Embed Size (px)
DESCRIPTION
Estudio de la situación del sistem educativo en Cataluña a través de un trabajo de investigación
Citation preview
1
Laura Ayuso i Cano
Elena Ferran i Sànchez
Caterina Tarrés i Farrés
Investigació i Tècniques de Mercat - ITM
Universitat Autònoma de Barcelona
Juny de 2010
La revolució tecnològica del sistema educatiu a Catalunya
Estem prou preparats pel canvi?
2
Volem agrair la col·laboració i el temps que han dedicat a ajudar-nos en la realització d’aquest projecte a...
...a Pilar Farrés Pujol, professora de Tecnologia i tutora de 2n d’ESO de l’IES Castelló
d’Empúries
...a Roser Nebot, professora de matemàtiques, tutora de 2n d’ESO i Coordinadora d’ESO
de l’Escola Paula Montal - Escolàpies de Figueres
...a Roser Salip, professora de Física i Química i tutora de 4t d’ESO de l’Escola Paula Montal
-Escolàpies de Figueres
...a Maria Antonia Sánchez Prades, Cap regional de vendes de la zona Catalunya Nord, de
l’Editorial Cruïlla – Grup SM
... a la Fundació d’Escoles Vedrunes de la província de Girona
...a Pilar López Belbeze, coordinadora de la llicenciatura Investigació i Tècniques de Mercat
de la UAB i tutora d’aquest projecte
...i molt especialment tots als docents que han participat en l’enquesta aportant-nos la
seva visió sobre el terreny, sense els quals no tindria sentit aquest projecte
3
ÍÍNNDDEEXX
Índex..............................................................................................................................................3
1. Introducció ............................................................................................................................5
a. Tema a tractar .................................................................................................................5
b. Motivacions personals ....................................................................................................5
2. Objectius i hipòtesis .............................................................................................................7
a. Objectius ..........................................................................................................................7
b. Hipòtesis ..........................................................................................................................8
3. Marc teòric............................................................................................................................9
a. Aspectes legals i normatius............................................................................................9
b. Pla pilot de la Generalitat de Catalunya ......................................................................11
c. Eines digitals .................................................................................................................14
d. Exemples de digitalització en altres territoris .............................................................18
e. Pedagogia del canvi ......................................................................................................20
f. La societat de la informació .........................................................................................23
4. Metodologia ........................................................................................................................26
a. Target .............................................................................................................................26
b. Descripció metodològica ..............................................................................................26
c. Disseny mostral.............................................................................................................28
5. En contacte amb el procés de digitalització.....................................................................30
a. Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Cruïlla........................30
b. Jornades “Del llibre en paper al suport digital”– Sabadell ........................................30
c. Jornades formatives sobre el llibre digital – Vedrunes de Girona .............................33
d. Entrevistes amb professorat de secundària ...............................................................36
6. Anàlisi i resultats de les dades obtingudes ......................................................................38
a. Adaptació sistema educatiu .........................................................................................41
b. Actitud professorat davant el canvi .............................................................................52
c. Avantatges i desavantatges de la digitalització ..........................................................72
4
7. Conclusions i recomanacions......................................................................................... 115
a. Conclusions ................................................................................................................ 115
b. Recomanacions al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ....... 118
c. Recomanacions al sector editorial............................................................................ 118
8. Bibliografia....................................................................................................................... 119
9. Annex ............................................................................................................................... 121
a. Carta a la direcció / secretaria.................................................................................. 121
b. Carta de reenviament de l’enquesta ........................................................................ 122
c. Carta de presentació.................................................................................................. 123
d. Qüestionari ................................................................................................................. 124
e. Exemple de fulletó comunicatiu ................................................................................ 131
5
1. IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ
a. Tema a tractar
L’ús de recursos tecnològics ha evolucionat considerablement durant els últims anys a
molts àmbits de la societat. La rapidesa, la innovació o la facilitat d’ús es situen com a
factors claus d’aquest èxit. Fruit de la immersió en una societat de la informació ja no es
estrany, actualment, tenir mòbil, ordinador o connexió a Internet. Aquesta evolució
tecnològica, tot i que està implantada en molts sectors socials, encara no ha arribat a
àmbits tant importants com l’educació. L’educació és un sector poc donat al canvi, tot i que
ja es comencen a observar petits rajos de recursos tecnològics en els seus mètodes
educatius per part dels professors més avantatjats.
Des de la Generalitat de Catalunya es vol implantar un programa que contribueixi a
digitalitzar les aules i fer arribar els últims recursos tecnològics als centres educatius
catalans. Canviar els tradicionals libres de cel·lulosa pels llibres digitals i proporcionar un
ordinador per cada alumne és l’objectiu principal que s’ha marcat la institució: aconseguir
així la implantar la tecnologia a les aules.
A partir del proper setembre, des de la Generalitat de Catalunya, es recomana que tots els
centres educatius que imparteixen educació secundària obligatòria (ESO) s’adaptin a
aquesta iniciativa per tal de digitalitzar les aules. Des d’aquest punt partirem per tal
d’elaborar el nostre projecte d’estudi i conèixer quina és la situació actual del procés de
digitalització dels centres educatius.
b. Motivacions personals
No era només una la raó que ens va dur a prendre el tema de la digitalització de l’educació
com a fil conductor del nostre projecte, sinó vàries.
En primer lloc, com a universitàries hem vist engegar aquest procés de canvi a les aules de
les nostres facultats. Segurament, i degut a les nombroses diferències que hi ha entre la
tasca educativa realitzada als instituts i a les universitats, aquest procés serà portat amb
mètodes i objectius diferents, però volíem veure com la introducció d’aquestes noves eines
s’estava gestionant en les primeres etapes educatives.
En segon lloc, crèiem que molts (per no dir tots) els àmbits del nostre dia a dia es veuen
gairebé obligats a adherir-se a aquest canvi tecnològic; des de l’empresa privada fins a les
organitzacions públiques passant per la cultura, l’art... i aquest procés no podia ser obviat
6
per la comunitat educativa. Pensem que les noves tecnologies poden ser un magnífic
suport a la tasca educativa i ens interessava molt conèixer com aquest canvi es duia a
terme, donat que estem en un moment clau d’aquest procés.
Finalment, coneixíem tant per experiència pròpia com per la dels nostres propers, les
dificultats que comporten aquests canvis de metodologia i eines en altres àmbits del
nostre entorn i sobretot en l’empresa privada, i buscàvem entendre com s’afrontaven
aquestes dificultats en un sector tant peculiar com és l’educatiu.
7
2. OOBBJJEECCTTIIUUSS II HHIIPPÒÒTTEESSIISS
a. Objectius
El nostre projecte està realitzat amb la intenció de poder servir com a recurs pel
Departament d’Educació i les editorials que treballen en l’àmbit dels llibres digitals. Aquest
projecte pretén poder donar una idea a aquests actors de quina és la situació del sector
envers la digitalització, quina és la posició del professorat, què en pensen de la
digitalització... i així poder-los oferir recomanacions d’actuacions per tal de poder incidir de
forma més eficaç en aquest mercat.
Des del punt de vista del Departament d’Educació de la Generalitat, podran trobar en
aquest informe respostes a quin és l’estat del procés en els diferents centres d’ESO de
Catalunya i quines són les barreres que aquests tenen davant de la digitalització.
Des del punt de vista de les editorials, pretenem donar-los respostes a què és el que
valoren els mestres en un recurs digital, quins acostumen a utilitzar amb més freqüència,...
Dins dels objectius d’aquest projecte podem distingir un objectiu de recerca general, però
el podem desglossar en 3 focus diferents d’investigació.
Objectiu general
Conèixer la situació actual de l’ús de llibres i recursos digitals als centres educatius on
s’imparteix educació secundària obligatòria (ESO) a Catalunya i quin és el seu grau de
digitalització.
Objectius específics
• Adaptació actual del sistema educatiu català a les noves tecnologies (formació del
professorat, infraestructures, etc.)
• Actitud del professorat davant el canvi cap a l’escola digital: barreres i motivacions
• Conèixer avantatges i desavantatges en l’ús de recursos digitals a les escoles
8
b. Hipòtesis
D’acord amb els objectius que s’han especificat anteriorment, les hipòtesis en les que
fonamentem el nostre projecte són les següents.
Hipòtesi general
Actualment, la gran majoria de les escoles catalanes no estan preparades per convertir-se
en escoles digitals.
Hipòtesis específiques
• La gran majoria del professorat català no utilitza recursos ni llibres digitals de
forma significativa a l’hora d’impartir les seves classes.
• Les escoles catalanes encara no estan adaptades tecnològicament
(infraestructures) per afrontar els reptes de l’escola digital.
• Gran part de la comunitat educativa és reticent a aquest canvi de metodologia.
• La utilització de recursos digitals pot reportar de manera positiva a la formació dels
estudiants.
9
3. MMAARRCC TTEEÒÒRRIICC
a. Aspectes legals i normatius
Educat 1x1, el programa que vol implantar els llibres digitals a les escoles a Catalunya,
forma part dels acords bilaterals de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació del
Govern de l’Estat Espanyol en el marc del Programa Escuela
2.0 del PlanE.
Aquest programa té com a finalitat principal adaptar el
sistema i espais educatius del país de manera que
responguin a la realitat d’una societat de la informació, com la que vivim.
L’estat busca amb aquest pla, fer que les TIC siguin un mitjà d’ús habitual i vital per
l’alumne, dotant-lo no només de coneixements sinó d’eines que els ajudin a buscar
informació, transformar-la i aprendre-la de manera dinàmica. D’aquesta manera, es dóna a
l’alumne la manera d’obtenir un desenvolupament personal i professional, que prioritza la
creació de capital humà i que elimina l’escletxa digital1.
La creació d’aquest programa “Escuela 2.0” està en concordança amb la implantació Llei
Orgànica d’Educació (LOE), que contempla dins de les competències bàsiques a assolir
pels alumnes, la competència digital i el tractament de la informació, que es conforma per
les habilitats per buscar, obtenir, processar, comunicar la informació i transformar-la en
coneixement, cosa que fa que l’ús de les TIC hagi de ser un element essencial en
l’educació d’aquests alumnes.
El Consell de Ministres va aprovar el 4 de setembre del 2009 un Acord amb una dotació
econòmica de 200 milions d’euros, amb la finalitat de modernitzar els sistemes educatius
de la ma de les TIC, fent que els centres educatius espanyols disposin de material
informàtic suficient per adaptar-los a les noves tecnologies. Aquest pla està co-finançat
entre l’administració central i les Comunitats Autònomes.
Un acord firmat amb el Consell de Ministres permet la subscripció del conveni del
programa Escuela 2.0 entre el Ministeri d’Educació i la Generalitat de Catalunya.
Mitjançant aquest conveni s’acordà l’aportació de 15,4 milions d’euros per part del
Ministeri pel desenvolupament de Escola 2.0 a Catalunya. La Generalitat, per la seva
banda, aportarà la mateixa quantitat, ja que és un programa co-finançat.
1 Per veure la definició d’escletxa digital, dirigir-se a l’apartat “3.f La societat de la informació”
10
En el seu moment, aquest conveni se sumava als ja subscrits pel Ministeri amb Andalusia,
Aragó, Cantaria, Canàries i Castella i Lleó.
Beneficiaris
Les actuacions emmarcades dins del programa “Escuela 2.0” estan pensades per
començar-se a aplicar durant el curs acadèmic 2009-2010 a les aules de 5è de primària i
1er d’ESO, i a partir d’aquí s’aniran ampliant els cursos que utilitzin aquest sistema any
rere any, fins a aconseguir la digitalització total del sistema educatiu.
L’objectiu del Programa Escuela 2.0 era que a l’abril del 2010 390.000 alumnes i 20.000
professors, en més de 14.400 aules completament digitalitzades de tot l’Estat Espanyol,
utilitzin un ordinador personal ultraportàtil.
Actuacions
L’actuació central d’aquest programa es centra en dotar d’infraestructures digitals les
aules, contemplant les tres vessants: alumne, professor i aula:
• Alumne: tots els alumnes disposaran d’un ordinador portàtil de mides reduïdes que
els permeti treballar amb el seu propi material, tant a casa com a l’escola. Aquests
ordinadors seran co-finançats entre la Generalitat de Catalunya i les famílies dels
escolars, i per tant l’ordinador serà propietat de l’alumne, fent que la família en sigui la
responsable de la seva cautela i manteniment. Això fa que la família prengui un paper
important dins d’aquesta modernització i que s’impliqui en aquest procés de canvi.
• Professorat: el professorat disposarà a l’aula del material informàtic i de
comunicació necessaris per donar la classe d’acord amb les noves tecnologies. Per tal
de que aquest tingui ple coneixement de com fer funcionar el material de l’aula i tingui
recursos suficients per utilitzar-lo de forma integral a les seves classes, s’impartiran
cursos de formació per docents on se’ls donaran les eines necessàries. Paral·lelament,
es procurarà als professors tot tipus de material didàctic per fer més fàcil l’ús de les TIC
a l’aula.
• Aula: el programa “Escuela 2.0” contempla la informatització de les aules, de
manera que totes disposin d’una pissarra digital, ordinador pel mestre, connexió
inal·làmbrica a Internet i prestatgeries on guardar i recarregar els ordinadors portàtils
dels alumnes.
11
A títol de resum...
b. Pla pilot de la Generalitat de Catalunya
A Catalunya, el Programa EduCAT 1x1, que es va començar a desenvolupar el mes de
setembre del 2008, és un dels programes que la Generalitat de Catalunya ha posat en
marxa dins de l’àrea d’actuació “Innovació educativa”.
Aquesta àrea d’actuació, per exemple, inclou altres programes com el Projecte lingüístic,
Biblioteca escolar “puntedu”, Entorn, Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, o
Formació del personal docent, entre d’altres.
EduCAT 1x1 té tres característiques principals:
• El conveni entre les dues administracions preveu una inversió a parts iguals de 30,8
milions d’euros per la digitalització de les aules a Catalunya
• La inversió permetrà tenir connexió a Internet a les aules, la instal·lació de pissarres
digitals, la formació dels docents, l’accés a continguts digitals i ordinadors portàtils per
a 60.000 alumnes
• A Catalunya, la digitalització de les aules es desenvolupa a través del programa
Educat 1x1 i ha apostat per començar el procés en l’Educació Secundària Obligatòria
12
La planificació del desenvolupament de la implantació d’aquestes noves eines i modalitats d’ensenyament es va idear amb quatre fases:
Primera fase (setembre - desembre 2009): dues modalitats de desenvolupament
Al mes de juny del 2009 es van proposar a les escoles dues modalitats de
desenvolupament a les que acollir-se per avançar en la consecució dels objectius del
projecte:
Modalitat 1x1: cada un dels alumnes i professors disposen d’un miniordinador i els
alumnes tenen llicències dels llibres digitals.
Participants:
Hi participen 63 centres, aproximadament 6.222 alumnes.
Requisits: Les aules han de tenir pissarra electrònica i xarxa Wi-Fi. En el 60% de les matèries (almenys 5 assignatures) s'han d'utilitzar llibres de text i quaderns d'exercicis electrònics. El professorat ha d'emplenar uns qüestionaris d'avaluació dels materials digitals. Tot l'alumnat i el professorat han de tenir un ordinador personal.
Modalitat de coexistència: els alumnes tenen llicències dels llibres digitals però encara
usen els llibres en paper ja que no disposen de miniordinadors.
Participants:
Hi participen 137 centres, aproximadament 15.775 alumnes. Fins al desembre del 2009 es combina l'ús dels llibres de text en paper amb el dels electrònics, tant a l'aula com a casa, i no cal tenir ordinador. A partir del gener del 2010, quan el centre ho consideri convenient, es podrà passar a la modalitat 1x1.
Requisits: Les aules han de tenir pissarra electrònica. En el 25% de les matèries (almenys 2 assignatures) s'han d'utilitzar llibres de text i quaderns d'exercicis electrònics. El professorat ha d'emplenar uns qüestionaris d'avaluació dels materials digitals. Els centres han de tenir espais amb ordinadors connectats a Internet on l'alumnat pugui fer els exercicis o consultar els llibres electrònics fora de l'horari escolar.
13
Fase 2: del gener a l'abril del 2010
Es preveia treballar amb 8 centres d'educació primària per estudiar com cal plantejar el
projecte 1x1 en l'educació primària. Quatre d'aquestes escoles tenen encomanada la
missió d'elaborar una guia de bones pràctiques, atès que ja han experimentat l'ús intensiu
de l'ordinador a l'aula; les altres quatre escoles són les encarregades de posar-les en
pràctica.
Fase 3: de l'abril al juny del 2010
S'han d'incorporar a la modalitat 1x1 aproximadament 11.500 alumnes més.
Fase 4: a partir del setembre del 2010
A l'inici del curs 2010-2011 el projecte EduCat 1x1 s'ha d'estendre a tot l'alumnat de primer i segon d'ESO. Posteriorment, s'haurà d'ampliar als darrers cursos de primària.
14
c. Eines digitals
Per tal de ser una escola digitalitzada, les aules participants en aquest projecte de
digitalització (segons fonts del Departament d’Educació) han de disposar dels següents
recursos digitals:
o Un projector i una pissarra electrònica connectada a un ordinador.
o Una instal·lació elèctrica que permet la connexió simultània de tots els ordinadors
de l'alumnat.
o Dues línies de connexió directa a Internet amb un ample de banda equivalent a 3
Mbps.
o Una xarxa Wi-Fi d'altes prestacions amb control d'accés individualitzat mitjançant
un mecanisme de RADIUS i codis d'ús i contrasenyes per a l'alumnat i el personal
docent que participen en el projecte
Sovint, la instal·lació de tot aquest maquinari comporta una reestructuració física de les
aules i la seva organització.
Ordinador o portàtil
L’ordinador és una eina indispensable per avançar cap a la digitalització de l’educació. Per
tal de poder utilitzar la pissarra digital és necessari que el professor disposi d’un ordinador
a partir del qual podrà obrir els arxius que vol mostrar a l’alumnat. A la modalitat de
coexistència encara no es necessari que l’alumnat disposi de ordinadors portàtils, però sí a
la modalitat 1x1 on els alumnes hauran de tenir un portàtil per poder treballar les matèries,
ja que els llibres convencionals no seran ja utilitzats.
Els centres educatius s’han d’encarregar de tenir la instal·lació elèctrica necessària per
connectar tots els ordinadors de les classes (ja siguin portàtils o de sobre taula).
A les aules hi haurà una connexió a Internet (Wi-Fi) amb banda ample i cobertura suficient
per donar cobertura a tots els ordinadors connectats a la xarxa. Aquesta connexió és
finançada i gestionada pel Departament d’Educació i els Serveis Territorials d’aquest.
15
Pissarra digital
Una pissarra digital és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un
videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format adient per visualitzar
en grup. Es pot interactuar sobre las imatges projectades utilitzant els perifèrics de
l’ordenador: ratolí, teclat... la pissarra digital està formada per l’ordinador, el videoprojector
i la pantalla.
La seva funcionalitat consisteix en projectar, sobre una pantalla situada en un lloc adient a
l’aula, qualsevol tipus d’informació procedent de l’ordinador, d’Internet o des de qualsevol
dispositiu analògic connectat a l’ordinador.
La pissarra digital és una font inesgotable d’informació multimèdia i interactiva disponible
de manera immediata. Permet una visualització dels documents que permet compartir i
comentar els recursos. Els estudiants, al ser un recurs interactiu, comprenen millor els
continguts i participen més. A més, pel professorat és fàcil d’utilitzar augmentant
l’autoestima professional.
A més de les presentacions del professorat a través de la pissarra digital, els alumnes
tenen la oportunitat de fer presentacions sobre temes tractats a classe o treballs que hagin
de presentar en públic.
16
La pissarra digital no només és una pantalla on es projecten imatges que provenen de
l’ordinador, també és una pissarra on el professor pot projectar qualsevol informació que
escrigui com si ho fes en una pissarra convencional. Les pissarres digitals interactives (PDI)
disposen d’un llapis que permet escriure sobre elles e interaccionar des de la pantalla
amb els programes. Tot i l’elevat cost de les PDI, aquestes tenen més avantatges que les
pissarres digitals.
Llibres de text electrònics
Els llibres electrònics del projecte EduCat 1x1 són continguts en format digital que abracen
la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i fan servir, en un
grau raonable, la potència del mitjà digital (animacions, simulacions, vídeos, etc.) amb
diversos objectius combinats: transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar
actituds, etc.
Estan integrats per mòduls o seccions més o menys equivalents als capítols d'un llibre de
text convencional, inclouen una mena d'itinerari recomanat que enllaça els diferents
mòduls i contenen recursos o referències a recursos d'Internet com a material
complementari.
Inclouen també exercicis força automatitzats que faciliten tant l'autoavaluació com
l'avaluació que du a terme el professorat.
Finalment, com a característica pròpia de tots els llibres digitals que s’ofereixen a
l’actualitat en el mercat espanyol, tots necessiten estar connectats a la xarxa per utilitzar-
los, és a dir que per poder accedir a llegir el llibre o fer exercicis d’aquest es necessita que
els alumnes estiguin connectats a Internet.
17
Atès que és el centre qui tria els llibres de text electrònics que ha de comprar l'alumnat, el
Departament d'Educació subvencionarà la compra de les llicències d'ús dels llibres de text
electrònics amb 30 euros per alumne. Amb aquesta subvenció, la Generalitat de Catalunya
tenia intenció d’assumir tot el cost dels llibres de totes les matèries d'un curs de l'ESO. Tot i
això, els preus fixats per les editorials fan pensar que serà insuficient aquesta quantitat i
que les famílies dels alumnes hauran d’aportar la diferència.
Plataformes virtuals
Les plataformes digitals tenen la funció de crear, administrar i gestionar d’una manera
més flexible els continguts via Internet. La incorporació d’aquestes plataformes a l’àmbit
educatiu no només s’ha de centrar en la inclusió dels materials educatius sinó també en el
treball col·laboratiu que fomenten aquests entorns, així com les habilitats didàctiques que
es poden generar amb les seves aplicacions. Gairebé totes les plataformes digitals
disposen de diferents tipus d’eines de: contingut, comunicació, avaluació i seguiment.
Totes aquestes eines són imprescindibles per l’aprenentatge educatiu i didàctic dels
alumnes i permeten crear continguts adaptats a uns objectius o resultats definits
prèviament, tot col·laborant amb altres usuaris. L’eina de comunicació tant entre el
professor i l’alumne com entre els usuaris, propicien la retroalimentació que estimulen a
través de wikis, blogs o fòrums.
Moodle és una de les plataformes virtuals més importants pel professorat. La seva difusió
va en augment arribant als dos milions
d’usuaris a nivell mundial. Moodle és una
plataforma virtual interactiva, adaptada a la
formació i utilitzada com a complement o suport a la tasca docent en molts centres
educatius.
Que Moodle sigui un software lliure i que es pugui modificar per adaptar el seu
funcionament a casa necessitat, unit al nul cost de la seva instal·lació, fa que aquesta
plataforma tingui un valor afegit. Dins de Moodle es pot trobar el mòdul de tasques, de
consulta, del fòrum o de wiki entre d’altres
El marc virtual és un medi molt qualificat per l’ensenyament en el futur. Si les eines estan
dotades d’habilitats didàctiques adequades pel desenvolupament dels continguts
educatius podrem contribuir a una educació tecnològica molt més completa i eficient.
18
d. Exemples de digitalització en altres territoris
El cas espanyol: Programa “Escuela 2.0”
A partir del que exposa el pla “Escuela 2.0” del govern central, algunes comunitats
autònomes han aplicat diferents accions per facilitar la transició de l’aula tradicional a una
aula informatitzada. Són molts els governs autonòmics que han dut a terme accions per
amplificar aquest pla i a continuació resumim a títol d’exemple les que han desenvolupat la
Junta de Andalusia o el Gobierno de Euskadi.
A Andalusia...
La Junta de Andalucia ha desenvolupat un portal d’Internet
anomenat “Escuela TIC 2.0” (http://escuelatic20.weebly.com),
dedicat tant a alumnes, com a mestres i a familiars, on es pot
trobar informació sobre l’aplicació del programa “Escuela 2.0” a
la seva Comunitat Autònoma, recursos didàctics pels
professors, wikis sobre la digitalització de les aules, notícies, links d’interès, ...
D’altra banda, també s’ha creat l’aplicació “Mochila Digital”
(www.juntadeandalucia.es/averroes/mochiladigital), que consisteix en un altre portal, però
aquest més enfocat a la comunitat docent, però també als estudiants, on poden trobar
informació sobre el pla estatal, continguts i materials didàctics per aplicar les noves
tecnologies a l’aula, tutorials per aprendre a dominar les eines informàtiques,...
Aquest portal permet també als usuaris pujar informació i documents, cosa que afavoreix
la proactivitat davant del canvi i el treball en comunitat dels docents.
A Euskadi...
El govern basc, aplicant el projecte “Escuela 2.0”, ha
implantat algunes modificacions, com per exemple la
formació del professorat en software lliure, que els
permeti dissenyar a ells mateixos aquelles aplicacions
que més s’atinguin a les seves classes. D’altra banda,
també centra els seus esforços en crear xarxes de
treball entre els docents, fent que aquests
comparteixin la seva feina i aprenguin de la dels demés.
19
D’altra banda, també han creat el portal “Eskola 2.0” (http://www.eskola20.euskadi.net),
on es poden trobar, d’una manera força similar al seu homòleg andalús, informació sobre
bones pràctiques, continguts multimèdia, activitats complementàries, suport per les
famílies, una hemeroteca i mediateca,...
20
e. Pedagogia del canvi
L’educació és tradicionalment un sector poc donat a canvis i novetats. La realitat de les
escoles quaranta anys enrere amb les actuals no es diferencia molt.
El mètode d’ impartir classes a les escoles catalanes i espanyoles ha evolucionat a mesura
que ho feia la societat. L’escola és una institució que ha d’evolucionar paral·lelament a la
situació de moment. Durant l’època pre-franquista i franquista, l’escola tradicional es
caracteritzava per seguir un mètode rígid i parcial a la practica educativa. La disciplina i el
càstig en aquest mètode d’ensenyament són fonamentals, ja que es considera que el
càstig estimula el progrés de l’alumne. El professor és la figura principal i a ell li correspon
organitzar el coneixement i elaborar la matèria que ha de ser apresa. El professor és el
model que s’ha d’imitar i obeir. Els alumnes no participen, tenen un rol passiu i només el
professor és el protagonista. La interacció que es produeix a les classes és sobre tot
unidireccional professor - alumne i molt poques vegades grupal o alumne - alumne.
Una de les característiques principals de l’escola tradicional és l’aprenentatge memorístic o
repetitiu a partir de la capacitat de retenir informació sense la necessitat de comprendre-la.
A l’escola tradicional no es donava educació, era un ensenyament basat en la instrucció.
Poc a poc, al produir-se canvis a la societat, els mètodes portats a terme per les escoles
s’han anat modificant parcialment. Actualment es vol aconseguir que l’alumne adopti una
posició activa davant l’aprenentatge i deixi de ser un simple espectador. Es vol que el nen
surti preparat per viure en el seu medi social mostrant interès pel coneixement. A més, el
professor ja no adopta el rol de simple transmissor de coneixement, sinó que hi ha una
comunicació més bidireccional on l’alumne pot donar resposta a les seves inquietuds.
Les expectatives dels mètodes d’ensenyament han canviat durant els últims anys degut a
l’aparició de noves tecnologies que suggereixen la necessitat de crear nous ambients de
d’aprenentatge. Tot i que el sistema educatiu no és un ambient on la tecnologia hagi tingut
un paper rellevant per les tasques que es porten a terme, segons Joan Majó2, l’era de
l’ordinador trencarà amb el model tradicional d’escola i convertirà en obsoleta les rígides
estructures de les aules, i una de les facetes que caldrà extingir serà la clàssica divisió de
matèries.
La revolució tecnològica és una realitat i està afectant actualment a la educació. Ja ho
deien nombrosos estudis, llibres i congressos dels anys 90 on destacaven que la societat
2 Majó.J. (1997) Xips, cables i poder. Barcelona: Planeta.
21
de la informació seria la societat del coneixement i l’aprenentatge. Per exemple al 1995 el
“Libro blanco sobre la educación y la formación” afirmava que la societat del futur seria
una societat del coneixement i que en aquesta societat la educació i la formació serien les
principals eines de promoció social.
En el s. XXI l’ésser humà utilitza tecnologia quotidianament i és necessari que aquesta
s’incorpori en tots els àmbits i principalment a l’educatiu ja que s’ha d’aprendre i saber
utilitzar aquesta tecnologia. Les generacions actuals d’alumnes ja han començat a tenir
experiència o contacte amb l’ús de les tecnologies digitals a partir d’una edat primerenca,
sobretot a través de l’ús de videojocs. Les tecnologies de la informació permeten
l’adaptació dels mètodes educatius a les noves necessitats socials, ja sigui per la
qualificació professional continuada com per d’educació integral. Subministren els
elements necessaris per permetre una revolució en els sistemes d’ensenyament, en les
formes d’aprenentatge i en les institucions docents.
La societat de la informació ha de crear mecanismes per tal que la formació arribi a
persones que necessitaran nous coneixements o habilitats. Aquí, les noves tecnologies
tenen un paper rellevant, no només com a contingut de la formació sinó com a mitjà per
transmetre. La societat exigeix uns estudiants familiaritzats amb la informàtica, i la
educació ha de desenvolupar un paper essencial per cobrir aquestes necessitats. La
expansió de les tecnologies de la informació ja està influenciant de diferents maneres la
docència que es porta a terme a les escoles. Les aules virtuals, la educació en línea, etc és
una forma de proporcionar coneixements y habilitats als estudiants.
Com comenta Bosco3, "L’objectiu és utilitzar la informació per crear a les escoles un entorn
propici pel desenvolupament d’individus que tinguin la capacitat i la inclinació per utilitzar
els recursos de la tecnologia de la informació en el seu creixement intel·lectual i expansió
de les habilitats”. Les noves tecnologies estan promovent una nova visió del coneixement i
l’aprenentatge.
Amb l’educació basada en les TIC, l’educació està centrada en l’alumne, hi ha més
flexibilitat d’ensenyament i aprenentatge, visualització d’allò après, etc. Les TIC permeten
que la comunicació viatgi més ràpidament espacialment i es tingui accés a realitats que
acaben de passar a l’altre part del món. Amb aquesta nova escola, els alumnes són més
participatius i més autodidactes, ja que s’afavoreix l’autonomia en l’aprenentatge. No és el
mateix llegir un llibre i que el nen es mostri passiu que estudiar amb un ordinador per mitjà
d’un programa interactiu. Tot procés educatiu és, abans que res, interactiu. Per tant,
l’ensenyament per via electrònica és molt més ric i conté un potencial educatiu més elevat.
3 Bosco, J (1995).Schoolinf and learning in a infomation society. Future Visions
22
L’escola basada en les TIC no pretén fer desaparèixer l’aprenentatge clàssic, sinó
complementar la relació entre alumne - professor i modificar de manera positiva la
transmissió de coneixements. El mestre és imprescindible, però ha de canviar el seu paper
respecte de l’estudiant.
La societat de la informació ha de tenir com a pilars amplies reformes a l’educació i ens els
propis mètodes educatius que bona part del professorat es resisteix a assumir. Tot i que al
llarg del temps s’han consolidat una sèrie de formes de fer les coses que són difícils de
canviar a curt termini, els nous entorns de l’ensenyament exigeixen uns professors formats
i estudiants capaços d’adaptar-se a la societat de la informació. El sector docent és el qui
ha de protagonitzar l’adaptació. No es pot garantir una formació adequada si ells mateixos
no adquireixen les competències fonamentals de caire tecnològic.
Segons un estudi portat a terme pel “Plan Avanza” a nivell espanyol, el 90% dels
professors ha tingut formació a les TIC i ja el 60% d’aquests preparen temes d’estudi i
materials on-line. A Catalunya, segons fonts de la Generalitat de Catalunya del 2008,
gairebé la meitat dels professors de ciències i el 47% dels professors de matemàtiques
utilitzaven les noves tecnologies. Tot i que consideraven que les utilitzaven més per
preparar-se les classes que no pas per impartir-les. Els professors catalans, seguint els
resultats de l’estudi de SITES, consideren que tenen formació en TIC però voldrien més
formació per aplicar-la a la seva matèria.
Però, com comentava el sociòleg M. Castells la societat de la informació pot donar lloc a
una polarització on només els més preparats o amb més recursos tindrien accés a les
noves tecnologies. Per tant les institucions públiques han de garantir l’accés a la formació i
tecnologia. Moltes vegades, però, la materialització d’algunes de les possibilitats que
presenta els avenços tecnològics, depenen més de decisions polítiques i compromisos
institucionals que dels propis avenços. Durant els últims anys a nivell espanyol, la
utilització de les tecnologies a les escoles s’ha transformat per mitjà d’una sèrie
d’iniciatives nacionals i autonòmiques amb l’objectiu de modernitzar e informatitzar els
centres d’ensenyament.
23
f. La societat de la informació
Des de fa molt de temps, molts autors, entre ells M. Castells o Touraine, anunciaven
l’arribada de la societat de la informació: conjunt de transformacions econòmiques i socials
que canviarien la base de la nostra societat. Ara és una realitat.
Societat de la Informació és un procés de transformació multidimensional on la informació
forma part important de les activitats culturals i econòmiques. Per Manel Castells, la difusió
i el desenvolupament del sistema tecnològic ha canviat la base material de les nostres
vides; com produïm, com i en què treballem, com ens eduquem, com ens informem... Les
noves tecnologies de la informació no determinen el que passa a la societat, però canvien
tant la realitat que sinó les aprenem de nou, patirem el control d’aquells que arribin a
conèixer els codis d’accés a les fonts del saber i del poder.
La realitat de la societat catalana i espanyola respecte a les tecnologies de la informació i
coneixement (TIC) ha variat considerablement durant els últims anys. L’evolució que ha
tingut la societat de la informació catalana i espanyola s’ha caracteritzat per la
generalització de l’ús de la telefonia mòbil i per l’ús majoritari de l’ordinador i Internet per
part de ciutadans i empreses. Tot i així encara queda un llarg camí per tal que la societat
arribi als nivells mundials.
Durant el 2010 continua l’augment de l’ús de les TIC per part dels ciutadans. Actualment,
segons l’Institut d’Estadística de Catalunya - IDESCAT, el 72,9% de les llars catalanes té
ordinador a casa seva (un 9% més que a la resta d’Espanya). Però aquesta xifra arriba al
96%4 si només considerem els joves entre 12 i 16 anys. A nivell global, es superen els
1.500 milions d’usuaris d’Internet (un de cada quatre ciutadans del món). A les llars
catalanes l’accés a Internet és del 62,7%5 (14% més que a la resta d’Espanya). A Espanya,
l’ús d’Internet és encara inferior a les mitjanes europees, però entre els segments més
joves de la població aquestes diferencies desapareixen, i Espanya es situa al mateix nivell
que la resta d’Europa.
Segons un estudi portat a terme per FOBSIC (Fundació Observatori per a la Societat de la
Informació de Catalunya), si ens referim els usos que fan els catalans de les tecnologies,
cal considerar que hi ha una tendència creixent respecte als anys anterior en quant a
persones que han utilitzat l’ordinador i Internet durant els últims 3 mesos. També cada cop
4 Estudi de la Agència Catalana del Consum 5 Institut d’estadística de Catalunya - IDESCAT
24
hi ha més gent que utilitza els serveis que proporcionen les TIC, fet que situa les tasques
relacionades amb Internet (correu, fòrums, xats, etc.) molt per sobre de l’any anterior.
Internet cada cop s’està convertint en una activitat quotidiana a la vida dels ciutadans i no
pas una activitat puntual. Segons un estudi de la Fundació Telefònica, el 90% dels usuaris
espanyols es connecta setmanalment i gairebé un 70% tots els dies, el que demostra fins
a quin punt es una costum que ha passat a ser important en la vida dels ciutadans. A més,
la gran majoria dels internautes es connecta des de casa, cosa que també indica que el
grau de connexió des de les llars és alt. A l’actualitat prop del 97% de les connexions a
Internet són per banda ampla, xifra superior a la mitjana europea.
Tot i els avenços que s’estan portant a terme a la societat de la informació encara hi ha
població que es mostra esquiva a unir-se, sent els motius principals la falta d’interès o la
idea de dificultat. Per això és important mostrar a aquesta societat els beneficis que la
societat de la informació podria reportar a les seves vides. La edat és, sense dubte, una de
les variables claus per l’accés a Internet, ja que prop del 93% dels nens entre 10 i 15 anys
(segons IDESCAT)ha entrat a Internet durant els últims tres mesos, i la xifra en majors de
65 anys és de l’11%.
Aquelles persones que estan a favor de la societat de la informació consideren que la
incorporació de les TIC a tots els processos productius facilita la inserció als mercats
globals on existeix una intensa competència. Tot i que la “escletxa digital” és un dels
principals problemes en aquest model de desenvolupament. L’escletxa digital és la
diferencia socioeconòmica entre aquelles comunitats o persones que tenen accés a les
tecnologies de la informació, a Internet, banda ampla, etc. i les que no. Aquest terme
també fa referència a les diferencies que hi ha entre els grups segons la seva capacitat per
utilitzar les TIC de forma eficaç.
En els països més desenvolupats d’Europa, les diferencies entre les zones rurals i les
ciutats van desapareixent, tot i que encara s’observen “escletxes digitals” ja que a les
zones rurals hi ha una menor adhesió a la societat de la informació que a les comarques
urbanes.
25
Per tal d’arribar a una igualtat amb la resta d’Europa i avançar cap a una societat més
desenvolupada, les administracions han d’elaborar unes polítiques adequades i portar-les
a terme:
• Garantir unes infraestructures adequades que donin lloc a la lliure competència
entre les empreses proveïdores. Evitar discriminacions entre ciutadans i empreses
pel seu lloc de residencia o lloc on estiguin ubicades.
• Dotar a la ciutadania d’una amplia i sòlida formació no només en coneixements
tecnològics sinó també en competències globals que possibilitin un ús del avenços
tecnològics. Arribar a ser una societat en la que desapareguin les escletxes digitals
per motiu de gènere, edat o nivell educatiu.
• Donar forma a un entorn social propens a la innovació i a la adquisició de les noves
tecnologies, tant a l’ús individual como empresarial.
• Potenciar un sector TIC amb capacitats per ser fort en un entorn global competitiu,
multicultural i canviant. Això implica disposar d’un element humà necessari; s’han
de formar professionals.
• Generar una societat TIC segura, independentment si el seu entorn real és físic o en
la xarxa.
• Disposar d’unes TIC al servei dels ciutadans i les empreses.
• El model ha de garantir que els ciutadans i empreses puguin gaudir d’una societat
de la informació en la seva llengua pròpia.
26
4. MMEETTOODDOOLLOOGGIIAA
a. Target
Els nostre estudi es dirigeix a la totalitat del professorat que treballa a Catalunya en
general, tant en escoles privades com públiques o concertades, sense límits d’edat ni
gènere.
En particular, hem buscat docents que imparteixin assignatures de secundària (sigui quina
sigui la seva àrea de coneixement), ja que és l’àmbit on s’espera implantar la digitalització
de les aules a Catalunya.
b. Descripció metodològica
El mètode principal: l’enquesta
L’elaboració d’enquestes de caire quantitatiu al nostre target group ha estat metodologia
central utilitzada per la nostra investigació i ens ha permès obtenir un retrat fidel de la
situació actual del sistema educatiu, el grau de predisposició del sector al canvi cap a la
digitalització de les aules, els aspectes que es valoren en els recursos digitals, quines són
les barreres i els incentius de l’ús d’aquestes metodologies,...
Aquestes enquestes s’han realitzat amb metodologia on-line, mitjançant el suport de
Google Docs. Amb la finalitat de poder arribar a la totalitat dels centres educatius catalans
on s’imparteix ESO, es va desenvolupar una base de dades de 1.040 adreces
electròniques, que ens va permetre arribar a gran nombre de professionals.
Per tal de fer arribar l’enquesta al professorat es va redactar una carta on es demanava als
directors/secretaris dels centres que fessin arribar l’enquesta als seus companys
professors. En el mateix correu electrònic s’hi va adjuntar una carta de presentació on
s’explicava qui érem i s’exposaven els objectius de la recerca.6
Un cop enviada l’enquesta a la mostra ens vam adonar que, degut a un problema de
connexió de dades, el link de la carta de presentació que dirigia als mestres a l’enquesta
on-line no funcionava bé. És per això que es va fer un segon enviament de correus
electrònics on es donava les gràcies a aquells centres que ja havien participat i es
6 Ambdós documents disponibles a l’annex d’aquest document
27
demanava als que no ho haguessin fet que utilitzessin la nova adreça web de l’enquesta.
D’aquesta manera vam aconseguir solucionar els problemes d’accés a l’enquesta i
recordar la nostra petició a aquells que encara no havien participat, amb uns excel·lents
resultats de resposta.
La recollida de dades va tenir lloc entre els dies 9 d’abril i 11 de maig de 2010.
Tècniques d’apropament al sector: la investigació qualitativa
Tot i utilitzar l’enquesta quantitativa com a pilar en la nostre recerca, vam creure necessari
dur a terme una investigació paral·lela que ens permetés entendre la situació actual en que
la que es trobava el sector i les problemàtiques presents, i així poder dissenyar
correctament l’enquesta en que s’ha fonamentat el nostre estudi.
Per obtenir aquest “retrat” de la situació vam utilitzar diferents tècniques qualitatives que
ens van ajudar a dissenyar el nostre projecte, que són bàsicament entrevistes i tractament
d’informació secundària, però també assistència a jornades especialitzades.
Així doncs, com hem comentat anteriorment, hem participat en una sèrie d’activitats que
ens han ajudat a entendre aquest mercat i les seves característiques. A l’apartat “4. En
contacte amb el procés de digitalització” d’aquest document, es pot trobar un resum de les
diferents activitats que hem dut a terme per tal d’apropar-nos i entendre el procés de canvi
en que està immers el sistema educatiu català.
28
• Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Cruïlla
• Jornades “Del llibre en paper al suport digital”– Sabadell (organitzades pels Serveis
Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació)
• Jornades formatives sobre el llibre digital – Caldes de Malavella (organitzades per
la congregació de les monges Vedrunes de la província de Girona)
• Entrevistes amb professorat de secundària
.
c. Disseny mostral
En un inici, per la realització de les enquestes vam tenir en compte que els mestres en
actiu en àrees d’educació secundària (dades curs 2008-2009)7 seguien la següent
distribució.
TOTAL DONES HOMES ESCOLA
PÚBLICA
ESCOLA
PRIVADA
MESTRES EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA 42.747
24.708
(58%)
18.039
(42%)
28.815
(67%)
13.932
(33%)
Tenint en compte doncs, que la població total a la que ens dirigíem era de 42.747
individus, vam estimar una mostra mínima de 381 individus, amb un interval de confiança
de 95% i un error mostral màxim de 0,05 (suposant p=q=0,5 en un univers finit). Per seguir
la mateixa proporció que en el total de la població, necessitàvem que aquests 381
individus es distribuïssin de forma que fossin: 220 dones, 161 homes, 257 treballadors
d’escoles públiques i 124 d’escoles privades. En quant a sexe, si que hem pogut tenir una
distribució similar a la de l’univers (44% homes i 56% dones). En termes de tipologia de
centres, no hem pogut aconseguir les quotes fixades, ja que hem rebut un 81%
d’enquestes de centres públics i un 19% de centres privats/concertats.
En total es van enviar enquestes a un total de 1.040 centres de secundària i hem obtingut
un total de 548 respostes per part de professors, suposant una taxa del 53% de resposta.
Aquesta alta taxa de resposta l’atribuïm al fet de que les escoles hagin tingut una actitud
proactiva a l’hora de distribuir el nostre qüestionari entre el professorat del seu centre.
7 Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat/educacio)
29
La distribució de la mostra final obtinguda és la següent8:
8 Som conscients que a la variable Edat haguéssim hagut de fer servir una pregunta oberta, de manera que poguéssim obtenir una variable d’escala i no d’interval. El fet d’utilitzar una variable d’intervals desiguals ha pogut ocasionar alguns resultats distorsionats.
Freqüència Percentatge Vàlid Respuestas Percentatge de casosDe 22 a 30 anys 30 6,1 A5_1 Dóna classe a 1r d'ESO 237 48%De 31 a 45 anys 248 50,7 A5_2 Dóna classe a 2n d'ESO 240 49%
De 46 a 50 anys 100 20,4 A5_3 Dóna classe a 3r d'ESO 229 47%De 51 a 55 anys 74 15,1 A5_4 Dóna classe a 4t d'ESO 270 55%
56 i més 37 7,6 A5_5 Dóna classe a l'Aula d'Acollida 23 5%
Total 489 100 Total 999 204%
Freqüència Percentatge Vàlid Respuestas Percentatge de casosHome 214 43,8 A6_1 Imparteix matemàtiques 109 23,0%
Dona 275 56,2 A6_2 Imparteix Ciències Socials i Ciutadania 70 14,8%
Total 489 100 A6_3 Imparteix Informàtica 48 10,1%
A6_4 Imparteix Ciències Naturals 92 19,4%
A6_5 Imparteix Tecnologia 77 16,2%
Freqüència Percentatge Vàlid A6_6 Imparteix Llengua Catalana 71 15,0%
Centre Públic 446 81,4 A6_7 Imparteix Llengua Castellana 54 11,4%Centre Privat/Concertat 102 18,6 A6_8 Imparteix Llengua Estrangera 68 14,3%
Total 548 100 A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 19 4,0%
A6_10 Imparteix Ètica 12 2,5%
A6_11 Imparteix Música 22 4,6%
Freqüència Percentatge Vàlid A6_12 Imparteix Religió 12 2,5%
Barcelona 276 50,4 A6_13 Imparteix UNDUP Llengües 157 33,1%Girona 107 19,5 Total 811 171%Tarragona 94 17,2
Lleida 71 13,0
Total 548 100 Freqüència Percentatge VàlidUna línia 34 6,2Dues línies 165 30,1
Freqüència Percentatge Vàlid Tres línies 173 31,6
Direcció 74 13,5 Més de tres línies 176 32,1
Secretaria 23 4,2 Total 548 100Cap d'Estudis 31 5,7Cap de Departament 72 13,1
Coordinació 98 17,9 Freqüència Percentatge VàlidTutoria 116 21,2 Baixa 36 7,4Professor/a 134 24,5 Mitja-Baixa 337 68,9
Total 548 100 Mitja-Alta 114 23,3
Alta 2 0,4
Total 489 100
Província
D1 Edat
D2 Gènere
Tipologia de centre
Càrrec de l'enquestat
Número de línies per curs
A11 Classe social alumnat
A5 Múltiple cursos
A6 Assingatures Múltiple
30
5. EENN CCOONNTTAACCTTEE AAMMBB EELL PPRROOCCÉÉSS DDEE DDIIGGIITTAALLIITTZZAACCIIÓÓ
Dins del nostre procés de familiarització amb els canvis que està patint el sistema educatiu
actualment hem dut a terme certes activitats que ens han permès entendre aquest camí.
A continuació es detallen a grans trets les activitats que hem dut a terme i quines han estat
les principals conclusions o idees que n’hem pogut extreure.
a. Entrevista amb la Directora regional de vendes de l'Editorial Cruïlla
Aquesta entrevista va ser duta a terme molt al inici de la realització d’aquest projecte
(Gener de 2010). Es va tractar d’una entrevista amb caràcter exploratori que ens va ajudar
a obtenir un primer retrat del sector educatiu actual. Tot i aquest caràcter general, vam
poder tenir una idea de què requereix aquest procés, què poden oferir les editorials al
sector educatiu en quant al procés de digitalització i quines són les barreres que es troben.
A grans trets les conclusions que es poden extreure d’aquella entrevista són les següents:
Tot i ser un procés de canvi natural, en tant que dóna continuïtat a un procés de canvi
present a tots els estadis de l’economia, presenta moltes dificultats d’aplicació en tots els
estaments d’aquest sistema (tant per les editorials, els centres educatius, els alumnes,...).
Un exemple molt esclaridor és la poca adaptabilitat de les actuals aules als canvis cap a la
digitalització, com per exemple la falta de connexió a Internet, la falta d’ordinadors, la falta
de professorat format específicament per impartir classes a partir de recursos digitals,...
Les editorials, tot i estar adaptant els seus materials a aquestes noves necessitats,
també són noves en aquest procés d’ensenyament; els mestres no treballen encara amb
aquestes metodologies i per tant les editorials no tenen referències clares de què és el que
aquest col·lectiu prefereix o necessita quan dóna classes.
b. Jornades “Del llibre en paper al suport digital”– Sabadell
El passat 13 de març vam assistir a unes jornades dirigides a professors i pares d’alumnes
on, entre d’altres temes, es va tractar el procés de digitalització de les aules.
31
Aquestes jornades estaven organitzades pel Consell Escolar Municipal de Sabadell, amb el
suport dels Serveis Territorials d’Educació del Vallès Occidentals i hi van participar els
següents ponents:
• Montserrat Moragas, directora de l’institut Jonqueres de Sabadell. El seu institut
està immers en el procés de digitalització educatiu i participa en el projecte EduCat
1x1 de la Generalitat de Catalunya.
• Robert Muñoz, director de l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, i
Ramon Raventós, mestre d’aquesta mateixa escola. Aquest centre és pioner a
l’estat espanyol en quant a procés educatiu assistit amb ordinadors i amb
l’aplicació de les noves tecnologies al món de l’ensenyament. El seu centre és
utilitzat com a exemple per altres centres i ha estat protagonista de varis articles en
diverses publicacions especialitzades on es tracta aquesta temàtica.
• Josep Maria Silva, Gestor Territorial de l’Àrea TIC dels Serveis Territorials d’Educació
del Vallès Occidental i professor de Psicologia de la UAB.
En aquestes jornades es van exposar les experiències d’implantació dels processos
tecnològics i la posició del departament d’educació respecte a aquests temes. També va
ser de gran utilitat conèixer la trajectòria de l’Institu-Escola Jacint Verdaguer, de Sant
Sadurní d’Anoia, ja que són un gran referent dins del sector per la seva tasca
informatitzada.
Dins de les principals conclusions que vam poder extreure d’aquestes jornades podem
parar atenció de manera especial a les preocupacions que el professorat que participava
en aquestes jornades va mostrar:
Un dels temes preocupants pels participants és la variabilitat de personal amb el que fa
referència, entre d’altres, a la formació en TIC. El problema sorgeix quan les escoles tenen
part del seu professorat treballant com a interí (cosa que passa a la gran majoria d’escoles
públiques del país), ja que la majoria de formació sobre les TIC prové de la experiència del
professorat. Si l’escola té un grau d’utilització de les noves tecnologies elevat i integrat en
el procés educatiu i arriba un nou treballador que no està suficientment format per l’ús
d’aquests recursos s’alenteix molt la labor educativa, frenant el ritme del curs. Com a crida
aquesta necessitat, plantejaven processos de formació globals per a la totalitat del
professorat català, de manera que tothom tingui un mínim nivell de coneixement sobre
aquestes eines.
32
Paral·lelament, els representants de l’Institu-Escola Jacint Verdaguer, i fent referència a la
seva àmplia experiència, explicaven que a la seva escola disposaven d’un pla perquè
aquells professors que arribaven nous al centre poguessin assolir els nivells desitjats de
formació. Aquest pla consistia en un agermanament del professor nouvingut amb un
professor que portés temps treballant al centre, de manera que el professor nouvingut té
un “tutor” que l’ajuda amb els processos que són nous per ell. A més a més,
trimestralment es fan uns claustres de professorat extraordinaris d’una durada de 2 o 3
dies, on es comenta l’evolució de l’escola en termes de digitalització, quins recursos
s’estan utilitzant, fan formació de noves eines...
Com a apunt interessant, els representant s d’aquesta escola a les jornades comentaven
que també són molt els alumnes qui demanen al professorat que utilitzi les eines digitals,
ja que per ells són molt més didàctiques i amenes i els faciliten el procés d’aprenentatge.
D’aquesta manera, quan un nou professor arriba a l’escola i no utilitza suficientment les
eines digitals a les que els alumnes estan acostumats, són també aquests qui exigeix al
professor que s’actualitzi amb el tema de les eines digitals.
Els professors també van fer molt èmfasi en la necessitat de disposar d’una xarxa de
connexió a Internet potent i que permetés treballar als alumnes amb fluïdesa. Les raons
per les que es preocupen per aquest tema és perquè si no disposen de bona velocitat de
xarxa no poden estar tots els alumnes utilitzant Internet i, per tant, fa lenta i pesada la
consecució de la classe.
D’altra banda, els professors també van puntualitzar que el fet de tenir ordinadors per
tots els alumnes i utilitzar llibres digitals no volia dir que ja s’havia arribat a la meta, sinó
que aquest ha de ser un procés continuat. Van fer referència al canvi que pateix l’educació
com un canvi de metodologia, no un canvi de tecnologia, ja que la tecnologia és altament
canviant i dia a dia evoluciona per donar-nos unes noves eines millors i més ràpides. És per
això que no només s’ha de focalitzar aquest procés cap al canvi tecnològic sinó cap a una
nova manera d’entendre la educació, de fer que els alumnes siguin autònoms i
responsables del seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment, com a referència, facilitem el link d’aquestes jornades.
• http://www.delllibrealsuportdigital.blogspot.com/
33
c. Jornades formatives sobre el llibre digital – Vedrunes de Girona
El dia 17 d’Abril van tenir lloc a la localitat de Caldes de Malavella aquestes jornades
organitzades per la congregació de les Vedrunes amb la finalitat de mostrar a tot el
professorat d’aquesta congregació a la província de Girona què és el que ofereixen les
editorials en el moment i quin és l’ús que es pot donar a les pissarres digitals.
Les Vedrunes són una congregació religiosa que va fundar una educadora insigne:
Joaquima de Vedruna i de Mas. Aquesta congregació té una setantena escoles a les
següents províncies espanyoles: Barcelona, Girona, Lleó, Madrid, Tarragona, Valencia,
Valladolid i Vitòria. D’aquesta setantena d’escoles 35 són en territori català.
Aquestes jornades ens van ser molt útils per entendre la situació del mercat educatiu, la
situació del professorat davant la digitalització i els beneficis que pot aportar aquest procés
a un sector tant concret com l’educatiu. Dins d’aquestes jornades vam poder assistir a les
presentacions de les editorials Santillana, McGrawHill i Cruïlla on es presentaven materials
educatius de les assignatures de Ciències Naturals i Socials, Llengua Catalana i Tecnologia.
Les idees majoritàries que es poden extreure d’aquestes jornades són:
Al professorat en general l’hi preocupa molt el fet de que el llibre digital estigui
únicament lligat a una connexió inal·làmbrica. Actualment, totes les editorials de llibres de
text estan oferint llibres digitals que simplement són una versió on-line, és a dir que no són
descarregables. La forma d’accedir a aquests llibres és a partir d’una adreça web i això fa
pensar al professorat que, si falla la connexió a les aules, no es podria desenvolupar la
classe amb normalitat. A més, si els alumnes no disposessin de connexió a Internet a casa
seva no podrien accedir al llibre o fer les activitats que aquest proposa. Respecte a aquest
aspecte, la majoria d’editorials oferiran de cara al curs que ve un petits llibres on els
alumnes podran trobar petits resums de cada tema, textos teòrics i algunes activitats amb
la finalitat de poder enfrontar-se a aquests moments sense connexió. Tot i això, els
materials que presenten són força senzills i de poca qualitat (en blanc i negre, paper de
poca qualitat,...). A part d’aquests petits llibres, gairebé totes les editorials ofereixen
activitats, esquemes, resums,... en versions pdf (però vinculats als seus llibres digitals) de
manera que el professorat ho pot descarregar i tenir-ho emmagatzemat en els seus discs
durs per tal de poder solucionar aquest problema. Aquestes solucions, però són
percebudes pels mestres com a un pedaç a la possible situació temuda però que no és una
resposta consistent al problema.
34
Un altre tema que preocupa força al professorat és que ells mateixos puguin modificar
els llibres o enriquir-los d'alguna manera. En aquest tema algunes editorials, com per
exemple Cruïlla i McGrawHill ofereixen la possibilitat de poder afegir links, fotografies,
subratllar textos, afegir notes... en la mesura que el professor vulgui. D’altra banda,
editorials com Santillana ofereixen un model de llibre més similar a una pàgina web, on hi
ha el text de l'apartat del llibre i a la dreta una sèrie de links a les activitats,... Això fa que
aquest model de llibre digital no pugui oferir que els profes que modifiquin al seu gust els
llibres, ja que no es tracta d’un arxiu vinculat a Internet sinó una pàgina web de pagament.
Els mestres es mostren molt reticents a la impossibilitat de modificar el llibre, ja que
creuen que si a partir d’ara la eina de treball a l’aula han de ser les pissarres digitals i els
ordinadors no és positiu el fet de no poder crear el seu propi material didàctic a partir del
llibre.
Dins d’aquest mateix tema, l’editorial Cruïlla ofereix també als seus clients la possibilitat de
modificar els llibres a nivell de congregació o associació d’escoles, és a dir que si la
congregació considera adient afegir un text en concret, l’editorial pot afegir-lo al llibre
digital de manera que tots els alumnes que pertanyen a la congregació el tinguin afegit.
Lligat a aquesta problemàtica, al professorat també l’interessa molt el fet de poder
conservar les seves aportacions als llibres (afegir fotografies, links,...) d’un any a l’altre.
D’altra manera, el professor hauria de modificar el seu llibre any rere any i crearia una forta
incomoditat.
També força professors van exposar dubtes respecte a l’ús de plataformes que permetin
la gestió dels processos amb els alumnes, així com compartir documents, posar notes,
gestionar l’agenda, enviar avisos,...
Aquestes plataformes s’utilitzen de manera paral·lela als llibres digitals però tot i això
algunes editorials ofereixen solucions vinculades a aquests usos:
• Editorial Cruïlla ofereix una “petita” plataforma, on els profes poden veure les notes de
les activitats dels alumnes, el que han fallat,... i un bloc per comunicar-se amb els
alumnes i poden gestionar al mateix lloc tots els llibres de l’editorial que utilitzen.
Aquesta plataforma també permet crear grups d'alumnes i fer que segons del grup al
que pertanyin els alumnes (fins i tot dins de la mateixa classe) hagin de fer uns
exercicis diferents en funció de la dificultat. Aquesta plataforma és força senzilla
comparat amb el que es pot configurar amb altres plataformes o programari lliure, però
tot i això, és un servei gratuït que ofereix la editorial.
35
• L’Editorial McGrawHill està integrada dins d'una plataforma anomenada VIRTUS
BOOKS, on participen moltes editorials diferents (com per exemple Castellnou, Edebé,
Oxford, Barcanova,...). Això fa que el mestre pugui gestionar diferents llibres de
diferents editorials des de la mateixa plataforma, cosa que pot ser molt útil, perquè així
disposen dels mateixos serveis i la mateixa metodologia per tots els llibres. Això pot ser
útil, ja que la gran majoria d’escoles combinen l’ús de llibres de diferents editorials i
això els permet un us compartit.
• L’Editorial Santillana ofereix una gestió de Moodle gratuïta. A part, Santillana també té
acords de compatibilitat les principals plataformes del mercat, per si les escoles ja
n’utilitzen alguna en concret, però ells no n’ofereixen cap dins dels seus serveis.
36
d. Entrevistes amb professorat de secundària
Vam realitzar 3 entrevistes a professors que imparteixen classe a diferents àrees i cursos
de secundària per conèixer quines eren les seves referències sobre el procés de
digitalització, els recursos digitals, la transformació de les aules,... Aquestes entrevistes ens
van servir bàsicament pel disseny del qüestionari, per entendre les necessitats dels
mestres i els beneficis que els aporta la digitalització.
En cada cas, les converses- entrevistes es va intentar dirigir cap a aspectes determinats
del procés segons el càrrec i experiència en aquestes metodologies tot i donar llibertat
plena per desviar l’entrevista cap a temes que preocupaven o interessaven a aquestes
persones.
Així doncs, en el cas de la Cap d’Estudis amb la que vam contactar la conversa es va
enfocar sobre tot en la percepció que hi havia des de la coordinació dels cursos de
Educació Secundària Obligatòria sobre la implantació del programa a les escoles de
Catalunya i en la seva en general. També es va parlar sobre la pressa de decisió de l’escola
per acollir-se o no al programa.
En el moment de contactar amb aquesta persona la primera impressió que es va percebre
era un cert descontentament per la manca d’informació per part del departament sobre els
motius pedagògics, informació sobre el programa en general i passos a seguir per adequar-
se al pla i rebre les diferents subvencions per l’alumnat, el centre i les llicències dels llibres
digitals.
La informació rebuda pel departament era insuficient segons el seu criteri. El centre havia
decidit, després de l’experiència d’un any utilitzant llibres de Digital Text i d’algunes
reunions del professorat d’ESO i la direcció del centre, incorporar-s’hi el curs vinent
sobretot per aprofitar les subvencions que donen des del Departament.
En tot cas semblaven convençuts que pel que fa a les editorials només Digital Text havia
fet “realment” llibres digitals. Segons ens va explicar eren els únics que els havien mostrat
aquests llibres l’any anterior.
37
Seguidament vam contactar amb una professora d’un centre concertat que en el curs
2009 – 2010 havia utilitzat per la seva matèria un llibre digital.
En aquest cas ens interessava saber quins aspectes pedagògics i pràctics veia positius i
quins negatius del nou model. Havien estat utilitzant el de l’editorial Digital Text. Es
mostrava satisfeta del material, tot i que creia que hi havia molts aspectes a millorar com
el fet de tenir imatges inadequades a l’edat de l’alumnat (dibuixos en comptes de fotos
reals). A més a més, comentava que tot i està ben preparat no donava la possibilitat de
afegir material que ella preparés.
Creia que la metodologia, o més aviat les eines, podien ser útils, però que vendreu com la
solució a la desmotivació de part de l’alumnat o les dificultats d’alguns d’ells no era real.
Tenir més eines, ens comentava, sempre ajuda però els que ara “funcionen”, aprenen i
estan motivats seran els que ho podran o voldran aprofitar-ho, altres que ja no hi posen
part seva no milloraran gràcies a aquestes eines. També apuntava a que no empitjorarien.
Les distraccions i temes de descontrol a les classes que li vam plantejar no semblava
preocupar-li massa. Ens comentava que “ara a les classes sempre n’hi ha algun fent un
tres en ratlla, després potser serà el cerca mines, el que es vulgui distreure no li cal un
ordinador”.
L’experiència d’aquest curs amb els llibres digitals havia sortit a proposta dels professors
de secundària i ella ho havia cregut oportú a química, una de les matèries que imparteix.
No formaven part, però del Pla Pilot. L’experiència, ens comentava havia estat positiva i en
el moment de l’entrevista es plantejaven inscriure’s al projecte EduCAT 1x1.
Finalment, també vam parlar amb una tutora i professora de tecnologia de secundària d’un
institut públic.
No s’havien inscrit en el Pla Pilot del Departament, ni havien utilitzat llibres digitals en el
seu institut, però volien començar aquest nou curs 2010/2011. Aquesta professora ens va
comentar que ja s’havien apuntat i ella, a més a més s’havia apuntat com molts dels seus
companys a cursos on-line per saber utilitzar les pissarres digitals.
Aquesta persona serà, com hem sabut posteriorment a la trobada, la persona encarregada
de la coordinació de la implantació de la nova metodologia al seu institut.
38
6. AANNÀÀLLIISSII II RREESSUULLTTAATTSS DDEE LLEESS DDAADDEESS OOBBTTIINNGGUUDDEESS
Per tal de donar resposta a cadascun dels objectius que ens vam marcar en el
plantejament del treball i poder determinar si les hipòtesis inicials corresponen amb la
realitat, em trobat adient separar el nostre anàlisis en tres grans blocs.
• “El sistema educatiu” que donarà resposta a la adaptació dels sistema català a les
noves tecnologies (objectiu 1)
• “El professorat” que donarà resposta a l’objectiu 2, Actitud del professorat davant
el canvi cap a l’escola digital: barreres i motivacions.
• “La digitalització dels recursos digitals” (avantatges i desavantatges) que ens
donarà una idea dels beneficis dels recursos digitals.
Amb aquests blocs volem analitzar cadascuna de les parts que estan implicades en aquest
procés de transformació metodològic que, en uns anys, serà una realitat a tots els centres
educatius.
39
Es important remarcar que, per tal de fer un anàlisis més exhaustiu del cas, vam
considerar adient crear unes variables a posteriori que ens donessin més informació per tal
d’analitzar cadascuna de les variables.
Variables creades a posteriori
Vam considerar adient crear unes variables a posteriori per poder enriquir el nostre treball.
A través de variables incloses en el qüestionari vam crear la variable “digitalització del
professorat” i “digitalització dels centres educatius” que ens aportarien a l’anàlisi una visió
més objectiva de la situació actual dels recursos digitals als centres educatius
• Digitalització del professorat
Per poder crear aquesta variable vam considerar adient utilitzar algunes variables que van
incloure en el formulari. En aquest cas, variables relacionades amb l’ús que personalment
feien amb el PC o amb Internet, o recursos digitals que utilitzen a les classes van ser el
tipus que vam utilitzar. En aquesta variable no s’han tingut en compte aquell professorat
que no impartia classe a la ESO.
En primer lloc vam crear una nova variable “ordinadors persona/llar” a partir de les
variables D5 (ordinadors a casa) i D3 (persones a la llar). Independentment, també vam
utilitzar la variable D6 (Total usos personals que fa del PC); la variable D7 (ús d’Internet i
PC a nivell personal); la B7 (Creu que està preparat per afrontar el canvi?); la C2 (Quins
recursos digitals acostuma a utilitzar a les seves classes?); i la C3 (En quina mesura utilitza
vostè recursos digitals?). Amb totes aquestes variables vam crear la Digitalització del
professorat i vam crear intervals per tal d’una millor utilització de la variable.
Frequència Percentatge Percentatge vàlidDigitalització baixa 33 6,0% 7%
Digitalització mitjana 129 23,5% 27%
Digitalització alta 311 56,8% 65%
Digitalització molt alta 8 1,5% 2%
Total 481 88% 100%
Digitalització professorat intervals
40
• Digitalització del centre
Per crear aquesta variable em utilitzat variables del qüestionari que feien referència a
les infraestructures que disposen els centres educatius per afrontar aquest canvi
metodològic a les aules. En aquest cas tampoc em tingut en compte les respostes del
professorat que no impartia classe a la ESO.
Així, em tingut en compte variables com la A7 (En el seu centre, en quin grau hi ha aules
on tots els alumnes disposen d’ordinador per treballar ?); la A8 (quantes aules disposen
de canons?), la A9 (Quantes aules tenen pissarres electròniques?) i la A10 (Quantes
aules disposen de connexió a Internet a les aules?) per crear aquesta variable a
posteriori. Un cop la variable va estar creada vam rectificar-la per tal de crear intervals i
fer els anàlisis més productius.
Frequència Percentatge Percentatge vàlidDigitalització molt baixa 65 11,9% 13%
Digitalització baixa 155 28,3% 32%
Digitalització mitjana 167 30,5% 34%
Digitalització alta 81 14,8% 17%
Digitalització molt alta 21 3,8% 4%
Total 489 89,2% 100%
Digitalitzacio centres educatius
41
a. Adaptació sistema educatiu
En aquest primer anàlisis veurem a través de les
enquestes realitzades quina és, objectivament, la
preparació tecnologia de la que disposen els centres
educatius de Catalunya en el moment actual i quina
és la percepció que en tenen els docents de la
preparació per afrontar el nou Pla a aquests centres i
ells mateixos.
Gràcies a l’enquesta realitzada disposem de preguntes enfocades objectivament i d’altres
que estaven clarament enfocades a esbrinar quina era la visió subjectiva que en tenia
l’enquestat.
Així mateix, analitzarem l’indicador creat “digitalització del centres” composat mitjançant
preguntes d’aspectes tècnics relacionats amb la preparació tecnològica dels centres.
A més a més, hem cregut oportú establir certes variables control per veure fins a quin punt
aspectes relacionats amb les característiques sociodemogràfiques i de situació o àmbit
laboral ens aportaven alguna classe de relació significativa amb les variables objectives i
subjectives que analitzem.
42
ANÀLISI D’ASPECTES OBJECTIUS: EQUIPAMENT TECNOLÒGIC DE LES AULES
A nivell de preparació de centres vam preguntar sobre l’equipament tecnològic de les
aules. Ens interessava saber de manera més o menys objectiva quin era el grau
d’equipament en PC per l’alumnat, nombre d’aules amb projector, pissarres digitals i
connexió a Internet9. Equipament necessari per una bona implementació del projecte del
Departament d’Educació de la Generalitat.
Com veiem a continuació, a nivell general, veiem que en el moment de fer l’enquesta
l’equipament era mínim. A excepció de la connexió a Internet on la moda en les respostes a
aquesta pregunta és “Totes”, el que representa gairebé el 50% de les respostes vàlides.
Si entrem en detall podem apreciar nivells d’inserció diferents d’aquests equipaments
tecnològics als centres catalans.
Vàlids 489
Perduts 59
1
0
4Màxim
A7 Aules amb PCN
ModaMínim
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid
Percentatge acumulat
Cap 31 5,66% 6,34% 6,34%
Molt poques 370 67,52% 75,66% 82,00%
Algunes 61 11,13% 12,47% 94,48%
La majoria 15 2,74% 3,07% 97,55%
Totes 12 2,19% 2,45% 100,00%
Total 489 89,23% 100,00%Perduts No imparteix
classe a l'ESO
59 10,77%
548 100,00%
A7 Aules amb PC
Vàlids
Total
En aquest cas l’enquesta ens mostra que són “molt poques les aules” les que disposen
d’ordinadors per l’alumnat. Tot i que en entrar a EduCat 1x1 s’entén que els alumnes
disposaran d’ordinadors portàtils personals, podem apreciar que l’impacte del canvi en la
metodologia i el dia a dia de les classes suposarà un gran esforç d’adaptació en ser molt
poques les aules que ja utilitzen o que com a mínim tenen la preparació per fer una classe
amb un PC per a cada alumne.
9 Veure les preguntes A7, A8, A9, A10 de l’enquesta a Annexes.
43
En el cas de les aules actuals i la disposició d’aquestes amb canons veiem que els
percentatges estan molt més repartits. I podem apreciar que en pràcticament tots els
centres, com a mínim una aula deu disposar de canons per projectar.
Vàlids 489
Perduts 59
1
0
4
A8 Aules amb canonsN
ModaMínimMàxim
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat
Cap 19 3,47% 3,89% 3,89%
Molt poques 165 30,11% 33,74% 37,63%
Algunes 105 19,16% 21,47% 59,10%
La majoria 104 18,98% 21,27% 80,37%
Totes 96 17,52% 19,63% 100,00%
Total 489 89,23% 100,00%Perduts No imparteix
classe a l'ESO59 10,77%
548 100,00%
Vàlids
Total
A8 Aules amb canons
La implantació de les pissarres digitals sembla encara menys estesa als centres educatius
catalans. Gairebé el 50% del professors que ens ha contestat diuen no disposar de cap
pissarra digital en el seu centre. I un 36% consideren que n’hi ha molt poques. Com veiem,
només el 3,5% treballen en centres on tenen totes les aules equipades amb pissarres
digitals.
Vàlids 489
Perduts 59
0
0
4
A9 Aules amb pissarres digitalsN
ModaMínimMàxim
44
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat
Cap 232 42,34% 47,44% 47,44%
Molt poques 177 32,30% 36,20% 83,64%
Algunes 42 7,66% 8,59% 92,23%
La majoria 21 3,83% 4,29% 96,52%
Totes 17 3,10% 3,48% 100,00%
Total 489 89,23% 100,00%Perduts
No imparteix classe a l'ESO
59 10,77%
548 100,00%
A9 Aules amb pissarres digitals
Vàlids
Total
L’únic punt on es veu una implantació més estesa de les noves tecnologies és en el cas de
la connexió a Internet. On un de cada dos enquestat afirma que totes les aules del centre
on imparteix classes disposa de Internet. De totes maneres sembla remarcable que un
25% d’ells contesti que molt poques aules disposen d’Internet, ja que el canvi de
metodologia d’aquest nou Pla Educatiu té una de les seves bases en la connexió a la Xarxa.
Vàlids 489
Perduts 59
4
0
4
A10 Aules amb internetN
ModaMínimMàxim
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge acumulat
Cap 12 2,19% 2,45% 2,45%
Molt poques 104 18,98% 21,27% 23,72%
Algunes 58 10,58% 11,86% 35,58%
La majoria 94 17,15% 19,22% 54,81%
Totes 221 40,33% 45,19% 100,00%
Total 489 89,23% 100,00%Perduts No imparteix
classe a l'ESO59 10,77%
548 100,00%
A10 Aules amb internet
Vàlids
Total
Tot i això, i tal com hem vist, la majoria de respostes es troben en els graus centrals
d’implantació de les diferents tecnologies exposades. Així doncs, podríem parlar d’una
digitalització dels centres mitjana.
45
Aquest índex de digitalització creat a partir de les preguntes anteriors ens aporta aquesta
primera conclusió de manera global.
Válidos 489Perdidos 59
2,67
3,003
1,039
1,079
ModaDesv. típ.Varianza
Estadístics
Digitalitzacio_centres_intervalsN
MediaMediana
13%
32%
34%
17%4%
Grau de digitalització dels centres (%)
Digitalització molt baixa
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta
Actualment, la digitalització dels centres catalans no superaria la categoria de
“digitalització mitjana”. Podem extrapolar que només un 20% dels docents que ha
contestat a l’enquesta imparteixen classe en centres digitalment preparats per afrontar el
nou pla sense que aquest suposi un gran impacte en el dia a dia dels alumnes i
professorat.
46
ANÀLISI D’ASPECTES OBJECTIUS: PARTICIPACIÓ EN EL PLA PILOT EDUCAT 1x1
Una altra part de l’enquesta era detectar quin grau de participació hi havia en el pla pilot al
territori, a més a més, amb la intenció de veure quin era el coneixement d’aquest nou pla
per part dels docents.
B3 Participacio a educat1x1
B4 Modalitat d'educat 1x1
Vàlids 469 184Perduts 79 364
0 1
0 11 97Màxim
Estadístics
N
ModaMínim
Una mica més de la meitat dels enquestats no participaven el curs 2009/10 en el Pla Pilot
de la Generalitat de Catalunya i d’aquests la majoria ho feien en la modalitat 1x1 (tot i que
no era molt menor la participació en la modalitat de coexistència).
52%
33%
4%
11%
15%
Participació a EduCAT 1x1No Sí No coneix educat 1x1 No Imparteix classe a l'ESO
10
Com veiem només el 33% dels docents que van respondre a la nostra enquesta on-line
participaven al Pla Pilot i fins a un 4% no coneixia l’existència del Pla.
I dels que sabien que participaven en el Pla Pilot el 3% no en coneixia la modalitat. Per
contra, dels docents que ens han contestat que no participaven en el Pla Pilot
pràcticament la totalitat (un 93,5%) tenia coneixement d’aquest nou Pla.
10 Els sectors de color taronja corresponen als valors definits com a perduts en cada una de les preguntes.
47
19%
16%
3%
58%
4%
62%
Modalitat d'EduCAT 1x1Modalitat 1x1 Modalitat coexistènciaParticipa però no coneix la modalitat No participa a educat1x1 però el coneixNo coneix educat 1x1
ANÀLISI ASPECTES SUBJECTIUS: PREPARACIÓ DELS DOCENTS
Ens interessava saber quina era la seva percepció de la preparació per afrontar el nou Pla
per part dels centres i dels propis docents, ja que és un bon termòmetre dels ànims per
entrar de ple a aquest canvi de metodologia i on volíem percebre possibles pors,
mancances percebudes, inquietuds, etc.
B5 Preparació
sistema educatiu
B7 Preparació professorat
Vàlids 488 489
Perduts 60 59
1 30
3
N
ModaMínimMàxim
Estadístics
Les dues preguntes focalitzaven la seva atenció en el sistema educatiu actual i la seva
preparació per assumir i assolir amb èxit el canvi i la preparació de la massa actual de
docents per a assolir aquest mateix objectiu.
48
Com podem apreciar en el primer camp els docents que han respost a la pregunta deien
com a resposta “moda” que no veien el sistema educatiu preparat. Fins a un 90% veient
una poca o nul·la preparació per afrontar-ho amb èxit.
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid
Percentatge acumulat
No està preparat 108 19,71% 22,13% 22,13%
Està poc preparat 333 60,77% 68,24% 90,37%
Està bastant preparat 43 7,85% 8,81% 99,18%
Molt preparat 4 0,73% 0,82% 100,00%
Total 488 89,05% 100,00%No imparteix classes a l'ESO 59 10,77%
Sistema 1 0,18%
Total 60 10,95%
548 100,00%
B5 Preparació sistema educatiu
Vàlids
Perduts
Total
Si mirem més en detall quins són els motius pels que les persones que han respost a
l’enquesta no veuen preparat el sistema i, a més a més, ho creuem amb la classe social de
l’alumnat podrem apreciar algunes diferencies i necessitats dels centres segons la seva
situació, o millor dit la del seu alumnat.
49
Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta AltaRecompte 25 239 74 2 340
% dins de preparacio_pel_canvi
7,35% 70,29% 21,76% 0,59%
% dins de A11 80,65% 78,10% 71,84% 100,00%
Recompte 18 248 87 2 355
% dins de preparacio_pel_canvi
5,07% 69,86% 24,51% 0,56%
% dins de A11 58,06% 81,05% 84,47% 100,00%
Recompte 5 81 23 0 109
% dins de preparacio_pel_canvi
4,59% 74,31% 21,10% 0,00%
% dins de A11 16,13% 26,47% 22,33% 0,00%
Recompte 25 181 57 1 264
% dins de preparacio_pel_canvi
9,47% 68,56% 21,59% 0,38%
% dins de A11 80,65% 59,15% 55,34% 50,00%
Recompte 1 21 6 0 28
% dins de preparacio_pel_canvi
3,57% 75,00% 21,43% 0,00%
% dins de A11 3,23% 6,86% 5,83% 0,00%
Recompte 0 5 4 0 9
% dins de preparacio_pel_canvi
0,00% 55,56% 44,44% 0,00%
% dins de A11 0,00% 1,63% 3,88% 0,00%
Recompte 31 306 103 2 442
% del total 7% 69% 23% 0% 100%
B6_2 No preparat per formació professorat
B6_3 No preparat per alumnes no preparats
B6_5 No preparat altres
B6_6 No preparat per falta de recursos digitals
A11 Classe social alumnat
Total
B6_4 No preparat per falta de recursos econòmics
B6_1 No preparat per poques infraestructures
Total
Nivell de preparació
11
Així doncs, mentre que com veiem en el gràfic la falta de recursos digitals no és un dels
motius principals, la poca preparació en infraestructures, formació del professorat,
preparació de l’alumnat i recursos econòmics sembla afectar de manera desigual segons
la classe social de l’alumnat del centre.
11 Cal tenir en compte que només dos dels docents enquestats imparteixen classe en centres amb alumnat de classe social alta, i per tant no en podem treure conclusions directes.
0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%60,00%70,00%80,00%90,00%
100,00%
B6_1 No preparat per poques
infraestructures
B6_2 No preparat per formació professorat
B6_3 No preparat per alumnes no
preparats
B6_4 No preparat per falta de recursos
econòmics
B6_5 No preparat altres
B6_6 No preparat per falta de
recursos digitals
Nivell de preparació segons la classe social de l'alumnat
Baixa
Mitja-Baixa
Mitja-Alta
Alta
50
En general, sembla que els motius més predominants són les poques infraestructures, la
formació del professorat i la falta de recursos econòmics. La falta de recursos econòmics
sembla ser percebut en major grau on els alumnes procedeixen, a criteri de l’enquestat, de
famílies de classe social baixa. En el cas de la formació o la manca d’aquesta del
professorat és un dels motius que més sembla importar a docents amb alumnes de
classes altes i en molta menys mesura a docents amb alumnes de classe social baixa. Tot i
això, cal tenir en compte que d’acord amb les proves de significació, només la pregunta
relacionada amb la formació del professorat estableix una relació significativa amb la
classe social de l’alumnat (Chi cuadrado: 0,01).
Si ens centrem en la pròpia concepció de la preparació de l’enquestat veiem que la majoria
d’ells se senten preparats pel canvi. Gairebé un 80% d’ells ha fet cursos sobre recursos
tecnològics o li interessen aquests temes.
Freqüència Percentatge Percentatge vàlid
Percentatge acumulat
Sí, cursos sobre recursos tecnològics 181 33,03% 37,01% 37,01%
Sí, l'escola ens obliga a formar-nos 7 1,28% 1,43% 38,45%
Sí, m'interessen els temes tecnològics 198 36,13% 40,49% 78,94%
No, no he fet cap curs51 9,31% 10,43% 89,37%
No, no m'interessa 11 2,01% 2,25% 91,62%
Sí, tinc planejat formar-me/m'estic formant actualment
10 1,82% 2,04% 93,66%
No, estic format però no ho domino 24 4,38% 4,91% 98,57%
Altres7 1,28% 1,43% 100,00%
Total489 89,23% 100,00%
Perduts No imparteixo classes a l'ESO 59 10,77%
548 100,00%
B7 Preparació professorat
Vàlids
Total
De la taula anterior, ens sobta que tant a prop de la l’entrada a la digitalització de les
escoles, encara un 10% dels enquestats no hagi fet cap curs formatiu sobre recursos
digitals.
51
En creuar aquesta variable amb altres variables de control hem comprovat que ni l’edat, la
província, la tipologia de centre o el gènere no tenen una relació significativa amb l’auto
percepció de la preparació per afrontar aquest nou Pla.
CONCLUSIONS
En resum, hem pogut veure que els centres tenen mancances per afrontar amb garanties
la posada en marxa total del projecte EduCAT1x1. Mancances en tecnologies bàsiques com
la possessió de canons i, sobretot, de pissarres digitals, una de les eines fonamentals pel
canvi de metodologia que es vol implantar a les escoles catalanes.
La digitalització dels centres en el moment de l’enquesta sembla ser baixa o molt baixa,
segons l’indicador creat. Només un 21% dels centres dels docents que han contestat
sembla tenir un grau de digitalització alta o molt alta.
Els docents sembla que, a més a més, no se senten preparats per la formació que han
assolit d’aquests tipus d’eines. Analitzem a continuació alguns dels motius, mancances o
pors que sembla haver-hi entre aquests professionals.
52
Direcció Secretaria Cap d'Estudis
Cap de Departament Coordinació Tutoria Professor/a
Recompte 0 0 0 1 3 10 6 20% dins de Càrrec d l' t t
0,0% 0,0% 0,0% 1,4% 3,4% 9,5% 4,9% 4,1%Residu -2,6 -,6 -1,1 -1,8 -,6 5,7 1,0Recompte 63 15 27 68 85 95 116 469% dins de Càrrec d l' t t
100,0% 100,0% 100,0% 98,6% 96,6% 90,5% 95,1% 95,9%Residu 2,6 ,6 1,1 1,8 ,6 -5,7 -1,0
B1 Coneix educat1x1
No
Sí
Càrrec de l'enquestat
Total
b. Actitud professorat davant el canvi
Un cop hem entès quina és la situació actual del
sistema educatiu en quant al grau d’adaptació
d’aquest a les noves tendències de digitalització,
creiem adient focalitzar el nostre anàlisi en quina és
l’actitud del conjunt del professorat davant aquest
procés de canvi.
És per això que en aquest apartat estudiarem
variables com el grau de notorietat del programa
Educat1x1, la opinió que el professorat en té, els beneficis percebuts dels recursos digitals,
l’ús que en fan a l’aula i la freqüència amb que els utilitzen.
NOTORIETAT DEL PROGRAMA EDUCAT1x1 (B1)
En la pregunta B1, on preguntàvem al professorat si coneixia el programa Educat 1x1 de la
Generalitat de Catalunya, veiem com pràcticament la totalitat dels professors/es coneixen
aquest programa.
Tot i que els nivells de coneixement de l’Educat 1x1 són molt alts, si mirem com es
comporta en funció d’altres variables veiem com12:
• Càrrec: Veiem com els directors/es dels centres tenen un major coneixement del
projecte Educat 1x1, mentre que els tutors, tot i estar informats en un 90% dels casos,
són significativament el col·lectiu menys informat. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,03)
12 No hi ha diferències significatives entre edat o gènere del professorat, classe social de l’alumnat, província, tipus de centre o nombre de línies per curs, cursos o assignatures als que el professor dóna classe, en quant al grau de coneixement del programa Educat 1x1
Vàlids Freqüència Percentatge vàlid
No 20 4,1%Sí 469 95,9%
Total 489 100,0%
B1 Coneix educat1x1
53
OPINIÓ DEL PROGRAMA EDUCAT1x1 (B2)
A tots aquells enquestats que van declarar conèixer el programa Educat 1x1 els vam fer la
pregunta B2, on els demanàvem la seva opinió sobre aquest programa.
Tant en la taula adjunta com en el gràfic,
podem veure com hi ha un percentatge més
elevat de gent que considera favorable el
programa Educat 1x1 en front als que no el
consideren favorable. Tot i això, podem veure
com no hi ha una elevada diferència entre el
percentatge de Total Favorable i Total
Desfavorable. Així doncs, podem dir que l’opinió del professorat està molt dividida en quant
a la valoració que els mereix el programa Educat 1x1.
Per analitzar com es comporta la opinió del programa al llarg de la resta de variables hem
creat una nova variable que aglutina el codi Molt Favorable+Favorable i el Molt
Desfavorable+Desfavorable. D’aquesta manera podrem veure si realment és més gran el
nivell de Favorable o Desfavorable respecte el total de la població.
Vàlids Freqüència Percentage vàlid
Molt desfavorable 33 7,1Desfavorable 158 34,2Favorable 238 51,5Molt favorable 33 7,1
Total 462 100,0
B2 Opinió sobre educat1x1
7,1%
34,2%
51,5%
7,1%
Molt desfavorable Desfavorable Favorable Molt favorable
Opinió del programa Educat 1x1
Total Desfavorable:41,3%
Total Favorable:58,7%
54
En fer l’anàlisi de les influències d’aquesta variable podem veure com el grau de significació del coeficient Chi Quadrat són força alts. Les úniques variables que presenten una significació menor al 0,1 són13:
• Càrrec: Veiem com els directors i els coordinadors són qui tenen una valoració més
favorable del programa, mentre que els Tutors i els professors són que el valoren
més desfavorablement. Aquest creuament entre variables presenta un coeficient
Chi-quadrat de Pearson= 0,00 i un valor del test de V de Crammer de 0,239, cosa
que indica que a part d’establir una relació significativa, aquesta relació entre
variable dependent i independent es força robusta.
• Província: Podem veure com el personal docent de la província de Girona és el que
presenta un nivell més alt en quant a opinió favorable del programa Educat 1x1.
Com a contrapartida, els docents de Tarragona tenen una opinió totalment neutra
sobre el programa; un 50% dels docents el valoren favorablement i el 50% el
valoren desfavorablement. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,091).
Barcelona Girona Tarragona LleidaRecompte 96 26 43 26 191% dins de Provincia 42,1% 31,0% 50,0% 40,6% 41,3%Residu 1,7 -8,7 7,4 -,5Recompte 132 58 43 38 271% dins de Provincia 57,9% 69,0% 50,0% 59,4% 58,7%Residu -1,7 8,7 -7,4 ,5
B2 Opinió sobre educat1x1Província
Total
Molt desfavorable + Desfavorable
Molt favorable + Favorable
13 No hi ha diferències significatives entre assignatures impartides, cursos als que es dóna classe, edat, tipologia de centre o classe social de l’alumnat.
Direcció Secretaria Cap d'Estudis Cap de Departament Coordinació Tutoria Professor/a
Recompte 14 5 11 27 24 47 63 191% dins de Càrrec de l'enquestat 22,2% 33,3% 40,7% 41,5% 28,9% 50,5% 54,3% 41,3%Residu -12,0 -1,2 -,2 ,1 -10,3 8,6 15,0Recompte 49 10 16 38 59 46 53 271% dins de Càrrec de l'enquestat 77,8% 66,7% 59,3% 58,5% 71,1% 49,5% 45,7% 58,7%Residu 12,0 1,2 ,2 -,1 10,3 -8,6 -15,0
Molt desfavorable + Desfavorable
Molt favorable + Favorable
B2 Opinió sobre educat1x1Càrrec de l'enquestat
Total
55
• Dimensió del centre: Observem que el nivell de valoració del programa Educat 1x1
es manté gairebé al nivell del total de la població en els centres de una o dues
línies, mentre que assoleix el seu nivell màxim de valoració favorable en els centres
de tres línies. Finalment, i com a excepció que trenca la regla, els centres de més
de tres línies presenten una valoració significativament més desfavorable respecte
al programa que el total de la població. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,075).
• Gènere: Podem veure que tot i tenir un coeficient Chi-quadrat de Pearson= 0,076,
podem veure com existeixen diferències significatives entre el fet de ser home o
dona en relació a la valoració sobre el programa Educat 1x1. Veiem com els homes
tenen una valoració més positiva d’aquest programa mentre que les dones
destaquen per donar-li una valoració més desfavorable.
Home DonaRecompte 75 116 191% dins de D2 Gènere 36,8% 45,0% 41,3%Residu -9,3 9,3Recompte 129 142 271% dins de D2 Gènere 63,2% 55,0% 58,7%Residu 9,3 -9,3
D2 GènereTotal
Molt desfavorable/Desfavorable
Molt favorable/Favo
rable
B2 Opinió sobre educat1x1
Una línia Dues línies Tres línies Més de tres línies
Recompte 11 58 49 73 191% dins de Número de línies per curs
40,7% 40,3% 34,3% 49,3% 41,3%
Residu -,2 -1,5 -10,1 11,8Recompte 16 86 94 75 271% dins de Número de línies per curs
59,3% 59,7% 65,7% 50,7% 58,7%
Residu ,2 1,5 10,1 -11,8
B2 Opinió sobre educat1x1Número de línies per curs
Total
Molt desfavorable + Desfavorable
Molt favorable + Favorable
56
BENEFICIS DELS RECURSOS DIGITALS (C1)
En la pregunta C1 preguntàvem als entrevistats en quin grau consideraven beneficiós l’ús
de recursos digitals en la formació dels alumnes. Amb la simple distribució dels resultats
d’aquesta variable ja podem veure com aquesta opinió és clarament favorable a l’ús dels
recursos digitals i, per tant, com no s’observen barreres de rellevància a l’ús dels recursos
digitals.
Així com hem fet amb la variable de l’opinió del professorat sobre el programa Educat 1x1
(pregunta B2), també en aquest cas hem agrupat els valors positius i negatis de la variable
per poder veure si realment uns són majors que els altres. Així doncs, la distribució de la
mostra queda de la següent manera:
Freqüència Percentatge vàlid
Molt poc/poc beneficiós 37 7,6Indiferent 48 9,8Molt beneficiós/ beneficiós 404 82,6
Total 489 100,0Perduts No imparteixo classes a l'ESO
Vàlids
Total 548
59
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
57
Quan estudiem el comportament d’aquesta variable en funció d’altres factors veiem com14:
• Cursos: Veiem com en aquesta variable si que és significatiu els cursos als que
s’imparteixi classe. Podem veure com el fet de donar classe a 2on d’ESO o Aula
d’Acollida fa que la valoració dels beneficis que ofereixen els recursos digitals és
menor, mentre que el fet de donar classe a 4rt d’ESO fa que es valorin millor.
1er ESO 2on ESO 3er ESO 4rt ESO Aula d'Acollida Total
Recompte 22 27 17 13 7 37% dins de A5_1 Dóna classe a 1r d'ESO
9,3% 11,3% 7,4% 4,8% 30,4% 7,6%
Residu 4,1 8,8 -,3 -7,4 5,3Recompte 24 25 25 26 1 48% dins de A5_1 Dóna classe a 1r d'ESO
10,1% 10,4% 10,9% 9,6% 4,3% 9,8%
Residu ,7 1,4 2,5 -,5 -1,3Recompte 191 188 187 231 15 404% dins de A5_1 Dóna classe a 1r d'ESO
80,6% 78,3% 81,7% 85,6% 65,2% 82,6%
Residu -4,8 -10,3 -2,2 7,9 -4,0
0,356 0,008 0,744 0,035 0,0000,065 0,141 0,035 0,117 0,193
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
V de CramerChi-cuadrado de Pearson
Molt beneficiós/ beneficiós
Indiferent
Molt poc/poc beneficiós
• Càrrec de l’enquestat: Podem veure com s’observen diferències en funció del
càrrec que ocupa el professor a l’hora de valorar els beneficis dels recursos
digitals. D’aquesta manera, els directors/es, caps de departament i coordinadors
tenen una visió significativament més positives sobre els recursos digitals. D’altra
banda, els professors i tutors tenen una visió més negativa. Això ens pot portar a
pensar, com ja hem vist en altres preguntes, que el professor i tutor, que estan més
“al peu del canó”, veuen més dificultats en aquest procés. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,001 / V de Crammer = 0,255).
Direcció SecretariaCap
d'EstudisCap de
Departament Coordinació Tutoria Professor/aRecompte 0 0 0 4 4 16 13 37% dins de Càrrec de l'enquestat 0,0% 0,0% 0,0% 5,8% 4,5% 15,2% 10,7% 7,6%Residu -4,8 -1,1 -2,0 -1,2 -2,7 8,1 3,8Recompte 3 2 3 2 8 12 18 48% dins de Càrrec de l'enquestat 4,8% 13,3% 11,1% 2,9% 9,1% 11,4% 14,8% 9,8%Residu -3,2 ,5 ,3 -4,8 -,6 1,7 6,0Recompte 60 13 24 63 76 77 91 404% dins de Càrrec de l'enquestat 95,2% 86,7% 88,9% 91,3% 86,4% 73,3% 74,6% 82,6%Residu 8,0 ,6 1,7 6,0 3,3 -9,7 -9,8
Molt poc/poc beneficiós
Indiferent
Molt beneficiós/ beneficiós
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
Càrrec de l'enquestat
Total
14 No hi ha diferències significatives entre assignatures impartides província, tipus de centre, dimensió del centre o el nombre de cursos als que es dóna classe.
58
• Classe social de l’alumnat: Els resultats de la nostra enquesta ens demostren que
els docents de centres educatius amb alumnat de classe baixa creuen menys en
els beneficis dels recursos digitals, mentre que a major classe social major grau de
benefici se’ls hi atorga. Podem creure que això és derivat a les complicacions que
pot tenir un centre amb alumnat de classe baixa (problemes d’integració,
recursos,...) per accedir als recursos digitals. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,09 / V de
Crammer = 0,150).
• Gènere: En quant a gènere, i seguint la tendència que havíem observat amb la
valoració del programa Educat 1x1, les dones donen una valoració més negativa
als beneficis dels recursos digitals, mentre que els homes hi veuen més
avantatges. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,043 / V de Crammer = 0,113).
Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta AltaRecompte 7 21 9 0 37% dins de A11 Classe social alumnat 19,4% 6,2% 7,9% 0,0% 7,6%
Residu 4,3 -4,5 ,4 -,2Recompte 3 38 7 0 48% dins de A11 Classe social alumnat 8,3% 11,3% 6,1% 0,0% 9,8%
Residu -,5 4,9 -4,2 -,2Recompte 26 278 98 2 404% dins de A11 Classe social alumnat
72,2% 82,5% 86,0% 100,0% 82,6%
Residu -3,7 -,4 3,8 ,3
Molt poc/poc beneficiós
Indiferent
Molt beneficiós/ beneficiós
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
A11 Classe social alumnat
Total
Home DonaRecompte 9 28 37% dins de D2 Gènere 4,2% 10,2% 7,6%Residu -7,2 7,2Recompte 23 25 48% dins de D2 Gènere 10,7% 9,1% 9,8%Residu 2,0 -2,0Recompte 182 222 404% dins de D2 Gènere 85,0% 80,7% 82,6%Residu 5,2 -5,2
Molt poc/poc beneficiós
Indiferent
Molt beneficiós/ beneficiós
C1_2 INDUPLICATS Beneficis dels recursos digitals
D2 Gènere
Total
59
ÚS DELS RECURSOS DIGITALS (C2)
Quan estudiem els resultats obtinguts a la pregunta C2 – Ús dels recursos digitals, veiem
com es pot diferenciar entre dos grans grups d’eines usades. En primer lloc, tenim el grup
format per les recerques a Internet, activitats interactives proporcionades per plataformes i
els Power Point, que són eines força esteses entre el professorat (Entre un 65% i 79% les
utilitzen).
En canvi, en segon lloc tenim un grup d’eines que són usades amb molt poca força, com
per exemple les pissarres digitals, els materials propis, els llibres digitals,... amb un
percentatge d’us al voltant del 20% o inferior.
Nº PercentatgeC2_2 Ús recerques a Internet 387 27,9% 79,3%C2_3 Ús activitats interactives, plataforma 343 24,7% 70,3%C2_6 Ús Power Point 322 23,2% 66,0%C2_5 Ús pissarres digitals 104 7,5% 21,3%C2_4 Ús activitats interactives, editorials 88 6,3% 18,0%C2_1 Ús llibres digitals 77 5,5% 15,8%C2_8 Ús material propi 16 1,2% 3,3%C2_9 Ús projeccions 8 0,6% 1,6%C2_10 Ús altres 8 0,6% 1,6%C2_7 Ús No utilitzo recursos digitals 36 2,6% 7,4%
Total 1389 100% 285%
C2 Ús dels recursos digitalsRespostes Percentatge
de casos
60
Quan analitzem l’ús dels recursos digitals en funció d’altres variables veiem com:15
• Província: Si tenim en compte la província del centre docent, veiem com és
significativament diferent l’ús que es fa de les recerques d’Internet i de les
activitats interactives proporcionades per les editorials.
En el cas de les recerques a Internet, podem veure com a les províncies de
Barcelona i Lleida s’utilitzen en major grau. D’altra banda, els centres escolars de
la demarcació de Girona són els que menys les utilitzen. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,032).
En quant a l’ús de les activitats interactives proporcionades per les editorials,
podem veure que mentre en el total de la població només un 18% les utilitza, en el
cas de la província de Tarragona aquest percentatge arriba al 27% i en el cas de
Lleida no arriba a un 8%. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,02).
15 No hi ha diferències significatives entre assignatures impartides, tipus de centre, dimensió del centre, gènere, edat, classe social de l’alumnat o el nombre de cursos als que es dóna classe.
Barcelona Girona Tarragona Lleida
Recompte 45 29 17 11 102% dins de Província 18,4% 32,2% 19,1% 16,7% 20,9%Residu -5,9 10,2 -1,6 -2,8
Recompte 199 61 72 55 387% dins de Província 81,6% 67,8% 80,9% 83,3% 79,1%Residu 5,9 -10,2 1,6 2,8
ProvínciaTotal
No
Sí
C2_2 Ús recerques a Internet
Barcelona Girona Tarragona LleidaRecompte 200 75 65 61 401% dins de Província
82,0% 83,3% 73,0% 92,4% 82,0%
Residu -,1 1,2 -8,0 6,9Recompte 44 15 24 5 88% dins de Província
18,0% 16,7% 27,0% 7,6% 18,0%
Residu ,1 -1,2 8,0 -6,9
Sí
C2_4 Ús activitats interactives, editorials
Província
TotalNo
61
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta
Recompte 2 14 54 5 75% dins de Digitalització_professorat
6,1% 10,9% 17,4% 62,5% 15,6%
Residu -3,1 -6,1 5,5 3,8Recompte 24 89 260 7 380% dins de Digitalització_professorat
72,7% 69,0% 83,6% 87,5% 79,0%
Residu -2,1 -12,9 14,3 ,7Recompte 19 82 227 8 336% dins de Digitalització_professorat
57,6% 63,6% 73,0% 100,0% 69,9%
Residu -4,1 -8,1 9,8 2,4Recompte 3 17 78 5 103% dins de Digitalització_professorat
9,1% 13,2% 25,1% 62,5% 21,4%
Residu -4,1 -10,6 11,4 3,3Recompte 14 72 222 7 315% dins de Digitalització_professorat
42,4% 55,8% 71,4% 87,5% 65,5%
Residu -7,6 -12,5 18,3 1,8Recompte 7 16 12 0 35% dins de Digitalització_professorat
21,2% 12,4% 3,9% 0,0% 7,3%
Residu 4,6 6,6 -10,6 -,6
C2_2 Ús recerques a
Internet
Digitalització_professorat
Total
C2_1 Ús llibres digitals
C2_7 Ús No utilitzo
recursos digitals
C2_6 Ús Power Point
,000
C2_5 Ús pissarres
digitals
C2_3 Ús activitats
interactives, plataforma
,202
,000 ,207
Chi-cuadrado de
Pearson
,197
,005 ,164
,021 ,142
,000 ,197
,000
V de Cramer
• Càrrec de l’entrevistat: Si tenim en compte l’ús dels recursos digitals en funció del
càrrec de l’entrevistat, podem veure com també existeixen diferències
significatives.
En quant a l’ús de projeccions, que té un percentatge global d’ús molt baix (1,6%
dels entrevistats), veiem que els coordinadors/es, tot i amb un nivell molt baix, són
qui més ho utilitzen, amb un 5,7%. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,044).
• Grau de digitalització del professorat: Finalment, si creuem el nivell de digitalització
del professorat amb l’ús de les diferents eines digitals, veiem com realment aquells
que tenen índex de digitalització personal més alts són aquells que utilitzen més els
diferents recursos digitals. (es mostra només el detall de les eines digitals amb
relació significativa amb el grau de digitalització del professorat)
Direcció SecretariaCap
d'EstudisCap de
Departament Coordinació Tutoria Professor/a
Recompte 63 15 26 69 83 104 121 481% dins de Càrrec
de l'enquestat100,0% 100,0% 96,3% 100,0% 94,3% 99,0% 99,2% 98,4%
Residu 1,0 ,2 -,6 1,1 -3,6 ,7 1,0
Recompte 0 0 1 0 5 1 1 8% dins de Càrrec
de l'enquestat0,0% 0,0% 3,7% 0,0% 5,7% 1,0% 0,8% 1,6%
Residu -1,0 -,2 ,6 -1,1 3,6 -,7 -1,0
C2_9 Ús projeccions
Càrrec de l'enquestat
Total
No
Sí
62
Paral·lelament, a part de saber quins són els recursos digitals que utilitza el professorat,
també ens interessa saber quans recursos utilitzen.
És per això, que hem creat la variable “C2 Total de recursos que utilitza”, que ens permet
estudiar-ho.
Així doncs, veiem com la majoria de professorat acostuma a utilitzar al voltant de 3 i 4
recursos digitals.
Aquesta variable no presenta diferències significatives amb altres variables de
categorització de la nostra base de dades. (test realitzat: Anova)
,2
15,3
25,6
30,7
18,8
6,13,3
,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
1 2 3 4 5 6 7
Freq
üènc
ia
Nombre total de recursos utilitzats
Freqüència Percentatge vàlid
0 1 ,21 75 15,3 Válidos 489
2 125 25,6 Perdidos 59
3 150 30,7 2,84
4 92 18,8 3,00
5 30 6,1 3
6 16 3,3Total 489 100,0
Vàlids C2_Total recursos utilitzaN
MitjanaMedianaModa
63
Barcelona Girona Tarragona LleidaRecompte 56 25 23 6 110% dins de Província
23,0% 27,8% 25,8% 9,1% 22,5%
Residu 1,1 4,8 3,0 -8,8Recompte 86 42 33 23 184% dins de Província
35,2% 46,7% 37,1% 34,8% 37,6%
Residu -5,8 8,1 -,5 -1,8Recompte 102 23 33 37 195% dins de Província
41,8% 25,6% 37,1% 56,1% 39,9%
Residu 4,7 -12,9 -2,5 10,7
Mai/rarament
Molt sovint/Sovint
Esporàdicament
ProvínciaTotalC3 Freqüència utilitza
recursos digitals a classe
FREQÜÈNCIA D’ÚS DELS RECURSOS DIGITALS (C3)
A part de saber quins són els recursos digitals utilitzats pel professorat català, també és de
gran interès pel nostre projecte saber amb quina freqüència els utilitzen.
En la distribució de la pregunta C3 del qüestionari, que ens ajuda a recollir aquesta
informació, veiem com un elevat percentatge de professorat (60%) els utilitza
esporàdicament o amb menor freqüència.
Si estudiem el comportament de la freqüència d’ús de recursos digitals a l’aula en funció
d’altres variables veiem com16:
• Província: Si tenim en compte la província del centre docent, veiem com els
centres de Barcelona i Lleida són els que utilitzen més freqüentment recursos
digitals. Com a contrapartida, veiem com els centres de Girona o Tarragona tenen
un alt percentatge d’esporàdics i/o usuaris poc freqüents. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,05 / V de Crammer = 0,195).
16 No hi ha diferències significatives entre càrrec de l’entrevistat, província, tipus de centre, dimensió del centre, gènere, edat, classe social de l’alumnat o el nombre de cursos als que es dóna classe.
64
• Càrrec de l’enquestat: D’acord amb el càrrec de l’enquestat, podem veure com els
directors/es o coordinadors són els usuaris de recursos digitals amb més
freqüència, mentre que els caps d’estudi, tutors i professors es caracteritzen per
tenir les freqüències d’ús de recursos digitals més baixes. (Chi-cuadrado de Pearson=
0,011 / V de Crammer = 0,231).
• Imparteix classe a l’aula d’acollida: Podem veure com aquells professors de l’aula
d’acollida es caracteritzen per ser usuaris esporàdics d’eines digitals. (Chi-cuadrado
de Pearson= 0,049).
No SíRecompte 108 2 110% dins de A5_5 Dóna classe a l'Aula d'Acollida
23,2% 8,7% 22,5%
Residu 3,2 -3,2Recompte 170 14 184% dins de A5_5 Dóna classe a l'Aula d'Acollida
36,5% 60,9% 37,6%
Residu -5,3 5,3Recompte 188 7 195% dins de A5_5 Dóna classe a l'Aula d'Acollida
40,3% 30,4% 39,9%
Residu 2,2 -2,2
Molt sovint/Sovint
Esporàdicament
Mai/rarament
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classe
A5_5 Dóna classe a l'Aula d'Acollida Total
Direcció Secretaria Cap d'Estudis
Cap de Departament Coordinació Tutoria Professor/a
Recompte 11 2 11 12 12 28 34 110% dins de Càrrec de l'enquestat 17,5% 13,3% 40,7% 17,4% 13,6% 26,7% 27,9% 22,5%
Residu -3,2 -1,4 4,9 -3,5 -7,8 4,4 6,6Recompte 22 8 8 34 28 43 41 184% dins de Càrrec de l'enquestat 34,9% 53,3% 29,6% 49,3% 31,8% 41,0% 33,6% 37,6%
Residu -1,7 2,4 -2,2 8,0 -5,1 3,5 -4,9Recompte 30 5 8 23 48 34 47 195% dins de Càrrec de l'enquestat 47,6% 33,3% 29,6% 33,3% 54,5% 32,4% 38,5% 39,9%
Residu 4,9 -1,0 -2,8 -4,5 12,9 -7,9 -1,7
Molt sovint/Sovint
Esporàdicament
Mai/rarament
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classe
Càrrec de l'enquestat
Total
65
• Imparteix matemàtiques o llengües: Els professors/es que imparteixen
l’assignatura de matemàtiques o alguna assignatura de llengües (català, castellà o
anglès) es caracteritzen per utilitzar amb poca freqüència (rarament o mai) o
esporàdicament els recursos digitals a l’aula en una proporció significativament
major al total dels entrevistats. (MATEMÀTIQUES: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de
Crammer = 0,183 ) (LLENGÜES: Chi-cuadrado de Pearson= 0,010 / V de Crammer =
0,137).
No SíRecompte 70 40 110% dins de A6_1 Imparteix matemàtiques 18,4% 36,7% 22,5%Residu -15,5 15,5Recompte 152 32 184% dins de A6_1 Imparteix matemàtiques 40,0% 29,4% 37,6%Residu 9,0 -9,0Recompte 158 37 195% dins de A6_1 Imparteix matemàtiques 41,6% 33,9% 39,9%Residu 6,5 -6,5
Molt sovint/Sovint
Esporàdicament
Mai/rarament
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classeA6_1 Imparteix matemàtiques
Total
No SíRecompte 75 35 110% dins de A6_13 Imparteix Llengües 22,6% 22,3% 22,5%Residu ,3 -,3Recompte 111 73 184% dins de A6_13 Imparteix Llengües 33,4% 46,5% 37,6%Residu -13,9 13,9Recompte 146 49 195% dins de A6_13 Imparteix Llengües 44,0% 31,2% 39,9%Residu 13,6 -13,6
Total
Mai/rarament
Esporàdicament
Molt sovint/Sovint
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classeA6_13 Imparteix Llengües
66
• Imparteix tecnologia o informàtica: Els professors/es que imparteixen l’assignatura
de tecnologia o informàtica caracteritzen per utilitzar amb una freqüència més
elevada les eines digitals a l’aula. (TECNOLOGIA: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de
Crammer = 0,177 ) (INFORMÀTICA: Chi-cuadrado de Pearson= 0,00 / V de Crammer =
0,210 ).
No SíRecompte 106 4 110% dins de A6_3 Imparteix Informàtica 24,0% 8,3% 22,5%Residu 6,8 -6,8Recompte 174 10 184% dins de A6_3 Imparteix Informàtica 39,5% 20,8% 37,6%Residu 8,1 -8,1Recompte 161 34 195% dins de A6_3 Imparteix Informàtica 36,5% 70,8% 39,9%Residu -14,9 14,9
No SíRecompte 97 13 110% dins de A6_5 Imparteix Tecnologia 23,5% 16,9% 22,5%Residu 4,3 -4,3Recompte 166 18 184% dins de A6_5 Imparteix Tecnologia 40,3% 23,4% 37,6%Residu 11,0 -11,0Recompte 149 46 195% dins de A6_5 Imparteix Tecnologia 36,2% 59,7% 39,9%Residu -15,3 15,3
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classeA6_5 Imparteix Tecnologia
Total
Mai/rarament
Esporàdicament
Molt sovint/Sovint
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classeA6_3 Imparteix Informàtica
Total
Mai/rarament
Esporàdicament
Molt sovint/Sovint
67
ÚS PERSONAL DE LA TECNOLOGIA (D6)
Per tal de conèixer quina és la realitat de l’ús de la tecnologia del professorat vam incloure
una pregunta on els demanàvem en quins casos utilitzava l’ordinador (pregunta D6), amb
una pregunta que permetia múltiples respostes.
A continuació veiem com es comporta aquesta variable:
Com era d’esperar donada la metodologia que vam utilitzar per fer l’enquesta, un 100%
dels entrevistats declara consultar el correu electrònic. Seguit d’aquesta activitat, trobem
com les accions més populars són la recerca d’informació per a recolzar les classes (98%) i
la creació de documents per la tasca docent (92%).
Això ens indica que la immensa majoria dels entrevistats acostumen a utilitzar la
tecnologia aplicada a la seva feina, i això és una bona noticia si ho relacionem amb el
procés de digitalització de l’educació.
Seguit d’aquestes accions, també veiem com altres usos més personals com navegar per
diversió utilitzar el ordinador per emmagatzemar i retocar fotografies, llegir la premsa
electrònica,...
Nº PercentatgeD6_1 Consulto el correu electrònic 488 15,1% 100%D6_5 Busco informació i recursos per les classes 478 14,8% 98,0%
D6_8Creo documents per a la feina 450 14,0% 92,2%D6_7 Utilitzo l’ordinador per emmagatzemar fotografies i retocar-les 374 11,6% 76,6%
D6_2 Navego per Internet per diversió 343 10,6% 70,3%D6_11 Per fer cursos telemàtics 338 10,5% 69,3%D6_3 Llegeixo la premsa electrònica per estar informat/da per Internet
282 8,8% 57,8%
D6_4 Xarxes Socials 186 5,8% 38,1%D6_10 Escolto música 156 4,8% 32,0%D6_9 L’utilitzo per jugar 56 1,7% 11,5%D6_6 Entro i participo en xats 44 1,4% 9,0%D6_12 Altres 27 0,8% 5,5%
Total 3222 100% 660%
Respostes Percentatge de casos
D6 Ús personal de la tecnologia
68
A partir d’aquesta variable, hem estudiat com variava l’ús dels recursos digitals a nivell
personal en funció d’altres factors17:
• Gènere: En analitzar aquesta variable en funció del gènere, podem veure com les
dones utilitzen significativament menys els ordinadors per llegir la premsa
electrònica o per navegar per Internet per diversió.
• Edat: En quant a l’edat, veiem com els més joves es caracteritzen per escoltar més
música amb l’ordinador, mentre que els més grans ho fan amb menys freqüència.
Home DonaRecompte 69 137 206
% dins de D2 Gènere 32,2% 50,0% 42,2%
Residu -21,3 21,3
Recompte 145 137 282
% dins de D2 Gènere 67,8% 50,0% 57,8%
Residu 21,3 -21,3
Chi-cuadrado de Pearson: ,000
D6_3 Llegeixo la premsa electrònica per estar informat/da per Internet
No
Sí
D2 GènereTotal
Home Dona
Recompte 45 100 145
% dins de D2 Gènere 21,0% 36,5% 29,7%
Residu -18,6 18,6
Recompte 169 174 343
% dins de D2 Gènere 79,0% 63,5% 70,3%
Residu 18,6 -18,6
Chi-cuadrado de Pearson: ,000
D6_2 Navego per Internet per diversió
No
Sí
D2 GènereTotal
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys
De 51 a 55 anys 56 i més
Recompte 13 167 70 54 28 332
% dins de D1 Edat 43,3% 67,6% 70,0% 73,0% 75,7% 68,0%
Residu -7,4 -1,0 2,0 3,7 2,8
Recompte 17 80 30 20 9 156
% dins de D1 Edat 56,7% 32,4% 30,0% 27,0% 24,3% 32,0%
Residu 7,4 1,0 -2,0 -3,7 -2,8
Chi-cuadrado de Pearson: ,034
D1 EdatTotal
No
Sí
D6_10 Escolto música
69
Paral·lelament, podem veure com les edats més extremes, els més joves i els més grans,
són qui utilitza més el ordinador personal per jugar. Això pot ser degut a que aquests
col·lectius tenen majors espais de temps lliure.
Finalment, i lligat encara amb l’edat, veiem com l’ús de xarxes socials i la realització els
cursos telemàtics es comporten d’una manera molt similar al fet d’escoltar música, com
més joves són més trobem aquestes activitats i a mesura que creix l’edat decreix el
nombre d’enquestats que les realitzen.
17 Aquesta variable no presenta diferències significatives en creuar-la per nombre d’assigntaures a les que dóna classe, província, assignatures a les que dóna classe, classe social de l’alumnat o càrrec
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys
De 51 a 55 anys 56 i més
Recompte 3 67 33 29 18 150
% dins de D1 Edat 10,0% 27,1% 33,0% 39,2% 48,6% 30,7%
Residu -6,2 -8,9 2,3 6,3 6,6
Recompte 27 180 67 45 19 338
% dins de D1 Edat 90,0% 72,9% 67,0% 60,8% 51,4% 69,3%
Residu 6,2 8,9 -2,3 -6,3 -6,6
Chi-cuadrado de Pearson: ,003
D1 EdatTotal
No
Sí
D6_11 Per fer cursos telemàtics
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys
De 51 a 55 anys 56 i més
Recompte 23 222 89 69 29 432
% dins de D1 Edat 76,7% 89,9% 89,0% 93,2% 78,4% 88,5%
Residu -3,6 3,3 ,5 3,5 -3,8
Recompte 7 25 11 5 8 56
% dins de D1 Edat 23,3% 10,1% 11,0% 6,8% 21,6% 11,5%
Residu 3,6 -3,3 -,5 -3,5 3,8
Chi-cuadrado de Pearson: ,041
D1 EdatTotal
No
Sí
D6_9 L’utilitzo per jugar
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys
De 51 a 55 anys 56 i més
Recompte 7 147 69 51 28 302
% dins de D1 Edat 23,3% 59,5% 69,0% 68,9% 75,7% 61,9%
Residu -11,6 -5,9 7,1 5,2 5,1
Recompte 23 100 31 23 9 186
% dins de D1 Edat 76,7% 40,5% 31,0% 31,1% 24,3% 38,1%
Residu 11,6 5,9 -7,1 -5,2 -5,1
Chi-cuadrado de Pearson: ,000
D6_4 Xarxes SocialsD1 Edat
Total
No
Sí
70
• Ordinadors per persona a la llar: El fet de tenir més o menys disponibilitat
d’ordinadors pot afectar força directament a la realització de determinades accions
digitals.
D’aquesta manera, veiem com les persones en llars amb ràtios més elevades
d’ordinadors per persona a la llar són qui els utilitza més per consultar xarxes
socials, per jugar o per escoltar música
Menys de 1 pc/persona
De 1 a 1,99 pc/persona
2 o més pc/persona
Recompte 265 21 16 302% dins de
Pc_persona_llar_intervals64,6% 45,7% 50,0% 61,9%
Residu 11,3 -7,5 -3,8
Recompte 145 25 16 186% dins de
Pc_persona_llar_intervals35,4% 54,3% 50,0% 38,1%
Residu -11,3 7,5 3,8
Chi-cuadrado de Pearson: ,015
Pc_persona_llar_intervalsTotal
No
Sí
D6_4 Xarxes Socials
Menys de 1 pc/persona
De 1 a 1,99 pc/persona
2 o més pc/persona
Recompte 368 42 22 432% dins de
Pc_persona_llar_intervals89,8% 91,3% 68,8% 88,5%
Residu 5,0 1,3 -6,3
Recompte 42 4 10 56% dins de
Pc_persona_llar_intervals10,2% 8,7% 31,3% 11,5%
Residu -5,0 -1,3 6,3
Chi-cuadrado de Pearson: ,001
Pc_persona_llar_intervalsTotal
No
Sí
D6_9 L’utilitzo per jugar
Menys de 1 pc/persona
De 1 a 1,99 pc/persona
2 o més pc/persona
Recompte 288 28 16 332% dins de
Pc_persona_llar_intervals70,2% 60,9% 50,0% 68,0%
Residu 9,1 -3,3 -5,8
Recompte 122 18 16 156% dins de
Pc_persona_llar_intervals29,8% 39,1% 50,0% 32,0%
Residu -9,1 3,3 5,8
Chi-cuadrado de Pearson: ,034
Pc_persona_llar_intervalsTotal
No
Sí
D6_10 Escolto música
71
CONCLUSIONS
A títol de resum, podem veure doncs, com l’actitud del professorat davant el procés de canvi és la següent:
72
c. Avantatges i desavantatges de la digitalització
En aquest apartat volem conèixer quins són els
avantatges i desavantatges que, des del punt de vista
del professorat, presenten els recursos digitals. Per tal
de donar resposta a aquesta inquietud vam trobar
adient incloure en el formulari un seguit d’enunciats
positius i negatius sobre les implicacions dels
recursos digitals sobre professorat i alumnat. Els
enquestats havien d’indicar en una escala de l’1 al 5
el seu grau d’acord o desacord sobre els anunciats.
A part d’analitzar les freqüències de cadascuna de les afirmacions, creiem necessari creuar
les afirmacions per determinades variables que ens poden donar més informació sobre els
avantatges i desavantatges dels recursos digitals. Així doncs, variables com la digitalització
del professorat, el tipus de centre on imparteix classe, la classe social de l’alumnat, els
cursos on dóna classe, assignatures impartides, el gènere o l’edat seran utilitzades per
donar explicació a cadascun dels enunciats. És important remarcar que en aquest estudi
només inclourem aquelles variables que tinguin una relació significativa amb els enunciats.
ENUNCIATS RELACIONATS AMB EL PROFESSORAT
Per tal de conèixer les implicacions positives o negatives que l’ús de recursos digitals pot
aportar al professorat vam optar per incloure 9 enunciats positius i negatius per tal de
conèixer els avantatges o desavantatges que el seu ús pot implicar en el professorat.
Tinc més informació sobre l’esforç i el temps dedicat als exercicis per part de l’alumnat
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 17 3,1% 3,5%En desacord 81 14,8% 16,6%Indiferent 162 29,8% 33,1%D'acord 187 34,1% 38,2%Totalment d'acord 42 7,7% 8,6%
Total 489 89,5% 100,0%
Tinc més informació sobre l'esforç i el temps dedicat als exercicis per part de l’alumne
73
Tal i com observem a la taula, el 47% dels enquestats està d’acord (38%) o totalment
d’acord (9%) amb aquesta afirmació. Es important tenir en compte, també, l’elevat
percentatge de professorat que no indica una opció positiva o negativa, tot marcant la
opció indiferent (33%). Així, gairebé la meitat del professorat enquestat considera que els
recursos digitals els permet tenir informació sobre l’esforç i el temps dedicat als exercicis
per part de l’alumnat.
Per tal de d’indagar més en aquesta informació mirarem la relació existent entre la opinió
que té el professorat sobre la informació que li pot proporcionar els recursos digitals en la
dedicació de l’alumnat i la digitalització del professorat.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 1 7 8 0 16% dins digitalització del professorat 3,0% 5,4% 2,6% 0,0% 3,3%Residu -,1 2,7 -2,3 -,3recompte 11 30 37 2 80% dins digitalització del professorat 33,3% 23,3% 11,9% 25,0% 16,6%Residu 5,5 8,5 -14,7 ,7recompte 11 48 99 0 158% dins digitalització del professorat 33,3% 37,2% 31,8% 0,0% 32,8%Residu ,2 5,6 -3,2 -2,6recompte 8 37 134 6 185% dins digitalització del professorat 24,2% 28,7% 43,1% 75,0% 38,5%Residu -4,7 -12,6 14,4 2,9recompte 2 7 33 0 42
% dins digitalització del professorat 6,1% 5,4% 10,6% 0,0% 8,7%Residu -,9 -4,3 5,8 -,7
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Digitalització professorat intervalsTinc més informació sobre l'esforç i el temps dedicat als exercicis per part de l’alumne
Sent una relació significativa, observem com el professorat que té una digitalització més
baixa considera que els recursos digitals no els ofereix informació sobre el temps dedicat
als exercicis per part de l’alumnat. A mesura que el grau de digitalització del professorat va
augmentant, la creença de que els recursos ofereixen més informació sobre l’esforç de
l’alumnat és més positiva. D’aquests resultats podem extreure que com més es coneixen
els recursos digitals disponibles per l’educació, més positiva és l’opinió del professorat
sobre els beneficis que pot oferir, com en aquest cas de disposar d’un feedback de l’esforç
de l’alumnat.
És important remarcar que l’enunciat de tenir més informació sobre l’esforç i el temps
dedicat als exercicis per part de l’alumnat no és significativa amb variables
sociodemogràfiques com edat, gènere ni amb la província, la classe social de l’alumnat, el
tipus de centre, cursos on dóna classe, assignatures.
74
Puc tenir gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 4 0,7% 0,8%
En desacord 26 4,7% 5,3%
Indiferent 66 12,0% 13,5%
D'acord 271 49,5% 55,4%
Totalment d'acord 122 22,3% 24,9%
Total 489 89,2% 100,0%
Jo puc tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
El 80% dels enquestats està d’acord (55%) o molt d’acord (25%) amb el fet de que els
recursos digitals ofereixen la possibilitat de tenir al seu abast molta informació. Aquest és
un fet que sembla irrefutable en l’ús dels recursos digitals, tant és així que només un 6%
no està d’acord amb aquesta informació.
Mai Rarament Esporàdicament Sovint Molt sovint Total
recompte 1 0 0 1 2 4% dins freqüència ús recursos digitals 6,3% 0,0% 0,0% 0,9% 2,3% 0,8%Residu ,9 -,8 -1,5 ,1 -1,3recompte 0 10 9 5 2 26% dins freqüència ús recursos digitals 0,0% 10,6% 4,9% 4,6% 2,3% 5,3%Residu -,9 5,0 -,8 -,7 -2,6recompte 4 18 29 7 8 66% dins freqüència ús recursos digitals
25,0% 19,1% 15,8% 6,5% 9,2% 13,5%Residu 1,8 5,3 4,2 -7,6 -3,7recompte 7 53 108 62 41 271% dins freqüència ús recursos digitals 43,8% 56,4% 58,7% 57,4% 47,1% 55,4%Residu -1,9 ,9 6,0 2,1 -7,2recompte 4 13 38 33 34 122% dins freqüència ús recursos digitals 25,0% 13,8% 20,7% 30,6% 39,1% 24,9%Residu ,0 -10,5 -7,9 6,1 -12,3
16 94 184 108 87 489100% 100% 100% 100% 100% 100%
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
C3 Freqüència utilitza recursos digitals a classe Jo puc tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Tot i que no trobem moltes diferencies rellevants entre aquells que mai utilitzen recursos o
entre els que els utilitzen molt sovint, si que podem determinar que més del 50% dels
enquestats, en cadascun dels intervals de freqüència, estan d’acord amb l’afirmació de
que els recursos digitals ofereixen gran quantitat d’informació. Així, determinem que
independentment de la digitalització del professorat, la idea de que gràcies als recursos
digitals el professorat pot obtenir més informació és afirmativa en la majoria dels casos.
És important comentar que aquest enunciat no és significatiu amb variables
sociodemogràfiques com edat i gènere ni amb la província, classe social de l’alumnat, tipus
de centre, cursos on dóna classe, o assignatures.
75
Facilita la planificació de les classes
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 14 2,6% 2,9%
En desacord 63 11,5% 12,9%
Indiferent 196 35,8% 40,1%
D'acord 166 30,3% 33,9%
Totalment d'acord 50 9,1% 10,2%
Total 489 89,2 100,0%
Facilita la planificació de les classes
Aquesta afirmació presenta un alt percentatge (40%) de professorat que no està d’acord ni
en desacord amb la idea de que els recursos digitals faciliten la planificació de les classes.
Intentem, però, esbrinar més característiques d’aquesta afirmació a partir de dos variables;
la digitalització del professorat i el tipus de centre on s’imparteix classe.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana Digitalització alta Digitalització
molt alta Total
recompte 3 8 3 0 14% dins digitalització del professorat 9,1% 6,2% 1,0% 0,0% 2,9%Residu 2,0 4,2 -6,1 -,2recompte 13 19 28 0 60% dins digitalització del professorat 39,4% 14,7% 9,0% 0,0% 12,5%Residu 8,9 2,9 -10,8 -1,0recompte 11 61 119 1 192% dins digitalització del professorat 33,3% 47,3% 38,3% 12,5% 39,9%Residu -2,2 9,5 -5,1 -2,2recompte 5 36 121 3 165% dins digitalització del professorat 15,2% 27,9% 38,9% 37,5% 34,3%Residu -6,3 -8,3 14,3 ,3recompte 1 5 40 4 50% dins digitalització del professorat 3,0% 3,9% 12,9% 50,0% 10,4%Residu -2,4 -8,4 7,7 3,2
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
D'acord
Totalment d'acord
Total
Digitalització professorat intervals Facilita la planificació de les classes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
Els percentatges més elevats d’opinió positiva vers la facilitació de la planificació de les
classes es dóna entre el professorat amb digitalització més alta, gairebé arribant al 90%
entre persones que estan d’acord o totalment d’acord. A mesura que la digitalització del
professorat va disminuint, els percentatges de professorat que es posiciona en desacord
amb aquesta afirmació va augmentant. Així, podríem dir que a mesura que la digitalització
del professorat augmenta també ho fa la seva opinió positiva vers la facilitació de la
planificació de les classes.
76
Centre PúblicCentre
Privat/Concertat Total
recompte 12 2 14% dins tipologia centre 3,0% 2,4% 2,9%Residu ,4 -,4recompte 55 8 63% dins tipologia centre 13,6% 9,5% 12,9%Residu 2,8 -2,8recompte 169 27 196% dins tipologia centre 41,7% 32,1% 40,1%Residu 6,7 -6,7recompte 136 30 166% dins tipologia centre 33,6% 35,7% 33,9%Residu -1,5 1,5recompte 33 17 50% dins tipologia centre 8,1% 20,2% 10,2%Residu -8,4 8,4
405 84 489100% 100% 100%
Totalment d'acord
Total
Facilita la planificació de les classes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Tipologia de centre
Si tenim en compte la tipologia de centre no observem diferencies significatives tot i que el
professorat que imparteix classe a centres privats o concertats mostra un percentatge més
elevat d’estar totalment d’acord que els que imparteixen classe a centres públics.
Aquest enunciat no és significatiu amb variables sociodemogràfiques com gènere o edat ni
amb ni amb província, classe social de l’alumnat, cursos on dóna classe o assignatures.
Facilita l’explicació dels conceptes
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 7 1,3% 1,4%
En desacord 21 3,8% 4,3%
Indiferent 55 10,0% 11,2%
D'acord 259 47,3% 53,0%
Totalment d'acord 147 26,8% 30,1%
Total 489 89,2% 100%
Facilita l’explicació dels conceptes
Més del 80% dels enquestats està d’acord o totalment d’acord amb que els recursos
digitals faciliten l’explicació dels conceptes. Sembla ser una afirmació clarament
relacionada amb els recursos digitals.
77
Digitalització baixa
Digitalització mitjana Digitalització alta Digitalització
molt alta Total
recompte 1 1 5 0 7% dins digitalització del professorat 3,0% 0,8% 1,6% 0,0% 1,5%Residu ,5 -,9 ,5 -,1recompte 3 9 7 0 19% dins digitalització del professorat 9,1% 7,0% 2,3% 0,0% 4,0%Residu 1,7 3,9 -5,3 -,3recompte 12 22 20 0 54% dins digitalització del professorat 36,4% 17,1% 6,4% 0,0% 11,2%Residu 8,3 7,5 -14,9 -,9recompte 15 71 165 4 255% dins digitalització del professorat 45,5% 55,0% 53,1% 50,0% 53,0%Residu -2,5 2,6 ,1 -,2recompte 2 26 114 4 146% dins digitalització del professorat 6,1% 20,2% 36,7% 50,0% 30,4%Residu -8,0 -13,2 19,6 1,6
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Digitalització professorat intervals Facilita l’explicació dels conceptes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Independentment de quina sigui la digitalització del professorat, més del 50% dels
enquestats està d’acord o totalment d’acord amb el fet de que els recursos digitals facilitin
l’explicació de conceptes. Tot i així hi ha un percentatge significatiu del professorat amb
una digitalització més baixa que considera que els recursos digitals no faciliten l’explicació
dels conceptes i, a mesura que la digitalització del professor/a augmenta, també ho fa la
seva visió positiva d’aquest avantatge.
Centre Públic Centre Privat/Concertat Total
recompte 6 1 7% dins tipologia centre 1,5% 1,2% 1,4%Residu ,2 -,2recompte 21 0 21% dins tipologia centre 5,2% 0,0% 4,3%Residu 3,6 -3,6recompte 49 6 55% dins tipologia centre 12,1% 7,1% 11,2%Residu 3,4 -3,4recompte 218 41 259% dins tipologia centre 53,8% 48,8% 53,0%Residu 3,5 -3,5recompte 111 36 147% dins tipologia centre 27,4% 42,9% 30,1%Residu -10,7 10,7
405 84 489100% 100% 100%
D'acord
Totalment d'acord
Total
Tipologia de centre Facilita l’explicació dels conceptes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
Relacionant l’enunciat de que el recursos digitals faciliten l’explicació dels conceptes amb
el tipus de centre on l’enquestat imparteix classe observem algunes diferencies. Tot i que
ambdós tipus de centre presenten una opinió favorable a aquesta afirmació, els centres
privats presenten un percentatge superior (més del 90%) en estar d’acord o totalment
d’acord a l’afirmació.
78
Llengües Ciències Socials i Ciutadania
Recuento 4 0% dentro d'assignatures 2,5% 0,0%Residu 1,8 -1,0Recuento 12 0% dentro d'assignatures 7,6% 0,0%Residu 5,3 -3,0Recuento 29 2% dentro d'assignatures 18,5% 2,9%Residu 11,3 -5,9Recuento 82 46% dentro d'assignatures 52,2% 65,7%Residu -1,2 8,9Recuento 30 22% dentro d'assignatures 19,1% 31,4%Residu -17,2 1,0
157 70100% 100,0%Total
Facilita l’explicació dels conceptes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Els professors que imparteixen ciències socials i ciutadania consideren que els recursos
digitals faciliten l’explicació dels conceptes, mentre que els de llengües tenen una actitud
indiferent o en desacord.
Aquest enunciat no és significatiu amb variables sociodemogràfiques com gènere o edat ni
amb província, classe social de l’alumnat, cursos on dóna classe.
Estalvio temps en preparar els meus propis materials
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 96 17,5% 19,6%
En desacord 190 34,7% 38,9%
Indiferent 75 13,7% 15,3%
D'acord 101 18,4% 20,7%
Totalment d'acord 27 4,9% 5,0%
Total 489 89,2% 100,0%
Estalvio temps en preparar els meus propis materials
Gairebé el 60% del professorat enquestat està en desacord amb aquesta afirmació. Així,
creuen que els recursos digitals no els estalvien temps en preparar el seu propi material.
Tot i així, hi ha un 25% del professorat que considera que si que estalvien temps.
79
No Sí Total
Recuento 89 7 96% dentro de A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 18,9% 36,8% 19,6%Residuo -3,3 3,3Recuento 186 4 190% dentro de A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 39,6% 21,1% 38,9%Residuo 3,4 -3,4Recuento 75 0 75% dentro de A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 16,0% 0,0% 15,3%Residuo 2,9 -2,9Recuento 96 5 101% dentro de A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 20,4% 26,3% 20,7%Residuo -1,1 1,1Recuento 24 3 27% dentro de A6_9 Imparteix Educació Visual i Plàstica 5,1% 15,8% 5,5%Residuo -2,0 2,0
470 19 489100,0% 100,0% 100,0%Total
Estalvio temps en preparar els meus propis materials Educació Visual i Plàstica
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Els professors d’educació visual i plàstica consideren que no estalvien temps en preparar
els seus propis materials.
Un cop comprovat la significació d’aquesta afirmació amb unes variables de control
determinades, afirmem que no hi ha relació significativa amb variables com edat, gènere,
digitalització del professorat, etc.
Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies més actuals (treball cooperatiu, amb línia amb les habilitats dirigides als alumnes...)
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 6 1,1% 1,2%
En desacord 28 5,2% 5,7%
Indiferent 59 10,8% 12,1%
D'acord 283 51,6% 57,9%
Totalment d'acord 113 20,6% 23,1%
Total 489 89% 100,0%
Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies més actuals
El 81% dels enquestats està d’acord (58%) o totalment en d’acord (23%) amb que els
recursos digitals ajuden a modernitzar la tasca educativa amb metodologies més actuals.
Sembla ser, també, una afirmació molt lligada als recursos digitals.
80
Digitalització baixa
Digitalització mitjana Digitalització alta Digitalització
molt alta Total
recompte 1 2 3 0 6% dins digitalització del professorat 3,0% 1,6% 1,0% 0,0% 1,2%Residu ,6 ,4 -,9 -,1recompte 4 11 12 0 27% dins digitalització del professorat 12,1% 8,5% 3,9% 0,0% 5,6%Residu 2,1 3,8 -5,5 -,4recompte 12 21 24 0 57% dins digitalització del professorat 36,4% 16,3% 7,7% 0,0% 11,9%Residu 8,1 5,7 -12,9 -,9recompte 15 77 181 5 278% dins digitalització del professorat 45,5% 59,7% 58,2% 62,5% 57,8%Residu -4,1 2,4 1,3 ,4recompte 1 18 91 3 113% dins digitalització del professorat 3,0% 14,0% 29,3% 37,5% 23,5%Residu -6,8 -12,3 17,9 1,1
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Indiferent
D'acord
En desacord
Totalment d'acord
Total
Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies més actuals (treball cooperatiu, en línia amb les habilitats digitals dels alumnes,...)
Digitalització professorat intervals
Totalment en desacord
Observem que, sense grans diferencies, a mesura que el grau de digitalització del
professorat va augmentant, el percentatge d’enquestats que està d’acord o totalment
d’acord amb aquesta afirmació augmenta. Igualment, el professorat amb digitalització més
baixa, es mostra més reticent a estar d’acord amb aquesta afirmació.
Aquest enunciat no és significatiu amb variables sociodemogràfiques com gènere o edat,
amb tipologia del centre, província, classe social de l’alumnat, cursos on dóna classe ni
amb assignatures.
No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 157 28,7% 32,1%
En desacord 183 33,4% 37,4%
Indiferent 53 9,7% 10,8%
D'acord 81 14,8% 16,6%
Totalment d'acord 15 2,7% 3,1%
Total 489 89,2% 100%
No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
El 69,5% dels professors enquestats estan en desacord o totalment en desacord amb
aquesta afirmació. Així, si analitzem els resultats de manera inversa podem dir que gairebé
un 70% dels enquestats afirma dominar prou bé els recursos tecnològics. Però per l’altra
part, prop del 20% afirma no dominar els recursos tecnològics, fet molt rellevant en la
digitalització de l’educació.
81
Home Dona Totalrecompte 94 63 157% dins gènere 43,9% 22,9% 32,1%Residu 25,3 -25,3recompte 70 113 183% dins gènere 32,7% 41,1% 37,4%Residu -10,1 10,1recompte 22 31 53% dins gènere 10,3% 11,3% 10,8%Residu -1,2 1,2recompte 22 59 81% dins gènere 10,3% 21,5% 16,6%Residu -13,4 13,4recompte 6 9 15% dins gènere 2,8% 3,3% 3,1%Residu -,6 ,6
214 275 489100% 100% 100%
Gènere
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
Totalment en desacord
En desacord
Tenint en compte el gènere podem veure algunes diferencies entre homes i dones. Més del
76% (44% totalment en desacord + 33% en desacord) dels homes consideren que
dominen els recursos tecnològics com l’ordinador o la pissarra digital, front al 64% de les
dones. Podem deduir que el gènere masculí afirma tenir uns coneixements més elevats
que les dones en quant a recursos tecnològics.
A més de tenir en compte el gènere, per tal de fer un anàlisi més complex també em
considerat altres variables que presentaven significació amb aquesta pregunta com edat, o
digitalització del professorat.
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50
anys De 51 a 55 anys 56 i més Total
recompte 12 82 35 22 6 157% dins edat 40,0% 33,1% 35,0% 29,7% 16,2% 32,1%Residu 2,4 2,4 2,9 -1,8 -5,9
recompte 10 97 42 20 14 183% dins edat 33,3% 39,1% 42,0% 27,0% 37,8% 37,4%Residu -1,2 4,2 4,6 -7,7 0,2recompte 5 31 2 11 4 53% dins edat 16,7% 12,5% 2,0% 14,9% 10,8% 10,8%Residu 1,7 4,1 -8,8 3,0 ,0recompte 2 35 17 16 11 81% dins edat 6,7% 14,1% 17,0% 21,6% 29,7% 16,6%Residu -3,0 -6,1 ,4 3,7 4,9
recompte 1 3 4 5 2 15% dins edat 3,3% 1,2% 4,0% 6,8% 5,4% 3,1%Residu ,1 -4,6 ,9 2,7 0,9
30 248 100 74 37 489100% 100% 100% 100% 100% 100%
EdatNo domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
Total
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
82
Tal i com observem a la taula a mesura que les franges d’edat van augmentant, la
tendència de la resposta es va modificant. Així, el professorat jove és el que presenta un
percentatge més alt de totalment en desacord en aquesta pregunta, considerant que són
els que més dominen els recursos tecnològics. Tant és així que prop de 3 quartes parts
dels joves professors de 22 a 30 anys afirmen dominar prou els recursos tecnològics. En
canvi, quan l’edat del professorat supera als 50 anys, poc més del 50% dels enquestats
considera que domina prou els recursos tecnològics. L’edat es una variable molt rellevant
ja que ens mostra que quan més grans són els professors menys dominen els recursos
tecnològics.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 20 130 5 155% dins digitalització professorat 0,0% 15,5% 41,8% 62,5% 32,2%Residu -10,6 -21,6 29,8 2,4recompte 5 42 132 2 181% dins digitalització professorat 15,2% 32,6% 42,4% 25,0% 37,6%Residu -7,4 -6,5 15,0 -1,0recompte 3 18 30 1 52% dins digitalització professorat 9,1% 14,0% 9,6% 12,5% 10,8%Residu -,6 4,1 -3,6 ,1recompte 21 40 18 0 79% dins digitalització professorat 63,6% 31,0% 5,8% 0,0% 16,4%Residu 15,6 18,8 -33,1 -1,3recompte 4 9 1 0 14% dins digitalització professorat 12,1% 7,0% 0,3% 0,0% 2,9%Residu 3,0 5,2 -8,1 -,2
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Digitalització professorat intervalsNo domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
Totalment d'acord
Total
La digitalització del professorat també és una variable que ens dóna molta informació
relacionada amb la idea que els professors tenen sobre si dominen o no els recursos
tecnològics. Veiem clarament com també hi ha una clara tendència sobre aquestes
variables; a mesura que augmenta la digitalització del professorat la tendència es a estar
desacord amb l’afirmació, donant per entès que són persones que dominen prou els
recursos digitals.
Més del 75% del professorat que té una digitalització baixa considera que no domina prou
els recursos digitals. A mesura que el grau de digitalització va augmentant, els
percentatges de persones que consideren que no dominen prou els recursos digitals va
disminuint considerablement.
En l’anàlisi d’aquest enunciat també tindrem en compte les assignatures impartides per
professorat.
83
Informàtica Llengües Tecnologia
Recompte 28 37 33% dins d'assignatures 58,3% 23,6% 42,9%Residu 12,6 -13,4 8,3Recompte 14 57 34% dins d'assignatures 29,2% 36,3% 44,2%Residu -4,0 -1,8 5,2Recompte 2 22 5% dins d'assignatures 4,2% 14,0% 6,5%Residu -3,2 5,0 -3,3Recompte 3 37 4% dins d'assignatures 6,3% 23,6% 5,2%Residu -5,0 11,0 -8,8Recompte 1 4 1% dins d'assignatures 2,1% 2,5% 1,3%Residu -,5 -,8 -1,4
48 157 77100% 100% 100%
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)
Total
El professorat que imparteix classes d’informàtica i tecnologia domina més els recursos
tecnològics que els professors/es que imparteixen llengües.
Altres variables com tipus de centre, classe social o província no s’han tingut en compte al
no presentar significació amb la pregunta.
M’imposen el material que he d’utilitzar a les classes
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 156 28,5% 31,9%
En desacord 151 27,6% 30,9%
Indiferent 97 17,7% 19,8%
D'acord 64 11,7% 13,1%
Totalment d'acord 21 3,8% 4,3%
Total 489 89,2% 100%
M’imposen el material que he d’utilitzar a les classes
Prop del 63% del professorat està en desacord o totalment en desacord amb la idea de
que els recursos digitals l’imposen el material que ha d’utilitzar a les classes. Però n’hi ha
un 17% dels enquestats que sí que consideren que l’imposen el material.
84
Home Dona Totalrecompte 73 83 156% dins gènere 34,1% 30,2% 31,9%Residu 4,7 -4,7recompte 55 96 151% dins gènere 25,7% 34,9% 30,9%Residu -11,1 11,1recompte 57 40 97% dins gènere 26,6% 14,5% 19,8%Residu 14,6 -14,6recompte 20 44 64% dins gènere 9,3% 16,0% 13,1%Residu -8,0 8,0recompte 9 12 21% dins gènere 4,2% 4,4% 4,3%Residu -,2 ,2
214 275 489100% 100% 100%
GènereM’imposen el material que he d’utilitzar a les classes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Tenint en compte la taula de gènere creuada amb “m’imposen el material que he d’utilitzar
a les classes”, observem que hi ha petites diferències entre homes i dones. Les dones
presenten un alt percentatge (65.1%) es estar en desacord o totalment en desacord amb la
pregunta, i els homes prop del 60%. Així, podem dir que el gènere no és una variable clau
que mostri diferències en aquesta pregunta.
Tenint en compte l’edat, tot i que és una variable amb significació, no mostra moltes
diferències clares atenent a aquesta pregunta.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 6 27 118 2 153% dins digitalització professorat 18,2% 20,9% 37,9% 25,0% 31,8%Residu -4,5 -14,0 19,1 -,5recompte 4 42 98 5 149% dins digitalització professorat 12,1% 32,6% 31,5% 62,5% 31,0%Residu -6,2 2,0 1,7 2,5recompte 10 29 56 1 96% dins digitalització professorat 30,3% 22,5% 18,0% 12,5% 20,0%Residu 3,4 3,3 -6,1 -,6recompte 12 25 26 0 63% dins digitalització professorat 36,4% 19,4% 8,4% 0,0% 13,1%Residu 7,7 8,1 -14,7 -1,0recompte 1 6 13 0 20% dins digitalització professorat 3,0% 4,7% 4,2% 0,0% 4,2%Residu -,4 ,6 ,1 -,3
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%Total
D'acord
Totalment d'acord
M’imposen el material que he d’utilitzar a les classesDigitalització_professorat_intervals
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
85
Clarament, la variable digitalització del professorat és molt interessant per esbrinar
diferències entre grups. Del professorat que té una digitalització baixa, prop del 40% dels
enquestats considera que els recursos digitals els imposen el material que han d’utilitzar, i
una part molt important (30%) es mostra indiferent sobre aquesta pregunta. Però a mesura
que la digitalització del professorat va augmentant, el percentatge de persones que esta en
desacord amb aquesta afirmació va augmentant. Així, podríem dir que aquell professorat
que te uns coneixements sobre els recursos digitals, no considera que l’imposin el material
que ha d’utilitzar a les classes, mentre que aquells que tenen un coneixement limitat o nul
tenen una idea preconcebuda de que els recursos l’imposen el material.
Tenint en compte les províncies, tot i ser una variable amb significació, observem que en
cadascuna d’elles més del 50% dels enquestats està en desacord o totalment en desacord
amb la pregunta. Lleida, tot i això, seria la província on la idea de que els recursos
tecnològics l’imposen utilitzar el material que ha d’utilitzar es més baixa.
Per acabar amb l’anàlisi d’aquesta pregunta, utilitzarem la variable tipologia del centre
Centre Públic Centre Privat/Concertat Total
recompte 116 40 156% dins tipologia centre 28,6% 47,6% 31,9%Residu -13,2 13,2recompte 136 15 151% dins tipologia centre 33,6% 17,9% 30,9%Residu 10,9 -10,9recompte 80 17 97% dins tipologia centre 19,8% 20,2% 19,8%Residu -,3 ,3recompte 52 12 64% dins tipologia centre 12,8% 14,3% 13,1%Residu -1,0 1,0recompte 21 0 21% dins tipologia centre 5,2% 0,0% 4,3%Residu 3,6 -3,6
405 84 489100% 100% 100%
Tipologia de centre
D'acord
Totalment d'acord
Total
M’imposen el material que he d’utilitzar a les classes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
Per tipologia de centres observem poques diferencies. Tot i que a primera vista sembla que
els professors que imparteixen classe a centres privats estiguin més en desacord amb
aquest enunciat, si tenim en compte el percentatge de totalment en desacord o en
desacord la diferència només és de 3 punts (62.2% en centres públics i 65.5% en centres
privats). Als centres públics, el 18% dels professors està d’acord amb que l’imposen el
material, vers al 14.3% del professorat del centre privat / concertat.
86
No SíRecompte 125 31 156% dins assignatures 30,3% 40,3% 31,9%Residu -6,4 6,4Recompte 126 25 151% dins assignatures 30,6% 32,5% 30,9%Residu -1,2 1,2Recompte 80 17 97% dins assignatures 19,4% 22,1% 19,8%Residu -1,7 1,7Recompte 61 3 64% dins assignatures 14,8% 3,9% 13,1%Residu 7,1 -7,1Recompte 20 1 21% dins assignatures 4,9% 1,3% 4,3%Residu 2,3 -2,3
412 77 489100% 100% 100%
TecnologiaTotal
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
M’imposen el material que he d’utilitzar a les classes
Els professors de tecnologia consideren que els recursos tecnològics no els imposen els
materials que han d’utilitzar
Classe social de l’alumnat, cursos on dóna classe son variables que no s’han tingut en
compte ja que no presentaven significació amb l’enunciat.
Fa més lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,…)
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 42 7,7% 8,6%
En desacord 90 16,4% 18,4%
Indiferent 120 21,9% 24,5%
D'acord 161 29,4% 32,9%
Totalment d'acord 76 13,9% 15,5%
Total 489 89,2% 100,0%
Fa més lent el ritme de la classe
Gairebé la meitat del professorat enquestat està d’acord o en totalment d’acord amb la
idea de que els recursos tecnològics fan més lent el ritme de la classe. És important
destacar l’alt percentatge de persones que es mostra indiferent davant d’aquesta
pregunta.
Per tal de poder aprofundir en aquesta pregunta utilitzarem les variables gènere,
digitalització del professorat, tipus de centre i cursos on dóna classe per poder tenir una
visió més clara de l’enunciat.
87
Home Dona Totalrecompte 20 22 42% dins gènere 9,3% 8,0% 8,6%Residu 1,6 -1,6recompte 50 40 90% dins gènere 23,4% 14,5% 18,4%Residu 10,6 -10,6recompte 57 63 120% dins gènere 26,6% 22,9% 24,5%Residu 4,5 -4,5recompte 62 99 161% dins gènere 29,0% 36,0% 32,9%Residu -8,5 8,5recompte 25 51 76% dins gènere 11,7% 18,5% 15,5%Residu -8,3 8,3
214 275 489100% 100% 100%
GènereFa més lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,…)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Les dones presenten un percentatge més alt en estar d’acord amb la idea de que els
recursos tecnològics fan més lent el ritme de classe (gairebé el 55% de les professores
tenen aquesta idea front al 40% dels homes).
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 4 35 2 41% dins digitalització professorat 0,0% 3,1% 11,3% 25,0% 8,5%Residu -2,8 -7,0 8,5 1,3recompte 3 20 62 4 89% dins digitalització professorat 9,1% 15,5% 19,9% 50,0% 18,5%Residu -3,1 -3,9 4,5 2,5recompte 4 31 83 1 119% dins digitalització professorat 12,1% 24,0% 26,7% 12,5% 24,7%Residu -4,2 -,9 6,1 -1,0recompte 15 46 98 0 159% dins digitalització professorat 45,5% 35,7% 31,5% 0,0% 33,1%Residu 4,1 3,4 -4,8 -2,6recompte 11 28 33 1 73% dins digitalització professorat 33,3% 21,7% 10,6% 12,5% 15,2%Residu 6,0 8,4 -14,2 -,2
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Digitalització_professorat_intervals
Total
Fa més lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,…)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Gairebé el 80% dels enquestats que tenen una digitalització baixa està d’acord o molt
d’acord amb que els recursos digitals fan més lent el ritme de la classe, però a mesura que
la digitalització del professorat va augmentant, aquest percentatge va disminuint. Tot i que
el percentatge d’estar d’acord amb aquest enunciat va baixant, es mostren percentatges
bastant elevats en tots els intervals de digitalització. Podríem concloure que tot i que la
digitalització del professorat és una variable molt significativa en aquest enunciat i que a
mesura que la digitalització del professorat va augmentant la idea de que els recursos fan
88
més lent el ritme de les classes perd força, hi ha un percentatge elevat del professorat de
tots els nivells que opina que els recursos provoquen pèrdua de temps.
Centre Públic Centre Privat/Concertat Total
recompte 33 9 42% dins tipologia centre 8,1% 10,7% 8,6%Residu -1,8 1,8recompte 69 21 90% dins tipologia centre 17,0% 25,0% 18,4%Residu -5,5 5,5recompte 94 26 120% dins tipologia centre 23,2% 31,0% 24,5%Residu -5,4 5,4recompte 140 21 161% dins tipologia centre 34,6% 25,0% 32,9%Residu 6,7 -6,7recompte 69 7 76% dins tipologia centre 17,0% 8,3% 15,5%Residu 6,1 -6,1
405 84 489100% 100% 100%
Tipologia de centre
Total
Fa més lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,…)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Més del 50% del professorat enquestat que dóna classe a centre públic considera que els
recursos digitals fan més lent el ritme de les classes, tot i que més d’un 30% del
professorat que imparteix classe a centre privat opina el mateix. Els percentatges
d’indiferència en ambdós casos són molt elevats. Si considerem les opinions en contra de
l’enunciat “ fa més lent el ritme de les classes” viem com són els centres privats els que
tenen un opinió més negativa.
Si considerem les classes on el professorat dóna classe, tot i ser una variable significativa,
no hi ha moltes diferències rellevants. En aquest anàlisi no em tingut en compte l’edat,
l’assignatura, província, classe social de l’alumnat al no presentar significació.
89
ENUNCIATS RELACIONATS AMB L’ALUMNAT
A l’enquesta també van incloure un seguit d’enunciats positius i negatius per conèixer
quina era l’opinió del professorat sobre els beneficis o desavantatges que l’ús de recursos
digitals pot aportar a l’alumnat.
Permet que l’alumnat participi activament a les classes
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 2 0,4% 0,4%
En desacord 63 11,5% 12,9%
Indiferent 157 28,6% 32,1%
D'acord 236 43,1% 48,3%
Totalment d'acord 31 5,7% 6,3%
Total 489 89,2% 100%
Permet que l'alumnat participi activament a les classes
Més del 50% del professorat enquestat considera que els recursos tecnològics permeten
que l’alumnat participi activament a les classes. És important no obviar l’alt percentatge de
persones que mostren una actitud indiferent respecte a l’enunciat.
Considerem que és important tenir en compte la variable digitalització del professorat per
fer un anàlisi més profund sobre aquest enunciat.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 1 0 0 1% dins digitalització professorat 0,0% 0,8% 0,0% 0,0% 0,2%Residu -,1 ,7 -,6 ,0recompte 12 22 26 1 61% dins digitalització professorat 36,4% 17,1% 8,4% 12,5% 12,7%Residu 7,8 5,6 -13,4 ,0recompte 14 40 97 2 153% dins digitalització professorat 42,4% 31,0% 31,2% 25,0% 31,8%Residu 3,5 -1,0 -1,9 -,5recompte 6 64 161 4 235% dins digitalització professorat 18,2% 49,6% 51,8% 50,0% 48,9%Residu -10,1 1,0 9,1 ,1recompte 1 2 27 1 31% dins digitalització professorat 3,0% 1,6% 8,7% 12,5% 6,4%Residu -1,1 -6,3 7,0 ,5
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Total
Digitalització professorat intervals Permet que l'alumnat participin activament a les classes
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
El professorat amb una digitalització baixa presenta percentatges més elevats en estar en
desacord amb aquest enunciat, possiblement, degut al desconeixement dels avantatges
que pot oferir els recursos tecnològics. A mesura que la digitalització del professorat va
augmentant, també augmenta el nivell d’estar d’acord amb la idea de que els recursos
digitals permeten que l’alumnat participi més activament a les classes. Així, un major
90
coneixement de les eines digitals es tradueix en una actitud més positiva en quant a la
idea de la participació dels nens a la classe.
Variables com edat, gènere, província, assignatura, cursos on imparteix classe o classe
social de l’alumnat no s’han tingut en compte degut a la seva poca significació.
Permet que l’alumnat participi activament en el seu procés d’aprenentatge
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 1 1,8% 2,0%
En desacord 34 6,2% 7,0%
Indiferent 131 23,9% 26,8%
D'acord 275 50,2% 56,4%
Totalment d'acord 47 8,6% 9,6%
Total 488 89,1% 100%
Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procés d’aprenentatge
El 66% dels enquestats està d’acord (56.4%) o molt d’acord (9.6%) en que gràcies als
recursos tecnològics, l’alumnat participa més activament en el seu procés d’aprenentatge.
Em de tenir en compte que una de les claus dels recursos digitals és que l’alumnat pot
tenir a l’abast una gran font d’informació on el professorat ha d’ajudar a treure’n profit.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 1 0 0 1% dins digitalització professorat 0,0% 0,8% 0,0% 0,0% 0,2%Residu -,1 ,7 -,6 ,0recompte 6 8 16 0 30% dins digitalització professorat 18,2% 6,2% 5,2% 0,0% 6,3%Residu 3,9 -,1 -3,4 -,5recompte 15 40 71 3 129% dins digitalització professorat 45,5% 31,0% 22,9% 37,5% 26,9%Residu 6,1 5,3 -12,3 ,9recompte 11 76 181 5 273% dins digitalització professorat 33,3% 58,9% 58,4% 62,5% 56,9%Residu -7,8 2,6 4,7 ,5recompte 1 4 42 0 47% dins digitalització professorat 3,0% 3,1% 13,5% 0,0% 9,8%Residu -2,2 -8,6 11,6 -,8
33 129 310 8 480
100% 100% 100% 100% 100%
Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procés d’aprenentatge
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Digitalització professorat intervals
També hem considerat la variable digitalització del professorat. Com observem a la taula el
professorat que te una digitalització baixa són les persones que estan més en desacord
amb aquesta afirmació, considerant així que permetre a l’alumnat que participi en el seu
procés d’aprenentatge no és un dels punts claus dels recursos tecnològics. Com més
augmenta el nivell de digitalització del professorat més creuen que els recursos digitals
91
permeten a l’alumnat participar en el seu procés d’aprenentatge. La digitalització alta és el
grup que mostra percentatges més alts d’estar d’acord o totalment d’acord (72%).
No SíRecompte 1 0 1% dins assignatura 0,3% 0,0% 0,2%Residu ,3 -,3Recompte 23 11 34% dins assignatura 6,9% 7,0% 7,0%Residu -,1 ,1Recompte 71 60 131% dins assignatura 21,5% 38,2% 26,8%Residu -17,9 17,9Recompte 202 73 275% dins assignatura 61,0% 46,5% 56,4%Residu 15,5 -15,5Recompte 34 13 47% dins assignatura 10,3% 8,3% 9,6%Residu 2,1 -2,1
331 157 488100% 100% 100%
Totalment d'acord
Total
LlengüesTotal
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Permet que l'alumnat participin activament en el seu propi procés d’aprenentatge
El professorat que imparteix classes de llengües considera que els recursos digitals no
permeten que l’alumnat participi activament en el seu propi procés d’aprenentatge.
Variables com edat, gènere, província, cursos on imparteix classe o classe social de
l’alumnat no s’han tingut en compte degut a la seva poca significació.
Ofereix autonomia a l’alumnat (autocorrecció, exercicis complementaris, recerca d’informació...)
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 5 0,9% 1,0%
En desacord 25 4,6% 5,1%
Indiferent 63 11,5% 12,9%
D'acord 325 59,3% 66,5%
Totalment d'acord 71 13,0% 14,5%
Total 489 89,2% 100%
Ofereix autonomia a l'alumnat
El 81% dels enquestats considera que està d’acord o totalment d’acord amb el fet de que
els recursos tecnològics ofereixen autonomia a l’alumnat. Així, més de tres quartes parts
del professorat creu que el fet d’utilitzar ordinadors portàtils augmenta l’autonomia.
Tot i que aquesta variable presenta significació amb el total de cursos on imparteix classe i
l’assignatura de naturals, no hi ha diferències rellevants.
92
L'alumnat pot tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 1 0,2% 0,2%
En desacord 14 2,6% 2,9%
Indiferent 42 7,7% 8,6%
D'acord 295 53,8% 60,3%
Totalment d'acord 137 25,0% 28,0%
Total 489 89,2% 100%
L'alumnat pot tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Gairebé el 90% del professorat enquestats està d’acord o molt d’acord amb la idea de que
l’alumnat, gràcies als recursos digitals, pot tenir una gran quantitat d’informació al seu
abast amb un sol click. Aquest resultat és contundent i dóna la evidència de que els
recursos digitals són una eina per entrar en un món d’informació.
Per intentar esbrinar si hi ha diferències em utilitzat variables com la digitalització del
professorat, classe social de l’alumnat, província i cursos on el professor imparteix classe,
significatives amb l’enunciat. Si considerem la província, tot i no trobar moltes diferències
importants, ja que en totes les províncies més del 80% del professorat està d’acord amb
l’afirmació, observem que Barcelona és la província que presenta un nivell de percentatge
més alt en quant a indiferència.
Els cursos on dóna classe el professorat, tot i ser una variable amb significació, no hi ha
grans diferències significatives. En la totalitat dels cursos el percentatge d’estar d’acord o
totalment d’acord supera el 80%.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 0 1 0 1% dins digitalització professorat 0,0% 0,0% 0,3% 0,0% 0,2%Residu -,1 -,3 ,4 ,0recompte 0 6 8 0 14% dins digitalització professorat 0,0% 4,7% 2,6% 0,0% 2,9%Residu -1,0 2,2 -1,1 -,2recompte 11 10 20 0 41% dins digitalització professorat 33,3% 7,8% 6,4% 0,0% 8,5%Residu 8,2 -1,0 -6,5 -,7recompte 19 89 176 5 289% dins digitalització professorat 57,6% 69,0% 56,6% 62,5% 60,1%Residu -,8 11,5 -10,9 ,2recompte 3 24 106 3 136% dins digitalització professorat 9,1% 18,6% 34,1% 37,5% 28,3%Residu -6,3 -12,5 18,1 ,7
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
L'alumnat pot tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Digitalització professorat intervals
93
A mesura que la digitalització del professorat augmenta, la idea de que l’alumnat pot tenir
molta informació al seu abast agafa més importància. S’ha de tenir en compte, però, que
en tots els nivell hi ha una clara tendència en estar d’acord amb l’enunciat, ja que més del
60% del professorat de tots els graus de digitalització està d’acord o totalment d’acord.
Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta Totalrecompte 0 0 1 0 1% dins classe social alumnat 0,0% 0,0% 0,9% 0,0% 0,2%Residu -,1 -,7 ,8 ,0recompte 2 10 2 0 14% dins classe social alumnat 5,6% 3,0% 1,8% 0,0% 2,9%Residu 1,0 ,4 -1,3 -,1recompte 8 21 13 0 42% dins classe social alumnat 22,2% 6,2% 11,4% 0,0% 8,6%Residu 4,9 -7,9 3,2 -,2recompte 16 212 67 0 295% dins classe social alumnat 44,4% 62,9% 58,8% 0,0% 60,3%Residu -5,7 8,7 -1,8 -1,2recompte 10 94 31 2 137% dins classe social alumnat 27,8% 27,9% 27,2% 100,0% 28,0%Residu -,1 -,4 -,9 1,4
36 337 114 2 489100% 100% 100% 100% 100%
Total
L'alumnat pot tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Classe social alumnat
Si considerem la classe social de l’alumnat podem veure a través de la taula que el
professorat que imparteix classe en un centre on els alumnes són de classe social baixa,
mostra un percentatge més petit d’estar d’acord o totalment d’acord amb la idea de que
l’alumnat pot tenir molta informació al seu abast. Tot i així, el percentatge d’acord o
totalment d’acord de tots els nivells de classe social és superior al 70%.
Facilita la comprensió de l'alumnat
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 5 0,9% 1,0%
En desacord 25 4,6% 5,1%
Indiferent 115 21,0% 23,5%
D'acord 269 49,1% 55,0%
Totalment d'acord 75 13,7% 15,3%
Total 489 89,2% 100%
Facilita la comprensió de l'alumnat
El 70% del professorat considera que els recursos digitals faciliten la comprensió de
l’alumnat. Aquesta idea pot ser conseqüència del fet de que les pissarres digitals mostren
d’una manera més il·lustrativa la matèria que s’està donant a classe, així com altres eines
que ajuden a la comprensió.
94
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 2 3 0 0 5% dins digitalització professorat 6,1% 2,3% 0,0% 0,0% 1,0%Residu 1,7 1,7 -3,2 -,1recompte 2 5 16 1 24% dins digitalització professorat 6,1% 3,9% 5,1% 12,5% 5,0%Residu ,4 -1,4 ,5 ,6recompte 12 41 56 1 110% dins digitalització professorat 36,4% 31,8% 18,0% 12,5% 22,9%Residu 4,5 11,5 -15,1 -,8recompte 16 69 178 4 267% dins digitalització professorat 48,5% 53,5% 57,2% 50,0% 55,5%Residu -2,3 -2,6 5,4 -,4recompte 1 11 61 2 75% dins digitalització professorat 3,0% 8,5% 19,6% 25,0% 15,6%Residu -4,1 -9,1 12,5 ,8
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Digitalització professorat intervals
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Facilita la comprensió de l'alumnat
El professorat que mostra una digitalització alta presenta uns nivells d’estar d’acord o
totalment d’acord més elevats (77%) que la resta de nivells. A mesura que la digitalització
del professorat va disminuint, també ho fa el grau d’acord en que els recursos faciliten la
comprensió de l’alumnat.
Ciències Socials i
Ciutadaniallengües tecnologia
Recompte 1 1 0% dins d'assignatura 1,4% 0,6% 0,0%Residu ,3 -,6 -,8
Recompte 2 14 3% dins d'assignatura 2,9% 8,9% 3,9%Residu -1,6 6,0 -,9
Recompte 8 53 10% dins d'assignatura 11,4% 33,8% 13,0%Residu -8,5 16,1 -8,1Recompte 51 70 45% dins d'assignatura 72,9% 44,6% 58,4%Residu 12,5 -16,4 2,6Recompte 8 19 19% dins d'assignatura 11,4% 12,1% 24,7%Residu -2,7 -5,1 7,2
70 157 77100% 100% 100%
Totalment d'acord
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Total
Facilita la comprensió de l'alumnat
Els professors de tecnologia són els que més consideren que els recursos digitals faciliten
la comprensió de l’alumnat, mentre que el docent que imparteix classe de llengües te una
actitud més negativa.
Variables com edat, gènere, província, cursos on imparteix classe o classe social de
l’alumnat no s’han tingut en compte degut a la seva poca significació.
95
Fa les classes més dinàmiques per l'alumnat
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 1 0,2% 0,2%
En desacord 21 3,8% 4,3%
Indiferent 65 11,9% 13,3%
D'acord 322 58,8% 65,8%
Totalment d'acord 80 14,6% 16,4%
Total 489 89,2% 100%
Fa les classes més dinàmiques per l'alumnat
Més del 82% dels enquestats creu que els recursos digitals fan les classes més
dinàmiques. Em de tenir en compte que els recursos digitals utilitzats als centres educatius
estan formats per la pissarra digitals, els canons, els ordinadors portàtils...eines que deixen
rere seu al clàssic llibre de paper que feia les classes tan avorrides...
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 1 0 0 0 1% dins digitalització professorat 3,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,2%Residu ,9 -,3 -,6 ,0recompte 3 7 9 1 20% dins digitalització professorat 9,1% 5,4% 2,9% 12,5% 4,2%Residu 1,6 1,6 -3,9 ,7recompte 10 20 32 1 63% dins digitalització professorat 30,3% 15,5% 10,3% 12,5% 13,1%Residu 5,7 3,1 -8,7 ,0recompte 16 93 205 4 318% dins digitalització professorat 48,5% 72,1% 65,9% 50,0% 66,1%Residu -5,8 7,7 -,6 -1,3recompte 3 9 65 2 79% dins digitalització professorat 9,1% 7,0% 20,9% 25,0% 16,4%Residu -2,4 -12,2 13,9 ,7
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Fa les classes més dinàmiques per l'alumnatDigitalització professorat intervals
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Com ve passant, la variable digitalització del professorat és una variable molt determinant
sobre l’actitud del professorat front les eines digitals. En aquest cas, també observem com
a mesura que la digitalització del professorat va augmentant, també ho fa el nivell d’estar
d’acord o totalment d’acord amb la idea de la dinamització de les classes. Així, aquells
professors que tenen coneixements digitals i utilitzen aquest mecanismes consideren que
les classes són dinàmiques. Es possible que una bona part d’aquells que diuen estar en
desacord amb aquesta afirmació formin part del grup de professors que encara no utilitzen
o no volen utilitzar aquestes eines.
96
Centre Públic Centre Privat/Concertat Total
recompte 0 1 1% dins tipologia del centre 0,0% 1,2% 0,2%Residu -,8 ,8recompte 19 2 21% dins tipologia del centre 4,7% 2,4% 4,3%Residu 1,6 -1,6recompte 58 7 65% dins tipologia del centre 14,3% 8,3% 13,3%Residu 4,2 -4,2recompte 269 53 322% dins tipologia del centre 66,4% 63,1% 65,8%Residu 2,3 -2,3recompte 59 21 80% dins tipologia del centre 14,6% 25,0% 16,4%Residu -7,3 7,3
405 84 489100% 100% 100%
Fa les classes més dinàmiques per l'alumnat
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Tipologia de centre
En aquesta taula observem que tot i que els percentatges que presenten els centres públic
o privats són molt semblants, el 88% dels professors que donen classe als centres
privats/concertats estan d’acord o totalment d’acord amb aquesta afirmació front al 81%
del professorat de centre públic. També el percentatge d’indiferència és més important en
centres públics.
Variables com edat, gènere, província, assignatura, cursos on imparteix classe o classe
social de l’alumnat no s’han tingut en compte degut a la seva poca significació.
Els recursos digitals tenen conseqüències positives en els resultats acadèmics de
l'alumnat
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 12 2,2% 2,5%
En desacord 41 7,5% 8,4%
Indiferent 237 43,2% 48,5%
D'acord 172 31,4% 35,2%
Totalment d'acord 27 4,9% 5,5%
Total 489 89,2% 100%
Els recursos digitals tenen conseqüències positives en els resultats acadèmics de l'alumnat
En aquesta taula és molt important remarcar l’alta indiferència que mostra aquest
enunciat. Gairebé la meitat dels enquestats mostra una actitud indiferent. Aquest resultat
pot ser degut al fet de que com és un sistema molt nou encara el professorat i la comunitat
educativa en general no sap els resultats i/o conseqüències que els recursos digitals
poden aportar a la formació de l’alumnat.
97
En aquest enunciat utilitzarem la variable digitalització del professorat per tenir una idea
més exhaustiva. Altres variables com gènere, edat, assignatures que imparteix o classe
social de l’alumnat no s’han tingut en compte degut a la no significació.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 3 3 5 0 11% dins digitalització professorat 9,1% 2,3% 1,6% 0,0% 2,3%Residu 2,2 ,0 -2,1 -,2recompte 8 19 12 1 40% dins digitalització professorat 24,2% 14,7% 3,9% 12,5% 8,3%Residu 5,3 8,3 -13,9 ,3recompte 16 72 140 4 232% dins digitalització professorat 48,5% 55,8% 45,0% 50,0% 48,2%Residu ,1 9,8 -10,0 ,1recompte 6 31 132 2 171% dins digitalització professorat 18,2% 24,0% 42,4% 25,0% 35,6%Residu -5,7 -14,9 21,4 -,8recompte 0 4 22 1 27% dins digitalització professorat 0,0% 3,1% 7,1% 12,5% 5,6%Residu -1,9 -3,2 4,5 ,6
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Els recursos digitals tenen conseqüències positives en els resultats acadèmics de l'alumnat
Digitalització professorat intervals
Els percentatges més alts en tots els nivells de digitalització es troben en la indiferència,
arribant o superant el 50%. Tot i així, el professorat d’una digitalització alta mostra una
actitud més positiva cap al fet de que els recursos digitals tenen conseqüències positives
en els resultats acadèmics, tot i que no arriba al 50%.
Augmenta la interacció professor - alumne
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 20 3,7% 4,1%
En desacord 88 16,1% 18,0%
Indiferent 194 35,4% 39,7%
D'acord 155 28,3% 31,7%
Totalment d'acord 32 5,8% 6,5%
Total 489 89,2% 100%
Augmenta la interacció professor-alumne
Només un 38% del professorat enquestat està d’acord o molt d’acord amb que els
recursos digitals augmenten la interacció professor - alumnat, i gairebé un 40% ho
considera indiferent.
Digitalització del professorat, edat o total cursos on dóna classe són variables que tenen
significació amb l’enunciat. D’altres com gènere, assignatures, província o tipus de centre
no s’han tingut en compte al no mostrar significació.
98
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 5 7 5 0 17% dins digitalització professorat 15,2% 5,4% 1,6% 0,0% 3,5%Residu 3,8 2,4 -6,0 -,3recompte 13 29 43 1 86% dins digitalització professorat 39,4% 22,5% 13,8% 12,5% 17,9%Residu 7,1 5,9 -12,6 -,4recompte 12 59 120 0 191% dins digitalització professorat 36,4% 45,7% 38,6% 0,0% 39,7%Residu -1,1 7,8 -3,5 -3,2recompte 3 31 117 4 155% dins digitalització professorat 9,1% 24,0% 37,6% 50,0% 32,2%Residu -7,6 -10,6 16,8 1,4recompte 0 3 26 3 32% dins digitalització professorat 0,0% 2,3% 8,4% 37,5% 6,7%Residu -2,2 -5,6 5,3 2,5
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%Total
Totalment d'acord
Augmenta la interacció professor-alumneDigitalització professorat intervals
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Tot i que el nivell d’acord o totalment d’acord del professorat enquestat no és molt elevat,
podem afirmar que com més gran és la digitalització del professorat més favorable és la
seva opinió sobre la idea de que augmenta la interacció professor. Només un 9% del
professorat de digitalització baixa està a favor d’aquest enunciat front al 87.5% del
professorat de digitalització molt alta.
un curs dos cursos tres cursos quatre cursos cinc cursos Totalrecompte 3 12 2 3 0 20% dins cursos on imparteix classes 1,9% 5,8% 2,8% 5,7% 0,0% 4,1%Residu -1,2 4,9 -1,1 -2,0 -,5recompte 27 33 22 5 1 88% dins cursos on imparteix classes 17,3% 15,9% 30,6% 9,4% 100,0% 18,0%Residu 5,6 3,4 -13,0 1,7 2,3recompte 66 84 26 18 0 194% dins cursos on imparteix classes 42,3% 40,6% 36,1% 34,0% 0,0% 39,7%Residu 1,1 -1,4 10,3 -4,4 -5,7recompte 54 59 19 23 0 155% dins cursos on imparteix classes 34,6% 28,5% 26,4% 43,4% 0,0% 31,7%Residu -5,5 -5,6 1,3 5,5 4,3recompte 6 19 3 4 0 32% dins cursos on imparteix classes 3,8% 9,2% 4,2% 7,5% 0,0% 6,5%Residu ,0 -1,2 2,5 -,8 -,4
156 207 72 53 1 489100% 100% 100% 100% 100% 100%
Augmenta la interacció professor-alumne
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Total de cursos on imparteix classes
Aquells professors que donen classe a quatre cursos diferents de l’ESO tenen una actitud
més positiva que la resta amb la idea de que els recursos digitals augmenten la interacció
professor. Tot i així, no trobem una relació lineal amb l’enunciat “augmenta la interacció
professor” amb la variable total de cursos on dóna classe, ja que a mesura que el professor
dóna classe a menys cursos la seva idea de que els recursos digitals augmenten la
interacció professor - alumne no de decreix gradualment.
99
De 22 a 30 anys De 31 a 45 anys De 46 a 50 anys De 51 a 55
anys 56 i més Total
recompte 0 15 3 1 1 20% dins edat 0,0% 6,0% 3,0% 1,4% 2,7% 4,1%Residu -3,4 3,5 -,9 ,8 ,0recompte 11 48 5 15 9 88% dins edat 36,7% 19,4% 5,0% 20,3% 24,3% 18,0%Residu -1,1 -4,3 9,0 -4,5 ,8recompte 13 97 50 25 9 194% dins edat 43,3% 39,1% 50,0% 33,8% 24,3% 39,7%Residu 4,1 1,9 -2,6 -3,0 -,4recompte 4 73 33 29 16 155% dins edat 13,3% 29,4% 33,0% 39,2% 43,2% 31,7%Residu 4,6 -6,6 -3,8 6,2 -,3recompte 2 15 9 4 2 32% dins edat 6,7% 6,0% 9,0% 5,4% 5,4% 6,5%Residu -4,2 5,5 -1,7 ,5 -,1
30 248 100 74 37 489100% 100% 100% 100% 100% 100%
Edat
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Augmenta la interacció professor-alumne
El professorat de 56 anys o més és aquell que està més d’acord amb el fet de que els
recursos digitals augmenten la interacció entre el professorat i l’alumnat. Contràriament, a
mesura que l’edat del professor/a va disminuint, també ho fa el seu grau d’estar d’acord o
totalment d’acord sobre l’enunciat d’augmentar la interacció de professor- alumne. Així,
podríem dir que el professorat més jovent, tot i semblar més propens a tenir una actitud
més positiva cap als recursos digitals, considera que els recursos no augmenten la
interacció professor/a- alumne/a.
Variables com gènere, província, assignatura o classe social de l’alumnat no s’han tingut
en compte degut a la seva poca significació.
L'alumnat es distreu fàcilment
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 11 2,0% 2,2%
En desacord 133 24,3% 27,2%
Indiferent 128 23,4% 26,2%
D'acord 167 30,5% 34,2%
Totalment d'acord 50 9,1% 10,2%
Total 489 89,2% 100%
L'alumnat es distreuen fàcilment
Aquest enunciat no mostra uns resultats molt clarificadors. Gairebé el 30% del professorat
enquestat creu que amb aquests recursos l’alumne/a no es distreu fàcilment, mentre que
el 44% està d’acord amb la idea de que els recursos provoquen que l’alumnat es distregui.
És important destacar també l’elevat grau d'indiferència.
100
Així, per tal de tenir una visió més clara sobre quin és el perfil del professorat que està
d’acord o en desacord amb aquesta afirmació utilitzarem variables que han mostrat
significació com digitalització del professorat i província.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 2 8 1 11% dins digitalització professorat 0,0% 1,6% 2,6% 12,5% 2,3%Residu -,8 -1,0 ,9 ,8recompte 6 22 100 4 132% dins digitalització professorat 18,2% 17,1% 32,2% 50,0% 27,4%Residu -3,1 -13,4 14,7 1,8recompte 7 34 84 1 126% dins digitalització professorat 21,2% 26,4% 27,0% 12,5% 26,2%Residu -1,6 ,2 2,5 -1,1recompte 18 53 92 1 164% dins digitalització professorat 54,5% 41,1% 29,6% 12,5% 34,1%Residu 6,7 9,0 -14,0 -1,7recompte 2 18 27 1 48% dins digitalització professorat 6,1% 14,0% 8,7% 12,5% 10,0%Residu -1,3 5,1 -4,0 ,2
33 129 311 8 481100% 100% 100% 100% 100%
Digitalització professorat intervalsL'alumnat es distreuen fàcilment
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
A mesura que el nivell de digitalització del professorat va baixant, més augmenta el grau
d’estar d’acord amb el fet de que els recursos digitals faciliten la distracció de l’alumnat.
Aquesta idea pot estar condicionada per una informació errònia de fonts secundaries ja
que el professor de baixa digitalització utilitza els recursos digitals de manera esporàdica o
mai i no coneix les conseqüències que els seu ús pot reportar.
Barcelona Girona Tarragona Lleida Totalrecompte 8 1 0 2 11% dins província 3,3% 1,1% 0,0% 3,0% 2,2%Residu 2,5 -1,0 -2,0 ,5recompte 70 23 17 23 133% dins província 28,7% 25,6% 19,1% 34,8% 27,2%Residu 3,6 -1,5 -7,2 5,0recompte 75 20 21 12 128% dins província 30,7% 22,2% 23,6% 18,2% 26,2%Residu 11,1 -3,6 -2,3 -5,3recompte 66 40 37 24 167% dins província 27,0% 44,4% 41,6% 36,4% 34,2%Residu -17,3 9,3 6,6 1,5recompte 25 6 14 5 50% dins província 10,2% 6,7% 15,7% 7,6% 10,2%Residu ,1 -3,2 4,9 -1,7
244 90 89 66 489100% 100% 100% 100% 100%
Provincia
Total
L'alumnat es distreuen fàcilment
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Es important destacar que no hi ha moltes diferències significatives entre províncies, ja que
totes segueixen la mateixa tendència, però de totes maneres Barcelona és la província que
més en desacord està amb la idea de que l’alumnat es distreu fàcilment amb els recursos
digitals.
101
No Sí
Recompte 6 5 11% dins assignatura 1,8% 3,2% 2,2%Residuo -1,5 1,5Recompte 103 30 133% dins assignatura 31,0% 19,1% 27,2%Residuo 12,7 -12,7Recompte 90 38 128% dins assignatura 27,1% 24,2% 26,2%Residuo 3,1 -3,1Recompte 100 67 167% dins assignatura 30,1% 42,7% 34,2%Residuo -13,4 13,4Recompte 33 17 50% dins assignatura 9,9% 10,8% 10,2%Residuo -,9 ,9
332 157 489100% 100% 100%
Llengües
Total
Totalment d'acord
L'alumnat es distreuen fàcilment
Total
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Els professors de llengües estan d’acord amb l’enunciat de que l’alumnat es distreu més
fàcilment.
Variables com gènere, edat o classe social de l’alumnat no s’han tingut en compte degut a
la seva poca significació.
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 19 3,5% 3,9%
En desacord 157 26,7% 32,1%
Indiferent 92 16,8% 18,8%
D'acord 189 34,5% 38,7%
Totalment d'acord 32 5,8% 6,5%
Total 489 89,2% 100%
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)
Un 45% del professorat enquestat creu que si que hi ha alumant que no domina prou els
recursos tecnològics sent un problema a l’hora d’impartir la classe. Però, un 36% dels
enquestats considera que al centre educatiu on ell imparteix classe no hi ha alumnes o n’hi
ha molts pocs que no dominin els recursos digitals.
Serà important conèixer la classe social de l’alumnat i la tipologia del centre on els
professors imparteixen classe per saber si són factors claus.
102
Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta Alta Totalrecompte 0 10 8 1 19% dins classe social alumnat 0,0% 3,0% 7,0% 50,0% 3,9%Residu -1,4 -3,1 3,6 ,9recompte 9 108 40 0 157% dins classe social alumnat 25,0% 32,0% 35,1% 0,0% 32,1%Residu -2,6 -,2 3,4 -,6recompte 9 64 18 1 92% dins classe social alumnat 25,0% 19,0% 15,8% 50,0% 18,8%Residu 2,2 ,6 -3,4 ,6recompte 14 135 40 0 189% dins classe social alumnat 38,9% 40,1% 35,1% 0,0% 38,7%Residu ,1 4,7 -4,1 -,8recompte 4 20 8 0 32% dins classe social alumnat 11,1% 5,9% 7,0% 0,0% 6,5%Residu 1,6 -2,1 ,5 -,1
36 337 114 2 489100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Classe social alumnat
Total
Aquells professors/es que donen classe a centres on l’alumnat és de classe social baixa
son els que més consideren que hi ha alumnat que no domina prou els recursos digitals. A
mesura que la classe social de l’alumnat va creixent, el grau d’acord del professorat sobre
que hi hagi alumnes que no dominen prou els recursos digitals va disminuint. L’accés a
Internet, tenir ordinadors personals a la llar o altres eines electròniques pot ser rellevant
perquè el nen domini els recursos digitals a l’escola.
Centre Públic Centre Privat/Concertat Total
recompte 10 9 19% dins tipologia de centre 2,5% 10,7% 3,9%Residu -5,7 5,7recompte 123 34 157% dins tipologia de centre 30,4% 40,5% 32,1%Residu -7,0 7,0recompte 76 16 92% dins tipologia de centre 18,8% 19,0% 18,8%Residu -,2 ,2recompte 167 22 189% dins tipologia de centre 41,2% 26,2% 38,7%Residu 10,5 -10,5recompte 29 3 32% dins tipologia de centre 7,2% 3,6% 6,5%Residu 2,5 -2,5
405 84 489100,0% 100,0% 100,0%
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
Total
Tipologia de centre
D'acord
Totalment d'acord
Si considerem la tipologia del centre on el professor imparteix classe observem la mateixa
línea que amb la variable classe social de l’alumnat, ja que entre elles hi ha una relació de
significació. Així, els professors que imparteixen classe a centres públics estan més d’acord
(48.4%) amb la idea de que hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics,
103
mentre que el percentatge del professorat que dona classe a centres privats / concertats
que pensa igual no arriba al 30%.
Barcelona Girona Tarragona Lleida Totalrecompte 16 1 1 1 19% dins província 6,6% 1,1% 1,1% 1,5% 3,9%Residu 6,5 -2,5 -2,5 -1,6recompte 83 26 20 28 157% dins província 34,0% 28,9% 22,5% 42,4% 32,1%Residu 4,7 -2,9 -8,6 6,8recompte 43 20 20 9 92% dins província 17,6% 22,2% 22,5% 13,6% 18,8%Residu -2,9 3,1 3,3 -3,4recompte 85 37 44 23 189% dins província 34,8% 41,1% 49,4% 34,8% 38,7%Residu -9,3 2,2 9,6 -2,5recompte 17 6 4 5 32% dins província 7,0% 6,7% 4,5% 7,6% 6,5%Residu 1,0 ,1 -1,8 ,7
244 90 89 66 489100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Provincia
Total
Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Tarragona i Girona són les províncies on més del 50% del professorat enquestat considera
que hi ha alumnes que no dominen prou els recursos digitals, mentre que el professorat
que dóna classe a Barcelona i Lleida són els que més en desacord estan amb aquesta
idea.
Variables com gènere, edat, assignatura o classe social de l’alumnat no s’han tingut en
compte degut a la seva poca significació.
104
El treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l'alumnat
Frequència Percentatge Percentatge vàlidTotalment en desacord 20 3,7% 4,1%
En desacord 122 22,3% 24,9%
Indiferent 162 29,6% 33,1%
D'acord 142 25,9% 29,0%
Totalment d'acord 43 7,8% 8,8%
Total 489 89,2% 100%
El treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l'alumnat
El 37% dels enquestats està d’acord o totalment d’acord amb la idea de que el treball amb
ordinador afavoreix l’individualisme de l’alumnat, i el 29% està en desacord. No observem
moltes diferències clares en aquest enunciat.
Digitalització baixa
Digitalització mitjana
Digitalització alta
Digitalització molt alta Total
recompte 0 4 15 1 20% dins digitalització professorat 0,0% 3,1% 4,8% 12,5% 4,2%Residu -1,4 -1,4 2,1 ,7recompte 4 21 93 3 121% dins digitalització professorat 12,1% 16,3% 29,9% 37,5% 25,2%Residu -4,3 -11,5 14,8 1,0recompte 8 50 100 1 159% dins digitalització professorat 24,2% 38,8% 32,2% 12,5% 33,1%Residu -2,9 7,4 -2,8 -1,6recompte 14 44 78 3 139% dins digitalització professorat 42,4% 34,1% 25,1% 37,5% 28,9%Residu 4,5 6,7 -11,9 ,7recompte 7 10 25 0 42% dins digitalització professorat 21,2% 7,8% 8,0% 0,0% 8,7%Residu 4,1 -1,3 -2,2 -,7
33 129 311 8 481100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Digitalització professorat intervalsEl treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l'alumnat
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Total
Tot i que no hi moltes diferències que aclareixin aquest enunciat, la digitalització del
professorat ens pot donar una idea. El professorat amb una digitalització baixa està més
d’acord o totalment d’acord (63.6%) que els que tenen una digitalització alta (33%). Així, de
nou, aquells professors que tenen una actitud més positiva cap a la digitalització son els
que menys creuen que els recursos digitals afavoreixin l’individualisme de l’alumnat.
Tot i que l’edat presentava significació amb l’enunciat “El treball amb ordinadors afavoreix
l’individualisme de l'alumnat”, no hi ha diferències importants entre edats.
105
Home Dona Totalrecompte 12 8 20% dins gènere 5,6% 2,9% 4,1%Residu 3,2 -3,2recompte 66 56 122% dins gènere 30,8% 20,4% 24,9%Residu 12,6 -12,6recompte 76 86 162% dins gènere 35,5% 31,3% 33,1%Residu 5,1 -5,1recompte 45 97 142% dins gènere 21,0% 35,3% 29,0%Residu -17,1 17,1recompte 15 28 43% dins gènere 7,0% 10,2% 8,8%Residu -3,8 3,8
214 275 489100,0% 100,0% 100,0%
D'acord
Totalment d'acord
Total
El treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l'alumnat
Totalment en desacord
En desacord
Indiferent
Gènere
Les dones són les que més d’acord o totalment d’acord (45%) estan amb la idea de que el
treball amb ordinador afavoreix l’individualisme de l’alumnat, tot i no ser el gènere amb un
menor nivell de digitalització.
Llengües Religió
Reccmpte 4 0% dins assignatures 2,5% 0,0%Residu -2,4 -,5Reccmpte 25 2% dins assignatures 15,9% 16,7%Residu -14,2 -1,0Reccmpte 60 2% dins assignatures 38,2% 16,7%Residu 8,0 -2,0Reccmpte 54 3% dins assignatures 34,4% 25,0%Residu 8,4 -,5Reccmpte 14 5% dins assignatures 8,9% 41,7%Residu ,2 3,9
157 12100,0% 100,0%Total
Indiferent
D'acord
Totalment d'acord
Totalment en desacord
En desacord
El treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l'alumnat
Els professorat que imparteix classes de llengües i religió considera que el treball amb
ordinador afavoreix l’ individualisme de l’alumnat.
Variables com província, tipus de centre o classe social de l’alumnat no s’han tingut en
compte degut a la seva poca significació.
106
CONCLUSIONS
DOMINI RECURSOS DIGITALS
A partir de la resposta de dos enunciats que hem realitzat, un sobre el professorat i l’altre
sobre l’alumnat, deduirem la preparació que tenen els alumnes/as i professors/es per
afrontar aquest canvi metodològic.
Si agafem l’enunciat “No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector)”
podrem determinar quin és el percentatge del professorat que està preparat per afrontar el
canvi o aquell que encara s’ha de preparar. Així, un cop analitzat les taules, observem que
gairebé el 70% dels enquestats afirma dominar els recursos (PC, pissarres digitals,
canons...). Però un fet molt important és que el 20% afirma no dominar-los. Per edat, són
els professors/es més joves el grup d’edat que afirma tenir un domini dels recursos més
elevats, donat, possiblement, per la seva convivència amb eines digitals des de que eren
petits. També a mesura que la digitalització del professor/a és més gran, també ho és el
seu domini dels recursos.
“Hi ha alumnat que no domina prou els recursos tecnològics (PC)” és el segon enunciat
que utilitzarem per conèixer la preparació de l’alumnat per afrontar aquest canvi
metodològic. Gairebé el 50% del professorat enquestat considera que l’alumnat no domina
prou els recursos tecnològics. Aquesta xifra és una mica alarmant ja que els alumnes
s’hauran d’afrontar a la utilització de les eines per poder tenir un rendiment positiu a les
classes i el professorat haurà de fer un sobreesforç en aquells alumnes que no dominen
les eines. Però em de tenir en compte les diferències sociodemogràfiques com la classe
social de l’alumnat per fer-nos una idea més clara. Segons les nostres dades, aquells
professors/es que donen classe a centres on l’alumnat és de classe social baixa son els
que més consideren que hi ha alumnat que no domina prou els recursos digitals. L’accés a
Internet, tenir ordinadors personals a la llar o altres eines electròniques pot ser rellevant
perquè el nen domini o no els recursos digitals a l’escola.
107
AVANTATGES DELS RECURSOS DIGITALS
Tenint en compte algunes preguntes podem definir quins són els aspectes dels recursos
digitals més valorats pel professorat que ens donaran una idea sobre els beneficis que els
reporten en el seu dia a dia a les escoles.
Un dels principals beneficis que els recursos digitals tenen és l’accés a la informació. A
través de les eines digitals tant el professorat com l’alumnat pot tenir una gran quantitat
d’informació a l’abast d’un sol click, sense necessitat d’haver de traslladar-se a la
biblioteca a fer consultes o haver de portar pesats llibres a les motxilles. Les TIC permeten
que la comunicació viatgi més ràpidament espacialment i es tingui accés a realitats que
acaben de passar a l’altre part del món. Aquest benefici ha estat considerat per un 80% del
professorat enquestat, independentment del seu grau de digitalització. Si, a més, tenim en
compte l’accés a la informació per part de l’alumnat, el 90% dels enquestats està d’acord o
molt d’acord.
Un altra dels avantatges que més del 80% del professorat enquestat ha considerat és que
els recursos digitals faciliten l’explicació dels conceptes. S’entén com a recurs digital totes
les eines que comporten el projecte de digitalització com; pissarres digitals, portàtils, etc.
Aquestes eines ofereixen un material més interactiu en el qual l’alumnat pot tenir una visió
més didàctica i clara del contingut explicat a classe.
Relacionat amb aquest benefici, més del 82% del professorat enquestat creu que els
recursos digitals fan les classes més dinàmiques. En aquest cas observem com a mesura
que la digitalització del professorat va augmentant, també ho fa el nivell d’estar d’acord o
totalment d’acord amb la idea de la dinamització de les classes, tot i que els percentatges
són molt elevats en tots els casos.
A més, el 70% del professorat considera que els recursos digitals faciliten la comprensió de
l’alumnat. També observem com a mesura que la digitalització del professorat va
disminuint (digitalització baixa o molt baixa) també ho fa el seu grau d’acord en que els
recursos faciliten la comprensió de l’alumnat.
La idea de que els recursos digitals ajuden a modernitzar la tasca educativa amb
metodologies més actuals es contempla com un benefici dels recursos tecnològics, ja que
el 81% dels enquestats està d’acord o totalment d’acord amb aquest enunciat,
independentment de l’ús que ells facin dels recursos i del seu nivell de digitalització.
108
Els recursos digitals ofereixen molta autonomia a l’alumnat donat les seves eines, portàtil o
llibre de text, així ho pensa el 81% del professorat enquestat que està d’acord o molt
d’acord amb aquesta idea.
Prop del 63% dels enquestats no creu que els recursos digitals els imposin el material que
han d’utilitzar, tot i que segons el nivell de digitalització, els que tenen una digitalització
més baixa són més afins a creure que les editorials, a través dels llibres digitals, els
imposen el material que han d’utilitzar.
Per últim, el 66% dels enquestats està d’acord o molt d’acord en que gràcies als recursos
tecnològics, l’alumnat participa més activament en el seu procés d’aprenentatge. Com ve
passant, els professors/es que tenen una digitalització baixa són aquells que estan més en
desacord amb aquesta afirmació, considerant així que permetre a l’alumnat que participi
en el seu procés d’aprenentatge no és un dels punts claus dels recursos tecnològics.
En general observem que el professorat que te un nivell digital més elevat, te una actitud
més positiva cap als beneficis dels recursos digitals. Així, com més es coneixen els recursos
digitals disponibles per l’educació, més positiva és la opinió del professorat sobre els
beneficis que pot oferir.
DESAVANTATGES DELS RECURSOS DIGITALS
El temps que el professorat utilitza en preparar el material no es redueix al utilitzar els
recursos digitals. Aquesta idea s’extreu a partir dels resultats sobre l’enunciat “Estalvio
temps en preparar els meus propis materials”, on gairebé el 60% del professorat enquestat
està en desacord amb aquesta afirmació.
La meitat del professorat enquestat està d’acord o en totalment d’acord amb la idea de
que els recursos tecnològics fan més lent el ritme de la classe. Podríem concloure que tot i
que la digitalització del professorat és una variable molt significativa en aquest enunciat i
que a mesura que la digitalització del professorat va augmentant la idea de que els
recursos fan més lent el ritme de les classes perd força, hi ha un percentatge elevat del
professorat de tots els nivells que opina que els recursos provoquen pèrdua de temps.
INDIFERÈNCIA (idees no rellevants sobre els recursos digitals)
A continuació mostrem els enunciats que no podem considerar ni avantatges ni
inconvenients dels recursos digitals ja que el nivell d’indiferència per part del professorat
109
enquestats és elevat. Són enunciats que no són claus a l’hora de definir els recursos
digitals.
Tenir més informació sobre l’esforç i el temps dedicat als exercicis per part de l’alumnat no
és una característica determinant dels recursos digitals, ja que menys del 50% dels
enquestats està d’acord amb aquesta idea. Tot i així, a mesura que la digitalització del
professor/a augmenta també ho fa la idea de que els recursos proporcionen informació
sobre l’esforç de l’alumnat.
La idea de que els recursos digitals ajuden a planificar les classes tampoc és una
característica molt remarcada pel professorat ja que més del 40% té una actitud indiferent
davant d’aquest enunciat. Tot i així, a mesura que la digitalització del professorat és més
elevada també ho és la opinió favorable cap a l’enunciat.
“Els recursos digitals permeten participar activament a l’alumnat a classe” no és clau en la
definició dels recursos digitals, ja que poc més del 50% està a favor d’aquest enunciat. A
mesura que la digitalització del professorat va augmentant, també augmenta el nivell
d’estar d’acord amb la idea de que els recursos digitals permeten que l’alumnat participi
més activament a les classes
L’enunciat de que els recursos digitals tenen conseqüències positives en els resultats
acadèmics de l’alumnat no és un dels avantatges que el professorat considera, ja que
gairebé la meitat dels enquestats mostra una actitud indiferent.
Que els recursos digitals facilitin la interacció professor/a- alumne/a no és rellevant des
del punt de vista del professorat ja que només un 37% dels enquestats està d’acord i la
taxa d’indiferència és molt elevada.
Hi ha un 44% del professorat que considera que l’alumnat es distreu fàcilment amb els
recursos tecnològics com l’ordinador portàtil utilitzat com a eina educativa. A més, com
més baix és el nivell educatiu, més alt és el grau d’estar d’acord amb la idea de que
l’alumnat es distreu fàcilment.
Menys del 40% dels enquestats creu que els recursos digitals afavoreixen l’individualisme,
i una part molt important del professorat mostra una actitud indiferent vers aquest
enunciat. De nou, aquells professors que tenen una actitud més positiva cap a la
digitalització son els que menys creuen que els recursos digitals afavoreixin
l’individualisme de l’alumnat.
110
111
QUÈ DEMANEN ELS DOCENTS ALS LLIBRES DIGITALS?
En preguntar als docents pel aspectes i eines que hauria de contenir aquest nou format,
els llibres digitals, aquestes van ser les respostes. Més de la meitat dels docents que van
respondre els interessaria que fossin una plataforma d’interacció, fàcils d’utilitzar, amb
varietat d’exercicis, on es pogués editar el contingut i que continguessin exercicis per la
diversitat existent en les aules.
82%
82%
81%
79%
52%
48%
47%
45%
25%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%
Exercicis per la diversitat
Editar continguts
Varietat d'exercicis
Fàcil d'utilitzar
Plataforma interacció
Contingui totalitat Currículum
Disseny adequat a l'edat
Plataforma control
Zoom visualització
En mirar quin patró podien seguir les respostes i creuar la variable múltiple hem comprovat
que només hi havia una relació significativa en: el cas de relacionar les respostes amb la
variable “classe social de l’alumnat” i “gènere” per la resposta “exercicis per la diversitat”;
en el cas de creuar-les amb “càrrec” per la resposta “interacció”; i “tipologia de centre” en
el cas de voler un “disseny adequat a l’edat”.
112
• Classe social: Com veiem en el quadre els docents que diuen tenir un alumnat de
classe social baixa són els que creuen més necessària disposar d’exercicis adequats a
la diversitat de les aules (88,89%). (Chi-cuadrado de Pearson= 0,14)
Baixa Mitja-Baixa Mitja-Alta AltaRecompte 4 61 19 2 86
% dins de A11 Classe social alumnat
11,11% 18,10% 16,67% 100,00% 17,59%
Residu -2,3 1,7 -1,0 1,6
Recompte 32 276 95 0 403
% dins de A11 Classe social alumnat
88,89% 81,90% 83,33% 0,00% 82,41%
Residu 2,3 -1,7 1,0 -1,6
Recompte 36 337 114 2 489
% dins de A11 Classe social alumnat
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
A11 Classe social alumnat
TotalC5_3 Contingut llibre digital: Exercicis per la diversitat
No
Sí
Total
• Gènere: A més a més hi ha una relació significativa entre creure necessari que els
llibres continguin exercicis per la diversitat i el gènere de l’enquestat. Tot i que la
majoria ho creu necessari el ser dona sembla tenir una relació positiva en creure-ho
necessari. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,045)
Home DonaRecompte 46 40 86
% dins de D2 Gènere
21,50% 14,55% 17,59%
Residu 8,4 -8,4
Recompte 168 235 403
% dins de D2 Gènere
78,50% 85,45% 82,41%
Residu -8,4 8,4
Recompte 214 275 489
% dins de D2 Gènere
100% 100% 100%
D2 Gènere
TotalC5_3 Contingut llibre digital: Exercicis per la diversitat
No
Sí
Total
113
• Càrrec: Que els llibres digitals siguin d’alguna manera, a més a més, una plataforma
d’interacció amb l’alumnat sembla importar més a càrrecs directius i significativament
menys al professorat que seria qui viu el dia a dia a les classes i el contacte amb
l’alumnat. (Chi-cuadrado de Pearson= 0,006)
Direcció SecretariaCap
d'EstudisCap de
Departament Coordinació Tutoria Professor/aRecompte 19 7 8 41 41 50 68 234
% dins de Càrrec de l'enquestat
30,16% 46,67% 29,63% 59,42% 46,59% 47,62% 55,74% 47,85%
Residu -11,1 -,2 -4,9 8,0 -1,1 -,2 9,6
Recompte 44 8 19 28 47 55 54 255
% dins de Càrrec de l'enquestat
69,84% 53,33% 70,37% 40,58% 53,41% 52,38% 44,26% 52,15%
Residu 11,1 ,2 4,9 -8,0 1,1 ,2 -9,6
Recompte 63 15 27 69 88 105 122 489
% dins de Càrrec de l'enquestat
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Càrrec de l'enquestat
TotalC5_4 Contingut llibre digital: Plataforma interacció
No
Sí
Total
• Tipologia de centre: Per últim sembla haver-hi una relació entre la tipologia de centre
on s’imparteix classe i la creença de la necessitat de que el llibre digital tingui un
disseny adequat a l’edat de l’alumnat. Segons els resultats els docents dels centres
privat no ho creuen tant important com els docents dels centres privat o concertats.
(Chi-cuadrado de Pearson= 0,002)
Centre Públic
Centre Privat/Conce
rtatRecompte 226 31 257
% dins de Tipologia de centre
55,80% 36,90% 52,56%
Residu 13,1 -13,1
Recompte 179 53 232
% dins de Tipologia de centre
44,20% 63,10% 47,44%
Residu -13,1 13,1
Recompte 405 84 489
% dins de Tipologia de centre
100% 100% 100%
Tipologia de centre
TotalC5_6 Contingut llibre digital: Disseny adequat a l'edat
No
Sí
Total
114
Com hem vist les necessitats són diverses i pot variar segons el perfil del docent o centre.
Les editorials tenen una gran feina a fer per comunicar quin serà el seu producte a les
escoles i adaptar-se tan com puguin a les demandes dels centres. La clau serà poder
actuar sobre els diferents punts esmentats i aconseguir que el “llibre digital” sigui: una
plataforma d’interacció, fàcils d’utilitzar, amb varietat d’exercicis, on els docents puguin
editar el contingut i en certa mesura continguin exercicis per la diversitat.
115
7. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS II RREECCOOMMAANNAACCIIOONNSS
a. Conclusions
D’acord amb les dades obtingudes de l’enquesta realitzada on-line del 9 d’abril a l’11 de
maig de 2010, podem concloure que la situació actual del sistema educatiu català envers
el procés de digitalització és la següent:
El procés de comunicació del pla Educat 1x1, impulsat per la Generalitat de Catalunya, ha
estat positiu en termes de notorietat, ja que 9 de cada 10 dels enquestats declara conèixer
el pla mencionat.
Atenent als coneixements sobre eines informàtiques per part del professorat, hem pogut
veure com, tot i no tenir necessàriament un nivell molt avançat en l’ús de les eines digitals,
és un segment de la població amb una bona predisposició cap a aquest canvi metodològic.
Arribem a aquesta conclusió a partir dels resultats obtinguts en tant que el 80% dels
entrevistats consideren tenir una preparació suficient davant d’aquest nou model
d’ensenyament i que, addicionalment, utilitzen en un elevat percentatge eines i recursos
digitals, tant de manera personal (xats, xarxes socials, escoltar música,...) com professional
(buscar informació i recursos per les classes, crear documents,...)
Paral·lelament, veiem com el professorat considera positiu la nova metodologia educativa
basada en la digitalització. Tant és així que la immensa majoria dels docents enquestats
declaren que és beneficiós l’ús de recursos digitals en la formació de l’alumnat. En concret,
consideren com a beneficis de la digitalització el fet de que faciliti l’accés a la informació,
tant per l’alumnat com pel professorat, dinamitza la realització de les classes i modernitza
la tasca educativa, millora la comprensió dels conceptes exposats a classe, que dota
d’autonomia tant a l’alumnat en el procés d’aprenentatge com al professorat en la
preparació dels seus propis materials, permet a l’alumnat participar de manera activa en el
seu propi procés educatiu,...
A més a més, hem pogut observar que aquells docents amb un nivell de digitalització més
elevat valoren més positivament tot allò que les eines digitals els hi proporcionen.
D’aquesta manera, si la gent que actualment treballa amb recursos digitals reconeix el seu
116
bon funcionament, ens indica que aquest procés és encertat i que pot beneficiós pel
sistema educatiu a mig i llarg termini.
Tot i aquesta sèrie de factors que semblen haver d’evocar a una situació idònia per la
implantació d’aquesta metodologia, podem veure com encara existeixen barreres que
dificulten aquest procés.
Una barrera molt rellevant a l’ús dels recursos digitals és la manca d’infraestructures que
presenten els centres educatius catalans. A títol d’exemple, actualment només un 8% del
professorat declara disposar de pissarra digital en totes o gairebé totes les aules del centre
on imparteix classe. Seguint la mateixa línia, només 4 de cada 10 enquestats indica que
totes o gairebé totes les aules del seu centre disposen de canons projectors. Tot i que
aquesta xifra no sembla alarmant des d’un punt de vista inicial, hem de considerar que els
canons projectors són una eina bàsica en el procés de digitalització, i el fet de que el 60%
del professorat declari no disposar en totes o gairebé totes les aules d’un canó pot
comprometre la viabilitat de la implantació d’aquests nous mètodes educatius.
Com s’ha pogut veure en els resultats de l’enquesta, només un 5% del professorat declara
disposar d’ordinador per tots els alumnes en totes o la majoria d’aules del centre. Tot i
això, aquesta xifra no la considerem com a barrera rellevant a la implantació del pla
educatiu, ja que el fet de disposar d’ordinadors personals per tots els alumnes va
estretament lligat a la participació en el projecte de digitalització, i s’entén que en el
moment que un centre docent decideixi participar en aquest pla, els alumnes aportaran
aquest ordinador, co-finançat per la Generalitat de Catalunya.
De manera molt relacionada amb la manca d’infraestructures digitals als centres educatius
catalans, trobem el fet de que una gran part del professorat no utilitza recursos digitals a
les seves classes: un 60% dels docents utilitza els recursos digitals a l’aula de manera
esporàdica o amb una freqüència menor. Així doncs, atribuïm la baixa freqüència de l’ús
dels recursos digitals per part del professorat a la manca d’infraestructures, ja que la
predisposició del professorat o la seva formació inicial és positiva.
Tenint en compte que la comunicació sobre el pla entre la Generalitat i la comunitat
educativa ha estat efectiva i que la predisposició del professorat al canvi cap a la
digitalizació és positiva, se’ns planteja el dubte de perquè al voltant del 40% dels docents
té una actitud desfavorable envers el pla impulsat pel Departament d’Educació. Segons la
nostra opinió, el focus de desavinença entre la Generalitat i els docents recau sobre la
117
manera com la Generalitat vol dur a terme el canvi cap a la digitalització. Atenent als
comentaris que el professorat ens ha fet arribar a través d’un espai obert al final de
l’enquesta, veiem com els principals motius de discordança entre ambdues parts
implicades, Generalitat i comunitat educativa, estan bàsicament relacionats amb la falta de
participació del professorat en la implantació d’aquest pla i amb el fet de que aquest no
sigui un procés gradual, sinó un canvi metodològic radical en el dia a dia de les escoles. A
més a més, els docents també mencionen que l’alumnat no està preparat per treballar el
100% del seu temps amb aquests recursos com a eines d’estudi, i que per tant, no només
el professorat necessita temps i formació per adaptar-se a aquests nous mètodes, sinó
també l’alumnat.
118
b. Recomanacions al Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya
c. Recomanacions al sector editorial
119
8. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA
INFORMACIÓ ONLINE
Escuela 2.0. Plan E. Gobierno de España.
http://www.plane.gob.es/escuela-20[13 de març del 2010]
Euskadi.net
http://www.eskola20.euskadi.net [26 de març del 2010]
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
www.gencat.cat/educacio [13 de març del 2010 ]
Institut d’Estadística de Catalunya.
www.idescat.cat [16 de març del 2010]
Instituto de Tecnologias de la Educación. Gobierno de España.
www.ite.educacion.es [29 de març del 2010]
IMAE - Innovació en Metodologies de l'Aprenentatge i l'Ensenyament. Programa d’Innovació
educativa de talència. Catalunya Recerca
http://imae.wikispaces.com [16 de març del 2010]
Junta de Andalusia.
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/mochiladigital [15de març del
2010]
Tecnologia Educativa. Web Pere Marquès
http://www.pangea.org/peremarques [20 de març del 2010]
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Departament d’Educació. Generalitat de
Catalunya.
http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/ [15 de març del 2010]
120
LLIBRES
Majó, .J. (1997) Xips, cables i poder. Barcelona: Planeta.
Bosco, J (1995).Schoolinf and learning in an infomation society. Future Visions
ARTICLES
Collell, Jaume. “La escuela digital”. La Vanguardia: Magazine. 10 de Gener de 2009:
Pàgines 24 a 33.
121
9. AANNNNEEXX
a. Carta a la direcció / secretaria
Aquest és el correu electrònic que es va enviar als centres docents per demanar la seva
col·laboració.
Benvolgut/da senyor/a,
Som tres estudiants de la llicenciatura d’Investigació i Tècniques de Mercat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ens adrecem a vostè per tal de demanar-li la seva col·laboració en el nostre projecte de final de carrera que aborda l’ús i el procés de la digitalització dels centres educatius. Aquest projecte es basa en la realització i anàlisi dels resultats obtinguts a partir d’una enquesta.
Degut a la dificultat d’accedir directament al professorat ens adrecem als centres educatius de Catalunya per demanar la seva col·laboració amb la difusió d’aquesta enquesta.
Agrairíem que fes arribar aquest correu a tants professors de secundària com sigui possible.
Més avall trobarà el link que el conduirà a l’enquesta on-line. Li adjuntem també la carta de presentació als professors on pot trobar més detallats els objectius del projecte.
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3dlE6MA
Per part nostra només ens queda agrair-li la seva participació.
Atentament,
Laura Ayuso Elena Ferran Caterina Tarrés Farrés Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Diplomada en Ciències Empresarials per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realització d’aquest projecte i s’assegura l’anonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mínimes necessàries per a la caracterització de la mostra i la conseqüent anàlisi sociodemogràfica d’aquesta.
122
b. Carta de reenviament de l’enquesta
La carta que es pot observar a continuació és la que va ser utilitzada en el reenviament de
l’enquesta.
Benvolgut/da senyor/a,
Fa unes setmanes vam enviar-los un correu electrònic on demanàvem la seva participació en un estudi sobre la digitalització dels centres educatius i l’ús de recursos digitals.
En primer lloc volem donar-los les gràcies per la seva difusió entre el professorat del seu centre i el recolzament inestimable que això suposa pel nostre projecte de final de carrera.
En segon lloc, hem pogut detectar que hi havia un error en el link del fitxer adjunt que els vam enviar que no permetia enllaçar correctament amb la pàgina web del qüestionari, i és per això que els hi fem arribar de nou amb aquest problema solucionat.
El link de l’enquesta és el següent (també el trobaran a la carta de presentació corregida que els hi adjuntem)
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3dlE6MA
Moltes gràcies de nou per la seva participació i disculpin les molèsties que aquest error els hagi pogut ocasionar.
Atentament,
Laura Ayuso Elena Ferran Caterina Tarrés Farrés Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Diplomada en Ciències Empresarials per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realització d’aquest projecte i s’assegura l’anonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mínimes necessàries per a la caracterització de la mostra i la conseqüent anàlisi sociodemogràfica d’aquesta.
123
c. Carta de presentació
A continuació es pot trobar la carta de presentació que va ser enviada a tots els mestres
que se’ls va convidar a participar en l’estudi, on s’anomenaven els objectius de l’estudi i es
garantia l’anonimat del tractament de dades.
Benvolgut/da professor/a,
Veient les reformes que es volen implantar des del Departament d’Educació de la Generalitat hem cregut interessant analitzar des de diferents àmbits la implantació d’una nova metodologia: els llibres de text digitals; i els efectes sobre els diferents agent que s’hi troben implicats.
Som tres estudiants de la llicenciatura d’Investigació i Tècniques de Mercat de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens adrecem a vostè per tal de demanar-li la seva col·laboració en el nostre projecte de final de carrera.
Com a una de les principals parts implicades en aquest procés, ens volem adreçar al professorat per veure l’impacte que han tingut, estan tenint i poden tenir aquestes noves eines en el seu dia a dia a les escoles.
Li agrairíem per tant, la seva participació mitjançant la realització d’una enquesta que es pot omplir en menys de 10 minuts. La seva participació serà essencial per a obtenir uns resultats coherents i que ens mostrin una bona “fotografia” de la realitat de les aules. Resultats que ens aportaran un major coneixement d’aquest àmbit per a realitzar una part final de propostes i conclusions.
Li agrairíem que a fi de tenir representat en un alt grau el col·lectiu docent, faci arribar aquesta enquesta a tants mestres de secundària com conegui perquè també quedi reflectida la seva opinió.
Així doncs, si vol realitzar l’enquesta només ha de clickar sobre el següent link:
http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dERaTDdDaF9iMk1xSjBLMU9URnM3dlE6MA
En finalitzar el projecte, aquells que ho desitgin podran rebre una còpia dels resultats.
Atentament,
Laura Ayuso Elena Ferran Caterina Tarrés Farrés Llicenciada en Sociologia per la UB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Diplomada en Ciències Empresarials per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i estudiant d’Investigació i Tècniques de Mercat a la UAB
Les dades extretes de les enquestes en cap cas seran utilitzades per altres fins que la realització d’aquest projecte i s’assegura l’anonimat dels participants ja que en cap cas es demanen dades personals fora de les mínimes necessàries per a la caracterització de la mostra i la conseqüent anàlisi sociodemogràfica d’aquesta.
124
d. Qüestionari
El document que hi ha a continuació és el qüestionari íntegre utilitzat per l’obtenció de
dades.
Bon dia/bona tarda/ bona nit:
Us demanem la vostra col·laboració en la realització d’aquesta enquesta. Per descomptat,
totes les dades que aquí ens proporcioneu són totalment anònimes emprades només per
la realització de l’estudi.
Moltes gràcies per la seva atenció.
BLOC A perfil demogràfic de l’escola
Primerament, li demanaríem que ens respongués algunes preguntes per conèixer
característiques de l’escola on imparteix classes.
A1 En quina comarca es troba situat el centre on imparteix classes? (Resposta única)
(afegir llista de comarques)
A2 A quin tipus d’escola dóna classes? (Resposta única)
1. Centre públic 2. Centre concertat / privat
A3 Ens podria dir quantes línies hi ha per curs de secundària en el centre on treballa?
(Resposta única)
1. Una línia 2. Dos línies 3. Tres línies 4. Més de 3 línies
A4 Quin càrrec ocupa vostè dins del seu centre escolar? (Resposta única)
1. Direcció 2. Secretari/a 3. Cap d’Estudis 4. Cap de departament 5. Coordinació 6. Tutoria 7. Professor/a
125
A5.a Imparteix vostè classe a grups de secundària?
1. Sí 2. No Fi d’entrevista
A5.b A quins d’aquests cursos de secundària imparteix classe? Seleccioni tantes
caselles com correspongui. (Resposta Múltiple)
1. A 1r d’ESO 2. A 2n d’ESO
3. A 3r d’ESO 4. A 4t d’ESO
A6 En quina/es de les següents àrees dóna classe? Seleccioni tantes caselles com
correspongui. (Resposta Múltiple)
1. Ciències Socials (geografia, història,...)
2. Matemàtiques 3. Ciències Naturals (química,
biologia, física, ciències de la terra,...)
4. Tecnologia 5. Llengua catalana 6. Llengua castellana 7. Llengua estrangera
8. Llengua clàssica 9. Educació Física 10. Religió 11. Ètica 12. Educació per a la ciutadania 13. Educació Visual i Plàstica 14. Música 15. Informàtica
Ara li farem algunes preguntes relacionades amb l’estat actual de la digitalització del
centre educatiu on treballa:
A7 En el seu centre, en quin grau hi ha aules on tots els alumnes disposen d’ordinador
per treballar (aules de secundària)? (Resposta única)
1. Cap aula està equipada amb ordinadors 2. Hi ha poques aules equipades, i la majoria o totes elles corresponen a les aules
informàtiques del centre (al voltant del 25% de les aules) 3. Algunes aules disposen d’ordinadors per tots els alumnes (al voltant del 50% de
les aules) 4. La majoria d’aules disposen d’ordinadors per tots els alumnes (al voltant del
75% de les aules) 5. Tots els alumnes disposen d’un ordinador (al voltant del 100% de les aules)
A8 Quantes aules de secundària del seu centre disposen de canons projectors?
(s’entén connectat a l’ordinador del docent) (Resposta única)
1. Cap 2. Molt poques (al voltant del 25% de les aules) 3. Algunes (al voltant del 50% de les aules) 4. La majoria (al voltant del 75% de les aules) 5. Totes (al voltant del 100% de les aules)
126
A9 I quantes aules del centre on treballa disposa de pissarres digitals? (aules de
secundària) (Resposta única)
1. Cap 2. Molt poques (al voltant del 25% de les aules) 3. Algunes (al voltant del 50% de les aules) 4. La majoria (al voltant del 75% de les aules) 5. Totes (al voltant del 100% de les aules)
A10 I quantes aules del centre on treballa tenen connexió a Internet? (Resposta única)
1. Cap 2. Molt poques (al voltant del 25% de les aules) 3. Algunes (al voltant del 50% de les aules) 4. La majoria (al voltant del 75% de les aules) 5. Totes (al voltant del 100% de les aules)
A11 Quina consideraria que és la situació econòmica predominant de les famílies de
l'alumnat al seu centre? (Resposta única)
1. Baixa 2. Mitja-Baixa 3. Mitja-Alta 4. Alta
BLOC B Digitalització i pla pilot
Entrant més a conèixer la vostra opinió sobre l’objecte d’estudi, a partir d’aquí l’hi
formularem unes preguntes relacionades amb la situació actual del sistema educatiu a
Catalunya en relació a les noves tecnologies.
B1 Vostè coneix el programa impulsat per la Generalitat EduCAT1x1, amb el qual es vol
impulsar la digitalització de les aules als centres educatius catalans? (Resposta única)
1. Sí passar a B2 2. No passar a B5
B2 Quina és la seva opinió sobre el pla impulsat per la Generalitat? (Resposta única)
1. Molt desfavorable 2. Desfavorable 3. Favorable 4. Molt favorable
B3 La seva escola està participant (curs 2009-2010) en el programa “pilot”
EduCAT1x1? (Resposta única)
1. Sí passar a B4 2. No passar a B5
127
B4 En quina modalitat hi participa (curs actual, 2009-2010)? (Resposta única)
1. Modalitat 1x1: on cada alumne i professor disposa d’un miniordinador i els alumnes tenen llicències dels llibres digitals (mínim 5 assignatures).
2. Modalitat de coexistència: els alumnes tenen llicències dels llibres digitals però encara usen els llibres en paper (mínim 2 assignatures).
3. Ns/Nc B5 Creu que el sistema educatiu està preparat pel canvi cap a la digitalització? (Resposta única)
1. No, no està preparat Passar a B6
2. Està poc preparat Passar a B6
3. Està bastant preparat Passar a B7
4. Està molt preparat Passar a B7
B6 Per què creu que no està preparat/està poc preparat? (Resposta Múltiple)
1. Falta recursos econòmics 2. Centres educatius amb poques infraestructures
3. Poca formació del professorat 4. Els alumnes no estan preparats. 5. Altres: ____________________
B7 Creu que com a professor vostè està preparat/format per afrontar aquest canvi? (Resposta única)
1. Sí, perquè he fet cursos sobre recursos tecnològics 2. Sí, perquè l’escola ens obliga a formar-nos 3. Sí, perquè m’interessen els temes tecnològics 4. No, perquè no he fet cap curs sobre recursos tecnològics 5. No, perquè no m’interessen aquests temes 6. Altres: _____________
BLOC C recursos digitals (llibres digitals, material didàctic, exercicis,...)
Ara aprofundirem una mica més en els recursos digitals que s’utilitzen als centres
educatius.
C1 En quin grau considera vostè que és beneficiós l’ús de recursos digitals en la formació dels alumnes? (Resposta única)
1. Molt poc beneficiós
2. Poc Beneficiós
3. Indiferent
4. Beneficiós
5. Molt beneficiós
128
C2 Quins dels següents recursos digitals acostuma a utilitzar a les seves classes?
(Resposta Múltiple)
1. Llibres digitals 2. Recerques a Internet 3. Activitats interactives proporcionades per plataformes web (per exemple
Xtec.cat, Moodle, Edu365.cat, Edu3.cat, Recursoseducatius.com,...) 4. Activitats interactives proporcionades per les Editorials de llibres de text 5. Pissarres digitals 6. Presentacions de Power Point 7. Altres: ____________________
C3 En quina mesura utilitza vostè recursos digitals a classe? (Resposta única)
a) Molt sovint (entre el 75% i el 100% de les meves classes) b) Sovint (entre el 50% i el 75% de les classes) c) Esporàdicament (entre el 25% i el 50% de les classes) d) Rarament (entre el 1% i 25% de les classes) e) Mai, no utilitzo recursos digitals a l’aula
C4 A continuació trobarà un llistat d’afirmacions sobre la utilització de recursos digitals
a les seves classes. Si us plau, indiqui en quina mesura està d’acord amb les afirmacions
en referència a la utilització dels recursos digitals a l’aula. (Resposta única per afirmació)
ESCALA: Totalment en desacord, En desacord, Indiferent, D’acord i Totalment d’acord
• Facilita l’explicació dels conceptes • Facilita la planificació de les classes • Estalvio temps en preparar els meus propis materials • M’imposen el material que he d’utilitzar a les classes • No domino prou els recursos tecnològics (PC, pissarra, projector) • Tinc més informació sobre l’esforç i el temps dedicat als exercicis per part l’alumne • Jo puc tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click • Ajuda a modernitzar la tasca educativa amb metodologies més actuals (treball cooperatiu, en
línia amb les habilitats digitals dels alumnes,...) • Fa més lent el ritme de la classe (engegar PC, obrir els recursos, problemes a la xarxa,...) • Facilita la comprensió de l’alumnat • L’alumnat es distreuen fàcilment • Fa les classes més dinàmiques per l’alumnat • Hi ha alumnes que no dominen prou els recursos tecnològics (PC) • Permet que l’alumnat participin activament a les classes • Permet que l’alumnat participin activament en el seu propi procés d’aprenentatge • Ofereix autonomia a l’alumnat (autocorrecció, exercicis complementaris, recerca
d’informació,...) • L’alumnat pot tenir una gran quantitat d’informació a l’abast amb un sol click • El treball amb ordinadors afavoreix l’individualisme de l’alumnat • Els recursos digitals tenen conseqüències positives en els resultats acadèmics de l’alumnat • Augmenta la interacció professorat-alumnat
129
C5 Si ens centrem purament en els LLIBRES DIGITALS, què creu vostè que hauria
d’oferir un bon llibre digital? (Resposta Múltiple - fixar TOP 5)
1. Que contingui tot el temari del currículum determinat pel Departament d’Educació 2. Que sigui fàcil d’usar; didàctic tan pel docent com per l’alumne 3. Que permeti visualitzar els llibres amb diferents tamanys (zoom) 4. Que el disseny i la il·lustració sigui adequat a l’edat 5. Que el format doni oportunitat al docent d’editar els continguts (afegir links, afegir o
treure temes, adaptar els continguts...) 6. Que ofereixi múltiples i variats exercicis en diferents formats (autocorrecció, de
redacció, autoavaluació per l’alumne,...) 7. Que ofereixin exercicis adequats a la diversitat de l’aprenentatge dins les aules 8. Que faciliti alguna plataforma d’interacció a la xarxa entre alumnes i professors
(que permetin intercanviar documents, resoldre dubtes, blogs, etc.) 9. Que disposi d’una plataforma que funcioni com a agenda digital per controlar els
deures dels alumnes i la seva assistència
BLOC D perfil demogràfic personals
Per acabar li farem algunes preguntes sociodemogràfiques. Li demanem que respongui
cada una de les preguntes:
D1 Sisplau, selecciona el grup d’edat en el que es troba: (Resposta única)
1. Entre 22 i 30 anys
2. Entre 31 i 45 anys
3. Entre 46 i 50 anys
4. Entre 51 i 55 anys
5. Entre 56 anys i més
D2 Vostè és... (Resposta única)
1. Home 2. Dona
D3 Ens podria dir quantes persones inclosa vostè resideixen a la seva llar? (Resposta
única)
1. Viu sol/a
2. 2 persones
3. 3 persones
4. 4 persones
5. més de 4 persones
D4 Quants menors de 18 anys resideixen a la seva llar? (Resposta única)
1. Cap
2. 1 menor
3. 2 menors
4. 3 menors
5. més de 3 menors
130
D5 Ens podria dir de quants ordinadors (ja siguin de sobretaula o portàtils) disposen a
la seva llar? (Resposta única)
1. Cap Fi d’enquesta
2. 1 ordinador
3. 2 ordinadors
4. 3 ordinadors
5. més de 3 ordinadors
D6 A continuació li presentem un seguit d’usos personals de l’ordinador. Seleccioni
tots els usos que en fa: (Resposta Múltiple)
1. Consulto el correu electrònic
2. Navego per Internet per diversió
3. Entro i participo en xats
4. Tinc compte a Facebook, Twitter, Tuenti...
6. Llegeixo la premsa electrònica per estar informat/da per Internet
7. Escolto música via Internet en portals com Spotify o la radio en streaming
8. Busco informació i recursos per les classes
9. Utilitzo l’ordinador per emmagatzemar fotografies i retocar-les
9. Creo documents per a la feina
10. L’utilitzo per jugar
11. fer cursos telemàtics
12. Altres (Especificar)
D7 Finalitzant aquest bloc li demanem que puntuï l’ús que fa de l’ordinador i Internet a
nivell personal en una escala de 1 a 7, on 1 representa un ús nul i 7 gran ús.
1. Ús nul
2. Ús gairebé nul (menys d’un cop per setmana)
3.Ús poc freqüent (1 cop per setmana)
4. Ús freqüent (2 -3 cops per setmana)
5. Ús gairebé diari (4-5 cops per setmana)
6. Ús diari (cada dia com a norma general)
7. Ús molt freqüent (en qualsevol moment del dia, més d’un cop)
A continuació trobarà un quadre de text per facilitar-nos la seva adreça electrònica per si li
interessa rebre una còpia dels resultats de l’estudi en que ha participat.
També pot utilitzar aquest quadre de text per expressar qualsevol aspecte que vulgui
comentar al voltant de la digitalització de l’educació i que no hagi quedat recollit en
aquesta enquesta. Moltes gràcies per la seva col·laboració.
131
e. Exemple de fulletó comunicatiu
