La llibertat guiant el poble Eugène Delacroix

DOCUMENTACIÓ  DE  L’OBRA  

Títol:  La  Llibertat  guiant  el  poble.    

Autor:  Eugène  Delacroix  (1798  –  1863).  

Cronologia:  1830.    

Es9l:  romanEcisme.    

Tècnica:  oli.    

Suport:  tela.    

Tema:      al·∙legòric  -­‐  històric  

Dimensions:  260  cm  x  325  cm.    

Localització  actual:  Musée  du  Louvre,  París.  

CONTEXT HISTÒRIC

Liberalisme,   roman9cisme   i   nacionalisme   es  trobaven   presents   en   les   revolucions   burgeses   que  van   esclatar   a   Europa   durant   la   primera  meitat   del  segle  xix.  La  Llibertat  guiant  el  poble  és  una  obra  pictòrica  que  barreja   tots   aquests   senEments:   reflecteix   un   fet  real,   ja   que   ens  mostra   la   lluita   del   poble   de   París  (burgesos   i   obrers   units   en   l’acció   revolucionària)  contra  la  monarquia  absoluta.  Lluís  XVIII  s’havia  adonat  que  no  podia   suprimir   tot  el   que   s’havia   aconseguit   durant   la   Revolució  Francesa.   Per   això   va   mantenir   la   igualtat   dels  francesos   davant   la   llei   i   les   llibertats   de   premsa,  pensament  i  culte.  Tanmateix,  el  sufragi  censatari  conEnuava  vigent.  El  1824,  després  de   la  mort  del  rei,  va  pujar  al  tron  Carles  X  i  va  intentar  un  retorn  a  l’An9c  Règim,  tot  retallant  les  llibertats.  La  burgesia  va  mostrar  el  seu  descontentament  a   través  de   la  premsa,  de   la  qual  tenia  el  control.  

CONTEXT HISTÒRIC

Paral·∙lelament,   França   estava   en   ple   procés  d’industrialització.   En   aparèixer   les   primeres   crisis  de   sobreproducció,   la   burgesia   va   veure   com   es  reduïen   els   seus   beneficis   econòmics   mentre   la  classe   obrera   vivia   una   situació   de   penúria  insostenible.  Els  burgesos  volien  la  implantació  d’un  règim  liberal  que   mi l l o rés   l e s   seves   poss ib i l i t a t s   de  desenvolupament  econòmic.  Pel   juny   del   1830,   el   primer   ministre   de   Carles   X  dissolgué   la   Cambra   de   Diputats   i   suprimí   la  llibertat   de   premsa.   Va   ser   el   detonant   que   va   fer  esclatar  a  París  un  moviment  popular  en  defensa  de  les   llibertats,   secundat   per   la   burgesia   i   per   la  premsa.  La   lluita   als   carrers,   durant   els   dies   27,   28   i   29   de  juliol,  va  comportar  el  triomf  de   la  revolució   liberal,  que   ràpidament   va   servir   de   model   per   a   altres  revolucions  europees.  L’arribada  al  tron  de  Lluís  Felip  d’Orleans  va  suposar  la  implantació  d’un  règim  polí9c  liberal  moderat.  

ANÀLISI FORMAL Elements plàstics

Des  del  punt  de  vista  tècnic,   la  pintura  de  Delacroix  suposa   una   innovació   pel   seu   colorit.   UElitza  tonalitats  diverses   i  vibrants,  amb  una  factura  molt  solta.   Al   mateix   temps,   redueix   la   uElització   del  negre   i   resol   les   ombres   mitjançant   colors  complementaris.  Les  façanes  i  les  teulades  de  les  cases  de  la  dreta  es  perfilen  mitjançant   peEts   tocs,  mentre   que   el   grup  de   persones   configura   un   conjunt   de   taques  fosques,  que  ens  fa  pensar  en  Goya.  La   sensació   de   profunditat   es   crea   uElitzant   la  relació  temàEca  entre  el  fons  i  el  primer  pla.  La   llum,  que  llisca  per   la  figura  de  la  Llibertat  fins  al  cos  del   caigut,   en  primer   terme,   tot   construint  una  violenta  diagonal,   i  es  dissol  en  la  boira  i  el  fum  del  fons,  contribueix  a  potenciar  el  caràcter  dramà9c  de  l’escena.  Però,   per   damunt   de   tot,   el   que   caracteritza   el  quadre  és  el  moviment.  En  bona  part,  l’energia  que  desprèn   l’obra   prové   del   moviment   de   les   figures  avançant  cap  a  nosaltres  en  plena  tensió  emocional  i  revolucionària.  

ANÀLISI FORMAL Composició

La  composició  de  La  Llibertat  guiant  el  poble  és  piramidal,   asimètrica   i   ascendent.   Les  barricades  es  construïen  en  forma  d’escales  pel  costat  dels  qui  les  feien  servir  per  protegir-­‐s'hi,  amb   la   finalitat   de   facilitar   el   salt,   en   cas   de  necessitat.  Així   va   solucionar   Delacroix   el   problema   de  disposició   dels   personatges:   situant-­‐los   sobre  els   esglaons   i   destacant-­‐ne,   en   la   posició  més  elevada,  la  figura  de  la  Llibertat.  Aquesta   disposició,   però,   no   es   pot   entendre  sense   parar   atenció   al   quadre   de   Théodore  Géricault  Etulat  El  rai  de  la  Medusa.  La   referència   a   aquest   quadre   també   esdevé  imprescindible   pel   que   fa   als   cadàvers   en  primer   terme,   que   presenten   una   posició  semblant,  malgrat  que  El   rai  de   la  Medusa,  de  Théodore  Géricault,  inverEda.  

ANÀLISI FORMAL Composició

Al  mateix  temps  és  important  destacar  l’element  unificador,   que   s’aconsegueix   mitjançant   la  repar9ció  dels   colors  de   la  bandera   tricolor  per  tot   el   quadre.   És   com   si   el   ressò   de   la   bandera  s’estengués  per  tota  la  composició:  –  La  bandera  que  porta  la  Llibertat  i  les  robes  del  camperol   agenollat   al   seu   davant,   que  estableixen  un  eix  cromà9c  ver9cal.  –   Els   esquinçalls   penjant   d’un   pal,   sobre   el   cap  del  representant  dels  obrers.  –  L’uniforme  del  soldat  caigut,  en  primer  terme,  a  la  nostra  dreta.    –  L’escarapel·∙la  i  el  faixí  de  l’obrer.    D’altra   banda,   pel   que   fa   al   color   blanc,   el   que  apareix  sota  els  pits  de  la  Llibertat  es  repeteix  en  la   camisa   del   cadàver,   a   la   nostra   esquerra,   i   la  banda   del   sarró   del   noiet  de   la   nostra   dreta   es  correspon  amb   la  del  porta  sabres  de   l’obrer  de  l’esquerra.  

ANÀLISI FORMAL Estil

El  moviment   romàn9c   francès   busca   com   a   font   d’inspiració   del  seus  temes   la  història,  però  no   la  de   l’anEguitat,  sinó   l’anomenada  «dels  temps  obscurs».  El  romanEcisme  suposa:  –  L’allunyament  del  temps:   la  recuperació  de   l’edat  mitjana,  plena  d’històries  llegendàries,  de  creuades  i  d’ideals  cavallerescs.  –  L’allunyament  de  l’espai:  l’Orient  es  posa  de  moda.  I  és  en  aquest  temps  passat  on  troba   les  arrels  històriques,  que  el  porten   a   idenEficar-­‐se   amb   la   noció   d’independència   nacional  (oposada  a  l’Imperi)  i  de  sen9ment  individual  (oposat  a  la  raó).  Des   del   punt   de   vista   ideològic,   els   grans   pintors   romàn9cs  francesos  es  caracteritzen  perquè  duen  a  terme  una  fusió  perfecta  entre  la  sugges9ó,  provocada  per  altres  paisatges  i  altres  èpoques,  i  la  preocupació  pel  món  que  els  envolta.  Però  el  romanEcisme  és  un  art  que  rebutja  les  coses  comunes  de  la  vida  quoEdiana,  un  art  en  el  qual  preval  la  imaginació  i  que  mostra  predilecció   pels  moments   de   tensió.   Reflecteix   l’atmosfera   de   les  revolucions,   esdevenint   un   crit   de   llibertat   dels   pobles,   dels  senEments  (que  s’expressen  sense  preocupació)  i  dels  ar9stes  (que  s’oposen  a  les  normes).  Delacroix  és  considerat  el  centre  del  moviment  romàn9c  francès.  I  La   Llibertat   guiant   el   poble,   la   «primera   composició   políEca   de   la  pintura   moderna».   La   seva   incidència   en   la   pintura   posterior   ha  estat  molt  intensa.  

INTERPRETACIÓ Contingut i significació

La  Llibertat  guiant  el  poble  és  un  llenç  monumental,  que  mostra  una  de   les  barricades  aixecades  a  París  durant   les   jornades   conegudes   com   les   «Tres  Glorioses»,  corresponents  als  dies  7,  8  i  9  de  juliol  de  1830.  Concretament,   l’escena   sembla   que   es   refereix   als  fets   succeïts  el  dia  8,   ja  que,  en  el  mtol  originari  de  l’obra,  aquesta  data  precedia  el  nom  actual.  Aquell  dia,  els  combats  més  aferrissats  van  tenir  lloc  a  prop  de  l’Ajuntament,  però  el  que  aquí  ens  ofereix  Delacroix   és   una   vista   ficacia,   en   què   podem  disEngir,  al  fons,  entre  el  fum  i  la  boira,  les  torres  de  la  catedral  de  Notre-­‐Dame.  El   centre   del  quadre   està   ocupat   per   una   vigorosa  al ·∙ legoria   femenina   de   la   Ll ibertat   que,  iconogràficament,   troba   la   seva   inspiració   en   les  victòries  alades  gregues  (Victòria  de  Samotràcia),  en  la  Venus  de  Milo  i  en  la  personificació  de  la  llibertat  dels   grecs   davant   els   turcs,   que   trobem   en   l’obra  Grècia   expirant   sobre   les   ruïnes   de   Missolonghi  (1826),  del  mateix  Delacroix.  

INTERPRETACIÓ Contingut i significació

La   Llibertat,   amb   un   pit   descobert   i   enarborant   la  bandera  tricolor  (els  colors  revolucionaris),  porta  un  barret  frigi  vermell,  dels  que  duien  els  jacobins  en  la  Revolució  Francesa.  El  seu  senzill  ves9t  la  iden9fica  amb  una  dona  del  poble.  A  més,  s’entén  que  és  una  representació  de  França,  que  avança  amb  pas   ferm  cap  al  seu  alliberament.  A   la   seva  esquerra  marxa  decidit  un   jove,   amb  una  pistola   a   cada   mà.   Duu   al   cap   la   boina   negra   de  vellut  dels  estudiants.   Es   tracta  del  personatge   a   la  valen9a   del   qual   es   degué   l’avanç   des   del   pont   del  Sena   fins   a   l’Ajuntament   i   que   morí   en   aquesta  batalla.   Fou   immortalitzat   per   Victor   Hugo,   amb   el  nom  de  Gavroche,  en  Els  miserables.  El  personatge  amb  barret  de  copa  i  un  fusell  de  caça  que   figura   a   la   nostra   esquerra   és   un   representant  de   la  burgesia.   El   seu   rostre  podria   respondre  a  un  autoretrat   de   l’autor,   que   no   va   parEcipar   en   la  revolta   i   que,   en   una   carta   al   seu   germà,  manifestava:   «No   he   lluitat   pel   meu   país,   però  almenys  pintaré  per  a  ell».  

INTERPRETACIÓ Contingut i significació

En  primer   terme,   a   l’esquerra,   resta  un  personatge  mort,   al  qual  han  pres  les  sabates  i  els  pantalons  (mostra  del  pillatge  en  massa  a  què  es  van  lliurar  alguns).  Al  seu  costat,  un  camperol  aixeca  els  ulls  en  direcció  a  la  Llibertat,  abans  de  ser  aixafat  per  la  mulEtud  que  avança.  Els  morts  de  la  dreta  són  dos  militars:  un  cuirasser  i  un  membre  del  cos  suís.  A   la  dreta  del  burgès  hi  ha  un  personatge  que   idenEfiquem  amb  un   obrer   d’una   fàbrica.   Llueix   a   la   boina   una   escarapel·∙la  revolucionària  i  porta  sabre  i  pistola  (armes  aconseguides  en  l’assalt  al  Museu  Històric  d’Armes).  Al  fons  apareixen  formades  les  tropes  reials,  encarregades  de  reprimir  els   insurgents.  Molts   d’aquests   soldats   van  desertar   o   es   van  negar   a  disparar.  El   rei   Lluís   Felip   d’Orleans   no   va   acceptar  de  bon   grat  una  obra   que  enal9a   la   rebel·∙lió.   El   Ministeri   de   l’Interior   la   va   comprar   i   la   va  exposar  durant  un  any,  abans  de  reErar-­‐la.  Amb  la  revolució  del  1848,  va   tornar   a   sorEr   momentàniament   a   la   llum.   I   el   1874   va   entrar   a  formar  part  de  les  col·∙leccions  del  Louvre.  

INTERPRETACIÓ Funció

El   quadre   va   ser   pintat   amb   la   intenció  romàn9ca  de  mostrar  l’esperit  dels  insurgents,  i  d ’ a q u í   d e r i v a   u n a   p r i m e r a   f u n c i ó  propagandís9ca.   Però   el   pas   del   temps   l’ha  converEt  en  la  icona,  per  excel·∙lència,  de  l’Estat  francès.  

ALTRES  OBRES  DE  L’AUTOR    Matança  de  Quios  (1824).    La  mort  de  Sardanàpal  (1827).    Dones  d’Alger  (1834).  

Matança  de  Quios  (1824)  Extret  de:  CROSAS,  J.  Història  de  l’Art,  Castellnou  Edicions,  2010