CURS DE MONITORS

MÒDUL 3

ENTRENAMENT ESPORTIU II

UNITAT 2UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

2

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

Un bon jugador de futbol ha de saber fer

passades, obrir espais als companys,

identificar el jugador a marcar, etc. Però, al

mateix temps necessita un nivell físic òptim

per desenvolupar totes aquestes habilitats de

forma correcte.

La importànciade la preparaciófísica dels

interrelació entre els continguts tècnic -

tàctics i les capacitats físiques.

Això vol dir, que si som capaços de proposar

entrenaments dinàmics i exigents amb jocs,

conservacions, onades i partits, els nostres

futbolistes milloraran moltíssim la seva

condició física. Ara bé, si els nostresLa importànciade la preparaciófísica dels

futbolistes ha estat molt mal entesa durant

uns quants anys. Els entrenadors, de forma

incorrecte, han plantejat entrenaments físics

aïllats del joc (Seirul·lo, 1996) i han proposat

en els seus entrenaments: la carrera contínua,

les llargues sessions al gimnàs i un excessiu

treball de flexibilitat.

Per sort, cada vegada més sovint, els

entrenadors han entès que la millora física

dels jugadors de futbol base, no va lligat a

llargues pretemporades físiques, sinó a la

condició física. Ara bé, si els nostres

entrenaments són estàtics, amb llargues files i

poc exigents, segur que no millorarem.

1. Les Capacitats Físiques Bàsiques

Les capacitats físiques bàsiques poden

definir-se com els pressupostos motrius de

base sobre els quals l’esportista desenvolupa

les habilitats tècniques, i que són la força, la

resistència, la velocitat i la flexibilitat

(Zatziorskij, 1974 citat a Casáis, Domínguez i

Lago, 2010)

3

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

Actualment el terme flexibilitat ha estat

canviat pel d’amplitud de moviment. Així, les

capacitats físiques bàsiques que haurem de

millorar amb l’entrenament interrelacionat

seran:

La força

La resistència

La velocitat

El que ens hem de preguntar és: Perquè

volem que els nostres futbolistes estiguin

forts?. Seirul·lo (1996) diu que un futbolista

està fort quan es capaç d’arrencar, frenar i

canviar de direcció, quan és capaç de saltar a

disputar pilotes, quan lluita fort contra

contraris, quan passa o xuta la pilota amb

força i quanun porter és capaçde passarlaLa velocitat

L’amplitud de moviment

2. La Força

Definició de la Força

La Força és la capacitat del sistema

neuromuscular de superar resistències a

través de l’activitat muscular, d’actuar en

contra de les mateixes o bé de mantenir-les

(Grosser i Müller, 1992)

Utilitat i Entrenament de la força

força i quanun porter és capaçde passarla

pilota lluny amb les mans.

Si realment necessitemla força per aquestes

habilitats, el que hem de fer és entrenar la

força fent aquestes habilitats. Per tant,

4

Força de Lluita i Força de Salt

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

proposant recorreguts, jocs, conservacions,

onades i partits on s’hagi defrenar, arrencar,

saltar, lluitar, llençar, etc i no fer exercicis

amb escales i pesos o al gimnàs en el futbol

base.

Com hem comentat anteriorment, han de ser

entrenamentsdinàmics i exigents,de forma

relació entre l’entrenament i descans suposen

una qüestió molt important per l’augment de

la força. A més a més hi hem d’afegir

l’entrenament coordinatiu que es farà al

iniciar la sessió. Amb aquestes dues

actuacions, obtindrem un desenvolupament

òptim d’aquesta capacitat.

entrenamentsdinàmics i exigents,de forma

que aquestes necessitats de força quedin

cobertes per les accions dels jugadors en el

joc.

Evolució de la Força

El desenvolupament de la força és diferent en

funció de l’edat del jugador. En les categories

Prebenjamí i Benjamí la millora més

important de la força és deguda al creixement

del nen i al augment de la coordinació. Per

tant, una bona alimentació i una correcta

A les categories Aleví i Infantil cal afegir una

altre aspecte important. Que és la millora de

la força a través de les accions que els

jugadors realitzen en els jocs.

A la categoria infantil el jugador comença a

fer un canvi hormonal important (sobretot a

Infantil A). Aquest canvi ha d’anar

acompanyat d’un entrenament complementari

de força. És a dir, per no patir

descompensacions articulars, caldrà entrenar

alguns exercicis amb els músculs menys

5

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

sol·licitats en els diferents jocs de futbol

(lectura recomanada).

3. La resistència

Definició de Resistència

La resistència és la capacitat per suportar la

fatiga davant esforços perllongats i/o

demostren que si volem imitar la resistència

que ens cal per jugar un partit de futbol, la

millor manera de fer-ho és a través ajocs

d’efectius reduïtsa l’entrenament. És a dir,

conservacions, onades i partits de 3c3, 4c4,

5c5, etc. Per tant, no cal discutir més, si les

nostres sessions d’entrenament contenen

aquestes estratègies didàctiques i evitemfatiga davant esforços perllongats i/o

recuperar-se ràpidament de després dels

esforços (Navarro, 1996 a García-Manso et

al.)

Entrenament de la resistència

La resistènciaens permet: realitzar esprints

curts durant el joc, suportar el cansament i

recuperar-nos més ràpidament dels esforços.

Aquest tipus de resistència s’anomena

resistència intermitent o intervàlica.

Estudis recents (Impellizzeri et alter, 2006)

perdre molt temps en les aturades, la millora

de la resistència dels nostres esportistes serà

altíssima.

6

Evolució de la

resistència

Els jugadors de

futbol base són

capaços de jugar a

una intensitat mitja

durant períodes

llargs de temps. A mesura que es van fent

grans millorem en dos aspectes: són capaços

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

de jugar més temps sense cansar-se i poden

jugar, mica en mica, a una intensitat una mica

més alta.

Per anar desenvolupant la resistència haurem

de fer jocs de futbol respectant les següents

premisses:

�No entrenara una intensitatexcessivament

l’entrenament de velocitat es diferencien de

forma clara dos conceptes:

•Rapidesa. Accions aïllades constituïdes per

un moviment, realitzades en el menor temps

possible i amb la màxima eficàcia. Alguns

autors l’anomenen velocitat gestual.

•Velocitat. Movimentsencadenatsdins d’una�No entrenara una intensitatexcessivament

alta ni a una intensitat excessivament baixa.

�Donar descans quan veiem que els jugadors

estan cansats. Permetre`ls veure aigua.

�No fer pauses excessivament llargues.

4. La velocitat

Definició de velocitat

La Velocitat és la capacitat de realitzar

accions motrius en el menor temps possible i

amb la màxima eficàcia (García-Manso, et

alter 1996). No obstant actualment a

•Velocitat. Movimentsencadenatsdins d’una

acció esportiva, realitzats en el menor temps

possible i amb la màxima eficàcia.

Tradicionalment en el món del futbol s’ha

anomenat velocitat de desplaçament.

Entrenament de la velocitat

Com podem millorar lavelocitaten el futbol

base?

Si entenem la velocitat en els esports com

arribar abans que el contrari, podem distingir

com a mínim tres motius per aconseguir-ho:

•El primer i el més important ésdecidir

7

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

abansque el contrari. La millora d’aquesta

velocitat mental va lligada a la comprensió

del joc que es desenvolupa a partir de les

conservacions, onades i partits.

•El segon és fer el gest de forma ràpida. La

millora d’aquesta rapidesa va molt lligada al

desenvolupament de la força ràpida i de la

coordinació.

(habilitats motrius específiques).

Decidir abans, ens permetrà arribar abans

•El tercer és la millora en els desplaçaments

en els terreny de joc i ve molt determinada

per la genètica i pel nivell general de

preparació física del jugador.

Per tant, si volem millorar la velocitat del

nostres jugadors, no ho haurem de fer

mitjançant entrenaments de sortides de 20

metres, sinó a partir de la millora de la

comprensió del joc, la millora de la

coordinació (habilitats motrius bàsiques) i la

millora de les accions pròpies del futbol

Evolució de la velocitat

Fins a l’etapa Infantil A no hi ha un

desenvolupament important de la massa

muscular, per tant, el desenvolupament de la

velocitat no va lligat a fer més grossos els

músculs, sinó a quela informació arribi a

aquests de forma més ràpida i efectiva.

5. L’amplitud de moviment

Definició d’amplitud de moviment

Definim amplitud de movimentcom una

8

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

valoració quantitativa de l’arc de moviment

d’una determinada articulació al realitzar

qualsevol moviment, independentment de la

seva velocitat d’execució (Moras, 2003)

Entrenament de l’amplitud de moviment

Aquesta qualitat física ens permet:

1. Mantenir una correcta mobilitat articular

per poder realitzar totes les accionspròpies

El segon i tercer objectius els deixarem per

més endavant.

Per aconseguir aquesta mobilitat realitzarem

dos tipus d’activitats: estiraments de

flexibilitat al final de la sessió dels grups

musculars més importants i utilitzats durant

l’entrenament (lectura recomanada) i un

treball de mobilitat articular al iniciar laper poder realitzar totes les accionspròpies

del futbol sense limitacions. Flexibilitat.

2. Millorar la capacitat dels músculs i tendons

de tornar ràpidament a la posició inicial.

Elasticitat.

3. Aconseguir un correcte equilibri muscular.

Actitud Postural.

En la iniciació al futbol base, nosaltres ens

centrarem en el primer objectiu: mantenir una

correctemobilitat articular, de forma que no

tinguem limitacions per fer qualsevol dels

moviments que necessitem per jugar a futbol.

treball de mobilitat articular al iniciar la

sessió en la categoria infantil. Aquesta treball

de mobilitat s’integrarà en els circuits de

coordinació en la part inicial de la sessió.

Evolució de l’amplitud de moviment

La flexibilitat és una capacitat que es va

perdent amb l’edat, per tant, quan detectem9

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

que els nostres jugadors tenen un nivell baix,

és a dir, no poden fer el moviment complert

de l’articulació, és que no l’hem entrenat de

forma correcte en les etapes anteriors.

6. Taules Resum

CATEGORIA FORÇA RESISTÈNCIA VELOCITAT ADM

10

CATEGORIA FORÇA RESISTÈNCIA VELOCITAT ADM

PREBENJAMÍ COORDINACIÓ (Recorreguts i jocs

d’habilitats motrius bàsiques)

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per a altres continguts)

COORDINACIÓ (Recorreguts i jocs

d’habilitats motrius bàsiques)

-

BENJAMÍ -

ALEVÍ COORDINACIÓ (recorreguts i jocs

d’habilitats motrius bàsiques i

específiques) +

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per altres continguts)

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per a altres continguts)

COORDINACIÓ (recorreguts i jocs

d’habilitats motrius bàsiques i

específiques) +

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per altres continguts)

ESTIRAMENTS Estiraments al final

de la sessió

INFANTIL ESTIRAMENTS Estiraments al final

de la sessió

Consideracions A la categoria infantil A es poden incloure exercicis complementaris de força

Deixar jugar de forma continuada o amb pauses molt breus

Deixar una estona de recuperació si veien que és massa continu

A la categoria Infantil A es poden incloure exercicis de mobilitat articular al principi de la sessió

UNITAT 2

ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

7. Referències

Casáis, L., Domínguez, E. i Lago, C (2010).

Futbol Base. Entrenamiento en las categorías

de formación (vol II). Pontevedra: MCsports.

Grosser, M. i Müller, H. (1992).Desarrollo

Muscular. Barcelona: Hispano Europea.

articular i la seva valoració. Tesi doctoral

(Universitat de Barcelona).

Seirul·lo, Francisco (1996). “La preparació

física en els esports col·lectius”.Conferència

curs estiu, INEF Barcelona. No publicat.

García-Manso, J. M., Navarro, M. i Ruíz-

Caballero, J. A. (1996).Bases teóricas del

entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.

Impellizzeri, F.M., Marcora, S.M., Castagna,

C., Reilly, T., Sassi, A., Iaia, F. M. i

Rampinini, E 2006. Physiological and

performance effects of generic versus specific

training in soccer players. International

Journal of Sports Medicine,núm. 27, p. 483-

492.

Moras, G. (2003).Amplitud de moviment11