D E L ’ A N O I A

DIVENDRES8 de febrer de 2013

CONFIDENCIALJaume Singla.-Seguir l’activitat professional d’Albert Riba és difícil i fàcil al mateix temps. Difícil perquè fa moltes coses i contínuament està innovant. I és fàcil perquè moltes de les seves activitats les podem seguir a través dels mitjans de comunicació i/o de la xarxa d’internet.Aquesta setmana l’Albert Riba presenta el llibre Mamut o Sapiens, prologat per Ramon Costa, on explica la seva visió de l’emprenedoria i el lideratge amb un llenguatge planer i des-carnat. Penso que és un llibre molt recomanable per la seva claretat i oportunitat.Què és Mamut o Sapiens?.Mamut o Sapiens és un llibre que reflecteix tot el meu ideari del que és l’emprenedoria i com les persones ens podem adaptar als canvis, siguin de feina, de parella o qualsevol repte personal. És un conjunt de reflexions viscudes, contin-guts dels meus seminaris, de les més de 100 seccions de ràdio, dels més de 500 posts... i tot acompanyat d’eines fàcils d’aplicar. El millor i el més important és que la metàfora del llibre reflecteix les actituds. Podem queixar-nos, dir que tot és una merda, creure que res ens sortirà i acceptar que tot el

L’increment de les despeses a l’administració pública està comportant enormes proble-mes en algun ajuntament de la comarca, i al Consell Comarcal. La crisi econòmica que sacseja les empreses privades també afecta de ple la “res publica”, especialment quan les previsi-ons d’ingressos en els ajunta-ments no han acabat essent les que els polítics pensaven -en alguns llocs ni inflant, per exem-ple, la partida de multes fins a límits exagerats- o, en el cas del Consell, les taxes o els diners procedents de la Generalitat costen molt d’arribar, i el “coixí” ja no dóna per més... De les 34 administracions locals de la comarca -33 ajuntaments i el Consell- almenys en tres casos està pràcticament decidit que hi haurà un Expedient de Regula-ció d’Ocupació (ERO) aquest any 2013. Està clar que si no hi ha ingressos, no es poden mantenir plantilles inflades procedents de l’època de vaques grasses, a costa sempre dels penitents con-tribuents que prou feina tenen a salvar-se ells mateixos... El que ja estem veient que passa en altres ajuntaments del país -fa uns dies amb un expedient a Cambrils, per exemple- molt aviat tocarà de ple a l’Anoia.

4 paraules amb... Albert Riba

que tenim a prop ens condici-ona per mal. Una altra opció és ser optimistes, arriscats, lluita-dors... i creure que podem influir en el nostre entorn perquè sigui positiu. A qui està dirigit el llibre?.El llibre està dedicat a tota aquella persona que té un repte, sigui el que sigui, i que neces-sita gestionar aquest canvi. Un fet important és que aquestes persones abans d’activar-se, necessiten saber gestionar les seves inquietuds humanes: la por, el risc, el fracàs...Vostè és emprenedor i ana-litza el lideratge. Ho pot expli-car de forma entenedora?.Sempre analitzo l’emprene-doria des d’una vessant molt humana i com bé dius, d’una vessant de lideratge, però “lide-ratge personal”. Som nosaltres que ens hem de treure les cas-tanyes del foc i com diu aque-lla frase que tots hem sentit de petits: “Si vols peix, t’has de mullar el cul”. Per saber fer-ho, cal això, saber gestionar les inquietuds que fa que ens parem i no fem res. Saber-ho gestionar farà que et moguis.Els bancs estan molt tancats i encara més per als jovesAl llibre dic que si creiem que tot és dur, que el banc no ens finançarà o que per ser jove

no podrem fer res, segur que no tindrem res. El mercat està molt dur però davant d’això hem de pensar com millorar, com adaptar-nos. Pot ser que al final un projecte concret, no tingui sentit, llavors cal valentia per començar de nou.Saber dir que no a un projecte que estàs emprenent també és bo. Recordo quan fa sis anys vaig tancar la meva primera empresa o com quan fa dos anys em vaig començar a des-vincular de la segona empresa que vam crear amb uns com-panys de La Salle... És dur, però cal fer-ho per començar de nou, nous reptes, més con-tents, amb més iŀlusió.Té futur el micromecenatge?.El micromecenatge està tenint

molta sortida. Només cal que mirem projectes que ajuden als músics a editar discos, a actors a obres de teatre o a empre-nedors per projectes socials. Però compte!. Si vols que el projecte sigui un èxit, cal actuar com qualsevol empresa, oferint quelcom de valor. Micromece-natge no és una donació.El coneixement s’atresora o es comparteix?Per mi el coneixement s’ha de compartir sempre perquè el mèrit no és tenir coneixement sinó saber-ne crear de nou. Per això sempre deixo que gravin les meves ponències, com-parteixo les seccions de ràdio, escric en blogs i ara el llibre. En la societat actual la síndrome de Golum (es miooo!) ja no té sentit. Albert Einstein deia que l’única manera de lide-rar és amb l’exemple. Si dic a la ràdio que s’ha d’arriscar, si formo emprenedors dient-los que comencin de zero quan no siguin feliços i escric un llibre motivant a la gent... si vull ser creïble, quan no estic content en un lloc, he d’actuar i comen-çar de nou.Per què el títol Mamut o Sapi-ens?Perquè crec que exemplifica clarament que el Sapiens és qui sobreviu i es transforma.