Embed Size (px)
Citation preview
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (2)
1898-1931
1898
1902
1931
19301923
Regnat d’Alfons XIII
La Crisi de la Restauració
Dictadura de
Primo de
Rivera
Crisi del sistema de la
RestauracióDictablanda
IIª República
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
-Reformisme dels Partits Dinàstics
--Nova generació de polítics
-Nous moviments socials: republicanisme, obresisme, nacionalisme
-Tensions socials i conflictes: Setmana Tràgica, Crisi 1927, pistolerisme
--Cop d’Estat de Primo de Rivera Dictadura (fi al Parlamentarisme)
1909 1917
Regeneracionisme
Joaquín Costa“Oligarquía y caciquismo”
Incentivar educació, europeïtzació,
descentralisme i política hidràulica i agrària
Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”)
i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un
“cirurgià de ferro”
Alguna influència i poca
efectivitat pràctica
escriu
proposa
Per això cal
1.1.-El desastre del 98
- Repatriació de capitals (reactivació industrial)
- No s’assumeix responsabilitats
- No provoca grans canvis polítics (continua la
monarquia)
però
Estén la crítica sociopolítica
Representada per La generació del 98 (Miguel de
Unamuno, Pio Baroja...)
El fracàs de la regeneració del sistema
Miguel de Unamuno
1 EL REFORMISME DINÀSTIC
El fracàs del primer govern regeneracionista
•1899: Francisco Silvela, nou líder conservador, forma govern.
•Camilo Polavieja, Raimundo Fernández Villaverde i M. Duran i Bas
• projecte de descentralització administrativa
•Nova política pressupostària (augment impostos (comsums) per pagar deutes guerra)
•Tancament de Caixes a Barcelona embargament de morosos
vaga general a Barcelona, Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca
empresonament, suspensió garanties constitucionals (17 mesos) i Estat
de guerra
•Reformes econòmiques
•Legislació social favorable classes
mitjanes i baixes (descans dominical, Ins. Nac. Previsió)
•Llei electoral (1907)
•Acords amb la Lliga Regionalista Més autonomia ajuntaments (Projecte
de reforma administració local)
•Llei de colonització interior (impuls agricultura)
Intransigència Ordre públic – Setmana Tràgica “Maura no”
Apareixen nous partits en el Congrés
Antoni Maura
1.2.- Les reformes de Maura i Canalejas
Intervencionisme d’Alfons XIII
Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antoni Maura (1907-1909)
1904- Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
És substituït a causa de la repressió de la Setmana
Tràgica de 1909
Partit conservador
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però...
Republicans
Regionalistes
Socialistes
Amb suport als
nuclis urbans
Eduardo Dato
Mancomunitats regionals
Democratització militar (obligació mili)
i reformes socials
Separacií Església Estat Le I del
candado
Llei de Lleves (1912)
Substitució impost consums per
impost renda
José Canalejas
Apareixen nous partits en el Congrés
Antoni Maura
1.2.- Les reformes de Maura i Canalejas
Intervencionisme d’Alfons XIII
Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Antoni Maura (1907-1909)
1904- Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
És substituït a causa de la repressió
de la Setmana Tràgica de 1909
Partit conservador
Partit liberal
Canalejas
Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però...
Republicans
Regionalistes
Socialistes
Amb suport als
nuclis urbans
Santiago Alba
Romanones...
Eduardo Dato
2. Les forces de l’oposició
•Fi de l’hegemonia dels partits dinàstics
•Creixement de les forces polítiques de l’oposició
Malgrat el frau electoral
augmenten la presència política
amplien la base social
Republicanisme:
•La força principal d’oposició, juntament amb catalanistes
minoria parlamentària
•Feblesa a causa de la fragmentació
•Unión Republicana (N. Salmerón, 1903) s’integra a
Solidaritat Satalana (1906): Salmerón, diputat per Barcelona
Lerrouxisme (republicanisme a Barcelona)
•Anticatalanista, anticlerical I demagògia revolucionària
(atreu classes populars)
•Rebutja Solidaritat i funda el Partit Republicà Radical
•1910: perd de suport popular, modera el seu discurs i
es trasllada a Madrid
Rebeldes, rebeldes!
Alejandro Lerroux, Partit Republicà Radical
Rebelaos contra todo : no hay nada o casi nada bueno.
Rebelaos contra todos : no hay nadie o casi nadie justo.
Si os sale al camino un mozo y os dice : jóvenes. respetad a los viejos, decidle : mozo, entierra a tus
muertos. donde no les profanen los vivos.
Si os apostrofan los genios alarmados de vuestra irrupción impetuosa y resonante. contestadles : somos la
nueva vida. (…)
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura,
destruid sus templos, (...) penetrad en los registros de la propiedad y haced el fuego que purifique la
infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el
mundo tiemble ante sus jueces despiertos. (...)
“Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don Joaquín Costa.
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por lo menos reducirla a condiciones
de inferioridad.
Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos creados, los intereses
conservadores, el caciquismo, el clericalismo, la mano muerta, el centralismo y la estúpida contextura de
partidos y programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que fabricaran el dogma religioso
y el despotismo político.
)
Carlisme I tradicionalisme:
• 1909: mort de Carles “VII”. Jaume, el seu fill, nou pretendent
• Continua l’escissió dels integristes:
Un sector del carlisme, germanòfil
Juan Vázquez de Mella funda Partido católico Tradicionalista (1919)
• 1907: es funda Requeté (nom dels soldats navarresos durant
la 1ª guerra carlina) organització paramilitar de xoc contra obrerisme
i republicanisme a les ciutats
•1931: Comunió Tradicionalista: unió decarlins, integristes
i tradicionalistes
• base social majoritària a Navarra, País Basc I Catalunya;
Andalusia (Huelva iSevilla)
Forces obreres:
• Socialisme (Madrid I nord d’Espanya)
• Anarquistes (Catalunya –Barcelona-, Aragó, València I Andalusia
1.2.- Crisi del sistema de la Restauració
4
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una
gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa
Provocarà una forta agitació social
Evolució política 1902-19172
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlericalprovoca
Repressió del govern
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”)
Serà substituït per Canalejas, liberal
1917 La gran crisi parlamentària, militar i socialAssemblea de parlamentaris
Juntes de Defensa
Vaga general revolucionària
Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920...
Solidaritat Obrera, 1907
CNT, 1910-1911
Salvador Seguí
ANTONI MAURA
GOBIERNO
CONSERVADOR
(1907-1909)
Líder CONSERVADOR, tractà de
portar el REGENERACIONISMO a
la política.
Plantejà l’anomenada
“REVOLUCIÓ DES DE DALT”
-Acabar amb el caciquisme
-Descentralitzar el poder
-Fomentar l’economia
-PROBLEMES
- desconfiança de l’oposició
- autoritarisme personal
- Successos Setmana Tràgica
CONFERÈNCIA
D’ALGESIRES - 1906
Acord
hispanofrancès de
delimitació de la zona
del seu protectorat al
Marroc.
PROTECTORAT ESPANYOL
AL MARROCDONA LLOC A UNA GUERRA
PERMANENT ENTRE 1909 I 1927
ZONA ESPAÑOLA: ESTRECHA
FRANJA COSTERA
DESASTRE
DEL
BARRANCO
DEL LOBO
1909
Atac de càbiles
rifenyes a les tropes
espanyoles.
El govern Maura
reacciona aplicant la
Llei de Reserva
soldados en la reserva
reclutats a una
guerra impopular.
Consequències:
• vaga general
• Semana Trágica de
Barcelona.
SETMANA TRÀGICA DE
BARCELONA EL 1909
VAGA GENERAL,
BARRICADES, CREMA DE
CONVENTS, ETC.
MOBILITZACIÓ DE
RESERVISTES PER A LA
GUERRA DEL MARROC
RESPOSTA DEL GOVERN DE MAURA ALS FETS DE LA
SETMANA TRÀGICA
REPRESSIÓ DE LES
FORCES D’ORDRE
PÚBLIC
EMPRESONAMENT I EXECUCIÓ
DE LÍDERS ANARQUISTES.
FRANCESC FERRER i GUARDIA
GOBIERNO LIBERAL DE
JOSÉ CANALEJAS
LIBERAL (1909-1912)
ÚLTIMO INTENTO REGENERACIONISTA
• LABORALES: REDUCCIÓN JORNADA LABORAL
• TERRITORIAL: LEY DE MANCOMUNIDADES
• IGLESIA:
• SECULARIZACIÓN Y SEPARACIÓN IGLESIA – ESTADO
• LIMITACIÓN DE ÓRDENES RELIGIOSAS: LEY DEL CANDADO
ASESINADO EN 1912
1.2.- Crisi del sistema de la Restauració
4
El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una
gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa
Provocarà una forta agitació social
Evolució política 1902-19172
1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya
1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)
1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlericalprovoca
Repressió del govern
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
(Escola Moderna i laica)
provoca
Campanya contra Maura,
conservador (“Maura no!”)
Serà substituït per Canalejas, liberal
1917 La gran crisi parlamentària, militar i socialAssemblea de parlamentaris
Juntes de Defensa
Vaga general revolucionària
Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920...
Solidaritat Obrera, 1907
CNT, 1910-1911
Salvador Seguí
ESCLAT DE LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL.
NEUTRALITAT ESPANYOLA
CAUSES
• CONVICCIÓ DE FEBLESA
DIPLOMÀTICA I MILITAR
• TRADICIONAL AÏLLAMENT
INTERNACIONAL
AVANTATGES
• INCREMENT EXPORTACIONS
REALITAT
• DIVISIÓ ENTRE ALIADÒFILS I
GERMANÓFILS
• MAL REPARTTIMENT
BENEFICIS. AUGMENT DE LES
DESIGUALTATS
• DISMINUCIÓ DE LES
IMPORTACIONS. PROBLEMES
D’ABASTIMENT
• FEBRE ESPECULATIVA.
DEIXADESA DEL GOVERN.
GOVERN CONSERVADOR
EDUARDO DATO
ESTALLIDO DE LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL.
NEUTRALIDAD ESPAÑOLACAUSAS
• CONVENCIMIENTO DEBILIDAD
DIPLOMÁTICA Y MILITAR
• TRADICIONAL AISLAMIENTO
INTERNACIONAL
VENTAJAS
• INCREMENTO EXPORTACIONES
REALIDAD
• DIVISIÓN ENTRE ALIADÓFILOS
Y GERMANÓFILOS
• MAL REPARTO BENEFICIOS.
AUMENTO DE LAS
DESIGUALDADES
• DISMINUCIÓN DE LAS
IMPORTACIONES. PROBLEMAS
DE ABASTECIMIENTO
• FIEBRE ESPECULATIVA.
DEJACIÓN DEL GOBIERNO.
GOBIERNO CONSERVADOR
DE EDUARDO DATO
CRISI DE 1917
CRISI MILITAR
• DIFERENCIACIÓ ENTRE
MILITARS PENINSULARS I
AFRICANISTES
• CREACIÓ DE LES JUNTES
MILITARS DE DEFENSA
• EL GOVERN ACCEPTA LES
PETICIONS EN LA LLEI DE
L’EXÈRCIT DE 1918
– MAJOR INTERVENCIONISME
MILITAR EN LA POLÍTICA
CRISIS DE 1917. ASSEMBLEA DE
PARLAMENTARIS A BARCELONA
CAUSES
• CESSAMENT TEMPORAL DE LES CORTS PEL GOVERN
GRUPS CONVOCATS
• PARTITS NO DINÀSTICS: REPUBLICANS, CATALANS I SOCIALISTES
DEMANDES
• REVITALITZACIÓ DEL PARLAMENT
• DESCENTRALIZACIÓ AUTONÒMICA
•NOU GOVERN CONSTITUIENT
EVOLUCIÓ
•TEMOR AGREUJAMENT SITUACIÓ
•POR RISC DE REVOLUCIÓ OBRERA
•DISSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA PER
LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC
11
Assemblea de parlamentaris, 1917
“Los representantes en Cortes de Catalunya, ante la
gravedad y trascendencia de los momentos actuales,
coinciden en afirmar (...) que es de gran coincidencia
para España transformar la organización del estado,
basándola en un régimen de autonomia (...).
Y acuerdan pedir al Gobierno la inmediata reunión de
las Cortes para que las mismas, en funciones de
Constituyentes, deliberen y resuelvan sobre la
organización del Estado y la autonomia de los
municipios y den solución inmediata al problema militar
y a los que las circunstancias actuales plantean con
apremio inaplazable para la vida económica de
España.”
Poder i conflicte en el primer terç del segle XX
1898 - 1930
La convocatòria per
part de F. Cambó
VAGA
GENERAL DE
1917
CAUSES:
• CARESTIA DE PREUS
• DISMINUCIÓ DEL PODER
ADQUISITIU
ORGANITZADA PER PARTITS
D’ESQUERRA I SINDICATS
MANIFEST AMB DEMANDES
LABORALS (SALARIALS,
CONDICIONS DE TREBALL, ETC.) I
POLÍTIQUES (CANVIS AL GOVERN)
INTRANSIGÈNCIA I REPRESSIÓ
PER PART DEL GOVERN.
INTERVENCIÓ DE L’EXÈRCIT.
12
Impacte de la guerra en l’economia espanyola
"La dificultat de los transportes marítimos se puede considerar
como la causa originaria del estado anormal, (...) y de ahí la
alteración en los precios de los mercados, que han producido
enormes desniveles para el consumo regular, cuya consecuencia
ha sido el acaparamiento extremadamente exagerado llevado a
cabo por los especuladores sin conciencia.
Así las cosas, la clase obrera, organizada y constituida en
Asociaciones, federaciones y Sindicatos, ha sido la primera en
expresar su malestar, provocando conflictos, algunos de
importancia y trascendencia, pidiendo aumento de salario, sin
que los alcanzados fueran suficientes para contrarrestar la
carestía."
Instituto de Reformas Sociales.
Informe sobre el impacto de la guerra en la economia (1915)
Dins: Fernández, A. I altres. Op. Cit.
De quina guerra està parlant?
Com beneficia i com perjudica a Espanya?
Poder i conflicte en el primer terç del segle XX
1898 - 1930
5
La fallida del sistema 1917-19233
Poder i conflicte en el primer terç del segle XX
1898 - 1930
Crisi política (tretze governs)
Crisi econòmica
Crisi social
Guerra al Marroc
Crisi de postguerra
La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca
Desastre d’Annual (1921)
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme
Cop d’Estat de Primo de Rivera
13 de setembre de 1923
Es consolida el fracàs del torn de partits i del sistema de la Restauració
Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent
provoca
1920 __ sublevació d’Abd el_Krim....
13
La crisi espanyola de 1917
Per què la crisi de 1917 va crear la desarticulació de l'Estat?
Quines característiques tindrà el període posterior a la crisi de
1917?
"La Restauració (...) havia fonamentat la seva vida en dos grans
plans: la Constitució de 1876 (...) i el torn de partits (...). A l'altura
de 1917, aquests eixos es mostraven inservibles. La Constitució
apareixia inútil i irreal (...). Per la seva banda, el sistema del torn
de partits ja ni tenia sentit, perquè el país real que era Espanya
l'any 1917 desbordava per totes bandes els artificiosos i mínims
cabals que Cànoves havia dissenyat. Per això, la crisi espanyola
de 1917, encara que aparentment es clausurés en ella mateixa,
realment ocasionarà la desarticulació orgànica de l'Estat
absolutista espanyol, esquerdant-ne l'estructura com a sistema
de poder (...).
Així, doncs, després de a gran crisi de 1917 la monarquia quedarà
sense mecanismes de govern. Tot, d'ara endavant, haurà de ser
improvisat. Aquesta és la dificultosa marxa, l'agonia, fins al crac
de 1931.“
Traduït de: Lacomba, J.A. La crisi española de 1917
Poder i conflicte en el primer terç del segle XX
1898 - 1930
