anat caient dels

plans d’estudi. És una manera de

veure el poc prestigi social que té,

potser perquè es percep com una

cosa inútil, i aquí és on hi ha l’error

principal. Tenim aquest dèficit de

base. Llavors, és una mica hipòcrita

dir «oh, no es llegeix».


SESSIÓ 2.Què i com llegirem: el futur de l’escriptura, el futur de la lectura––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inLAURA BORRÀSprofessora de teoria de la literatura a la ub. directora acadèmica del màster de literatura en l’era digital de la ub. directora del grup d’investigació internacional hermeneia


55

Román Gubern

També voldria comentar dues lleis de l’ecologia dels mitjans. La primera és el fenomen, que s’inicia al segle xix, de diversificació de suports i de canals. Per tant, el llibre té precedents en altres mitjans. Això vol dir que fa cent cinquanta anys, si volíem escoltar música havíem d’anar a la sala de concerts o al teatre d’òpera. Si no, no sentíem música. Però després, apareix el gramòfon, en l’últim terç del segle xix, que, de fet, no és operatiu en el mercat fins a inicis del segle xx. També apareix la ràdio, i a partir dels anys vint ja es pot escoltar música a casa. Després apareix la cinta magnetofònica, el walkman i tota la resta: l’Ipod, Internet i tots els cibersistemes per escoltar música. Per tant, hem passat de la sala de concerts a la mú‑sica portàtil. Aquest fenomen es repeteix, de nou, amb la fotografia. La fotografia és un invent del segon terç del segle xix, la patent és de 1839. No obstant això, el New York Times, fa tres o quatre anys, ja va publicar un editorial demanant que es prohibís l’entrada de telèfons mòbils als gimnasos, saunes i vestidors. Com? El telèfon mòbil no es pot entrar als gimnasos? Doncs no, perquè el telèfon mòbil a més d’un telèfon és una càmera fotogràfica. Jo, personal‑ment, me’n vaig adonar quan, un dia a Guadalajara (Mèxic), vaig entrar al museu d’en Siqueiros i a la porta em van dir: «Porta vostè càmera fotogràfica?». I jo, molt tranquil, vaig dir: «No». Llavors em van preguntar: «Porta mòbil? Sí? Doncs aquí es queda». Amb el cinema també passa. Fa cent anys per veure una pel·lícula no hi havia més remei que anar a una sala pública. Als anys quaranta del segle passat apa‑reix la televisió domèstica. Després apareixen els sis‑temes de reproducció de vídeo, el DVD, Internet i les descàrregues de pel·lícules. Per tant, novament el fenomen de diversificació de suports i canals. I per acabar, la televisió. Avui dia es veu la televi‑sió al telèfon mòbil, a l’iPhone, a Internet. Així que també s’ha diversificat. I aquest fenomen de diversi‑


A A A escull font56

ficació de suports i canals, que va començar amb elmitjà més antic, que era la música, ha seguit amb el llibre, que també és un mitjà molt antic. I ara, efectivament, tenim diverses formes de llegir. Fa unes quantes dècades que llegeixo a la pantalla de l’ordinador, però també al televisor amb el teletext, a l’ordinador, a la Blackberry... Una altra qüestió rellevant és com es fa el consum, si és gratuït o de pagament. És un tema de gran rellevància industrial i econòmica, com sabeu. Es‑tem immersos ara mateix en una gran batalla pel que fa a la xarxa entre el pagament per la publici‑tat comercial que paga el consum de textos, o bé l’usuari que paga directament. El cas dels diaris és paradigmàtic. Els diaris van arribar a la xarxa de pa‑gament, inicialment, però la competència va fer que uns deixessin de ser de pagament. Llavors, els altres també van deixar de ser de pagament i, finalment, van passar tots a ser gratuïts. Però ara tornem a es‑tar en la sintonia contrària, i Murdoch, amb el Wall Street Journal i altres diaris, ha reiniciat el procés perquè siguin tots de pagament. Amb la qual cosa es dibuixa una dicotomia en el missatge de la cultu‑ra de masses, en general, en què es diferencia entre la cultura elitista de pagament i la cultura plebea i gratuïta. En aquest últim grup hi hauria l’ADN, el Qué, el 20 Minutos, la televisió en obert, etc. Això seria cultura plebea i gratuïta, o pagada per la pu‑blicitat. Qui vulgui cultura d’elit ha de comprar El País, la televisió de pagament, etc. Aquesta famosa societat dual en què vivim porta la cultura gratuïta plebea versus la cultura elitista de pagament. Aquesta societat dual també afecta la cultura digital. Diem que Internet és global, però és global al món occidental, als Estats Units i al Canadà. Si vostès van a l’Àfrica, el 3 % de la població africana està connec‑tada a la xarxa. Quan diem global, ens referim, com diu Semprún, als que vivim al balneari. Quin és el quid de la bretxa digital famosa? El nivell econòmic, el nivell educacional i l’edat. Els joves utilitzen més

No es llegeix perquè hi ha una

voluntat política de no considerar

adequadament la lectura i ara

alguns pretenen que sigui la tecno-

logia la causant d’aquest problema.

De cara als joves podem intentar

aprofitar les possibilitats que ens

donen aquests dispositius. Però

llavors no només hem de pensar en

l’e-reader, sinó també en tablets

i aquesta forma d’enriquir els

textos. Sí que podem fer que, joves

que no tenen aquesta sensació

de familiaritat amb els llibres, a

través d’aquests llibres enriquits

adquireixin les ganes de llegir. Un

procés semblant al dels nens amb

els llibres infantils, que són llibres

plens de recursos per captar la seva

atenció.


SESSIÓ 2.Què i com llegirem: el futur de l’escriptura, el futur de la lectura––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inLAURA BORRÀS


57

D’esquerra a dreta: Román

Gubern, Rosa Llop i Oriol Pibernat

Internet que no pas la gent gran, els qui tenen més diners el fan servir més que els qui en tenen menys, i els qui tenen estudis més que els qui no en tenen. Una altra llei fonamental per entendre aquesta ecologia dels mitjans és la llei d’usos i gratifica‑cions. És una llei antiga, però ara té plena vigència. Aquesta llei explica per què es produeixen substi‑tucions mediàtiques. Les substitucions mediàtiques es produeixen quan l’ús del nou mitjà és similar a l’anterior, però millora la gratificació. Exemples concrets: amb l’aparició del cinema sonor, el cine‑ma mut s’extingeix. Un altre exemple: quan apa‑reix el cinema en color, el cinema en blanc i negre s’extingeix, llevat d’un 1 % de Woody Allen o el que sigui. I el mateix amb la televisió en color. Per tant, la llei d’usos i gratificacions explica per què un mitjà substitueix l’altre. I això passa quan l’ús és el mateix o similar i la gratificació és superior. Això explica per què la televisió no va matar la ràdio, que es comen‑tava abans. La ràdio té uns usos diferents: la ràdio s’usa conduint el cotxe, fent tasques manuals, etc. És per això que el llibre, la ràdio i la televisió són com‑patibles, perquè tenen usos diferents.

Les substitucions medià‑tiques es produeixen quanl’ús del nou mitjà és similara l’anterior, però millora lagratificació. Un exemple concret: amb l’aparició del cinema sonor, el cinema mut s’extingeix––––––––––––––––––––


A A A escull font58

Jo vaig cada any, almenys una vegada, a Nova York. I en els últims anys he trobat que era molt evident el declivi dels espais públics de consum cultural in‑dustrial. Vull dir que cada any hi ha menys sales de cinema, menys llibreries, menys botigues de músi‑ca i menys botigues de DVD. Perquè la gent com‑pra, per exemple, per Amazon. En canvi, els teatres de Broadway no tanquen, segueixen tenint bona salut, ni les sales de concerts. La cultura en viu té molt bona salut, fins i tot Internet l’ha impulsat. Però la cultura enllaunada o tecnològica està en un declivi evident. Després hi ha els canals, que podríem anomenar alternatius, que són els que tenen a veure amb la pi‑rateria. Jo recordo que l’any 1982, quan va guanyar el PSOE el seu primer mandat, em va cridar Javier Solana, que aleshores era ministre de Cultura, per‑què volia parlar d’un debat que hi havia a Berlín so‑bre noves tecnologies i volia que l’assessorés. Amb accent dramàtic em va dir: «Román, què fem amb les fotocopiadores?». Llavors, jo li vaig dir: «Javier, o estàs a favor del productor cultural o estàs a fa‑vor del consumidor. O en tot cas, busca un consens entre els dos drets». I, de fet, a Espanya va sorgir CEDRO, que és la societat de drets reprogràfics. Jo he publicat quaranta‑dos llibres, i sempre fir‑mava uns contractes en què posava: «L’editor es reserva els drets d’edició en paper, en pantalla...». Per a l’últim que he escrit, que es diu Metamorfosis de la lectura, Anagrama m’ha enviat dos contractes diferents. I els he hagut de signar tots dos: un per a l’edició gutenbergiana i els seus derivats, i un altre per a l’edició digital. Per tant, s’estan introduint uns hàbits en el negoci que són, evidentment, cridaners. El llibre rotlle, que van inventar els egipcis i que els grecs i romans van continuar, i el llibre còdex van coexistir quatre segles. Els temps eren més lents aleshores. Van coexistir, i es guardaven i consultaven igual, encara que el llibre rotlle era més incòmode

Com canviarà el llibre electrònic la

nostra forma de llegir i de relacio-

nar-nos amb la cultura escrita?

El llibre electrònic es planteja com

una gran revolució en el món del lli-

bre. I, quan apareix un element nou,

apareix la política de la confrontació:

«Ara els llibres electrònics acabaran

amb els llibres». Però, realment,

l’acte de la lectura serà exactament

el mateix, i els continguts també.

L’únic que canvia és el suport amb el

qual hi accedim. Llavors, pensar que

hi haurà canvis en la lectura, quan

l’únic que es fa és canviar el suport,

és un error. Un error que pot respon-

dre a la ignorància o també a la mala

fe de voler provocar una dinàmica

de confrontació. I, des del meu punt

de vista, no hi ha d’haver confronta-

ció, perquè l’e-reader només és un

artefacte més, que el lector podrà

escollir segons els usos que vulgui

trobar al seu suport de lectura.

El problema és que una cosa és la

literatura digitalitzada i una altra,

la literatura digital. La literatura

digitalitzada no planteja cap tipus

de lògica de lectura diferent, llegim

exactament igual. Per tant, en aquest

cas, parlar de canvis en la manera

d’adquirir els coneixements és fals.




59

D’esquerra a dreta: Román

Gubern i Rosa Llop

perquè s’havia d’obrir només per consultar una frase. Hi va haver una llarga coexistència d’ambdós siste‑mes; és un avís per a navegants pel que se’ns acosta. És clar que, en el nou sistema del llibre digital i les diverses formes de lectura en pantalla, la baula feble és la llibreria. Efectivament, això explica per què a Nova York cada vegada hi ha menys llibreries. He llegit, fa poc, a La Vanguardia una notícia que deia que a Catalunya, des del 2004, han tancat cent lli‑breries. No sé si és la suma de la fotocopiadora, més la pirateria... Per exemple, hi ha llibres meus que algú va escanejar i són a la xarxa. Si estan descatalo‑gats no m’importa, però és que sí que són al catàleg. I hi estan penjats i es poden consultar. Això afalaga la meva vanitat, però perjudica la meva butxaca.

En el nou sistema del llibre digital i les diverses formes de lectura en pantalla, la baula febleés la llibreria––––––––––––––––––––

Aquest mes d’agost, la cadena americana de lli‑bres més gran, Barnes & Noble, s’ha posat a la venda per la devaluació del patrimoni del paper. Barnes & Noble va intentar sobreviure traient un e-reader propi, però va sortir massa tard, quan ja hi havia sis o set dispositius al mercat. És veritat que el llibre tradicional, el llibre còdex amb el qual hem crescut, encara té unes virtuts que jo considero que són moltes. Tinc setanta‑sis anys, he nascut enamorat del llibre de paper i, per tant, sóc un arcaic i ho reconec. Per a mi, el vincle senti‑mental amb el llibre còdex és molt fort, encara que


A A A escull font60

estic ficat en les noves tecnologies. Després parla‑ré de les virtuts del sistema nou, que en té, és clar. Quines són les virtuts del llibre tradicional? Jo crec que amb el llibre còdex hi ha un fetitxis‑me de l’objecte. És un objecte tàctil, visual, olo‑rós, hi ha una sensualitat en el seu maneig, hi ha un disseny diferenciat. S’han comprat molts llibres per les seves cobertes. Per tant, la virtut de l’objecte diferenciat. Una cosa és la pantalla uniforme, que sempre és la mateixa, de l’e-rea-der; en canvi, el llibre és un objecte diferenciat. El llibre tradicional permet fullejar amb més comoditat que el llibre electrònic? Per descomp‑tat, el llibre electrònic es pot fullejar, però es pot fer molt més còmodament amb el llibre de paper. En el llibre de paper es percep amb més immediatesa el que s’ha llegit i el que falta per llegir. L’e-reader també ho indica, però és més immediat amb el llibre tradicional. Una altra vegada, el factor sensorial és molt important. Més avantatges? Si un llibre cau a terra no es trenca, però si llenço aquest e-reader a terra... bé, impediran que el llenci per raons òbvies. Si el llibre es mulla no és un drama, en canvi, sí que ho és si passa amb un e-reader. Un altre punt en contra del llibre electrònic és la bateria. Un està abstret en el moment més bonic de l’acció i... pip, pip, pip, pip, s’acaba la bateria. Ja veuen vostès que hi ha pros i contres. No vull ser radical ni prendre partit, només vull assenyalar que el llibre tradicional té unes virtuts, uns avantatges o uns valors com en té el llibre electrònic. Abans he dit que es tanquen llibreries. Als Es‑tats Units s’està verificant el desplaçament de les llibreries als grans magatzems poligonals, als Corte Inglés. En aquest moment, Wal‑Mart, que ven escombres i galledes, és la cadena de llibre‑ries més gran. Per tant, la venda de llibres s’està desplaçant i això no em fa feliç. Perquè els grans

La literatura digital és un altre

espècimen. És una literatura

experimental, una literatura que

neix amb l’arribada d’un nou mitjà

(Internet) i en la qual creadors de tot

el planeta estan explorant les seves

possibilitats. En aquest camp, la

paraula s’alia amb altres elements

expressius: el moviment, la música,

el vídeo, la interactivitat... En aquest

cas, es necessiten estudis seriosos

per veure com reaccionem, per estu-

diar quin tipus de lectura, molt més

global, molt més sinestèsica, fem.

Per tant, no sabem fins a quin

punt el llibre electrònic canviarà la

nostra manera de llegir perquè no hi

ha un canvi rellevant en la manera

d’accedir als llibres. Plantegem la

pregunta pensant que la tecnologia

dels llibres electrònics és revoluci-

onària i disruptiva, i que anul·la les

tecnologies anteriors. I no és així, la

tecnologia del llibre electrònic és

mimètica respecte de la dels llibres.

No ve per canviar res, així que no

pot modificar la nostra manera de

relacionar-nos amb els textos. Si

parlem d’Internet, sí que poden

haver-hi canvis i diferents maneres

d’accedir als documents. Es pot

explotar el tema de la interacció, de

les xarxes socials, etc.




61

A dalt, d’esquerra a dreta: Román

Gubern i Rosa Llop.

A baix, d’esquerra a dreta: Álvaro

Sobrino i Santiago Eximeno

magatzems multimodals són inespecífics i si tu busques un llibre estrany, editat a Estocolm, no te’l buscaran. En conclusió, El Corte Inglés es di‑buixa en l’horitzó com el gran subministrador de llibres tradicionals per al mercat. A la fira de Frankfurt, l’any passat, es va aventurar, es va llançar la profecia que l’any 2018 l’edició de llibres electrònics superaria la de llibres de paper. De fet, Amazon, aquest any, ha venut més llibres electrònics que de paper. Tanmateix, el mercat del llibre electrònic està en l’u i escaig per cent. Repe‑teixo, el llibre rotlle i el còdex van coexistir quatre segles; encara tindrem una copiosa coexistència dels dos formats actuals. El llibre electrònic recupera el suport dur de la tauleta de Mesopotàmia, el suport d’argila, i re‑cupera el palimpsest medieval en què els monjos esborraven els escrits pagans i hi reescrivien a so‑bre. La pantalla de l’ordinador és un palimpsest, és una cataracta textual. Un dels avantatges del llibre electrònic i els sistemes ciberdigitals és el del su‑port dur i del palimpsest. És a dir, que no deixa cicatrius en el suport, el monjo sí que en deixava. Avui dia, la nova indústria del llibre electrònic depèn de ciberbiblioteques mare, les subministra‑dores. Amazon figuraria en primer lloc. Google també hi és en aquest negoci, amb grans proble‑mes jurídics perquè van començar a escanejar a dojo milions de llibres sense tenir en compte els drets. Google és una mica el Gran Germà, i té el fons bibliogràfic més gran del món. El que passa, repeteixo, és que no en té els drets. L’horitzó que es dibuixa és una gran varietat de suports elec‑trònics alternatius. Parlem del llibre digital, però no només hi ha el llibre digital, també hi ha l’or‑dinador (Mac o PC), l’iPhone, la Blackberry, les tablets, el televisor... Per tant, qualsevol suport, qualsevol terminal electrònic es pot convertir en un llibre.


A A A escull font62

Google és una mica el Gran Germà, i té el fons bibliogràfic més gran del món. El que passa és que no en té els drets.––––––––––––––––––––

Avantatges de la lectura electrònica? Jo crec que en té quatre d’importants. El primer, el suport és tota la biblioteca, ubiqua. Pots portar sota el braç una tauleta amb 50.000 o 100.000 llibres. Per tant, és una ciberbiblioteca ambulant que gairebé no pesa gens. El segon avantatge, els llibres són més barats. Encara no són molt més barats, però una mica sí. El tercer és un avantatge ecològic, el llibre electrò‑nic protegeix els boscos. I, finalment, és un suport més durador, perquè el paper és un suport fràgil. Quin és el procés que vivim actualment? Ara vi‑vim el procés d’adoctrinament, a les aules, dels mitjans digitals a les futures generacions de lec‑tors. I això vol dir el següent. A La Vanguardia d’avui hi ha un article, que els recomano, que diu coses interessant sobre la bretxa digital. Vostès sa‑ben que enguany, a Catalunya, no totes, però mol‑tes escoles ja tindran terminals informàtics per fer les classes. Hi ha professors antics, gent gran, que no saben què fer amb les noves tecnologies. En tot cas, la bretxa digital té diverses lectures. Una cosa interessant és que gent que ha fet estudis amb els alumnes, amb els usuaris de terminals digitals, as‑senyala que hi ha tres categories. Els distants, que són els que passen o estan poc motivats per la cul‑tura digital. Els lúdics, que en fan servir, preferent‑ment, com a mitjà d’oci o d’entreteniment. Sobre això vull dir que, avui dia, els comunicòlegs consi‑derem que el públic televisiu és un públic infantil/

Quin paper tindrà Internet en

aquests canvis?

Internet és una tecnologia revo-

lucionària. És un mitjà de mitjans

que ha fagocitat moltes modes ex-

pressives i ha vingut per quedar-se.

Sempre parlem d’Internet com d’un

tsunami. Però els tsunamis vénen i

se’n van; en canvi, Internet es que-

darà i submergirà tots els elements

de la cadena de producció del llibre

que no aportin un determinat valor

afegit. Internet replanteja tots els

actors de l’escenari del llibre que hi

ha entre l’autor i el lector.




63

Román Gubern

sènior amb un gran buit al mig. Els nens veuen la tele i els grans també, però a la zona mitjana som digitals. Ho dic perquè la generació digital serà una generació posttelevisiva. Així doncs, tenim els distants, els lúdics i ens falten els multifuncionals, que són els grans beneficiaris d’aquest moment. Un expert en el tema diu el següent: «Les noves tecnologies milloren la qualitat de l’educació? No hi ha evidències definitives, encara que els Estats Units només van constatar un augment de la pro‑ductivitat deu anys després d’haver fet una gran inversió». És a dir, sembla que els resultats són a llarg termini, és una cosa que cal tenir en comp‑te. Quan parlem del llibre electrònic parlem de ritmes lents, pausats. Això que d’aquí a deu anys desapareixerà el llibre de paper, no. Un altre problema que tenen el llibre electrònic i tots els ciberterminals és l’obsolescència tecno‑lògica de les primeres generacions. Vull recordar, com a exemple, el que va passar amb el vídeo. Va començar amb Betamax, després VHS, Laser Disc, V‑2000, Super‑VHS, DVD i Blue‑Ray. Tot això en menys de trenta anys. Aquest és el prin‑cipi de l’obsolescència de les primeres generacions de tots els productes tecnològics. Què ha passat? Acaba de sortir l’iPad d’Apple i ja té crítiques: pesa massa, 600 grams, no té port per a USB, no admet multifuncions. Perquè demà passat en sor‑tirà un altre de més perfecte amb més funcions, i demà passat no, l’altre, un altre. Així que, en les fases incipients de les noves tecnologies, sempre hi ha una llei d’obsolescència ràpida. Hi ha obsolescència, però també incompatibilitat entre sistemes i models. La incompatibilitat tam‑bé és una forma d’accelerar l’obsolescència. Per tant, jo crec que cal tenir una certa cautela. Ser conscients que les pantalles digitals han arribat per quedar‑se, però amb cautela. Em sembla que va ser l’any 1980, quan la revista Time va treure


A A A escull font64

la famosa portada de «l’home de l’any: l’ordina‑dor de taula». Així que cal tenir cautela, un cert escepticisme i tenir molt present la llei d’usos i gratificacions, que explica la racionalitat de la substitució dels mitjans. El llibre electrònic i el de paper coexistiran perquè tenen prestacions i usos complementaris.

El llibre electrònic iel de paper coexistiran perquè tenen prestacions i usos complementaris.––––––––––––––––––––

Quins canvis produirà el llibre elec-

trònic en la concepció tradicional

d’emissor i receptor?

El llibre electrònic no distorsionarà

la concepció tradicional d’emissor

i receptor perquè representa el

mateix model que en el llibre de pa-

per. Com que els humans aprenem

per imitació, hem anat cap al món

desconegut (el món digital) amb els

coneixements del món conegut. Per

tant, hem fet un exercici de trans-

lació. Però ara cal fer l’exercici de

comprendre veritablement el medi

en què ens trobem i explotar totes

les seves possibilitats expressives.




65


A A A escull font66

Rosa Llop: M’agradaria arrencar aquest debat amb el concepte de «la llei d’usos i gratificacions». És a dir, m’agradaria, ja que aquesta sessió es titula «El futur de la lectura, el futur de l’escriptura», que féssim l’exercici de pensar com serà aquest futur d’aquí a deu o vint anys. Llavors la meva primera pregunta té a veure amb això. Com llegirem en el futur? Què llegirem en el futur?

Així és com llegirem: ens connectarem a Internet, ens baixarem el llibre que vulguem i el llegirem. Ni tan sols portarem una targeta amb quatre mil llibres a sobre.Santiago Eximeno

Santiago Eximeno: D’aquí a deu anys crec que continuaran existint els llibres de paper, no desapareixeran. Però si vo‑lem llegir‑los, això serà en una biblioteca. El llibre de paper serà un objecte de col‑leccionista, que buscarà un tipus de públic que està acostumat a tenir una biblioteca de llibres. I les noves generacions no tin‑dran aquest interès a tenir una biblioteca pròpia. No tindran la mateixa sensació de

DEBATHI PARTICIPEN:

––––––––––––––––––––––––––––––––––

Román GubernDoctor en Dret i catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB. Autor del llibre Metamorfosisde la lectura

Santiago Eximeno Escriptor i responsablede l’editorial electrònicaEdiciones Efímeras

Álvaro SobrinoPeriodista especialista en disseny, president de l’ADG-FAD icocomissari de l’exposició«Petits editors, grans llibres».Director de la revista Visual

MODERADORA:

––––––––––––––––––––––––––––––––––

Rosa LlopDissenyadora i investigadora del grup d’investigació TICs i Paisatge. Coorganitzadora de la festa del grafisme i curadora de l’exposició «Petits editors, grans llibres»


SESSIÓ 2.Què i com llegirem: el futur de l’escriptura, el futur de la lectura––––––––––––––––––––––––––––––––


67

possessió de llibre, ja que el podran tenir directament a la seva e-reader, i proba‑blement no caldrà que el tinguin emma‑gatzemat al seu ordinador, sinó guardat a Internet, on el recolliran quan vulguin. Així és com llegirem: ens connectarem a Internet, ens baixarem el llibre que vul‑guem i el llegirem. Ni tan sols, crec, por‑tarem una targeta amb quatre mil llibres a sobre. Probablement portarem quatre o cinc llibres i la nostra connexió a Internet.

Álvaro Sobrino: Jo no sé com serà el fu‑tur de la lectura, però no em fio gens dels qui diuen que ho saben. Encara que jo ho sabés no us ho diria perquè no us heu de fiar de mi. Jo no sé com serà, però crec que és més interessant fer‑ho a l’inrevés. És a dir, pensar el que no serà. Quan ens diuen com funcionaran les coses o com evoluci‑onaran, cal ser molt cauts amb qui ens ho diu. I no ho dic per la intervenció anterior, en absolut. S’ha de ser molt cauts perquè tendim a dir, no el que passarà, sinó el que ens agradaria que passés. I com que al fi‑nal d’això per a tots hi ha un negoci, ca‑dascú, inconscientment o conscientment, defensa les seves coses. A partir de no saber com serà tinc sospites de com no serà. Un és vell i va aprenent. Jo no sé si us en recordeu –va sortir a tots els telenotícies dels anys noranta– de quan Microsoft va treure l’enciclopèdia Encar-ta. Era una enciclopèdia multimèdia on no només llegies el text, sinó que hi havia vídeos i, si sortia un ocell, senties el so de l’ocell, i si deien que ponia un ou podies clicar i anar a l’entrada on parlaven de l’ou. Molta gent es va comprar aquesta enci‑clopèdia i tots els telenotícies van obrir amb aquesta notícia. Algú fa servir l’en‑

ciclopèdia Encarta? Doncs llavors, quina enciclopèdia utilitzen? La Viquipèdia? Aquesta tan lletja que no té ni so ni res! Jo crec que amb el llibre pot passar això. Quan ens expliquen que «no, és que ara al llibre tindrem enllaços per saltar a altres lli‑bres» o «tindrem animació i vídeos i sona‑rà una música». Pensem una mica què vo‑len els lectors. Crec que el poc que podem fer, tant els dissenyadors com els autors o els editors, és escoltar els lectors. Crec que els lectors seran els que marcaran. No se‑ran els editors, que tots tirarem cap a una banda, ni el senyor que ven els aparells, ni el senyor d’Amazon. Seran els lectors. I ja que hi haurà diferents tipus de lectors, també hi haurà diferents tipus de produc‑tes. Igual que hi ha llibres on tu tries el final. Però el fet que hi hagi aquests llibres no ha revolucionat el món del llibre. La conclusió seria: escoltem més els lectors i no ens escoltem tant a nosaltres mateixos.

Román Gubern: Compte amb la Viqui-pèdia! Heu d’anar amb molt de compte! En una biografia meva a la Viquipèdia, durant molts mesos, va figurar‑hi la fra‑se següent: «Se li atribueix la invenció de l’embarbussament x traduït a més de setanta idiomes». Això va estar durant mesos a l’entrada de Román Gubern a la Viquipèdia. I vaig anar a una conferència a Veneçuela i em van presentar dient: «La seva obra està traduïda a més de setan‑ta idiomes». I vaig pensar: «Ja sé d’on ve aquesta dada». En tot cas, la Viquipèdia il‑lustra la dicotomia: cultura plebea gratuïta i cultura elitista de pagament. L’Enciclopè-dia Britànica és de pagament i és seriosa, la Viquipèdia és plebea i gratuïta.


A A A escull font68

Rosa Llop

Després, el tema famós de la interactivitat. Això es va assajar, abans que als llibres, a la televisió. I va fracassar. La gent podia vo‑tar a les telenovel·les si els protagonistes es casaven o si es posaven les banyes. Vostès s’imaginen Hamlet casant‑se amb Ofèlia? Quina catàstrofe! Això és la interactivitat mediàtica popular. A mi m’agrada que m’expliqui històries la gent que en sap ex‑plicar. Es digui Hemingway o Fritz Lang, no el botiguer de la cantonada.

Rosa Llop: Quins són els elements d’hi‑permèdia que podrien tenir sentit en el futur el llibre electrònic?

Álvaro Sobrino: Jo, com he dit abans, no hi crec gaire en això. Sí que és cert que, puntualment, hi ha lloc per a tot. Dins del món del llibre infantil hi ha aquests lli‑bres que els obres i s’aixeca el castell. N’hi ha, sí, però no són ni el 5 % dels llibres que es venen. Jo no dic que això (inclou‑re vídeo, sons, interactivitat...) no hagi de funcionar per a determinats reductes. Jo crec que potser el que sí que pot influir en no haver‑hi paper són, en determinat tipus de lectura (ja no vull parlar de llibre), elements que en el paper són impossibles. Com per exemple la modificació. Ho veiem cada dia als blocs. Un bloc no deixa de ser un llibre. És més, és el procés que tots els que hem escrit un llibre hem fet alguna vegada: escriure una miqueta cada dia. Jo crec que aquí és on pot ha‑ver‑hi alguna cosa. En no estar vinculat a un suport físic podem jugar d’una altra manera amb el temps. El lector fins a cert punt pot interactuar. Ara, per un proble‑ma dels que han muntat aquest negoci, estem descarregant‑nos llibres tancats.



DEBAThi participen:

Román GubernSantiago EximenoÁlvaro Sobrino moderadora:

Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


69

D’aquí a poc, espero, els llibres seran al núvol. I si l’autor es va equivocar en al‑guna cosa, ho podrà corregir i, la propera vegada que tu obris el llibre, això ja estarà corregit. Això sí que obre un joc que no existeix en el llibre.

Santiago Eximeno: El que esmentaves abans de «tria la teva pròpia aventura» i tot aquest tipus de coses són experiments hipermèdia que fa vint anys que es fan. Hi ha llibres de tot tipus traslladats a HTML, a webs, intentant buscar això, i no són rellevants. No crec que el camí vagi per aquí, més enllà de l’experiment. Sobre això dels «llibres al núvol», sí que hi ha moltes possibilitats, no només que l’au‑tor pugui corregir el llibre, sinó que també que el lector pugui modificar‑lo: el que anomenem un marcador social. I si deu mil persones han marcat un paràgraf, tu podràs baixar‑te el llibre sense res o amb les marques que la gent hi ha anat fent. En una obra literària segurament no t’interes‑sarà, però en un llibre d’assaig o teòric sí que té un cert interès.

Román Gubern: Volia fer una mica d’au‑tocrítica sobre el que he dit abans. Jo sóc usuari de la Viquipèdia, el que passa és que he consultat la meva pròpia entrada. Si jo, en un moment donat, vull saber una dada, quin any va néixer Jean‑Paul Sartre o Tirso de Molina, no m’aixeco a buscar el volum, consulto la Viquipèdia. El que sí que faig és, com que amb la Viquipèdia sóc molt desconfiat, quan vull aprofundir una mica més en la consulta, consulto la ver‑sió francesa i l’anglesa. I les contrasto. És veritat que la cultura gratuïta és poc fiable, perquè no té filtres, però reconec que el

destí natural de tot el que és obra de refe‑rència i obra de consulta és el ciberespai. Umberto Eco ha anat modulant la seva postura respecte al ciberespai. Primer va dir: «Internet és una gran llibreria desor‑denada». Quan ho va dir era veritat, no‑més hi havia dos cercadors i no eren gaire bons. Però també ha dit que, quan un bus‑ca una bibliografia sobre un tema precís i li apareixen mil títols, és com si no n’hi aparegués cap. Tenir mil títols en una bi‑bliografia de consulta és com no tenir‑ne cap. Novament, la selectivitat discrimina‑dora. La intel·ligència de l’usuari per saber discriminar que, d’aquests mil títols sobre un tema, n’hi ha vint de rellevants. No fa gaire, vaig parlar d’aquest tema amb Jorge Wagensberg, que és físic. Jo busca‑va alguna cosa a Internet i no la trobava; després vaig parlar amb ell i em va dir una frase brillant: «Internet és millor per pla‑nejar que per aterrar».

Rosa Llop: Enllaçant amb el tema que ha tret Román Gubern de la «selectivitat distribuïdora» i amb el dels «marcadors socials», m’agradaria que debatéssim una mica sobre si estan desapareixent els lli‑breters (sembla que sí), i tenint en compte que ells podien tenir aquesta tasca selec‑tiva, qui us sembla que en el futur podrà substituir el llibreter?

Santiago Eximeno: Jo crec que les dues figures que, pràcticament, desapareixeran són la llibreria i la distribuïdora. S’inten‑ta mantenir la distribuïdora a Internet, a través de vells esquemes, però la distribuï‑dora, més enllà de grans best-sellers i grans editorials, desapareixerà.


A A A escull font70

Al fons de la fotografia, d’esquerra

a dreta: Álvaro Sobrino i Santiago

Eximeno

El llibreter, igual. Es perdrà el plaer d’en‑trar a la llibreria, fullejar, cercar, consultar el llibreter. Depenent de com evolucionin les editorials, hauria de recaure el pes en els usuaris, en les xarxes socials o en una espècie d’editorial 2.0 o autor 2.0, que en diuen ara. El pes de la valoració del llibre hauria de caure en els usuaris que el van comprant. Perquè, al final, funcionarà així. Serà una puntuació de llibre en la qual la gent es deixarà guiar pels comentaris molt més enllà de les crítiques. Crítiques que, per exemple, no existeixen per al llibre digital. És un buit que s’haurà d’omplir i l’omplirà l’usuari amb les xarxes socials.

Álvaro Sobrino: Jo tampoc no sé quin serà el futur del llibreter. Crec que, a poc a poc, ens anirem adonant que no és el mateix tenir un llibre que llegir un llibre, o obtenir el dret a llegir un llibre. Si no existeix aquesta propietat, el llibreter no té sentit. Potser té sentit el bibliotecari, però no pas el llibreter. En el cas del llibre electrònic, no crec que hi hagi propietat. Aquesta és una altra de les mentides que ens han dit. Per què és tan complicat el tema dels DRM? Per‑què te’l puguis instal·lar en cinc aparells, però no el puguis deixar a un altre. I si et canvies d’ordinador, has de donar de bai‑xa el programa. Tot això és per defensar un concepte erroni: la propietat del lli‑bre electrònic. Però si no existeix aques‑ta propietat! De la mateixa manera que, quan sentim una cançó en Spotify, no hi ha propietat sobre aquesta cançó. La sen‑tim, ja està. I si volem tenir‑la, hem de comprar un disc. I si volem tenir‑la d’una manera espiritual, en la memòria, haurem d’anar a un concert.



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


71

Jo crec que amb la lectura passarà, una mica, el mateix. No té sentit establir un sistema de propietat en una cosa que, per sentit comú, no és necessària. Jo necessito tenir els llibres que m’he comprat per al meu Papyre? Simplement necessito que existeixin i que no me’ls tornin a cobrar quan els vulgui tornar a llegir. Jo, com que no crec en aquest concepte de propietat, em costa molt pensar que el llibreter hagi de tenir‑hi un paper. El llibreter, si s’ha de quedar en una quarta part, per als llibres de paper que se segueixin fent, doncs que es quedi en aquesta quarta part.

No té sentit establir un sistema de propietat en una cosa que, per sentit comú, no és necessària.Álvaro Sobrino

No té sentit establir un sistema de propie‑tat en una cosa que, per sentit comú, no és necessària. Simplement, necessitem que hi hagi els llibres i que no ens els tornin a cobrar quan els vulguem tornar a llegir.

Román Gubern: Hi ha una pel·lícula de Fellini, que es diu Assaig d’orquestra, on una nena li pregunta a la seva mare: «On va la música quan deixa d’escoltar‑se?». A la memòria. La llei d’usos i gratificacions té aplicaci‑ons atípiques, i els en posaré un exemple

molt pertinent: el cas del furiós comeback del disc de vinil, venjant‑se del CD. Apa‑reix el CD i es converteix en el protago‑nista del món de la música, en el suport musical per antonomàsia. Jo vaig estar a Boston el mes de maig, vaig anar a comprar i vaig constatar que no hi ha llibreries. Tampoc no vaig trobar cap botiga de DVD, excepte una d’especia‑litzada en cultura gai. Això és un debat rellevant en el que anomenem «nínxols culturals». En canvi, vaig entrar a dues bo‑tigues de discos de vinil, amb el glamour de les coses velles i passades de moda. Ja sabeu, el comeback del vinil, els valors afec‑tius i sentimentals, la nostàlgia... Una vegada li vaig preguntar a un catedrà‑tic de física de la universitat si era veritat una cosa que havia sentit dir, que encara que la qualitat del disc digital és superior, és més pobre en octaves. I em va dir que sí. Potser aquesta és una de les raons per les quals la gent prefereix escoltar vinil, tot i que és més vulnerable. Ho dic perquè, de vegades, la llei d’usos i gratificacions té arestes i racons inesperats.

Rosa Llop: M’agradaria afegir algun ele‑ment més a aquest debat sobre el futur paper del llibreter. Crec que realment ho té molt complicat amb això de la no‑pro‑pietat dels llibres. Però la funció del lli‑breter va més enllà, també té la funció de recomanar. En aquest sentit, i aprofitant l’anècdota sobre la botiga de DVD gai, m’agradaria dir que potser aquest llibreter d’una botiga especialitzada podrà recon‑vertir‑se seleccionant, recomanant, però d’una altra manera. Potser no amb unabotiga plena de llibres, però sí amb un bloc


A A A escull font72

Álvaro Sobrino

amb recomanacions. Jo sí que crec que, en aquest procés de digitalització del món del llibre, hi ha possibilitats per a tots els sectors. M’agradaria tornar al que comentava Ro‑mán Gubern del llibre com a objecte físic, que té una sèrie de valors que el llibre di‑gital no té i, per tant, serà difícil de subs‑tituir. Em refereixo a aquests valors sen‑sorials d’objecte diferenciat, únic, amb un disseny perfecte per al seu ús, etc. M’agra‑daria que penséssim, parlant d’aquesta llei d’usos i gratificacions, què pot fer que el llibre de paper s’extingeixi? Què pot tenir el llibre digital per fer que el llibre de pa‑per desaparegui?

Álvaro Sobrino: Jo no crec que hi hagi res capaç de fer desaparèixer el llibre. No ho sé, és com pensar què ha de passar per‑què a Itàlia es deixin de menjar espague‑tis. Home, sí, que desaparegui la sèmola de blat. Aquí podríem arribar a un punt en què no hi hagués gens de cel·lulosa al planeta, llavors desapareixerien els llibres de paper. És una grolleria, però abans ens netejarem el cul amb una pedra que deixar de fer llibres. No té cap sentit ser catastro‑fista. Entre altres coses, perquè això sem‑pre va més a poc a poc del que ens sembla. O sigui, que segurament aquest problema arribarà als nostres néts. Que es faran menys llibres? Doncs sí, és clar. Però quan jo era petit es menjaven perdius perquè en venien als mercats. I ara no venen perdius perquè n’hi ha molt poques. O cranc ibèric, que era boníssim. I ara et venen una cosa que en diuen cranc però no ho és. Això és l’evolució.



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


73

Román Gubern: Borges, en un dels seus contes, va escriure: «La funció dels prín‑ceps és cremar llibres i bastir fortificaci‑ons». És una frase una mica cínica. Quan diu «la funció dels prínceps» es refereix a la funció del poder. Tornem al que preguntaves i al tema dels «nínxols especialitzats». Evidentment, In‑ternet i, en general, les noves tecnologies el que han propiciat són els «nínxols espe‑cialitzats» de cultura: el fanzine, la revis‑ta underground, els còmics marginals, les ciberbotigues de videonostàlgia. El que sí que hem guanyat és una gran segmenta‑ció de l’oferta en diferents nínxols per a públic especialitzat. Com que els costos de manteniment d’aquestes botigues és molt barat, permet aquesta segmentació. Jo he comprat pel·lícules, de les quals no existien còpies, i les he acabat trobant en aquests nínxols per a fans. Les noves tec‑nologies potencien la capil·laritat de la cultura. Abans s’havia de crear un volum suficient de producte perquè fos negoci, perquè fos rendible. En canvi, les noves tecnologies permeten rendibilitzar ofertes molt especialitzades i, per tant, molt es‑casses. Per tant, afavoreix la diversitat. Jo fins i tot en algun llibre meu em referia a la «cultura intersticial» d’Internet, que per‑met ocupar els intersticis que deixa lliures la cultura dominant. Per «cultura dominant» em referia a la multinacional, spielbergi‑ana, homogeneïtzadora, Telecinco, vaja. Evidentment, la cultura dominant deixa nínxols perquè no són rendibles, deixa in‑tersticis desocupats. Una funció de la xarxa és crear nínxols per a aquesta cultura inters‑ticial. En això sí que té futur el ciperespai, per a la cultura alternativa i minoritària.

Santiago Eximeno: Jo publico llibres per a nínxols culturals, escric ficció mínima, ciència ficció. I en aquest camp hi ha lli‑breries a Internet, per exemple, que sobre‑viuen venent aquest tipus de gènere. Per què? Perquè el públic només compra en aquesta llibreria. Hi ha una llibreria, Ci‑berdark, que és l’exemple més important de llibreria electrònica en aquest sentit, i ara han saltat al llibre electrònic. Desapareixeran els llibres? Doncs no. Però, veient la literatura que hi ha dins el nínxol, sí que ajudarà al fet que desa‑paregui aquest 90 % que un escriptor de ciència ficció deia que era escombraries. Jo crec que, en paper, desapareixerà un 90 % de publicacions que no aportaven res. No tornarem a veure una edició mal traduïda d’una obra de Shakespeare en aquestes llibreries de saldo. Desapareixerà el con‑cepte de saldo. En aquesta part, sí que crec que ajudarà a existir el llibre digital, perquè les editorials veuran que no té sentit aquesta inversió econòmica que no va enlloc i que la po‑den reduir treballant amb llibres digitals. Sobretot amb clàssics, no tindrà sentit re‑editar‑los si ja són al núvol.

Román Gubern: La qual cosa pot donar una paradoxa, que és que el saldo passi a ser molt valorat per la seva raresa.

Rosa Llop: M’agradaria parlar ara de les oportunitats de l’escriptor amb la digita‑lització.

Santiago Eximeno: Terrible. És molt di‑fícil ser optimista amb la digitalització i el llibre electrònic. Hi haurà més percen‑


A A A escull font74

Santiago Eximeno

tatge per a l’autor, és inevitable. Hi haurà menys vendes perquè hi haurà una oferta grandíssima. A més, estem en una situa‑ció complicada amb els contractes literaris que hi ha ara mateix. Uns contractes que moltes vegades només es reserven el dret per vendre al teu país. Quin sentit té que el meu llibre estigui dins Amazon si no‑més el pots vendre a Espanya? És absurd. Aquesta mena de coses són les que fan que no sigui una bona situació per a l’escrip‑tor. Ha de millorar un cop també superem l’absurd de la defensa de la pirateria, que ara mateix es fica en els llibres. El sistema DRM, i aquest tipus de sistemes, no aju‑darà l’autor a vendre molts més llibres, ni molt menys. Ara, tot el que li compliquis a l’usuari a l’hora d’adquirir un llibre farà que se’l baixi piratejat sense cap problema.

El sistema DRMno ajudarà l’autora vendre molts més llibres, ni molt menys. Ara, tot el que li compliquis a l’usuari a l’hora d’adquirir un llibre farà que se’l baixi piratejat sense cap problema.Santiago Eximeno



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


75

Després, sabem que si Dan Brown treu un llibre, al cap d’una setmana està traduït i disposat perquè te’l puguis descarregar en qualsevol lloc de llibres piratejats. No obstant això, l’editorial el traurà dos me‑sos després, en una complicada operació de DRM en què t’has de baixar l’Adobe, instal·lar‑te’l en set equips i ser capaç de lle‑gir‑lo. No sóc positiu pel que fa a la super‑vivència de l’autor amb els passos actuals. Una altra cosa és aquesta figura de l’autor 2.0, aquesta autoedició encoberta, que pot ser la sortida. Reconvertir l’autor en edi‑tor, que l’autor treballi directament amb el maquetador, amb el traductor, amb el dissenyador. No cal passar per un inter‑mediari, per un editor. Però, és clar, això no funcionarà amb tots els autors. Ara ho estan intentant autors americans que te‑nen un nínxol de lectors molt ampli i sa‑ben que poden intentar aquesta aventura.

Román Gubern: Potencialment, la digi‑talització és una eina ideal per a l’autoe‑dició. Però el gran problema és donar a conèixer el nou títol al ciberespai, on hi ha milions i milions d’ofertes. Com ho dones a conèixer? Fins i tot el tema de la blo‑goesfera. La blogoesfera deriva dels diaris xinesos de la Revolució Cultural. Durant la Revolució Cultural xinesa, cadascú po‑sava un paper enganxat a la paret. I aques‑ta idea que cadascú posi un paper a la seva paret és l’origen teòric del bloc.

Jo comento un cas en el meu llibre. Quan el senyor Anasagasti al seu bloc, d’això fa més d’un any, va insultar el Rei (li va dir que era un dropo), el 99 % de la gent ho vam saber pels diaris, per la ràdio o per la televisió. Perquè aquests són gatekee-

pers, filtres que retenien aquesta dada com a rellevant i la donaven a conèixer. Aquí entra el tema del twisted flow of commu-nication. És a dir, que hi ha un gatekeeper que recondueix la informació matricial i la posa al mercat. Perquè, si no, d’això de l’Anasagasti se n’haurien assabentat qua‑tre persones. Als matins, les hordes no van ansiosament a llegir el que posa l’Anasa‑gasti al seu bloc.

Potencialment,la digitalització és una eina ideal per a l’autoedició. Però el gran problema és donar a conèixer el nou títol al ciberespai, on hi ha milionsi milions d’ofertes.Román Gubern Hi ha un altre tema, que és el de donar‑se a conèixer. Pots tenir el teu bloc, o el que vulguis, i ser el més guapo del món, però el problema és donar‑se a conèixer, obrir‑se camí en la jungla del ciberespai.

Álvaro Sobrino: Tradicionalment, en l’edi‑ció tal com s’ha entès sempre, la promoció del llibre era un treball que, bàsicament, consistia en el fet que l’editor posés diners


A A A escull font76




per a la promoció. I consistia també a acon‑seguir que l’autor, a canvi de no res, es cla‑vés una pallissa, durant dos mesos, signant llibres. Això sí que canviarà. Els autors sí que tindran un poder. L’autor podrà dir: «Jo cobro per signar llibres», o exigirà més diners. En el llibre electrònic, els contractes no tenen res a veure amb els percentatges d’abans. Aquí hauríem d’estar d’enhorabo‑na els autors i els editors, que seran els qui hi sortiran guanyant. Bàsicament, el que desapareix és el distribuïdor. Jo he editat un llibre del qual m’he quedatels drets en paper i a l’autor li he dei‑xat els drets en digital. Ell es queixa que ha venut poc, jo he venut molt. Per què? Perquè ell ha fet una feina a base d’es‑criure en un bloc, d’atendre els lectors i d’obrir‑se un perfil a Facebook. Però al final, la gent ha comprat el llibre de pa‑per. Potser en aquest punt els editors ens hauríem de plantejar: «Ens desempalle‑guem del llast de la distribució? Tornem a pactar amb l’autor». Crec que tots dos hi sortiríem guanyant.

Santiago Eximeno: Cory Doctorow, que se suposa que és qui va revolucionar l’edi‑ció digital, parlava que s’havia de ser crea‑tiu a l’hora de buscar nous contractes amb els editors. Perquè ja no s’hi val només que es quedin amb el contracte dels drets en paper, sinó que s’hauria d’intentar tro‑bar formes diferents de negociar perquè l’autor surti beneficiat de tot això. És cert que la distribuïdora tendeix a desaparèi‑xer, però jo totes les llibreries que conec que treballen a través de Libranda o que treballen directament es queden amb un percentatge. La llibreria Ciberdark s’està quedant amb un 20 o un 30 %, no sé que



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


77

es deuen quedar les altres. I les editorials tendeixen a muntar les seves pròpies lli‑breries. Això a l’autor tampoc no li aporta res, perquè l’autor és qui s’obrirà el compte a Facebook, al Twitter, i qui es relacionarà amb tothom, fent un treball que abans fe‑ien les editorials. És complicat veure fins a quin punt això ho hauries de negociar amb l’editorial i quedar‑t’ho tu.

Torn de preguntes

Membre del públic: Moltes vegades el que ens desenfoca els debats és que parlem d’un sol tipus de lector, d’un sol tipus d’usuari. En realitat, hi ha diversos tipus d’usuaris idiversos tipus d’ús. És a dir, qualsevol de nosaltres podem ser, en algun moment, lec‑tors plebeus o lectors d’elit, perquè estem en situacions diverses. Això pot fer fins i tot estranys amics del llibre electrònic. Per exemple, és una especulació, el llibre de tin‑ta digital pot afectar d’una manera bastant clara els best-sellers. Perquè són llibres en els quals la gent no busca totes aquestes quali‑tats del llibre objecte. D’altra banda, el llibre digital és un instru‑ment fonamental per al treball acadèmic. Perquè si un està escrivint una tesi i ha de llegir un capítol d’un llibre, no es compra‑rà aquest llibre a Amazon i esperarà que li arribi un paquet al cap de quinze dies, quan el pot tenir fent un clic i continuar treballant. Aquí hi pot haver un contrast de tipus d’usos o usuaris on la tinta digital adquireixi un protagonisme immediat. En canvi, en altres franges intermèdies la gent pot preferir tenir un llibre de referència i, per tant, comprar‑lo com a llibre objecte.

Román Gubern: Això avala la teoria dels usos i les gratificacions. Una mateixa per‑sona pot ser plebea i elitista, segons les seves circumstàncies. No som unidimen‑sionals, som proteics, unes vegades volem llegir una novel·la d’evasió policíaca, i d’altres, Kant. M’ha sorprès això que has dit que el teu llibre a Amazon només es podia comprar


A A A escull font78

D’esquerra a dreta: Álvaro

Sobrino i Santiago Eximeno

des d’Espanya. Jo he comprat edicions franceses i americanes sense cap problema.

Santiago Eximeno: No totes les edicions surten per a tots els públics. Hi ha alguns llibres que només surten directament per als Estats Units i que és impossible adqui‑rir. No és la norma, ni passarà amb un llibre de Dan Brown, però sí amb altres llibres. Sobre la desaparició del best-seller, jo crec que sí que seguirà viu perquè oblidem que el best-seller també és el llibre regal. El llibre que es compra per regalar. El llibre regal sí que seguirà existint. Quan tu ti‑res 600.000 exemplars d’un llibre de Dan Brown, saps que no se’l llegirà ningú, però que serà a totes les llibreries. És important qui el compra i per a què es compra. Si compres un llibre a l’any, no et compraràs un e-reader. Jo crec que això també s’ha de tenir en compte. Un lector d’e-reader ha de ser lector d’un nombre de llibres a l’any prou alt perquè li compensi la inversió.

Román Gubern: I el llibre luxós de regal, el de làmines, el de les papallones... El lli‑bre luxós de regal és un llibre objecte, mai més ben dit, i aquest no s’extingirà mai.

Rosa Llop: La qual cosa ha de tranquil‑litzar bastants dissenyadors presents aquí.

Membre del públic: Aquí parlem, tota l’estona, de la preocupació d’on anem amb els nous suports. Però jo crec que ens estem oblidant de la lectura i dels lectors. En reali‑tat, per les xifres i les enquestes, sembla que cada vegada hi ha menys lectors i que les noves generacions llegeixen menys. Jo volia preguntar: en què beneficiarà, o si benefici‑arà, el format digital l’augment de lectors?



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


79

Román Gubern: La teoria clàssica, gene‑ralment admesa, és que les aules digitals de les escoles estan formant nous lectors amb hàbits diferents. Un pot tenir dubtes sobre aquesta teoria oficial que les aules digitals estan creant noves generacions que tenen com a suport natural de lectura la pantalla. Fins i tot han esbroncat Ma‑ragall perquè aquest any no ha distribuït tots els ordinadors per a les aules. Això hauria de ser, efectivament, el planter. De fet, entre la gent jove, de quinze o setze anys, la pantalla és una superfície de co‑municació multiusos. Per lligar, per xate‑jar, per veure‑hi porno, per a tot. Hi ha un concepte dins la cultura adoles‑cent que és la cultura del dormitori. I aquí hi ha una dada rellevant: la cultura dormi‑tori, als Estats Units, ja no té televisor. Té telèfon mòbil i té pantalla. Vostès saben que hi ha una pràctica que és que els joves xategen mig despullats per veure’s bé i per ponderar‑se. Llavors, el canvi dels hàbits de comportament és molt gran. I no parlo dels hackers que es passen dotze hores davant la pantalla i només mengen fast food, sinó que la cultura adolescent és una cultura que pas‑sa per la pantallització al dormitori. I això crearà lectors de llibres, crearà cultu‑ra o crearà cultura xiclet? Jo en dic cultura «xiclet per als ulls», com Telecinco. En tot cas, gran pregunta. Això crearà usuaris de «xiclet per als ulls» o crearà, efectivament, gent inquieta que buscarà informació? En fi, és un fenomen emergent i, com tots els fenòmens emergents, és ple d’interro‑gants. Però se suposa que el futur de les masses lectores s’està forjant a les aules i als dormitoris del primer món. I subratllo primer món.

Álvaro Sobrino: Torno al que deia abans, escoltem els lectors. Jo tinc un amic que en coneix un que té una dona que llegeix molt. I un dia la dona li va dir: «Aquest estiu llegiré tots aquests llibres», i li va fer una llista de llibres digitals. Al pobre paio li va tocar anar a buscar‑los on va poder, al costat fosc, es va ficar en fòrums... Als fòrums de lectors de llibres digitals, per descomptat, el primer tema és «quin apa‑rell em compro?» I el següent, «algú ha trobat aquest llibre que busco?». El tercer tema recurrent, molt semblant al segon, és «com es canvia de format?». És a dir, la gent vol aconseguir un text, i el que està en PDF passar‑lo a ePub, i el que està en ePub a un altre format... Llavors, els edi‑tors hem de saber veure com és el mercat, no podem pretendre que el mercat s’adap‑ti a nosaltres. El que no podem donar és un producte que no es pot reformatar, que no es pot passar d’un format a un altre. Tot per l’excusa de «defenso el que és meu». No, el producte hi és igualment. Al final, l’home només va trobar vint‑i‑set dels trenta títols de la llista, i eren llibres dels que tothom llegeix.

Els editors hem de saber veure com és el mercat, no podem pretendre queel mercat s’adaptia nosaltres.Álvaro Sobrino


A A A escull font80

Román Gubern

Hem d’escoltar els lectors i saber què vo‑len. Estic convençut que ho estem fent molt malament. Algú preguntava: «Per‑drem lectors?». No, en guanyarem mol‑tíssims. S’escolta menys música des que existeix l’MP3? No, tots escoltem, sobre‑tot, molta més varietat de música. Abans et compraves un disc i l’havies d’escoltar molt, ara escoltem molta més música. La lectura i la cultura hi sortiran guanyant. Que siguem capaços els autors, els editors, els dissenyadors, els distribuïdors i els ve‑nedors de treure’n diners... doncs haurem de fer‑ho millor. Per acabar, només un detall sobre el cas de la dona del conegut del meu amic. Quan busques els textos, t’apareixen en dife‑rents formats (.doc, PDF, ePub...). Doncs aquesta senyora el que fa és que tot el que troba ho bolca en una pauta de PDF a la mesura del seu aparell en la tipografia que a ella li agrada i es fa el seu llibre de luxe. Una de les coses que el conegut del meu amic ha vist, i és una tendència dels últims mesos, és que comença a haver‑hi PDF de sis polzades. Vol dir que algú s’ha mo‑lestat a maquetar‑los a sis polzades. Cosa que, al pis de dalt, els editors ni ens ho plantegem. En canvi, els usuaris sí que ho demanen, perquè s’ho treballen ells i, des‑prés, ho comparteixen. O sigui que hem de ser una mica llestos. Però jo no pateixo per la lectura, pateixo pel nostre negoci.

Rosa Llop: Jo només voldria afegir una cosa respecte d’aquest tema dels lectors. Crec que des que tenim més accés a la informació i a Internet hi ha més lectors. Més que fa quinze anys, sens dubte. Per‑què som més capaços de buscar informa‑



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


81

ció, llegim correus, blocs... Passem el 20 % del dia treballant i la resta llegint. Crec que els futurs lectors seran molt més exigents amb la qualitat del que se’ls ofe‑reix. Remetent‑me a aquesta idea que la digitalització ens està transformant com‑pletament la manera com ens movem, m’agradaria dir que som un tipus d’usu‑aris que som capaços de fer un munt de coses alhora. I, de fet, ens agrada llegir un correu mentre treballem i, alhora, parlar per telèfon. Aquest comportament multi-tasking, evidentment, es reflectirà en la manera en què llegiran els futurs usuaris. Ens costa molt més concentrar‑nos per llegir un text llarg i espès. Llavors, aquest text llarg i espès haurà de ser molt més in‑teressant que el que era fins ara per captar la nostra atenció durant tres hores.

Membre del públic: Jo crec que tenim un problema, i és que els joves no llegi‑ran. Em fa la sensació que estan massa acostumats a xatejar, a frases curtes i mal escrites... Estem creant una generació que potser està molt acostumada a mirar l’or‑dinador i el mòbil, però jo tinc els meus dubtes de si, realment, llegirà llibres. Us veig molt optimistes. Aquest país, de tota la vida, som dels que menys llegim a escala europea. Llavors, això que es llegirà més..., potser sí, però amb quina qualitat, amb quina concentra‑ció. També veiem que els nens no se saben concentrar, no aguanten una hora de clas‑se. Jo tinc força dubtes.

Álvaro Sobrino: Jo, en la meva adoles‑cència i en la meva joventut, vaig trepitjar molta biblioteca. He llegit molt de biblio‑

teca. Fa quinze anys que no trepitjo una biblioteca, em compro els llibres. És a dir, això que explotarà la lectura, però a veure com. A mi, aquesta explosió de la lectu‑ra només em fa pensar que són lectors de futur. Aquest estiu, a la piscina veia una colla de gent jove llegint. Vaja, que sóc optimista.

Román Gubern: Hi ha un fenomen que em sembla digne de reflexió. Per llegir Guerra i pau o l’Ulysses de Joyce, t’has de posar un xip, has de fugir del coixí, del shorting. Per llegir Guerra i pau t’has de dir: «Aquest estiu llegiré Guerra i pau, si no, no la llegeixes. Jo, en això, estic amb tu que hi ha un tipus de cultura que va nèixer en altres èpoques on no hi havia les presses d’ara. Però la moda del shorting, que és abreujar, retallar, s’imposa. Una cosa que mereix reflexió és que l’entorn tecnocultural en què vivim afavoreix el shorting, que va començar amb el fax i va continuar amb els SMS. Els adolescents han creat un sociolecte per als SMS, que és usar la k en lloc de «que» i totes aquestes coses. Mereixen una reflexió els temps de la cultura del segle xix, que són diferents dels temps vitals i laborals actuals.

Santiago Eximeno: Ara donaré una opi‑nió més negativa. Jo he editat fanzines i revistes per a aficionats. Abans, quan edi‑tàvem aquestes revistes, la gent comprava el fanzine, procurava llegir el que s’havia publicat i intentava enviar‑te alguna cosa en aquesta tònica. Ara és molt comú... Per exemple, nosaltres portem una revista de teoria de la literatura, que es diu revista Hélice, orientada a gèneres fantàstics. De


A A A escull font82



llibre electrònic

tant en tant, ens envien relats per publi‑car i nosaltres només publiquem assaigs i articles.

Román Gubern: Això no contradiu el que he dit jo.

Santiago Eximeno: Jo també crec que no s’està deixant de llegir. De fet, crec que es llegeix molt més. Però potser el que hem de fer tots és adaptar‑nos a com es llegirà en el futur. I això que s’ha dit que els llibres de con‑sulta haurien d’estar en línia, jo també ho crec, però s’ha de canviar la qualitat, s’ha de donar alguna cosa extra. Per exemple, la Viquipèdia. S’ha de dissenyar amb un valor afegit, amb interactivitat, amb ac‑tualitzacions... No creieu que si unim tots aquests elements fomentarem aquest interès?

Membre del públic: Una cosa és pujar continguts de qualitat a la xarxa, que això és evident que és necessari. De fet, el que es consulta més és la Viquipèdia, proba‑blement per dos motius. El primer, per‑què és lliure, és gratuïta i és oberta. I el segon motiu és perquè és la primera cosa que acostuma a sortir quan fas una cerca a Google. Aquest és un motiu molt impor‑tant i que acostumem a menysprear. Jo estic convençuda que si l’Enciclopèdia Britànica estigués oberta a Internet i tin‑gués prou enllaços per sortir la primera quan fas una cerca a Google, enfonsaria a la Viquipèdia. La Viquipèdia té moltes deficiències perquè és una enciclopèdia col·laborativa. Evidentment, a la Viquipè-dia hi ha un munt d’errors. Ens oblidem



DEBAThi participen:


Rosa Llop

––––––––––––––––––––––––––––––––


83

d’això que és la primera que surt quan fas una cerca. Per què? Segurament perquè no hi ha competència. El que han de fer les editorials és posar els seus continguts, de qualitat, oberts, a Internet, i buscar altres sistemes per fi‑nançar‑los.

Álvaro Sobrino: El problema és que els autors i els editors hem de menjar d’algu‑na cosa. Hi ha fórmules, això és clar. Parlàvem de com el disseny pot fer cos‑tat a aquests continguts, però jo crec que les limitacions les posen els aparells. Els e-readers són panells de cafetera, és ver‑gonyós. Són aparells dels anys noranta pel que fa a presència, a interactivitat, a inter‑fície... Crec que tots els agents ho hem de capgirar, això. Però insisteixo, crec que el problema, de moment, està en l’aparell, el dissenyador tampoc no pot fer gaire més amb el que hi ha. És molt difícil fer un format estàndard que funcioni en tots els aparells d’una gent que no es parlen entre ells. Només estan pendents de «si serveix per a Movipocket, que no serveixi per a ePub». Afortunadament, els diners tenen molt poder, però el sentit comú, de vega‑des, els supera.

Rosa Llop: Per tancar aquesta sessió, m’agradaria que ens quedéssim amb aquesta idea que el llibre electrònic s’ha de definir, i que cal fer un esforç entre tots per obrir la nostra ment i dissenyar un fu‑tur molt més ric.

Román Gubern: Jo també afegiria que el futur del llibre és plural.


A A A escull font84


85

EL SECTOR EDITORIAL DIGITALITZAT: QUINS SÓN ELS PROSI CONTRES?

Sessió 3


A A A escull font86

Silvano Gozzer: Crec que abans ens han parlat molt del futur de l’edició. Jo intentaré parlar del present de l’edició, perquè veieu la visió que pot te‑nir un editor de com s’està transformant el sector. I quins són els canvis que està impulsant el para‑digma digital. Intentaré ser molt pràctic i, això sí, parlaré des de la meva perspectiva. El llibre electrònic ha arribat, és una de les poques coses segures que podem dir ara mateix. Fins a quin punt ha arribat, això no ho podem dir amb certesa. Ens estem preparant per a les conseqüèn‑cies que pugui tenir. Podríem dir que el tret de sortida a Espanya, encara que els dispositius ja es venien fa tres o quatre anys, va ser Libranda. Fins a Libranda la gent no sabia què era un llibre electrò‑nic, i segurament continua passant. Del primer que parlaré és de la diferència entre llibre electrònic com a dispositiu o com a contin‑gut. En aquesta exposició parlarem de contingut, de llibres electrònics que poden ser llegits en un dispositiu. Potser als editors no ens hauria d’im‑portar tota la discussió que pot haver‑hi sobre els aparells: si són bons, si són dolents, si reflecteixen o no, etc. La feina d’un editor és proveir de con‑tinguts el públic. I com a tal, no ens hauria d’im‑portar en quin dispositiu vol llegir el públic. Si la gent és lliure de triar on vol llegir, la meva feina és fer‑li arribar el contingut al dispositiu que ha triat. A un editor, i si m’apures a un dissenyador, hauria de ser‑li igual.

PONÈNCIA

Silvano GozzerEditor al Grupo Santillana i consultor edi-torial. Coautor del bloc Anatomia de l’Edició

Què suposa per al sector editorial

l’arribada del llibre electrònic?

Quins són els principals riscos i

oportunitats d’aquest format?

Jo tinc una visió relativament pessi-

mista sobre el futur del món edito-

rial, sobretot tenint en compte com

s’està plantejant el tema digital. La

irrupció d’aquests nous ecosiste-

mes són més una amenaça que

no pas una oportunitat per al món

editorial. Per què? Fonamental-

ment, perquè parlem de la formació

d’un algorisme nou de producció, de

distribució, de consum, que el món

editorial no coneix ni té les habili-

tats per afrontar-lo. Des d’aquest

punt de vista, el que planteja la si-

tuació actual és si la indústria serà

capaç de veure aquests canvis com

una oportunitat. Jo crec que no.


SESSIÓ 3.El sector editorial digitalitzat: quins són els pros i contres?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inMANUEL GILcoautor del llibre el nuevo paradigma del sector del libro, escriptor fix d’articles a la revista texturas i director comercial de siruela


87

Silvano Gozzer

La feina d’un editorés proveir de continguts el públic. I com a tal,no ens hauria d’importar en quin dispositiuvol llegir el públic––––––––––––––––––––

Parlem de riscos del llibre electrònic. El primer és la desactualització. El llibre electrònic ha revelat les costures, o les pròpies vergonyes, que tenim dins les editorials. Tots tenim equips vells, tots tenim programes molt antics i tenim personal que no està actualitzat a l’última. La majoria dels editors desconeixen de què parlem quan parlem d’un llibre electrònic. Llavors, el llibre electrònic ens ha enfrontat a un problema que arrossegàvem des de fa temps, que és, precisament, la desactualització. Estàvem an‑quilosats, el nostre model de negoci canviava molt poc. I no calien grans inversions en tecnologia ni en formació del personal. Era un treball molt artesà, realment. És clar, quan ens enfrontem a la nova rea‑litat del llibre electrònic, tenim aquest problema. El primer és actualitzar‑se. Després, la resistència al canvi. Això ens ha enfrontat molt i es pot veure en aquest tipus d’esdeveniments. No hauria de ser així, però és normal, en qualsevol gran estructura empresarial hi ha resistència al canvi. Fa molts anys que treba‑lles d’una manera amb les teves manies i els teus serveis. I, de sobte, t’enfrontes amb el fet que hi ha una proposta per canviar, i el canvi és fort i radical. Ja no podràs fer‑ho amb les teves manies, t’hauràs


A A A escull font88

d’adaptar a una sèrie d’estàndards i ser competitiu en un entorn nou. La reconversió: el llibre electrònic ens obliga a reconvertir‑nos. Si volem participar i entrar en aquest incipient mercat hem de reconvertir‑nos. Els models d’edició que fins ara hem aplicat ja no serveixen. Haurem d’aplicar altres fluxos, altres processos, altres directrius que ens permetin ser eficients i competitius en aquest entorn. Després, inversió. Els llibres electrònics no són de franc. Realment, quan t’enfrontes a la problemàtica del llibre electrònic, la veritat és que costa diners. I, segons la grandària de l’editorial, pot costar‑ne molts o pocs, però en costa. Hi ha un problema fo‑namental. A un editor, les estadístiques li diuen «ara mateix, el que hi ha és un 2 % dels teus lectors amb llibre electrònic». I mirem els informes de compra de llibres, que diuen que només el 25 % de la po‑blació compra llibres. Amb aquest 25 % i aquest2 % et surt una massa molt petita de públic. A més, la majoria d’aquest 25 %, quan diu que compra llibres compra el premi Planeta i el seu finalista. Doncs el mercat s’ha reduït encara més. Per tant, has d’invertir en alguna cosa que no saps realment quan en recolliràs els beneficis. I això és arriscat. L’aversió al risc és una cosa intrínseca a les grans empreses. Per això, ara mateix els qui haurien d’estar liderant el digital són els petits editors, que són els qui tenen flexibilitat a l’hora d’abordar el repte i po‑den enfrontar‑se a un mercat petit. En tot cas, això té una mica de trampa. És cert que el mercat és petit, però és petit si només penses en el llibre físic. El mercat només és petit «en comparació amb». Si tu et vols enfrontar al digital, oblida’t del llibre físic i repensa el teu model. Per exemple, aquí tinc un mercat d’un potencial de mig milió d’habitants. Vegem si sóc capaç de seduir una porció d’aquest mercat que hi ha i fer‑li

Segons el meu parer, el 70 % de les

editorials que coneixem sucumbi-

ran davant d’un ecosistema que no

controlen, que no dominen i que no

tenen les habilitats per afrontar-lo.

Una de les conseqüències del llibre

electrònic és l’aparició de l’anome-

nada impressió per demanda. Qui-

nes conseqüències implica aquesta

modalitat per a les editorials?

La impressió per demanda és una

font de negoci nova que hauria de te-

nir efectes molt bons sobre la indús-

tria editorial. I tard o d’hora, la indús-

tria editorial haurà d’abordar aquest

tema. No té sentit, en un mercat

hiperfragmentat com el d’ara, treure

tirades de 1.500 exemplars quan

qualsevol director comercial sap que

el primer any en vendrà 250 o 300. I

haurà d’amortitzar aquest llibre en

cinc, sis o set anys.


SESSIÓ 3.El sector editorial digitalitzat: quins són els pros i contres?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inMANUEL GIL


89

D’esquerra a dreta: Silvano

Gozzer i Álvaro Sobrino

una oferta que li pugui interessar. Això no ho po‑deu fer si no coneixeu aquest mercat; òbviament, si no coneixeu aquest mercat latent, no podeu atacar‑lo. Ara mateix no és el mercat dels llibres físics. Que algú compri un llibre en digital no vol dir que, necessàriament, l’hagi de comprar en físic, no és una equació tan perfecta. Simplement és un nou mercat, gent que llegeix en un format diferent. Finalment, les intermediacions. En un entorn digi‑tal, probablement no tots els participants de la ca‑dena poden ser‑hi, no tots són necessaris, ni tan sols els editors. De fet, perquè existeixi el sistema edito‑rial només cal un productor, un escriptor i un lector. I ja tens tota la cadena necessària. A més, Internet et dóna la possibilitat que aquests dos es connectin. Ara molta gent pot intervenir al mig, però per a això, què ha de fer? Aportar alguna cosa a aquesta relació existent. Si, com a editor, puc intervenir en la relació entre l’escriptor i el lector, és en la mesura que jo aporto alguna cosa a aquesta relació. «Jo sóc capaç de lliurar un millor producte que el que et podria lliurar l’escriptor, sóc capaç d’oferir alguna cosa, comunicació, sóc capaç d’oferir solucions tec‑nològiques per fer‑te la vida al més fàcil possible». De la mateixa manera, poden entrar més agents. És en el que s’ha basat Amazon: «Jo els ofereixo tant valor als meus lectors que ells em permeten a mi participar en el mercat». Ara parlem de les oportunitats del llibre electrònic. La primera és la innovació. Innovar sempre és bo, obliga la gent a ser creativa. I només a partir de la creativitat et pots diferenciar de la competència. S’ha de ser diferents, s’ha de pensar diferent. Al final, tu estàs competint en un mercat molt sobreexplotat, amb molts agents i molt semblants a tu. Internet t’obre la porta a diferenciar‑te i el llibre electrònic també. Sobretot en aquests estats tan primerencs en què tot està per descobrir i per inventar. Cada vega‑da que assisteixo a algun esdeveniment com aquest, algú dóna una idea sobre un llibre possible. Això


A A A escull font90

és bo, la innovació ens permet aquests nous pro‑ductes. Crear nous productes és part de les opor‑tunitats del llibre electrònic. L’entorn digital és gai‑rebé il·limitat, podem crear tots els productes que se’ns acudeixin, hi ha eines per fer‑ho gairebé tot. Tenim un nou mercat. Internet va ser la gran es‑perança. El sector editorial sempre es diu que està en crisi, sobretot les editorials petites. Què t’ofereix Internet? El llibre electrònic no et salvarà, però sí que és veritat que et brinda un nou mercat, un mercat més ampli. No cal que parlem només d’Espanya, podem parlar de tot Hispanoamèrica o del món sencer. Sobretot tenint en compte que sóc un petit editor que comercialitza productes mino‑ritaris per a uns quants que estan repartits pel món. El llibre electrònic em permetrà arribar a aquestes persones i portar‑los el meu producte. I això és una cosa que ja puc fer tenint els productes adequats i havent‑me anticipat a això. Puc comercialitzar el meu llibre arreu del món, i no només això, sinó també comunicar‑ho pertot arreu. Encara que això no em permeti vendre el llibre electrònic, potser la sola presència em permetrà vendre llibres físics. Potser una llibreria a Xile s’interessarà pel meu lli‑bre i es decidirà a fer una comanda. Una altra gran oportunitat és la modernització. En algun moment cal invertir en tecnologia, a ca‑pacitar el personal, cal assumir aquest repte. I cal afrontar‑lo, perquè això et permetrà ser més efi‑cient. Les tecnologies aplicades a l’edició, i quan parlo de tecnologia no només parlo del que es veu a fora, sinó també de les que s’apliquen a dins (ges‑tors de contingut editorial, sistemes de catalogació editorial...), et permeten treballar més ràpid reuti‑litzant el contingut. Això és una inversió que, al final, beneficiarà l’eficiència, i això seran diners. I finalment, reutilització. En efecte, el llibre elec‑trònic ens permetrà reutilitzar moltes més vegades el contingut i donar‑li nous usos i sortides. Abans

La impressió per demanda té els

seus pros i contres. Suposa, per

exemple, que quant a disseny i

colors, sobretot a les cobertes, hi

haurà unes limitacions. S’hauran

de fer dissenys molt més plans per

no haver d’imprimir per separat

interiors i cobertes. Però suposa

també que deixarà d’haver-hi llibres

exhaurits. És a dir, si es calcula que

al mercat espanyol hi ha 400.000

llibres disponibles, amb uns bons

models d’impressió per demanda

aquesta xifra podria canviar fins a

1.500.000 llibres disponibles.

La impressió per demanda, evident-

ment, és una oportunitat tremenda,

el que passa és que els editors

no estan entrant massivament en

aquest món.




91

Jornada La lletra digital. Reptes

i interrogants al voltant del llibre

electrònic

esmentaves que jo era al·lèrgic al preu fix; jo no ho he dit mai, això. Però és clar que en el llibre electrò‑nic encara és més absurd. Per què? Perquè si jo tinc un llibre descatalogat, he de donar‑li un ISBN amb un preu, però després hauria de poder abaixar‑ne el preu i fer‑ne el que vulgui. Però és que, a més, una editorial moderna no només fa això. En posaré un exemple que és molt clàssic: el dels llibres de cuina. Si jo he fet deu llibres de cuina, un entorn editorial de gestor de continguts em permetrà, si vull que el número onze sigui un llibre de postres, ajuntar totes les receptes de postres i muntar un llibre nou. I això gairebé només prement un botó. La màquina aplica totes les receptes a una maqueta predefinida i ja tens el llibre. Això es pot aplicar a moltes coses, com els llibres educatius o de diferents continguts, i aquesta reutilització, al final, comportarà beneficis per a l’editorial. En eficiència, temps i diners.

El llibre electrònicens permetrà reutilitzar moltes més vegadesel contingut i donar‑li nous usos i sortides––––––––––––––––––––

Ara parlaré del sector editorial davant el llibre elec‑trònic. La pregunta que em feien, concretament, és si el sector editorial estava preparat per al canvi tec‑nològic o repetirà els errors del sector musical. Es‑tem preparats? No, no estem preparats. Fer un llibre electrònic és un procés horrible, car, lent i bastant antipàtic. Llevat que ho facis des de zero. I encara fent‑ho des de zero, el procés és duríssim. No estem preparats perquè fa anys i anys que tre‑ballem amb un procés de producció lineal. Quan


A A A escull font92

arriba un fitxer el passo a un corrector, que el cor‑regeix i el passa a l’editor, després al maquetador. I això va fent una línia cap endavant tota l’estona. I finalment arribem a un arxiu que és el PDF, un arxiu per a impressió. Després, a part, volem fer un llibre electrònic d’aquest PDF. No estem prepa‑rats, i aquest és un dels grans problemes amb què ens hem enfrontat de cara al públic. Per això, quan hem tret els llibres electrònics han resultat cars. O quan hem intentat fer ofertes no hem estat pràc‑tics. «Però si un llibre no costa res», diuen. En la lògica empresarial els costos derivats d’un producte repercuteixen en el comprador. Estem disposats a adaptar‑nos al canvi? Jo crec que sí. Les editorials comencen a fer esforços per aprofitar aquestes oportunitats i modernitzar‑se. I canviar els seus processos cap a un esquema molt més modern i eficient. Ara estem imple‑mentant sistemes, per exemple, on el document Word que ens lliura l’autor el fiquem en un sis‑tema editorial, o fins i tot en una simple plantilla, i el convertim en un arxiu XML. A aquest fitxer XML li podrem posar una sèrie de metadades que, després, seran trobables per Google i el nos‑tre propi sistema. Ens permetrà trobar fragments del text. I aquest arxiu, que a més serà l’arxiu que s’ha de guardar, serà el gran valor de l’editori‑al. És un arxiu que pots utilitzar en molts siste‑mes i amb el qual pots inventar moltes històries. Després ens l’emportarem a un programa de ma‑quetació, del qual extraurem el llibre electrònic d’una banda i la maqueta Postscript de l’altra. I no només això. Aquest mateix arxiu podrem intentar utilitzar‑lo per a altres formats i el que se’ns acu‑deixi. Aquest disseny seria la clau perquè el llibre electrònic es fes d’una manera eficient i reduint els costos. I, realment, s’està invertint a fer‑ho. Superat aquest problema, la pregunta és: cometrem els mateixos errors que la indústria musical? Jo dic

Hauran de treballar més junts els

editors i els dissenyadors per adap-

tar-se a les noves demandes dels

lectors? És possible que es creïn

híbrids de dissenyadors i editors?

Si parlem del llibre electrònic

com el que prefiguren les noves

generacions, amb una combinació

d’imatge, so, enllaços..., la figura

del maquetador haurà d’entrar en

una via de reconversió i adquirir

una sèrie d’habilitats noves que en

l’actualitat no té. Que l’editor serà

un híbrid entre editor i dissenya-

dor? Hi haurà de tot, però jo, com

a nou patró laboral, no ho veig. Els

editors del futur hauran de dominar

molt el tema de com gestionar

comunitats, com inserir la seva

empresa dins d’una comunitat.

Aquí és on jo crec que pot haver-hi

un enorme valor afegit com a patró

laboral. Sí que és cert que hauran

de tenir un altre tipus d’habilitats,

però no crec en la idea de l’editor

«tres en un», que ho fa tot. En un

ecosistema de continguts gratuïts,

l’editor haurà de ser una mena de

consultor de tendències, de gestor

de comunitats, i haurà de delegar

el que són els processos de disseny

a professionals que siguin capaços

d’integrar imatge, text i so.




93

D’esquerra a dreta: Silvano

Gozzer i Álvaro Sobrino

que probablement, però és inevitable. Què té més si es cometen els mateixos errors? No es pot aprendre de les experiències alienes. Ens equivocarem perquè és lícit equivocar‑se. Ningú no sap què passarà, tothom fa servir dades diferents. Un et diu una cosa, un altre te’n diu una altra, generalment amb l’enfocament que l’interessa, com deia l’Álvaro. Per tant, no sabem què passarà. L’important per a una editorial davant una situació d’incertesa és preparar‑se per a tot el que pu‑gui passar. S’ha d’adaptar perquè, guanyi qui guanyi, el format que sigui, pugui afrontar‑ho amb garanties. Parlem molt dels errors de la indústria musical, però no solem dir quins són. Els donaré unes pinzellades del que, segons els especialistes, són els principals errors de la indústria musical, i els diré si els estem cometent o no. D’una banda, el gastat DRM. Segons sembla, la in‑dústria musical es va equivocar amb el DRM, però el van treure i no va passar res. Van perdre discos, van perdre quota, però ara tornen a créixer, ja està, no passa res. Els ha costat un munt de calés? Sí, però els canvis són així, ningú no els pot preveure. Una empresa gran amb molta gent, i estructures molt poc flexibles, no sabia com fer‑ho. I davant la por als artistes o als altres integrants de la cadena, doncs vam optar per usar el DRM. En el sector editorial també s’està aplicant el DRM. Quin és el problema del DRM? El DRM d’Adobe és un nyap, horrible, no funciona i és clar que entorpeix l’experiència de l’usuari. Ara bé, al‑menys ningú no es queixa, de moment, del DRM d’Amazon. Ni es queixen dels DRM dels iPhone o dels iPad. Són DRM més transparents, més re‑eixits, i que, segons sembla, a l’usuari el molesten menys. Amb això vull dir que ni defenso ni no defenso el DRM. Tu has d’intentar entrar d’una manera que no entorpeixi l’usuari. Si creus que el DRM és una bona solució, fes‑lo que no molesti la gent, i si no et funciona, treu‑lo.


A A A escull font94

El DRM és una cosa que no agrada a ningú, però, ara mateix, existirà perquè és l’única manera que tots els agents participin de la cadena. Si tu ets es‑criptor i et diuen: «Vendrem el teu llibre en digi‑tal, sense DRM, així que no et puc assegurar què passarà». Al final, vendràs cinc llibres, amb o sense DRM, així que tant se val. El mercat és tan petit, tan petit. A Espanya es publiquen 70.000 llibres de paper a l’any, i si fossin llibres electrònics tin‑dríem 70.000 llibres per a un mercat de 500.000 persones. Probablement compraran els cinquanta més venuts i els altres dormiran el son dels justos.

El DRM és una cosa que no agrada a ningú, però, ara mateix, existirà perquè és l’única manera que tots els agents participin de la cadena––––––––––––––––––––

En què més es va equivocar la indústria musical? Es va equivocar amb el Napster. Napster al seu dia va ser qui va donar el tret de sortida del que co‑neixem avui com a pirateria musical. Napster va ser una plataforma que va permetre la descàrrega de música. Al seu moment, Napster va intentar arribar a un acord amb la indústria musical perquè participés dels beneficis. La indústria musical va anar dient que volia el 90 % dels beneficis, Napster li va dir que no. Van anar a judici, va perdre Naps‑ter i la van tancar. Però els usuaris no van voler sa‑ber res més del tema i van començar a fer servir les xarxes P2P. Després s’han inventat altres xarxes i han seguit intercanviant música, independentment del que ha passat.

La digitalització del sector editorial

comportarà, entre altres coses,

l’expansió d’aquest sector a través

d’Internet. Possibilitarà aquest fet

la fragmentació del sector i, per

tant, crearà un mercat més divers?

El mercat ja està hiperfragmentat.

El que Internet aporta al mercat és

la possibilitat de satisfer-lo, perquè

ara no és del tot possible. Per què?

Perquè els llibres, en molts casos,

surten al mercat però no tenen

visibilitat. Satisfer un mercat hiper-

fragmentat fins a grans extrems és

molt difícil en el món analògic. No

obstant això, en el món digital no hi

ha llibres exhaurits ni llibres ocults,

tot pot ser visible. D’aquesta mane-

ra, com dic, Internet el que sí que

suposa és la possibilitat de satisfer

aquest mercat hiperfragmentat.




95

D’esquerra a dreta: Javier Celaya

i Ignacio Latasa

Per què va ser un error tancar Napster? Perquè va ser una inversió inútil. Dedicar esforços a això, po‑dent haver aprofitat el que més endavant sabem que van aprofitar, que són aquestes noves eines de música en línia que hi ha. Ho podien haver fet fa deu anys, pràcticament, i no ho han fet fins ara. Potser en aquell moment van perdre la fidelització dels usuaris. Un altre error va ser l’engany. La indústria musical ens va enganyar a tots. I és lícit, és una indústria, la seva feina és ensarronar‑nos. Per què ens va ensa‑rronar? Perquè ens feia creure que els CD costaven un munt de diners i després ens vam assabentar que eren baratíssims. I ens cobraven un munt de diners per aquests CD de vint‑i‑tants euros, i es queda‑ven tan amples. Després, ens vam assabentar que el70 % del preu se n’anava a una inversió en màrque‑ting desproporcionada per sobreexplotar productes de masses. Per què van perdre tants diners? Perquè havien po‑sat tots els ous en un sol cistell. «Tot ho invertirem en Backstreet Boys, N’Sync i aquests», «Els durem a Operación Triunfo fins al desgast absolut, vendrem totes les possibilitats que té això», «El nostre nego‑ci ha de ser vendre això a la massa». La clau de la indústria era el disc d’or i el disc de platí. Ara, per aconseguir un disc de platí s’ha d’aconseguir una tercera part del que calia vendre abans. Aquesta ob‑sessió per vendre moltíssim. Quin és el problema? Que quan jo enfoco tot el meu cuore de negoci a un sol producte, i aquest producte cau, què passa? Que entro en crisi. I a la indústria li ha passat una mica això. Quan ens vam assabentar de l’engany no ens va agradar, no ens van agradar les seves pràctiques i les penalitzacions. Finalment, la SGAE. És clar que és una de les ins‑titucions més impopulars del país. Tothom odia la SGAE. Tècniques de mafiosos, de perdonavides de barri, que van caure molt malament a la comu‑


A A A escull font96

nitat d’Internet. Tu demanes comprensió, però et comportes com un perdonavides amb les societats recaptatòries. Això, en termes d’imatge, és horri‑ble. Quan el que busques és la solidaritat del com‑prador, l’usuari, l’internauta, actuar amb aquestes pràctiques és dolent. Perquè tots els missatges que vas donant van criminalitzant l’usuari, titllant‑lo de malvat. Això no va bé a la xarxa, la indústria musical es va equivocar amb això. Les societats de recaptació són necessàries i el dret considera el cà‑non i tot això. I és just. El que passa és que no se’ls permet que es comportin com a perdonavides i que vagin a festes benèfiques i vulguin cobrar drets. S’ha de ser intel·ligent per fer aquestes coses. A l’altra banda tenim CEDRO, que per a mi és una associació transparent i exemplar. A mi em cauen molt bé, de debò. Ara estan desenvolupant grans estratègies de comunicació per estar més a prop de la gent. Però també han començat a llançar notícies de quant ha perdut la indústria en pirate‑ria, a llançar xifres escandaloses a l’aire. Això a la gent no li agrada, de seguida reaccionen dient «fals, mentida, d’on has tret aquesta xifra?». Si vols que la gent entengui el teu missatge, no l’enganyis. Sigues transparent i comprèn el llenguatge que manegen. Ara parlaré de la impressió per comanda. Tal volta la impressió per comanda no és una revolució, però pot ser una solució real i viable per a un mercat hiperfragmentat on he de vendre els llibres d’un en un. I a més, l’eficiència del llibre digital m’obliga a no cometre grans excessos, a no fer grans tirades que es quedaran en un magatzem. L’exemple genial de com funciona aquest sistema és Bubook. Tu vas a Bubook, entres a la seva pàgina, compres el llibre i, si vols, en dos dies el tens. El llibre no existeix, el llibre te l’imprimiran i te l’enviaran a casa teva. Ara mateix, per exemple, no hi ha la menor di‑ferència entre els interiors d’un llibre en blanc i ne‑gre digital o òfset. Una altra cosa són les cobertes.

Els llibres en el núvol. Es podrà dur

a terme o els drets d’autor seran un

impediment? Serà aquest el futur

dels llibres electrònics?

El núvol té grans avantatges i l’edi-

tor acabarà anant a aquest model,

en la mesura que són un guant per a

ell: li garanteixen que els fitxers no

es mouen, les possibilitats de còpia

són gairebé nul·les. Des d’aquest

punt de vista, ja hi ha una predis-

posició de l’editor a avançar cap a

aquest model. Té grans avantatges.

A mi em sembla un model superior

des del punt de vista tecnològic i

d’accessibilitat.

Jo no veig on és el problema dels

drets d’autor en el núvol. El núvol

serà un retoc dels models de ne-

goci. Avançarem en models de pa-

gament per visió, de tarifes planes,

de models de subscripció. Per tant,

l’autor percebrà un percentatge de

la facturació neta del que estigui

comercialitzant l’editorial a través

d’aquest procediment.




97

Enric Jardí

Però al lector, al final, quan busca un llibre descata‑logat tant li fa. El que l’interessa és accedir al con‑tingut. I això és una manera de satisfer‑lo. És veritat que, si algun dia arriben a conviure llibre electrònic i llibre físic, en igualtat de proporcions, segurament això serà un model que s’utilitzarà bastant. Sobretot perquè, al mateix lloc on jo vendria el llibre elec‑trònic, tindria l’oportunitat de vendre aquest mateix llibre físic. No estarà emmagatzemat en cap banda i sempre estarà disponible. I l’usuari, probablement, continuarà triant entre llibre electrònic i llibre físic. Tema següent: disseny editorial i llibre electrònic. Parlem dels canvis que hauran d’afrontar els disse‑nyadors. Jo també sóc dissenyador de llibres i treballo per a una petita editorial, Forcola. En dissenyo els lli‑bres, l’estratègia web i la imatge. Realment, dissenyar ara per a una editorial que pretén estar present, tant en paper com en digital, ofereix molts reptes. T’obliga a tenir en compte força factors. Jo n’he seleccionat tres que em semblen fonamentals i que em criden molt l’atenció quan plantejo el disseny d’un llibre. Primer és usabilitat i llegibilitat. En el disseny del llibre de paper la llegibilitat sempre hi ha estat, ti‑pografies i tot això. Ara cal pensar la llegibilitat en digital. Això és que el nostre llibre es llegirà petit. Potser, si tu vols participar fortament i activament en un entorn digital, et convé, per exemple, que, en petit, el títol es pugui veure. No dic que hagi de ser necessàriament així, només dic que és una cosa que s’hauria de pensar abans d’abordar el disseny d’un llibre que es vendrà en un entorn digital. Els llibres digitals, de moment, basats en EIM són tots en blanc i negre. Per tant, també hauràs de plan‑tejar una coberta i uns interiors que puguin fun‑cionar en blanc i negre. Per què? Perquè és l’única manera de garantir al lector una experiència prope‑ra al que volies. Si no, hauràs de posar una coberta genèrica horrible on, simplement, treuràs la que hi ha i en posaràs una en blanc amb el títol del llibre.


A A A escull font98

I després la usabilitat. Quan dissenyo, ho faig pen‑sant que potser el llibre es llegirà en digital. Sobre‑tot, el maquetaré pensant que el llibre serà digital. He de fer un llibre usable en acabar la meva feina. Això vol dir que he de ser molt responsable amb la maquetació, perquè crear el llibre electrònic des‑prés no només sigui el més fàcil possible, sinó tam‑bé per evitar que es colin errors per culpa teva. No pots forçar particions de línia i has d’intentar ser bastant pràctic en el disseny. Pràctic perquè pots canviar tots els estils i convertir‑los en digital en un altre. Si vols comercialitzar una cosa en elec‑trònic intentaràs, més o menys, tenir una idea de com quedarà en electrònic per afrontar el repte de fer un llibre que estigui bé, tant imprès com di‑gital. Comença a prioritzar i a donar importància a aquest producte. La primera vegada que el lec‑tor compri el teu llibre ja l’haurà comprat, però si està malament, segur que no el tornarà a comprar. Perquè espera que hi hagi una diferència respecte d’aquests llibres que et pots descarregar de franc. Espera que el llibre tingui uns mínims editorials. Un altre aspecte és el de comunicació en línia. Ara mateix, totes les editorials, òbviament, estan en xarxa. De fet, cada vegada estan més en xarxa i el disseny és important. La idea, l’esperit que subjau al disseny s’hauria d’incorporar a tota la imatge de l’editorial. Hauria de projectar‑se al web, als canals socials en xarxa i hauria d’explotar‑se com a eina de comunicació. Per exemple, a l’editorial Es Pop, el seu dissenyador va publicant els esborranys de co‑bertes que va utilitzant. Això és bonic i a la gent li agrada. Es pot utilitzar el disseny com una manera de comunicar un munt de coses a través de la xarxa, i és bo que es faci servir. Finalment, són aspectes tècnics. Els dissenyadors i els maquetadors hauran d’actualitzar‑se i con‑vertir‑se en petits programadors. Caldran uns mí‑nims coneixements. Per què? Perquè jugaràs amb formats en entorns electrònics que tenen les seves

Com dic, el model de llibres en el

núvol no representa cap problema

per als drets d’autor. És únicament

un canvi en l’articulació d’aquests

drets. Probablement s’haurà de

retribuir els autors d’una manera

diferent. Per exemple, actualment

tenim preu fix i tu merites els drets

d’autor basant-te en un percentat-

ge del 10 % més o menys. Però en el

món digital el preu fix no té sentit.

Quin preu fix posaràs a la tarifa

plana, a un model de subscripció o

de pagament per llegir. Els autors

hauran d’entendre que el copyright

no protegeix tant com abans.




99

Javier Celaya

pròpies regles. En aquest sentit, caldrà familiarit‑zar‑se amb conceptes i amb idees. I si ho fas tot bé des de l’inici, probablement no hauràs de treballar gaire al final.

Els dissenyadors i els maquetadors s’hauran d’actualitzar i convertir en petits programadors perquè hauran de jugar amb entorns electrònics que tenen les seves pròpies regles––––––––––––––––––––

He deixat per al final el tema de la relació entre tots els agents. No sé si recordeu un llibre de fa quinze anys de Francis Fukuyama que es deia El fin de la historia y el último hombre. En aquest llibre, Fukuyama intentava acabar amb la història i, des‑prés, s’adonava que existien ideologies i que la glo‑balització havia portat lluites ideològiques que ja no tenien res a veure amb interessos econòmics. Al final, la història tornava a començar i ens matàvem els uns als altres. Doncs, realment, amb els llibres passa una cosa semblant. És a dir, s’han acabat els llibres impresos? No ho sé. I no crec que ningú ho sàpiga. Pots fer una juguesca, però, amb dades a la mà, no hi ha manera de saber‑ho. Sobretot sabent que només hi ha un 2 % de lectors electrònics. Qui augurarà, ara mateix, la mort del llibre? No ho sé, i si es mor, doncs que es mori. No passa res. Com a editors, o com a dissenyadors, tant se val si conti‑nuarem dissenyant i editant llibres. El que passa és


A A A escull font100

que el dissenyaràs per a un altre contingut, per a un altre suport. Recordeu els diaris impresos. Fa molt temps que s’estan morint. L’altre dia el New York Times va dir que els diaris moririen el 2020. Ells fa molt de temps que pronostiquen la seva mort. Llavors, imagineu quant queda perquè mori el llibre físic. Potser, com diu Álvaro, serà un problema per als nostres néts. Però us asseguro que som menys mal‑destres del que semblem. I canviem, ens esforcem i, tard o d’hora, acabem fent les coses bé i trobant la clau. Aquest és un negoci que fa segles que funcio‑na i seguirà funcionant. El sistema és intel·ligent, s’adapta i crea els seus propis mecanismes. El que passa és que potser no serà tan ràpid com alguns voldríem. Sobretot els especialistes, que hi estem tan ficats que ens pensem que som el centre de l’univers. Però el centre de l’univers segueixen sent aquestes persones que compren dos llibres a l’any.



llibre electrònic


SESSIÓ 3.El sector editorial digitalitzat: quins són els pros i contres?––––––––––––––––––––––––––––––––


101



Álvaro Sobrino: Jo deixaré un tema so‑bre de la taula per si algú vol agafar‑lo. A mi em preocupa una certa hipocresia en la informació que es maneja en tot el que tingui a veure amb el món del llibre elec‑trònic. Per posar‑ne un exemple: Libran‑da. Quan va aparèixer Libranda, va sortir a tots els informatius de la nit i anunci‑aven que sortia amb 2.500 títols, i deien que l’agost en tindrien 6.000. I això era la gran llibreria. En el món analògic, 2.500 títols caben a l’ascensor d’aquesta casa. Si a cada llibreria de la mida d’un ascensor que s’obre, li dediquessin l’obertura dels informatius de la nit, les llibreries no tin‑drien el problema que tenen. A mi em preocupa com fem servir aquesta infor‑mació els que hi estem implicats.

Enric Jardí: Jo crec que hi ha molta des‑informació. Tu mateix ho has dit: Li‑branda no és una llibreria, és una pla‑taforma de distribució. Potser sí que és cert que la manera amb què va sortir al mercat va despistar la seva política de comunicació, i la gent va entendre que era una llibreria. Però també crec que cal ser justos. Fa tres o quatre anys, quan als Estats Units van començar aquesta cursa, van sortir amb mil títols, se’ns ha oblidat. Ara mirem Amazon, que en té 600.000, i diem, pobra Libranda, que en tenen 2.000. Però és que Amazon fa una dèca‑da que és amb nosaltres. Jo crec que cal posar cada cosa al seu lloc i analitzar‑ho amb aquesta perspectiva. Crec que l’error que cometem en ana‑litzar el món digital és que analitzem Libranda i els continguts culturals en el context d’Espanya. El futur del sector cultural en digital no és a Espanya, és al

DEBATHI PARTICIPEN: ––––––––––––––––––––––––––––––––

Silvano GozzerEditor al Grupo Santillanai consultor editorial. Coautordel bloc Anatomia de l’Edició

Enric Jardí Dissenyador i vocalde la Junta del FAD

Chema GarcíaDirector comercial de Publidisa

Ignacio LatasaDirector de Leer-e

Javier CelayaCreador del portal culturalDosdoce (www.dosdoce.com)i vicepresident de l’Associació de Revistes Digitals d’Espanya (ARDE)

MODERADOR:

Álvaro SobrinoPeriodista especialista en disseny, president de l’ADG-FADi cocomissari de l’exposició«Petits editors, grans llibres». Director de la revista Visual




103

món. Hi ha cinc‑cents milions d’usuaris potencials que poden consumir aquests formats digitals. Com ha dit Silvano, es‑perem que això maduri i evolucioni, i el que avui dia critiquem possiblement tin‑drà una lògica estratègica al darrere. Em refereixo al punt de vista del negoci, no de l’usuari.

Chema García: Els que fa bastants anys que coincidim en aquest tipus d’esdeve‑niments, parlant sobre el futur del llibre, ens preguntem contínuament si desapa‑reixerà el llibre de paper. Com deia Sil‑vano, tant és. Una cosa és clara, el temps per parlar, almenys des del punt de vista professional, ja ha passat. Ara és el temps d’actuar. Fa poc llegia unes declaracions de Nico‑lás Negroponte, del medialab del MIT de Massachusetts i un dels cofundadors de Wired. Aquest home afirmava que, en els pròxims cinc anys, els models de ne‑goci en la indústria editorial patiran els canvis més importants i ràpids de tota la història. Això es pot creure o no. Jo m’ho crec. Fa deu anys que estic ficat en el ne‑goci de la digitalització i una cosa és cla‑ra, el tema ha començat ja d’una forma seriosa i, en els propers cinc anys, tots els que som aquí crec que ho veurem, la re‑volució en el sector editorial serà claríssi‑ma. I qui no vol veure això, sigui profes‑sional o no, crec que té una bena als ulls.

Ignacio Latasa: Nosaltres fa uns cinc anys que ens coneixem, que són els anys que fa que estic en això. I he de reconèixer que la situació ha canviat moltíssim des de fa cinc anys. Però estem exactament igual. Fa cinc anys es deien les mateixes

coses que ara. És veritat que cada vegada es participa més i hi ha gent que comen‑ça a fer coses. Però jo ja sentia aleshores a Bill Gates i companyia dir: «L’any x, adéu als diaris, l’any x, adéu a això». Jo, sincerament, no crec que hagi de ser així. No crec que ningú que digui una data l’hagi d’encertar, perquè és impossible. Hi ha molts factors que no controlem, ni controlarem mai. Com, per exemple, com reacciona la gent davant els dispositius de lectura de tinta electrònica. Pensàvem que aquests dispositius eren una cosa im‑portant, però ara arriba Apple, amb una campanya de les seves, amb l’iPad. En realitat, no ha canviat res, però ha can‑viat tot perquè la percepció de la gent es modifica en aquest moment i canvia de direcció. Que canviï de direcció no vol dir que vagi cap enrere o cap endavant, vol dir que va cap a una altra banda. Lla‑vors, hem de reordenar les nostres idees i tornar a adaptar‑nos. Això implicarà que no podrem dir ni 2005, ni 2025, ni 2055. El que és clar és que es va cap endavant i que tots hem d’anar preparant‑nos. Comentàvem fa poc quants lectors de tinta electrònica hi deu haver a Espanya. Lògicament, no ens posarem d’acord. Hi havia Joan de Grammata, que dona‑va unes xifres, jo en dic unes altres. És molt difícil. El que em sembla greu és que no se sàpiga quants dispositius de lectura existeixen. I crec que és un pro‑blema del sector. El sector editorial, del qual jo no vinc, quan vol fer un llibre de paper coneix molt bé quin serà el resultat final del treball que està fent. Abans de començar ja té el treball visionat a la lli‑breria. Aquí no, aquí fa força temps que



parlem i molta gent no sap, encara avui, amb quin tipus de continguts treballarà. Jo penso que el sector editorial s’hauria de replantejar això.

Javier Celaya: Com que sóc economis‑ta de formació i avui s’ha parlat diverses vegades de dades, previsions i dates, us puc avançar, i l’última crisi ho demostra, que no encertem mai en aquestes previ‑sions. Però són importants, des del punt de vista estratègic, per analitzar què ve i quines decisions hem de prendre. La bondat que veig en aquestes previsions que fan Gates o Negroponte és que ana‑litzen la situació actual i amb les dades actuals intenten predir cap a on anem, perquè si esperem que d’altres ho facin per nosaltres correm un gran perill. Per tant, molta gent que s’escuda dient «jo no em mullaré, jo no sóc un guru» hauria de ser més valenta. Cal començar a dir on podem estar d’aquí a uns anys.

El que em sorprèn és que, sobretot a les grans editorials, no existeixi un departa‑ment de recercai desenvolupamentJavier Celaya Tot editor de paper, i en això coincideixo amb Ignacio, hauria de tenir a les mans un llibre electrònic per entendre de qui‑



DEBAThi participen:

Silvano GozzerEnric JardíChema GarcíaIgnacio LatasaJavier Celaya moderador:

Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––

Enric Jardí


105

na manera es llegeix i de quina manera es consumeixen els seus productes. I el que em sorprèn és que, sobretot a les grans editorials, no existeixi un departament de recerca i desenvolupament, quan en qual‑sevol altra indústria sí que existeix. Pel que fa a les petites i mitjanes, assumeixo que no tenen la capacitat econòmica per fer‑ho, però federacions com aquesta o els gremis podrien assumir aquesta fun‑ció. Jo crec que hem d’assumir la innova‑ció a tots els nostres processos i manera de pensar, perquè si no uns altres ho faran per nosaltres.

Enric Jardí: Et diria, per la meva experi‑ència des de fora del món editorial, però en contacte amb aquest món que conec amb prou feines una mica, que hi ha una inquietud general. Si haguéssim de resu‑mir el que s’ha dit fins ara, diríem que no sabem on som. Però, en plena explosió de la telefonia mòbil, ningú no sabia que el negoci serien els SMS. Jo penso que en Silvano ha fet una exposició molt bona de com està el panorama. A mi, potser em correspondria defensar el paper dels dis‑senyadors, però és una cosa que no acos‑tumo a fer. De fet, al contrari, acostumo a criticar bastant els dissenyadors. Crec que els dissenyadors, tot i aquesta aura que tenim de persones que estan una mica avançades, estem bastant, no només perplexos, que és normal, sinó resistents. Resistents a aquest fenomen, vull dir. És com si això del llibre electrònic fos un procés viciat, com un fill bastard del lli‑bre de paper. Si abans fèiem una analogia i dèiem: si fossim a l’època de la ràdio i parléssim de la televisió, per referir‑nos a la televisió diríem: «Com serà aquesta

ràdio amb imatges que sortirà ara? No,és que no és una ràdio, és una altra cosa, és una televisió». Els dissenyadors estem acostumats a un procés bastant diferent, que és intentar vetllar pels processos que nosaltres fem. Fins ara, vigilem que l’editor no ens can‑viï molt les coses, mirem que la impremta no ens canviï el tipus de lletra... Estem davant d’un paradigma absolutament al contrari. És a dir, si fem un llibre elec‑trònic que fluirà, serà l’usuari qui posarà aquests paràmetres. I nosaltres tendim a horroritzar‑nos davant d’això, ens imagi‑nem sempre el pitjor. Ens imaginem una Comic Sans a cos trenta‑sis, i no és això. Afortunadament, com deia abans l’Oriol Pibernat, hem de celebrar que l’usuari pu‑gui posar els seus paràmetres. Les llibreri‑es estan plenes de llibres amb cossos molt petits, sigui per avarícia de l’editor o per intransigència del dissenyador. En resum, diria que els dissenyadors encara no hem entès el paradigma que tenim davant i, per tant, ens hi resistim. I hauríem d’estar empenyent els editors perquè canviessin de model amb nosaltres. I, en canvi, ens hi resistim i no ho entenem.

Álvaro Sobrino: Estic bastant d’acord amb tu, Enric. De tota manera, hi ha un híbrid que és el mercat que representa Chema. És un híbrid, del qual sóc fan, perquè beneficia els petits editors i, pràc‑ticament, no té cap sentit per a les grans tirades i les grans editorials. Aquest híbrid és el format que combina impressió per comanda, llibre electrònic i fins i tot petita tirada, quan l’editor la necessita.



Crec que parlem de quan desapareixerà el llibre i, realment, el que s’està donant és la possibilitat que s’editin molts més llibres que ara. De fet, una de les coses que ha suposat tot això és que molts títols de gent que escrivia llibres, i ningú no els edita‑va, doncs ara per seixanta euros poden ser al mercat. I el tenim en llibre electrònic, però també en format físic si algú el vol. I com a autor que t’autoedites t’ha costat seixanta euros. És possible aquesta figura de l’híbrid?

Chema García: És clar que sí. Quan he co‑mentat abans que la indústria del llibre pa‑tirà els canvis més ràpids i profunds en els propers cinc anys, no dic que el llibre hagi de desaparèixer. Crec que el llibre de paper com a format seguirà, si més no durant for‑ça temps, coexistint amb el llibre digital. Sí que crec que la gran transformació està relacionada amb el canvi de negoci per part de l’editor, amb el poder que té ara l’usuari. Això deriva de la potència que té Internet en l’àmbit de la comunicació. És a dir, l’usuari ara tendeix a triar. De fet, el que s’està explorant ara mateix en l’àmbit de la impressió per comanda és la possi‑bilitat que el mateix usuari compongui el seu llibre. Que no només hagi de comprar la selecció, sinó que en un llibre tècnic o d’assaig pugui compondre els capítols. Aquest poder de l’usuari, del lector, és una cosa que la indústria ha d’entendre. És com en la música, ja no es tracta no‑més que hi hagi una oferta empaquetada que estigui disponible en una distribució convencional, sinó que l’usuari pugui ac‑cedir a aquesta quantitat de contingut, compondre‑la com vulgui i fer‑ne ús en format paper.

Chema García



DEBAThi participen:


Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––


107

En el tema del llibre electrònic, per exem‑ple, fa un any eren quatre o cinc els llocs d’Internet en els quals un usuari es podia baixar llibres amb còpia no autoritzada, pirata. Avui, són més de tres‑cents els llocs d’Internet on es poden trobar llibres pirates en espanyol. Això dóna una mos‑tra de com evoluciona aquest tema.

Javier Celaya: Crec que tots tenim assu‑mit que els llibres de paper no desaparei‑xeran. Però també hem de ser realistes, i la rellevància que tenen en la societat cada vegada és menor. I avui comentàvem que, aquí a Barcelona, en els últims anys han desaparegut cent llibreries. A la ciutat de Madrid, en els últims anys han desapare‑gut 450 quioscos. Al meu barri, he tornat de vacances i n’han desaparegut tres.

Vosaltres, com a creadors de continguts, podreu sobreviure en una economia digital en la qual no es premia el contingut? Ho teniu molt difícilJavier Celaya Tots som conscients que llegim menys. No només llibres, sinó també diaris, re‑vistes i un munt de contingut de paper.

I cada vegada llegim més en pantalla. El que hauríem de preguntar com a sector és: hi ha negoci en digital? Sobretot quan s’ha desenvolupat una economia digital on el contingut és gratis, o la gent percep que el contingut ha de ser de franc. La dada que has donat assenyala que hi ha una demanda enorme per part dels usuaris per consumir productes en pantalla. És una cosa que en aquest país es negava fa dos anys. Si parlaves de la lectura en pantalla, sortia un munt de gent dient barbaritats. Per tant, de demanda n’hi ha, però hi ha negoci? Quan s’ha creat aquesta economia, per interessos de tercers que vénen d’aquest model de negoci. I vosaltres, com a crea‑dors de continguts, podreu sobreviure en una economia digital en la qual no es pre‑mia el contingut? Ho teniu molt difícil. A mi em fa mal, però el model de negoci és als serveis, no pas al contingut. I això és un canvi de mentalitat enorme.

Silvano Gozzer: Jo no sé si el model de negoci és als serveis o no, però, sens dubte, és un model per explotar. El bo del cas és que hauries de poder explotar tots els mo‑dels possibles, totes les plataformes possi‑bles i no lligar‑te a ningú. Jo advoco per la neutralitat de l’editor. Al final, tenim el fet que es publiquen se‑tanta mil títols anuals. Si els portéssim tots a digital tindríem setanta mil títols en digital, quan la gent en realitat només en volia cin‑quanta. El tema és com arribar als meus lec‑tors. Quan hi arribi, sabré què és exactament el que demanen i què els puc vendre. Sense saber què volen els lectors serà molt difícil crear un model de negoci, perquè no els co‑nec i no sé què exigeixen i què esperen de mi.



Una de les experiències més reeixides del llibre electrònic, per mostrar que la venda de continguts funciona, és O’Reilly Bo‑oks, que fan aquests llibres tècnics sobre Internet i programació. Els seus llibres tècnics no són gens barats, de fet, són força cars. Més barats que el format físic; però, si el físic val quaranta euros, la ver‑sió digital en val vint. Són llibres cars i, segons sembla, venen bastant. Són una de les empreses de venda de llibres per Inter‑net més reeixides que hi ha. Però ho han aconseguit, certament, venent un servei, però també coneixent el seu públic i com arribar‑hi. Una de les coses més aconseguides a In‑ternet per vendre un llibre és no esperar que el públic vingui a buscar els meus continguts, sinó arribar‑hi jo. La primera cosa, saber on és, localitzar‑lo. Escoltar, si escolto sabré on són. Si són a Facebook aniré a Facebook, si són a Twitter aniré a Twitter, i si són al seu correu aniré al seu correu. Quan hi arribi i ells em recone‑guin i tinguin un tipus de relació amb mi, jo directament els podré oferir el contin‑gut. I així és com ells arribaran a comprar els continguts. A mi m’arriba un llibre d’O’Reilly al cor‑reu dient: «Fes clic aquí i compra aquest llibre que et dono en oferta per 9,90 €». Jo tinc el llibre a dos clics de distància. Potser els llibres d’O’Reilly són sense DRM, per exemple, i te’ls venen en multiformat. Ells tenen tots els formats possibles. Si sóc a dos clics de comprar el contingut, hi estic molt més a prop en termes de distància i de reformatar el contingut que podria trobar pirata i, per tant, pagar aquests diners em compensa. Què han entès els d’O’Reilly?

Javier Celaya



DEBAThi participen:


Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––


109

Que el seu públic assigna un valor als seus llibres i aquest és el valor que li cobrarà.

Per molta cultura gratuïta que hi hagi, hi ha una cultura en‑cara més forta que és la cultura de la man‑dra. Afortunadament, som mandrosos iestem disposats apagar per la mandraSilvano Gozzer Per molta cultura gratuïta que hi hagi, hi ha una cultura encara més forta que és la cultura de la mandra. Afortunadament, som mandrosos i estem disposats a pagar per la mandra. Ens estimem més pagar per una cosa fàcil que no pas tenir‑la gratis però difícil. Si he de donar moltes voltes per les coses gratis, m’estimo més pagar per les fà‑cils. La clau és quant costa aquesta mandra i quant podem cobrar a la gent.

Ignacio Latasa: La primera iniciativa forta d’aquest sector és Libranda i, amb tots els respectes: cara i impossible. Així, no hem començat malament, hem començat pit‑jor. Volia fer una pregunta, no a Silvano, sinó al sector: setanta mil títols a l’any en paper, si els posem tots en digital només

n’interessaran cinquanta, i en paper, quants n’interessaran? No interessen els matei‑xos cinquanta títols? Per què els grans del sector aposten per aquest model? Suposo que perquè aquests cinquanta títols se’ls divideixen els grans. Potser també caldria reflexionar sobre això. Crec que no és veri‑tat, que no n’interessen cinquanta, crec que interessen els setanta mil. Una altra cosa és a qui, en quina mesura i com hi arribarem. I els dissenyadors tenen bastant a dir‑hi perquè, potser, tal com estan fets aquests setanta mil (amb lletra petita, full petit...), no arribem a la gent. El PDF no és un pro‑blema en si mateix. El problema és que la tecnologia no està al nivell adequat perquè nosaltres continuem fent uns PDF ade‑quats. Però es podria crear un PDF, mida sis o cinc polzades, i seria fins i tot interes‑sant. Crec que ningú no farà l’esforç perquè no hi ha retorn econòmic. A qui interessa que només hi hagi cin‑quanta títols? Perquè si no, ningú no podrà fer res.

Álvaro Sobrino: Quan en Silvano diu que hem d’estar en tots els formats perquè en algun l’encertarem, jo li diria que el proble‑ma és que els petits editors no tenen diners per estar en tots els formats i possibilitats. I, d’altra banda, als editors se’ls diu sempre el que han de fer, però no se’ls dóna els diners perquè ho facin. Se’ls diu: «Inverteix en for‑mats, inverteix a ser a totes les plataformes, inverteix a obrir la teva llibreria per a iPho‑ne, per a iPad, per a...». Llavors no vendràs ni un llibre. I tot això són diners. Jo no estic gaire d’acord amb en Silvano. Serà més lò‑gic veure quants cauen pel camí i, quan ja funcioni, faré tota la inversió de cop.



Crec que no són setanta mil. En format electrònic són tres‑cents mil o quatre‑cents mil títols. Hi ha un munt de llibres que es queden sense editar perquè el cost d’edició és molt alt, però ara desapareix. Hi ha un web, que es diu Libroelectrónico.org, o una cosa així, que és una pàgina on la gent es‑criu un llibre, el puja i el públic el llegeix. És tota una realitat. Per a mi, això de Libranda té una explicació claríssima. Va ser: «Fem‑ho malament, no sigui que vingui algú i ho faci bé». Aquesta és la funció de Libranda.

Silvano Gozzer: Quan dic que s’ha d’estar a tot arreu, no dic que s’hagi de gastar di‑ners. Precisament, en l’exposició assenyala‑va que en el que has d’invertir és en tecno‑logia i en desenvolupament, perquè això és el que et permetrà ser a tot arreu. Els costos d’entrada són molt pocs, i els pots posicio‑nar en diverses plataformes sense que no et costi gairebé res. Però per fer això has d’haver fet els deures, has d’haver inver‑tit en un producte que sigui funcional en totes les plataformes i desenvolupar‑lo. Si t’hi poses, és possible, jo ho he fet. Tu pots desenvolupar una maqueta que després po‑dràs exportar i, mitjançant una sèrie de pe‑tits canvis, portar a diferents plataformes. Realment, si parlem de plataformes, hi ha Amazon, que té el seu propi format, i l’ePub, que té el seu propi ePub per a iPad, i l’ePub que utilitza la resta. Tècnicament, si tu ets a Kobo, per exemple, o dins Ama‑zon i a l’Ebook Store, ja ets a totes les pla‑taformes i tots els formats que es comer‑cialitzen. No és impossible. Cal invertir en comunicació i comunicar els llibres a Internet. Per això cal fer estratègia en línia i això és un univers per si mateix.

Ignacio Latasa



DEBAThi participen:


Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––


111

Torn de preguntes

Membre del públic: Jo, si parlo amb la gent de producció de la meva editori‑al i amb els dissenyadors amb què col‑laborem, i els dic que em facin tot això en XML, em diran: «Què?». Llavors, reduir costos en aquest moment també és una mica irreal perquè no és una reducció de costos, en absolut.

Silvano Gozzer: No, sens dubte. Abans em preguntava: estem preparats? I ja he dit que no, no ho estem. Una altra cosa és que estiguem disposats, i cada vegada més. Pot ser que als departaments de pro‑ducció els sembli estrany, però ja no tant, ja saben de què parles. Però això és una cosa que necessitarà una mica de temps i s’ha d’invertir. A mesura que el mercat si‑gui més real i palpable, hi hagi més massa crítica per comercialitzar els llibres, més gent es llançarà a la piscina. Això no és automàtic, però has de començar per al‑guna banda. Per exemple, a tu no et costa res etiquetar totes les imatges noves que entren a l’editorial. No et costa res, zero, però et comences a preparar per a un en‑torn nou.

Ignacio Latasa: Jo crec que això s’hauria de fer encara que no existís el llibre elec‑trònic. Jo, que no vinc del sector, m’he trobat amb una situació al sector realment dramàtica. Ningú no té res, no sap on és, ni si hi és, ni res de res. Crec que, encara que no existís el llibre electrònic, el sector hauria de fer el que comentava en Silvano. Començar a saber què fa i guardar‑ho de manera que, en el futur, aquesta situació no torni a passar.

Javier Celaya: Als Estats Units es veu que la persona que es converteix en lector digital deixa de llegir en paper. Hi ha un impacte en les vendes en paper. La taxa de conversió, algunes editorials la xifren en el 30 %. I com que avui dia tot són costos i no hi ha retorn d’inversió al cap de tres, quatre o cinc anys, moltes de les raons per les quals les editorials no fan una aposta més agressiva al mercat és perquè des‑trueixen el seu propi negoci. És així de clar, no cal ser suïcida. El mercat als Estats Units ha tingut el seu ritme. Quan va aparèixer el mercat, van treure mil títols a un 20 % de descompte en relació amb el preu de venda al públic. Avui dia veiem reduccions d’un 60 % o d’un 70 %. Però és que la mida i la de‑manda del mercat anglosaxó no és com‑parable amb l’espanyol. I si aquests setanta mil títols us semblen una barbaritat des del punt de vista de gestió i visibilitat del contingut‑llibre, a Internet es publiquen cada dia set milions de pàgines web. Te‑nim tot el contingut que vulguem, ja no entrarem en qualitat o no, com abans quan parlàvem de la Viquipèdia. Set mi‑lions de pàgines web, podem llegir vint‑i‑quatre hores al dia. L’error que comet el sector, des del meu punt de vista, és digitalitzar aquests llibres que no són necessaris des del punt de vis‑ta del consum en format digital. Els dis‑senyadors tindreu una vida llarga perquè dissenyareu per a llenguatges nous, per a formats nous. I és aquí on les editorials haurien de fer l’esforç: innovar a l’hora d’explicar històries amb llenguatges nous i dissenys nous. I aquí no es pirateja.



Álvaro Sobrino: No sé si és conseqüència d’aquesta falta d’inversió o esforç que fan les editorials, però jo he vist, i he comprat, alguns ePub i alguns llibres en PDF, i és descoratjador el que trobes quan et com‑pres un d’aquests documents. Et trobes que està mal formatat, que les cursives se n’han anat, en definitiva, no es fa cap es‑forç. Em preocupa aquesta falta d’inversió o d’esforç dels editors, que tradicionalment no existia en els llibres de paper.

Enric Jardí: El PDF, en el fons, és una gran solució, però és una mica pa per avui i fam per demà. En realitat, el PDF és una drece‑ra per posar ràpidament continguts, no no‑més per poder‑los baixar. El que passa des de fa molts anys és que, per exemple, en un web hi diu «jornades informatives, mireu el programa», cliques damunt un document HTML que t’envia a un document PDF. En realitat, això és el PDF que han enviat a la impremta, però l’han posat aquí com a contingut web, i això és un error. Crec que això és la precarietat del sector: no saber què es fa. És una drecera, pura‑ment. Crec que aquí hi ha els dos costats. El dissenyador ha de fer entendre a l’editor que per aquí no anem bé, i l’editor també hauria reconduir la situació. Crec que és pura incompetència.

Membre del públic: El que no entenc és que, si tots som al mateix vaixell, per què no ens posem d’acord? Els dissenyadors estem perduts amb els formats, amb llenguatges diferents... Sabem que es poden incloure moltes coses, però no quin format serà el bo. Les editorials estan pitjor que mai, però no volen invertir en recerca. La crisi ja és aquí, ara només podem millorar. Per què

Intervencionas del públic durant

la jornada La lletra digital. Reptes

i interrogants al voltant del llibre

electrònic



DEBAThi participen:


Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––


113

costa tant el diàleg entre l’empresa editorial i el dissenyador? Això no ho puc entendre.

Ignacio Latasa: Com veieu els dissenyadors les indústries de tecnologia? Us agraden?

Membre del públic: A mi, personalment, no em desagraden, però no les entenc.

Ignacio Latasa: Potser caldria buscar aliats en altres bandes. Si esteu en una dinàmi‑ca en la qual no us hi trobeu, potser heu de ballar amb un altre perquè us mirin. És així o no? Jo fa cinc anys que intento fer aliances amb editors. I jo no sóc ningú, és clar, però sé més sobre el llibre electrònic que alguns editors, simplement perquè fa cinc anys que hi estic ficat. Però és que al‑guns em miren i em diuen: «Tu vens tras‑tos». «Sí, és veritat, però jo vull que el que tu generes es llegeixi en aquest trasto. ¿No és millor que parlem o que t’expliqui, sim‑plement, cap a on has d’anar? Jo no vull el teu negoci, podem treballar junts». Si veus que no arribes a contactar bé amb l’editor, que és amb qui hauries de parlar realment, hi ha moltes empreses en aquest país que et poden ajudar. Potser, simplement, és qüestió de mirar cap a una altra banda i no pensar que això és un sector tancat. I pen‑sar que el disseny pot parlar amb altra gent.

Membre del públic: I passem dels editors?

Ignacio Latasa: No, no has de passar d’ells. Tu has de buscar la manera d’arribar a l’edi‑tor. Per descomptat, si ets un escriptor de lli‑bres hauràs de parlar amb l’editor. Però mol‑tes vegades el camí més curt no és el recte.

Membre del públic: Això està clar. I entra més gent en el procés, el programador és

bàsic. Però a mi el que em costa entendre és per què no ens posem tots d’acord. Sem‑bla que diguem «fem‑ho malament!». Com pot ser que hi hagi empreses que treguin un rendiment i que no vulguin fer un depar‑tament de recerca? Això és el que em costa d’entendre, crec que tenim un problema greu a nivell sectorial.

Álvaro Sobrino: Les grans són les que te‑nen menys a guanyar en aquesta pel·lícula; en canvi, les petites hi tenen força a gua‑nyar. Si tu fas tirades de mil exemplars, si trobes una fórmula d’escapament, estalvia‑ràs molts diners. Les grans no fan aquesta guerra, són les que més hi poden perdre. I després hi ha un problema fonamental. Aquest és l’únic mercat en què no hi ha estàndards. Al final, en la música l’estàn‑dard és l’mp3 i ja està. I, si algú vol fer coses en un altre format, que les faci, però ha de passar per aquí. En els formats gràfics que utilitzem normalment nosaltres, excep‑te Coreldraw, tota la resta és compatible. L’HTML, les pàgines web, podràs utilitzar un navegador o un altre, però tot coincideix. De sobte, ens hem trobat en un món on els senyors d’Apple diuen: «Ara em carregaré el 30 % del contingut que s’ha generat al món, perquè com que no acceptaré Flash com a animal de companyia...».

Javier Celaya: Són batalles lògiques de mercat, i ha passat en tots els processos de transformació de tots els sectors. Us en recordeu dels vídeos, de la telefonia mòbil. Abans anaves a França i el teu telèfon mò‑bil no funcionava, perquè no hi havia acord entre France Telecom i Telefónica. I quan Telefónica va comprar una petita compa‑nyia a França, sí que podies parlar, però



només amb aquesta. Això és estratègia de negoci i quota de mercat. Ho ha assenyalat molt bé Silvano. Del que jo en dic serveis tu en dius processos de compra, però és el mateix. Si t’acostumes a comprar i a gaudir en un entorn, sigui Amazon, Apple, etc., quan es liberalitzi i puguis anar on vulguis no et mouràs gaire. En aquest país està demostrat que, quan s’ha liberalitzat alguna cosa, ens movem molt poc perquè som molt mandrosos, i ens costa molt donar‑nos de baixa d’una cosa a la qual ja ens hem acostumat. És ex‑clusivament això. Durant uns anys ens tan‑quen aquí, perquè compris tota la teva bi‑blioteca digital, perquè t’hi sentis còmode, i quan el procés s’obri no te n’aniràs. Saben que funcionem així. Per molt que parlem de tecnologia, continuem sent persones i som molt ganduls. És negoci com tot a la vida, no ha canviat. N’hi ha un per aquí que diu que tot canvia‑rà, però el món digital no ha canviat.

Álvaro Sobrino: En tot cas, no em nega‑ràs que no té gaire sentit. Entenc això, però fins ara havien estat processos analògics: el VHS o el BETA eren aparells, eren coses que es tocaven. Ara parlem de formats. Si algú imposa el seu a tothom l’acabarà obrint a tothom.

Javier Celaya: Per descomptat, jo com a usuari tinc un altre discurs. Jo m’estimaria més que el que compro aquí, ho pogués re‑utilitzar en qualsevol altre lloc. Però si par‑lem de negoci, entenc perfectament per què Amazon, o qualsevol dels altres, tanquen la seva quota de mercat. Perquè li garan‑teix que el dia de demà, quan es liberalitzi,

D’esquerra a dreta: Ignacio Latasa

i Javier Celaya



DEBAThi participen:


Álvaro Sobrino

––––––––––––––––––––––––––––––––


115

tindrà una quota de clients fidels que, di‑fícilment, es mourà. Sociològicament està demostrat que no ens movem. S’acaba de liberalitzar el sector de les elèctriques, algú ha canviat de companyia?

Silvano Gozzer: Volia fer un apunt sobre el que s’ha dit abans sobre editors i dissenya‑dors. Jo tinc l’experiència d’estar a les dues bandes, com a editor i com a dissenyador. Està clar que alguna de les parts necessita ser proactiva en algun moment. No poden esperar que un altre faci la seva feina. I els dissenyadors s’han de moure molt més i han de proposar i assumir molts més riscos. Al final, un editor té poc coneixement sobre el que és un disseny o una maqueta. No li pots demanar que sàpiga com és un llibre electrònic. Per a un maquetador sempre és més fàcil entendre què és una programació. És a dir, el fas seure i li expliques: «Al final, aquí és HTML i CSS. El CSS són unes eti‑quetes que hi poso que és com aplicar‑hi un estil». I a la primera ho entendrà i dirà: «Ah! Això és això». Això amb un editor és impos‑sible, s’ha perdut abans de començar a parlar. Cal ser molt proactiu en aquest tipus de coses i començar a proposar. No es neces‑sita un programador per fer un llibre elec‑trònic. N’hi ha prou de saber uns mínims fonaments d’HTML i CSS, i un manual de com fer un ePub. Hi ha alguns manu‑als molt bons i si llegeixes en anglès enca‑ra més. Straight to the Point, per exemple, un llibre sobre com fer ePub d’una autora que es diu Liz Castro, és un manual excel‑lent. Si te’l llegeixes amb calma, t’asseguro que és difícil que no treguis un ePub mí‑nimament decent. I això ho pot fer qual‑sevol dissenyador que sàpiga maquetar

amb certa perícia i agilitat, i que sàpiga fer anar un programa tipus Indesign. Jo crec que la teva responsabilitat com a dissenyador d’una editorial és haver‑te actualitzat en els programes de maqueta‑ció, perquè si no has assumit això, no pots esperar que l’editor t’obligui a fer el salt de Quark, tu l’has d’haver fet fa molt de temps.

Enric Jardí: Avui en dia existeixen eines i en els propers mesos n’hi haurà enca‑ra més, és una qüestió de posar‑se al dia. Abans parlaves d’Indesign, el CS5 ja està totalment actualitzat per a aquest tema. És qüestió de posar‑s’hi. El problema no és tant saber què has de fer, sinó, exactament, cap a on t’has de dirigir, que és en el que estem perduts els dissenyadors.

El problema no és tant saber què has de fer, sinó, exactament, cap a on t’has de dirigir, que és en el que estem perdutsels dissenyadorsEnric Jardí




117

ACCESSIBILI-TAT I DRM:COM RECONCI-LIAR-LOS?

Sessió 4



La primera cosa que m’agradaria assenyalar és que aquesta interessant jornada està barrejant dos con‑ceptes o dues matèries molt complexes. D’una ban‑da, el món del dret, del qual m’encarrego jo, i, d’altra banda, el món de la tecnologia. En la propietat intel·lectual ens movem amb conceptes antiquats. No obstant això, el món de la tecnologia canvia dia a dia. Tot això dóna a lloc al fet que, un dia sí i l’altre també, trobem a la premsa un munt de ti‑tulars sobre l’impacte del llibre electrònic, sobretot un munt de titulars confusos. Això ha creat una cer‑ta intranquil·litat entre autors i editors, però també entre lectors que no saben quin format s’imposarà, quant ha de costar un llibre electrònic i, sobretot, què és això dels DRM. Sí que m’agradaria assenyalar que el món de la pro‑pietat intel·lectual, el món dels llibres electrònics, és un sector importantíssim dins l’economia. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Pro‑pietat Intel·lectual (OMPI), que depèn de les Na‑cions Unides, la riquesa de les nacions no es mesu‑rarà al segle xxi pels recursos naturals, la població, el territori, sinó que es mesurarà per la creativitat.

Una bona mostra d’això és que, als Estats Units, els actius intangibles de les empreses en els anys vuitanta del segle xx eren prop d’un 40 %, ara són un 70 %. Què vol dir això? Per exemple, quan jo vaig al supermercat i em compro un cartró de llet, a la part de baix hi ha un símbol que diu tetra pack.

PONÈNCIA

Pascual BarberánAdvocat i professor de propietat intel·lec-tual al Màster d’Edició de la UAH. Autor del llibre Manual práctico de propiedad intelectual

Quina opinió li mereixen els DRM i la

seva aplicació al llibre electrònic?

La protecció dels DRM en l’àmbit

de la propietat intel·lectual va

néixer justament per fer possible el

control de l’explotació de les obres

a través de tecnologies digitals.

Per tant, la seva aplicació al llibre

electrònic era molt previsible, igual

que en les altres obres, l’explotació

de les quals es du a terme mit-

jançant suports i formats digitals,

electrònics.


SESSIÓ 4.Accessibilitat i DRM:com reconciliar-los?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inRAQUEL XALABARDERprofessora d’estudis de dret i ciènciapolítica de la uoc i experta en drets d’autor


119

Pascual Barberán

És a dir, que hi ha un senyor a Suècia que d’endú un tant per cent d’aquest cartró de llet. Cada vegada que em compro un CD, hi ha un senyor a Holanda de Phillips i un senyor al Japó de Sony que s’enduen un tant per cent perquè van inventar els CD. Però pel contingut també hi ha gent que s’endú força diners. Quan jo em compro La Catedral del Mar, hi ha una editorial d’aquí que s’endú diners, i hi ha força gent que menja d’aquesta editorial. I vosaltres direu: «Això és una cosa fantàstica, per‑què si la riquesa de les nacions es mesurarà al segle xxi ‑bé, ja s’hi mesura‑ per la creativitat de la gent, nosaltres tenim un gran avantatge, perquè aquí a Barcelona som bastant creatius, organitzats i, a més, tenim institucions centenàries, com el FAD, que po‑den ajudar‑nos». I la resposta és sí, teniu avantatge, el que passa és que hi ha un però. Ens estem movent en el món digital i, en aquest món, hi ha una cosa anomenada pirateria. Des del meu punt de vista, mal anomenada. La pirateria són els pirates de Somàlia, no els que fan servir xarxes P2P. La pirateria significa que, així com la defensa d’una mina o d’un pou petrolífer és bastant fàcil, la defensa dels actius intangibles (aquests que hem dit que ocu‑pen el 70 %) és una cosa molt difícil. La culpa no és ni de l’entorn digital ni d’Internet, és de dues coses molt menors, però més pràctiques, com els repro‑ductors automàtics, les comunament anomenades torradores, i l’ADSL, que permet la transferència de fitxers a una gran velocitat. Per defensar tots aquests actius econòmics, cal protegir‑los. Igual que quan te‑nim una casa posem una clau a la porta, quan tenim una propietat intel·lectual hem de protegir‑la. I un dels sistemes que s’utilitzen més ara són els Digital Rights Management, els DRM. Què són els DRM? No deixa de ser un programa in‑formàtic, un programari que s’inclou dins d’un altre codi binari que és una obra. Què fan els DRM? Fan moltíssimes coses: control d’accessos, poden servir



per gestionar compres... Però, sobretot, els DRM es caracteritzen perquè són uns potents sistemes anti‑còpia. Què passa? Que el DRM és un sistema anti‑còpia pel qual, moltes vegades, paguen justos per pe‑cadors. Per exemple, ara que parlem d’accessibilitat, em sembla que hi ha uns 180 milions de persones amb discapacitat visual al món. Aquestes persones tenen la possibilitat de, en un llibre electrònic nor‑mal, posar‑hi una funció amb la qual ells puguin lle‑gir‑lo perfectament; això ho té el Kindle d’Amazon. Una altra possibilitat és augmentar la lletra. Una altra possibilitat és imprimir‑lo o passar‑lo a format Word i després passar‑lo al sistema Braille. Amb els sistemes DRM tot això és gairebé impossible.

El DRM és un sistema anticòpia pel qual, moltes vegades, paguen justos per pecadors––––––––––––––––––––

Però és que, a més, els sistemes DRM tenen un altre problema, i és que es caracteritzen, en molts casos, perquè són un sistema invasiu en la propi‑etat privada, intrusiu en la intimitat. No sé si re‑cordeu un cas polèmic que hi va haver el 2005, és a dir pràcticament abans‑d’ahir, amb Sony. Sony i BMG, la productora musical més important del món, insereixen uns DRM als seus CD de música i un informàtic texà s’adona que el seu ordinador fa una cosa estranya, té un troià a dins. Comença a investigar i veu que és el DRM que havia instal‑lat Sony sense avisar. La conseqüència de tot això és la retirada immediata, per part de Sony, de tres milions i mig de CD. Què passa ara? Que moltes vegades, les legislacions d’alguns països obliguen a posar als CD, o en obres

Actualment tots els sistemes de

DRM existents utilitzats han estat

àmpliament eludits. Es pot seguir

justificant els DRM com una mesu-

ra eficient contra la pirateria?

Feta la llei, feta la trampa. Sempre

hi haurà la possibilitat d’eludir els

DRM, però això no els converteix en

ineficaços. Encara utilitzem panys i

claus per tancar les nostres cases,

tot i que de vegades hi entren lla-

dres, oi? Això sí, també cal explicar

que els DRM no estan pensats per

lluitar contra la pirateria, sinó per

regular les modalitats d’explotació

digital. La lluita contra la pirateria

no es guanyarà mai amb els DRM, és

més una qüestió d’educació i de cul-

tura social. Fins que l’usuari no sigui

conscient que, en utilitzar contin-

guts de propietat intel·lectual aliens

sense la corresponent autorització

(legal o de l’autor/titular), està

cometent una infracció, no serem

capaços de fer cap avenç en la lluita

contra l’anomenada pirateria. També

és cert que, molt possiblement, els

titulars de drets haurien de fer molt

més per avançar més ràpidament en

la llicència massiva de nous formats

digitals, en comptes de dedicar

tants esforços i diners a lluitar

contra aquesta pirateria.


SESSIÓ 4.Accessibilitat i DRM:com reconciliar-los?––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inRAQUEL XALABARDER


121

Pascual Barberán

digitals que tenen DRM, uns sistemes anticòpia. Ja s’ha dit en la ponència anterior que el DRM està en retirada, i això és cert. Moltes vegades es comenta que el món de la música va al davant del món del llibre, que hem d’aprendre del món de la música i que estem repetint els errors del món de la música. Jo no hi estic totalment d’acord, la música l’escolta qualsevol. Un llibre electrònic necessita diverses co‑ses: la primera, saber llegir, la segona, voler llegir, i la tercera, saber llegir en l’idioma en què està escrit. Si a això hi afegim les dades normals de les fede‑racions de gremis sobre el perfil del lector, o millor dit de la lectora: dona, de Madrid o Barcelona, en‑tre divuit i cinquanta anys, amb estudis superiors..., veurem que el perfil de consumidor de música varia molt respecte del perfil del consumidor de llibres. El DRM està en retirada, però el DRM xocarà amb la propietat intel·lectual. La propietat intel‑lectual és un dret de propietat, com pot ser‑ho d’un bolígraf o d’una casa. El que passa és que és una propietat especial, i és especial perquè la llei asse‑nyala que és especial. I per què assenyala que és es‑pecial? Perquè té certes especialitats, com ara el seu caràcter immaterial, la duplicitat de drets, l’existèn‑cia de drets morals o patrimonials, la temporalitat. La propietat intel·lectual té un caràcter temporal, té una data de caducitat de setanta anys des de la mort de l’autor. Però l’especialitat més important i que ens interes‑sa més és l’existència de límits legals. Què significa això? Que jo, com a autor, jo, com a editor, jo, com a productor, tinc un dret exclusiu, en aquest cas so‑bre el llibre electrònic, però la llei assenyala que tinc l’obligatorietat de permetre determinats usos de les obres.

Els límits han de ser interpretats d’una manera res‑trictiva i, en la major part de les ocasions, tenen a veure amb el dret exclusiu de reproducció, és a dir, amb la còpia. Per exemple, hi ha el límit de còpia



privada. Això és, la possibilitat que tinc jo, que he adquirit una obra legalment, de fer‑me una o di‑verses còpies per a mi. És a dir, còpia privada no són les xarxes P2P. Perquè es consideri còpia priva‑da he d’haver tingut un accés legal a l’obra.

Jo, com a autor, com a editor, tinc un dret exclusiu, en aquest cas sobre el llibre electrònic, però la llei assenyalaque tinc l’obligatorietat de permetre determinats usos de les obres–––––––––––––––––––– També hi ha l’accés a discapacitats, seguretat i pro‑cediments oficials, il·lustració en l’ensenyament, objectius de recerca i, sobretot, biblioteques. La di‑gitalització de les biblioteques, que té una grandís‑sima importància ara, i és un autèntic problema pel que fa a la propietat intel·lectual. Què passa amb tot això? Doncs que ens trobem amb un xoc entre el DRM i la possibilitat que tenim, amb els límits legals, de fer ús de la còpia. És a dir, jo que sóc el ti‑tular de l’obra per llei puc posar sistemes anticòpia. Però una persona que ha adquirit l’obra, per llei, té la possibilitat de fer‑se còpies. Amb la qual cosa si algú posa el DRM barroerament i impedeix fer qualsevol tipus de còpia, encara que jo tingui dret a fer una còpia privada no la podré fer. Com puc accedir, si sóc un discapacitat, a tot el que he comentat abans? A Espanya, la solució la

Són els DRM justificables tenint en

compte les evidents barreres tecno-

lògiques i les retallades de drets que

suposen per al lector?

Des del punt de vista de l’usuari, és

certa la sensació que amb els DRM

i les modalitats digitals es pot fer

menys (l’usuari té menys drets) que

amb els formats d’explotació tradici-

onals. Aquesta sensació parteix d’una

premissa, almenys jurídicament

parlant, equivocada: pensar que ob-

tinc el mateix amb independència del

format d’explotació de l’obra. Per als

formats d’explotació tradicional, la

llei s’encarrega d’assegurar a favor de

l’usuari (el que accedeix a l’obra) un

àmbit de poder bastant ampli. D’una

banda, el dret d’exclusivitat de l’autor

s’esgota amb la primera venda de

l’exemplar de l’obra. (Qui compra un

exemplar tangible pot fer-ne el que

vulgui, excepte fer nous actes d’ex-

plotació, el pot llegir tantes vegades

com vulgui, el pot deixar a un amic,

etc.: la propietat sobre el suport físic

que conté l’obra preval per sobre del

dret de propietat intel·lectual del seu

autor/titular). A més, hi ha diferents

excepcions legals que afavoreixen

aquesta «reutilització» dels suports

tangibles de les obres. Per exemple,

la còpia privada, el préstec públic, etc.




123

D’esquerra a dreta: Patrícia Riera,


i Pascual Barberán

trobem en la llei de propietat intel·lectual de l’any 1996. Concretament en la redacció actual respec‑te dels límits legals en l’entorn d’Internet, que ve d’una llei de 2006 que fa una transposició a la llei espanyola d’una directiva de l’any 2001. Què diu exactament la llei? La llei no diu: «Vostè té dret a posar DRM i els altres tenen dret a fer una còpia privada», sinó que comença amenaçant: «A tots aquells que alterin els sistemes anticòpia els pot passar qualsevol cosa». Si agafem qualsevol codi de propietat intel·lectual, segurament, et remet a sota, on hi ha un peu de pàgina que esmenta el codi pe‑nal, perquè per retirar aquests sistemes de DRM hi ha penes de presó. Com que parlem de temes complexos, de tipus tèc‑nic i legal, ho intentaré explicar de la manera més senzilla possible. La llei diu que els titulars de drets poden posar sistemes anticòpia a les obres, sigui un autor, sigui un editor. És a dir, el llibre electrònic pot portar sistemes anticòpia. Què passa? Que aquests sistemes anticòpia tenen l’obligació de facilitar a qui ha comprat l’obra, l’usuari, el consumidor, la pos‑sibilitat d’exercir els límits legals. Què passa? Que normalment no es fa així. Quan comprem un CD, aquest CD té un sistema anticòpia, però no podem fer‑nos una còpia. Com que voluntàriament és normal que els titu‑lars de drets no permetin l’accés perquè la major part de la gent no protesta –com ha dit abans Ja‑vier Celaya, som molt còmodes–, la llei el que per‑met és que, si un usuari veu amenaçat el seu dret, o més aviat el seu límit a fer‑se còpies privades, pot demandar el titular dels drets perquè li permeti fer aquest accés o aquesta còpia. Jo em pregunto, qui amb dos dits de front posarà una demanda civil, que a més anirà a parar als jutjats mercantils, com‑pletament col·lapsats pels concursos de creditors, per d’aquí a quatre anys, quan ja hagi llençat el suport on té el llibre electrònic? Doncs pràctica‑ment ningú, llevat que provoquis la situació. En



això els advocats som una mica torracollons per‑què el tema no ens costa, i, de vegades, generem aquestes situacions. Però la llei ofereix una altra possibilitat. Quan els beneficiaris siguin consumidors, les organitzacions de consumidors poden entaular accions en defensa d’aquests. Això ja és una altra cosa. Vol dir que jo, que pertanyo a una societat de consumidors, m’he comprat un llibre electrònic i no puc fer‑me’n una còpia. En aquesta situació, puc anar a la societat de consumidors i ells poden entaular una acció, similar a les class action americanes, en les quals, litigant per un nombre més o menys indeterminat de consu‑midors, se li diu al titular dels drets, a l’editor, al productor: «Miri, ha de permetre que aquesta gent es faci les còpies, que aquesta gent accedeixi a l’obra de la manera que vulgui». Sona molt bé, però les associacions de consumidors, per la meva experi‑ència, parlen del nombre de dioxines d’un aliment o de les hipoteques, però en això de la propietat intel·lectual no conec casos en què s’hi mullin. A més, també tenen certs problemes, de manera que això no és operatiu. Què fa la llei? La llei busca una tercera via. Una tercera via interessant, però, com veurem, tampoc gaire operativa. La llei diu: «Quan el titular de drets, l’editor, posi DRM, l’usuari no podrà demandar‑lo perquè li deixin fer còpies quan hi hagi establert un nombre de còpies permès al llibre». És a dir, jo em compro un CD de música i vull fer‑ne una còpia per passar‑lo al meu MP3. Si només tinc la possibilitat de fer‑me un nombre determinat de còpies, segons diu la llei, jo no podria demandar el titular dels drets perquè em deixés fer les còpies. Però és clar, la re‑dacció de l’article té un problema: que no resol la pregunta del milió. Molt bé, però exactament quin nombre de còpies. Parlem d’una, de quatre, de cinc‑centes, de cent mil còpies? I la resposta és que no diu el nombre de còpies perquè no el pot dir.

En canvi, en els àmbits d’explotació

digitals, aquestes excepcions re-

collides en la llei no són d’aplicació

directa, sinó que queden moltes

vegades condicionades a la voluntat

de l’autor/titular. Per exemple, la

còpia privada d’una obra obtinguda

a través d’un format digital estarà

permesa sempre que l’autor/titular

no l’hagi prohibit (i justament per

a això serveixen els DRM: perquè

l’autor pugui calibrar l’abast de les

accions que permet fer a l’usuari).

Per aquest motiu, l’àmbit de drets

que obté l’usuari depèn directament

del format d’explotació a través del

qual accedeix a l’obra. La «retalla-

da» de drets, des del punt de vista

de l’usuari, opera mitjançant els

DRM, però deriva directament de la

llei. Una vegada més, aprofito per

repetir el que deia abans: els DRM

no estan pensats per lluitar contra

la pirateria, sinó per possibilitar les

modalitats d’explotació digital dins

l’àmbit de l’exercici de l’exclusivitat

de l’autor/titular.




125

D’esquerra a dreta: Patrícia Riera,

Luis Fernando Ramons Simón,

Pascual Barberán, David

Casacuberta i Mina Jassans

Aquí entra, com un elefant en una terrisseria, un concepte polèmic, que és el de la composició equita‑tiva per còpia privada. Sabem que els titulars de drets tenen el dret a cobrar una compensació, per exem‑ple, per la còpia privada. És a dir, la còpia privada no ens surt gratuïta. Cada vegada que comprem un CD, un DVD, un telèfon mòbil o un disc dur extern, paguem el polèmic cànon digital. Què significa això? Que tornant a la redacció de l’article: «Jo tinc dret a publicar el meu DRM, l’usuari em pot demandar per fer‑ne una còpia, però no si jo estableixo un nombre indeterminat de còpies». Però és clar, no diu el nom‑bre de còpies. I si jo estableixo un nombre que són cinc, l’usuari em dirà: «Escolti, jo per la sisena còpia li estic pagant». És més, si se n’establís un nombre legal, pràcticament engegaria a rodar el sistema de com‑pensació equitativa per còpia privada, el cànon digital. Tot el que hem dit fins ara val per al llibre en un suport, però què passa amb el llibre electrònic que està a Internet? Com tots sabem, la comercialització de llibres electrònics en l’actualitat es fa seguint tres models: el llibre que està en un CD, el llibre que et descarregues i, després, el que sembla que s’imposarà, si Google es decideix, que és l’anomenat llibre en el núvol. Em refereixo a si Google es decideix pel sis‑tema de comercialització de llibres Google Edition, que en principi havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2010, després de l’1 de juny i encara ho esperem. En què consisteix el sistema de llibres en el núvol, que segons sembla és el que s’imposarà? Doncs, que el llibre no el tenim físicament nosaltres, el llibre està penjat a la xarxa, de manera que nosaltres hi podem accedir i no tenim problemes amb el llenguatge ePub, l’XML, el PDF, etc. Podem accedir al llibre des de qualsevol suport. És a dir, el llibre no el tenim dins del dispositiu, sinó que des del telèfon mòbil, per exemple, simplement accedim al llibre. La llei en aquests casos diu: «De tot el que hem dit que l’usuari té dret a fer‑se unes còpies, doncs res». Perquè en els casos d’obra composta a disposició en línia, és a dir,



llibres que estan a Internet, l’important és el con‑tracte entre el titular dels drets i l’usuari. Com es fan aquests contractes? Doncs realment no se’ls pot anomenar contractes, són llicències d’usos. L’usuari, quan vol adquirir un llibre, s’ha de donar d’alta, i amb les ànsies de descarregar el llibre co‑mença a fer clic a «accepto», «següent», i gairebé mai, o mai, es llegeix els termes i condicions gene‑rals. Jo sí que me’ls llegeixo perquè em dedico a això i, encara que sembli mentida, de vegades fins i tot és divertit. Perquè aquestes condicions generals acos‑tumen a ser unes traduccions dolentíssimes, jo diria que automàtiques. Així que et trobes coses com que «l’usuari se sotmet als jutjats i tribunals del comtat de Santa Clara, Califòrnia», o a les lleis de l’estat de Delaware, i que, si a més fa alguna cosa malament, el poden acusar de perjuri. Des d’un punt de vista d’usuaris i consumidors, crec que aquestes condicions no són gaire legals. Però, en tot cas, les acceptem. En aquestes condicions també em diuen que m’instal·laran petits DRM al meu ordi‑nador. Un DRM que, més que controlar què faré amb l’obra, servirà per passar informació sobre quantes ve‑gades accedeixo a l’obra, quina part de l’obra és la que llegeixo. Per què? Per la publicitat, simplement. Amb la qual cosa el sistema que se seguirà a partir d’ara, el sistema d’autenticació, farà que passi a la història aquesta possibilitat que teníem fins ara, i que espero que puguem continuar tenint, d’anar amb una gavar‑dina, un barret i unes ulleres de sol a una llibreria per comprar‑hi un llibre i, després, llegir‑lo a casa. Ara sa‑bran exactament quantes vegades veiem cada capítol. Quin impacte tenen els DRM en el llibre electrò‑nic? Des del meu punt de vista, escàs. Potser això és el que volen sentir els editors, i ara explicaré per què. Un llibre electrònic, per què és un llibre electrònic? Com arriba un llibre a ser electrònic? O perquè el tenim en format paper i l’hem digitalitzat, perquè està en un fons bibliogràfic, o perquè traiem primer

Si desapareguessin els DRM, ajuda-

ria aquest fet a expandir el mercat

del llibre electrònic o, al contrari,

faria que el sector editorial caigués

en picat com ha passat amb la

indústria musical?

És difícil de predir. El que sí que ens

pot servir com a exemple és el que

ha passat amb la indústria musical

i, en certa manera, cinematogràfica.

D’una banda, la tecnologia està al

servei de la societat i és imparable

(ni podem ni volem frenar l’avenç de

la tecnologia). I d’altra banda, el dret

de la propietat intel·lectual depèn,

com sempre, de la tecnologia: la

propietat intel·lectual va néixer per

un avenç tecnològic (la imprem-

ta) i ha anat evolucionant amb

aquesta (cada novetat tecnològica

ha anat reformant i modulant el

sistema legal de la propietat intel-

lectual). Segons el meu parer, és

més productiu dedicar esforços a

trobar mecanismes per facilitar la

llicència i explotació lícita de les

obres (mecanismes que no sempre

coincidiran amb el que volen els ti-

tulars), que no pas dedicar esforços

a combatre l’avenç tecnològic.




127




el paper i després el digital. Segona possibilitat: tinc una editorial que vol treure alhora el llibre en for‑mat electrònic i en format paper. Tercera possibilitat: sóc una editorial que es dedica únicament al format electrònic. Aquesta editorial pot permetre que l’usu‑ari imprimeixi el llibre, o que l’usuari compri, amb aquest invent meravellós que és la impressió per co‑manda, aquest llibre en format paper. Què significa tot això? Que, igual que en el món de la música ens trobem que l’obra neix en format digital, viu en format digital, la pirategen en for‑mat digital i mor en format digital, en el llibre ens trobem que hi ha el format digital, però també el format paper. Què són els Digital Rights Mana‑gement (DRM)? El mateix nom ho indica, digital. S’apliquen a obres en format electrònic, de manera que, en el mateix moment en què tinc la possibilitat d’agafar aquest llibre en format paper, escanejar‑lo, digitalitzar‑lo i posar‑lo en una xarxa P2P, el DRM no serveix per a res. Això és, probablement, el que volen sentir les editorials, perquè elles tenen amb el DRM una mena de, volia dir relació amor‑odi, però el que és bàsicament és una relació d’odi.

En el món de la música l’obra neix en format digital, viu en format digital i la pirategen en format digital. En el llibre ens trobem que hi ha el format digital, però també el format paper––––––––––––––––––––



El DRM, en primer lloc, fa perdre en molts casos el control sobre el màster. És a dir, un llibre elec‑trònic s’assembla més a un disc musical que a un llibre en format paper. I aquí, en aquest codi binari, s’hi poden posar moltes coses, entre les quals hi ha els DRM. Normalment, els DRM no els posen les editorials perquè surt molt car. Els DRM els posen agregadors de continguts o determinades empreses. Aquestes empreses, que solen fer contractes per cinc anys, el posen al llibre però no el volen deixar anar. Amb la qual cosa, en el fons, al llibre, que es compon de l’obra i del DRM, tot està barrejat i l’editor perd el control. No només passa això; a més, el DRM és car. Quan es diu que els autors han de cobrar molt més en els llibres electrònics perquè el procés de fabrica‑ció és infinitament més fàcil i barat, és mentida. Pot ser més barat, però no és infinitament més barat, els DRM costen diners. Els DRM s’han d’actualitzar perquè els pirates, entre cometes, també pensen. Així que entenc que els editors, respecte al tema del DRM, faran com en el món de la música. Com, per exemple, iTunes, que ha tret els DRM de les cançons. Quins són els sistemes que des del meu punt de vista suplantaran els DRM? En primer lloc, el sistema d’autenticació, el de llibres en el núvol. Tu tens accés a una obra i l’únic que has de fer és posar‑hi una clau. L’obra està penjada a Internet i, igual que quan entrem al nostre correu, hi posem la clau i hi tenim accés. Per això, cal un registre previ, després ja ens trobarem el problema de la in‑timitat. En segon lloc, els llibres personalitzats. El llibre electrònic permet la possibilitat que algú es descarregui un llibre en el qual a totes les pàgines hi digui: «aquest llibre pertany a en tal». En el fons, és un sistema molt pràctic per evitar les còpies il‑legals, perquè és posar una espècie de reserva de drets a tots els fulls.

Això sí, com també he dit abans, res

de tot això és possible si no existeix

el consens social del fet que és en

benefici de tots que cal valorar i

respectar la propietat intel·lectual

(pròpia i aliena).

Estan els DRM en retirada? Quines

són les fórmules que poden con-

jugar la protecció de drets d’autor

amb l’accessibilitat?

Jo no diria que els DRM estan

en retirada, però sí que la seva

disponibilitat no quedarà només en

mans dels autors/titulars (tal com

configura la llei), sinó que els usua-

ris hi tindran molt a dir. Per molt que

els titulars posin les obres al mercat

amb DRM, si els usuaris no les

accepten (si consideren que el preu

que paguen és massa elevat a canvi

dels serveis que obtenen) estan

destinats al fracàs. Per tant, entenc

que els DRM serviran per renegociar

el «preu just» que l’usuari està dis-

posat a pagar per accedir a una obra

concreta i al conjunt de serveis (més

que no pas drets) que obté.




129

D’esquerra a dreta: Patrícia Riera

i Luis Fernando Ramos Simón

Suposo que molta gent deu haver utilitzat Spoti‑fy. Spotify t’enganya, et diu: «Entri aquí, vostè ho pot consultar tot de franc, pot escoltar música en streaming de franc, però haurà de suportar una de‑terminada publicitat. Com que aquesta publicitat és una llauna, si paga una mica més li donem la versió premium». Els editors encara són bastant reticents a les versions premium, però potser és un sistema de suplantació del DRM força pràctic. Per què? Per‑què és clar que no podrà evitar la pirateria. Fa uns mesos vaig fer una prova: posar al Google «Els ho‑mes que no estimaven les dones», PDF, download. Sortien 55.000 documents, 55.000 possibilitats de descarregar‑me el llibre a l’ordinador. I els autors, per descomptat, patiran això, però els editors també. I els usuaris, potser amb un petit augment de preu, com passa amb Spotify, podran tenir, mitjançant al‑tres sistemes, una versió plus de l’obra, que pot ser no solament algun capítol més o un altre final, sinó també dinar amb l’autor. Jo sóc autor d’una editorial de les més importants i, si hem de ser francs, és una mica frustrant quan t’hi adreces com a autor i els manifestes la possibi‑litat que tu mateix puguis ser utilitzat com a coni‑llet d’Índies. Els dius: «Mirin, per què no pengen el llibre a Internet? Per què no hi posen el primer capítol? Per què no hi posen una llicència Creative Commons?». La resposta sempre és la mateixa: «Bé, sí, vegem‑ho». Jo els dic: «A més, jo sóc l’advocat que he signat aquest contracte amb vostè, jo no li donaré problemes». La veritat és que els editors en‑cara estan molt lluny d’aquestes versions premium. Altres possibilitats, els avisos legals. Per exemple, que l’FBI et vigila. Això sona molt estrany, però quan anem a El Corte Inglés i ens comprem un CD d’importació ho posa. Ho posa perquè els de‑lictes contra la propietat intel·lectual són delictes federals. Jo crec que si hi digués: «La Guàrdia Ci‑vil et vigila» quan anessis a comprar legalment una obra, pensaries: «La descarrego il·legalment i així és



impossible que em pugui vigilar». En tot cas, són sistemes que estan permesos per la llei. A més, la retirada dels avisos de drets està penada. Pel que fa als DRM i als llibres electrònics, m’agra‑daria assenyalar dos punts de vista legals que crec que seran el cavall de batalla en els propers anys. En primer lloc, el tema de la intimitat en el co‑merç dels llibres. Quan va començar Internet, va sortir en una revista, crec que era el New Yorker, un acudit de dos gossos asseguts davant la panta‑lla de l’ordinador que deien: «A Internet ningú no sap que ets un gos». Com deia Lawrence Lessing, aquest era l’Internet de l’any 95, ara ja no estem en aquest sistema. Ara estem en un sistema en el qual es veu tot el que fem a través de l’ADSL, tot el que farem amb l’obra i és molt fàcil arribar a la IP. Una altra cosa és que sigui difícil, o poc pràctic, perseguir aquesta persona, sobretot quan són mi‑lions de persones les que ho fan. Per tant, el tema de la intimitat, des del meu punt de vista, serà el cavall de batalla durant els propers anys. Hem de protegir la intimitat i, si més no per això, val la pena comprar un llibre de paper amb la gavardina, les ulleres de sol i la gorra.

Hem de protegir la intimitat i, encara que només sigui per això,val la pena comprarun llibre de paper ambla gavardina, les ulleres de sol i la gorra––––––––––––––––––––

Qualsevol altra fórmula d’explotació

(com, per exemple, l’streaming)

també disposa de DRM en un sentit

genèric (el mateix format de strea-

ming ja decideix el que es pot fer i el

que no: només es pot escoltar/llegir

en línia, i no es pot fer cap còpia). Dit

d’una altra manera, entenc que els

DRM són una part consubstancial

de l’explotació d’obres mitjançant

modalitats digitals, en la mesura

que fan possible la gradació de

l’abast de la llicència atorgada en

exercici dels drets exclusius de

l’autor/titular, però això no vol dir

que la llei actual hagi sabut trobar

l’equilibri just entre els interessos

(públics i privats) en conflicte. De

fet, segons el meu parer, la llei

actual beneficia més el titular que

no pas l’interès públic (la qual cosa

s’explica per un intent d’assegurar

que l’autor podrà continuar exercint

els seus drets exclusius també en

àmbits d’explotació digitals). Cal,

per tant, retrobar l’equilibri correcte

per a cada modalitat d’explotació

i, en aquest sentit, l’aplicació dels

DRM i la seva acceptació per part

dels usuaris és molt important.




131

D’esquerra a dreta: Pascual

Barberán i David Casacuberta

El segon problema, potser més important, és que necessitem una modificació urgent de la llei de pro‑pietat intel·lectual, no solament en l’àmbit espanyol, sinó també en l’àmbit europeu i en general. Per què? Perquè la propietat intel·lectual, almenys la creació del concepte de propietat intel·lectual, no solament és del segle xix, sinó que ve de l’època de la imprem‑ta. I fins fa uns quants anys, ens trobàvem que, en el món de la propietat intel·lectual, hi havia pocs autors, hi havia menys editors, hi havia una gran quantitat de lectors i, fins aleshores, funcionava la cosa. Què passa ara? Que ara el nombre d’autors, com s’ha comentat en la ponència anterior, s’ha mul‑tiplicat per un milió. Ara mateix hi ha gent que escriu coses autènticament meravelloses en blocs, gent que, com que no hi ha ningú que la publiqui, penja les seves obres a Internet, i la llei no està pre‑parada per a això. Però és que, a més, la gent que penja les seves obres a Internet pot no voler seguir el sistema que s’ha seguit fins ara, el sistema esta‑blert sobre copyright, el de tot o res, el de protecció de drets exclusius. És possible que vulgui utilitzar altres sistemes, com el Creative Commons o el co‑pyleft, i tampoc no estem preparats per a això. De fet, els jutges fins fa poc deien que el copyleft no era aplicable a Espanya, i ara s’han adonat que sí que ho és, si més no en obres a Internet. Perquè en una disposició transitòria d’una llei, mig amagat, hi diu que es pot posar a les obres, no ho diu amb el nom copyleft, però si fa no fa és el mateix. Però, a més, hi ha una altra possibilitat, que és l’obra col·laborativa: Viquipèdia. És a dir, la possibilitat que hi hagi 300.000 autors d’una obra. Com repar‑teixo drets? Com protegeixo els seus drets morals, per exemple, quan n’arriba un altre i esborra el que ha escrit l’anterior? Això dóna lloc a uns sistemes completament nous sobre els quals hem d’actuar i sobre els quals ens queda molt camí per recórrer.




SESSIÓ 4.Accessibilitat i DRM:com reconciliar-los?––––––––––––––––––––––––––––––––

David Casacuberta: La meva primera pregunta és: Què opineu de l’aplicació dels DRM als llibres electrònics? Hi veieu sentit? Creieu que pot funcionar? Mina Jassans: Només una acotació a això de la Viquipèdia. Es pot visitar sempre l’historial, de manera que l’article no s’es‑borra, és un afegit.

El DRM el veig una trava. Quan vols llegir un llibre, el que vols és llegir‑lo en qualsevol format, en qualsevol dispositiu i en qualsevol momentMina Jassans El DRM el veig una trava. Quan vols llegir un llibre el que vols és llegir‑lo en qualsevol format, en qualsevol disposi‑tiu i en qualsevol moment. Vols fer‑hi anotacions, vols que les teves anotacions pervisquin i fins i tot vols deixar‑lo al veí, com has fet tota la vida amb els llibres de paper. Es va fer un decàleg dels drets dels lectors del llibre digital i deien molt clar que has de tenir les mateixes possi‑bilitats amb el llibre electrònic que amb el llibre de paper. Això s’ha de mantenir i el DRM no ho permet. És veritat que treure el DRM és terreny adobat perquè un arxiu es descarregui i torni a pujar.

DEBATHI PARTICIPEN:

Pascual BarberánAdvocat i professor de propietat intel·lec-tual al Màster d’Edició de la UAH. Autor del llibre Manual práctico de propiedad intelectual

Mina Jassans Alfadígits. Bibliotecària de l’Institut de Seguretat Públicade Catalunya (ISPC) i expertaen el llibre electrònic

Patrícia Riera Responsable de la Delegacióde CEDRO a Catalunya

Luis FernandoRamos SimónDegà de la Facultat de Ciències de la Documentació de la Universitat Complutense de Madrid. Experten drets d’autor en l’ámbit digital

MODERADOR:

David CasacubertaProfessor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i investigador dels impactes cognitius i socials de les TIC


133

Però el que crec és que s’ha d’invertir en educació, a fer entendre que s’ha de retribuir l’obra, encara que sigui amb un sistema diferent del d’ara, tipus flatter o streaming. Tu has de poder tenir un arxiu i has de poder deixar‑lo al veí si vols, i no dic tornar‑lo a penjar a la xarxa a dis‑posició de tothom. El que em trobo són llibres que no localitzo en format digital per descarregar‑los legalment si els he trobat piratejats. Què he fet? Jo tinc el llibre de paper, però per què he de tornar a digitalitzar‑lo, si tinc un amic que ja ho ha fet i l’ha penjat en una xarxa P2P? Jo això ho he fet i, si cal, que vinguin els Mossos a buscar‑me.

Patrícia Riera: Aquí, evidentment, hi ha la complicació de combinar la necessitat dels titulars, que volen continuar tenint un control de com s’explota la seva obra, i les necessitats dels usuaris. El DRM no m’agrada com a usuària, no tant pel fet que no em deixi fer còpies, sinó per as‑pectes que entren de ple en la intimitat. Jo encara no he vist els avantatges del llibre electrònic, i reconec que ho dic des del punt de vista d’una persona a qui li agrada el llibre com a objecte, però em preocupen aspectes com el control de quantes vega‑des el llegeixo o quins capítols llegeixo. Coses d’aquest estil em fan una mica de respecte, però també és veritat, i aquí hi ha un problema, que cal aconseguir que una cosa que s’ha posat de moda i que és acceptada socialment, com descarre‑gar continguts pirates, deixi de fer‑se. Es necessita fer un tipus d’acció legal, però també hi ha una tasca importantíssima de conscienciació.

Hem d’aconseguir que una cosa que s’ha posat de moda i que és acceptada socialment, com descarregar continguts pirates, deixi de fer‑sePatrícia Riera

La meva teoria és que una de les raons per les quals això es fa tan àmpliament és perquè ningú no ens veu. És veritat, ara vivim amb un accés a Internet amb el qual tothom pot saber què fas, però l’usuari no té aquesta sensació. No sé si utilitzeu iTunes. Quan va treure el Genius, que se t’instal·lava tant sí com no (ara crec que és opcional), estàvem encantats perquè tení‑em un aparell que sabia la música que ens agradava. És clar, després hi penses i dius: «I aquest senyor com sap el que escolto i quantes vegades?». Tenim la sensació que no passa res. A nin‑gú no se li acut entrar a El Corte Inglés i endur‑se un iPad sense pagar perquè aquí sí que tens la sensació que et poden aga‑far els Mossos. En canvi, per Internet, tu ets a casa teva i sembla que hi ha impu‑nitat. Aquí sí que, realment, al marge de les mesures tecnològiques que s’hi puguin posar, que jo crec que tenen altres con‑





DEBAThi participen:

Pascual BarberánMina JassansPatrícia RieraLuis Fernando Ramos Simón moderador:

David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––

notacions més enllà del que és la mera propietat intel·lectual, el titular necessita poder tenir algun marge de maniobra per tenir la seguretat que, si vol comercialitzar en aquest nou format, ho pugui fer sense la competència deslleial que suposa el fet que, en no sé quants webs més, te’l puguis descarregar gratis. Aquesta és la dificultat que té el mercat ara mateix.

Luis Fernando Ramos Simón: Sobre aquest tema m’agradaria fer una breu pre‑cisió. Sempre parlem de la pirateria, sem‑bla que és l’únic problema que hi ha a la gestió digital i jo crec que n’hi ha molts més. Hi ha una perversitat del llenguatge, la pirateria és el que fem els usuaris, però el que fan les editorials, impedint fer una còpia que és legal, això no és il·legal. El concepte de DRM és molt més am‑pli que el concepte d’antipirateria, és tota la part que es relaciona amb la gestió de drets, que ha existit sempre. Llavors, si se‑guiran existint els DRM, el que no té gai‑re explicació és que existeixin els DRM anticòpia, que és el que delimitem com a part dels DRM. Crec que el que tractem de dir és que estem en contra dels DRM anticòpia, no del conjunt de DRM. Per exemple, si jo escric un llibre i algú me n’al‑tera el contingut, jo desitjaré que hi hagi un sistema que controli el que he escrit. Tota la qüestió de l’autenticació dels con‑tinguts, de l’autoria de les transaccions, tot això és correcte. El que està malament és tot el tema del control de les còpies. Crec que això s’hauria de suprimir perquè la in‑formació en suport digital s’ha de compar‑tir. El concepte de propietat intel·lectual ha quedat obsolet i hem de revisar com es

Mina Jassans


135

paga això. Estic encantat que hi hagi drets d’autor i que pensem com hem de pa‑gar Almodóvar o qualsevol altre creador. Ara mateix tenim una realitat: hi ha dot‑ze milions de llibres digitalitzats. Més o menys la meitat són de domini públic, ens els han pres. Ningú no crida l’aten‑ció sobre aquest problema. El que vull assenyalar és que no estic en contra dels DRM com a gestió digital de drets. De les còpies, crec que se n’hauria de matisar molt el concepte. Sobretot, hi ha una part de domini públic en la qual no crec que s’hagi d’activar una legislació com la del copyleft. No sé si la gent sap molt bé què és això del copyleft. Ho intento explicar en dues paraules. Jo publico un text i qual‑sevol pot modificar‑lo i copiar‑lo, sempre que faci constar la font d’on procedeix. De manera que ningú no pot posar un cade‑nat al contingut, que és el que va fer Bill Gates en el famós programa de l’MS2.

Pascual Barberán: DRM és molt més que un sistema anticòpia. DRM són uns programes informàtics que poden perme‑tre a l’autor saber, en temps real, quantes persones estan llegint la seva obra o d’on vénen aquestes persones. És com posar el Google Analytics al món de la propietat intel·lectual, la qual cosa és interessantís‑sima. Però no està exempt de les proble‑màtiques que comentàvem sobre la inti‑mitat. Perquè jo vull saber qui llegeix una part del meu llibre. No és el mateix llegir una base de dades jurídiques que el Ka-masutra. Aquí s’ha de delimitar molt bé. També és cert que, darrerament, als autors se’ls ha ficat al cap, per exemple, que els re‑partiments de drets han de ser automàtics.

Diuen: «Com que els llibres electrònics estan tots informatitzats, per què esperar a les liquidacions anuals quan en el moment en què algú paga això t’ho poden transfe‑rir directament?». Tothom s’oblida que el tema de les liquidacions és, segurament, la cosa més confusa dins d’una editorial. Les liquidacions poden fer‑se semestralment o anualment, i jo en els meus contractes sempre intento que siguin anuals. Per què? Perquè suposa tenir un munt de gent fent números sobre un munt d’obres.

David Casacuberta: Parlem ara dels drets associats (dret a la còpia privada, a la inti‑mitat...) que pot vulnerar el DRM. Es po‑den protegir aquests drets amb un model DRM? De quina manera? Quins altres drets poden estar en perill?

Mina Jassans: Per començar, la preserva‑ció de l’arxiu. És a dir, aquests arxius els vull gaudir d’aquí a trenta anys.

Luis Fernando Ramos Simón: Aquests arxius no els podràs gaudir d’aquí a sis mesos. És a dir, jo em vaig comprar el Kindle perquè sempre veia Javier Ce‑laya amb el Kindle. I em va semblar una mica estúpid ser un professor de propie‑tat intel·lectual i no aparèixer davant els meus alumnes amb un llibre electrònic. El dia que em vaig comprar el Kindle anava tot cofoi ensenyant‑lo a tothom. Em vaig trobar amb Javier Celaya i em va dir: «Ah, el Kindle, jo m’acabo de comprar l’iPad, que a més fa tot això...». Em va quedar cara de babau, tot i que després he des‑cobert la gran meravella que és la tinta electrònica. Fins i tot m’he llegit un llibre tècnic sobre per què la tinta electrònica dura moltíssims dies i l’iPad unes hores.



Avui s’ha associa el concepte de llibre elec‑trònic a l’e-reader i crec que la gent llegeix continguts en tres dispositius: l’ordinador, el llibre electrònic i els dispositius digitals. El que volia subratllar respecte a la qües‑tió de si el llibre desapareixerà és que el llibre ja ha desaparegut en la major part de la vida quotidiana. Si preguntem a la gent que hi ha aquí quantes hores ha dedicat a llegir en suport electrònic, probablement serà un nombre d’hores molt superior al nombre d’hores en suport paper.

Pascual Barberán: El que passa és que hem de diferenciar el llibre digital i el lli‑bre electrònic. El llibre digital pot ser un PDF, un llibre digitalitzat. El llibre elec‑trònic és molt més. És el que ara se’n diu llibres enriquits, en què jo llegeixo part del llibre i, de sobte, quan arribo a la paraula «volcà», hi punxo i em surt una definició. I potser no és al llibre, és només un enllaç. En el fons, parlem de coses tecnològi‑ques molt òbvies, però, per exemple, tots aquests arxius pesen. Això ho sap molt bé la gent que treballa en el món audiovisual. Per què has de tenir un servidor i un pro‑grama terrible quan el que has de fer és pujar el vídeo a Youtube o Vimeo i crear un enllaç.

Luis Fernando Ramos Simón: Estic d’acord que s’han de modificar fins i tot els conceptes mateixos.

Patrícia Riera: Respecte a com fer con‑viure els DRM amb límits, primer vull fer una apreciació. No són drets, jo no tinc dret a fer‑me una còpia privada, notinc dret a fer preservació d’una obra. Tinc dret a exercir el límit al dret d’un altre.

D’esquerra a dreta: Patrícia Riera i




DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


137

Sembla una bestiesa, però en l’àmbit jurí‑dic ja sabeu que sempre és important. I, en el fons, es diu «dret al límit d’un altre» per‑què la propietat intel·lectual no deixa de ser un altre tipus de propietat. Jo sempre poso el mateix exemple: si sóc a casa meva i em ve un dia l’Ajuntament i em diu: «A partir de demà, vostè ha de compartir una habitació amb una família que no té casa». Home, em fastiguejarà, per molt solidària que sigui. I em limitaran el dret que tinc a utilitzar un espai que considero que és de la meva propietat. Quan a l’autor, en un moment determinat, se li diu: «Miri, li agradi o no, permetré que l’usuari faci això», quan es fa sense autorització, i mol‑tes vegades sense remuneració, el que es fa és limitar els seus drets. És cert que hi ha un problema entre els DRM i els límits al dret d’autor. Jo vinc del món de les biblioteques. Quan es va debatre la transposició de la llei, vaig te‑nir l’oportunitat de treballar presentant al·legacions al text legal. Venia d’un grup europeu, perquè a Europa s’estava fent el mateix i després es va traspassar a cada estat. L’article que ell ha comentat sobre el mecanisme que ha instaurat la llei pel qual «el titular té dret a posar el DRM, si a vostè no li deixa fer una còpia posi‑li una demanda civil», nosaltres ja ho dèiem que era un porqueria. Això no té ni cap ni peus. Jo no em veig demandant Sony perquè no em puc fer una còpia d’un CD que m’he comprat. Una de les coses que vaig trobar a faltar més, i que segueixo trobant a faltar en aquesta matèria, a part del sentit comú, és la falta de comunicació entre els sectors. En el tema de la propietat intel·lectual,

a tots se’ns ha ficat al cap que hi ha els bons i els dolents. Dolents: la SGAE, els editors, Sony... Bons: els usuaris. Això no és un tema de blanc i negre, hi ha molts matisos. I, com sempre, hi ha molts punts de connexió.

En el tema de la propietat intel·lectual, a tots se’ns ha ficatal cap que hi haels bons i els dolentsPatrícia Riera

Una cosa que vaig trobar a faltar quan es va debatre aquest article és que, per exem‑ple, i crec que en té la culpa el mateix Mi‑nisteri de Cultura, no es va fer un paper de mediació. Els titulars tenen prou sentit comú per seure amb ells i explicar‑los: «L’únic que pretenem és que, a les biblio‑teques, d’aquí a vint o trenta anys, se’ls permeti exercir els límits que reconeix la llei». Al titular li has de dir amb qui parla i per què. Si al titular li dius: «La gent vol fer còpies», se li posen els pèls de punta. I més, tal com està el panorama, que Tus‑quets acaba de treure al mercat una novel‑la en paper, i ens han enviat un missatge dient: «Escolta, pots parlar amb aquesta pàgina web, que estan descarregant gra‑tis el llibre i sense el meu permís?». A les editorials no els agrada parlar de còpia en genèric. En canvi, si tu fas seure els titulars i els ho expliques, es pot arribar a acords. Malauradament, a Espanya no es negoci‑



en aquests temes. Hi ha aquest enfronta‑ment entre els anti i els pro drets d’autor que vicia molt el tema. El pitjor és que si és el polític el que ho ha de solucionar... L’ONCE sí que ho va fer al seu moment i va aconseguir un bon límit. I amb l’ON‑CE no hi ha problema, perquè van parlar amb els titulars i van explicar els progra‑mes que feien. Els titulars van entendre que hi ha una sèrie de col·lectius que necessiten fer això, això i això. L’ONCE pot exercir el límit actual que hi ha a la llei per a persones amb discapacitat sense cap tipus de problema. Ara falta aquesta negociació. Jo crec que és important que aprenguem dues coses. Primer, a aprofitar les associacions (professionals, de consu‑midors...) i segon, que acceptem que s’ha de negociar. Però per això cal seure i ex‑plicar els diferents punts de vista. No dic que tot hagi de sortir de color rosa, però de punts de trobada també n’hi ha.

Patrícia Riera



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


139

Torn de preguntes

Membre del públic: No existeix l’obliga‑ció de dipositar un exemplar de qualsevol obra artística que es publiqui a la Biblio‑teca Nacional i posar‑la a disposició de qualsevol ciutadà?

Patrícia Riera: Això tan bonic que en paper et lliurin el que s’ha publicat, amb l’explosió de publicació que hi ha ara, és terrible. De fet, ja hi ha països europeus ‑crec que és Dinamarca‑ que han tret projectes per fer dipòsit legal de tot el que es fa en digital i estan superats perquè la producció s’ha triplicat. Igual que amb la llei de propietat intel‑lectual, amb el dipòsit legal el model ha quedat una mica arcaic, pel concepte de tenir un control sobre el que s’ha publicat. Però no necessàriament l’haurien de posar accessible al públic. Una altra cosa és que, a causa de la situació del sistema bibliotecari en aquest país, malauradament moltes bibli‑oteques han de nodrir els seus fons a partir d’aquest tipus d’entrada d’obres, perquè no tenen diners per comprar llibres. O, per exemple, aquí a Barcelona, que seguim sense tenir biblioteca pública provincial i que, per tant, el dipòsit legal el reben la Biblioteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona. I com que han de fer de guarda‑roba de tota aquesta quantitat de producció, diuen: «Si més no, posem‑ho de préstec als usuaris». Però no és incompatible. En l’àmbit digital, el problema principal que hi ha amb el di‑pòsit legal és voler publicar tot el que s’edita en entorn digital, que és una cosa de dimen‑sions titàniques. No sé si és factible, jo crec que no, però en tot cas és molt costós.

Mina Jassans: De tota manera, les bibli‑oteques haurien de preservar el patrimoni digital igual que han fet amb el paper. De manera que alguna forma de dipòsit legal ha de seguir havent‑hi. Al cap dels anys, aquestes obres lliures de drets han de poder prestar‑se a qui les demani. Aquesta és una funció de la biblioteca. Si Google s’empor‑ta les obres òrfenes, si hi ha altres editors que al cap d’uns anys volen reeditar el lli‑bre... no hi ha cap problema, la biblioteca en té un exemplar i te’l pot donar si el vols.

Les biblioteques haurien de preservar el patrimoni digital igual que han fet amb el paper. De manera que alguna forma de dipòsit legal ha de seguir havent‑hiMina Jassans

Patrícia Riera: La funció de preservació de les biblioteques és indiscutible. Jo no‑més dic dues coses. Segurament s’hauran de millorar els criteris respecte a què pre‑servar. Tu abans deies que els autors s’han multiplicat. Jo crec que estem donant una definició molt àmplia d’autor. És a dir, hi ha autors i autors. Tots hem escrit algu‑na cosa, millor o pitjor, abans que existís Google, i jo no em considero una autora.



Al marge d’això, cal preservar tota la pro‑ducció? Per exemple, la problemàtica del que s’anomena les obres òrfenes. Aquestes obres no tenen titulars localitzables, però se sap que encara estan subjectes a drets d’autor. Un advocat sempre et diu: «Aquestes, ni les toquis». Són obres empestades, no t’hi poden autoritzar, però tu creus que haurien d’auto‑ritzar‑t’hi. Hi ha molta obra que no se sap com fer‑la sortir a la llum. Aquest debat va començar fa cinc o sis anys, i fa poc més d’un any el mateix sector bibliotecari ja ha comen‑çat a dir que «tampoc no parlem de tantes obres!». No en el sentit que no hi hagi moltes obres òrfenes, sinó que no totes són interes‑sants per fer‑les sortir a la llum. Les bibliote‑ques necessitaran afinar més, però no perquè vulguin fer‑ho o no, sinó per capacitat.

Mina Jassans: És la nostra feina. Hem de preservar el patrimoni. Tampoc no s’ha de preservar tot, però has de preservar la producció del país. És responsabilitat de la biblioteca del Congrés dels Estats Units quedar‑se amb la seva producció. Nosaltres hem de tenir la nostra. Com comences a filtrar pàgines web i no no‑més llibres? Les biblioteques han de co‑mençar a tenir servidors amb còpies. I quan es parla de DRM, el que volen les biblioteques són exemplars sense DRM perquè d’aquí a quaranta anys es puguin obrir. Perquè el contenidor Zip que té l’ePub es pugui obrir i potinejar. I si cal, les biblioteques ja canviaran el format. Però necessites un original preservat que puguis potinejar sense Adobe CS4, per‑què no saps si d’aquí a vint anys el podràs obrir. És possible que sí, perquè llavors el DRM d’Adobe ja estarà petat, com van petar l’anterior, i al·legalment podràs fer el que vulguis. Però sempre treballem amb




DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


141

fets consumats i no conforme a la legalitat vigent, i les biblioteques voldríem treba‑llar d’acord amb la legalitat.

Álvaro Sobrino: Jo sóc editor. Tant de bo els meus llibres es destruïssin al cap de cinc anys perquè la gent se’ls hagués de tornar a comprar. Hi ha una solució molt senzilla que és, simplement, fer‑ne una còpia im‑presa, escanejar‑la i guardar‑la. A més, vo‑saltres ho podeu fer i els altres no.

Mina Jassans: Llavors hauré de pagar a CEDRO molt més. Jo també vull estal‑viar costos.

Álvaro Sobrino: Vosaltres teniu fons pú‑blics i, a més, l’autor recuperarà diners. Entenc el que dius, i crec que és impor‑tant, però no ens equivoquem, no és una obligació de l’autor preservar la seva prò‑pia obra, la pot cremar si vol. I tampoc no és una funció de l’editor.

Mina Jassans: Et posaré un símil: tu tens una edició en rústica que grogueja i tens dret a fer‑ne una còpia privada fent‑ne una fotocòpia. És com si tinguessis un fax i el volguessis guardar. Hauràs de fer‑ne una fotocòpia cada any per no perdre’l.

Álvaro Sobrino: No, perquè jo podré fer‑ne una còpia impresa i a partir d’aquesta còpia escanejar‑la, i ja tinc el llibre.

Mina Jassans: Pensa que és demencial seguir en paper quan el món ha de ser di‑gital. En altres països ho és, no entenc per què en aquest no.

Álvaro Sobrino: Sí, però és un descàrrec que crec que no ens correspon als editors.

Mina Jassans: Tu tens un màster en pre‑servació, tens el fitxer XML... No em do‑nis el llibre editat si no vols, però dóna’m l’XML en dipòsit legal.

Luis Fernando Ramos Simón: Des del punt de vista econòmic, digitalitzar el llibre electrònic a la biblioteca és molt car. És molt més rendible mantenir una subscripció a una col·lecció digital, com la de Google que ha comentat abans Pascual. Probablement aquest serà el futur de les biblioteques. El drama per a les biblioteques és que es que‑daran sense patrimoni perquè no hi haurà llibres. És més, tampoc no gestionaran el préstec, seran uns simples intermediaris. Ja veurem si fan el préstec amb trasto o sense trasto, si donen només continguts o també l’e-reader. El drama per a les biblioteques és que, igual que els passa als llibreters, no te‑nen una funció gaire clara en el nou mercat de continguts. Crec que és important que en siguem tots conscients.

El drama per a les biblioteques és que es quedaran sense patrimoni perquè no hi haurà llibres. No gestionaran el préstec, seran uns simples intermediarisLuis Fernando Ramos Simón



D’altra banda, hi ha diferents tipus de biblioteca. Jo crec que la biblioteca uni‑versitària compleix una funció –i perdo‑neu que digui una barbaritat– comercial. És a dir, hi ha uns senyors que paguen per aprendre i el coneixement s’ha con‑vertit en la matèria primera fonamental. En aquest cas no hi haurà problema. Però la biblioteca com a lloc comú, obert per a tothom, té poques possibilitats de sobre‑viure. I d’això, n’hem de ser conscients. No existirà perquè no hi haurà llibres. Us vull explicar una anècdota. Quan m’han presentat ja han dit que sóc professor de la Universitat Complutense. Allà tenim una de les tres biblioteques històriques més importants d’Espanya i ara Google l’està digitalitzant. Va venir un professor canadenc de la Universitat d’Ottawa a visitar‑nos i llavors vaig dir: «Molt bé, li ensenyaré la biblioteca històrica i alguns manuscrits». Quina sorpresa quan, par‑lant amb la directora, ens diu: «Si tens molt interès a veure el dipòsit t’hi porto, però tot és a Internet. Si vol veure algun llibre, simplement que es connecti i el veu‑rà». És a dir, una persona que es dedica a conservar el patrimoni diu que no cal veu‑re’l físicament. No sé si us suscita alguna mena de reflexió. En tot cas, ja no cal uti‑litzar llibres impresos si tot és a Internet. Les biblioteques tindran un paper difícil en el futur. Sobretot les biblioteques pú‑bliques, que són per a tothom i gratuïtes. Això crec que és difícil de justificar en aquest entorn.

Mina Jassans: És que podria haver‑hi lli‑bres electrònics amb el seu DRM de préstec.

Pascual Barberán



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


143

Luis Fernando Ramos Simón: Però no està gestionat pel bibliotecari. El biblio‑tecari serà una mena de gestor que dirà: «Aquest llibre és per a dues setmanes i aquest altre permet subratllar». El biblio‑tecari es dedicarà a això.

Mina Jassans: A mi m’agradaria explicar‑vos com funciona tot això a les bibliote‑ques públiques dels Estats Units. Tenen un sistema que és overmedia, que és de Windows. Et descarregues el fitxer i te’l llegeixes durant les teves setmanes direc‑tament del catàleg de la biblioteca. Això s’hauria de poder fer aquí. I el DRM, l’overmedia, serveix per gestionar el prés‑tec, no per vendre un llibre. Tu compres el llibre i has de tenir un fitxer, si pot ser, en un format estàndard. Els estàndards exis‑teixen i l’ePub n’és un. D’aquí a quaranta anys, si tens el programari adequat, l’has de poder obrir igual que els MP3. Aques‑ta és la qüestió. Tu dones a la biblioteca un exemplar sense DRM i el sistema biblio‑tecari es compromet a posar‑hi un DRM.

Luis Fernando Ramos Simón: En el moment en què entra un llibre sense DRM en una biblioteca, el pot copiar tot‑hom, que és la funció essencial que té la biblioteca: difondre el coneixement.

Mina Jassans: Però és que aquest conei‑xement no es pot permetre que segueixi sense difondre’s quan arribi el digital. Fins ara teníem les còpies impreses i la gent s’enduia el llibre a casa seva, i si volia el fotocopiava. Però, això ha fet caure el sec‑tor editorial? De què s’han finançat el sec‑tor editorial, les llibreries i les cadenes de distribució? Fins ara hi ha hagut negoci.

Com es deia aquest matí, diversifiqueu el negoci, centreu‑vos en els serveis, fomen‑teu el valor afegit... Heu de motivar els vostres clients. Sobretot, heu de fer peda‑gogia per motivar la compra.

Els editors heu de diversificar el negoci, centrar‑vos en els serveis, fomentar el valor afegit, heu de motivar els vostres clients. Sobretot, heu de fer pedagogia per motivar la compraMina Jassans

Però la funció de la biblioteca és la que és i ha de seguir sent la que és. Si no, canvi‑em de paradigma, tanquem les bibliote‑ques o que siguin de pagament. Però, de moment, les biblioteques existeixen i són per al que són. I les editorials, llibreries i distribuïdores també hi són i volen cobrar. Doncs que facin pedagogia de la compra i, sisplau, que es modifiqui el preu del llibre. Un preu de llibre fix en digital i electrònic no té sentit.

Ignacio Latasa: Quan comentes que als Estats Units poden anar a la biblioteca i baixar‑se els títols, on els llegeixen?



Mina Jassans: Els llegeixen al seu PC.

Ignacio Latasa: Limitat.

Mina Jassans: Exactament. Per això l’as‑sociació de biblioteques americanes està molt enfadada.

Ignacio Latasa: Perquè fan servir el seu propi DRM. Abans he sentit que estàveu en contra del DRM d’Adobe. Això és un altre DRM que té una funció de préstec, però és molt limitat. Adobe també té un sistema de préstec. I arribarà el mo‑ment en què es podrà prestar per x dies a qualsevol usuari que tingui un lector de qualsevol marca. Però no serà compatible amb el sistema que implementaràs tu a la biblioteca. No és tan fàcil com dir que als Estats Units funciona i aquí no funciona.

Mina Jassans: De moment és el sistema que utilitzen. Jo, per desgràcia, no imple‑mentaré res, perquè vinc com una usuà‑ria que treballa en biblioteques i té el seu punt de vista sobre això. Crec que és im‑prescindible, a hores d’ara, tenir un servi‑dor a la biblioteca i arxivar el patrimoni digital propi.

Què fem amb les revistes? Ell pot parlar molt millor del tema que jo. Treballem amb subscripcions, no ens quedem els arxius. Paguem un lloguer anual i tenim accés als arxius. Esperem que les mateixes cases productores guardin el seu exemplar i, gràcies al Flying Spaghetti Monster, tinguem encara exemplars de paper, que aquests ens els quedem i són els nostres. Però és que tenim un problema de preser‑vació molt gran. On es guardarà tot això?




DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


145

El problema també són les col·leccions particulars. Quan parlo de biblioteques penso en el lector a casa seva. A casa el lector ha tingut biblioteques patrimonials que han passat de generació en generació. Si decideixo llogar un sistema de streaming i llegir com faig servir l’Spotify és el meu problema. Però, si compro un arxiu, potser m’han d’explicar molt bé que estic accedint a un servei i que no estic accedint a un arxiu. Però que em diguin d’entrada que això només em servirà x mesos o x anys. Jo, com a usuari, decidiré que aquest arxiu no el compro, que algú se’l compri en paper, el digitalitzi i me’l deixi.

Pascual Barberán: El tema de les bibliote‑ques és potser el més complex, ara mateix, en matèria de propietat intel·lectual. En el fons, com molt bé has dit, abans algú ana‑va a una biblioteca, agafava un exemplar, se l’emportava, i mentre aquest exemplar era a casa no era en un altre lloc. El problema d’una biblioteca ara és que algú des d’Aus‑tràlia pot tenir accés a aquesta obra i, com que és un préstec, no paga.

Mina Jassans: Ha de tenir carnet i si és a Austràlia és possible que no en pugui tenir.

Pascual Barberán: Una biblioteca en obert, encara que t’hagis de fer un car‑net, seria com tenir una xarxa P2P legal. Aquest és un problema de la biblioteca. Ara mateix, hi ha això de l’accés a dife‑rents terminals, la qual cosa tampoc no em sembla una solució vàlida. Potser la solució seria una mena de cànon dirigit a préstecs electrònics.

Membre del públic: Però el problema és que llavors la biblioteca deixa de ser bi‑

blioteca, en el sentit de lliure i gratuïta. Només hi podrà anar qui pagui, aquest és el problema. I estic d’acord amb tu que aquesta solució que es donarà a les bibli‑oteques de la universitat està bé, el paguis a la matrícula o com sigui. Això és total‑ment legítim, el problema és a la bibliote‑ca pública.

Pascual Barberán: El que passa és que això és una mica com el tema del finan‑çament de la sanitat, quan es diu que es fa un ús massa estès de la sanitat pública gratuïta, i que si fem pagar un euro a qui vagi a una consulta d’atenció primària. In‑dependentment de l’ingrés d’aquests eu‑ros, que els aniran molt bé a les diferents conselleries, no és un sistema gaire agres‑siu i pot ser un sistema que impedeixi que aquesta persona utilitzi quatre vegades aquest sistema públic. Efectivament, la biblioteca pot ser l’accés a la cultura per als més humils, però a les biblioteques di‑gitals hi veig un perill no resolt.

La biblioteca pot ser l’accés a la cultura per als més humils, però a les biblioteques digitals hi veigun perill no resoltPascual Barberán

Álvaro Sobrino: Seguint el que dèieu, suposem que el pa i la llet es poguessin



passar a PDF. Acabaríem amb la fam al món. La cultura la podem passar a PDF. Estic d’acord amb tu, s’ha de capgirar ab‑solutament tot.

El que anomenem propietat intel·lectual no és cap propietat. No podem continuar parlant de la cultura com si fos un objecteÁlvaro Sobrino Quan un editor rep una subvenció per a adquisició, per a biblioteques, el Mi‑nisteri compra dos‑cents exemplars, per exemple, per repartir en dues‑centes bi‑blioteques. Això en paper. Estic segur que tant l’autor com l’editor estaran disposats a cedir moltíssim perquè aquest llibre si‑gui a totes les biblioteques, perquè cos‑ta el mateix que sigui en una o en totes. Exclusivament hi ha un cost que són els drets d’autor, la resta dels costos no exis‑teixen. Quin és el problema? Jo tinc la meva teoria: el que anomenem propietat intel·lectual no és propietat. Encara no estem en el punt de poder discutir això, caldria canviar moltes coses. Però el que està molt clar és que el futur depèn d’ai‑xò. És a dir, no podem continuar parlant de la cultura com si fos un objecte.

Luis Fernando Ramos Simón: El pro‑blema és que, quan a un editor o un au‑

D’esquerra a dreta: Luis Fernando

Ramos Simón, Pascual Barberán

i David Casacuberta



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


147

tor li donen una subvenció de cinc mil o deu mil euros, després, quan publica un llibre, cada vegada que algú hi accedeix a la biblioteca també ha de pagar. Llavors, aquest és un sistema pèssim per a les ar‑ques públiques. Hauria d’haver‑hi una modificació en la legislació: «Jo li dono una subvenció, però vostè el publica a co‑pyleft, en obert, i no reclami més». Així hi hauria més possibilitats que l’Estat us ajudés a vosaltres a editar. Si te n’adones, quan es protegeix per llei l’obra es pri‑vatitza. És que, a més, li estàs creant al mateix sistema bibliotecari una obligació de pagar pel préstec. Hi estem d’acord?

Álvaro Sobrino: Sí, sí, jo hi estic total‑ment d’acord. De fet, et diré una cosa: la majoria dels autors i molts editors estem en contra d’aquest cànon de biblioteques.

Patrícia Riera: Per tranquil·litzar‑vos, vull dir‑vos que aquest cànon de biblio‑teques no el paga ni déu. I no el paguen perquè fa tres o quatre anys, quan es va imposar, molts governs autonòmics, sense cap mena d’inconvenient, van sor‑tir amb la bandera que «no els agrada aquesta llei i no la compleixen». A mi, per exemple, no m’agrada la llei del car‑net per punts, però a veure qui és l’espa‑vilat que no la compleix. Però ells poden i, a més, ara la raó és la crisi. Per això no us preocupeu, que no es cobra ni un duro. A mi, el sistema de subvencions no m’agra‑da, ni per a l’edició ni per a pràcticament res. L’experiència de les biblioteques, aquí a Catalunya, amb les subvencions que do‑nava la Generalitat per a la introducció del llibre en català és de descontentament tant per a editors com per a biblioteques. Que

una biblioteca pública rebi cent exem‑plars d’un llibre d’ornitologia no és gaire adequat per al seu públic. S’hauria d’ha‑ver posat una mica més de sentit comú i preguntar: «Això té públic o no?». Pensar què necessita la biblioteca pública i què no necessita. Jo he visitat biblioteques públi‑ques a Catalunya, les provincials, i t’ense‑nyen un munt de caixes amb llibres que arriben per aquestes subvencions, però que no serveixen per a res. A mi, el tema de les subvencions sempre m’ha fet molta por, però no en aquest sector, en tots. Perquè generalment no es fa amb sentit comú. Tornant al que dèiem abans, les bibli‑oteques digitals són un problema sense solució. Hi ha una cosa que s’ha d’en‑tendre: fins ara els titulars no ho veien com un problema perquè no entrava en el seu mercat d’explotació. El mal ano‑menat préstec digital, que no és préstec digital sinó comunicació pública, no té sentit quan es fa gratis, quan l’altre vol guanyar diners fent aquesta explotació. Et pot agradar que guanyi diners o no, però hi té tot el dret. És el seu mercat i el seu model de negoci. El que em sembla més paradoxal del tema és Google. Google, que s’ha pre‑sentat a la societat com l’amic de les biblioteques, s’ha dedicat a dir: «No et preocupis, jo t’ho digitalitzo gratis». Però ells ja comencen a afirmar que se’ls hau‑rien de reconèixer drets sobre l’edició digital. Això és per llogar‑hi cadires! Di‑uen que cal canviar les lleis de propietat intel·lectual quan ells són els primers que les han incomplert. Ara Google surt a defensar els drets d’autor sobre unes ad‑quisicions que ha fet d’obres de domini



públic, però en el que pensa és: «Ja no caldrà la biblioteca perquè ja t’ho dono jo, em pagues una mica al mes i pots accedir a tot el que vulguis». El tema té moltes més perversions del que sembla. La biblioteca, evidentment, haurà de canviar de funció. Jo no estic d’acord amb l’afirmació que les biblioteques ha‑gin de desaparèixer, crec que els bibliote‑caris tenen una funció importantíssima en el món digital, que és saber trobar la informació. Perquè una cosa és saber què vols i una altra, saber on és. Potser les bi‑blioteques ja no seran edificis que guar‑daran llibres físics, però potser hauran d’adreçar‑se més a la funció de societat d’informació real: buscar informació, ha‑bilitats informacionals, etc.

No estic d’acord amb l’afirmació que les biblioteques hagin de desaparèixer; crec que els bibliotecaris tenen una funció importantíssimaen el món digital,que és saber trobarla informació.Patrícia Riera



llibre electrònic



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


149

Però aquí hi ha un problema amb el mo‑del de negoci, perquè en alguns punts topa amb el titular. I és lògic que el ti‑tular digui: «Si això ho puc fer jo, no ne‑cessito que ho faci la biblioteca» o «Si jo ho vull fer a canvi d’un preu, no vull la competència d’algú que ho faci gratuïta‑ment». Com se soluciona? No ho sé. Però torno a dir: seguem a parlar tots els sec‑tors. S’ha de canviar la llei de propietat intel·lectual a Espanya, encara que no sé si es farà mai, perquè ho anuncien molt però no ho mouen. La pròxima vegada que ho moguin seria fantàstic que els di‑ferents sectors consensuessin textos per‑què no ens ho donin fet, perquè llavors no agradarà ni a uns ni als altres.

Mina Jassans: Una de les missions de la biblioteca pública és la formació al llarg de la vida. Per a això, has de tenir els exemplars i poder‑los prestar. Tu ja pa‑gues amb els teus impostos a la biblioteca i, per tant, tens dret a aquest servei. Tens aquest exemplar aquí per poder‑lo prestar. I després, també formar la gent des de la biblioteca perquè, si vol el llibre, se’l com‑pri. Això s’ha fet tota la vida. El que no tenim les biblioteques públiques és la lli‑breria a baix a la cantonada. I, potser, s’hi hauria de posar.

Pascual Barberán: Però en l’entorn digi‑tal això seria bastant fàcil. Tu agafes un lli‑bre en préstec i tens la possibilitat de dir: «M’ha agradat tant que el vull tenir». I te’l compres.

Mina Jassans: El projecte Enclave, al ca‑tàleg de la Biblioteca Nacional, et permet comprar. La Biblioteca Nacional serveix, bàsicament, d’aparador. Les biblioteques

han estat tota la vida l’aparador per a la compra de llibres.

Membre del públic: Abans les editori‑als lliuraven un exemplar a la biblioteca i aquesta en podia fer ús per a préstec. És molt més complicat que l’usuari agafi aquest llibre i el fotocopiï. Avui en dia, quan les biblioteques exigeixen a les edi‑torials que els donin l’arxiu, com controla l’editorial que, quan les biblioteques donen en préstec aquest llibre als seus usuaris,no en facin un mal ús? Perquè, òbviament, és molt més fàcil que fotocopiar un llibre.

Mina Jassans: Potser tenim una obses‑sió col·lectiva pel control desmesurat. El que plantejo és per què no es fa pedago‑gia perquè la gent compri. Es donen bons serveis, s’exploten els nínxols minoritaris, es treballa la llarga cua, etc., en lloc de tenir por que se’t quedin l’arxiu. Sisplau, ofereix productes que la gent pugui com‑prar. Tampoc no hem pogut controlar la fotocòpia i s’ha fotocopiat molt. Però el servei hi és.

Patrícia Riera: Estic d’acord amb això de la pedagogia i sóc una persona que sem‑pre he pensat que les coses, si s’ensenyen i es treballen, tenen efecte. Però, en aquest país, i no sé si en tots els altres també, això de la lletra per les anques entra és veri‑tat. I sempre poso el mateix exemple: el trànsit. Quan s’ha començat a controlar el problema del trànsit? Quan han co‑mençat amb el carnet amb punts. Tenim un problema social important, la gent no considera que baixar‑se continguts gra‑tuïtament sigui una cosa dolenta. I abans dèiem «els joves!». No, els joves no. Jo tinc amics de quaranta i escaig anys que es



baixen pel·lícules i es queden tan amples. I diuen: «Per què me l’he de comprar si només la veuré una vegada?». Doncs igual que el que la compra. Hi ha una part de pedagogia, però també hi ha una altra part en què l’usuari ha de veure que hi ha un cert risc si té aquesta conducta.

Mina Jassans: L’usuari correrà el risc si el preu és molt car.

Patrícia Riera: Jo no entro en un xinès i m’emporto les coses sense pagar. Per què? Perquè em fa vergonya sortir, que el paio m’escorcolli i em digui: «Escolti, vostè s’està enduent això sense pagar». Sé que hi ha una conseqüència al darrere. Quan sóc a casa meva baixant música a dojo, sense pagar, tinc la sensació que aquí no passa res. A més, amb les sentències que surten en aquest país, és cert, no passa res. Tampoc no crec que sigui efectiu actuar contra l’usuari final perquè és molt cos‑tós. Vés contra les grans plataformes que ho fan. L’usuari final té una responsabi‑litat i és evident: «Sé perfectament que estic causant un perjudici econòmic a una altra persona, però tant me fa». Ac‑ceptem que no vagi contra l’usuari final, però no contra aquestes plataformes que ho fan. Ara s’està plantejant que contra aquestes plataformes no s’hi ha d’anar per propietat intel·lectual, sinó per compe‑tència deslleial. No té sentit que Planeta faci la seva plataforma i vengui els seus llibres a x preu, i que tingui un paio al costat que ho doni a zero sense cap cost. I el que comentaves del preu és relatiu. He mirat preus de l’iPad i el de 64 gigues val 793 euros. Són molts calés. L’iPhone nou de 32 gigues val 700 euros. És molt car. Jo Mina Jassans



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


151

no he vist cap manifestació de gent de‑manant a Apple que abaixi els preus dels dispositius perquè s’impedeix accedir a la cultura. Ho fem amb el contingut i no amb el continent. Jo el que dic és que el discurs del preu no em serveix tal com es planteja perquè és molt fàcil dir que l’au‑tor, o l’editor, s’hauria de rebaixar el sou perquè és molt barat fer el contingut. I ningú no planteja quant li costa a Apple fer el seu aparell.

Mina Jassans: També pago un cànon.

Patrícia Riera: No, amb Apple no.

Membre del públic: Un petit comenta‑ri per a la Patrícia. Abans parlaves de les subvencions a les editorials, crec que et re‑feries a l’antic suport genèric. Només vull puntualitzar que ja fa anys que no existeix. Realment es va veure que no funcionava i es va treure. Ara hi ha un altre model que funciona molt millor. Estic d’acord que la funció de la biblioteca quant a promoció de la lectura és molt im‑portant i crec que les editorials donen molt suport a aquesta funció. Sí que és veritat que, encara que hi hagi hagut persones que s’han dedicat a fotocopiar llibres, és un mal menor. Però això implicava un factor que és que tu havies de desplaçar‑te a la bibli‑oteca. Un element molt important en la societat és el factor mandra, del qual avui s’ha parlat bastant. Amb un usuari amb accés a una biblioteca digital, aquest factor de mandra s’elimina. D’aquesta manera, el risc de pirateig es multiplica.

Mina Jassans: El factor mandra a la bi‑blioteca també el pots explotar. Si tens un

préstec d’un arxiu que se t’acaba al cap d’una setmana, i et vols quedar l’arxiu, posa‑l’hi fàcil. Tingues la teva llibreria en línia al costat de la biblioteca. Arriba a acords amb les biblioteques perquè tin‑guin una relació de llibreries en línia al seu marge dret, on posi «Vols comprar?». Zas! Relació de llibreries en línia. I que aquell arxiu se’n vagi, no a la pàgina de la llibreria, sinó directament a l’exemplar. Pel factor mandra, molta gent que consulti el catàleg et comprarà.

Membre del públic: Però, quantes perso‑nes llegeixen per segona vegada un llibre de narrativa?

Mina Jassans: Quantes persones van a la biblioteca, el llegeixen a la biblioteca, els agrada el llibre i se’l compren? Altre cop el tornen a obrir a casa o se’l queden per prestar, per anotar?

Membre del públic: Estic d’acord amb tu, però això passa quan el llibre és com un objecte. Però això en un mercat digital no sabem si es produirà.

Mina Jassans: Però és que un fitxer se‑gueix sent un objecte. És un fitxer que tens a la teva disposició i que, pel factor mandra, el vols tenir a prop, al teu ordi‑nador.

Membre del públic: Jo crec que el con‑cepte de biblioteca personal realment canviarà. Potser no per a la nostra genera‑ció o per als nens que avui tenen deu anys.

Mina Jassans: Hi ha mercat per a tot. També hi ha mercat per al vinil avui dia. I hi haurà mercat per al paper, per als objec‑



tes i per a l’streaming. Però els continguts han d’estar ben fets, a la teva disposició, i han de ser més barats que el llibre, perquè, teòricament, t’hauries d’haver carregat la màquina de distribució (que és el que no ha passat amb Libranda). A més, els has de poder obrir d’aquí a trenta anys.

Membre del públic: Només una pregun‑ta, per desconeixement. Un agregador de recursos electrònics, com els que teniu de proveïdors a les biblioteques, no el veus similar a la funció de Libranda?

Mina Jassans: Sí, se’ns pren el pèl mol‑tes vegades. Però jo parlo des del punt de vista de l’usuari. Parlo de les col·leccions particulars. Com a bibliotecari ho puc traslladar, perquè puc veure el panorama i el segueixo, però no tinc capacitat de deci‑sió, ho sento. En aquesta taula hi falta un bibliotecari amb responsabilitat, jo no ho sóc. Puc donar un punt de vista, però el meu punt de vista és el de l’usuari que vol conservar el seu arxiu, i que no pagarà per un arxiu si amb streaming el pot veure. I poso el símil amb les biblioteques.

Luis Fernando Ramos Simón: Hi ha un sector potentíssim d’accés obert que tam‑bé és un sector comercial. Perquè l’accés obert és només obert per al públic, però té els costos i els processos com a la resta del sector comercial. No hem de pensar que tot s’ha de comprar i tot ha de passar pel mercat. Crec que els usuaris tenen dret a tenir accés a continguts oberts. L’altra qüestió són els lectors. És incom‑prensible que hi hagi quatre trastos i que cadascun funcioni d’una manera. En el te‑ma dels DRM, el primer problema el tenen



llibre electrònic



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


153

els editors. Estan acusant els usuaris que fan pirateig i resulta que cada aparell té el seu propi sistema. Mentre això no desapa‑regui, això no funcionarà. Després, cal abaratir els preus. Per molt que tu diguis, Patrícia, em sembla que els preus són absurds. En l’entorn digital el cost de les còpies és pràcticament zero. Ho sap qualsevol persona que treballi en economia de la informació. Els costos fi‑xos són molt alts, però una vegada comen‑ces a generar les còpies el cost marginal és gairebé zero. L’avantatge que tenen els americans és que tenen un mercat de 350 milions de persones, i aquí és on ells poden practicar aquesta economia d’escales i, per això, el seu és més barat. Hem d’anar a això. No posem com a justificació que les coses han de valer quinze euros. Em sembla que mentre un llibre electrònic valgui quinze euros i un llibre imprès en valgui catorze amb cinquanta, no hi haurà cap mercat per a l’entorn digital. L’altra qüestió: aclarir i divulgar l’ús dels llibres digitals. La gent no sap per a què serveixen, ni com es compren, ni a què té dret. Ningú no sap el que compra, ni per quant de temps, ni si serà accessible... Una altra cosa important: abaratir els suports. Si volem que es popularitzin els suports hauran d’arribar a menys de cent euros; fins que no arribin a aquest preu això no es popularitzarà. Si hi ha una cosa que admiro del sector de la impremta és que ha perviscut du‑rant cinc‑cents anys i que és molt difícil de substituir, però no per altra cosa, sinó perquè té una gran qualitat. I això, els que estan al sector editorial tradicional ho

diuen només de boca. I a l’altra banda, els tecnològics no ho reconeixen. Seguim usant el llibre imprès perquè és molt bo. Res més. Mentre no fem un llibre digital que sigui millor que el llibre imprès, el lli‑bre imprès seguirà en molts sectors en què és insuperable.

Membre del públic: Sobre el cost dels lli‑bres digitals hi ha la sensació que és molt més barat. Però hi ha les mateixes despe‑ses de traducció, les mateixes bestretes i molts costos de tecnologia que fan encarir el preu. Si en fas una còpia o dues, potser no amortitzaràs mai aquest llibre.

Mina Jassans: Et pots estalviar un 50 % o un 40 % de Libranda, si vols.

Membre del públic: Muntar el que ha muntat Libranda té un cost força elevat.

Mina Jassans: S’ha de ser proactiu.

Membre del públic: I el cost, qui el paga?

Mina Jassans: Estem davant d’un nou model de negoci. El que no pots fer és perpetuar el sistema de distribució perquè ja t’encaria el procés i t’ho feia més difí‑cil. Si fos una llibreria, jo no voldria parlar amb Libranda per aconseguir un llibre, voldria parlar directament amb l’editor. Per què no hi ha un canal directe?

Membre del públic: Perquè el cost és molt elevat. Totes les editorials s’ho han plantejat. Tu creus que competidors direc‑tes s’unirien per fer una plataforma? No.

Mina Jassans: Estic plantejant que s’agi‑litzin els canals.



Pascual Barberán: Aquí hi ha un proble‑ma. Això d’agilitzar els canals està molt bé, però la venda de llibres per part de la mateixa editorial no deixa de ser un cost i un problema. Cal muntar una plataforma de comerç electrònic. S’ha de muntar un gran sidral de protecció de dades. S’han de mantenir uns sistemes operatius les vint‑i‑quatre hores del dia, els 365 dies de l’any. Les editorials, per molt grans que siguin, clamen que s’implanti d’una ve‑gada Google Edition i que siguin ells els encarregats de distribuir els ingressos i la publicitat. Realment, quan la gent diu que amb el llibre electrònic tot és molt més fà‑cil... Compte, no és tan fàcil. Muntar una plataforma de comerç electrònic d’acord amb la llei, muntar un sistema de protec‑ció de dades amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (que és la més dura del món) és una cosa complicada.

Ignacio Latasa: No oblidem que les edi‑torials viuen del paper. Si anessin ells, di‑rectament, a vendre el digital, que sembla que és la gran amenaça, els llibreters i tota la cadena no estarien gaire contents. Hi ha un altre tema. Tu dius: «Deixem el llibre a la biblioteca quinze dies i posem un enllaç al costat per comprar‑lo». No es‑tic en contra teva, faig una mica d’advocat del diable. Jo et dic: «La llibreria posa el llibre a la venda, però posarà el préstec per‑què l’ajudarà a vendre». Et farà fora. Pot passar a l’inrevés, que la teva funció com a promotor del llibre se’n vagi cap a una altra banda. Perquè ell també pot implan‑tar un sistema de préstec durant un temps.

Mina Jassans: És més, que em deixin lle‑gir un capítol de la novel·la a la llibreria.




DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


155

Ignacio Latasa: Pràcticament totes les llibreries en línia ho faran.

Mina Jassans: Ho faran, però, quants anys fa que hi ha Internet? Ho puc veure a Kobo, per exemple. Jo compro a llibre‑ries en línia dels Estats Units, quan era Shortcovers ja hi comprava. I el que veig és una gran diferència entre el que fan a fora i el que podem fer aquí. Vaig ser dels primers compradors d’Edikat. Vaig com‑prar un llibre que ja tenia en format paper i, després, em vaig estirar els cabells. Està bé que no t’hagis de molestar a fer la teva versió digital del llibre. Te’l tornes a com‑prar. Igual que si tenies un vinil i després et vas comprar l’MP3. Jo he comprat a iTunes i he comprat amb DRM a iTunes, i molt. Després m’he baixat un programet que es diu MP3 Converter i he tret el DRM de tot arreu. Jo el que dic sobre el DRM que posa Li‑branda és que no el posi, perquè així el que aconsegueixes és molestar l’usuari i que s’enfadi. D’aquesta manera, deixa de comprar i, si té un arxiu i el pot desen‑criptar, el tornarà a pujar desencriptat. Jo, aquí al mòbil, hi porto set novel·les d’Anagrama d’algú que es va molestar a modificar‑ho i a posar‑ho en format Movipocket. Jo no vaig poder, al seu moment, comprar aquestes novel·les en format digital, però les volia llegir al tren, i no tenia per què endur‑me el trasto de llibre i la bossa carregada. Que em vin‑guin a buscar els Mossos d’Esquadra, tinc llibres piratejats aquí dins. Si us plau, oferiu continguts i serveis. Posicioneu‑vos i veneu‑los a un preu raonable. Lla‑vors la gent comprarà, no es molestarà a digitalitzar‑lo i penjar‑lo.

Ignacio Latasa: Tu has dit: «Per a què posa Libranda un DRM?» i després que vols posar un DRM diferent a les bibli‑oteques.

Mina Jassans: Perquè la meva funció a la biblioteca no és regalar els llibres, és prestar‑los. El DRM el que fa és regular el préstec.

Álvaro Sobrino: Arriba un moment en què ja em perdo del tot. Aquest matí de‑fensàvem la tesi que el DRM no funcio‑nava, però que era una cosa que han posat tots els que han muntat el tinglado perquè els editors perdéssim la por. Després, tu has dit fa una estona que els editors no volem el DRM. Jo no sé qui el vol! Perquè si no el volen els editors, no el volen els que venen els Papyre, no el vol l’usuari...

Pascual Barberán: El volen els fabricants de programari de DRM.

Álvaro Sobrino: O sigui, que utilitzem el DRM perquè Adobe guanyi diners, res més.

Pascual Barberán: Adobe sempre guanya diners. A Espanya hi ha tres persones facultades per Adobe per ensenyar tots els seus pro‑grames com a professors. Dos viuen aquí a Barcelona i l’altre viu a Madrid. Jo conec el de Madrid i un cop em va dir: «Si algu‑na vegada vols invertir diners, inverteix en Adobe perquè Adobe no perd mai».

Membre del públic: El cànon digital, com se’l reparteixen la SGAE i CEDRO?



Patrícia Riera: La SGAE no ho sé, jo et puc explicar com es reparteix a CEDRO.

Membre del públic: Nosaltres, quan comprem un suport o un disc dur, pa‑guem un cànon digital. D’això, quina part va a la SGAE i quina part va a CEDRO?

Patrícia Riera: Nosaltres ens vam quedar el 0,1 % dels suports digitals. Tota la res‑ta es reparteix entre la SGAE, DAMA, EGEDI... Hi ha moltes entitats de gestió a Espanya. Malauradament per a CE‑DRO, es va considerar que en suports digitals no hi havia obra impresa i només rep el 0,1 %.

Álvaro Sobrino: I d’aquí pagueu a VEGAP?

Patrícia Riera: Sí, és clar. És una ganga.

Pascual Barberán: CEDRO té un pro‑blema i és que tots els dirigents de CE‑DRO són advocats. A diferència d’altres entitats, que entren a sac sense saber què pot passar, CEDRO sempre s’hi pensa molt: «Sí, cobrarem això, però, què ens pot passar». Jo els conec, són tremendament respectuosos amb la llei. Fins al punt de deixar‑se estafar amb aquest 0,1 %.

Patrícia Riera: Això té els seus avantat‑ges. Dóna un bon prestigi com a entitat de gestió entre els seus socis i mai no te‑nim cap problema amb la comissió de la competència.

Mina Jassans: Vull parlar del preu dels llibres i us explicaré una història perso‑nal. El meu company és grafista, es de‑dica a fer cobertes de llibres. Jo vull que ell es guanyi la vida. Quan parlo de preus

Patricia Riera



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


157

de llibres, sóc molt conscient que tenen un cost, però aquest cost es pot abaratir en relació amb el llibre de paper. No hi ha costos de distribució, no hi ha devo‑lucions i tota la seva gestió, que és el que encareix el procés. En el cas del llibre di‑gital no té per què haver‑hi devolucions. Es repliquen els arxius i, sobretot si és sense DRM, s’abarateix el procés d’una manera... Sigueu‑ne conscients. S’ha de discutir sobre el preu fix del llibre. Perquè es pot treure un llibre a set euros i, al cap d’uns mesos, vendre’l a cinc i a tres. Amb set euros per un best-seller ja et fas ric. Després, al cap de tres mesos te’l vens a tres euros i tan tranquil. I l’edició minoritària, els mal anomenats editors independents, han d’explotar la llarga cua com sigui. Les monografies (l’assaig, la novel·la...) seguiran. Poseu a disposició uns arxius ben fets, ben ma‑quetats, sense DRM. Cal fer pedagogia entre tots i explicar que la feina ha de ser retribuïda. Si tu hi poses un preu ajustat la gent compra, per mandra. Jo em vaig baixar els llibres d’Anagrama, no he po‑gut retribuir Ian McEwan, que m’encan‑taria que mengés en part de la meva fei‑na. Perquè em va encantar Expiació i l’he llegit. Jo vull enviar‑li un xec, o pagar‑li alguna cosa per PayPal. A Herralde no sé si el vull pagar després de les bajanades que ha dit sobre el llibre electrònic, però jo vull retribuir. Per què no se’m permet? Per què no es posen les coses accessibles?

Pascual Barberán: Simplement vull as‑senyalar que els DRM sorgeixen en el món de la música, en el món audiovisual, i el llibre és una cosa molt diferent. En aquest món estan en retirada. Crec que el

llibre electrònic és una oportunitat fan‑tàstica per al món editorial, que és una realitat nova en la qual potser el que es necessita, i aquí el FAD pot ajudar‑hi, és creativitat. Perquè les increïbles possi‑bilitats que ens dóna el llibre electrònic, encara que no tinguin DRM, és una de les poques coses que veig com a negoci de futur a curt termini.

Luis Fernando Ramos Simón: Si un lli‑bre es passa a suport digital, m’agradaria que es vengués en les mateixes condici‑ons, perquè això en facilita l’ús. És a dir, que aquest concepte de DRM igual a anticòpia no es compleixi, que qualsevol pugui prestar, cedir, usar i regalar igual que es fa en el suport imprès.

Patrícia Riera: Estan molt bé aquestes conclusions, però noto un excés de bo‑nes intencions. No es comercialitzaran igual el llibre de paper i el llibre digital. No té les mateixes conseqüències. Tam‑poc no em sembla correcte intentar jus‑tificar cert tipus d’accions, perquè no hi ha mercat o perquè el preu és massa car. Puc estar d’acord o no que el preu hagi de canviar del llibre de paper al digital, però crec que això és una decisió de l’edi‑tor i que el mercat hauria de funcionar com ha funcionat sempre: si una cosa és cara, la gent no la compra. Però no, si no m’agrada el preu d’una cosa, em dedico a saquejar, que és el que passa en molts sec‑tors. El llibre ho està començant a notar. Nosaltres a CEDRO hem notat especta‑cularment l’augment de denúncies. I és una cosa molt preocupant perquè, a dife‑rència d’altres sectors, el sector editorial espanyol no té la força per suportar l’atac que han patit les grans discogràfiques o



les productores cinematogràfiques. I el que seria una llàstima és, a la llarga, veu‑re desaparèixer editorials pel sol fet que no poden aguantar que els hagi sortit un mercat gratuït paral·lel sota moltes jus‑tificacions. Tant que ens interessa a tots mantenir el patrimoni cultural d’una so‑cietat, tenim una responsabilitat.

Seria una llàstima veure desaparèixer editorials pel sol fet que no poden aguantar que els hagi sortit un mercat gratuït paral·lel.Patrícia Riera

D’esquerra a dreta: Patricia Riera,

David Casacuberta, Luis Fernando

Ramos Simón i Pascual Barberán



DEBAThi participen:


David Casacuberta

––––––––––––––––––––––––––––––––


159



Ampliar

Nivell bateria

Cobertura

Desplaçament

Quatre de les icones més comunes en les interfícies de llibre electrònic / e-book


161

EL PAPERDEL DISSENY

Reptes i interrogants d’un sector



El disseny un agent propulsor del canviXavier Kirchner: Quan preparava el que diré avui, em plantejava qui serien vos‑tès. I entenc que vostès són, bàsicament, dissenyadors. El disseny és creació i, so‑bretot, un agent propulsor del canvi. Els dissenyadors no estan per deixar les coses com estan, estan per canviar‑les. Llavors, pensava que l’interessant era aixecar una mica el vol i veure què és el que volíem fer realment.

[...] Quan hi ha un canvi, els éssers hu‑mans tendim a concentrar‑nos més en el com, és a dir, com aquesta nova eina ens permetrà fer el que fem, o continu‑ar fent el que fem? Més que concentrar‑nos en el què, que seria ¿això ens ajudarà a fer el que volem fer d’una manera di‑ferent? Perquè igual volíem fer alguna cosa que no podíem fer amb l’eina an‑terior, i ara amb la nova sí que podem.

[...] Quan he arribat aquí, volia continuar preparant les meves notes, he aparcat en un pàrquing i no hi havia connexió. Doncs no m’hi he pogut quedar. L’iPhone sense connexió a Internet no serveix per a res. Per tant, si no tinc Internet és com si esti‑gués perdut en el desert. Estem en aquest món connectat que ens dóna la capacitat de veure aquest mitjà de comunicació, de cervell a cervell, d’una altra manera. I aquí és on els dissenyadors teniu el vostre paper, perquè no es tracta, únicament, de dissenyar el nou suport, es tracta de disse‑nyar‑ne la nova forma d’ús.

Canviarà el llibre electrònic

la forma de conceptualitzar,

enfocar i materialitzar el disseny

dels llibres?

Comparem llibre físic i llibre elec-

trònic, una cosa molt bonica i un

producte justet, i encara sort que

ha arribat l’iPad! Jo, per exemple,

tinc un Kindle i tots els llibres són

exactament iguals. Això fa que una

de les virtuts del dissenyador, que

és poder diferenciar el caràcter

d’un llibre, es perdi completament.

Si entrem en el món de l’iPad,

això ha millorat molt: tenim color,

més varietat. En tot cas, el llibre

electrònic té un gran avantatge:

l’accessibilitat.

dissenyadora i membre de la juntad’adg-fad. directora del departament d’art i disseny del grupo planeta


Reptes i interrogants d’un sector. EL PAPER DEL DISSENY

––––––––––––––––––––––––––––––––zoom inHELENA ROSA


163

Les possibilitats del llibre avançatJuan González: Després hi ha una idea, que és el concepte del llibre avançat [...]. És a dir, hi podries posar conferències de l’autor d’aquest llibre, podries fer tot un conjunt de continguts al voltant del lli‑bre. I aquest és el llibre avançat. Aquesta és una de les fórmules de salvació, entre cometes, de la indústria editorial. És a dir, una cosa que pugui ser dinàmica. I aquest dinamisme el dóna aquesta interactivitat que puguis tenir amb els teus usuaris, amb els teus clients...

[...] Les possibilitats són infi nites. Imagi‑Les possibilitats són infinites. Imagi‑neu‑vos, per exemple, dissenyar una esce‑na d’El senyor dels anells, una imatge. Això ho associes al teu llibre avançat. Convertir l’objecte paper físic, aïllat, en un servei. I un servei dinàmic, amb aquests canvis. Torno a insistir‑hi, en aquest entorn, fixeu‑vos el que podrien fer els il·lustradors o altres professionals similars. El món de l’edició té el seu paper i, a més, crec que ha de ser més important. Perquè les possibilitats de continguts que hi haurà al voltant del lli‑bre seran les que imposi la imaginació.

A més, crec que el llibre ampliat és una al‑tra cosa. Igual que és una altra cosa passar de la ràdio a la televisió. La pregunta que jo faria és: es mantindrà el llibre de tota la vida, només text, o aquest desapareixerà i deixarà pas al llibre multimèdia, que tin‑drà fotos, cançons, vídeos, etc.? Aquesta és una de les preguntes que m’agradaria deixar en l’aire.

Formats fixos

Membre del públic: Dieu que els formats fixos no són interessants o no són inte‑ressants per a l’e-reader, però a mi, com a dissenyador, el que m’importa és com està distribuït el text. M’interessa com jo lle‑geixo i m’interessa la tipografia, l’interli‑neat, una sèrie de valors que són la meva professió. I l’e-reader això ho trenca total‑ment. Llavors, l’ePub l’odio, no m’agrada. Com a lector et treu el valor afegit que et podria donar un llibre en format analògic. En canvi, el PDF, que és el format tancat, precisament, sí que t’ho concreta i t’ho tanca. Per tant, a mi, tots els elements que tanquen el contingut com a lector m’aju‑den. I en aquest cas, l’e-reader el contrari, em dóna un valor que no és afegit. Només perquè em costa tenir‑ho tot junt.

Juan González: El que dius és: «Quan jo componc una pàgina, poso la imat‑ge aquí, el text amb el seu paràgraf aquí, és just el que vull fer per ressaltar aquesta part o l’altra...». És a dir, com‑pons una pàgina perquè es llegeixi en aquest ordre i d’aquesta forma. Aques‑ta és la virtut del PDF, que, indepen‑dentment de la màquina amb la qual la llegeixis, sempre tindrà la pàgina fixa. Però el món canvia. I canvia perquè hi ha gent que llegeix en una pantalla de tres polzades i mitja d’un telèfon mòbil, llegeix en una pantalla de quatre polzades i mitja, llegeix en un e-reader de cinc polzades o en un ePub de set polzades. Els sistemes de reproducció tenen una qualitat que és que



la mida de la pantalla pot canviar. I la mida de la pantalla és un tema molt important. El que cal fer, des del meu punt de vista, és dissenyar un XML que et permeti re‑produir el PDF que tu vulguis. Si tu ho vols imprimir en paper, no hi ha proble‑ma, però la teva base està en XML. Per què? Perquè l’XML et permet tota la resta. Aquest és el secret. Tu no generes ePub des del principi, generes un XML. I aquest XML et permet imprimir en pa‑per, posar‑lo en ePub, posar‑lo en Movi‑pocket. Pots fer‑ne el que vulguis.

Membre del públic: Crec que molts dels que som aquí entenem el nou sistema i que és una altra forma de comunicar a la qual pots sumar moltes coses. Però els dissenyadors gràfics quan posen la foto a la dreta o a l’esquerra no és perquè sí. No és perquè sí que decideixen un interline‑at o un altre. Llavors, com a professionals d’això, que ens hem basat a buscar les ti‑pografies més òptimes per a la lectura, que després vingui un e-reader i el senyor gran ho pugui ampliar a un cos de lletra de cent i escaig i només li càpiguen tres paraules a la pantalla. Heu d’entendre que, per a un dissenyador, és molt bèstia el canvi de paradigma.

Membre del públic: Hauríem de ser honrats i dir als dissenyadors gràfics que XML és un sistema de posar etiquetes als elements i que XHTML és un sistema per donar instruccions a aquests elements perquè apareguin a la pantalla. I això és a anys llum, a la prehistòria, respecte del PostScript. També s’hauria de dir que, a les pantalles dels e-readers, l’únic punt fix en què un dissenyador pot confiar és

Des del punt de vista del disseny,

en què afectarà? Per al dissenya-

dor hi ha un canvi molt important.

Estem acostumats a veure el llibre

amb una unitat de mesura que és

la pàgina, i la pàgina et marca com

a dissenyador, tot ho fas a partir

d’aquí. Tot això en el digital es perd

completament. I totes les eines

tecnològiques que tenim al nostre

abast són molt justes. Però, tot i

això, penso que els llibres digitals

acabaran sent igual de bonics i fan-

tàstics que els físics. El que passa

és que ara tenim una tecnologia

de transició i, com a tal, té moltes

limitacions.

També hi ha una altra cosa que fa

molt diferent el llibre electrònic del

tradicional, que és que l’usuari hi té

un paper fonamental. Quan et com-

pres un llibre físic és un objecte fix,

inamovible; en canvi, quan compres

un llibre digital pots decidir moltes

coses. Pots decidir la tipografia, la

mida, etc. L’usuari participa, canvia,

decideix. És aquí on el treball del

dissenyador es comença a posar en

qüestió perquè això que tu conside-

res un art l’usuari ho pot modificar.

Així que hem de començar a pensar

diferent, pensar més en flexibilitat

que no pas en exactitud.





165

l’angle superior esquerre. I una de les ca‑racterístiques del llibre electrònic és que el text ha de fluir. La definició de llibre electrònic és d’arxiu, ni tan sols dispositiu o artefacte, és un arxiu el text del qual ha de fluir i que, a voluntat del lector, es fa més gran o més petit i no s’hi pot introdu‑ir taules o gràfics perquè està condicionat per la grandària de la pantalla. En aquest entorn ja sé que evolucionarà, però avui estem així. I els dissenyadors m’agradaria que ho sabessin.

Membre del públic: Sóc Ricard Dalmau i sóc editor multimèdia. Nosaltres ens hem trobat aquests problemes quan fem llibres o webs. I és cert, hi ha un canvi. Un no pot pensar com quan fa pàgines, però això no significa que no es puguin fer coses. Has de pensar més com un dissenyador de web. El web és un suport que és dinàmic, en què la pantalla canvia, però es poden fer virgueries. El problema, en el fons, és que la tecnologia d’ePub, i aquests formats d’avui dia, és com si fóssim als webs de l’any 1995. És a dir, avui no es pot fer el mateix. Una altra cosa és que, a mesura que la cosa vagi avançant i els estàndards evolucionin, es podrà fer el que es pugui fer en un web. Es poden fer dissenys es‑pectaculars.

Dissenyadorsi editors Magda Polo: En aquest sentit, he estat pensant en quin és el paper del dissenyador, però més que en quin és el seu paper, he ar‑ribat a una conclusió: cada vegada més dis‑senyadors i editors treballaran més junts. Fins ara hi havia una clara demarcació. El dissenyador s’encarregava de determinades coses, l’editor elaborava un briefing a partir del qual el dissenyador tingués la informa‑ció suficient per pensar el millor llenguatge gràfic per al disseny del llibre. L’editor del futur és l’editor que té l’he‑rència de l’editor tradicional, però que és un editor que s’ha d’avançar una mica al que serà la figura de l’editor d’una manera consensuada, que és la figura del gestor de continguts. L’editor passarà a ser un ges‑tor de continguts. Li arribarà l’original i haurà de veure totes les potencialitats que té. Però no ho podrà fer sol, ho haurà de fer en aliança amb el dissenyador. Per tant, haurà de trobar tots els recursos, en el sen‑tit més ampli, i establir un veritable treball en equip.

Fins ara hem parlat de diferents processos editorials, i cada procés editorial implica la col·laboració d’un professional que es de‑dica específicament a això. Qui teixeix, qui uneix finalment els resultats de tots aquests processos és l’editor. Qui coordina tots aquests processos és l’editor, però jo crec que, en un futur no gaire llunyà, el disse‑nyador i l’editor es fusionaran moltes vega‑des, perquè hauran de supervisar el resultat final dels seus processos conjuntament.



Silvano Gozzer: Volia fer un apunt sobre el que s’ha dit abans sobre editors i dissenya‑dors. Jo tinc l’experiència d’estar a les dues bandes, com a editor i com a dissenyador. Està clar que alguna de les parts necessita ser proactiva en algun moment. No poden esperar que un altre faci la seva feina. I els dissenyadors s’han de moure molt més i han de proposar i assumir molts més riscos. Al final, un editor té poc coneixement sobre el que és un disseny o una maqueta. No li pots demanar que sàpiga com és un llibre electrònic. Per a un maquetador sempre és més fàcil entendre què és una programació. És a dir, el fas seure i li expliques: «Al final, aquí és HTML i CSS. El CSS són unes etiquetes que hi poso que és com aplicar‑hi un estil». I a la primera ho entendrà i dirà: «Ah! Això és això». Això amb un editor és impossible, s’ha perdut abans de començar a parlar.

Cal ser molt proactiu en aquest tipus de co‑ses i començar a proposar. No es necessita un programador per fer un llibre electrò‑nic. Jo crec que la teva responsabilitat com a dissenyador d’una editorial és haver‑te actualitzat en els programes de maqueta‑ció, perquè si no has assumit això, no pots esperar que l’editor t’obligui a fer el salt de Quark, tu l’has d’haver fet fa molt de temps.

Enric Jardí: Avui en dia existeixen eines i en els propers mesos n’hi haurà encara més, és una qüestió de posar‑se al dia. Abans par‑laves d’Indesign, el CS5 ja està totalment actualitzat per a aquest tema. És qüestió de posar‑s’hi. El problema no és tant saber què has de fer, sinó, exactament, cap a on t’has de dirigir, que és en el que estem perduts els dissenyadors.

Els dissenyadors també hauran de

pensar per a quin tipus de suport

ho fan?

És clar. Tindrem continguts for-

matats en HTML, que podran ser

susceptibles de ser visualitzats

de maneres diferents. Jo crec que

els dissenyadors ara fan com una

mena de menús, com es fa en els

webs. Tens un navegador, i cada

navegador té la seva paleta i la seva

identitat. Així que haurem de disse-

nyar per al llibre, per al web o per a

altres dispositius. Tot que ara hi ha

un programa amb el qual pots veure

qualsevol diari del món redissenyat

de la mateixa forma. És a dir, aquí

o manen els navegadors, o manen

els dispositius (i et diuen com es

visualitzen els continguts), o mana

l’usuari. El dissenyador el que ha de

fer és que tot això tingui solucions

reals i ben fetes. Les eines, com ja

he dit, són justes, però amb grans

possibilitats.





167

Disseny editorial i llibre electrònic Silvano Gozzer: Realment, dissenyar ara per a una editorial que pretén estar present, tant en paper com en digital, ofereix molts reptes. T’obliga a tenir en compte força factors. Jo n’he seleccionat tres que em semblen fonamentals i que em criden molt l’atenció quan plantejo el disseny d’un llibre. Primer és usabilitat i llegibilitat. En el disseny del llibre de paper la llegibilitat sempre hi ha estat, tipografies i tot això. Ara cal pensar la llegibilitat en digital. Això és que el nostre llibre es llegirà petit. Potser, si tu vols participar forta‑ment i activament en un entorn digital, et convé, per exemple, que, en petit, el títol es pugui veure. No dic que hagi de ser necessàriament així, només dic que és una cosa que s’hauria de pensar abans d’abordar el disseny d’un llibre que es vendrà en un entorn digital. Els llibres digitals, de moment, basats en EIM són tots en blanc i negre. Per tant, també hauràs de plantejar una coberta i uns interiors que puguin funcionar en blanc i negre. Per què? Perquè és l’única manera de garantir al lector una experièn‑cia propera al que volies. Si no, hauràs de posar una coberta genèrica horrible on, simplement, treuràs la que hi ha i en po‑saràs una en blanc amb el títol del llibre. I després la usabilitat. Quan dissenyo, ho faig pensant que potser el llibre es llegirà en digital. Sobretot, el maquetaré pen‑

sant que el llibre serà digital. He de fer un llibre usable en acabar la meva feina. Això vol dir que he de ser molt respon‑sable amb la maquetació, perquè crear el llibre electrònic després no només sigui al més fàcil possible, sinó també per evitar que es colin errors per culpa teva. No pots forçar particions de línia i has d’intentar ser bastant pràctic en el disseny. Pràctic perquè pots canviar tots els estils i convertir‑los en digital en un altre. Si vols comercialitzar una cosa en electrònic intentaràs, més o menys, tenir una idea de com quedarà en electrònic per afrontar el repte de fer un llibre que estigui bé, tant imprès com digital. Co‑mença a prioritzar i a donar importància a aquest producte. La primera vegada que el lector compri el teu llibre ja l’haurà comprat, però si està malament, segur que no el tornarà a comprar. Perquè es‑pera que hi hagi una diferència respecte d’aquests llibres que et pots descarregar de franc. Espera que el llibre tingui uns mínims editorials. Un altre aspecte és el de comunicació en línia. Ara mateix, totes les editorials, òbviament, estan en xarxa. De fet, cada vegada estan més en xarxa i el disseny és important. La idea, l’esperit que subjau al disseny s’hauria d’incorporar a tota la imatge de l’editorial. Hauria de projec‑tar‑se al web, als canals socials en xarxa i hauria d’explotar‑se com a eina de co‑municació. Per exemple, a l’editorial Es Pop, el seu dissenyador va publicant els esborranys de cobertes que va utilitzant. Això és bonic i a la gent li agrada. Es pot utilitzar el disseny com una manera de co‑municar un munt de coses a través de la xarxa, i és bo que es faci servir.



Finalment, són aspectes tècnics. Els dissenyadors i els maquetadors hauran d’actualitzar‑se i convertir‑se en petits programadors. Caldran uns mínims co‑neixements. Per què? Perquè jugaràs amb formats en entorns electrònics que tenen les seves pròpies regles. En aquest sentit, caldrà familiaritzar‑se amb conceptes i amb idees. I si ho fas tot bé des de l’inici, probablement no hauràs de treballar gai‑re al final.

Podran els dissenyadors conti-

nuar establint criteris bàsics del

disseny, com la mida de la lletra,

la tipografia i la maquetació o,

contràriament, els nous formats

com l’ePub deixaran sense sentit

aquesta feina?

Jo crec que podrem fer-ho tot, però

ara hi ha uns frens tecnològics que

fan que tot estigui molt encarcarat.

Segur que podrem aplicar estil,

diagramar... Això sí, podrem aportar

solucions, però no seran fixes com

en el llibre. Perquè una de les gràci-

es del digital és que és flexible.

Amb la digitalització del sector

editorial a través d’Internet, tindran

els dissenyadors més oportunitats

de fer una feina més específica,

lliure i diferenciada en aquest nou

context?

Pel que fa a la visualització del

producte, com més global és més

interessant és per als dissenyadors.

I a més, ara la cadena de producció

desapareixerà, només hi haurà l’au-

tor i un petit grup. Ens saltarem tots

els intermediaris i en aquest punt

els dissenyadors i el màrqueting

seran molt importants.





169

La resistènciaal canviEnric Jardí: Crec que els dissenyadors, tot i aquesta aura que tenim de persones que estan una mica avançades, estem bastant, no només perplexos, que és normal, sinó resistents. Resistents a aquest fenomen, vull dir. És com si això del llibre electrònic fos un procés viciat, com un fill bastard del llibre de paper. Si abans fèiem una analo‑gia i dèiem: si fossim a l’època de la ràdio i parléssim de la televisió, per referir‑nos a la televisió diríem: «Com serà aquesta ràdio amb imatges que sortirà ara? No, és que no és una ràdio, és una altra cosa, és una televisió». Els dissenyadors estem acostumats a un procés bastant diferent, que és intentar vetllar pels processos que nosaltres fem. Fins ara, vigilem que l’editor no ens can‑viï molt les coses, mirem que la impremta no ens canviï el tipus de lletra... Estem davant d’un paradigma absolutament al contrari. És a dir, si fem un llibre elec‑trònic que fluirà, serà l’usuari qui posarà aquests paràmetres. I nosaltres tendim a horroritzar‑nos davant d’això, ens imagi‑nem sempre el pitjor. Ens imaginem una Comic Sans a cos trenta‑sis, i no és això. [...] En resum, diria que els dissenyadors encara no hem entès el paradigma que tenim davant i, per tant, ens hi resistim. I hauríem d’estar empenyent els editors perquè canviessin de model amb nosal‑tres. I, en canvi, ens hi resistim i no ho entenem.

Disseny, inversió i tecnologiaIgnacio Latasa: Volia fer una pregunta, no a Silvano, sinó al sector: setanta mil títols a l’any en paper, si els posem tots en digital només n’interessaran cinquan‑ta, i en paper, quants n’interessaran? No interessen els mateixos cinquanta títols? Per què els grans del sector aposten per aquest model? Suposo que perquè aquests cinquanta títols se’ls divideixen els grans. Potser també caldria reflexio‑nar sobre això. Crec que no és veritat, que no n’interessen cinquanta, crec que inte‑ressen els setanta mil. Una altra cosa és a qui, en quina mesura i com hi arribarem. I els dissenyadors tenen bastant a dir‑hi perquè, potser, tal com estan fets aquests setanta mil (amb lletra petita, full pe‑tit...), no arribem a la gent. El PDF no és un problema en si mateix. El proble‑ma és que la tecnologia no està al nivell adequat perquè nosaltres continuem fent uns PDF adequats. Però es podria crear un PDF, mida sis o cinc polzades, i seria fins i tot interessant. Crec que ningú no farà l’esforç perquè no hi ha retorn eco‑nòmic.

Álvaro Sobrino: Parlàvem de com el dis‑seny pot fer costat a aquests continguts, però jo crec que les limitacions les po‑sen els aparells. Els e-readers són panells de cafetera, és vergonyós. Són aparells dels anys noranta pel que fa a presència, a interactivitat, a interfície... Crec que tots els agents ho hem de capgirar, això. Però insisteixo, crec que el problema, de



moment, està en l’aparell, el dissenyador tampoc no pot fer gaire més amb el que hi ha.

[...] No sé si és conseqüència d’aquesta falta d’inversió o esforç que fan les edito‑rials, però jo he vist, i he comprat, alguns ePub i alguns llibres en PDF, i és desco‑ratjador el que trobes quan et compres un d’aquests documents. Et trobes que està mal formatat, que les cursives se n’han anat, en definitiva, no es fa cap esforç. Em preocupa aquesta falta d’inversió o d’esforç dels editors, que tradicionalment no existia en els llibres de paper.

Enric Jardí: El PDF, en el fons, és una gran solució, però és una mica pa per avui i fam per demà. En realitat, el PDF és una drecera per posar ràpidament con‑tinguts, no només per poder‑los baixar. El que passa des de fa molts anys és que, per exemple, en un web hi diu «jornades informatives, mireu el programa», cli‑ques damunt un document HTML que t’envia a un document PDF. En realitat, això és el PDF que han enviat a la im‑premta, però l’han posat aquí com a con‑tingut web, i això és un error. Crec que això és la precarietat del sector: no saber què es fa. És una drecera, pura‑ment. Crec que aquí hi ha els dos costats. El dissenyador ha de fer entendre a l’edi‑tor que per aquí no anem bé, i l’editor també hauria reconduir la situació. Crec que és pura incompetència.

Quan els llibres es facin grans i

importants —i Internet si serveix

d’alguna cosa és per col·laborar en

aquest procés—, la imatge que as-

sociem a un llibre serà la mateixa per

a totes les traduccions. Els mercats

es van apropant. No sé els tipògrafs,

però els il·lustradors i els que creen

imatge i la gent que fa comunicació

tenen moltes possibilitats.

Què passarà en els pròxims anys?

S’estandarditzaran els formats i es

crearan les bases per a la irrupció

definitiva del llibre electrònic? Com

poden col·laborar els dissenyadors

en aquest procés?

Ara parlem no només de tecnologia

sinó també de maneres d’entendre

continguts. Als editors els passa el

mateix que als dissenyadors. Els

editors abans compraven un llibre

que ja estava fet; ara tenen uns

continguts que poden anar farcint

de coses o reconvertint en tants

productes diferents, que estan

comprant més un contingut com a

idea que no pas com un producte

acabat. Ara tot és fluid i flexible. Tot

estarà interrelacionat, no serà un

producte acabat. I és molt interes-

sant que sigui així perquè serà molt

més participatiu.





171

Altres camins, al-tres interlocutorsMembre del públic: El que no entenc és que, si tots som al mateix vaixell, per què no ens posem d’acord? Els dissenyadors estem perduts amb els formats, amb llen‑guatges diferents... Sabem que es poden incloure moltes coses, però no quin for‑mat serà el bo. Les editorials estan pitjor que mai, però no volen invertir en recer‑ca. La crisi ja és aquí, ara només podem millorar. Per què costa tant el diàleg entre l’empresa editorial i el dissenyador? Això no ho puc entendre.

Ignacio Latasa: Com veieu els disse‑nyadors les indústries de tecnologia? Us agraden?

Membre del públic: A mi, personalment, no em desagraden, però no les entenc.

Ignacio Latasa: Potser caldria buscar ali‑ats en altres bandes. Si esteu en una dinà‑mica en la qual no us hi trobeu, potser heu de ballar amb un altre perquè us mirin. És així o no? Jo fa cinc anys que intento fer aliances amb editors. I jo no sóc ningú, és clar, però sé més sobre el llibre electrònic que alguns editors, simplement perquè fa cinc anys que hi estic ficat. Però és que alguns em miren i em diuen: «Tu vens trastos». «Sí, és veritat, però jo vull que el que tu generes es llegeixi en aquest trasto. ¿No és millor que parlem o que t’expliqui, simplement, cap a on has d’anar? Jo no vull el teu negoci, podem treballar junts». Si veus que no arribes a contactar bé amb l’editor, que és amb qui hauries de parlar

realment, hi ha moltes empreses en aquest país que et poden ajudar. Potser, simple‑ment, és qüestió de mirar cap a una altra banda i no pensar que això és un sector tancat. I pensar que el disseny pot parlar amb altra gent.

Membre del públic: I passem dels edi‑tors?

Ignacio Latasa: No, no has de passar d’ells. Tu has de buscar la manera d’arribar a l’editor. Per descomptat, si ets un escrip‑tor de llibres hauràs de parlar amb l’editor. Però moltes vegades el camí més curt no és el recte.



La persistència del llibre-objecte Álvaro Sobrino: Jo no crec que hi hagi res capaç de fer desaparèixer el llibre. No ho sé, és com pensar què ha de passar perquè a Itàlia es deixin de menjar es‑paguetis. Home, sí, que desaparegui la sèmola de blat. Aquí podríem arribar a un punt en què no hi hagués gens de cel·lulosa al planeta, llavors desapareixe‑rien els llibres de paper. És una grolleria, però abans ens netejarem el cul amb una pedra que deixar de fer llibres. No té cap sentit ser catastrofista. Entre altres coses, perquè això sempre va més a poc a poc del que ens sembla. O sigui, que segurament aquest problema arribarà als nostres néts. Que es faran menys llibres? Doncs sí, és clar. Però quan jo era petit es menjaven perdius perquè en venien als mercats. I ara no venen perdius perquè n’hi ha molt poques. O cranc ibèric, que era bonís‑sim. I ara et venen una cosa que en diuen cranc però no ho és. Això és l’evolució.

Santiago Eximeno: Desapareixeran els llibres? Doncs no. Però, veient la literatu‑ra que hi ha dins el nínxol, sí que ajudarà al fet que desaparegui aquest 90 % que un escriptor de ciència ficció deia que era escombraries. Jo crec que, en paper, de‑sapareixerà un 90 % de publicacions que no aportaven res. No tornarem a veure una edició mal traduïda d’una obra de Shakespeare en aquestes llibreries de sal‑do. Desapareixerà el concepte de saldo.

En el nou context del sector editori-

al es premiaran els continguts i

el pes del disseny serà menor o,

contràriament, el disseny serà clau

perquè representarà un valor afegit

i diferenciador?

Quan tens productes molt igualats,

només el disseny, la forma, pot

diferenciar-los. Quan hi ha tanta

paritat de continguts, només et pot

ajudar la diferència, i et diferencies

amb la forma que li dónes. Per això

un Kindle és tan trist i un iPad és

tan fantàstic. Però només és això,

la forma, els continguts són els

mateixos. Mentre la tecnologia sigui

incipient, pobra i complicada, el

contingut dominarà. Però quan hi

hagi instruments sofisticats, la for-

ma és el que farà que els continguts

floreixin. Clarament, el disseny serà

un factor diferenciador.





173

En aquesta part, sí que crec que ajudarà a existir el llibre digital, perquè les edito‑rials veuran que no té sentit aquesta in‑versió econòmica que no va enlloc i que la poden reduir treballant amb llibres digitals. Sobretot amb clàssics, no tindrà sentit reeditar‑los si ja són al núvol.

Román Gubern: [...] El llibre luxós de regal, el de làmines, el de les papallones... El llibre luxós de regal és un llibre ob‑jecte, mai més ben dit, i aquest no s’ex‑tingirà mai.

Rosa Llop: La qual cosa ha de tranquil‑litzar bastants dissenyadors presents aquí.

El futur deldisseny electrònicJuan González: El paper de l’editor, amb tots els seus components (el maqueta‑dor, el dissenyador...) continuarà sent el mateix. Dissenyar una coberta per a un llibre, dissenyar una tipografia, tot això continuarà. Jo, per això, he intentat definir anteriorment què serà un llibre. Un llibre és traspassar el text al format digital amb tot el tema de maquetació, coberta, inter‑lineat? D’això en dic llibre bàsic, el llibre de tota la vida.

Lourdes Gutiérrez: Però el que comen‑tava és que hi ha un procés de maquetació en què l’editorial necessita moltíssim el dissenyador perquè hi hagi una acceptació del dispositiu per part de l’usuari. Hi ha tecnologies molt bones que no funcionen.



FAD. XARXES D’OPINIÓ

Junta gestora del FADMiquel Espinet, presidentIsabel López, vicepresidentaMontserrat Arnau, secretàriaJaume de Oleza, tresorerToni Miserachs, vocalEnric Jardí, vocalOriol Pibernat, vocalJon Montero, vocalGabriel Robert, vocalJomi Murlans, gerent

Direcció del projecteMiquel EspinetOriol Pibernat

Coordinació, entrevistes, ediciói administracióMarc Trias

Suport i seguimentJordi Torrents, Departamentde Projectes del FAD

JORNADA LA LLETRA DIGITAL: REPTES I INTERRO-

GANTS AL VOLTANT DEL LLIBRE ELECTRÒNIC

Guió i programaMarc Trias

Amb el suport de Oriol PibernatJordi TorrentsArnau Horta

Organització de la jornadaMarc TriasAinhoa Pastor Jesús Noè

CRÈDITSLLIBRE LA LLETRA DIGITAL: REPTES I INTERRO-

GANTS AL VOLTANT DEL LLIBRE ELECTRÒNIC

Realització d’entrevistesMarc Trias

Transcripció i edició d’entrevistes i àudios de la jornadaMarc Balfagón

Correcció de textosEster Arana

Direcció d’art i disseny gràficÀngel Sanz(www.angelsanzcorrea.com)Jenny Chih Chieh Teng(construcció de les maquetes de paper)

Fotografies de la jornadaXavi Padrós

ImpressióGràfiques Ortells

ISBN13978‑84‑614‑7214‑7

DL


175

Un projecte del

Amb el suport de

FADFoment de les Arts i del DissenyPl. dels Àngels, 5‑608001 BarcelonaT. 93 443 75 [email protected]/xarxesopinio




177



UN PROJECTE DEL: AMB EL SUPORT DE:

LA LLETRA DIGITAL. Reptes i interrogants al voltant del llibre electrònic

El llibre electrònic i el de paper coexistiranperquè tenen prestacions i també usos complementaris. Román Gubern

Així és com llegirem: ens connectarem a Internet, ens baixarem el llibre que vulguem i el llegirem. Ni tan sols portarem una targeta amb quatre mil llibres a sobre. Santiago Eximeno

Els dissenyadors i els maquetadors s’haurand’actualitzar i convertir en petits programadors perquè hauran de jugar amb entorns electrònics que tenen les seves pròpies regles. Silvano Gozzer

El DRM és un sistema anticòpia pel qual, moltes vegades, paguen justos per pecadors. Pascual Barberán

Escolta totes les opinions a www.fad.cat/xarxesopinio

Documents

La lletra digital