edicionsonadaB e n i c a r l ó , 2 0 0 6

la t

ra

nsf

or

ma

ció

d’u

n t

er

rit

or

i

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ASSUT I SÈQUIESDE XERTA-TIVENYS (TORTOSA)

A LA BAIXA EDAT MITJANA

DE LA PROMOCIÓ MUNICIPAL A L’EPISCOPAL

Jacobo Vidal Franquetestudi preliminar i edició

biblioteca la transformació d’un territori, 2

Primera edició desembre de 2006© Jacobo Vidal© La Transformació d’un Territori© Fotografies Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Correcció de textos Miquel Estrampes BlanchDisseny Ramon París PeñarandaMaquetació Paül PeraltaImprimeix

ISBN-13: 978-84-96623-05-7ISBN-10: 84-96623-05-XDipòsit legal Z

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Amb el suport de

Col·legi d’ArquiteCtes de CAtAlunyA

demArCACió de l’ebre

Departament d’Educació

“Aquest estudi forma part del projecte de recerca HUM2006-07840/ARTE”

Departament d’Agricultura,Alimenació i Acció Rural

sumari

la construcció de l’assut i sèquies de xerta-tivenys (tortosa) a la baixa edat mitjana

Presentació

Josep Mª Franquet Bernis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Pròleg

Ignasi J. Baiges i Jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Introducció: de la promoció municipal a l’episcopal . . . . . . . . . . . . . 15

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

jacobo vidal • 9

presentació

D es de l’albada de la humanitat l’home i la dona han establert els seus assentaments poblacionals i portat a terme les seves acti-vitats antròpiques a prop dels recursos hídrics, perquè l’aigua

és un recurs natural imprescindible per a la vida i també per al desenvo-lupament econòmic i social d’un territori. Aquestes circumstàncies han obligat a un exercici permanent de construcció d’infraestructures hi-dràuliques per tal de solucionar els problemes que comporten la manca o no disponibilitat d’aquell recurs .

Avui podem adonar-nos de com la història ens assenyala una multi-plicació d’aquestes obres, sovint executades amb notoris costos socials i, altrament, grans inversions de capital . Tot plegat genera l’obligació de conèixer allò que significa i representa l’aigua, les seves infraestructures actuals i els projectes de futur –alguns, per cert, poc desitjables– que es volen establir per tal de cobrir les demandes creixents del líquid element . I amb això obrirem les portes a una planificació hidrològica racional que sigui coincident amb els models d’ordenació territorial que combinin harmònicament les polítiques agràries, residencials, turístiques, energè-tiques, industrials i mediambientals .

10 • la construcció de l’assut i sèquies de xerta-tivenys (tortosa) a la baixa edat mitjana

L’economia del Baix Ebre i el Montsià s’ha caracteritzat tradicional-ment per la seva important vocació agroalimentària i comercial. No hi ha dubte que els primers constructors i promotors de l’assut de Xerta-Tive-nys, a la Baixa Edat Mitjana, tingueren un protagonisme transcendental en aquesta realitat econòmica, que avui se significa en la gestió de les Comunitats de Regants del tram inferior de l’Ebre. Però la fisiografia del nostre territori ebrenc també s’ha anat metamorfosejant contínuament al llarg dels segles, amb nombrosos canvis en els conreus derivats del procés natural i necessari d’adaptació a les fluctuants condicions del mercat i a la millora de les varietats vegetals i tècniques productives, especialment pel que es refereix a la implantació progressiva dels regs localitzats d’alta freqüència (microaspersió, exsudació i degoteig) que indueixen un gran estalvi d’aigua front al sistema atàvic del reg per gravetat . De fet, avui han deixat d’ésser significatius certs cultius, com ara els cereals d’hivern, les farratgeres, les pratenses i, fins i tot, certes hortalisses, orientant-se la producció cap als cítrics a les zones al·luvials i a les terrasses del quater-nari i l’arròs a la immensa planura deltaica .

Doncs bé, l’autor d’aquest llibre, investigador de reconegut prestigi malgrat la seva joventut, ens aporta un cabal important de coneixements que contribuiran a l’assoliment d’alguns dels objectius abans esmentats . Tant en els paisatges urbans com en els rurals, mitjançant l’aigua vivim i edifiquem un patrimoni del qual ens beneficiem tots els ciutadans; les referències històriques a la població, el territori, les accions productives, la universitat i l’Església, la descripció dels sistemes hidràulics i el règim le-gal en què se situen constitueixen raons suficients per tal que aquest treball editorial sigui una base excel·lent per a l’obertura de noves línies de treball i recerca, al temps que, un cop més, en contraposició a algunes foscors del present, ens obren els ulls envers el nostre prodigiós i esplendorós passat .

Josep Mª Franquet BernisEnginyer agrònom, EUR-ING, Dr. en CC. Econòmiques i EmpresarialsProfessor d’Hidràulica i Regs de la Universitat internacional de CatalunyaPresident de l’EMSP, S.L.

jacobo vidal • 11

pròleg

E l 29 de maig de 2006, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la lectura i defensa, per part de Jacobo Vidal Franquet, de la seva tesi doctoral, titulada

Les obres de la ciutat: l’activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana i dirigida per la Dra . Maria Rosa Terés i Tomàs, del Departament d’Història de l’Art . En aquella ocasió vaig formar part, juntament amb especialistes en art i cultura a la Corona Ca-talano-Aragonesa, de la comissió que va jutjar el treball que es presen-tava, treball que va merèixer l’elogi unànime de tots els seus membres i la màxima nota .

Al llarg dels diferents capítols en què s’estructurava l’estudi es podia seguir clarament la intervenció i l’activitat del Consell Municipal en les obres que es dugueren a terme a la pròpia ciutat i al seu territori durant els segles XIV, XV i XVI. A més, l’apèndix documental que l’acompanyava (prop de mil documents transcrits) ens descobria una ciutat en contínua activitat constructiva, en què una multitud de professionals, que la do-

12 • la construcció de l’assut i sèquies de xerta-tivenys (tortosa) a la baixa edat mitjana

cumentació ens mostrava amb nom propi, hi eren presents. Una ciutat, en definitiva, en contínua evolució, que exercia de pol d’atracció per a professionals de branques molt diverses del món del treball, en general, i molt especialment per als vinculats a la construcció i a l’urbanisme .

Un dels capítols que a mi personalment em va cridar més l’atenció va ser el que dedicava a l’assut i a les seves sèquies, el qual, avui, inde-pendentment i més reduït, es presenta en aquesta monografia interes-sant, entenedora i aclaridora, en la qual es poden seguir les diferents seqüències relacionades amb una obra d’enginyeria tan important per a la història del territori.

En les pàgines dedicades al petit estudi introductori, l’autor ressalta la importància de la documentació editada per a la història de la ciutat i del seu territori i, també, per a la història econòmica, de la construcció i de l’enginyeria a la Corona Catalano-Aragonesa. Efectivament, l’estudi sobre l’assut i els seus canals s’enriqueix amb un apèndix de noranta-nou documents transcrits –aquest és, de fet, el cos del llibre–, una quantitat prou important per a poder conèixer la gestació d’una obra d’aquestes característiques, les dificultats amb què topà contínuament i les persones i institucions que hi van estar involucrades entre el 1347 i el 1455.

El treball de l’autor de donar a conèixer la documentació s’imposa en el cas tortosí, i està plenament justificat pels condicionaments derivats de l’estat de la nostra historiografia. Cal aportar informació per tal que aspectes relacionats amb l’art, la construcció o l’urbanisme, entre altres, puguin tenir un major reflex en treballs de síntesi sobre la història de Catalunya i de la Corona Catalano-Aragonesa en general, i de l’art i d’altres activitats relacionades amb ell en particular . Una informació que s’ha de donar a conèixer a més, i l’autor n’és conscient, per tal d’evitar equívocs sobre fets i cronologies . El cas de l’assut i les seves sèquies, obres tradicionalment relacionades amb l’època andalusí, n’és un bon exemple .

El bloc de documents, que com hem dit forma el cos del llibre, està farcit de pagaments, generalment notícies curtes i puntuals, de

jacobo vidal • 13

vegades menys interessants però amb informació del dia a dia en les activitats de construcció de les diferents obres; al seu costat, però, es troben altres documents que per si sols ja justificarien la seva publica-ció . M’estic referint als documents concrets que informen dels treballs de construcció de l’assut i de les seves sèquies, dels acords presos al respecte, de la contractació de professionals allivelladors de sèquies, etc . Aquests documents tenen una gran riquesa de matisos, que l’autor ha sabut copsar i ens presenta en uns regestos ben elaborats i en unes transcripcions rigoroses i molt acurades que ens els apropen i els fan més entenedors .

Celebro aquesta nova aportació a la producció historiogràfica tortosi-na, que contribueix, una vegada més, al fet que els estudis sobre la ciutat de Tortosa i el seu territori històric tinguin seriositat i qualitat científica. Sovint s’ha denunciat la manca de rigor científic com una de les carac-terístiques de la producció historiogràfica tortosina. Aquesta realitat, afortunadament, s’està quedant ja lluny dia rere dia. Les aportacions dels darrers anys, sense oblidar aquelles que en el passat també ho van fer, han apostat clarament per la fidelitat a les fonts escrites i pel rigor històric. D’altra banda, el treball de Jacobo Vidal no és un treball aïllat i local, sinó que forma part d’una línia de recerca oberta, dins d’una dinàmica d’estudis dels espais, la construcció i l’urbanisme de les terres catalanes, de la Corona d’Aragó i d’altres zones peninsulars i europees. Ens calen treballs d’aquestes característiques per a la ciutat de Tortosa que ens proporcionin dades i mostrin la gran riquesa dels nostres fons documentals, de la memòria escrita del nostre passat històric.

Ignasi J. Baiges i JardíDepartament d’Història Medieval, Paleografia i DiplomàticaUniversitat de Barcelona

INTRODUCCIÓ:DE LA PROMOCIÓ MUNICIPAL A L’EPISCOPAL

jacobo vidal • 17

A la Baixa Edat Mitjana Tortosa era la quarta ciutat més poblada de Catalunya (després de Barcelona i Perpinyà, i gairebé en igualtat amb la tercera, Lleida). Era, a més, el cap d’un dels

bisbats més extensos i rics de la Corona d’Aragó . Dominava un ampli territori que s’estenia entre Roca Folletera i el mar (de ponent a llevant), i entre el Coll de Balaguer i Ulldecona (de nord a sud). I, a partir del concanvi de 1294 (és a dir, a partir de la recuperació de la jurisdicció de la ciutat, que havia estat en mans dels Montcada i del Temple durant gairebé 150 anys, per part de la monarquia), va disposar d’un alt grau d’autonomia política i administrativa .

Navegació per l’EbreConcessió del marquès de Sassenay

I ExposicióII Estat del riu

18 • la construcció de l’assut i sèquies de xerta-tivenys (tortosa) a la baixa edat mitjana

II.1 Primera part: del pont de Saragossa a l’assut de Quinto, amb una llargada de 50 kmII.2 Segona part: de la presa de Quinto a la presa de Xerta, amb una llargada de 200 kmII. 3 Tercera Part: de Xerta al mar, amb una llargada de 47 km pel canal de Sant Carles i de 68 km per la desembocadura de l’Ebre

A/ De Xerta a AmpostaB/ D’Amposta a la desembocaduraC/ Canal d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita

i badia dels AlfacsIII Pressupost IV IngressosV Conclusió