L’ÚS DE PLAFONS DE COMUNICACIÓ - xtec.cat · Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona dossier_saac_1213.doc

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona Edifici Ramon Llull, 3r. pis Complex Educatiu de Tarragona 43006 Tarragona Tel. 977 922 873 [email protected] http://www.xtec.cat/creda-tarragona

dossier_saac_1213.doc 1/12

L’ÚS DE PLAFONS DE COMUNICACIÓ

Tarragona

Curs 2012-13

GRUP DE TREBALL SAAC

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona


PRESENTACIÓ

En aquest dossier es recull informació general sobre els sistemes alternatius de comunicació i altres dades que fan referència a les nostres experiències en el grup de treball sobre sistemes alternatius de comunicació del CREDA. L’arribada a l’escola d’alumnes diversos, en el marc de l’escola inclusiva, suposa per als diferents professionals també la diversificació de metodologies i recursos per tal de donar una adequada resposta educativa als alumnes. Entre les necessitats educatives més complexes es troben aquelles derivades de les dificultats de comunicació i llenguatge, que dificulten l’adaptació de l’infant a l’escola, així com el desenvolupament de l’autonomia i la inserció social. D’aquesta manera els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació representen un altra possibilitat per interaccionar amb els infants, amb els seus avantatges i inconvenients. Serveixi doncs, aquesta petita guia, com a orientació per fer un ús comunicatiu d’aquests sistemes, per tal de valorar la seva idoneïtat per un infant en concret.



INTRODUCCIÓ La comunicació Augmentativa : inclou totes aquelles opcions, sistemes o estratègies que es poden fer servir per facilitar la comunicació de tota persona que té dificultats greus per la producció i/o execució de la parla. En el cas que substitueixi totalment a la parla es considera ALTERNATIU , i quan és un complement a la mateixa li diem AUGMENTATIU. D’aquesta manera el terme comunicació alternativa i augmentativa descriu la forma que fan servir les persones per interaccionar quan no poden produir d’una manera suficientment intel·ligible perquè les entenguin els subjectes que les envolten. En funció del nivell de competències de la persona podem escollir diferents sistemes de signes.

- Els sistemes sense ajut requereixen més memòria, habilitats motores fines i són més difícils d’interpretar per als interlocutors. En canvi no requereixen aparells i permeten el contacte ocular.

- Els sistemes amb ajut no requereixen massa habilitats motores ni molta memòria i són entenedors per als interlocutors.

Existeix un continu comunicatiu de més a menys complexitat.



TIPOLOGIES DELS ALUMNES QUE PODEN FER ÚS DE SAACs

- Grup que necessita un mitjà d’expressió. Persones que tenen una bona comprensió del llenguatge però que necessiten un mitjà d’expressió (PC, traumatismes, tumors...) - Grup que necessita un llenguatge de suport. Amb l’objectiu de millorar la comprensió de la parla per part de l’interlocutor. Persones amb retard del desenvolupament del llenguatge però amb pronòstic de parla o persones amb greus problemes d’articulació. - Grup que necessita un llenguatge alternatiu. En els quals el SAAC serà el seu llenguatge i el dels interlocutors. Persones amb retard mental greu o amb plurideficiències.



REQUISITS Per tal de fer ús d’un sistema alternatiu o augmentatiu de comunicació cal tenir iniciada la intencionalitat comunicativa i el desenvolupament dels processos cognitius bàsics. Els principals processos cognitius que es requereixen, al menys en un nivell inicial de desenvolupament, són:

- Atenció visual i auditiva. - Discriminació visual i auditiva. - Memòria visual i auditiva. - Memòria seqüencial. - Associació visual - Seguiment visual. - Nivell inicial de categorització.

AVANTATGES

- Augmenten el desenvolupament i ús del llenguatge parlat. La possibilitat d’augmentar les intercomunicacions incrementa el nombre d’experiències, de models, de correccions... que es presenten en el procés de comunicació habitual.

- La reducció de la pressió social sobre el llenguatge parlat i la motivació permeten que la persona es situï en millor condicions per al llenguatge parlat.

- Permet la participació en la classe.

- Faciliten la comunicació funcional diària quan el llenguatge parlat i l’escriptura són insuficients.

- Afavoreixen el desenvolupament personal i la independència. El poder comunicar-se facilita a la persona un intercanvi d’opinions que els permet viure experiències que els ajuden a configurar la seva personalitat.

- El SAAC millora la comprensió del llenguatge parlat i permet expressar amb tranquil·litat i tenint la seguretat que el comprendran. Això redueix l’ansietat i es produeix millor control sobre l’aparell bucofonador.



ESTRATÈGIES Fer ús d’un recurs comunicatiu com és un SAAC, no és fàcil, requereix un procés d’aprenentatge i esforç. Els primers intents poden no ser del tot encoratjadors, fins que l’infant veu en el recurs una oportunitat de comunicació i una funcionalitat. Si l’infant és capaç d’emprar altres sistemes més còmodes o funcionals per comunicar-se, sovint el SAAC no tindrà èxit. Tampoc ens serà útil si l’infant no veu la necessitat d’establir comunicació o no en té cap interès. La principal estratègia per tal d’iniciar l’ús del SAAC és el modelatge. Si no iniciem el propi ús del sistema de comunicació nosaltres mateixos, difícilment en farà ús l’infant. L’interlocutor haurà de donar un model correcte amb frases simples assenyalant els signes al suport. En casos extrems o amb molt poca intencionalitat comunicativa l’aprenentatge és més complicat i caldran molts intents associatius entre el signe i l’estímul real fins que l’infant en pugui fer un ús comunicatiu. En altres casos, amb infants amb molta intencionalitat comunicativa, el SAAC ens ajudarà a estructurar el pensament de l’infant i a fer correspondre cada concepte amb un signe. Es detallen tot seguit algunes estratègies generals:

- Donar nom a les coses: verbalitzant i assenyalant el que anem explicant en els signes gràfics.

- Caldrà que l’adult es comuniqui amb l’Infant també amb el plafó de comunicació ja que només així aconseguirem que les habilitats bàsiques de comunicació i representació funcional es vagin adquirint i desenvolupant.

- Si l’infant anomena les paraules prescindir del signe.

- Fer ús dels pictogrames en situacions diverses, rutines, jocs...

- L’elecció dels símbols o pictogrames es farà en funció de les necessitats i capacitats de l’alumne, les necessitats bàsiques



(alimentació, neteja), les activitats quotidianes, les seves preferències i per suposat les persones importants de la seva vida.

- Cal intentar que la seva utilització segueixi els mateixos paràmetres que seguiria un alumne en l’adquisició de la lectoescriptura (direccionalitat, composició...).

- I per últim enfocar la nostra tasca des de l’enfocament naturalista, en l’adquisició del llenguatge fomentada en l’ús, amb un alt índex de repeticions per poder adquirir la regularitat i poder crear les diferents estructures del llenguatge i de la comunicació.

- És convenient la màxima acceptació per part de l’entorn (usuari, família, professionals...)

- Utilitzar un llenguatge clar i adequat al nivell del nen (seguir les pautes evolutives de la resta d’infants).

- Seguir la iniciativa.

- Prioritzar l’atenció compartida.

- Sincronitzar els torns d’intervenció per no envair el seu espai comunicatiu.

- Saber esperar i fer pauses

- Oferir oportunitats i temps suficient per tal que l'infant iniciï.

- Deixar escollir i canviar el tema de comunicació.

- Sobreinterpretar a partir d’un missatge curt i expandir-lo el màxim possible.

- Prioritzar comunicació i no identificació.



EXEMPLES

LLIBRETA DE COMUNICACIÓ AMB IMATGES FOTOGRÀFIQUES I PICTOGRAMES



PLAFÓ DE CONTINGUTS SENZILLS



PLAFONS DE CONTES



PLAFÓ DE JOCS



RECURSOS PER ACONSEGUIR IMATGES I PICTOGRAMES Portal Aragonès de pictogrames gratuïts http://www.catedu.es/arasaac/pictogramas_color.php Llicència SPC del Departament d’Ensenyament http://www.xtec.cat/dnee/spc/ UTAC http://sites.google.com/site/utacub/

Documents

L’ÚS DE PLAFONS DE COMUNICACIÓ - xtec.cat · Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona dossier_saac_1213.doc