Fet per: Kevin Inglés i Oriol Orensanz

Resum Introducció Material i mètodes Resultats (gràfiques) Discussió

L’enzim de la lactasa permet la descomposició de dos monosacàrids: La galactosa i la glucosa. La presència de la lactasa és un caràcter que és va heretant. Si estàs al nord la lactasa hi és més present i, al sud menys.

La lactosa és un disacàrid format per glucosa i galactosa.

En una part dels éssers humans, la activitat lactasa intestinal decreix durant l‘ infància i l’adolescència, Però hi ha individus que l’activitat de la enzima continua a nivells alts durant l’edat adulta.

QUINS SÓN ELS EFECTES DE LA LLET?

Els efectes de la llet, causen : Nàusees, flatulències, diarrees i dolors estomacals.

1 litre de llet produeix símptomes del 70 o 90 % dels individus amb baixa activitat lactasa. Un got de llet només els hi produeix de un 30 a 60% dels casos.

L’hipolactasia també pot afectar a l’assimilació d’altres components de la llet. Com per exemple el calci.

Hipolactasia*: La manca de lactosa en els adults.

Els individus amb lactasa negativa sòn magoritàriament en la nostra espècie. Una part important dels casos trobem que hi ha una important activitat lactasa en els pobles on hi ha una gran producció de llet.

Els individus analitzats han sigut 170 voluntaris sans residents al país basc la mostra esta composta per 67 homes i 103 dones de 20 a 35 anys. Es van realitzar 3 probes de concentració de glucosa en la sang. Les probes és van fer amb un glucòmetre. Tenien lactasa positiva aquells que han mostrat un augment igual o superior a 20mg/dl.

Els voluntaris analitzats van ser enquestats del volum de llet que prenien al dia.

És van identificar 77 individus amb lactasa positiva i 93 amb lactasa negativa. Això equival a 0,45 de persistència d’activitat lactasa. La glucosa a la sang a sigut de 36,78mg/dl.

mg/dl

ml

Els països d’Europa que s’acosten més al 1 seran més tolerants a la lactosa que els altres i el País Basc te una freqüència del 0,453. El que té la freqüència més alta es Suècia amb una freqüència del 0,990 i el que la té mes baixa és Itàlia Centre amb una freqüència del 0,250.

Per saber la persistència d’activitat lactasa en Europa es van recopilar referències sobre 30 poblacions. En el sud d’Europa els valors de persistència són més baixos que en el centre i nord. Els valors més alts apareixen en Suècia, Dinamarca i Irlanda.

La distribució geogràfica de las freqüències del gen responsable de la persistència d’activitat lactasa suggereix que podria haver estat present des de fa molt de temps en les poblacions humanes. Una possible explicació per a la distribució de freqüències observada en Europa es basa en una hipòtesis segons la cual el patrimoni genètic de les poblacions europees es tindria que estructurar en la seva major part per la colonització d’Europa. Un possible “efecte fundador” hauria donat lloc a unes freqüències notablement diferents entre el nord i el sud d’Europa.