Ule-serribre. 1997

núm. 184 175 1:""1"A.

LLUCMAJOR

korado por Destilerias F. Vidal Catany. S.L. - C. San Francisco,

LUCMAJOR (MALLOREmb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en Espa

N.R.S.I. 30.3182/PM

LLUCMAJORMLOMEMIXISSMS1=1:111111

Revista MensualDep. Leg. PM-350-1981 Any XVI

441f,EDITA

Obra Cultural Balear de Llucmajor•

INFORMACIO I PUBLICITATC/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)

•DIRIGEIX

Catalina Font•

COL.LABORENSebastià Alzamora

Miguel Barceló

Llucia Ca Idés

Francina Cape Iln

Sebastià Cardell

Antònia Font

Joana Font

Maties Garcies

Franc Jaume

Coloma Julià

Antoni Llompart

Llorenç Mascaró

Apol•ímia M. Monserrat

Francisca Mut

Jaume Oliver

Bartomeu Prohens

Sebastià Rubí

Jaume Salvà

Tomeu Sbert

Joan Socies

Gabriel Thomns

Jeroni Tomàs

I3Arbara Verdera

Ignasi Barceló

Miguel Bezares

Celso Calvifio

Miguel Cardell

Joan Clar

Bartomeu Font

Catalina Garau

Miguel Janer

Joan Jaume

Benet Llompart

Jaume Manresa

Antoni Monsen-at

Joan Monserrat

Gu i l lem Oliver

Margalida Palou

Nanda Ramon

Josep Sacarès

Miguel Sbert

Catalina Serra

Arnau Tomàs

Antoni Vadell

Francesc Verdera

•IMPRIMEIX

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

•El pensament de la Revista s'expresa

només a través de l'Editorial

4Editori al

Al llindar del 2000Les festes de Nadal i de Cap d'Any ja són aquí. 1997 ja entona l'adéu i arri-

ba, amb presses, el 98. Es per a alguns el moment de fer balanç de 365 dies queens han portat, entre altres coses, la nova ubicació del mercat dels divendres, uncircuit d'alta velocitat, el renaixement d'una urbanització que pràcticament erarebutjada i també la sorpresa que al balneari d'aigües termals de so n'Antelmpassarà, gracies a la magia de I' interès social, a esdevenir, a más de camp degolf, en un complex turístic d'alta categoria, sense oblidar que, a la fi, es va de-cidir la construcció del nou institut a s'Arenal i continuant amb el tema del'educació, la nova fase de les obres de Ses Escoles, una passa mes per a la re-cuperació i conservació de l'edifici escolar de l'arquitecte Forteza.

Arriba el 1999, antesala del segle XXI, i es el moment apropiat per centrar-hi les esperances i els mil lors desitjos, sense oblidar que cl nou any portara so-ta el brag la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Llucmajor, un do-cument que marcara les directrius del futur urbanístic del municipi. 1998, enaquest sentit, pot arribar (PP i ASI tenen la paella pel malice) amb un planteja-ment desenvolupista que continuï aclaparant ciment al nostre litoral i també ensòl rústic. En els dies de vigència del nou any es previsible que arribi la decisiódel Govern Balear sobre el traçat i la construcció de l'autopista de Llevant, queen aquests moments compta amb el vist i plau de la majoria del govern muni-cipal.

Pere, arriben també les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis, festivitats de paui de calor familiar que marquen un parèntesi en el monòton ritme del devenirciutadà. Són dies per recordar els minors moments viscuts al Ilarg de l'any itambé de formular els millors desitjos per a l'any que començarem. Es el mo-ment de baixar la cortina de la finestra per tal de vèncer la temptació d'atalaiarl'horitzó per veure si el 99 arriba amb núvols de tempesta i apostar per un arc deSant Martí, Iluminds, anunciador d'un compliment de bons desitjos i plans defutur per a tots.

Llucmajor de Pinte en Ample vol aprofitar aquest contacte, quan manquenpocs dies per a Nadal, amb els lectors i anunciants per desitjar-vos un feliç Na-dal i Any Nou. •

MOLTS D'ANYS!

DE PAPER ,ROBA I VIDRE

LOCAL

Plenari de l'Ajuntament (24-XI-97)La construcció

de l'Institut de s'Arenalfinançada íntegrament

pel Govern Balear

Anton Tomàs

El punt més important del plenariordinari mensual de l'Ajuntament deLlucmajor va ser amb caracterd'urgència, sobre l'Institut de Se-

cundaria de s'Arenal, el pressupostglobal del qual de 450 tuitions arasera assumit pel Govern Balear, en te-nir les competencies del MEC, per laqual cosa l'acord va ser anul.lar l'an-terior de la cessió dels terrenys co-rresponents al Ministeri d'Educació ide cedir-lo a la Conselleria del Go-vern Balear, tema que fou aprovat perunanimitat.

No hi hagué tanta unanimitat enel tema de la revisió de preus de dis-

tints serveis, en que hi hagué absten-ció en els grups de l'oposició, PSOE iPSM, en aprovar-se per majoria go-vernant aquesta revisió de taxes de re-collida de fems per EMAYA d'en-guany amb un augment de 3 milionsde pessetes i un 25% d'augment enmod ificacions d'ordenances fiscals,amb una altra de 2 milions de la Con-cessionaria d' Aigües SOGESUR, de2 mi lions per efectes de lloguer d'undesembussador d'aigiies fecals.

Tampoc no hi hagué acord unani-me en dues modificacions de creditper despeses imprevistes, entre ellesun de tres milions per les obres de re-modelaci6 de la Casa Consistorial,que es lleven de la partida de lesobres a realitzar a l'Escorxador muni-cipal per convertir-lo en el nou quar-ter de la Guardia Civil i Policia Mu-nicipal.

Altres acords

-Ampliació del conjunt del perso-nal de l'Ajuntament amb 4 placesd'administratius a cobrir pel mateixnombre existent d'auxiliars.

-Subvenció de 1.500.000 pta. a laSocietal de Caçadors.

-Subvenció de 523.000 pta. al'Associació de la III Edat de Lluc-major, 148.000 a la de s' Arenal i60.000 a la de Badia Gran.

-Subhasta de vehicles abandonats.-Desestimar la sol.licitud d'in-

demnització formulada per 1 — HotelSan Diego, S.A.".

Aprovaciódel pressupost

municipal de 1998

A.T.

L' Ajuntame nt de Llucni ajor vaaprovar el 3 de desembre el pressu-post municipal per al 1998, amb elvot en contra del PSOE i del PSM. Elpressupost es de 2.300 milions depessetes, una quantitat similar a la del'any 1997. •

0111

Foto Clar

No sabem que passava no t'a molts de dies a l'Ajunta-ment; potser barataven els mobles o feien neteja... en totcas cosa grossa devien fer si ens hem de guiar per les di-mensions de la grua. •

NI F B 07814650

Instal.lacions sanitàries - CalefaccióPiscines - Aire condicionat

Des del passat febrer hi haun nou lampista a Llucmajor.

Si teniu qualque problemacridau-nos.

Estam al vostre servei

Cl. Ciutat, 14 - Tels.: 66 00 53 - 989/17 05 70Llucmajor

Foto Ciar

El passat sis de novembre els senyors Joan Antoni Sans i Joan Riera en re-presentació de la Banca March, féren entrega al bade de Llucmajor d'un conjuntde llibres per les bibliotèques de s'Arenal i de Llucmajor. Els llibres entregatssón: quatre toms que expliquen la història, la tècnica a l'hora que fan una anà-lisi sobre l'obra de pintor Antoine Watteau. Els llibres s'acompanyen amb re-produccions dels gravats i pintures de Watteau.

Aquesta entrega de llibres s'inclou en una campanya de promoció que ha fetl'esmentada entitat bancaria a diferents pobles de Mallorca. •

Trobadaa Lluc

El passat dissabte 25 d'octubre,I —Associació d'Usuaris del Mo-llet de S'Estanyol" en col.labo-ració amb l'"Associació deVeins de Son Reynés de S'Es-tanyol", després de varies jorna-des de reivindicació i Muita, comés ara, la neteja de la platja deS'Estalella, la neteja del Mollet,"Festa de les Coques"..., va orga-nitzar una trobada a Lluc, quesortia des del Mollet de S'Estan-yol, a la qual hi assistiren més de180 persones entre associats isimpatitzants.Els participants disfrutaren

d'un dia de germanor, diversió itranquilitat com a cloenda d' unestiu calent, i amb l'esperança -segons manifestaren- que s'aca-bin les tensions impròpies d'unacomunitat petita on tothom es co-neix i fins fa poc es respectava.

Alunznes del Centre Migjorn.

Reportatges 37 anys alFotos carnet, etc. seu servei

C/. Nou, 8 - Tel. 66 06 32 (Lluctuajor)

LOCAL

El Centre Migjorn enguanyincorpora 28 discapacitats

psíquics al món laboralLa institució, ubicada al Molí d'en Gaspar de Llucmajor

sera regida per un patronat que fou constituft el proppassat 1 9 de novembre.

F. VerderaFoto: C.,Juliit

El Molí d'en Gaspar ¡les seves de-pendencies acull al Centre Migjorn pera discapacitats psíquics que va co-mençar la seva trajectòria el 1990 periniciativa de l'Ajuntament Ilucmajorer il'Intress. El centre, simplement local alprincipi, ha passat a ser comarcal enatendre les peticions procedents d'al-tres municipis.

Actualment, les 35 places del centresón ocupades per alumnes de Llucma-jor, Campos, Felanitx, Algaida, Mana-cor, Ses Salines, Porreres i Santanyí. Elproppassat 19 de novembre es va cons-tituir el Patronat del Molí d'en Gasparen que seran representats els ajunta-ments esmentats i al qual hi eren tambéconvidats responsables municipals dePalma i de Binissalem per si en el futurpoden incorporar alumnes d'aquestsmunicipis.

L'objectiu del centre Migjorn és aconseguir quel'alumnat amb discapacitats psíquiques assoleixi una for-mació que els permed l'accés a un lloc de treball, que hornaconsegueix mitjançant el programa de treball amb suport.

A través d'aquesta iniciativa s'arriba a la integració la-boral de les persones acollides en el centre en empresesnormalitzades. La metodologia, a grans trets, consisteixen l'entrenament individualitzat del treballadorper un preparador o monitor laboral en el mateix Hoc detreball.

Des del mes de setembre de 1995, el centre Migjornforma part del projecte Inclusió Mallorca, emmarcat en lesiniciatives de recursos humans Horizon dels funs socials deIa UE, juntament amb set entitais més, entitats mallorqui-nes que treballen en la integració laboral de mintisvil ids.

Durant aquest any, 28 de les 32 persones acollides alMigjorn han aconseguit un contracte laboral. Finalitzada latemporada, 14 d'elles mantenen el Hoc de trehall i 10 tor-naran a trehallar en la propera temporada. Pel que fa als ti-pus de contractes, cl 1997, un és de tipus indefinit, 15 tem-porals (5 a temps complet i 10a temps parcial), i els 13 res-tants han treballat atilt) contractes d'aprenentatge.

Els llocs de treball aconseguits pels alumnes del centreMigjorn han estat aportats per quatre ajuntaments, non in-dústries privades, quatre comerços, tres companyies ae-ries, una empresa de cAtering, set establiments d'hostaleria,una empresa privada de serveis i una de repartiment. •

Cercam socis/es per muntaruna Inmobiliaria.

Els interessats/es cridau al: 12 05 53(Telefonau abans de les 21,00 h.)

S'Arenal

El Club de "Petanca"Son Verí commemora

les Noces de Plata

Tomeu SbertFoto: Marquès

Enguany es compliren els primers vint-i-cinc anys devida del Club "Petanca" Son Verí. Per tal motiu la sevajunta directiva ha celebrat al llarg de l'any diversos actesesportius i socials.

Era el mes de febrer de 1972 quan es va formar el club;el fundador, primer i únic president que ha tengut fins araés Josep Coll Castell. Un dels darrers actes celebrats fouuna vetllada, amb sopar inclòs, en què es feren entrega deplaques commemoratives i testimoniatge de gratitud a en-titats i a persones relacionades amb aquesta modalitat es-portiva.

Està en impremta un llibret en el qual es recullen lesdates, dades i esdeveniments més importants de la históriadel club al llarg d'aquest quart de segle, il.lustrat amb unbon nombre de fotografies.

Aquest és un esport que es va federar a Espanya l'any1961, i a Balears ho feu el 1965. Va néixer a França entreIa dècada de 1890 i 1900 i als inicis semblava un jocd'al.lots, però avui són milers les persones que el practi-quen, sense distinció d'edat, condició social o sexe. Primernomés hi jugaven homes però poc a poc es van introduirles dones i a hores d'ara també són milers les fitxes fede-ratives que es formalitzen cada temporada competitiva,tant a Mallorca com a la resta de l'Estat espanyol.

El CP. Son Verí va organitzar els Campionats d'Espanyael 1974. Una mostra de les pistes a la Placa de la Platja.

El que es més probable és que es condicioni un circuitdins la mateixa zona turística, tram d'autopista inclòs,d'una vintena de quilòmetres, pet-6, això sí, es demanen uno dos desnivells per amunt.

Noticies breus

- El pintor Josep Alvarado exposa a Inca, amb motiudel Dijous Bo. Pisatges i "gusariiios" (nova temàtica) fouel que va mostrar.

- La UD Arenal de futbol ha tengut una baixada de"tensió", ja que es van perdent partits i això no és bo. Es-peram i desitjam una bona remuntada.

- El triple crim del xalet del camí de ses Barraques, en-tre es Pil.larí i s' Aranjassa, va reportant molt mala imatgeper a Alemanya; el turisme d'hivern d'enguany ja lia mos-trat un cert ressentiment, perquè sembla que la gent haagalat una mica de por. Mal assumpte.

- I ara una dada histórica. El primer matrimoni que secelebra a l'antiga Capella de s'Arenal fou dia 1 7 de se-tembre de 1925 entre Benigno López López, carrabiner, ila jove Antònia A. Salva Salva. El vicari Verger els va ca-sar, vengut de Llucmajor amb bicicleta.

- Les notícies sobre la construcció de l'institut des'Arenal són bones. Prest podrien començar les obres, o noés així?

- Es va produir una tempesta i la zona de s'Arenal-Llucmajor va resultar inundada. Semblava que la mar vo-lia recuperar el seu espai, i això és a causa, justament, delscorrents marins. La platja en qüestió va creixent, ja quel'arena es va am untegant com fent un tipus de cul-de-sac.

- Bon Nadal i millor Any Nou, amics. •

Noticies de l'Església

- A l'Església parroquial se celebrara, els dies 15 i 16d'aquest mes de desembre, la "XI Mostra de Cançons deNadal", reservada a escolars d'Educació Infantil i dePrimaria. Els "Joves de la Parròquia" han organitzat per aldia 20 un sopar de solidaritat amb els afectats de les inun-dacions d'Extremadura. El dia 21, arribada del CarterReial, després de l'Eucaristia, a la Plaga Major. 1, com ca-da any, festes nadalenques, de Cap d'Any i arribada delsReis d'Orient.

Campionat del nuin

L'Associació d'Hotelers ha sol.licitat per escrit a lesentitats nacionals i internacionals pertinents, d'acord ambentitats de les Illes, la possible organització a la nostra zo-na turística del Campionat del món de Ciclisme de Fons encarretera, per a l'any 2001. S'ha de tenir en compte que elsd'enguany ja s'han celebrat, i Sant Sebastià fou la ciutat es-collida i els dels 3 anys vinents també ja s'han concedit.

Si es concedeixen a Mallorca, cosa molt probable, jas'està pensant en l'itinerari més ideal i possible per poder-hi comptar. Un itinerari que sembla bé es troba situat al ter-me Ilucmajorer: S'Arenal-pujada pel carrer de Sant Cristb-fol, creuer de sa Torre-Carretera Militar-cala Blava i Plat-ja de Palma. En aquest cas hauria de condicionar-se el ca-mí de sa Torre, des del creuer de son Noguera a la Carre-tera Militar.

Tolo Rigo, coordinador pedagògic del Centre Migjorn.

LOCAL

,?Quatre motsCentre Migjorn: fent futur

Llucia CaIdésFoto:

- Què és i a què es dedica el Cen-tre de Formació Ocupacional Mig-jorn?

El Centre dc Formació Ocupacio-nal Migjorn està gestionat per IN-TRESS (Institut de Treball Social i Ser-veis Socials) i subvencionat pel Minis-teri de Treball i Assumptes Socials iper l'Ajuntament de Llucmajor. El nos-tre objectiu és la inserció social i labo-ral de persones amb discapacitat psí-quica majors de 16 anys, especialmenten el que es refereix a la seva integracióa feines en empreses ordintries, es adir, an+ un contracte laboral.

- A qui va dirigit el Centre?Al Centre hi acudeixen persones

amb discapacitat psíquica majors de 16anys, que Cs l'edat laboral, de Llucma-jor i S'Arenal i altres pobles de la co-marca: Campos, Santanyí, Felanitx, Po-rrcrcs, Algaida, S'Estanyol, Manacor, Colônia de Sant Jor-di, Cala d'Or i Alqueria Blanca. En aquests momentscomptam també amb un jove de S' Arenal dc Palma i un deBinnissalem que treballa en una de les nostres empresescol.laboradores. Actualment són 32 les persones ateses pelCentre en algun dels programes.

Precisament ha estat notícia aquests dies la constituciód'un Patronat mitjançant el qual es convida als Ajunta-ments que tenen alguna persona del seu poble assistint alcentre a participar, juntament amb l'Ajuntament dc Lluc-major, en la gestió del centre.

- Com es du a terme la tasca del Centre?

Per aconseguir els nostres objectius es duen a termeuna serie de e rogrames que podem englobar en dues ùreesprincipals: l'Area de Formació, amb la que es pretén cobrirels aspectes formatius funcionals que les persones disca-pacitades necessitaran a l'hora d'incorporar-se al món la-boral real; i l'Àrea d'Integració, a la que pertanyen ague] Isprogrames que es duen a terme amb la intenció d'aconse-guir la inclusió de la persona en ìuiihits normalitzats del seuentorn.

Actualment es duen a terme, dins el Centre, els se-güents espais formatius: tallers i brigades de prktiques (ales que es pot veure a zones públiques del poble realitzantsobre tot tasques de neteja), i programes d'educació se-

CENTRE RECONEIXEMENT METGE OCULISTA

MEDIC - PSICOLÒGIC Dra. Núria Busquets

Antoni Isern Oliver (EQUIP CLINICA JUANEDA)

CERTIFICATS MEDICS

OBERT ELS DILLUNS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17 a 19'30 hs. Tel. 66 22 82 - 28 94 58

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-A

Tel. 66 22 82 (Llucmajor)

ePLAÇA 18serigrafia

C/ SON JULIA, SOLAR A-65POLIGON INDUSTRIAL SON NOGUERA

07620 - LLUCMAJOR - MALLORCATELÈFON 66 04 22

FAX 66 19 22

CHEF:PEP MAQTÍNEZ

cirliYIAT!TAATMENOS DIARIS

TANCAT EL DIMARTSC/. NICOLAU TABERNER, CANTONADA

PASSEIG JAUME III. TEL. 12 03 12C/. Antoni Maura, 13-B • Tel.: 66 17 46 (Llucmajor)

xual, de millora cognitiva i d'expresió corporal. A més esdedica un espai important de temps a la realització de tu-tories, que comprenen programes individuals d'autonomiai d'orientació.

El programa més important del Centre es el d'integra-ció laboral en empreses normalitzades de la comunitat,que segueix la metodologia de Treball amb Suport consis-tent amb l'acompanyament del treballador discapacitat perpart d'un preparador laboral que s'encarrega d'ensenyar-lii orientar en tot allò necessari per dur a terme la seva fei-na de la forma més adequada. Aquest preparador dismi-nueix la seva presència a l'empresa de forma progressiva,a mida que el treballador es fa Ines independent en l'exe-cució de les tasques.

També contam amb un programa de voluntariat graciesal qual els usuaris del centre veuen parcialment cobertauna part important de la seva vida com es el seu temps lliu-re. Els voluntaris participen també en activitats própiesdel centre com tallers, programes i activitats com Sa Rua.

- Quina és la situació actual del Centre?Podem dir que per noltros l'evolució que hem seguit és

molt bona ja que poc a poc les persones que gracies alprograma d' integració han aconseguit un Hoc de feina hananat augmentant, havent aconseguit enguany, com exem-ple, que 28 dels nostres usuaris tenguessin un lloc de feina.

Dades numèriques a part podem dir que, encara que notots els processos d'integració han anat tan be com nosal-tres voldríem, ens trobam especialment satisfets dels re-sultats qualitatius que s'aconsegueixen quant a la qualitatde vida de les persones discapacitades, així com també dela bona acceptació que trobain per part tant d'empresariscom de la comunitat en general.

- Podries fer una relació d'empreses i entitats quecol.laboren o han col.laborat amb el centre?

Sí, a Llucmajor tenim Carnicas Semar, l'Ajuntament,Ca'n Tia Taleca, Jardineria Mallorquina, Detergents LaPalmera i Ca'n Janer; a s'Arenal, l'Hotel Maria Isabel.Palma Park S.A. i Hotel Saga; a Palma Semillas Ca'n Jua-nito, CorteII i Ramón, Futura, Air Europa, Eurest, Santia-go Rubio i Ferreteries Ferba; a Campos Formatges Cam-pos, Tejar Ca' n Benito i Ajuntament de Campos; a Mon-tuïri la Farinera Gomila; a Algaida Alexca i l'Ajuntamentd'Algaida; a Cala d'Or Club Martha's i Hotel Cala Gran:a Manacor Carnicas Sutler; a Felanitx l'Ajuntament deFelanitx i finalment Reparto Balear a Porreres i zona des'Estanyol-Ràpita-Salines-Colònia de Sant Jordi. •

ENTREVISTA

Gent de1Et -vila

Miguel Sbert,nou Director d'Educació

C.Font

Som a milt passa de tenir com-petències en Educació (gener, 1998).Es per això que el Govern Balear hanomenat nous directors generals i unWells és Miguel Sbert i Garau, lluc-majorer i col.laborador d'aquesta re-vista. El curriculum de Miguel Sbertés tan llarg que podria sobrepassaraquesta revista, per aixi, basta recor-dar que ha passat gairebé per tots elsesglaons de la professió pedagògica:mestre, director d'un centre dePI-in -tin-la, professor de Ilengua ¡lite-ratura catalanes, director de l'IB"Maria A.Salvit", Inspector d'Edu-cació i ara Director general en agues-ta matèria. Es per aquest motiu quel' hem entrevistat, perquè ens comen-ti quina serà la seva tasca i per enco-ratjar-lo a treballar de valent en aquest món tan (Illiciti menystingut que actualment és el món de l'Educació.

- Quin és el teu càrrec actualment i quines en són lestasques?

- Som Director general d'Ordenació i d'Innovació Pe-dagògica i el tema de l'educació és complex, ja que abraçadiversos aspectes, que van des de l'administració econò-mica, de recursos personals, humans, materials, etc. a unesnecessitats de provisió i previsiú de tot AO que consti-tueix l'ensenyança. A mes d'això també existeix un ambitque seria de gestió pedagógica i d'una manera generall'àmbit que em correspon a mi hasicament es aquest tipusde gestic").

- I, en qué consisteix, exactament?- Fonamentalment està enfocada en dues grans dimen-

sions: tina és coordinar i impulsar tot el desplegament le-gislatiu de caire pedagògic perquè faci possible que el nos-tre sistema educatiu tengui unes peculiaritats, unes singu-laritats que el distingeixin clins el mare del sistema educa-tiu estatal contemplat per la LOGSE. En realitat es orga-nitzar cl nostre sistema educatiu tenint en compte la situa-ció socioeconómica, històrica i lingüística que ens carac-teritza. Això vol dir currículums propis, aportacions al fun-cionament dels centres, materials i llibres dc text, regula-cions sobre ensenyament de regim general i de regim es-pecial... clue necessiten ser concretades perquè no formenpart de la legislació basica, perquè aquesta regula aspectesque són comuns a tot l'estat. Aquesta seria la part diguem-

ne d'Ordenació.L'altre ambit, que es cl d'Innovació Educativa que

l'impuls i l'aplicació d'una serie d'iniciatives que servei-xen per enriquir les propostes educatives. Per exemple, hiha tota una serie de punts que són opcions que ajuden aconfigurar aquest sistema i que cl defineixen; en el nostrecas, normalització lingüística. Nosaltres tenim un sistemaeducatiu en el qual hi ha un component específic que ésl'existència d'una Ilengua pròpia distinta a la de l'estat.Això que ve regulat per l'Estatut d'Autonomia i per la Lleide Normalització lingüística té unes implicacions clins delsistema educatiu, per tant aquest és un aspecte que desd'Innovació Educativa s'ha de tenir en compte. Tambéhem de recollir tot el ventall d' iniciatives que, sota un títolgeneric, se'n diu Programes educatius, com és l'atenció ala diversitat, l'educació compensatòria, equips d'Orienta-ció pedagògica, la qüestió de noves tecnologies (preparacióde professorat i dotar els centres en aquest sentit), escolesd'Adults i educació a Distancia i no hem d'ohlidar un clelsaspectes prioritaris que és la Formació Professional. Pertant, es tracta d' un ambit molt ample on hi ha molta feinaper fer.

- De quina manera incideix tot aquest programa enla Formació del professorat?

- Aquest és un altre dels grans ambits que contemplaaquesta nova Direcció; la formació permanent del profes-sorat en un nión que canvia contínuament, canvien elsalumnes, canvia el context social... aquest és un repte con-tinu, aleshores es necessita tenir uns coneixements, unes

propostes i uns recursos ant-) unaplanificació per tal que l'oferta for-mativa sigui coherent amb les ne-cessitats del propi sistema i ambles espectatives dels propis profes-sors, per tant aquest es un progra-ma molt important.

La nostra comunitat téprioritats especifiques

- Com es coordinen les tresdireccions d'Educació?

- Una, per dir-ho de manerasenzilla es la de Mapa escolar i co-mençament i funcionament delcurs i l'altra direcció general s'ocu-pa de tota la problemàtica sociola-boral que comporta la relació delpersonal docent i la del personal nodocent. A més, cal comptar amb laSecretaria tècnica que s'ocupa del'administració económica i aixfqueda configurada aquesta estruc-tura.

- En quina mesura hi haurà canvis a partir del mo-ment en què arribin les competències?

- A un nivell de la feina de dia a dia, els canvis es pos-sible que siguin poc perceptibles; ara, allò que realmentcanviarà es, primerament, el Hoc on es prenen decisions,per tant, la proximitat de la interlocució i això es fona-mental. Una altra cosa que canviarà es que les prioritats delsistema que he esmentat no són les mateixes que les queestan desenvolupant actualment ja que ara formam partd'una estructura anomenada Territori MEC i per tant aixòno serà així i d'una vegada podrem racionalitzar els con-tinguts dels programes, per exemple, d'història, de geo-grafia perquè siguin més coherents amb la nostra realitatterritorial i poder utilitzar l'entorn com a eix de l'ensenya-ment així com també es bàsic el tractament dels idiomes,entre ells, el tractament de la Ilengua catalana...

Aquestes coses canviaran, tot i que no tan aviat i totescom voldríem però sí gradualment perquè són compromi-sos fixats. Quan, en un motor que funciona introdueixesuna peça nova es produeix un període d'adaptació en elqual el motor de vegades te algunes sacsejades pea) comque la peça que s'ha canviat es bona ben aviat el motor tor-na a funcionar, i millor. No es tan filed canviar un sistemaque fa cent anys que funciona com es el Ministeri d'Edu-cació però com a contrapartida crec que una vegada fetaquest sotrac inicial, la màquina funcionarà molt millor,amb molta més celeritat i amb molt Ines confort.

L'educació no ha de ser un tòpic

- Com veus el món educatiu, ara, a les IIles Balears?- Com el veig? Preocupat, inquiet, sense gaire nord,

sense uns estímuls suficients i, per tant, estam obligatstots, tots, a estimular, a fer creure que l'educació serveixper a qualque cosa i quan dic tots em referesc a tota la so-cietat. Que Peducació es una de les claus de la societat esun tòpic que el deixam caure massa sovint; a les Illes tenimuna societat econòmicament que, tot i que hi ha bossesimportants de deficiències, precarietats i penúries, en ge-neral es una societat que te les necessitats primàries co-bertes, que viu molt mirant al benestar i poc mirant a l'es-

tar be. Jo pens que aquesta falta devaloració de l'educació fa que lapercepció sigui que l'ensenyamentes un tema de poca entitat perquèno se'n té, uns rendiments a curttermini i la gent ho veu com unacosa intrascendent. I, en canvi, elsprofessors i els pares que l'utilit-zen se senten preocupats perquèmoltes vegades no tenen che l'edu-cació allè que voldrien tenir, unasensació d'estabilitat, de seguretat.Aleshores crec que si hi ha un dià-leg en el qual intervenen tots elsagents, els professors en primerternie, pea) tambe les administra-cions educatives, pares i [mires,tots junts intentam fer un esforç peresbrinar el gra de la palla, crec que,utopies a part, alguna passa es potfer.

La meva posició ideológicano ha canviat

- Quina és la teva postura ideológica en assumiraquest càrrec?

- La meva posició ideológica és exactament la mateixaque tenia abans d'assumir aquest càrrec; la nieva posicióideológica no l'he d'explicitar perquè tots els meus amics,tots els meus lectors de Llucmajor de Pinte en Ample laconeixen sobradament; la meva posició ideológica l'hedeixada escrita, l'he predicada molt sovint no per fer pro-selitisme ideològic sinó vivint de la manera que jo crec ques'ha de viure, es a dir, professionalment a Llucmajor emconeixen i els papers que jo escrivia fa cinc anys els conti-nuaré escrivint; la meva postura ideológica en el momentd'agarar aquesta direcció es la mateixa de fa deu anys i es-per que sera la mateixa d'aquí a vint. Això no lleva que joentengui que he entrat en un procés en el qual he estat cri-dat sense que ningú no em fes cap pregunta sobre la mevaposició ideológica perquè els que em cridaren ja em co-neixien perquè no l' he duita niai d'amagat. Aleshores en-tenc que el moment pel qual sein demana intervenir sobreun tema molt concret, en el qual se'm demana la mevaaportació, justifica que adopti algunes mesures que a nivellsuperficial poden semblar que entren en contradicció ambalguna cosa que he dit o que he fet, però estic segur que sila gent ho analitza be veurà que aquest problema no exis-teix... D'esquizofrènia, res.

Des d'aquestes planes donam l'enhorabona a ramieMiguel Shert tot desitjant-li molts exits en aquest noucàrrec i rencoratjam perquè coneixem la sensibilitatque té pels temes educatius alhora que ii donam tot elnostre suport. •

ser

útiff tefeff

Histodiador Terrasa, 37Teléfono 66 04 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

OPINIÓ

Un Pla General ConservadorPresentat l'avanç de la revisió del PGOU de Llucmajor

La nova proposta del PP mante les línies generals del"dcsarrollismo": urbanització de la costa i estancamentdels nuclis tradicionais. Introducix coartades "verdes" a laproliferació de deciaracions d'interès social en sòl rústic.NOIlléS les ANEL se salven de la urbanització. El nou Plalegitima la definitiva urbanització de la Marina: Regana,Toilerie, Cala Pi, Puig de Ros i s'Estanyol.

Antoni LlompartJoana Li. MascaróPSM-Llucmajor

L'avanç de la revisió del Pia General de Llucmajor haestat presentat als regidors del consistori dijous dia 2 I cienovembre, a una reunió extraordinaria de la Comissiód'Urbanisme, oberta a tots els membres de la corporaciólocal.

Consolidar el "desarrollismo"

La proposta de revisió, és, a parer del PSM, un docu-ment conservador pel que fa al plantejament del model te-rritorial de desenvolupament del terme de Llucmajor. So-ta un maquillatge aparentment "verd" Pavanç proposa,en essència, mantenir i reforçarei desequilibris territo-rials que el "desarrollismo" deis anys 70 introduïren alterme municipal de Llucmajor i que s'han exacerbat alllarg dels anys 80 i 90. Aix?) es, un desenvolupament ex-cessiu de la periferia costanera en perjudici del nucliantic de Llucmajor. Mentre la ciutat i cap ciel terme s'es-tanca i decau, un urbanisme depredador ha devastat la cos-ta (lei terme i ha incrementat la nostra dependencia de Ciu-tat sense beneficiar, en res, ni la ciutat de Llucmajor, nis' Arenal.

La proposta que a partir de la setmana que ve se sot-metra a in formació pública no canvia en res aquest plante-jament sinó que cl consolida: de fet preveu l'execució detotes les urbanitzacions que s'estan tramitant a la Ma-rina, Puig de Ros, Toilerie, Regalia, Es Pas de Vallgor-nera, etc. amb uns augments de pohlació que, en una pri-mera fase, quanti ficam en niés de 10.000 habitants pel cap

Villin ESTANCO EXP. N P3

II CAN PACO

Margalida Soler Oliver

Vos desitjarn unes Bones Festes

C/. Bisbe Taixequet, 69 - Tel. 66 07 00 - Llucmajor

baix. També permetra unir les urbanitzacions de s'Estanyoli Son Biel() donant una major densitat, escessiva al nostreparer, a una area que fins fa poc s'havia caracteritzat pelseu caracter de nucli tradicional de segones residencies i depescadors, molt integrat en el paisatge rural contigu.

Fa possible l'edificació dels espais rurais

A aquesta definitiva colonització de la periferia hi hemd'afegir la creació d'una corona d'equipaments, al llarg del'espai rural interior contigu a les urhanitzacions. aidesles raons dels redactors de l'avanç, temem que la propostasigui una excusa per estendre la urhanització a interior delterme, en uns espais rurals encara no colonitzats pels usosterciaris i que ara podran ser edificats ja sia per la via del'interès social o per qualsevol altra, però amh una majoraparença de "solvencia tècnica". De fet nomes escapen a lapressió edificadora les àrees protegides pel Parlament(ANEL) que, a més, quedarien absolutament encaixonadesentre les urbanitzacions i la futura corona d'equipaments.

Davant això, la proposta ciels redactors i de l'equip deGovern no aporta cap idea cligna de ressenya per potenciarla funció central dels nuclis tradicionals, s'Arenal i Lluc-major. Ans al contrari, un fatalisme liberal a ultrança elsporta a admetre que la conservació, l'ordenació i el desen-volupament del model traçat els anys 70 es la base del nouPla.

Les DOT, paper banyat

El PSM de Llucmajor vol fer constar, una vegada nies,la contradicció flagrant que existeix entre la retórica apa-rentment ecologista dc les DOT que impulsa el GovernMatas (potenciació deis nuclis urbans tradicionals, lim ita-ció de creixement a la costa) amb la practica real del poderals Hoes on l'exerceix. Contra totes les evidencies exposa-des a sa Lionja, l'Ajuntament de Llucmajor persisteix en elmodel dels anys 70 (periferia forta i centre dèbil i deca-dent). Això sí, adobada amb terminologia i mesurescosmètiques d'aparença verda.

L'avanç, redactat per l'empresa Arquivir, ha estat pre-sentat amb prop d'un any de retard sobre el calendari ini-cialment previst. L'equip de Govern ha excusat aquest re-tard per les dificultats que ha comportat la incorporació deIa normativa legal en matéria d'Urbanisme i Ordenació delTerritori aprovada durant el darrer any: mesures liberalit-zadores del Govern Aznar, sentencia del Tribunal Consti-tucional sobre la Llei del Sell, Liei del S61 Rústic, etc.

No obstant això, reconeixem que, per primera vegada,el PP de Llucmajor exposa una visió coherent clef seu mo-del territorial i que, per això mateix, dóna a peu a l'estudii a la crítica amb solvencia i coneixement pie de causa. Peraixò encorat jam eis ciutadans a al.legar aquesta proposta iagrafth tant al Delegat municipal i el personal de l'Àread'Urbanisme, com als redactors del projecte, I 'esforçd'idees que han fet i les explicacions ofendes. Lamenta-blement, no hi havia present, com es preceptiu, la secreta-ria de la Comissió. Qui n'aixecara l'acta'? •

Haz que nunca olvideestas Navidades

Un dinmanie es porn siempre

FABRICA DE JOIERIA GARAt J(Ca'n Cajeta)

Fabricant files Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)

OFERTA ESPECIAL

NADAL I REIS

Brillants i Diamants detotes les talles, l a qualitat

Joies d'estil mallorquiAmpli assortit depulseres, arracades,anells, cadenes, etc.

Descomptes especialsen tots els articles dePlata de l a llei:Porta retrats, canelobres,palanganes (totes les mesures),gerros, bomboneres,joiers, etc.

Vat/W. e,,j,ted/

C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR

OPINIÓ

,7`)„,Quaderns de1-um Major

Rutina de malsons(i un glop de música)

Miguel Carden

Si no hi ha res de nou, aviat ten-drem a la vila un segon camp de fut-bol. El fari7t l'Ajuntament amb unajut del Conseil Insular, no se de qui-na quantia, o de quin percentatge delcost. A primera vista, pot semblarfins i tot una bona notícia. Sobretotpels futbolistes i futbolers, que deuenser legió, ja que a la pleniTiria televi-sada que en parlaven, semblava unanecessitat incl.ludible i majúscula.De moment resulta evident que ésuna prioritat, en la mesura que s'haenvestit aquesta gestic') i aquesta des-pesa ahans que altres i, inevitable-ment, enlloc d'altres. I es precisa-ment aquí que comen; a veure la co-sa d'una manera mes relativa, menysentusiasta.

Ja hi torna a ser aquest, semprecontra el futbol, diran tot d'una al-guns, entre ells per ventura cert capde fava que hravejava en públic dinsun forn de la vila de la traca que emvendria a posar a ca nostra, encès percert article meu sobre futbol, pirotèc-nia i mala educació. I jo afirm que,ben disconforme amb moltes fetes iactituds exagerades i incivils quel'acompanyen, amb la magnitud degran alienació de masses i negoci es-candalosament exagerat que asso-leix, contra el futbol no hi tcnc res,especialment contra la pràcticad'aquest esport i deport, d'aquest joc.El que em sembla ben discutiblel'ordre de prioritats que aplical'Ajuntament en aquest cas, i la polí-tica, també la municipal, es sempre, aposta o sense voler, qüestió de prio-ritats, que es desprèn d'aquesta in-versió. És el de sempre, i no em can-sare de denunciar-ho: comparem elque s'ha gastat a la vila en infraes-tructures esportives des de fa, perexemple, quinze anys, des de sem-

pre, amb el que s'ha, o més exacta-ment no s'ha despes en infraestruc-tures culturals. No tenim una casa decultura amb espais polivalents, no te-nim una sala d'exposicions pública,ni un espai per fer conferencies, cur-sets, tallers, no tenim, de fet, ni unamiserable infraestructura públicaorientada a la animació cultural o so-ciocultural. Tenim pistes de tennis,poliesportiu de luxe prou excessiu,etc., etc., i ara anam pel segon campde futbol (també amb tribunes al'ombra?). D'això pari, i clama alcel. Per això no em puc estar de cri-ticar les incultes prioritats munici-pals, incultes, és a dir contràries o in-diferents a la cultura. Desertitzadoresde l'esperit. Però clar, la futbolitza-ció, més circenses que panem, de lavida es una prioritat dels peperos, icl futbol cl principal dels drets fona-mentals dels súbdits. Mes encara,admetem que segueix essent mes ne-cessari invertir en esport clue en cul-tura. Així i tot, voleu dir que la prio-ritat és el futbol'? Per exemple, no te-nim a la vila una piscina coberta, co-sa que vol dir que més de la meitatde l'any no tenim de fet piscina, ex-cepte pels pingüins. I em consta quesón molts els Ilucmajorers que perpur esport o per necessitats terapèu-tiques han d'anar a Ciutat a practicarIa natació, que sembla ben demostratque és l'esport més complet harmò-nic, el que causa menys lesions, aixòsense comptar que de moment, notenc notícies de nedadors que es fotincoces, de públics que atupin àrbitres,de hooligans de la natació. Per posarnomés un exemple.

Aquestes semblen ser les priori-tats del nostre ajuntament actual. Sa-hen hen cert que un poble més cultno els votaria. És la política del fercoses, de l'enganyosa facilitat de lamiopia.

• • •

Clar que hi ha prioritats més te-

rrorífiques, en no ser que ho consi-derem aspectes coherents d'una ma-teixa política. La política sa lvatgedels balearitzadors, que semblari auna pel.lícula de ridículs i despropò-sits si no ens fes una realitat dramàti-ca.

Pari de l'amenao urbanística queformula la majoria canyellista ambassociats i en diuen Pla General. Es-cric amb la pressa del termini de pre-sentació d'originals i encara no heanat a l'exposició; però el que he Ile-git als diaris em sembla una pel.lícu-la de ciència ficció terrorífica. El veildiscurs de sempre; sabent que la sen-sibilitat territorial creix, chuen prote-gir a fer el de sempre. Turisme dequalitat, idà ports esportius i campsde golf. No importa gaire que elsgolfs ens xuclin fins a la sal les venesd'aigua, que tenguem la costa satura-da d' urbanitzacions o suburbanitza-dons, hem de fer-ne més, i ports es-portius i un cinturó de serveis... Tu-risme de qualitat? on es la política dereconversió d'unes zones turístiquesobsoletes? On la defensa real de fo-ravila contra tantes agressions, la xa-leteria la primera? On la política pre-ferent de preservació i explotaciócientífica del patrimoni arqueològic?On la protecció i millora de l'entornurbit de la vila, les mesures que faci-litin la rehabilització i modernitzacióde les cases i ajudin a evitar la pro-gressiva alemanyització? Acabaremvivint els Ilucmajorers a pisos rondaenllà mentre el quadrat parla ale-many? I no exager, afirmen els ale-manys que són quatre mil a la vila irodalies (i quant votin'?), de fet, l'al-tre matí, al Colon, érem tres manor-quins i quinze alemanys.

ILLA MOTORS, S.L.

Informau-vos de les bones

promocions i que tengueu

un Bon Nadal!Avda. Ramon de Sant Martí, s/n - Tels. 66 01 46 - 908-63 00 49

Fax. 66 22 39 - (Llucmajor)

Sa majestat el turisme de qualitatés la gran coartada d'Oliver i com-panyia per mantenir-se cecs al futur ifer-nos engolir més del mateix: ca-rrers de la Marineta, Marriots hote-lers desfrassats de balnearis invisi-bles i camps de golf assedegats iaplanadors de paisatges, ports espor-tius tan si vols com si no vols. Que esva dir, de tot això a la campanyaelectoral? El debat fa por. I el futurguaita negre, encimentat, balearitza-dor, inhabitable, tot ell un balnearisis. Ballerman Fummajor. Alemanysmamats de sangria barata vomitaran ipixaran a la cantonada del CarrerGaspar Oliver amb la Plaça JoaquinRabasco. Si no ho aturam.

Associació d'Amies de la Música.Parl de l'aparició de Vou-verivou perno dormir, el disc compacte de BielMajoral.

No el vos perdeu perquè Cs unadelicia, cosa seriosa: dels magnifiesarranjaments instrumentals a la grancapacitat del cantador algaidí de co-municar i extreure tota l'emoció deromanços, cançons i tonades. Es unafonda, bella fins al calfred, alenadad'aire fresc, ens acosta fins escarru-far-nos la veu fonda i antiga d'unaaltra Mallorca, que m'es molt mespróxima que la d'aquells qui ens go-veren en contra nostra: la veu d'unaMallorca copejada i oprimida, però

modestament orgullosa de la pròpiahistória, valenta, dccidida a no callar:Fes-te en van! i no endarrere/ que elfutur ve del passat... Com també potsdir ben fort/ que vols viure en Lliber-tat/ Segur que no hi ha més sort,/ noperdre la dignitat... Si no fos pelsmercaders/ que sols venen Ia cultura/és ben segur per ventura/ tothom hicreuria més./ Només ho fan per do-biers./ Si no beses el seu sant/ diuenque ets un radical,/ han perdut el seucabal,/ tota la vida Ilepaut... •

• • •

De moment, ja ho sabem i aixího ha dit el batle als papers, l'Ajun-tament esta a favor de l'autopistasense saber per on passara ni conèi-xer-ne el projecte. Carta blanca. Elsconfiats ens duen a l'infern, al pur-gatori de la velocitat. Ho fan a saberel mateix dia que comença la grancon ferencia internacional sobre l'es-cal lament climatic que, ara per ara.causa catàstrofes amb milions de mi-lions dc perdues materials i incalcu-lable dolor huma de carn i ossos ianima, ¡les perspectives són, coinci-deixen quasi tots els especialistes delmón, d'allò més amenaçador. Tambecoincideixen en denunciar que unade les fonts principals de la contami-nació de gas carbònic que causal'efecte hivernacle que encalenteixl'atinosfera i pot acabar provocant unirreparable col.lapse climatic són elstransports, eis cotxes. Es a dir que fa-cem una autopista perquè cl turismede qualitat passi de Ilarg camí d' Artao Porto Colom, que són quatre diesabans que tot faci i darrera els in-teressos que ens fan costat, elJa ho diu la Ministra Tocino, comque hem de protegir la natura, incre-mentarem les emissions de diòxid decarboni, que el govern esta preocupatpel medi ambient i España va bien.

• • •

Per?) no tot han de ser inales no-

ticies. I aquesta es bona i m'alegracom a Mallorquí que estima la cultu-ra i la música, i també perquè hi hanpres part 11 ucinajorers i gent que esmou per aquí, devers l'Escola de la

SERVEI I PREU

OPINIÓ

Ho diu el diariAixí com en sortir de viatge sempre et trobes un hue-

majorer, en fullejar diaris o revistes es frequent topar elnom d'algun amic, conegut o saludat de la vila convertiten protagonista d'una notícia. L'objectiu d'aquesta seccióes donar-ne compte, a fi que tothom sàpiga com sónd'importants o curiosos -en definitiva, noticiables- elsnostres compatriotes.

I per començar parlarem de l'amic Miguel Sbert, re-centment nomenat director general de la Conselleriad'Educació, un càrrec que promet molt, sobretot moltafeina, ara que les competencies educatives ja han estattranspassades des del Ministeri al Govern Balear. Sor-presa majúscula. O potser no tant. En tot cas, des del"Balears" han repicat campanes, si no de satisfacció, coma mínim d'esperança.

"La Vanguardia" ha explicat un sopar que en ToniCatany va fer a ca seva de Barcelona. El fotògraf ((lue araexposa a Madrid) a començaments de setembre va reuniren so de festa una vintena llarga de persones. Que uniaentre si aquesta gent que el diari va fotografiar aplega-des? Ide) que qualque vegada havien tengut a romandreen Pasqual Maragall. Perquè resulta que el que fins fa pocva ser bade de Barcelona, adesiara tenia contacte directeant) la ciutat convivint uns dies amb gent de barriades icondicions socials diverses. I precisament per conèixer elRaval fa uns anys en Maragall va sojornar al domicili del

nostre paisà.Pere) no tothom va de festa, ja que en Miguel Clar el

veim sobre els papers quan duu la doma com a presidentdels empresaris benziners de Mallorca, que ara van moltalçurats perquè el govern permet que els transportistescornprin combustible sense passar per les estacions deservei. Per això hi ha que ha guanyat el tercer premi delsorteig Expo Nupcial 97, segons es fa públic en tin anun-ci que surt a tota la premsa. Mentrestant, un grup de ma-res es declaren fervents admiradores del pediatre Cha-cártegui i no volen que el traslladin fora de Llucmajor.

I la cultura? Sort d'en Sebastià Alzamora, que col.la-bora a l'"Avui" i fa conferencies sobre en Villalonga, araque se'n celebra el centenari. I d'en Miguel Mascaró,professor d'Informàtica dc la UIB, que imparteix un mAs-ter d'animació per ordinador i que en el DM critica els lo-gotips de televisió que troba mal fets.

En fi, Ilegiu diaris i fullejau revistes, que sempre ésentretengut. •

340111011111111111111111111111M11111111111112,

Preparau-vos per a les testesamb torrons, mantegades, vins, caves...

Bon assortit i bons preusf(f(c ff,(

Agraïm la vo;fr;visita

LA MILLOR BOTICA DE CADA DIAC/. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

CUERAplva motor La.C/ Ripol, 30 • M. 66 22 13

eautomòbils

CONSTRUCCIONS

Especialistes en reestructuracióde cases antigues

C/. Nord, 9 - Tels.: 66 04 88 - 66 17 61 -660838

I) 114:4'74.47i61.

81el

• NIA;

.re• LAMPINO, S. L.

1;FLLER MECANIC01

DEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBILPedro Noguera Ensefiat

AGENT OFICIAL Taller autoruzat

PERRUQUERIA

NEEDSC/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 64 05 14 (Llucmajor)

SERVEIS

SINFORMATICS S.L.

LLUCMAJOR

C/. Major, 107 - 07620 - Llucmajor

Tel./Fax 12.07.97 - Móvil 909.78.42.20

•

Boutique

C/. Sant Cristòfol, 30Tel. 44 13 74

S'ARENAL

CENTRE OPTICEXPOLENT

Restaurant

Gran ViaNoces - Banquets - Comunions

i Bateigs

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

Atenció especial als Ilucmajorers

C/. Impremta, n2 1 - (Pas d'en Quint)

Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

rati‘b r ecorAfes,

jocs

croficifru_A

C/. So Font, 15 • Tel.: 66 26 66 (Llucmajor)

Avda. Carles V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

-e.. SEARIndustries Semar, s.a

CI. Tomas Moserraf, 6 - SLL 66 01 57 - Fax: 66 29 01 (LLUCMAJCP)

• Fmk:4as• Cuixots

• rormaiqes

OPINIÓ

CartesSobre el trasllat

del Dr. ChacárteguiUn grup de pares i mares alarmats per [imminent tras-

liai del Dr. Valentin Chacártegui, per la present nota volenmanifestar.

1- Ha causat en tots nosaltres una enorme sorpresa, in-dignació i incomprensió l'esmentada notícia coneguda no-més fa uns dies del trasllat del Dr. Chacártegui a mi altrecentre de salut després de quasi quatre anys d'exercici deIa pediatria, coincidint l'inici seu amb apertura del PAC.

2- Sentim un gran malestar per la pèrdua. Si be, no po-dem entrar en valoracions quant al sistema de cobrir placesde l'Insalud, sí que volem deixar de manifest al mateix, ai-xi com a l'actual responsable del Centre, que el Dr. Cha-cártegui és un "gran" professional no només corn a pedia-tre, sin() corn a vertader metge en tom l'extensió de la pa-raula, inclosa la seva humanitat corn a persona i fins i totcorn a amic de molts pares, que sempre ens ha aconsellatper tal de simplificar el complex món de la medicina, quemoltes vegades esdevé un autèntic laberint.

3- Deixam de banda gran quantitat de petits i de detailspersonals que farien aquest escrit interminable, pregam detot cor a totes les Institucions que puguin aportar el seu grad'arena, ja sigui Insalud, Atenció Primária, Ajuntamentsde Llucmajor i d'Algaida, o be el mateix responsable delPAC de Llucmajor, Dr. Fuster, que facin fins i tot l'im-possible per no perdre aquest Metge del qual ens sentimgratament servits al llarg d'aquests anys.

4- Anil) l'única linalitat d'aconseguir un suport popu-lar de tots els afectats i defensant els nostres drets i moltespecialment els dels nostres fills, vàrem muntar una tau-la a la plaça d'Espanya de Llucmajor amb el propòsit derecollir el major nombre de signatures. •

Gràcies

Jo et convit i tu paguesF.Terrassa

Nomenar Antoni Ginard (encara President del Club)sempre és notícia; li agrada figurar i sempre és a l'aguaitpel que fa als MILIONS que va pispar tot abusant de laconfiança de tots els socis.

RIO bé, per no haver estar convidat i havent-se assa-bentat que les Associacions dels Usuaris del Mollet idels Veins de son Reynés, totes dues a s'Estanyol, ha-vien organitzat per a dia 25 del passat mes d'octubreuna excursió al monestir de Lluc, fent befa d'aquestaorganització va idear per al mateix dia un "berenar deportes obertes" en el mateix Mollet que era el punt deconcentració i de partida . Hoc que va ser convenient-ment adornat amb múltiples cartells en contra de Gi-nard, que varen aparèixer penjats als pals d'electricitat ode telèfon.

Ens demanam: amb quina finalitat va actuar Ginard?I la resposta es la d'intentar rompre l'amistat i la soli-

daritat de les dues Associacions esmentades, formadesper veïns i residents a s'Estanyol que, amb orgull de-fens= la costa que el circumda i es per això que ensoposam a la seva destrucció tan desitjada per Ginard;mill fins lucratius per cobrir totes les sol.licituds.

1 no tendriem res a objectar a aquesta interferènciaideada per Ginard, que ens recorda aquell refrany de"donar menjar de franc al poble perquè em voti" sin()fos que "de franc", res de res, perquè per alguna cosa vaprendre els MILIONS i sobre aquest fet estain esperamque els Tribunals diguin la darrera paraula.

Amb aquesta quantitat de doblers, és fkil convidar talI com ho fa Antoni Ginard, perquè es limita a practicar;1116 de "jo et convit i tu pagues".

Es per aquest motiu que, també complint la dita, diaI 5 de novembre va organitzar una excursió al mateixmonestir i varen ser tants els seus partidaris que l'aC0111-panyaren que NOMES UN autocar va bastar per cobrirpart de les places.

Amb el "jo convit i tu pagues" esperam que aquestespròximes testes de Nadal organitzarà els sopars ambxampany i halls inclosos a portes obertes, ja que en al-guna cosa ha de justificar els MILIONS.

Aprofita't Ginard ara que pots, però recorda que esinútil clamar davam el que és inevitable.

Us desig molts d'anys a tots els lectors d'aquesta re-vista. •

oalear d'Ornitologia i Defensa de la NaluralesaL 'ASSOCIACIO LCOLOGISTA DE LES BAL CARS

OMAR.. MM.', MARACA PEL PEPPSELL DE LIMPSPEE OE ...PP OE , PPE)MEMSFIE DE LP LI I CPI DES OE raw oc 1905

30, 07001 PALMADO MALLORCA Tel (971) 72 11 05 Fair (971) 7113 75

MIGUEL ANGEL MARCH CERDA, major d'edat, amb D.N.I. núm. 42.984.956.en qualitat de Secretari dei Grup Balear d'Ornitologia 1 Defensa de

Ja Naturaleea (G08). entitat legalment constitutda, inscrita en elRegistre d'Aseociacions de la Delegaci6 del Govern a Baleare amb elne. 241, secci0 2., declarada d'Utilitat POblica per acord del

Conseil de Ministres de dia 19 de Juny de 1985, i amb domicili al ca-rrer Vert, I, 3r, de Palma. CIF nilm G-07069600

SOL.L1CITA

bucen motiu de la pròxima Fires aquest Ajuntament concedeixi

al GOB un permls per muntar una taula informativa i de venda ele dies•12 i 13 d'octubre.

La taula ocuparia una superficie de 2'5 m . .

Puntualitzacions del GOB

Signet, Miguel Angel March

Palma, 8 de eetembre de 1997

¡LM. SR. BAILE OE L'EXCEL.LENTISS1M AJUNTAMENT OE LLUCMAJOR

Després dels fets ocorreguts al darrer plenari, on el ba-tle Gaspar Oliver va fer mentiders el GOB i els seus repre-sentants, hem trobat que explicar els fets tal com varenpassar no hi seria de Ines per tal que vegeu com les endos-sen per devers la Casa de la Vila.

Amb data dcl dia 8 de setembre del 1997 el GOB, desde la seu de Ciutat, feu arribar a l'Ajuntament de Llucma-jor la instancia pertinent sollicitant un Iloc de venda pel diade la Darrera Fira, com es habitual des de fa un caramulld'anys. Fins aquí tot va be. Les cebes començaren el dia 8d'octubre del 97 que el responsable de la taula de venda vaanar a la Casa de la Vila per assabentar-se de com anirienles coses enguany. La primera cosa que ens va sobtar vaesser que la instancia tramesa no es trobava amb totes lesalises dels denies firaires i a més ningú no en sabia res. Untemps de mirar i cercar i res! s'havia perdut. El municipalencarregat del tema ens digué que en féssim una altra! in-sistírem a trobar-la i al cap d'una estona una treballadorad'aquesta casa es va recordar que l'havia vista i cercant alregistre aparegué amb entrada de dia 11 de setembre.Aconseguírem gracies als treballadors la còpia de la instan-cia (que adjuntam) i com podeu veure du el segell de re-gistre d'entrada i remarca que una vegada registrada "espassi al Batle", amb això suposarem que la dita instanciaromania dins algun calaix del despatx del senyor Batle in-voluntàriament oblidada. Fonts fiables ens feren saber que

els treballadors de l'Ajuntament, quan nosal-tres ja no hi érem, varen comentar que te-nien ordres que tots els papers que els arri-haven firmats per aquest tipus de grups ha-vien de passar directament al Batle.

L'encarregat de distribuir els Hoes devenda ens va dir que hi anéssim el divendresmatí per aclarir on ens havíem de situar.Quan el divendres hi anàrem ens digue quetornassim el dissabte després de les quatrede l'horabaixa. En arribar les tenguérem ambell perquè ens adjudicaren el Carrer Major,ben enfora de la plaça i del passeig on havf-em estat sempre i on es posen tots els comer-ciants de Llucmajor. Nosaltres creim que enspertoca estar-hi ja que el GOB es una entitatIlucmajorera i d'interès social, protestaremuna mica i el municipal ens va dir que elsllocs anaven per sorteig i que si no ens agra-dava que no montassem la parada o anassema parlar amb el Baile! Ho intentarem, de par-lar amb ell, però estava molt ocupat inaugu-rant exposicions. Així i tot ferem arribar lariostra queixa als membres del consistori al'oposició que ens foren mes avinents i tam-bé, més tard, al senyor Puigserver que, fi-

o xau-vos hi bé!, ens va dir que el Hoes no ana-ven per sorteig, sin() per antiguitat i que novoldria que penssassem que era fet aposta,etc... i que si el diumenge trobàvem un Hocmillor que ens hi possassem, cosa que, compodeu comprendre, no va ser possible. Fins itot un Hoc que va quedar hub al passeig,d'una firaire que no va poder venir i que ha-via avisat Ajuntament. va esser ocupat pelxiringuito d'un institut d'ensenyament, qua-

si just davant un abre del mateix institut. Tot va acabar ai-xf!

Nosaltres que som molt dolents i malpensadíssimscreim que al Baile li fan por les camisetes del GOB i potser també li fa por l'escàndol que pot provocar la taula delGOB, sempre compartida amb entitats reivindicatives delsdrets fonamentals dels ciutadans, com la coordinadora encontra de l'ampliació del port de s'Estanyol aquests anyspassats i, enguany, amb la plataforma ami-autopista. Sen-yors del PP, senyor Baile, es ben clar que durant les firesanteriors no hi ha hagut mai cap incident que ens pugui al-terar gens la convivencia, ni a nosaltres ni molt menys avostès, per tant trobam tota aquesta feta una tant fora de to.Esperam que l'any que ve plantegem les coses d'un altrepunt de vista, més optimista, aids obert...

Per part nostra hem de dir que, així i tot, arraconatscom estàvem, varem vendre moltes de camisetes i elsmembres de la plataforma aplegaren un bon munt de fir-mes contra l'autopista i en repartíren molts de monograficsd'aquesta revista, fins i tot la senyora Cirer se'n va anarben carregada de paint -lets informatius cap a casa seva.

Gracies per la publicació d'aquesta carta. •

GOB Hut:major

E LArc co= 7.----- = - _ == = = - - - -=----- - -

Grupo Telefónica

÷ 2 BATERIAS

A+ CARGADOR DEMECHERO 15.900.-

(TrzÍr,.- rfrïr,--r (-re- ri-7Fr-fr-rTrirrr:Solicitud:

Líneas Telefónicas, Cambio de titular, Líneas multiservicio, Servicio Telefax, etc...

C/. Antonio Maura, 57 Bajos. - 07620 LLUCMAJOR - Tel. / Fax: 12 10 83C/. Reyes Católicos, 33 - 07007 Palma - Tel.: 27 34 06 - Fax: 25 02 71

=

taal ‘;"-• (iv .1,

UI :

SOCIETAT

441141_, f • Xerrades\/ 401 c tf

Tornarà el Doctor Chacártegui?Un que escoltava.-

- Vaja un rebombori que s'ha armat amb aquest metged'infants, com es diu...

- Pediatre.- Sí, en Chacártegui, tots els diaris n'han parlat.- Ho han publicat, els diaris no parlen, només escriuen.- I de vegades, de Ines...- Be, ja m'enteneu; aquest metge, sembla que tenia tan

contentes les mares i famílies dels infants, que quan sabe-ren que se n'havia d'anar de l'ambulatori de Llucmajor esmobilitzaren perquè no se n'anas.

- I, per què se'n va?- Perquè sembla que estava a Llucmajor d'interí, i ara

n'hi ha un altre que ha tret la plaça en propietat i haurad'ocupar el seu lloc.

- I& digues que sera un bon compromís per a aquestnou metge, perquè si tanta gent estava tan entusiasmadaamb aquell, ho tendra ben difícil...

- Sí, perquè pentura aquest que vendra estará tan henpreparat o més que el senyor Chacartegui, però els primersdies els pacients li faran mala cara.

- Jo pens que si les mares dels nins que cuidava aquellpediatre han armat tota aquesta campanya de flors i de be-sades de comiat i de llistes de signatures perquè torni, deuser perquè, a més de bon metge, deu tenir unes qualitatshumanes d'aquestes que ja no s'estilen.

- Això pareix, perquè actualment per a molts de metgesels pacients no són més que un número de la Seguretat So-cial.

- Totes aquestes circumstancies a mi em diuen que lesatencions als malalts són tan importants o mes que les me-dicines que recepten.

- Sí, perquè hi ha persones a qui fa més be les paraulesde consol i de simpatia que totes les pastilles que puguiprendre.

- No, i ara que ens volen racionar els medicaments...

- Allò que diuen que vol fer el govern de n'Aznar es su-primir de les receptes de la Seguretat Social els medica-ments més cars per altres de flies barats, igual de bons.

- Això de bo i barat, moltes vegades esta barallat.- No sempre, i si no mira les aspirines, que diuen que es

el millor medicament que hi ha, i no són cares.- Pen), curiosament, no són a la llista de la Seguretat

Social.- Es que si hi entrassin, prest es dispararien i pujarien

de preu.- Jo crec que allò que vol el govern de Madrid es aturar

aquest "gastèrum" que es fa amb els medicaments, perquèhi ha qualque casa que en tenen tants, que sembla unafarmacia en petit.

- Però, tornant al Doctor Chacártegui, diuen que va dir,quan es va acomiadar que no es un alai, sinó "fins a unaaltra".

- Idõ si va dir això deu fer comptes tornar aviat.- Si fos així, les flors i les besades dels infants hauran

servit per qualque cosa més que per sortir als diaris... •

expertELÈCTRICA

,cu 1 a fa

Sens dubte te convencerà

INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

Les cases de Vista Alegre.

TOPONIMIA

De noms j de floes (XLVII)

Vista Alegre o "Can VoguetaC.CalviiioF.JaumeJ.JaumeJ.MonserratA.M.MonserratF.MutFotos: C.Julia

Tenim notícies de la finca deVista Alegre, propietat de D.ManelVillar, en l'Amillarament de Lluc-major 1862(1), on s'assenyala quetenia, en aquell any, dues-centesset quarterades i dos quartons, re-partits de la següent manera: no-ranta-set quarterades de conreu decereals (blat i ordi), que en 4 anysdonava dues collites, i que repre-sentava un 47% de l'extensió de lapossessió; cinquanta-tres quarte-rades de pinar; vint-i-sis quartera-des i dos quartons d'olivar; setzequarterades, un quartó i quarantadestres d'erm (2); dotze quartera-des, dos quartons i seixanta destresd'improductiu i dues quarteradesde garriga. La possessió estava va-lorada en sis milt set-cents vuitan-ta-nou reals de velló.

Grades a n'Antoni Garcies Vi-dal (+1907) "L'amo en Toni desForn" sabem que a finals del segleXIX o 136 a principi d'aquest, n'erapropietari D.Nicolau Umbert i des-prés fou de D. Pere Bosch (3).

L'amo en Miguel Móra i Sbert,nascut a Llucmajor, de família pa-gesa, el dia 30 de marc de 1910,ara fa un poc més de vuitanta-setanys, juntament amb la seva dona,na Maria Ramis i Ferragut, enaquestes pagines ens parlen del'esmentat establit de la finca deGaldent i són d'agrair tant les se-ves atencions cap a nosaltres comles seves paraules, les gnats enshan acostat, un pic més, al Lluc-major de l'època pre-turística, des-crivint-nos un temps i uns costumsque s'estan perdent; a la vegada

ens han ajudat a fixar cartografi-cament uns topònims que, possi-blement, en un curt període detemps haurien caigut dins l'oblit.Volem manifestar, també, el nostreagraïment als actuals amos con-ductors: Joan Rigo i Moll i Mag-dalena Alomar i Socies i a DonCaries Alavern i Montis, propieta-ri de Vista Alegre.

Ens podríeu dir on vàreu néi-xer?

Vaig néixer al carrer de sa Fontnúmero 88, a Llucmajor. Els meuspares eren en Joan Móra i Mut, nas-cut a Porreres, però descendent perpart de mare de "Can Boleno" deLlucmajor, i na Llúcia Sbert i Mas,Sbert de "Cas Pintor" i Mas de "SonMir" (era filla de na Rita de SonMir). Però la meva infantesa vatranscórrer a Son Mir de ses Barre-res, juntament amb els meus pares igermans. En aquest lloc hi vàrem es-tar fins l'any 1916.

Son Mir de ses Barreres, avui de

Can Garra-seca, era propietat de latia Francesca de San Mir, casadaamb l'oncle Julià de ses Barreres i aIa vegada dúiem els trossos de la pa-drina Rita de Son Mir... i de Cas Teu-ler; en total eren una quarentena dequarterades.

Record que la padrina Rita emcontava que ella i la seva germana, latia Francesca, anaven a Ciutat, a peu,menant una somera anib esganells(4) carregats de figues Hors que ve-nien a bon preu i que la part que lihavia tocat per herència era mós pe-tita que la de la tia Francesca perquèhi havia figueres.

Amb qui anàreu a escola?En aquells anys de principi de se-

gle, com la majoria dc fills de famf-lies camperoles, vaig anar a apren-dre les primeres Iletres amb en Se-bastià de s'Àliga, els vespres, a casaseva, devora es Cantó de sa Creu, alcarrer de Ciutat (on, després, posarensa Firestone).

Per a mi, en Sebastià, va ésser unbon mestre. Tenia el títol, ja que ha-

, ,ae,s• p 41.40,

C■•

C.)3( <‘'

I. es Figueralet de Moro.2. s'llortet.3. ses Figueres de Moro.4. sa Tanqueta (lesa Conillera.5. ses Tangues de sa Cova.6. es Comellar de ses Figueres.7. sa Tanca de s'Era.8. sa Vela de s'Aigna.

/MM0 50 100 150 200 250 00,

-a de

o vin a

CS 'sa Cistefl‘

scooter

cf,

SWe"tcc_ de

d dOre° cGalde n t .0.ef

NV■db

Cs tahfits

d, s matroig

e

es te

.,coel'se soae - ,Çes‘01ç-

es Garrigó deses Barrer-es _ '

tdels. o scille

es V dl'3 scS-

\ CosttveS

VASs.cra y,NICS

e

es0,2,11.t0

sa Bassola

via estudiat de jove. Ell era coix,això va fer que vingués a viure aLlucmajor a casa d'una tia, mentreque els seus germans i pares queda-ren a la possessió. Per passar eltemps havia après de lletra i acabàtenint la carrera de mestre. A casa se-va hi anaven uns quants al.lots fora-vi lers.

On anaren els vostres paresquan deixaren Son Mir de ses Ba-rreres?

Van voler millorar la nostra eco-nomia i anaren a Vista Alegre, o

Can Vogueta".Era un establit de la finca de Gal-

dent propietat de la família Montisde Ciutat, la dels generals, D. Antonii D. Ramon. Bé, en aquells primersanys, era de la senyora Donya AinaVillalonga i Feliu, dels Villalonga deCiutat, gent de casa noble, desposadaamb don Ramon Montis, que teniaun càrrec a l'Ajuntament de Palma.Era un matrimoni amb un estol defills, en tenien set, quatre mascles:D. Joan, D. Antoni, D. Pep i D. Ra-mon, i tres femelles: Donya Conxa,Donya Bel i Donya Francesca. Ladarrera, que era fadrina, a la mortdels seus pares heretà la propietat. Iara és del seu nebot don Caries Ala-

vern i Montis.Quina era la seva extensió?Més o manco són unes cent sei-

xanta quarterades, però crec que nos'ha fet mirar. Record que el senyordeia que eren vuitanta de cada casta:vuitanta de conradís i la resta garrigai pinar.

Quines finques feien partióamb Vista Alegre?

Els establits de Ga/dent, a Tra-muntana; els establits de sa Bassolao Bella-vista a Migjorn i a la part deLlevant, quedava limitada pel camíde Ga/dent, mentre que a Ponent s'hialça es Puig.

Quins noms reben els semen-ters?

Entrant per les barreres del Camíde Ga/dent i seguint el camí que vaben capdret a ses Cases de Vista Ale-gre trobam:

El Sementer de ses Barreres, al'esquerra, d'unes sis quarterades,amb dos garrigons: es Garrigó de sesBarreres de Baix i es Garrigó de sesBarreres de Damunt. La terra era bo-na i molts d'anys hi sembràvem fa-ves. Record que els meus pares llo-gaven, a jornal, dones per entreca-var-les i fer-les l'herba.

Sa Tanca Llarga, que pega als

Establ its de sa Basso/a, és més pri-ma de terra (terra "flaca", hi ha pe-dres arreu). Quan arribàrem, estavaplena de figueres i voltada de paretde doble encadcnat per la part quedona a les altres tangues de la pos-sessió. En canvi, la paret dc partió jala trobàrem molt deixada de la mà deDéu.

Es Pinaret, just a sobre la TatienLlarga, era d'una cinquantena depins, el terreny del qual anava pujantfins arribar a sa Basso/a.

Sa Tanca Fonda donava a sesCases i una paret de marge baix ladividia en dues veles: la de baix,sembrada de figueres i la de dalt,d'ametlers.

Per altra part, a la dreta de ses ba-rreres de l'entrada, hi havia:

El Sementer de sa Vinya repartiten sa Vinya, on encara quedaven lesrestes de sarments que feia anys hocobrien tot; es Parral amh unesquantes parres de rem de taula; esSementer de Darrera Ca tnadò Pa-nadera, tros que arribava a la paretdel camí de Galdent i en té una debona, a l'esquerra, que el separa desa Vinya i una altra, a la dreta, que li-mita amb ses Tangues sembradad'ametlers.

Miguel Mira i Maria Ramis estaren més de 30 anys a Vista Alegre.

Joan Rigo i Magdalena Alomar, actuals amos conductors de Vista Alegre.

TOPONIMIA

Es Setnenter Ras, perquè no hihavia cap arbre, te unes 6 quartera-des.

Es S'ementer dels Ametlers Joves,a sobre cies Parmi (quan hi arriba-rem per primera vegada, l'acabavende plantar). Aquest sementer pega asa Caseta de sa Vinya, a la part deDalt de sa Vinya, i hi van per un ca-minoiet que surt del Cann' de ses Ca-ses. Entre es Sementer Ras i elSe-menter dels Ametlers Joves no hi ha-via paret.

Es Sementer de sa Punta, ambverderctes i alguns potetes. I a sobresa Punta, hi ha es Coster i Ilavors esPinarei i es Putxet (Puixet).

Es Sementer des Pou, amb unpou de vena fluixa, que a l'estiu,quan hi havies trct deu poals ja eraeixut. Malgrat això, anava be perabeurar les ovelles; també hi haviaametlers antics: canaletes i de l'en-

Aquest sementer s'estenia voravora la paret de partió amb eis esta-blits de Ga/dent.

Es Puig, es trohava a sobre es Se-menter des Pou, i tirava cap a CanEixut i ;arribava a sa Cabana i a SonMand s' hi havien construïts mar-ges perquè l'aigua no s'endugués laterra.

Sa Tanca de s 'Era es troba des-pres del Camí de sa Caseta de saVinya i abans d'arribar a les cases.Ses barreres d'aquest sementcr sóndavant les cases i entrant, a l'esque-rra, hi trobam ses Porcelleres, afe-rrades a la paret. La tanca tenia untros de figueres de moro i l'any en

anar, ja nomes en quedava un pocdins es sementer del mateix nom. Ales cases, hi havia quatre cups i unceller gran, però tampoc no véremcap bóta congrenyada. També, a re-dols, quan cobrícni la falta amb unametler jove, tent el clot, trobavem lasíquia de la vinya. Nosaltres mai noférem vi, però tenc record, qued'al.lot,.dtliem el rain de sa Vinya alceller de Can Eixut, a la vila, que estrobava al carrer Des Cappuig.

En la meva primera estada l'ame-ticrar era jove i el primer any nomeshi recollírem uns vint-i-dos hectèli-tres d'ametles. Hi havia sembrats, denou, verderetes, pou felanitxer i po-tetes i ametlers antics, canaletes, del'engany, sards... Quan hi tornaremera la minor treta.

En aquells anys, en que els paresho tengueren arrendat, trèiem pesse-tes de tot i dels molts de jornals quefèiem de sol a sol.

Sembràvem Caves, blat, ordi i ei-vada. Record que el gra era per alconsum nostre i només es venia elsobram a la farinera de Can Seu i a lade Can Monserrat. Nosaltres, per afer pa, dúiem el gra al molí de CanMagreta, d'Algaida, i fèiem una odues pastarades cada set mana.

La millor treta era cl bestiar: les°wiles que el meu pare treia a pastu-rar per les sorts veines i també unsquants pores, iamb un verro de tres oquatre anys i sis o set truges. Quanaquestes tenien sis o set anys lessubstitufem per porcelles, i dúiem

que hi arribarem estaven molt men-jades pels bous que tenia [anteriorarrendador. A continuació hi ha unCome//ar sembrat de figueres bor-dissots blanca, bordissot negra ide dama, i algunes alzines, entreelles, n'hi havia d'aglà dolç.

Ses Figueres de Moro, prop deles cases, arriben fins es Sementerdes Pou.

Sa Clastra, davant /es cases, ambcis cups i, a la dreta, es Celler amb la"botiga del gra" a (lait.

Que'era lo millor de la finca?Abans d'estar-hi nosaltres, hi ha-

via hagut vinya, però, quail hi yam

RENAULT

Ronda Migjorn, s/n'- Tels. 66 01 40 i 66 00 41igtr,ffii •

• a *Ike

,;_

també una roda «una dotzena deporcs per a engreixar. D'aquests enquedaven dos o tres per al consumde la casa i els altres grassos eren ve-nuts. Donàvem molta figa de moroals porcs i es menjaven totes les fi-gues de cristià que queien de les fi-gueres. El meu pare, per Sant Joan,sanava els porcs i jo vaig aprendrel'ofici, però era "ronya canera".Quan ell es va retirar, em quedarenels seus compromissos i era fer feinaper a no res.

També formatjávem de Nadal al'estiu, per?) cada any era diferent. Sicl temps era més fred o calent, si les°vacs recordaven... tot feia que ladurada d'aquesta activitat fos més omenys llarga. Munyir les ovelles erauna feina diária i pesada.

Quants d'anys estàreu a VistaAlegre?

Primer, de l'any 1916 a l'any1927, amb els meus pares com aarrendadors i els meus germans (qua-tre mascles i una femella). Quan no-saltres ho deixàrem, hi van anar enToni Ramis Gelabert i na Maria Fe-rragut i Ramis de Sencelles que tam-136 hi entraren com a arrendadors idesprés foren amitgers. Jo em vaigcasar amb una de les filles d'aquestmatrimoni l'any 1939, na Maria, quehavia nascut a Ruberts, l'any 1914.De tot d'una estiguérem a la nostrafinca de Son Mir i l'any 1952, quanla padrina, la mare de la meva dona,es va morir, hi tornàrem com a amit-gcrs fins l'any 1972. Entre una vega-da i l'altra hi he estat trenta un anys iIa meva dona una quarentena.

1. AMILLARAMENT DELLUCMAJOR 1863. PROPIETATRÚSTICA, PECUARIA I URBANAA LLUCMAJOR EN EL SEGLEXIX. Joan Clar i Monserrat. pág. 77.Llucmajor. Notes Històriques i Cul-turals. Homenatge a Vicenç M. Ros-selló i Verger. Edicions de pinte enample. Palma de Mallorca 1995.

2. I.a adj geobot Di t del lloc àridi amb vegetació esclaradissada. 2 In,geog agr. Sector del paisatge agrarique no produeix. pág. 629. Diccio-nari de la llengua catalana. ENCI-CLOPEDIA CATALANA. Barcelo-na 1989.

3. SECCION I. VISTA ALE-GRE..- Nombre muy apropiado diá-se a este predio de pertenencia delantiguo GALDENT. De su casa quees espaciosa se disfruta de una her-mosa perspectiva. Tiene capaz bode-

ga que llegó a adquirir renombre porla buena calidad del vino que en estemedio se cosechaba. Sus tierras noson de pan llevar; pero el subsuelo esapto para viñedo y arbolado. Tienede extensión 207 cuarteradas. Su pri-mer poseedor fue D. Manuel de Vi-llar, de éste pasó a D. Nicolás Um-bert y actualmente es su propietarioD. Pedro Bosch. pág. 9. EL TERMI-NO MUNICIPAL DE LLUCMA-JOR. MANUSCRITO DE ANTO-NIO GARCIAS VIDAL. (+1907).Introducción y Notas por BARTO-LOME FONT OBRADOR. FERIASDE LLUCMAJOR 1972. Llucmajor.Imprenta Moderna 1972.

4. esganells: m.pl.Arganells (Ma-llorca).

Arganells: pl. Ormeig compostde quatre senalles d'espart, fondes,amb cul o sense, que es posen dues acada banda d'una bístia i serveixenper traginar gerres d'aigua, olles demenjar per els segadors, etc. (Ma-llorca, Menorca i Eivissa). pág. 850.Tom I. DICCIONARI CATALA,VALENCIA, BALEAR. MN Antoni

Alcover i Francesc de B. Moll.•

Com és la cambra de

bany dels seus somnis?

Avui mateix, graciesal nostre ordinadorpodreu veure aMASSANELLA lavostra nova cambra de bany ROCA.A tot color i en tres dimensions sense queno hi manqui cap detall: banyera,sanitaris, revestiments ceramics, aixetes,complements... Tot tal com ho havíeusomniat i sense començar les obres.Veniu a MASSANELLA i deixau desomniar.

MASSAN ELLADISSENYINTREGRAL DEL BANY

Ctra.Valldemosa, 44 - Te1.75 03 45

L - IDIOMA6

c2?4ittiftrile

4/6v-e/(eu AVA4re-s- eufJp.,-vs- ffrok

affd eufri eelact.-/èlte/á

Irats f"aeel(C/42ts

Acadèmia d'IdiomesCarrer Rei Jaume II, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33

ENTREVISTA

D'ofici Apicultors

Antoni Cerdà i Rierai Baltasar Pons i Vinyes

I.Barce16J.JaumeFotos: C.Julia

Avui parlarem de l'Apiculturaque és l'art de la cria de les abellesa fi d'aprofitar-ne els productes,principalment la mel i la cera.

Per tractar-ne parlarem amb enBaltasar Pons i Vinyes, nat a Hue-major el 12 de Juliol de 1968, in'Antoni Cerda i Riera, nat el 11de maig de 1964 a Porreres i quedes de petit va viure al nostre ter-me, a la finca de Son Lluís.

Quin temps fa que vos dedicau aaquest art?

Ara fa uns deu anys que ens dedi-cam de forma no professional aaquest ofici, i ha estat aquest any enque hem deixat les feines i ens hemdecidit a donar la passa i passar a és-ser apicultors de professió.

Fa quatre anys que traguéremaquesta marca, La Mel de ca Nostra, ifou una prova que hem anat fent, in-tercalant aquesta leina amb la leinaque cada un de nosaltres tenia. I haarribat el moment de dedicar-nos to-

bérem les primeres picades i xucRt-rem la mel de les bresques. En segonlloc la gran acceptació que té, a l'ac-tualitat, tot producte mallorquí i enespecial la mel "als mallorquins ensagrada consumir productes de la nos-tra terra". I en tercer Hoc, que l'acti-vitat funcionava i pràcticament tenimtota la nostra producció de mel venu-da.

Com és la vostra feina?La nostra leina es un art que no

coneix les presses ni el rendiment acurt termini. Avui, en que el rellotgeens marca l'existència, l'apicultor nopot fer la feina amb el rellotge a lamu i els rendiments són producte demoltes variables i sempre ens sorpre-nen.

Quines diferències hi ha entreles distintes mels que avui hi ha almercat?

Ara podem trobar en els mercats,tres tipus de mels. En primer lloc lamel industrial, són les que trobam a lamajor part de les grans superfícies co-mercials de les nostres illes. Tenensempre, any rera any, el mateix color,aroma, gust i es presenten en estat

talment a les abelles.Qué fou el que vos ha fet agafar

aquesta feina com a ofici?Nosaltres creim que funcionarà.

El primer que ens va dur a fer-la fouIa il.lusió de fer una feina que ensagradava molt, aixe, ens ve de ninsquan acompanyàvem els padrins i re-

ENTREVISTAquid -"quan tots sabem que a la natu-ra la niel es troba en estat paste's, qua-si sòlid"-. L'aigua que porten es ele-vada, però sempre dins els límits quemarca la normativa. En segon iloc,trobam les mels nacionals, són meisuni-florais que tenen un color, aromai gust molt definit i que varien segonsl'estació i la regió de procedencia. I,finalment, les mallorquines, són melsde gran qualitat, producte de la com-binació del nectar de la gran varietatde flors que les abelles troben clinsl'espai en que es mouen, es unade mil flors i que te moltes propietats.

I les abelles?Les abelles, són insectes de color

negrós, mill) el cos recobert d'unapil.lositat generalment groga, provdtsde dos parells d'ales i d'un aparell bu-cal especialment estructurat per a po-der mastegar i lepar. Al final de Tab-domen, les femelles tenen un 111)16amb el qual es defensen de llurs ene-mies; en picar, cl 1 11)16 es desprèn, il'abella i nor. La picada produeix undolor agut.

Com altres insectes estan organit-zades socialment. Cada comunitat viuen un habitacle anomenat buc, ruse,caera...dins el qual les abelles fabri-quen les bresques amb la cera.

Hi ha tres tipus o castes diferents:la reina, les obreres i els abellots. Lareina es l'única femella fèrtil de lacolènia, es l'encarregada fonamental-ment de la reproducció. Les obreresestan encarregades de gairebé totesles tasques de la colônia. Els abellotssón els mascles fèrtils, presents alruse solament a la primavera, i und'ells fecunda la reina durant el volnupcial, a més tenen entrada a tots elshues de l'apiari.

Les abelles s'al linemen del nectarde les flors i del pol.len amb el qualformen la mel, que serveix per a no-drir les larves. Segons el tipus d'ali-mentació administrada neixen reineso obreres. Les larves destinadcs a és-ser reines són alimentades amb unasubstància especial, rica en proteïncsanomenada "gelea reial

A Mallorca hi trobam l'Apismel.lifera mel li i es amb La qualnosaltres lluitam i anam seleccionantper obtenir les colònies ideals i queseran les mares dels nostres apiaris.

Creim que nosaltres hem cie iluitarper l'abella mallorquina, si be ja s'hacomençat a introduir l'abella caucàsi-ca que es més &led, més treballadorai que té, la Ilengua més llarga i potarribar a Hoes on la mallorquina no hi

arriba.Quins tipus de rusc o hues hi

ha?El ruse es l'habitacle d'una cornu-

nitat d'abelles. Consta de diversospans de cera o bresques, formats perprismes hexagonals perfectament jux-taposats i que són allotjats dins unacavitat natural o artificial.

De hues artificials n'hi ha unsquants tipus. Bue rústic , racional,trashumats i

El rústic, utilitzat fins al segleXIX i principis del XX, es de test, teforma de tub i a cada part es col.locauna tapadora de mares que te una ra-nura que permet el pas de l'abella ifixa amb argua. Dintre es col.loca uneixam i un any es treu una meitat i a

l'altra. N'hi ha moites a lespossessions de la Marina però estanbuits perquè no es poden vigilar.

El racional, es de fusta, te formade caixa amb cames.

El fix, es cl que una vegada triatun Iloc es deixa any rera any. I el tras-humant es el que es canvia de I loc se-gons l'època.

Quin tipus de ruse utilitzau?Utilitzam el rusc racional

que permet l'observació i la manipu-lació de la colônia sense pertorbar-neIa vida, com també la recol.lecciócil i no destructiva de les bresques. Elhue mail, del qual hi ha moltes va-riants, estù caracteritzat per una seriede compartiments, generalment horit-zontals, superposats i movibles, pro-vats d'una lirnina de cera que te es-tampat per gofratge un huit per talque serveixi de base a les abelles de labresca. Durant el període de floració,cal proveir el ruse d'alces, caixons su-plementaris amb quadres proveïts de

cera estampada o be amb bresques deles quids hem extret la mel, a fi de fa-cil itar l'emmagatzematge de la nove-lla.

A l'estiu, quan a [interior de l'illano es troben plantes amb flor, els por-tam a la zona de Campos i sa Ràpitaon es dóna la floració de la taparera il'alfalç floracions fortes i d'alts ren-diments.

Com evitau que la reina entridins els caixons suplementaris?

Empram entre ambdós un reixatespecial, separador de la reina, queevita l'aparició de cria en alça i confi-na a aquesta a la parti inferior delruse, cambra de cria.

Com es col.loquen els bucs?Nosaltres feim tipiaris d'unes

vint-i-cine caixes, que separam unsvint o trenta centímetres una de l'al-tra. Entre cis eixams s'estableix unacompetència per amagatzeinar pol.leni mel, cosa que nosaltres aprofitatn.

La pràctica de l'explotació racio-nal requereix la localització de tapia-ii en una zona ben provada de plan-tes mel.líferes, cal que hi hagi aiguasuficiente prop del hoc i escollir colò-nies fortes, més de 60.000 individus, ide bona raça.

Quines feines es fan durantl'any?

Ara, estam a punt de treure la melde "tardor" que es obscura i forta degust i té molta acceptació entre els es-trangers. A l'hivern farem feines ca-solanes de preparació per a la novatemporada, farm els quadres de lesbresques on col.locarem trossos decera estampada, repassarem les cai-xes i alces, i ens prepararem per fercis lions eixams. En el mes de febrerfarem els nous eixams. A principi de

----- Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

primavera potenciarem la seva ali-mentació i d'aquesta manera l'aug-ment de la colònia serà més ràpid iens donarà un major rendiment. Al'estiu portarem els apiaris a la zonade Campos i sa Ràpita i a la tardortornarem a l'interior.

Que ens podríeu dir com selec-cionau la vostra raça d'abelles?

Per fer un nou eixam, seleccionamIa colònia que ens ha donat un majorrendiment, on les abelles sem mancoagressives i que eixama poc -"vol dirque a l'arribada de la primavera l'ei-xam es divideix manco que els altres,de l'apiari"-, cada vegada que unacolònia eixama, un grup nombrósd'obreres va amb la reina i s'emportauna quantitat considerable de mel, iaixò, econòmicament per a l'apicultorés negatiu i difícil de compensar. Enaquesta colònia mare hi provocam elnaixement d'un nombre considerablede reines i les col.locarem dins les no-ves caixes amb un nombre determinatd'obreres. Les obreres tenen una vidad'uns quaranta-cinc dies. I amb l'en-trada d'una reina nova, que viurà unssis anys, en dos mesos la colònia ja esd'aquesta reina introduïda.

D'aquesta manera obtenim unaraça que ens dóna un bon resultat ique ens permet una millor vigilànciaa causa de la seva bondat.

Avui quasi mai cercam eixams fo-ra dels nostres apiaris. A la primave-ra , ens avisen de la presència d'ei-xams naturals que s'han fixat a unlloc o l'altre i que són un perill, no-saltres anam a cercar-los per fer unfavor.

Quins enemics tenen les abelles?Les larves de les abelles poden és-

ser victimes de micosi, virosi, malal-ties bacterianes... els adults poden es-ser atacats per diversos paràsits, fo-namentalment pel protozou, per l'àcari per l' ameba.

Els principals enemics són els

ocells insectívors, els Ilangardaixos,els gripaus, els borinots i les vespes.

Quines són les vostres eines?L'apicultor es val, per a les seves

manipulacions, d'elements de protec-ció, màscara o vel, guants, apífugs,fumigador per apaivagar les abelles, id'altres complements i accessoris.

Com obteniu la mel?Els elements per a la recol.lecció

de la mel són fonamentalment el de-soperculador, amb el qual destapamles cel.les plenes de mel, i l'extractor,que expel.leix per centrifugació lamel de les bresques sense destruir-les.

Quins són els principals produc-tes de l'apicultura?

Els principals productes que no-saltres obtenim de les abelles són: lamel, la cera, el pol.len, la gelea reial iel preopoli.

A mes hem fet hidro-mel i vinagrede mel, també hem comercialitzatanous i ametles amb mel.

Però, creim, que l'aprofitamenteconòmic mes important de l'apicul-tura es la pol.linització que les abellesprovoquen en totes les flors visitadesper tal de recollir-hi néctar i pol.len.La pol.linització porta millors rendi-ments agrícoles sobretot en els arbresfruiters. Aquesta circumstància fa quealguns agricultors sol.licitin la nostracollaboració traslladant els apiaris aIlurs vergers.

Què és el pròpoli?És una substància resinosa o go-

mosa que les abelles recullen de lesgemmes d'alguns arbres i empren pera tapar els forats, les esquerdes... delsbucs i per a recobrir el cos dels petitsanimals o dels insectes grossos mortsdins el rusc i que no poden treure fo-ra, tot evitant-ne la putrefacció.

Té propietats antisèptiques i no-saltres el comercialitzam en pastilla ien esperit. És bo per a les infeccionsde la pell, de la boca i del coll.

Per obtenir aquest producte, tenim

una part de la caixa al descobert i aixòprovoca que les abelles fabriquin el'pr6poli de forma ràpida, com a mitjàde defensa.

Quines mels comercialitzau?Cada estació té la seva mel carac-

terística. N'hi ha de tres tipus. La deprimavera, la d'estiu i la de tardor.

Tota es molt bona i hi ha compra-dors per totes. La que se'n du la pal-ma es la de primavera, es la de les milflors. La segona es la de tardor, fetaamb el néctar de la ravanissa, xiprell,garrover i romaní. I la menys conegu-da es la d'estiu.

I la cera?Avui la cera de les bresques molt

espanyades, l'enviam a la peninsulad'on ens torna en forma de 1Mninesestampades. La col.locació d'aques-tes, en el quadre de fusta que serà labase de la bresca, facilita la tasca deles abelles i permet que aquestes fa-briquin mes mel.

Quina és la resposta del mercata la vostra producció?

La resposta del mercat es molt po-sitiva. No només estan interessats perIa nostra petita producció els mallor-quins, que quasi sempre es decantenper la mel del mes de maig, mel deprimavera, sinó avui, una part impor-tant dels nostres compradors km ale-manys o anglesos, que valoren molt lamel de la tardor, més obscura i d'ungust més fort que l'anterior.

A mes, començam a tenir moltagent interessada en comprar altresproductes com l'hidro-mel, el vina-gre, la gelea reial, el pr6poli, la melamb anous i la mel amb bessons.

Gràcies per la vostra xerrada iper les atencions que teniu cap anosaltres. Esperam que tengeu èxitdins els vostre ofici i que els nostresnéts, quan arribin, puguin menjar"La Mel de Ca Nostra". •

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:

Dilluns, dimecres i clivendres (9 a 14)

Dintarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)

Divendres horabaixa (16'30 a 20h)

Carrer Major, 77 - Tel. 66 20 17 - LLUCMAJOR

c cs ..4.41.6,1:etip.1;.

EN FJJCAC1 ON

.N; ;., I r

í

C17271,■

¡ICA'', fen Cr 131., 1. .:2.5. .

C.0111. 110 212! ■-•

1■P' 1 :9 (7 .3 / , >31770 ' nit 6'0

NI; fro

47111.

CULTURA

Testimonis documentals de la nostra històriaSebastià Cardell i TomasBartomeu Font i Obrador

(VIII) El nou carni de Ciutat (1811)

Els Ilucmajorers tingueren sempre consciència delsgreus problemes que ocasionaven les vies públiques i prin-cipalment el camí de Ciutat. A l'hivern, quan eren abun-doses les pluges, s'hi formaven bassals que destrufen el pisi impedien l'avançament de les cavalcadures i amb això elretardament dels contactes amb Palma.

Uns dels personatges més grans i eficients de la nostramoderna i actual història fou el Dr. Miguel Barceló, síndicdel públic a l'Ajuntament, el qual presentà, el desembre de1810, un pla de millora de la via amb l'interès de fer-laarribar a l'autoritat de camins que era la suprema junta queconcedia els fons necessaris. S'elegiren périts per a les es-timacions i foren l'esmentat Dr. Barceló, Antoni Boscana,mestre picapedrer i Miguel Tomàs, majoral. L'agost de18Il. aquests informaren la Corporació del pressupost il'octubre, el Dr. Barceló es dirigí amb l'exposició docu-mental següent a la màxima autoritat de camins.

Llucmajor, avançada del progrès i benestar dels seusveins, es pronunciava ben clarament i feia constar que laquantitat que es necessitava era una cinquena part del queprecisava Inca per dur a terme també el millorament de lavia de Ciutat.

Exmo. Sr.:El Dr. en Medicina Dn. Miguel Barcelo Apoderado del

Ayuntamt° de la Villa de Llummayor mediante la resolu-cion que acompaña expone que son notorios los perjuicios

incomodidades que sufre el publico por los intransitablespasos del camino que desde aquella Villa llega á esta Ca-pital, y especialmente en el tiempo del invierno, y copiosasaguas y la mayor incomodidad se experimenta en los nú-meros I°, 3, 4, 7 y 10 de la demostracion ó mapa que tam-bien acompaña, y lo mismo irá sufriendo el IV 13 si no secuyda, ó se remedia, pues ha mas de 12 años que no se leha hecho repaso alguno. Ygualmente es menester tenerpresente que a mas de que sería mas mil importaría menosel coste dando la direccion al Camino desde el n° 9 al 12,que si se ha de componer el charco del n° 10. Esto ya se ha-vía empezado á transitar en la ocasion que se trabajava enel Camino nuevo que fue por espacio de algunos años; pe-ro despues el Conductor del Predio Son Gardas en vista deque no se continuava la obra, bolbió á cerrar el paso, y des-de entonces los transitantes tienen que sufrir la incomodi-dad de pasar por el paraje n° 10 que es casi del todo in-transitable. Sobre todo para reparar estos malos pasos quese han dicho, y quedan demarcados, y aun incluyo el repa-ro del Camino nuevo solo asciende la partida tasada porPeritos à 4.165 libras que es de muy poca consideración,atendida A la utilidad que de ello resultará al publico, y deconsequencia á los particulares. Es cosa muy atendibleporque siendo este Camino de Llutnmayor uno de los tresque tienen derecho á la composicion, haya de verse sujetoa unas incomodidades tan graves, expuestos los carruajes,y ahun las cavalgaduras á perderse como se puede experi-mentar, particularmente en la presente estacion. El caudalque se invertio en la composicion del camino nuevo no Ile-

ga a 22.000 libras y segun noticias que se han podido ad-quirir en el de Inca el gasto ya llega á 100.000 libras. El ex-ponente no solicita cosa alguna superflua, ó de ostenta-cion, sino util, precisa, é indispensable para precaver los in-covenientes que se han dicho, y no solo esto, sino que he-chos estos repasos conduciran, y serviran para quando secontinue el camino nuevo que está empezado. Y supuestoque en el dia se encuentra la Izla con inucha necesidad, yque hay muchos especialmente en las Villas que no en-cuentran jornal, y por lo mismo será facil encontrar ahorahombres para este trabajo con menos coste.

A V. Exa suplica que se sirva en vista de la resolucionque acompaña dar las ordenes, y providencias que hallareoportunas, á efecto de que de los fondos destinados para lacomposicion de Caminos se extrayga la partida tazada pa-ra una inversion tan util, y necesaria. Favor que espera dela justificacion de V. Ex Palma y 8bre 26 de 1811 .•

Dr. D. Miguel Barceló Apoderado (rubricado)Document de l'Arxiu del Marquès de la Torre

PE12QUCAIEQIA

C/ dT Vall, 49 H. 66 11 58

i _r

nI- 1 -1 I- --1

La cuina tradicionalAntònia M. Bonet

Aixeca't, berenarem,beurem un tassó de vii quan serem p'es camíd'es fred no mos temerem.Tu duras sa guitarreta,jo duré es violinet,farem una musiquetaan aquell Bon Jesuset.

Aquesta antiga cançó Ilucmajorera ens duu a temps deNadal i de torrons i d'esperança.

Tots junts grans i petits, davant el Betlem familiar re-membrarem temps enrera.

Pens endolcir aquestes Festes amb diverses varietatsde torró adients al moment:

Torró de gema cremada.Torró de nous.Torró d'ametlla torrada.

Els quais faig així.Aquesta darrera varietat podeu fer-la a ca vostra, però

sapigueu que a La Vila hi ha forns on el poden preparar sihi duis les ametlles ja torrades. Si vos decidiu a fer-lo vol-tros serà necessari proveir-vos d'una picadora (preferent-ment elèctrica) per tal de moldre el mes fi possible els bes-sons que ja estaran pelats i torrats. Quan tendrem una pas-ta fina i cremosa hi afegirem el sucre; que es compra mòlt;també requereix una cullerada de canyella.

Tots aquests ingredients els passarem altra vegada peròjunts, per la picadora i serù llavors quan ja es pot col.locardins capces de cartró o hé de fusta.

Aquestes són les proporcions:I Kg d'ametlla pelada i torrada.I Kg de sucre mòlt.I cullerada sopera de canyella.

Torró de gema cremada750 g. d'ametlles pelades i mòltes750 g. de sucre2.5 dl d'aigua6 rovells d'ouun polset de vainilla

Bullir el sucre amb l'aigua lins obtenir un xarop moltespès, dit de bolla forta. Coneixerem el punt idoni fentcaure unes gotes de xarop damunt una superfície freda; siaquest es elàstic i molt dens, es el moment d'afegir l'amet-lla mòlta i la vainilla. Remenarem fort el compost i retiratdel foc ho deixarem refredar cinc minuts. Passats aquests,afegirem els rovells d'ou i posat altre vegada damunt elfoc, sense deixar de remenar amb espinula de fusta, ho fa-rem coure fins que la pasta es desprengui el fons. Tret delfoc ho deixam refredar, i amb les mans humides modela-rem dues barres, les ensucrarem i cremarem eis Homs ambIa pala de ferro ben roent.

Aquest torró requerix ésser fet sols uns dies abans deFestes; contràriament al d'ametlla torrada que haurà de re-posar unes setmanes.

Torró de nous450 g. de nous mòltes300 g. d'ametlles pelades i mòltes750 g. de sucre2.5 dl d'aigua

Farem un xarop com cl de la recepta precedent, el qualhi afegirem les nous i ametlles. Ho courem a foc fort unsminuts sense deixar de remenar. Ho posarem a refredar iamb les mans humides modelarem dues barres ovaladesque decorarem amb nous pelades senceres.

Acompanyats de bon cava, fredíssim, quasi gelat, frap-pe; brindem. Molts d'anys. •

BAR - CAFETERIA

CAN umpiNo

• Menús casolans diaris

• Gran variació de plats combinats

• Pizzes casolanes fetes al moment

• Tapes variades

• Carn a la brasa

• Terrassa amb jardí

CI. de Gràcia, 59 (Llucmajor)

Llorenç Villalongaen el centenari del seu naixement

(Palma 1897 - 1980)

VIDALlorenç Villalonga (Palma 1897 -1980), important novel.listamallorquí, de qui enguany secelebra el centenari del nai-xement, mostra, dins el seu procéscreatiu, uns inicis propers aAnatole France i prest esconsolidara dins una esteticaproustiana. El sedueix la troballade Proust que diu que no hi hamés paradisos que els paradisosperduts. Una activitat periodística,vasta i constant, el fa col.laborar coma articulista a El Día, Baleares, ElCorreo Catalan, Destino, etc. Adiverses publicacions immortalitzael pseudònim Dhey, emprat tambéper signar algunes novel.les.La seva projecció novel.lísticas'inicia amb Mort de dama

(1931), on contempla a la Ilumsuau de l'humor o amb pinzelladamés agra d'esperpent i sàtira, elprocés de decadencia de la societatmallorquina. Després, assumeix ladirecció literaria de Brisas (1934-1936), revista il.lustrada que foudecapitada per la Guerra Civil.S'enlluerna transitòriament amb elpensament feixista però, abansd'acabar la guerra, es tanca dinsun exili interior del qual només surtdesprés de la Segona GuerraMundial.La seva vasta producció abastaquinze novel.les, cinc llibres derelats i cinc volums de teatre. Unaobra marcada per la reflexiócontinuada sobre el procés dedecadencia de la civilització

occidental. Entre les seves obresmés importants cal esmentarBeamn (1956), L'hereva de clonyaObdúlia (1964), Desbarats (1965), laquasi autobiografia Falsesmemòries de Salvador Orlan (1967) iEl misantrop (1972). Va obteniralguns premis literaris: el Ciutat dePalma de Novel.la, el PremiNacional de la Crítica, el PremiNacional Narcís 011er i el PremiJosep Pla.Beam, la seva millor obra, s'hatraduit a moltes Ilengües i téversions en italià, hongarès,francès, angles, noruec, alemany,neerlandés, xinès, vietnamita i enalfabet Braille.

Relats

ontsr.;

02014414141191•11j

ConseilAl de Mallorca

Cultura i Patrimoni Històric

Beamn (fragment)

La bellesa es una força trágica. Elpaganisme pretén que esl'alegria de la vida. Per a mirepresenta la tristesa. ElRenaixement situava la intensitatdel plaer artistic per damunttotes les coses. Quina aberració,amid Els antics ens han deixatgracioses escultures d'animals,xots innocents, nobles cavalls ivaques pacifiques. En sortir devisitar la fauna que es conservaal Museu Vaticà us sentiu NnimaIleugera com després d'un bany

de puresa. Els artistes quecrearen tan belles escultures nopretenien treure les coses de llocni actuar damunt la nostrasensibilitat d'una maneradesmesurada. Ells, si, foren unsvertaders clàssics. El desassosseci el pecat comencen ambl'entronització de l'humanisme.S'ha dit que l'art tot hoennobleix, però com mésartística, com més delicada siguiIa representació de la bellesafemenina, amb més intensitat

parlarà als sentits de l'home. Ladona amable i modesta,convenientment vestida, encaraque perillosa, pot esser tambéuna nota pura i consoladora. Ladona divinitzada, la Venus,constitueix un sacrilegi. Els quiafirmen que l'art es sempre pursón o hipòcrites o retòrics sensesensibilitat. L'art és de vegadesuna embriaguesa. Lestemptacions de sant Antoni, lesde Pafnuci, són plenes de bellesa;Lucifer era bellissim

De la Introdució de Mort de dama

BIBLIOTEC A-EgIota.

DE MALLORCA

141/14n1r1WILIMOVAIMUOMIRIAN.

"El barri és venerable, noble isilenciós, amb carrers estrets icases amples, que semblendeshabitades. Entre les voladesdels casals, el cel fa vibrar el seublau Iluminós com una I lançada.L'herba creix entre les juntes deles pedres, amples com a Hoses.Rompen el silenci, de tard en tard,remors de campanes.Pel barri, no hi passa ningú. "Elsveritables habitants d'aquestscarrers són els gats", ha ditSantiago Rusitiol. Mallorca és unpaís privilegiat per als éssersgatescos. El gat exigeix silenci,ordre i netedat, com un filòsofescolàstic: els renous del món noel deixarien meditar. Els gats i elscanonges guarden analogies. Aixíhan triat el mateix barri.L'aristocracia, la burgesia, tambéanhelen reposar. L'escenari ésapropiat. No descriuré unavegada més com és una antigacasa mallorquina; poc més omenys, igual que una Ileonesa ocatalana. Bells quadres en el quals,de sobte, no es veu què hi hapintat; cadires de repòs i liltsbarrocs, amb cortinatges dedomas. Aquests Hits tenen moltsde matalassos: s'hi dorm molt bé.A l'altre cap de la ciutat, als

afores, pel Terreno, per Gènova,s'hi belluga un món colonial,compost de pintors, turistes isenyores que fumen. Són gentsestranyes, que es banyen al'hivern i viuen d'esquena a lareligió. Fabriquen cocktailsendiablats. Donen balls i tes. Elbarri antic fingeix ignorar-ho.Sense valor ni desigs per declarar-los batalla, opta per declarar-losinexistents. "Creis, Monsenyor,que el mes que ve serem a França,restablerts en els nostresprivilegis?", demanava, per alla el1792, unveil prelat a un companyd'emigració. I replicava l'altre,prenent un pols de rapè:"Monsenyor, no hi veig capinconvenient." Alguna senyoretaindígena, en els tes quasi litúrgicsdel casino, demana ja cocktails deginebra i vermut. Dues, alcarnaval, s'atreviren a encendreuna cigarreta. L'aire esta carregatde presagis... Però el barri anticno se n'adona. A les platgesestava privat que els homespassassin a la part de les senyores.Les americanes escamotetgenaquesta Ilei passant elles a la partdels homes. Tal volta qualquemallorquina exaltada les imita.Però el barri antic no se n'adona."

El volante y lu instrumenta-

ci6n de neto caracter deportivo

en el Bravo HO'.

Asiento trasero part ido

con barra antiintrusión.

t

El 2000 20v, escilindros con culata de 4válvulas por cilindro, dosit-boles de levas y un árbolde equilibrado contrarro-tante, dotado de gestiónelectrónica del encendido yde la inyección secuencialen fase Bosch MotronicM 2.10, que se situa en lomas alto de la gama. Elvariador de fase permite elmejor equilibrio entrepotencia, par y emisiones,ofreciendo una maniobrabi-liclad y una flexibilidad demarcha excepcional.

El motor 1900 diesel,robusto y fiable, representauna síntesis equilibrada en-tre prestaciones y consumo s .realmente ajustados.

Li mecánica del Fiat Bravotiene como finalidad elmáximo nivel de maniobra-bilidad y seguridad dinámi-ca. Suspensiones de ruedasindependientes. Sistema defrenos de doble circuito cru-zado con servofreno y regu-lador de frenado. El ABS,de serie en el Fiat Bravo

HOT, se ofrece comoopcional en todas las versio-nes.

Dirección de cremalle-ra en dos configuracionesdistintas: dirección mecáni-ca (en el Fiat Bravo 1.4 S) ydirección asistida con dosreglajes. Más ligera, cuyoobjeto principal es el con-fort, en las motorizaciones1.6 16v y 1.9 diesel y mássensible y deportiva en lasmotorizaciones 1.8 16v y

Llantas de aleación con neu-

nit:tacos sobredimensionados +

faldottes laterales (H(3T).

C/. Hispanitat, 19 - T el. 66 06 47 ( Llucmajor)

SOCIETAT

1>Sa penyades falcó

- Tenim una regidora de Cultura que no ens mereixem.Quan la comissió que presideix pren una decisió, no des-carta cap esforç per comunicar-la a l'interessat, només enqüestió de minuts. L'únic emperò a aquests desvetllamentsés que en algunes ocasions no encerta en adreçar-se a lapersona indicada i totes les bones intencions se'n van enorris. Segons l'òliba, que coneix tots els secrets de la Casade la Vila, el fotògraf llucrnajorer Toni Catany es vaadreçar als responsables municipals sollicitant una salaper poder realitzar una exposició. La responsable de Cul-tura va posar fil a l'agulla i va resoldre el tema en un tres ino res.

Amb la satisfacció del deure complert, la responsablemunicipal de Cultura va decidir comunicar al sollicitant, elmés ràpidament possible que la seva petició havia estatatesa. Es va adreçar a l'aparellador municipal Antoni Ca-tany iIi va comunicar que no hi havia cap problema per ex-posar les seves obres per les properes festes de Nadal. Nosigueu malpensats, una equivocació la té qualsevol, fins itot la regidora de Cultura.

***

- El inussolet diu que el batle fa cara de pomes agresquan li parlen de l'autopista. Dies passats quan els respon-sables de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana deLlucmajor varen presentar el primer avanç del seu trehall,en uns quants grafts explicatius de les vies de comunica-ció del terme municipal figura un traçat gruixat, que, pre-sumiblement correspon a la futura autopista. Els responsa-bles de la revisió del PGOU, que varen arribar directamentde Madrid, varen manifestar un i un altre cop que desco-neixien si es tractava de l'autopista, tot argumentant que elPla de Carreteres del Govern encara no s'ha aprovat. Da-vant la molesta insistència dels periodistes que havian acu-dit a la presentació de l'avanç de la revisió del planteja-ment (es que sempre demanen allò que no els interessa),'elbade va tirar una capa al portantveu de Pequip responsabledels gràfics indicatius i va assegurar que importava poc clque significava el traçat del gruix vial perquè la majoria delgovern municipal donava suport a l'autopista.

* * *

- El passat diumenge, 16 de novembre, devers les 9 delmatí, es passejava un celador per alguns carrers de la vila,posant multes als cotxes que no cren a la banda que, segonsel disc d'aparcament, havien de ser. Ho feia legalment co-rrecte. Complia amb la seva obligació, i per ventura com-plint qualque ordre superior i no per iniciativa prOpia.

Pere, al falconet ii arribaren a les orelles improperis,acusacions i insults que els afectats i altres que s'hi troba-ren Ilançaven contra els causants de tan, segons ells, ino-portuna mesura.

* * *

- El raonament que es feia era que si complien estricta-

ment el que manen els discs i quan en dissabte (que Csquan la gent sol vetlar) en arribar a ca seva, després de mit-janit, posen el cotxe al lloc adequat, és segur que si el ca-rrer es estret aturaran la circulació. Aquests raonamentsque varen ser exposats al municipal no foren suficicnts percanviar la seva actuació ja que, segons digué, a Llucmajorels cotxes s'haurien de canviar d'una banda a l'altra de ca-rrer a les 9 del matí i no a les dotze del vespre, i que les or-denances municipals han de ser conegudes per tothom.

* * *

- El que sabia el falconet era que la falta de coenixe-ment del Codi civil o penal no eximia de culpa. Ara, el queno sabia és que un representant que arriba a qualsevol po-ble de Mallorca, posem per cas a les 8 del matí d'un dia 16i al carrer no vol aparcar hi ha un disc que resa "Prohibitaparcar del 16 al 31 - hagi de saber a quina hora del dia 16comença el moment del canvi, en no ser que el disc ho di-gui expressament.

* * *

- I ja que parlam d'aparcaments seria convenient que al'hora de posar multes en posassin a tots els infractors, i nonomés esporàdicament a uns quants ciutadans que ho fanper oblit o perquè desconeixen ¡ —ORDENANÇA"???!!!

* * *

- A la part del carrer que va des de l'apotecaria Mir linsal bar Sport, contínuament hi ha cotxes mal estacionats ifins i tot aparcats que di ficulten el transit I. en Hoc de po-sar ordre, si hi ha un celador, o de posar multes (aquests sa-ben que incompleixen la I lei), o fer-los circular, fan una xe-rradeta amb la gent que passa i d'altres, els mes feiners,cerquen l' infractor pels comerços del voltant i mentrestantes produeix l'embós. Només faltaria que demanassin lesclaus al propietari del cotxe, que esta comprant a la botiga,i que li aparcassin be com si fossin porters d'un hotel de lu-xe.

Seria bo, senyors politics i/o policies locals, que tambépassassin de tant en tant per la Ronda Migjorn i possassinordre als cotxes mal aparcats, fins i tot damunt la voravia,o al cantó de ca's Pagarrot o... a molts d'altres llocs on lesinfraccions, a més de fer-se conscientment són gratuites iperilloses. •

CLASSICS • NOVETATS • IMPORTACIÓ

Teixits LlevantAtenció Especial als Llucmajorers

Plaça Barcelona, 2 (zona Es Fort')

Tel.: 45 70 78 • PALMA

EsportsFutbol: resultats

(mes de novembre 1997)

Magdalena KeynesFotos: Joan Quintana

Preferent

Dia 1-XI-97: Alaró, 2 - Espanya, 3 (Patrik, Martí -2-)Dia 8-XI: Espanya, 1 - Calvià, O (Oscar)Dia 15-XI: Casa Miss, 5 - Espanya, 1 (Marín)Dia 22-XI: Espanya, 2 - Montuïri, 1 (Marín, Albero)Dia 26-XI: Espanya, 1 - Soledat, O (Patrik). L'equip delCD Espanya ocupa el 3r. Hoc de la classificació empatatsde punts amb el segon.

Juvenils

Espanya, 9 - Montaura, 3

En aquesta data i en la següent els Juvenils descansen.

Espanya, 2 - Sineu, 2 (Jeroni, M.Jorcas)Barracar, 4 - Espanya, I (Jeroni). Lloc que ocupen els Ju-venils del CD Espanya: 2n.

Cadets la

Espanya, 3 - Ca'n Picafort, 0 (tots tres gols de Javi Pérez)Sant Francesc, 4 - Espanya, 4 (Cote -2-, R. Garcies, M.Moragues)

lalantils la CD . Espanya

Cadets la CD Espanya

Espanya, 3 - Porto Cristo, O (Cote -2- i T.Pastor)Aquest partit va ser suspès.Sant Pere, I - Espanya, O. En aquest partit, Sergi Gonzalezi Miguel Moragues són a la Preselecció a La Porchineula.Els Cadets de la ocupen el 9è floc a la classificació gene-ral.

Cadets 3a

Partit amistós entre s'Horta, 5 - Espanya,Espanya, 5 - Llubí, 2 (Ferragut -3-, Gálves, Barceló)Alcúdia, O - Espanya, 9 (Ferragut, Carmona, Esteve, Dani-3- i Barceló -3-)Espanya, 3 - Ate. Rafal, 3 (Dani -2- i Ferragut)S'Arenal, 2 - Espanya, O. Ocupen el quart Hoc a la taulaclassificatèria.

Infantils la

Sallista, 2 - Espanya, 2 (Server, J.Miguel)Espanya, 4 - Alcúdia, 2 (Jesús, M.Manresa, Mateu, Vin-seiro)Porto Cristo, 1 - Espanya, 0Espanya, O - Campos, 4Espanya, 1 - Murer, 0 (Chus). Ocupen el 2n Hoc empatatamb el primer.

hdantils 2a

Santanyí, 1 - Espanya Ate.,Espanya, 4 - Barracar, 1 (Damia -2- i LI.Galiano -2-)Montufri, 2 - Espanya, 2 (L1.Galiano i Teo)Aquest partit va ser suspès.Espanya, 5 - Porreres, 1 (Oliver-2-, LI.Galiano-2- Josué)Ocupen el 5è Hoc de la classificació.

NUEVO OPEL

¡MI COCHE!

AUTOMÒBILSLLUCMAJOR S.L.Ronda de Ponent, 3U - Tel. 66 (16 24 (Llucmajor)

OWCL.

Aleví la

Bàsquet

Club Joventut LlucmajorJunior Masculí

Guillem OliverFoto: C.,1 tilià

Aquesta temporada 97/98 el Club ha abarcat quasi totes les categories iha pogut presentar bastants d'equips que normalment estan ben equilibratsquant a nombre de jugadors i possibilitats de classificar-se. Emperò un delsequips, el Junior Masculí, és pentura el que ha fet mes virgueries, ja que ambnomés set jugadors disponibles ha aconseguit realitzar una trajectória moltexitosa; ha aconseguit els nou partits corresponents a la primera volta del seugrup, B-1.

L'eficàcia del joc ha esta la conseqüència d'una disciplina, d'una pre-paració tàctica molt apurada. Joan Oliver, ajudat per Toni Corvillo, ha estatel tècnic que ha sabut dur endavant aquest equip amb poca quantitat de ju-gadors però amb un gran sentit esportiu i moltes de ganes de fer les cosesben fetes.

Tots els partits guanyats demostren que l'equip Junior té una preparacióPoe frequent; que els tècnics practicament estan lent quasi miracles, apartque ha tengut la sort de no tenir molts de lesionats, sols en Joan Fernandezque actualment no juga; els demés són: M.A. Cantallops, Jaume Canta-Hops, Xesc Vidal, Joan Nadal, Pau Medina, Lluís Salvà, Joan Delgado i Si-mó Rubí com a delegat.

Dins la segona volta de la Iliga, tan sols el segon classificat, el Felanitx,és de tèmer, emperò tencn tota la confiança de poder jugar la fase d'ascensa categoria A.

Estam segurs que aconseguiran els seus propòsits perquè la fe que hi te-nen i la feina que hi fan han de ser recompensades novament. •

Espanya, O - Sant Gaieta, 2Sóller, 5 - Espanya,Espanya, 2 - Sant Francesc, 3 (P.Oliver,S.Nevado)Arta, 2 - Espanya, 3 (tots els gols marcatsper Joan Oiler)La Victòria, 7 - Espanya, 1 (P.Oliver)Aquests alevins ocupen el Hoc núm. iide la classificació.

Aleví 2a

Espanya, 3 - Algaida, 5 (A.Gamundí,B.Canaves i D.Verger)Cardessar, 7 - Espanya,Espanya, 2 - Barracar, 1 (Maimó, Cal-dentey)Espanya, O - Montuïri, 4. Ocupen el Hoc9è a la taula classificatória.

Benjamí A

Llubí, 1 - Espanya, 9 (5 gols de Rullan, 2de Noguera, 1 de Bernat i 1 de Juanito)Espanya, 12 - Espanya Ate., 2 (2 de Rot-ger, 2 de J.Miquel, 2 Noguera, 2 Rullan,Pericás, Joan Ramon, Bernat i Oliver).Campos, O - Espanya, 4 (2 gols marcatsper Oliver i els allies 2 per Bernat)Aquest partit es va suspendre.Algaida, I - Espanya, 4 (2 J.Oliver, Rot-ger i Pericds). Són els tercers a la classifi-cació.

Benjamí B

Espanya Ate., 1 - Algaida, 5Espanya Ate., 2 - Espanya, 12 (Simarro -2-)Llubf, I - Espanya, 4 (2 Erik, Simarro iCarbonell)Espanya, 6 - Campos, 5 (2 Simarro, 2P.Maya, Erik i M.Salva)Cala d'Or, 3 - Espanya, O. Ocupen el 126Iloc a la classificació. •

COSMETICA

PERFUMERIA

REGALS

ROBA INTERIOR

Infants, home i donaCursos de Brodats Artesans

C/. Major, 101 - Tel. 12 01 34 - Llucmajor

LLENCERIA

\\40 S4‘14°MERCERIA

ESPORTS

'IF Mr

Vos desitjaunes Bones Festes

de Nadali Any Nou

10 de desembre l er Aniversari

Pl. Espanya, 39- Telf. 12 10 00 - 07620 LLUCMAJOR (Mallorca)

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST

ESPORTS

Notes columbiAilesdel mes de novembre

J.JaumeFotos: C.Julia

Els socis del Club ColumbOfil Llucmajorer tengueren,el passat divendres, dia 28 de novembre de 1997, l'assem-blea extraordinaria amb la qual comença la nova tempora-da columbOfila de 1998. En aquesta reunió es prenguerenels següents acords:

Aprovació de l'acta de la sessió anterior. Pla d'entre-nament dels coloms que més tard prendran part a les curses.Equips nadalencs. Estat de Comptes del Club. I, cursestemporada 1998.

El secretari en funcions, En Lloren; Tomas, dona lec-tura a l'acta de la darrera assemblca, que fou aprovada perunanimitat. Seguidament, presenta el pla d'entrenamentdels coloms amb les següents amollades:5-11-97

SON VERI12-11-97

SON VER!19-11-97

AQUACITY26-11-97

AQUACITY3-12-97

MOLL DE PONENT10-12-97

MOLL DE PONENT17-12-97

PALMA NOVA24-12-97

CASINO31-12-97

CALA FIGUERA7-01-98

CALA FIGUERA14-01-98

SANTA PONÇA21-01-98

SANTA PONÇA28-01-98

PORT D'ANDRATX

El president, En Joan brier i Andreu. va fer la pre-sentació del Memorial Bernal Vadell, d'aquest any, quefou aprovat pels socis; es durà a terme els dies 6,8,14 i21 de desembre i els punts d'amollada seran per sorteig.El sopar de repartiment de trofeus d'aquestes cursesnadalenques serit el dia 23 de desembre de 1997.

El tresorer, n'Antoni Oliver i Garau, donil lecturaals comptes d'aquest any. Comptes i gestic') fou aprova-da per unanimitat.

El president de curses, en Llorenç Tomàs i Sastre,presentà, seguidament, el Campionat Social 1998 ambla proposta de pla de vol següent:

Eivissa

07-02-1998 Eivissa14-02-1998 Eivissa21-02-1998 Eivissa28-02-1998 Eivissa07-03-1998 Eivissa

Velocitat 6

07-03-1998 Calp

Entrenament 14-03-1998 Eivissa

14-03-1998 Calp21-034998 Oriola

Entrenament 28-03-1998 Eivissa

28-03-1998 Calp04-04-1998 Oriola25-04-1998 Calp

Fons

04-04-1998 Baza09-04-1998 Lorca

Madrid02-05-1998 Baza09-05-1998 Totana

Gran Fons 17-04-1998 Cap de Bou24-04-1998 Puertollano

A continuació el president presentii les condicionsper poder prendre part en aquest campionat social, quedesprés d'ésser debatudes, foren aprovades per majo-ria, que se centren que els socis, després de dur a termeles cinc primeres Eivisses, han de presentar un noucens, amb un màxim de 65 coloms, que serà el vàlidper a les classificacions generals de Quilometratge, Se-guretat, Designats i Regularitat. Els altres coloms ten-drai] dret ais trofeus socials que els corresponen. A di-ferència de 1997, a Eivissa i Velocitat es designarantres Coloms, a Fons dos i a Gran Fons un, per a la clas-sificació general de designats.

Per acabar el president, en Joan Janer i Andreu,va presentar als socis el "TERCER TROFEU CIUTATDE LLUCMAJOR" i la SUBHASTA DE COLOMSdel proper 7 de desembre.

GRAN SUBHASTA DE COLOMS

Dia 7 de desembre de 1997, a les 10 hores del mati,GRAN SUBHASTA DE COLOMS ESTRANGERS,recuperats per la Federació Columbbfila de Catalunyade les diferents amollades Internacionals efectuades a

BARCELONA l'any 1997. Es fara en el local n° 2 del Ca-rrer Esplai, "Antiga Fàbrica Munar" a Llucmajor.

Relació de coloms a subhastar3.150.316-90m Roig Bèlgica3.290.105-90m Pardo Bèlgica4.338.262-91 f Parda Bèlgica4.070.394-91 in Pardo Bèlgica4.090 Barcelona 19964.959.131-9 I f Parda Bèlgica1.365.245-91 ni Pardo Portugal2.056.856-92 f Parda BèlgicaNEHU3032-92 f Cendrosa Romania522.472-92 f Cendrosa França5.106.496-93 f Parda Bèlgica2.126 Barcelona 19963.191.319-93 in Roig Bèlgica409.072-93 in Cendrós França2.089.189-94 f Roja Bèlgica4.007.214-94 f Cendrosa-plometa Bèlgica4.620.547-94 f Cendrosa-plometa Portugal4.284.951-94 f Parda Portugal6.027.896-95 in Cendrós Bèlgica4.242.016-95 fParda Bèlgica3.335.008-95 f Cendrosa Bèlgica5.018.060-95 ni Cendrós Portugal9.212.196-95 f Roja Bèlgica2.436.830-95 f Roja Holanda5.344.232-95 f Cendrosa Portugal2.362.639-97 ni Pardo Bèlgica5.676-635-95 f Cendrosa Portugal748.854-95 DI Cendrós-ali França2.110.573-95 f Parda Holanda2.209.226-95 in Pardo Bèlgica4.242.003-95 in Cendrós Bèlgica4.397.947-95 m Pardo Bèlgica

El colom 4.070.394-91 mascle Pardo, vaser cronometrat l'any1996 de I — AmolladaInternacional de Bar-celona" per Don CesarDauwe en el Hoc4.090, era el Primer deIa seva !lista de dosengabiats i els rodàtots dos dins el 20%.El colom 5.106.496-93 femella Parda, vaser cronometrat l'any1996 de 1 — AmolladaInternacional de Bar-celona" per Don Reg-ger Alfred en el lloc2.126, era el vuitè deIa 'lista, de 28 enga-biats en va cronome-trar sis dins el 20%.

Hi ha alguns coloms amb anella de propietat.Organitza el Club Col umbbfil Llucmajorer.Esperam que totes aquestes activitats vagin be. •

Clinica DentalOrtodòncia

ImplantologiaPsiquiatriaPsicologia

Traumatologia i Cirurgia OrtopèdicaReumatologia

OrtopèdiaRehabilitació i Fisioteràpia

OftalmologiaR.X. Radiologia

Podologia4.

CENTRE D'ESPECIALITATS MÈDIQUES/-

Medicina General (1gualatori)

PediatriaCardiologia i Aparell Respiratori

OtorrinolaringologiaAparell Digestiu

Anàlisis CliniquesCirurgia General

NeurocirurgiaCirurgia Plàstica i Reparadora LLUCMAJOR

Nutrició i DietèticaDermatologia

A.T.S. (Infermeria)

CEM

ASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AGRUPACIÓ MUTUA - ASISA - IMECO CAJA SALUD - MEDIFIATC

MEDYTEC - NOVOMEDIC - ONCE - PREVIASA - SANITAS - VITALICI - L'ALIANÇA - WINTERTHUR

Plaça d'Espanya, 56 - Tel.: 12 00 64 - Fax: 12 04 26 (Llucmajor)

NasANosTRA„

CAIXA DE BALEARS

VOS DESITJA BONES FESTES

FUNERARIANostra Senyora de Lluc

A. SASTREC/ Revetla 9 iii.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

El Sr. Sastre de Santa Maria, gerent de laFunerària Ntra. Sra. de Lluc, ha nomenat unrepresentant per atendre qualsevol serveifunerari, per informar sobre els preus, perpoder concertar el servei que es desitgi ambantelació i per poder evitar qualsevol sorpresa.

El nostre representant atendrà serveisparticulars i de la nostra Companyiad'assegurances les 24 hores.

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62

(Llucmajor)

ennn -r•JI UN I ....Ica fri saiom

114,444zi it/€4,:d

(T411,41R-40)

Ct Músic Joan Xamena, 12 • Llucmajor

CARNISSERIA o XARCUTERIA

ZANOGUERA

GARC IAS

Plaça Espanya, 62- Tel, 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

Entre noltrosNaixements

- Víctor Ordóñez i Machuca, fill de Pep i Maria Gràcia,nasqué F1-11-97.

- Sergi Mora i Ruiz, fill de Francesc i Antònia M", nas-qué el 4-11-97.

- Bartomeu Jaume i Tomás, fill de Bernadí i Coloma,nasqué el 3-11-97.

- Tomás Miguel i Gómez, fill de Llorenç i Francesca,nasqué el 14-11-97.

- Maria Antònia Puigcercos i Oliver, filla de RamonPere i Antònia, nasqué el 5-2-91.

- Manel Pascual i Pavón, fill de Joan i Carme, nasquéel 19-11-97.

- Alba Hernandez i Rodríguez, filla de Daniel i Yolan-da, nasqué el 17-11-97.

- Antònia Moll i Quintero, filla de Josep Maria i Mariadel Mar, nasqué el 18-11-97.

- Raúl Ojeda i Talero, fill de Josep Maria i Saray Ma-ria, nasqué el 21-11-97.

- Marc Valero i Riera, fill de Gerard i Magdalena, nas-que el 22-11-97.

- David Molina i Cantallops, fill de Pere i Antònia,nasqué el 19-11-97.

Matrimonis

- Llorenç Gelabert Soler i Joana Maria Cerdá Monse-rrat, es casaren el 18-10-97 a l'església de Sant Bonaven-tura.

- Joan Puig Mut i Margalida Puig Garau, es casaren el5-7-97 a l'església de Sant Bonaventura.

- Joan Miguel Fernández Palomar i Margalida Mir Mo-ragues, es casaren el 25-10-97 a l'església de Ntra.Sra. deGràcia.

- Josep Astorga Pacheco i Margalida Sastre, es casarenel 14-11-97 a la Casa Consistorial.

- Francesc Xavier Domínguez Sangüesa i Maria delMar Pascual León, es casaren el 23-8-97 a l'església deNtra.Sra. de Gràcia.

- Esteve Ana Bujedo i Ramona Sanchez Reolid, es ca-saren el 28-11-97 al Jutjat de Pau.

Defuncions

- Margalida Viladons i Vadell, morí el 5-11-97 als 92anys.

- Josep Antoni Navarro i Donate, morí el 7-11-97 als47 anys.

- Catalina Clar i Puig, morí el 13-11-97 als 92 anys.- Antoni Artigues i Obrador, morí cl 12-11-97 als 82

anys.- Julià Obrador i Vidal, morí el 20-11-97 als 66 anys.- Gabriel Horrach i Sitjar, morí el 20-11-97 als 84 anys.- Francesc Vidal i Taberner, morí el 27-11-97 als 92

anys.- Julià Ferragut i Bestard, morí el 19-11-97 als 63 anys.

•

Pes foratcve s irric•ix

C/. Mana Antònia Salvé, 38Tel. 44 22 50 • Fax. 44 11 10 S'ARENAL

Viajes

LLUCMAJORA LA NEUEsquí a Andorra

(Estació Arinsal)1-6 de febrer de 1998

56.000 PTA. Adults51.000 PTA. Menors de 12 anys

Avió, Trasllat, autocar i acompanyant,Hotel Delfos (4*), mitja pensió,

dinar a les pistes, material d'esgui,10 hores de classe amb monitor,assegurance de viatge i d'esgui.

MARINAAGENT OFICIAL PEUGEOT

luGT.5,1

ELS NOSTRES VEHICLES INDUSTRIALS VOS OFEREIXEN ROBUSTESA,

FIABILITAT, COMODITAT, SEGURETAT I MANEJABILITAT

C/. MARINA, 104 - TEL. 66 05 21EXPOSICIÓ I VENDA: C/. MARINA S/N. - LLUCMAJOR

TALLE RS

PassatempsSopa de lletres • 9 monedes estrangeres

D E AS IJ RZNEPAXUS DAEFHMXUS AS AAPMULQAHNGI AE✓ EARIT ICULIESA I THNTSAF S I US CNARFAT LAMEFEEFA XETCJUANSARZDDNUBDCS RSALT I PAJESAM IGFFNE E S F SUTNASTAYRAUSRAAL NEUEAPEISDNSVT SSA I LN A UXLN E S ETAMR R P DNNNOADR I ERDASMX I OS A AUCBHRA ACVRRXEIVPATOGPFS II NAS LUELPSTP I GT J IR I RAO RR IL AS TUODAT F UXAHO✓ R A LAC I TCLYFOY I I ANULDO L ARAUS TRAL I A F ZGC I FN C S AEZETEASMT SL ETEA IAOMZEMF FMLYEFXA I VSHB

Solució del mes passat

- Esmoladora - Forma - Banya- Martell - Patró - Planxeta- Cutxilla - Raspa - Estenalles

- El tram de carrer París davant Correus s'ha convertiten un magatzem enclavat al mig del carrer i és un obstacleque, al vespre i a causa de la no senyalització del conteni-dor i de la mala il.luminació del carrer, representa un ver-tader perill. També, periòdicament l'ampla voravia es obs-tru'ida per caramulls de mercaderies.

Deuen multar als responsables, tal com als que tenen elcotxe mal aparcat els dies 16 a les 9,10 del matí? •

INDICACIÓGEOGRÁFICA

SOBRASSADADE MALLORCA

ÇJa ualitaiamb a 1'a1imentaci -4

De la millor tradició, la seva qualitatQuan un producte arriba a la categoria de signe

d'identitat, la feina només es una: mantenir-ne la qualitat.

La Indicació Geogràfica Protegida/Sobrassada

de Mallorca garanteix l'elaboració d'un producte

amb el control del Conseil Regulador, amb matèries primeres

d'excellent qualitat ¡total absência de colorants.

Tastau-la. Amb tota garantia.ProducteeBalear

GOVERN BALEARConselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria

•Audi Rubí AutomóvilesLlucmajor, S.L.11111=0‘11

Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18

Nou SEAT Arosa

Únic en la seva categoria

is

Maximes prestacions

^IliedSignalAUTOMOTIVF

Bendix®S. L, Ronda Portent, 26 - Te/. 66 01 70

BonesFestes!

11111

111:911»111 11 11 11 111.

!!!'

111111.1 111 11

1111111

,,,1 11,1„,11 .1 .01 11 111111.....1 ..111:1111 11 1111 1 •111 • •

Energia Solar • Aereo Generadors • Grups ElectrògensConvertidors • Automatismes Electrònics a la seva mida

THE POWER COMPANY-11111111111•

ri 774_ La-.

.9iPuniimmanamm=IIIMEI.

•BLAUPUNKT

SI IIVICI

TraceENGINEERING