1

BLOC V.

RETENCIÓ A LLARG TERMINI

RETENCIÓ A LLARG TERMINI

• 1. Aspectes fonamentals: Distinció clàssicaentre memòria episòdica, memòria semànticai memòria de procediments.

• 2. El paper de l'organització en la retenció allarg termini.

• 3. Estructura semàntica de la memòria.Unitats de representació (conceptes,proposicions, esquemes).

2

RETENCIÓ A LLARG TERMINI• La retenció a llarg termini està implicada en

l'acompliment de funcions tan fonamentals com:• Ser conscients de la nostra identitat personal (la

memòria autobiogràfica).• Desxifrar el que percebem.• Distingir el passat, del present i el futur (la memòria

retrospectiva i la prospectiva).• Aprendre nous coneixements i habilitats.• Ser capaços de comunicar-nos amb els altres.• Generar expectatives en les nostres relacions amb

l'entorn.• Exercir rutines d'acció previament apreses.

La varietat i complexitat de continguts de la Memòriaestà a la base de la distinció clàssica de Tulving entre

memòria episòdica, semàntica i de procediments

La “Memòria declarativa”:Saber què?

• És la que treballa ambcontinguts de caràctersemàntic i episòdic; ésa dir, coneixementsmés abstractes igenerals sobre el món iexperiències personalso autobiogràfiques(Tulving, 1998).

La “Memòria deprocediments”: Sabercom?

• És la que es refereix al'aprenentatged'habilitats cognitives omotores, manifestant-seen un ampli rang desituacions (pe Aprendrea muntar amb bicicleta,o adquirir les habilitatslectores).

3

RETENCIÓ A LLARG TERMINI

• La Memòria declarativa semàntica

• Es refereix al coneixement general sobre el món.

• Inclou un conjunt molt ampli d'informació“organitzada” referida a conceptes, vocabulari, fets.

• La informació semàntica no està associada a uncontext específic d'aprenentatge, per la qual cosa noté una referència espacio-temporal.

• Utilitza regles d'inferència que li permeten funcionarde forma molt ràpida, econòmica i eficaç. De formaque pot construir continguts no apresos directament.

RETENCIÓ A LLARG TERMINI• La Memòria declarativa episòdica

(autobiogràfica)• Fa possible l'adquisició i la recuperació d'informació

relativa a les experiències personals que hanocorregut en un temps i un lloc específic.

• L'organització del seu contingut gira entorn d'un eixespacio-temporal, en el que destaquen episodisespecialment significatius i que actuen com a ajudesen la recuperació de continguts concrets.

• Mostra una gran quantitat d'oblit i interferència.• No té capacitat inferencial. Per a recuperar un

contingut ha d'haver viscut l'episodi.

4

MEMÒRIA EPISÒDICA I MEMÒRIASEMÀNTICA (TULVING)

CARACTERÍSTICA DIFERENCIALS• Memòria episòdica• Organització espacial i

temporal• Referència

autobiogràfica• Gran interferència i oblit• Reté informació apresa

• Sense capacitatinferencial

• Reté esdeveniments

• Memòria semàntica

• Organització conceptual

• Referència cognitiva

• Escassa interferència

• Recupera informació nonecessàriament apresa

• Amb capacitatinferencial

• Reté coneixements

EL PRINCIPI DE L'ORGANITZACIÓ ENLA RETENCIÓ A LLARG TERMINI

(MEMÒRIA DECLARATIVA)• Una de les característiques de la memòria humana

és la seua capacitat per a organitzar la informació.Aquest traç és especialment rellevant en el cas de lamemòria semàntica ja que maneja una gran quantitatd'informació que ha de ser recuperada a unaconsiderable velocitat.

• Els estudis sobre organització en la memòriasemàntica han posat de manifest que:

• - utilitzem formes d'organització que ja existeixen enla memòria per a adquirir nous coneixements.

• - detectem formes implícites d'organització en el noumaterial a aprendre.

5

ELS EFECTES POSITIUS DEL'ORGANITZACIÓ.

Evidència experimental

• Principals resultats dels estudis sobre elpaper de l'organització en la memòriasemàntica:

• - El material organitzat és més fàcil derecordar que el desorganitzat.

• - Un material presentat a l'atzar tendeix aorganitzar-se.

• - Les instruccions per a organitzarincrementen l'aprenentatge.

El material organitzat és més fàcilde recordar que el desorganitzat.

• Amb tasques de RECORD LLIURE s'ha investigat• 1) Experiment de Jenkins sobre organització

associativa, amb paraules amb relacionalitat alta isense relació semàntica. En aquest sentit Deesepresentà una paraula seguida d’un grup de paraulesmés o menys relacionades. El record depeniad’aquesta relació.

• 2) Experiment de Bousfield sobre organitzaciócategorial, amb 60 paraules que representen 4categories (verdures, animals, professions, noms dexics) aleatòriament presentades. Els subjectes lesrecordaven agrupades.

6

L'organització es pot generar:l'organització subjectiva (Tulving,

1962)• Presentació aleatòria de paraules. Llistes de

16 paraules sense relació. Es demanava elrecord desprès de distintes presentacions. Encada presentació es modifica l'orde.

• La reproducció seguïa patrons moltestereotipats, com si el subjecte creàs unaorganització subjectiva.

Retenció a llarg termini

- L’organizació del seu contingut:LA REPRESENTACIÓ DELS DISTINTS CONTINGUTS

CONCEPTES

PROPOSICIONS

LES IMÀTGES

LES ESTRUCTURESD’ESDEVENIMENTS

INFORMACIÓTEMPORAL

7

Un experiment simplePose el rellotge en marxa i conteste escribint

Diga una fruita que comence amb la lletra --------------- pDiga un animal que comence amb la lletra -------------- dDiga un metall que comence amb la lletra --------------- iDiga un au que comence amb la lletra -------------------- bDiga un país que comence amb la lletra ------------------ FDiga un nom de xic que comence amb la lletra --------- HDiga un nom de xica que comence amb la lletra ------- MDiga una planta que comence amb la lletra ------------- pDiga un arma que comence amb la lletra ---------------- sDiga una flor que comence amb la lletra------------------ p

Pare el rellotge i escriga el temps

Segueix l’experimentPose el rellotge en marxa i conteste escribint

Diga una fruita que acabe amb la lletra -------------- lDiga un animal que acabe amb la lletra ------------- uDiga un metall que acabe amb la lletra -------------- tDiga un au que acabe amb la lletra------------------- çDiga un país que acabe amb la lletra ---------------- EDiga un nom de xic que acabe amb la lletra-------- DDiga un nom de xica que acabe amb la lletra------ LDiga una planta que acabe amb la lletra------------- rDiga un arma que acabe amb la lletra---------------- aDiga una flor que acabe amb la lletra----------------- e

Pare el rellotge i escriga el temps

8

Altre experimentLes xulles de porc poden comprar-se en botiguesJamaica és comestible.Les taronges espatlen les dents.Califòrnia és un estat d'Amèrica.Londres és un lloc.Les creïlles es desplacen a la recerca d'alimentEls trepants són científics.Les ties són parents.Els espaguetis són un plat.Els caps poden comprar-se en botiguesLa cervesa és un líquid.La ginebra es ven en les carnisseries.El peix amb creïlles fregides és una beguda

alcohòlica.Els pèsols són comestibles

(segueix)L'Antàrtida cuida els malalts.Els bistecs són personesLes cadires són mobles.Els clergues porten robesLes mosques transmeten malalties.Els alcaldes són representants elegits.Àsia té muntanyes elevadesParís és una criatura vivent.Les serps de cascavell es desplacen a la recerca

d'alimentLes abelles tracten les malalties mentals.Els cuclifflos són articles manufacturats.Les truites posseeïxen aletes.Les esquirols són peixos.Els lleons són animals quadrúpedesEls taurons tenen rodes.

9

Classificació dels models derepresentació de la Memòria semàntica

• Models conceptuals/proposicionals: lespropostes de xarxes de Quillian, Collins iLoftus, i Posner i Snyder.

• Models d'esquemes: les propostes deSchank, Rumelhart i Minsky

EL MODEL DE QUILLIAN (1969)

• Es formula com a part de programa d'ordinadordissenyat per a la comprensió de textos. Aquestprograma incorporava un sistema de memòriasemàntica amb les següents característiques:

- l'existència de conceptes (nodes) que tenenassociades propietats.

- els conceptes estan relacionats (llaços) entre siformant una complexa xarxa.

- la xarxa proposada és jeràrquica, assumint que el seufuncionament es produeïx en base al principid'economia cognitiva (les propietats aplicables a unconjunt de conceptes s'emmagatzemen en el nivellmés alt).

10

Memòria a llarg termini

REPRESENTACIÓ PROPOSICIONAL: - Avaluació de sentencies:

UN CANARI ÉS GROC

V

UN CANARI ÉS UN AU

UN CANARI ÉS UN CANARI

UN CANARI TÉ PELL

UN CANARI POT VOLAR

UN CANARI ÉS UN ANIMAL

F V F

V F V F

V F V F

Representació Proposicional

Animal

Ocell

Canari

Peix

Tauró Salmón

Té pellPot moure-’sMentjaRespira

Té escatesPot nadarTé aletes

És rosaÉs comestibleNada contracorrentper a posar els oust

Té alesPot volarTé plomes

Pot cantarÉs groc

Estruç

Té cames llargues iprimesÉs altNo pot volar

Pot mosegrÉs perillós

11

MODEL DE COLLINS I LOFTUS (1975)

• - Utilitzen les tasques de decisió lèxica:obtenen l'efecte de relació semàntica.

• - Abandonen la idea d'Associació jeràrquica,pel de xarxa menys "rígida"

Nodes: conceptesLlaços: "distància semàntica" entre els nodes. Les

relacions entre els nodes poden ser de pertinença(“un gos és un mamífer"), negatives ("un dofí no ésun peix"), "té..” (“un animal té pell"), "pot..." (un pardalpot volar").

• El Principi d'economia cognitiva es manté de formamolt més dèbil. Se substitueïx per la capacitatd'interferència del sistema.

Una xarxa

12

MODEL DE COLLINS I LOFTUS (1975)

• El processament semàntic produeïx propagació del'activació dels continguts de la xarxa. Aqueixapropagació és:

- automàtica

- d'inici ràpid espontani

- sense control, ni recursos atencionals

• Les propietats es defineixen a partir d'anàlisi delsResultats experimentals de tasques de decisió lèxica,on es manipula la relacionalitat semàntica:

- S'obté facilitació (menor temps) en TR en condicionsde relació, enfront de les neutres.

- Els temps d'exposició dels ítems eren molt breus.

POSNER i SNYDER (1975)

• Distinció entre activació automàtica i controlada.Resultats experimentals de tasques de decisió lèxica,on es manipula la asincronia estimular i larelacionalitat semàntica:

- S'obté facilitació en els TR de les condicions derelacionalitat enfront de les neutres (amb asincroniescurtes).

- i, facilitació, en els TR de les condicions derelacionalitat enfront de les neutres, i inhibició (majortemps) en els TR de les condicions de norelacionalitat enfront de les neutres (amb asincroniesllargues).

13

TEORIA DELS ESQUEMES

• Quantitat de record o de reconeixement o qualitat delque es recol·lecta? Ebbinghaus o Bartlett?

• Canvia el material: No són llistes de paraules, ésmaterial més ric i complex: històries, contes…

- Parteixen de les crítiques als models de xarxessemàntiques, al no ser aquests capaços d'explicarles relacions entre les xarxes i el món exterior.

- Es busquen explicacions més naturalistes iverificables.

DEFINICIÓ DE BARTLETT• El record està guiat per una estructura mental:“… una organització activa de reaccions passades o

passades experiències que es suposa operen en laresposta orgànica ben adaptada”.

• Indica que la informació nova activa un corpus dealt nivell d'experiències i coneixement passatrellevant –un esquema- i és codificada en termes dela informació anterior present en l'esquema.

• En la recuperació, quan un esquema és activat, elrecord consisteix en una combinació de la informacióespecífica emmagatzemada sobre l'experiència enquëstió i de la informació general que és contingudaen l'esquema rellevant.

14

DEFINICIÓ DE MANDLER• “Un esquema és una estructura organitzada espacial

o/i temporalment, en la que les parts estanconnectades en base a les proximitats que s'hanexperimentat en l'espai i/o en el temps. Es formasobre la base de l'experiència passada ambobjectes, escenes, o esdeveniments i consta d'unconjunt d’expectatives (inconscients) sobre quinescoses s'assemblen i l'orde en què ocorren. Les partsd'un esquema consten d'un conjunt de variables oranures que poden ser farcides per valors que tenenun major o menor grau de probabilitat d'ocurrènciarelacionada amb elles. Els esquemes varienàmpliament en el grau de generabilitat, quant mésgeneral siga l'esquema, menys especificats opredictibles són els valors que el poden satisfer”.

EVIDÈNCIA EN SUPORT DELS ESQUEMES

• S'obté de diversos tipus d'omissions i distorsions enel record. Es pot agrupar en:

• 1) Selecció: Dóna raó de la incompletudcaracterística de la memòria d’esdevenimentscomplexos, perquè en un esdeveniment només es térepresentació dels objectes rellevants per al'esquema activat en el moment de la codificació. Lescauses de l'emmagatzemament incomplet poden ser:

> no estar activat un esquema adequat a la informacióentrant,

> no codificar-se detalls en ser irrellevants per al'esquema.

15

EVIDÈNCIA EN SUPORT DELS ESQUEMES

• 2) Interpretació: Dóna compte de les distorsions iles imprecisions. Ja que el coneixement esquemàticactivat permet fer inferències i suposicions sobre elsignificat d'un esdeveniment i tals activitatsinterpretatives es converteixen en part de larepresentació de l’esdeveniment

• 3) Integració: Dóna compte igualment dedistorsions. Mitjançant la integració, diverses idees ipeces informatives es combinen juntes per a formarun esquema unificat total, si una informació s'inclouen l'esquema no serà recordada com a entitatindividual.

RESULTATS I PREDICCIONS• Els resultats experimentals són sensibles a la tasca:En tasques de record, la predicció que el rendiment és

pitjor si no s'activa l’esquema adequat és consistentamb la teoria, no ocorre el mateix en tasques dereconeixement.

A més en el reconeixement està present una suficientquantitat d'informació irrellevant per als esquemes.

Finalment, la informació irrellevant a l'esquema pot serrecuperada mitjançant la informació que s'ofereix enel moment de la recuperació.

• Aquests resultats suggereixen que en la memòria hiha representada informació (rellevant o no) i quel'accessibilitat a la rellevant als esquemes depèn dela naturalesa de les claus de recuperació disponibles.

16

Teories contemporànies d'esquemes

• - Apareixen en els anys 70. Els primers autors queutilitzen la idea de "paquets d'informació" sónRUMELHART, SCHANK i MINSKY

• - Les característiques generals dels esquemes són:

* representen coneixement i experiències, amb distintsnivells d'abstracció i complexitat. P.e. definirseqüències d'accions, de situacions habituals“guions"; (pe "fer un examen"), prototips socials (p.e."mare superprotectora"), definir-nos a nosaltresmateix ("autoconcepte"), de gènere (comportaments,rols, activitats), integrar percepcions. ("marcs").

Teories contemporànies d'esquemes (segeix)

* són conjunts d'informació que comparteixenun nucli fix, i un contingut variable. P.e. Anara classe" (“classe teòrica", "classe pràctica").Compten amb una estructura interna difusa.

* poden encaixar-se entre si i compartircontinguts, no han de ser mútuamentexcloents.

* són útils cognitivament per a reconéixer icomprendre, per a aprendre i memoritzar, pera predir, crear expectatives i dirigir lesnostres accions.

17

Els esquemes: Organització de lesnostres accions

• Els treballs de Schank (1975)

• Els guions són esquemes que representenesdeveniments socials, situacionsd'interacció social, i procediments d'acció.

* són formes de resumir supòsits culturalscomuns.

* servixen per a comprendre i fer prediccions decom comportar-se.

* són complexos: inclouen escenes (lloc, metes,accions, plans, rols, temàtica.

Versió de l’esquema d’anar a un restaurant(Schank i Abelson, 1977)

Nom: Restaurant Rols: ClientAccessoris: Taula Cambrer

Menú CuinerMenjada CaixerFactura PropietariDinersPropina

Condicions El client té fam Resultats: El client té menys diners

d'entrada: El client té diners El propietari té més diners

El client no té fam

18

segueix

• Escena 1: EntradaEl client entra al

restaurant

El client busca taula

El client decidix onasseure's

El client va a la taula

El client s'asseu

• Escena 2: ComandaEl client agarra el menúEl client examina el menúEl client decidix la seua

menjadaEl client fa senyals a la

cambreraLa cambrera va a la taulaEl client demana la menjadaLa cambrera va a la cuinaLa cambrera dóna la petició

de menjada al cuinerEl cuiner prepara la menjada

segueix

• Escena 3: MenjadaEl cuiner entrega la

menjada la cambrera

La cambrera duu lamenjada al client

El client menja

• Escena 4: EixidaLa cambrera escriu el

compteLa cambrera va a la taula

del clientLa cambrera entrega el

compte el clientEl client dóna una propina

a la cambreraEl client va a la caixaEl client dóna els diners al

caixerEl client deixa el

restaurant

19

Els esquemes: Comprensió i record• Gramàtica d'històries. Treballs de Rumelhart (1975)• Es presenten passatges de textos que compten

històries, per a determinar les característiques quesón importants en el record:

les proposicions que juguen un paper rellevant en lacomprensió tendeixen a recordar-se millor.

- les alteracions successives en l'estructuragramatical de la història donen nivells de recordpitjors.

- els subjectes estenen a recordar el contingutestructura general, més que l'específic.

- les històries més estructurades es recorden millor(mantenen relacions causals més evidents entre lesproposicions) .

Gramàtica de narracions (Stein i Glenn, 1979)

1. ESCENARI

Permet l’episodi

Introducció del protagonista: conté informaciósobre el context social, físic o temporal en el queocorren els esdeveniments de la història

2. INICI DEL’ESDEVENIMENT.

Causa

Una acció, un esdeveniment intern o f ísic queserveix per a i niciar l’argument o c ausa laresposta emocional del protagonista i laformulació d’una meta por part del mateix.

3. RESPOSTAINTERNA.

Causa

Una reacció emocional i una meta que,sovintment, incorporen el pensament delprotagonista, que causen que inicie l’acció

4. INTENT.

Causa o permet

Una acció o sèrie de accions obertes, es duen aterme pe ra tractar de aconseguir una meta.

5. CONSEQÜÈNCIACausa

Un esdeveniment o acció marca la consecució ono de la meta del protagonista

6. REACCIÓ Una resposta interna expresa els sentiments delprotagonista sobre el resultat de la seua acció, ola o currència de conseqüències més amplies,generals que resulten d’aconseguir o no la metadel protagonista.

20

Els esquemes visuals: els marcs

• Treballs de Minsky (1975)

* permeten agrupar característiques visualsdels estímuls (p.e. aula)

* utilitat:-recordar informació (escenes visuals).-integrar la realitat perceptiva.-crear expectatives