L’organització i estructura dels éssers vius 4.1erBatx.pdf · 13/11/2012 11 Biomolècules orgàniques: GLÚCIDS • Els glúcids o hidrats de carboni estan formats per C, H i

13/11/2012

1

Lorganitzaci i estructura delsssers vius

13/11/2012

2

El origen de la vida

13/11/2012

3

RECORDA:

Cada nivell dorganitzaci forma part de totsels nivells segents

Cada nivell dorganitzaci superior t: Un grau de complexitat ms gran que el precedent Un grau dinteracci ms gran entre els seus

components

Propietats que no presenten els nivells inferiors

RECORDA:

Els nivells dorganitzaci abitics estan presents tant a la materia viva com a la inerta

Els nivells dorganitzaci bitics snm exclusius dels ssersvius

Els organismes pluricellulars es desenvolupen a partir dunacllula anomenada zigot, la qual presenta successivesdivisions cellulars i processos de diferenciaci cellular per a donar lloc finalment a lindividu

Lespecialitzaci cellular comporta una divisi de treball i una prdua de independncia

13/11/2012

4

LOS VIRUS, SON CLULAS?Los virus son pequeas partculas formadas por:

cido nucleico: ADN o ARN, nunca los dos juntos.

Cpsida: cubierta de protenas rodeando al cido nucleico.

Envoltura: similar a la membrana plasmtica de la clula que slo aparece en algunos virus.

LOS VIRUS, SON CLULAS?Poseen su propia informacin gentica, pero carecen de orgnulos y estructuras celulares necesarios para llevar a cabo la vida celular. Para su reproduccin es necesario que el cido nucleico del virus se introduzca en una clula viva, donde se podr expresar dentro de la nueva estructura celular. Por esta razn son parsitos obligados.

13/11/2012

5

2. Els constituents qumics dels ssers vius

13/11/2012

6

Els bioelements, des del punt de vista qumic, tenen una gran facilitat per combinar-se, per la qual cosa sn els components majoritaris de la matria viva.

Els oligoelements, sn els elements presentsde forma minoritria a la materia viva. Snigualment imprescindibles per als ssers vius

La combinaci dtoms delsbioelements mitjanant

enllaos qumics

BIOMOLCULES o PRINCIPIS INMEDIATS

Les biomolciles es classifiquen en: Biomolcules inorgniques: Aigua i sals

minerals (no sn exclussives dels ssers vius)

Biomolcules orgniques: Glcids, lpids, protenes i cids nucleics

- Algunes biomolcules orgniques, com les protenes, els cids nucleics i alguns hidrats de carboni sn moltgrans i es denominen macromolcules

13/11/2012

7

Biomolcules inorgniques: Aigua

Molcula ms abundant dels ssers vius Molcula indispensable per al manteniment

de la vida a la Terra

13/11/2012

8

Les propietats de laigua snconseqncia de la seva estructuramolecular i expliquen les seves funcionsals ssers vius

Funcions: Bon dissolvent, grcies a la polaritat de les seves

molcules Mitj idoni per al transport de substncies dun lloc a

laltre de lorganisme (transport per la sang o la saba)

En el seu si es realitzen la major part de les reaccionsqumiques de la cllula

Bon regulador trmic. Laigua t una elevadacapacitat calorfica, grcies a latracci queexisteix entre les molcules daigua (calsubministrar molta calor perqu les molcules es separini laigua passi a lestat gass)

Laigua amorteix els canvis bruscos de temperatura enels organismes i permet que la temperatura en aquestses mantengui relativament constant

Les propietats de laigua snconseqncia de la seva estructuramolecular i expliquen les seves funcionsals ssers vius

Funcions: Bon dissolvent, grcies a la polaritat de les seves

molcules Mitj idoni per al transport de substncies dun lloc a

laltre de lorganisme (transport per la sang o la saba)

En el seu si es realitzen la major part de les reaccionsqumiques de la cllula

Bon regulador trmic. Laigua t una elevadacapacitat calorfica, grcies a latracci queexisteix entre les molcules daigua (calsubministrar molta calor perqu les molcules es separini laigua passi a lestat gass)

Laigua amorteix els canvis bruscos de temperatura enels organismes i permet que la temperatura en aquestses mantengui relativament constant

13/11/2012

9

Biomolcules inorgniques:Sals minerals


13/11/2012

10



Biomolcules orgniques

13/11/2012

11

Biomolcules orgniques: GLCIDS

Els glcids o hidrats de carboni estan formatsper C, H i O

La seva frmula emprica s: (CH2O) n Aquests compostos presenten grups aldehid o

cetona i nombrosos grups alcohol

En els ssers vius exerceixen les segentsfuncions: Funci energtica Funcions estructurals


Els glcids ms senzills sn els monosacrids (monmers) Tamb sanomenen sucres pel seu sabor dol Sn solubles en aigua Exemples: glucosa, fructosa, ribosa i desorribosa dels cids nucleics Funci principalment energtica (la glucosa s la principal font

denergia a la majoria de cllules) En dissoluci aquosa adopten estructures ccliques

13/11/2012

12


La uni de dos monosacrids dna lloc a la formaci de disacrids Exemples:

Sacarosa (sucre de canya o de remolatxa) Lactosa (sucre present a la llet) Maltosa


La uni de molts monosacrids dna lloc a la formacide policrids (polmers) No sn dolos ni solubles en aigua Els ms importants estan formats per moltes molcules de

glucosa, que formen llargues cadenes lineals o ramificades

Exemples: Mid (principal reserva energtica de les plantes) Glucogen (principal reserva energtica dels animals) Cellulosa (funci estructural; s el principal component de la

paret de les cllules vegetals)

13/11/2012

13


Biomolcules orgniques: LPIDS

Els lpids estan formats per carboni, hidrogen i oxigen, encara que la quantitat doxigen s molt inferior que en els glcids

Sn biomolcules insolubles en aigua, solubles en dissolvents orgnics(benz, ter, cloroform) i molt poc densos

Principals funcions: de reserva energtica i estructurals

Grup heterogeni de molcules, molts dels quals estan formats per cidsgrassos (llargues cadenes hidrocarbonades amb carcter cid degur a que tenen un grup carboxil COOH)

13/11/2012

14


Alguns exemples de lpids sn:A) Greixos o triglicrids: Formats per la uni de glicerina i

tres cids grassos Sn utilitzats com a reserva energtica en moltes llavors i en

els animals

B) Fosfolpids: Sn molcules amfteres, amb un extremhidrfil (soluble en aigua) i un extrem hidrfob (insoluble en aigua). - Grcies a aquesta propietat, formen les membranescellulars


13/11/2012

15


Alguns exemples de lpids sn:C) Esteroides: Sn lpids sense cids grassos. Entre ells

destaquen el colesterol (dna consistncia a lesmembranes cellulars), la vitamina D (regula elmetabolisme del calci), algunes hormones (ex: hormonessexuals com lestradiol o la testosterona)

Biomolcules orgniques: PROTENES

Sn les biomolcules ms abundants en els ssers vius, desprs de laigua

Contenen C, H, O i N. Poden contenir S en baixa proporci

Sn macromolcules formades per la uni de molts monmers anomenatsaminocids (s a dir, sn polmers)

Hi ha molts aminocids diferents, per noms 20 formen part deprotenes, dels quals 8 sn essencials

Les protenes es diferencien unes de les altres perque cada una tun nombre i una seqncia daminocids diferent

En una cllula hi ha milers de protenes diferents i cada una estencarregada de dur a terme una funci concreta

13/11/2012

16



Les principals funcions de les protenes sn:

Funci biocatalitzadora: Els enzims sn protenes que actuen com acatalitzadors de reaccions biolgiques

Funci transportadora. Ex: Lhemoglobina transporta loxigen a les cllules

Funci hormonal. Ex: la insulina, que regula els nivells de glucosa a la sang

Funci de defensa: Els anticossos sn protenes que contribueixen a ladefensa contra els microorganismes patgens.

Funci estructural: Com el collagen de la pell i els ossos i la queratina delscabells i les ungles

13/11/2012

17

Biomolcules orgniques: CIDS Biomolcules orgniques: CIDS NUCLEICS

Els cids nucleics estan formats per C, H, O, N i P Nhi ha de dos tipus:

cid desoxiribonucleic (ADN): molcula que emmagatzema la informaci gentica delsorganismes

cid ribonucleic (ARN): Est implicat en la sntesi de protenes, entre altres funcions

Els cids nucleics sn llargues cadenes (polmers) formats per la uni denucletids (monmers)

Els nucletids estan formats per tres components : Un sucre (desoxirribosa a lADN; ribosa a lARN) cid fosfric Una base nitrogenada (compost cclic que t toms de N)

Nhi ha de 5 diferents: Adenina (A), Guanina (G), Citosina (C) presents tant a lADN com a lARN Timina (T), exclusiva de lADN Uracil (U), exclusiva de lARN


LARN est format per una cadena senzilla de nucletids

LADN est format per una doble cadena de nucletids que senfronten perles seves bases nitrogenades de la segent manera: A enfront de T C enfront de G

La doble cadena dADN senrotlla damunt ella mateixa formant una doblehlix

13/11/2012

18



FUNCIONS DELS CIDS NUCLEICS

LADN s el portador de la informaci gentica i dicta les ordres perque lacllula elabori les seves protenes, les quals duen a terme les funcionscellulars

LARN sencarrega de la sntesi proteca

Com que lADN cont la informaci necessria perque la cllula realitzitotes les seves funcions, aquesta informaci sha de passar a les cllulesfilles.

Abans de que la cllula es divideixi, lADN es duplica i cada cllula filla repuna cpia del mateix.

13/11/2012

19


Duplicaci de lADN

Funciones del ARNSi bien el ADN contiene la informacin gentica del organismo, el ARN permite questa se transforme en protenas. Existen tres tipos de ARN; el mensajero (ARNm), quelleva la informacin del ncleo al citoplasma; el ribosomal (ARNr), que conforma lamaquinaria necesaria para la sntesis proteica (y tiene actividad cataltica), y el detransferencia (ARNt), que transporta los aminocidos necesarios para sintetizar lanueva cadena proteica.

13/11/2012

20

3. La cllula, unitat estructural delsssers vius

13/11/2012

21

3. La cllula, unitat estructural delsssers vius

La cllula procariota

La cllula eucariota

La cllula vegetal

13/11/2012

22

La cllula eucariota

13/11/2012

23

4. Els teixits animals

Teixit epitelial: Epitelis de

revestiment

Epitelis glandulars

Teixit connectius: Teixit conjuntiu Teixit adips Teixit cartilagins Teixit ossi

Teixit muscular: Estriat esqueltic Estriat cardac Llis

Teixit nervis: Neurones Cllules de la glia

13/11/2012

24

4.1. El teixit epitelial


13/11/2012

25



13/11/2012

26

4.2. Teixits connectiu

El teixit connectiu est format per cllules separades per unasubstncia intercellular anomenada matriu . Serveix d'uni i suport.

Composici de la substncia intercellular: aigua, sals minerals, protenesi polisacrids. Les fibres proteques poden ser de collagen (resistncia),elastina (elasticitat) o reticulars (funci esqueltica)

Hi ha diversos tipus de teixit connectiu:- el teixit conjuntiu

- el teixit cartilagins

- el teixit adips

- el teixit ossi

4.2.1. Teixit conjuntiu

El teixit conjuntiu s un tipus de teixit connectiu, que uneix irelaciona la resta de teixits entre si.

Cllules ms abundants: fibroblasts

Altres cllules: macrfags

2 tipus:

- Lax: predomini de fibres delastina (base dels epitelis). a ladermis i envoltant els vasos sanguinis.

- Fibrs: Predomini de fibres de collagen. A les cordes vocals,tendons i lligaments

13/11/2012

27

4.2.2. Teixit adips

Funci:

Reserva i magatzem de lpids

Protecci drgans i estructures internes (vertebrats)

Allant trmic (sota la pell)

Cllules caracterstiques: adipcits (gran vacol dacmul de greixos)

Poca substncia intercellular

4.2.3. Teixit cartilagins

Funci: donar suport a superfcies articulars (funciesqueltica o estructural)- Ex. Trquea, discs intervertebrals, pavell auditiu, etc

Els condrcits s'observentenyits de color blau fosc.

Condrcits

El color blau clar (fons), correspon a la matriuintercellular (resistent i flexible) que envolta les cllules del teixit cartilagins, que s'anomenen condrcits.

Matriu del teixit cartilagins

13/11/2012

28

On trobam teixit cartilagins?

4.2.4. Teixit ossi

Funcions:

-Proporciona suport a l'organisme(esquelet) i protegeix els rgans vitals.-Interv en la regulaci del calci

-Cont les cllules mare hematopoitiques

Substncia intercellular: slida i rica enfibres de collagen i sals minerals (fosfat icarbonat de calci)

Cllules ms importants: ostecits

13/11/2012

29

Imatge obtinguda per microscopia ptica d'un teixit ossi.

Al centre de la imatge s'observen dues estructures ms o menys iguals que s'anomenen estructures de Havers.

Sistema de Havers

Conducte central de l'estructura de Havers

Les estructures de Havers sn concntriques i tenen al centre un conducte.

En les estructures de Havers s'observenen uns puntets negres que correspon als espais on es troben les cllules ssies.Ostecits

13/11/2012

30

4.3. Teixit muscular

Funci: s el responsable dels moviments del cos Cllules: fibres musculars (cllules contrctils, citoplasma ambmiofilaments dactina i miosina) Tres tipus:-Estriat esqueltic-Estrial cardac-Llis

Imatge obtinguda per microscpiaptica d'un teixit muscular estriatesqueltic.

S'hi observa un tall longitudinal

Fibres musculars

S'hi observen les fibresmusculars, que sn cllulesallargades amb estries (bandesclares i bandes fosques) degut a la presncia de sarcmers(miofilaments) al seu citoplasma.

Cada fibra t diversos nuclis, que es troben en la zona perifrica de la fibra.

Nuclis de les fibres musculars

13/11/2012

31

Tall transversal de teixitmuscular estriat esqueltic

13/11/2012

32

4.4. Teixit nervis

Funci: Recollir informaci i elaboraruna resposta als estmuls

Tipus de cllules:-Neurones : cllules capaces de captari de respondre als estmuls, i decontrolar l'activitat de l'organisme.-Cllules de la glia : Sintercalen entreles neurones i tenen funci deprotecci, alimentaci i allament de lesneurones. Ex: astrcits i cllules deSchwann

SINAPSIS

Astrocito

13/11/2012

33

5. rgans, sistemes i aparells en animalsEls rgans sn agrupacions de teixits que realitzen una determinada funci

Documents

L’organització i estructura dels éssers vius 4.1erBatx.pdf · 13/11/2012 11 Biomolècules orgàniques: GLÚCIDS • Els glúcids o hidrats de carboni estan formats per C, H i