mes tall - ddgi.cat · B ut leí d'A so c i aó H ò rR any XV núm. 34 desembre 2013 ... antigues escrivien en tauletes d’argila els noms dels seus avantpassats, fins al nostre

SUMARI

PortadaEpigrafia popular i històriarural: crida als lectors delMestall

L’Associació (I)Lliurament de l’11è PremiMestallGenealogia, la descobertadels nostres orígens

DocumentsL’inventari de Jerònimcanut, l’avi de Sebastiàcasanovas

PatrimoniEl Museu de la Terrissa deQuart

TrobadesXXV Seminari d’HistòriaEconòmica i Social«De quins pagesos parlem?Els processos dediferenciació social en lahistòria rural europea»Seminari«El sistema financer al finalde l’edat mitjana:instruments i mètodes»VIII congrés sobre sistemesagraris, organització sociali poder local«Pagesia, indústriai món rural»Mossos, criades,servents domèstics:l’anàlisi del treballdomèstic assalariata les societats agràriesal «Seminario de HistoriaSocial de la Población»

LlibresAndreu Bosch RodoredaCapítols de la Barran -xel·leria i del dret decabeçatge (l’Alguer,s. xvii i xviii)Jordi Planasviticultura i cooperativisme.La comarca d’igualada,1890-1939

Notes de lecturaGabriel Jover Avellà iJerònia Pons PonsPossessions, rendade la terra i treball assalariat.L’illa de Mallorca, 1400-1660

L’Associació (II)En record del senyor Josepcanal i Roquet

Agenda

Les llindes de les cases rurals sovintindiquen dades sobre la seva construcció i elsseus propietaris. En algunes ocasions, però, lainformació que aporten és molt més rica isuggeridora. És el cas d’aquesta llinda d’unacasa de Vilavenut, en la qual es pot llegir, en laversió normalitzada del text:

MIQUEL MATAMALA DE LA SERRA PELADAME FECIT. PAGARAS LOS CENSOS

SINO LOS PAGUES CADA ANY T’HOPENDRAN DINTRE ELS 8 ANYS. ANY 1789

Serra Pelada és un topònim de Vilavenut.

Des d’aquí animem els nostres lectors aenviar a la redacció del Mestall altres exemplesd’epigrafia popular, de cara a fer-los conèixer alpúblic. Caldria que ens enviéssiu una foto, latranscripció del text i la localització de la casa,així com la identitat de l’informant i l’autor de lafotografia. En aquest cas, la fotografia ens haestat proporcionada per Rosa Maria Matamala,membre de l’Associació d’Història Rural. Lareproducció de la imatge digital ha estatrealitzada per Joaquim Soler.

La redacció

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural

any XVnúm. 34

desembre 2013

EPIGRAFIA POPULAR I HISTÒRIA RURAL: cRIDA ALS LEcTORS DEL MESTALL

l’Associació d’Història Ruralconvoca el

12è Premi Mestallcurs 2013 - 2014

mestall12èpremi

2013-2014A treballs de recerca de batxilleratrealitzats per estudiants de Batxilleratsobre temes re la cionats amb el mónrural en qualsevol dels seus àmbitstemàtics, cronològics i geogràfics (his-tòria, etnografia, paisatge, patrimoni,economia, població, emigracions, his-tòries de vida, etc.)

Dotació: 600 euros per als estudiantsi un lot de llibres per al centre en elqual estudiïn.

Termini de presentació: 30 d’abril de2014.Informació i bases a la web: www.ddgi.cat/historiarural/

Fotografia: Rosa Maria Matamala / Joaquim Soler

Mestall34_20 pàgs_Mestall30.qxd 09/03/2014 19:22 Page 1

any XV - núm. 34 - desembre 2013

2

l’Associació

Reunit el jurat de l’onzè Premi Mestall atreballs de recerca de batxillerat convocat perl’Associació d’Història Rural, constituït perJosep Colls Comas, Gabriel Jover Avellà iSebastià Villalón Barragán, desprésd’examinar els treballs presen tats, acorda:

1. Valorar molt positivament la qualitatdels 13 treballs presentats en aquestaconvocatòria.

2. Atorgar el Premi Mestall a treballs derecerca de batxillerat en la seva onzenaedició al treball «Genealogia, la descobertadels nostres orígens», presentat amb elpseudònim Tretze. La valoració del juratconsidera que l’autor/a en l’estudi genealògicde la seva família ha sabut combinar ambencert la bibliografia i les fonts documentals,incloent la documentació digital en línia adisposició de l’investigador. També valorapositivament l’estructura del treball, lametodologia i la correcció en la presentació.

Oberta la plica, el premi correspon aElisabeth Ferrer, de l’INS La Bisbal, essenttutor del treball el professor Santiago Yepes.

3. El jurat proposa la publicació d’unresum del treball premiat en el propernúmero del butlletí Mestall.

Girona, 25 de juny de 2013

lliurament de l’11è Premi Mestall

PREMIATS EN ALTREScONVOcATÒRIES

I convocatòriacurs 2002-2003

Maria Bertran Isabal(IES de Tremp)

II convocatòriacurs 2003-2004

Albert Reixach Sala(IES Montsacopa d'Olot)

III convocatòriacurs 2004-2005

Eloi Hernàndez Mosella(IES Quercus de Sant Joan

de Vilatorrada)

IV convocatòriacurs 2005-2006

Eudald Arnal Boada(IES Gabriel Ferrater

de Reus)

V convocatòriacurs 2006-2007

Laia Alentorn Serrat(IES Garrotxa d'Olot)

VI convocatòriacurs 2007-2008Ares Prat Pujol

(IES Hug Roger III de Sort)

VII convocatòriacurs 2008-2009

Marta Arnau Borràs(IES Manuel Sales i Ferré

d’Ulldecona)

VIII convocatòriacurs 2009-2010

Mariona Miret Giribet(IES Guindàvols de Lleida)

IX convocatòriacurs 2010-2011

Josep F. Duarte Romero(IES Gabriel Ferrater

i Soler de Reus)

X convocatòriacurs 2011-2012

Ariadna Adarnius Blanch(IES La Bisbal)

AcTA DEL JURAT

El meu treball de recerca, com moltbé ja diu el títol, consisteix en la recercade la història oblidada, el retorn al tempspassat i el contacte amb el món rural de famolts anys. Un treball dins el qual m’hesentit d’una altra època i sobretot he notatdins meu la constància de la mevaexistència, tot gràcies a les persones queanava coneixent a mesura que cercavaels meus orígens.

Genealogia, la descoberta delsnostres orígens és un treball que es basaen dues parts, una pràctica i una altrateòrica. La part pràctica, la més extensa,és on es demostren i quedenconcentrades totes les hores de treballque vaig realitzar. Consisteix, bàsicament,en la creació del meu propi arbregenealògic fins a la vuitena generació.

El que caracteritza la part pràcticadel treball és la seva direcció cap enrereen el temps. És per això que vaig iniciar lameva cerca des de mi mateixa fins arribaral segle XVIII, que evidentment no és el

final, però sí on jo vaig decidir donar-hoper conclòs.

Primerament, per tal d’aconseguircrear la meva genealogia, vaig anar amultitud de registres civils, buscant lespartides de naixement, matrimoni idefunció de cadascun dels membres.D’aquesta manera, partint des del meunaixement, vaig aconseguir tota lainformació familiar fins al 1870 (data decreació del Registre Civil espanyol).

Les dades dels avantpassats mésllunyans no consten en els esmentatsregistres. Van provocar el meu contacteamb l’Arxiu Diocesà de Girona per tal depoder fullejar els llibres eclesiàsticsexistents des de temps remots dins lanostra província. Vaig consultar una granquantitat de llibres de diferents poblesd’arreu, rellegint les inscripcions que s’hitrobaven, buscant una coincidència, unadada que em verifiqués que aquellapersona formava part del meu llinatge.

mestall11èpremi

2012-2013

GENEALOGIA, LA DEScOBERTA DELS NOSTRES ORÍGENSResum del treball guanyador de la XI convocatòria Premi Mestall

Fotografia: Lluís Serrano



3

l’Associació Una altra font de recerca que em va

ser de gran ajuda és la pàgina web delsMormons, l’anomenada FamilySearch,gràcies a la qual vaig poder consultar elsllibres parroquials que han penjat a laxarxa. A més a més, i referent a la part dela meva família procedent de fora deCatalunya, vaig haver de llogar lesinscripcions dels pobles corresponents ianar a consultar-los a una de les seus queels Mormons tenen arreu del món.Concretament vaig acudir a la que estroba a Barcelona.

Tot i així, certs inconvenients em vanimpedir la construcció total de l’arbregenealògic, atesa la crema de llibreseclesiàstics, la inexistència d’actesparroquials, el deteriorament de pàgines,llibres als quals no es permet l’accés alpúblic, etc. D’aquesta manera vaig utilitzartotes les fonts que se’m va permetre perpoder complir l’objectiu de cercar elsmeus avantpassats i conèixer la mevapròpia historia, la que el pas del tempshavia oblidat.

De tots els avantpassats dels qualstinc constància, vaig cercar-ne lespartides de naixement o baptisme,matrimoni i defunció o òbit, que es trobenordenades, seguint uns mètodesespecífics, en el meu segon volum detreball. Aquest volum és el quecomplementa la part pràctica, són elsfonaments de la representació gràfica dela meva estirp. Sense aquests documentstota la informació que jo esmento haveraconseguit podria ésser inventada o pocfiable.

La representació gràfica de l’arbre lavaig realitzar de manera circular, atesa laimpossibilitat d’utilitzar la típica formad’esquema, ja que la meva cerca presentamés de 300 individus.

A partir d’aquest arbre genealògicvaig començar a desenvolupar la partteòrica, basant-me inicialment en unapetita explicació sobre què és lagenealogia com a ciència i la importànciaque té aquesta sobre altres branquescientífiques com ara la biologia, lagenètica, la botànica, etc. A més a més,vaig creure convenient fer un recorregut alllarg del temps per observar com haevolucionat aquesta ciència i com haarribat fins als nostres dies; iniciant-se ensegles remots, quan les civilitzacions mésantigues escrivien en tauletes d’argila elsnoms dels seus avantpassats, fins alnostre segle, en què a la xarxa es pottrobar tota la informació necessària per talde realitzar una representació familiar.

Una altra part del meu treball teòricva ser una explicació sobre la relació queté la genealogia amb els noms i elscognoms, la col·locació d’aquests ensegles anteriors, la imposició delscognoms a les dones, etc.

Seguidament, vaig decidir dedicar unapartat del meu treball a explicar,mitjançant fotografies, les diferentsrepresentacions familiars que es podendur a terme.

L’última part del meu treball la dedicoa explicar tot el procediment que jo heseguit per tal de crear el meu arbregenealògic i el que tothom pot utilitzar pertal de crear la seva ascendència. És comuna espècie de manual pràctic fàcild’utilitzar per a tota persona que senti lanostàlgia del seu passat i el seu origen.

El treball m’ha permès comprendrela proposició de: «saber d’on venim percomprendre perquè estem aquí», untreball que ha unit el meu present amb unpassat que fins ara m’havia passattotalment desapercebut, així com unreconeixement a totes les persones que,amb les seves vivències alegres o tristes,han fet possible la meva existència en eldia d’avui.

Elisabeth Ferrer

Il·lustració: Reconstrucció d’unarbre genealògic



4

documents

Si Sebastià Casanovas hagués nascut aAnglaterra, molt probablement avui seria unpersonatge conegut pels historiadors ruralistesde tot el món. El manuscrit de Palausaverderaque van editar M. Àngels Anglada i Jordi Geliconstitueix una peça d’un rar valor testimonial.Es tracta d’un escrit, que els seus editors datenals voltants de 1760, en què SebastiàCasanovas, el fill d’un pagès de Palau-saverdera, nascut el 1710, va deixarconstància de les vicissituds de la seva famíliai d’ell mateix, que en els anys de la sevajoventut va treballar durament. Un pobre quesabia escriure? Es tracta, de fet, d’un casatípic, ja que era el fill d’una casa de pagèsbenestant. Casanovas, que escriu el seu relatun cop ja ha recuperat la hisenda, vol que elsseus descendents sàpiguen que la sevadesgràcia va ser causada per la militànciaaustracista del pare i pel fet que al seu avimatern i a les seves filles, és a dir, a la sevamare i a les seves ties, els agradés viure bé. Lalocalització de l’inventari post mortem, una fontespecialment preuada per a la història social idel consum, d’aquest avi, el 1724, quanSebastià Casanovas tenia 14 anys, ensofereix la rara oportunitat, que no volem deixarpassar per alt, de contrastar la informació d’uncontemporani amb un document notarial.Jerònim Canut mor endeutat, però a la sevacasa, en el moment de morir, hi havia cortines,mobles, imatges, forquilles i objectes de vidre,la qual cosa el situa en una franja superior dela societat d’aquell temps. Sabem, de fet, quea aquell sastre, que no exercia de sastresegons el record del seu nét, o a aquellnegociant segons l’inventari, els tractaven desenyors.

El 24 de desembre de 1724 elsmarmessors i executors de les últimesvoluntats de Jerònim Canut van escripturardavant del notari Ramon Heras de Castellód’Empúries l’inventari dels béns que haviadeixat en morir aquest individu. Hi erenpresents Ramon Roig, farmacèutic, PereSimon, pagès, Jaume Colomer i GenísSagues, dels quals desconeixem l’ofici. Totseren veïns de Sant Pere Pescador. En laintroducció de l’inventari, escrita com erahabitual en l’època en llatí, Hieronimus Canutera qualificat com a negociator. El testamentl’havia escrit davant el rector Jaume Pasqual el17 de desembre d’aquell any. L’inventari es vafer a la casa que havia estat del mateix difunt,situada en el carrer Major de la mateixa vila.

El capítol 10 del manuscrit es titula «Dequi era Jerònim Canut, mon avi, i amb quiforen casades totes ses filles, mes ties». Defet, Sebastià Casanovas ja n’havia parlat, en el

capítol anterior, titulat «De quan mon pare seva retirar i se casà amb la mare», en què se’nsdiu que Jerònim Canut havia obligat a casar lamare, de nom Isabel, amb el seu pare: «Quanmon pare se volgué casar amb la mare, hihagué grans controvèrsies, perquè la mare sevolia casar amb un altre que ella festejava enSant Pere, però com lo dit mon pare era unhome tan ric i tenia tanta anomenada, lo ditmon avi li féu casar, se pot dir quasi per força».El casament va tenir lloc el 1709. Tambésabem que en aquella casa vivien amb unacerta ostentació: «com la mia mare havia estatcriada en casa de son pare ja amb moltavanitat, fou molt pitjor després de ser casada,que sempre volgué gastar el punt de lessenyores, amb puntes al coll de la camisa ialtres coses», i que «era una dona de moltescomares i de molts saraus, i molt amiga desaber notícies».

El capítol dedicat explícitament aJerònim Canut comença així: «Suposat adeixar moltes notícies a tots mos descendents,m’he emprès seria falta el deixar de dir qui eraest Jerònim Canut, mon avi, i explicar amb quiforen casades totes ses filles», per tal quesabessin on tenien parents. I tot seguit apareixla descripció: «Est Jerònim Canut, mon avi,era un home de molt bona estatura; lo seu oficiera de sastre, però no treballava de l’ofici;sempre anà a la usança de la vellura que hihavia haguda en aquell temps, portant sempremostatxos com un corriol de formigues; eratambé un home de moltes paraules, peròparlava molt i bé, i tenia moltes amistats, i lesdites amistats lo feien viure, que altrament elltenia molts pocs béns per mantenir-se». Acontinuació, Casanovas descriu els bénsimmobles, que es corresponen als queapareixen descrits en l’inventari. Això no ensestranya, perquè al llarg del manuscrit sónmolt freqüents les referències notarials. Ésprobable, doncs, que Sebastià, de gran,hagués localitzat i hagués tingut accés aaquest inventari: «Tenia lo sobre dit mon avi losbéns següents: una casa en la dita vila de SantPere Pescador, i abans d’arribar en la PlaçaCoberta, venint de la iglesia a la Plaça, a màEsquerra, la més prop de la dita PlaçaCoberta; i ara la posseeix un sabater, no sé lonom de la casa, però de nom de fonts se diuJerònim. Tenia també est Jerònim Canut, monavi, un corral, i una era fora lo portal de mar dela mateixa vila de Sant Pere; tenia també unhort en la mateixa vila, i sobre lo Portal deTorroella de Fluvià, deixant la carretera quepassa per defora de la mateixa vila atramuntana; no és el que se toca amb el Portalde Torroella, sinó el de desobre d’aquell, elmés prop de la carretera; no sé qui lo

L’inventari de Jerònim canut,l’avi de Sebastià casanovas

Sebastià Casanovas i Canut ; Jordi Geli(Ed.) ; M. Àngels Anglada (Ed.) ; LluísRoura (il·l.): El Manuscrit de Palau-Saverdera: Memòries d'un pagèsempordanès del segle XVIII. Figueres :Carles Vallès, Editor, 1986 [El Corral delVent ; 1). ISBN 84-85874-18-8.



5

documents

Fotografia: Rosa Congost

posseeix. Tenia també est mon avi en lomateix terme de la vila de Sant Pere Pescadortres quadrons; éstos eren de la mia àvia, ditaJerònima, muller del sobre dit mon avi, queCaramany los hi donà per dot i fillotatge quanse casà amb lo dit mon avi; i éstos hanexpectat a la mia mare, perquè ja ho posarenamb les cartes matrimonials, quan la mia àviase casà amb lo dit mon avi, que haguessin deser del primer fill o filla que tindrien, com constaen poder de Narcís Camps, notari de Castelló;veritat és que éstos m’expectaven a mi, comhereu tant de la mare com de mon avi, però niuna malla m’ha valgut, com consta en lotestament de la mia mare, en poder del Rectorde la vila de Sant Pere Pescador, i en altra partse dirà més llargament».

Sebastià Casanovas fa constar aquí undels principals motius de la pèrdua d’aquellaherència que, de fet, li hagués pertocat i,probablement, li hagués canviat la vida:«Veritat és que jo havia de ser lo hereu de losbéns del dit mon avi Jerònim Canut, per ser fillde la primera filla sua, però quan ell fou mort,de tots sos béns no n’hi hagué prou per pagarlos deutes, perquè les filles lo destruiren, i ellque sempre s’agradà de fer-les anar molt bentractades i sense treballar, per ço han tant benrehiscut, que totes o les demés són vingudesmiserables i lo dit mon avi també vingué al’últim miserable».

Però, com hem dit, aquesta no va serl’única causa. En el capítol 12, «De com Déunostre Senyor començà a castigar a mon pareen esta vida», ens explica que Jerònim Canuthavia estat empresonat, per causa de la sevafilla Isabel, la mare de Sebastià, que havia fugital Rosselló amb el pare, després de la Guerrade Successió. Jerònim Canut havia «enviatcartes» a la seva filla, demanant-li que tornésa Sant Pere «confiant lo dit Canut de lesmoltes amistats que ell tenia, i d’eix modo ellatornà, però hagué bon goig de tornar fugir imolt d’amagat, perquè és cert que sil’haguessin poscuda agafar li haurien fet malsjocs». Però, per tal de trobar-la, empreso narenel pare, és a dir, Jerònim Canut, «perquè elll’havia recollida en sa casa quan va venir, ipensaven ells, los de la justicia, que lo dit sonpare sabria on era i que la tindria amagada»però ella ja havia tornat al Rosselló. No vantornar fins al 1723, després d’un perdógeneral.

Si avui podem gaudir de la lecturad’aquest text, és perquè, tal com se’ns explicaen el capítol següent, «De com jo quedé enEspanya i del modo que anà esta vianda» elnostre protagonista havia passat la sevainfantesa a la casa de Jerònim Canut mentreels seus pares, al Rosselló, passaven gana.L’esposa de Jerònim, l’àvia Gerònima,estimava molt Sebastià «i llavors lo dit Canut,mon avi, per les moltes submissions de la ditama àvia, se valgué de tots los empeños

perquè jo quedés, i donà fermances i ell mateixobligà per mi sa persona; així jo quedé enEspanya, i no sé de ningú altre quedés si nojo». El fet té la seva rellevància, perquè va seren aquella casa on va aprendre a escriure:«En tot lo temps que estigué en la casa demon avi, com he dit, sempre m’ha fet anarestudi, i fou tant i tant lo enteniment que DéuNostre Senyor me donà, que és cert que joaprenia tot quan volia aprendre, de tal maneraque a l’edat de dotze anys i no complerts, jacomencé donar lo Compendi, per anardesprés a la filosofia». El mestre de Sant Perel’estimava tant que se l’enduia arreu i ellsorprenia tothom amb les seves preguntes ideliberacions. També el seu avi el passejava,«perquè se tenia per molt gros quan me veíaargüir amb altres»; una vegada, a casad’Esteve Andreu, a Girona, un capellà jove elva posar a prova diverses vegades i tots vanquedar-ne tan admirats que Esteve Andreu vademanar al seu avi que deixés quedar el noi ala casa, on el mantindria i li pagaria els estudisper ser capellà. Després de la mort de l’àvia,Jerònim Canut es va casar amb una dona deTorroella de Montgrí que també l’estimava,però l’avi i les dues ties que encara vivien enaquella casa «ja el tenien avorrit»; el mestre deSant Pere també se n’anà i les coses vancomençar a anar malament a Sebastià: «Comen la vila de Sant Pere Pescador no hi haviamestre, jo me perdia com una ànima de Judes,que diu lo refrany, i llavors lo dit mon avi me féuanar en Figueres, i allí ané alguns mesosestudi de Gramàtica, i després comencé a darlo Compendi, i dins curt temps mon parevingué del Rosselló, del qual llavors ané mésmalament que mai, i comencé de veure’mmoltes migranyes…». En el següent capítol,«De quan lo sobre dit mon pare tornà alRosselló i se acabà de desvarrotar tota estahisenda», Sebastià comenta l’enemistat delspares, que el 1723 s’havien acollit a un decretque els havia permès tornar, amb l’avi, iconsidera que el pare va ser molt injust ambl’avi, de qui destaca «los grans treballs que s’hihavia vistos en la presó, per causa de la mare,i per lo molt que per mi havia fet, de mante -nir-me en sa casa, molt ben calçat i vestit, imillor menjat i begut, fent-me sempreestudiar». Durant algun temps, Sebastiàencara va viure un poc temps amb l’avi, que jano el volia, i el futur de Sebastià va canviar; noimmediatament; el pare encara va anar abuscar-li els llibres, tot dient que el fariaensenyar per un sagristà anomenat JoanGarriga, però quan aquest, conscient delsseus limitats coneixements, va suggerir unaltre destí, el pare va posar el fill a treballar.Sebastià ho explica d’aquesta manera: «aixímai més me som cuidat de llibres; gràciesdono al Senyor que me ha mantingut el llegari l’escriure». I Sebastià aprofita aquest momentper excusar-se de la seva manera d’escriure:«Perquè vaig néixer lo any 1710, i això dedeixar los estudis fou lo any 1723, i com ja maimés me som cuidat de llibres, ni tampoc no he



6

tinguda ensenyança, no puc quedar d’haver-hifetes moltes faltes, tant d’una cosa com altra;perquè ningú no pot saber sens ser ensenyat,i la major part he escrit a la nit, quan haviaplegat del treball, si doncs no fos algun diadestorbat».

Primo una casa sita en la vila de Sant Pere Pescador y enlo carrer dit Major baix sas designacions y afrontacionscom-presas.En la Sala de dita casaPrimo una taula de Pi de un banc de espatllera usat.Item un pagès per tenir lo llum de la taula de fusta.Item altra taula de pi petita usada ab son calaixItem altra taula petita de pi bona.Item una Imatge de Sant Christo gran daurat ab dosImatges y tres angels en la peanya tot daurat.Item altra Imatge de Christo sens peanya.Item unas Cortinas en la Capelleta ahont se troban dosImatges molt usadas de tela.Item tres plats y una sota copa de estany usat.Item una Garrafa de vidre espartada usada.Item una sort de vidre usat.Item una sort de pisa y una sort de terrissa tot usat.Item doscents rajols de la forma major dobles compresosalguns caÿrons.Item uns tres peus de llautó usats.

En la cuyna de dita CasaPrimo Dos Paellas de aram usadas.Item dos astos de ferro, un petit y altre gran usats.Item una cassa de aram usada.Item un ferrat ab sa nansa de ferro usatItem un escalfador usat.Item una Pastera llisa de pi ab sos arreus tot usat.Item dos ollas de ferro una gran y altre petita usadas.Item dos cossis un Gran y altre petit de terra usats.Item una pala, horquetas ÿ la serra de ferro del foch totusat.Item un morté de Pedra ab sa ma de fusta usat.Item una caxa de Pi dolenta ab un poc de Guix dintresens pany ni clanItem una sort de terra.Item dos escambells usats.Item uns enderris de ferro usats.

En una cambra de dita casa.Primo una caxa de arbre ab son Pany ÿ clau bona dins laqual se ha trobat lo següent:Primo unas estovallas de cotó usadas.Item una cuxinera de tela de casa usada.Item una jupa de xamallot usada molt.Item una capa de panÿo blau y negre usada.Item un gambeto de panÿo musco ample usat.Item un tovalló de fil usat.Item unas calsas de sarja molt usadas.Item altres calsas de panÿo borell usadas.Item uns calsotets de tela molt usats.Item altras calsas de tela negra molt usadas.Item dos pastas de agnus.Item una correja usada.Item un parell de calvillas de fil usadas.Item una camisa de home usada.Item un Parell de mitras negres molt usadas.Item una cuxinera de tela ab diferents papers usada.Item un calaix ab differents papers.Item vuyt colleras de llauto ÿ sis forquillas usadas tambéde llautó.Item un llibre de comptes a tot full.Item un manto de estam usat.Item un bancal de tela pintada usat.Item dos lliuras de fil.Item vint y set canas ÿ mitja de tela de casa amb pananova.Item una gerra olliera de tineo de un mallal usada.Item un mirall petit … usat.Item un orinal de vidre ab sa capsa usat.Item dos llums un de ferro y lo altre de llautó usats. Item dos tovallolas ÿ unas estovallas usadas.

En la sala de dalt.Primo dos Banchs de peu de Gall molt usats,Item una caxeta dolenta sens coberto buyda.Item una gerra de teneo de un mallal plena de gra decanam usada.Item altre gerra gran ab un poc de cayretas usada.Item altre gerra petita usada.

Item una Olla de terra dolenta ab un poch de blat demoro.Item una arada forcada usada ab son mossal.Item una pua de devanell usada.Item uns tres peus de droguer bons.Item un pane de fusta de posar paItem una arca dolenta sens cul.Item un Bassi de terra usat.Item un poch de ferramenta usada sota del forn.

En la Cambra de MarPrimo un Matalás de llana ab telas usadas usat.Item una marfega usada.Item una gerra de terra de teneo de un mallal poch usada.Item dos Banchs de llit usats.Item un doll de terra usat.Item una vanova de tela tenyida ab cotó molt usada.Item una arroba de llana bruta usadaItem altre gerra petita ab quatre nansas usada.Item una Barra de ferro de cortinatge usada.Item nou quarteras mill dins un canat usat.

En lo GranerPrimo dos canats de teneo de dotze quarteras de pahis,y molt usats Buits.Item catorze quarteras Blat.Item cinc cortans Civada.Item una romana ab son piló de tres quintars usada.Item un Parol de aram de teneo una samal usat,Item una capsa ab son pany y clau usada dins la qual seha trobat lo seguent: Primo unas estovallas de fil usadas.Item un llansol usat,Item un tros de camisa.Item dos trossos de armilla de cotóItem dos tovallons de fil usats.Item una Cuxinera de fil molt usat.Item un garbell usat.Item un cortà y dos mesurons per mesura de sal usats.Item un Banch de llit molt usat.Item altra Caxa petita sens pany ni clau ab una xiringa absa capsa usada.Item una gerra de teneo de Mitja bota ab algunas olivasdins.Item altre gerra de ferro negra usada.

En altra cambraPrimo un llit ab banchs de cayrats ab sa marfega, dosllansols ÿ altres dos guarnits de puntas de randa usats.Item una vanova de canam ÿ Bordas usada.Item una armilla molt dolenta.Item altre llansol de canam ÿ borras usat.Item altres estovallas de canam y Borras usadas.Item tres llansols un molt usat y los altres usats.Item cinch tovallons usats.Item quatre cuxins ab sas cuxineras usats.Item alter cuxinera usada.Item dos tovallolas usadas.Item Dos Boganters usats.Item una Jupa de Bayeta negra molt usada.Item una sort de draps molt usats ÿ trossos de randa.Item tres camisas de home molt usadas.Item la salera molt usada.Item un garbell de ferro.Item tres rulls de espart.Item un estalvi, ÿ citreta de portar oli usat,Item quatre sacs usats,Item dos cavalls de ferro usats.

En la BotigaPrimo tres cabassets petits nous.Item un taulell de pi usat ab son calaix, y pany y clau, dinsdel qual hi ha paper ÿ alguns ardits petits.Item unas balanzas ab lliura carnicera lliura prima y tresonsas usat tot.Item sinch capsas rodonas ab un poch de pebre dins.Item dos capsas de estany usat.Item dos capsas de llauna usadas.Item un pot de vidre.Item un molinet de moldre pebre.Item altra capsa gran rodona usada.Item unas Balansas petitas de llanto bonas.Item dos parells de Balansas petitas usadas.Item altre parell de Balansas sens calastro usadas.Item sis calaixos de adroguer ab paper y un poch degingebre dins usadas.Item dos Masos de fil de trocas blanch poch.Item dos axetas de coura petitas usadas.Item vint llibres anomenats Pelegrí.Item set llibres anomenats doctrinas.

documents



7

documents Item quatre dotzenes y mitja salmps.Item un assenyalador per assenyalar fustas.Item un sogo de fusta.

En lo sallerPrimo dos Botas de vuyt Botas que son en casa del RntMiquel Camps prevere de la present vila al qual las deixàlo difunt,Item un carretell de carrega usat buyt.Item altre carretell de dos carregas usats buyts.Item una axada usada.Item unas forquetas de escampar fems usadas.Item un mitg mallal de terra usat.Item una mitja bota vinagrera usada.Item unas morrallas usadas.Item una rescla de ferro petit usat.Item un ferro de un corta usat.Item un Banch de espatllera usat.Item un Manat de Borras usadas.Item altra Mitja bota usada.

En la entradaPrimo una tina de teneo de tres carretadas, usada.Item un rasclet de puas de ferro usat.Item un banch de llit usat.Item la Corda del Pou, ab sa cadena de ferro usada.Item una Burra de pel gris de temps de vuy anys ab sonseguit y Albarda,Item quatre Canats en la Botiga que te arrendada per eixefecte lo Ador de S.Excª de teneo de vint quarteras moltusats.Item una bota de sis botas buydas usadas.

Arxiu Històric de Girona, Notaria de Castellód’Empúries, Ramon Heras, 24 desembre1724.

Rosa Congost

El Museu de laTerrissa de Quart

El principal fil conductor de la història delmunicipi de Quart al llarg dels segles ésl’elaboració artesanal de terrissa. Aquestaactivitat és el factor més propi i més ben definitde la identitat de Quart i allò que ha donatanomenada a la població, molt més enllà delseu terme municipal.

La referència documental més antigaque es disposa pel que fa a la fabricaciód’olles de terrissa a Quart és de l’any 1312.Són, doncs, prop de set-cents anys d’històriai d’activitat terrissera que, sens dubte, hanmarcat el tarannà humà, econòmic, cultural isocial del municipi.

Perfilant més amb l’argot propi del gremi,parlaríem d’ollers. Ollers perquè lagran majoria de terrissaires fabricaven atuellsd’ús domèstic: olles, cassoles, càntirs,brescadors, maridets, etc. Així com el cossi, lapeça quartenca més representativa, destinaten un primer ús per a emmagatzemar gra, oli,vi o aigua. Més tard, serien bugaders is’utilitzarien per a rentar la roba.

Totes aquestes peces s’utilitzaven en lavida rural molt comuna de temps passats.Actualment, la societat moderna, amb elsseus canvis de costums i usos, ha fet que lamajoria d’aquests atuells desapareguin de lavida domèstica o ja no tinguin la mateixautilitat.

Avui el municipi de Quart aposta perexplicar, mantenir i difondre aquest ofici tanantic i tan arrelat a la terra. I ho fa amb elprojecte del Museu de la Terrissa de Quart.

Aquest projecte segueix diversesintencions i objectius: Per una banda, volconservar, explicar, protegir, mostrar i difondrel’ofici de terrisser, tan important durant segles

al municipi de Quart. D’altra banda, el projectes’ubica en una antiga bòbila que conserva elselements bàsics (xemeneies i forns). Aixòcomporta la recuperació, restauració,conservació i difusió de l’edifici com a taller deproducció. La intenció és que el visitant explorii interactuï amb el patrimoni a partir d’undiscurs interpretatiu que el singularitza.Entenem que el museu, en estar ubicat enuna bòbila, permet un millor coneixement delsvalors culturals, etnològics, socials, naturals ieconòmics de l’ofici de terrisser.

El discurs explicatiu dins el museusegueix dues línies diferenciades: Per uncostat, el discurs prioritari explica com és l’oficide terrisser, quins elements hi prenen part,com ha evolucionat i què ha representat irepresenta aquesta activitat per al municipi deQuart i la seva gent. Un altre discurs, aquestsecundari i que no distorsiona el discursprincipal del centre, explica els elementsoriginals de l’edifici. Ambdós sóncomplementaris però alhora independents.Aquest segon discurs no necessita un ordrede visita; per tant, el públic troba els elements(forns, xemeneies, eines, etc.) tal com estanubicats a l’edifici, tot quedant intercalats en elguió museogràfic de la terrissa.

patrimoni

Foto

graf

ia: M

useu

de

laTe

rriss

a de

Qua

rt


Una sèrie de sortides programades enspermeten visitar i conèixer, per una banda, elsboscos de les Gavarres, d’on s’obtenia lafusta per a cremar els forns; conèixer les ter-reres d’on s’extreia la terra pel fang; lesmasies que havien tingut forn i activitat terris-sera; i l’antic jaciment arqueològic de laCreueta, assentament iber on es trobaren lesprimeres restes de ceràmica de Quart.

Per altra banda, les visites als obradorsactius que actualment existeixen a la poblacióens mostra com treballen els terrissaires arte-sans d’avui dia.

Per a totes aquestes iniciatives, s’editenels materials i suports didàctics necessaris pera cadascun dels nivells educatius, per tald’assegurar una bona visita i experiència alMuseu i al municipi de Quart.

Si tenim present que el municipi deQuart està declarat Zona d’Interès Artesanal,el Museu de la Terrissa ha esdevingut unelement aglutinador de l’activitat terrissera i dela Fira Mercat de la terrissa que se celebraanualment.

L’objectiu és esdevenir una ofertaturística i cultural de primer ordre, que ajudi aprojectar el municipi de Quart en el mapacatalà. Cal recordar que Quart es troba en elcorredor que hi ha entre la Costa Brava i laciutat de Girona. Cal afegir també que, pelmunicipi de Quart, hi passa un tram de la rutade la Via Verda de Sant Feliu de Guíxols aGirona, i és un valor afegit a un producteturístic consolidat i de renom a la província deGirona.

El Museu de la Terrissa de Quartcomplementa aquesta oferta de posar eninterrelació els valors naturals i culturals.Pretén complementar aquesta funció deposar en alça aquests valors culturals que hanconfigurat la història dels nostres pobles.

Per altra banda, el projecte s’englobadins la difusió turística que està fent el ConsellComarcal del Gironès a través del Pla deFoment Turístic del Gironès. El Consell hadesenvolupat la promoció de la comarca hatravés d’un projecte anomenat Gironès, Terrad’Oficis. La seva finalitat és promocionar lacomarca des de diferents àmbits. Una de lesactivitats són les Passejades d’Oficis.

La ruta dels oficis pel Gironès és unviatge en el temps. Permet al visitantcomparar com es desenvolupaven els oficisantigament i en l’actualitat. Tots els artesans iestabliments implicats resten recollits en uncatàleg anomenat Passejades d’Oficis. Elcatàleg ofereix les dades i els telèfons de totsells per tal de poder contactar i concertar unavisita.

El projecte del Museu de la Terrissa deQuart també té com a objecte dinamitzarl’associacionisme gremial. Per això acull laseu i secretaria de l’Associació de terrissairesartesans de Quart i de l’Associació deterrissaires i ceramistes de les comarquesgironines. Dos col·lectius importants per alsector artesanal i per al nostre territori.

Joan Vicens TarréTècnic del Museu de

la Terrissa de Quart


8

patrimoni

Fotografies: Museu de laTerrissa de Quart

Aquest Seminari, com el de l’anyanterior, s’ha d’emmarcar en el projecte derecerca Processos d’empobriment id’enriquiment en societats rurals: una viad’anàlisi de les dinàmiques socials en laHistòria, finançat pel Ministeri espanyold’Economia i Competitivitat, que el Grupd’Història de les Societats Rurals estàdesenvolupant en el Centre de Recercad’Història Rural de la Universitat de Girona.El seminari es va estructurar en quatresessions. En la primera, el dijous 27 dejuny a la tarda, es va tractar sobre «Elsproblemes de definició i classificació delsgrups socials. Per a un estudi dinàmic deles estructures socials». Els organitzadorshavien partit d’una constatació: «sovint s’haconfós la definició i classificació dels grups

socials amb la definició d’unes estructuressocials determinades». I, justament peraixò, la definició i classificació dels grupssocials no sempre han facilitat l’anàlisi delpaper que les dinàmiques socials,condicionades per aquells grups socials,han pogut jugar en els canvis estructuralsd’una societat. Els treballs que es vanpresentar en aquesta sessió van girarentorn d’aquesta problemàtica i van tractarsobre les diverses formes de definició iclassificació dels grups socials quepermeten estudiar les dinàmiques socials.El seminari es va obrir amb duesintervencions centrades en les possibilitatd’utilitzar els contractes matrimonials per al’estudi de les estructures socials. Parlemde les investigacions presentades per

XXV Seminari d’HistòriaEconòmica i Social

«De quins pagesosparlem? Elsprocessos dediferenciació socialen la història ruraleuropea»Girona, 27-29 de junyde 2013

trobades



9

trobades Gérard Béaur, amb el títol «Measuring thechanges in the social structure through themarriage contracts. The countryside ofChartres, 1731-1790», i de la investigaciópresentada per Rosa Congost, Rosa Ros iEnric Saguer, que portava per títol «Podemparlar de canvi social en una societatd’antic règim? L’exemple de la regió deGirona». Les dues comunicacions vanfacilitar una discussió comuna, en el cursde la qual els autors gironins van remarcarels avantatges de treballar, quan éspossible, amb les dades relatives als oficisdels pares dels nuvis, per tal d’eliminar elsefectes del cicle de vida. La sessió va sercompletada per dues intervencions més.Ronan Tallec: «Cartographier la societé:les structures sociales à Montesquieu-Valvestre à travers les rôles fiscaux del’époque moderne», sobre els avantatges iles limitacions de les fonts fiscals, i lanecessitat de creuar aquesta informació, siés possible, amb altres fonts. FabriceBoudjaaba, per la seva banda, va criticarels abusos que s’han fet de vegades,sobretot quan és l’única informaciódisponible, de les estadístiques sobrepropietat, en el seu treball «La propriété, unoutil efficace pour definir et classer lesgroupes sociaux?».

La següent sessió, durat el matí deldivendres 28 de juny, portava precisamentel títol «Els grups socials i la propietat dela terra». Els organitzadors del Seminarihavien concebut aquesta sessió com unasessió de treball, que tenia com a principalfinalitat abordar la definició dels grupssocials en relació amb els drets depropietat, amb l’objectiu de facilitar lacomparació entre diferents societatshistòriques, en la línia que uns anys abanshavia plantejat, en un seminari anterior,també celebrat a Girona, Rui Santos. Defet, tots els investigadors que vanparticipar en aquesta sessió havientreballat a partir d’un document d’aquesthistoriador i sociòleg portuguès, que vacoordinar la sessió, que va resultar moltinteressant, en permetre la comparacióentre realitats socials molt diferentsexaminades a partir d’una metodologiacomuna. Gabriel Jover va presentar el casde l’illa de Mallorca, Antonio LópezEstudillo, el cas d’Andalusia, RosaCongost, el cas de Catalunya, NicoloMignemi, el cas de Sícilia i Pablo Luna, elcas d’Astúries. El contrast entre regionsamb estructures socials i estructures de lapropietat molt diferents va evidenciarencara més les possibilitats de la propostapresentada. Els investigadors es vancomprometre a seguir treballant-hi durantel proper seminari del grup, el juny de2014, en què es tornarà a treballar el temade la mobilitat social.

Si les dues primeres sessions havienpresentat un caràcter més aviat general ien elles s’havia parlat de tots els grupssocials relacionats amb la terra, lessessions tercera i quarta van serdedicades a grups més específics. Així, lasessió del divendres a la tarda, «De quinsjornalers parlem?», va ser consagrada alsgrups més humils de la població. En doscasos es va parlar directament sobre eltreball assalariat i, per tant, sobre elsjornalers. Es van criticar les investigacionsque, sense aprofundir-hi, es basen ensèries de salaris per comparar el nivell devida de les diferents societats i es vaposar de manifest la mateixa necessitatd’emmarcar el treball assalariat rural en elsi de les economies familiars, en doscontextos tan diferenciats com el deMallorca, que va presentar Gabriel Joveren «Treball assalariat i ingressoscamperols a la zona oleícola de l’illa deMallorca, 1650-1700», i l’andalús, presen -tat per Antonio López Estudillo, en la sevaintervenció: «El trabajo agrario en lacampiña de Córdoba. Grado deproletarización, categorias laborales yevolución de las remuneraciones».

La sessió es va completar amb laintervenció d’Albert Serramontmany,sobre el treball de les dones en laindústria tèxtil, en «Quines dones filaven?Aproximació a l’estudi del treball femeníen una àrea de protoindustrialització. Elcas de Besalú», en què va presentar unarecerca en curs, en la qual es pot veure laimportància del treball femení,especialment en les cases dels pagesos; ila de Julie Marfany, que va tractar sobre lapobresa: «Qui eren els pobres en lasocietat rural? El grau i la tipologia de lapobresa a la Catalunya rural del segleXVIII», en què va contraposar les sevesdades sobre Igualada amb altres dadessobre Catalunya. Ambdues intervencionsvan generar un interessant debat entre elsassistents.

Finalment, la darrera sessió, que vatenir lloc el dissabte 29 de juny al matí, vatractar sobre «Els processosd’enriquiment i d’empobriment en elsprocessos de diferenciació social i elsprocessos d’emergència o declivi degrups socials mitjans». En aquesta sessióes va partir d’una de les idees centrals delprojecte de recerca de l’equiporganitzador: els processos d’empobri-ment i d’enriquiment d’alguns col·lectiuses troben en la base de lestransformacions socials i, per tant, en elnucli del desenvolupament històric, i elseu estudi exigeix l’anàlisi simultània delsgrups socials i les desigualtatseconòmiques des d’una perspectivadinàmica, és a dir, capaç de percebre la



10

trobades

Entre el 18 i el 20 de setembre de2013 el parador Ducs de Cardona acollí elseminari El sistema financer al final del’Edat Mitjana: instruments i mètodes,organitzat per la Institució Milà i Fontanalsdel CSIC, el Centre de Recerca d’HistòriaRural de la Universitat de Girona,l’Ajuntament de Cardona i la xarxa ArcaComunis. El seminari partia de laconstatació que, si bé la historiografia hademostrat que el crèdit era omnipresenten tots els nivells de la societatbaixmedieval, encara no ha explicat coms’articularen les diferents formescreditícies fins a conformar un sistemacomplex que permeté tant el finançamentprivat com el públic. Per aquest motiu,l’objectiu principal dels investigadorsreunits a Cardona fou l’anàlisi de lesdiferents tipologies de crèdit i de lesformes de finançament públiques iprivades, rurals i urbanes, des d’una

perspectiva comparada en l’àmbiteuropeu.

Un primer conjunt d’intervencionsgiraren entorn de l’origen, lescaracterístiques i la difusió de diversestipologies de crèdit. Així, Víctor Farías obrífoc analitzant els tipus de crèditsprotagonitzats pels jueus de la vila dePeralada a l’inici del segle XIV.Posteriorment, un seguit de comuni-cacions centraren la seva atenció en elcrèdit rural: Mathieu Arnoux desgranà lavinculació del crèdit amb les pràctiquesagràries a Normandia entre els segles XI iXIV; Antoni Furió cercà els orígens delcrèdit al camp del País Valencià entre elssegles XIII i XIV; Mercedes Borrero explicàquin paper tingué el crèdit per a la pagesiaandalusa als segles XV i XVI; i Lluís Sales iXavier Marcó van descriure alguns delsinstruments de crèdits emprats a la

Seminari

«El sistema financeral final de l’edatmitjana: instrumentsi mètodes»

cardona, 18-20 desetembre de 2013

capacitat dels diferents grups detransformar i ésser transformats. Enaquest sentit, l’estudi dels processosd’empobriment de membres dels estratsmés rics de la societat i el dels processosd’enriquiment de membres dels estratsmés pobres pot donar la clau tant per alsestudis de processos de diferenciació enel si d’un mateix grup social com per alsprocessos d’emergència o declivi degrups socials mitjans. Ambduesperspectives van ser contemplades durantla sessió. Les dues primeresintervencions van ser dedicades a lessocietats preindustrials: en la primera,Rosa Lluch va presentar el seu treball«Remences rics i remences pobres. Ladiferenciació social pagesa a la Catalunyabaix-medieval», en què es van veurecasos de remences enriquits. Acontinuació, Josep Colls i Pere Gifre vanpresentar el seu treball: «Un procés dediferenciació singular? El sorgiment delsmasovers i dels pagesos rendistes a laCatalunya moderna».

Les dues darreres intervencions vantractar sobre l’època contemporània. En laprimera, Enric Saguer va presentar el seutreball «De masovers a propietaris.Enriquiment i acumulació patrimonialentre els masovers del segle XX. El casdels Llovet de Castelló d’Empúries», queva abordar el tema, poc estudiat, delpossible enriquiment d’alguns membresdel grup dels masovers. Va tancar elseminari Ricard Garcia Orallo, que vapresentar l’altra cara de la moneda, ambel seu treball «Decadència del rendista odiversificació dels negocis. Actituds iestratègies dels propietaris rurals durantla crisi agrària de finals del segle XIX», queva abordar la reacció d’alguns rendistesdavant de la crisi de la renda de finals desegle XIX, tot assenyalant la necessitatd’examinar aquest grup social d’unamanera diferent (i més global) a la queestem acostumats.

El seminari, que constituïa una de lesactivitats programades en el marc de laxarxa internacional International ScientificCoordination Network (GDRI) «CRisesand Changes in the EuropeanCountryside in the long run» (CRICEC),liderada pel CNRS, que va participar en elseu cofinançament, va demostrar unavegada més el dinamisme del grupd’Història de les Societats Rurals i lespossibilitats de la història regionalcomparada.

La redacció

Fotografia: Lluís Serrano



11

trobades baronia de Llagostera i a la vall d’Aro alssegles XIV i XV. Per altra banda, CarlesVela centrà la seva intervenció en elcomerç al detall en l’àmbit urbà i mostràl’estreta vinculació entre el crèdit i elconsum a través de la pràctica freqüent dedeixar a deure el bé comprat.

Un segon gran grup d’intervencionsfocalitzaren el seu interès en l’anàlisi delsagents financers i de les formesd’organització comercial i financerabastides a l’entorn del crèdit. En aquestsentit, hi hagué tres aproximacionsprosopogràfiques a les elits financerestant en l’àmbit regional com estatal:Andreu Galera resseguí les trajectòriesd’alguns financers barcelonins oriünds delcomtat de Cardona; Ágata Ortega perfilàla identitat i els interessos delsarrendataris de la corona de Castella alsegle XV; i Jordi Morelló i Esther Tello vandescriure els àmbits d’actuació i la xarxaclientelar dels canvistes Dusai-Gualbes aldarrer terç del segle XIV. Marc Torras oferíuna quarta aproximació prosopogràfica,però no sobre cap elit financera sinó sobreuna família manresana que controlà lesfinances municipals d’aquesta vila al segleXV. Precisament, les finances delsmunicipis baixmedievals i la seva estretavinculació amb el crèdit foren objecte detres comunicacions: Pere Verdés mostràles innovacions comptables i financeresintroduïdes per les viles de Cervera iManresa durant el segle XV, en un contextde crisi del deute públic; Mario Lafuenteva descriure les principals caracterís-tiques de la hisenda municipal deSaragossa durant la segona meitat delsegle XIV; i Maria G. Muzzarelli esbossàels trets més rellevants dels primers bancspúblics de les ciutats italianes, els monts

de pietat. Els complexos mercatsfinancers en què participaven, per unabanda, aquestes elits creditores i, del’altra, els municipis i actors privats com adeutors foren analitzats en quatrecomunicacions: Jaco Zuijderduijnpresentà el cas dels orígens dels mercatsfinancers de les ciutats de la lligahanseàtica; Claire Billen mostràl’articulació dels mercats financers delscentres urbans regionals amb els locals alsud dels Països Baixos al segle XIV; PereOrtí analitzà les característiques delmercat del crèdit a llarg termini, tant públiccom privat, a partir de l’exemple de SantFeliu de Guíxols en el darrer segle i migmedieval; i Albert Reixach i Albert Martípresentaren els mercats del crèdit públicde la ciutat de Girona i de la vila deCastelló d’Empúries. Finalment, DavidCarvajal oferí una radiografia del crèditprivat a Castella tot parant atenció alsplets que generaven els impagaments deldeute.

Després de tres dies intensos,completats amb visites guiades al parccultural de la Muntanya de la Sal, al castellde Cardona, a l’Arxiu Històric i al centrehistòric de la vila, el sentiment generaldels investigadors era de satisfacció.Malgrat la consciència del gran volum defeina que manca fer per a la comprensiódel sistema financer del final de l’EdatMitjana, pel que fa a les sevescaracterístiques, el seu abast i elconeixement dels actors que hiintervenien, hom tenia la sensació que,després d’aquest seminari, s’hanidentificat quins són els principals punts apartir dels quals cal continuar la recerca.

Xavier Marcó

VIII congrés sobresistemes agraris,organització sociali poder local

«Pagesia, indústriai món rural»

Alguaire, 19-21 desetembre de 2013

La vuitena edició del congrés sobresistemes agraris se celebrà, trencant aixíamb uns anys de pausa, a la sala d’actesde l’Ajuntament d’Alguaire el passatsetembre. Enguany se centrava en el temapagesia, indústria i món rural, i estavadividida en tres sessions: societats prèviesa la revolució industrial, societatscontemporànies i, finalment, una que tractàla industrialització contemporània al SegriàNord. Totes tres sessions comptaven ambbona presència de ponents, sobretot deCatalunya i d’Espanya, encara que tambéhi havia dues comunicacions d’Itàlia, unade Brasil i una de Veneçuela.

La conferència inaugural anà a càrrecdel Dr. Enginyer Alayo i Manubens, de laUPC, que va relatar abastament el procés

d’electrificació català, amb especial atencióa les pautes d’expansió i a les tecnologiesque progressivament han anat incidint en elmón rural. Tot seguit, donà inici la sessiósobre societats preindustrials amb laponència de Llibrer i la comunicació convi-dada de Nieto Sánchez. Llibrer va parlar dela manufactura rural al País Valencià afinals de l’edat mitjana i inicis de l’èpocamoderna amb especial interès en el tema,clàssicament plantejat per Kriedte iSchlumbhom, de la relació entre indústria iagricultura. El professor de la UV parteix dela base de les unitats pageses que realitzenuna explotació en règim emfitèutic, lesquals ell qualifica de «molt eficients» i ques’adapten fàcilment a diverses situacions.L’autor destaca que els grups mitjans ruralseren els qui més participaven de la indús-



12

trobades tria artesana, ja que tenien més possibilitatsd’alliberar treball. Així, des del segle XV, laincidència de la producció manufacturerarural seria correlativa a la jerarquia pagesa.Nieto, per la seva banda, destaca la pro-ducció castellana d’època moderna, fentesment a què, a part de la feina tèxtil, lesfamílies (que acceptaren tota mena de tre-balls per tal d’arribar a fi de mes), tambéproduïen ceràmica, pelleteria o sabó, iforça sovint plantaven cultius industrials,per exemple allò necessari per a l’adob depells. A més, destaca que la major part dela demanda tèxtil madrilenya era cobertaper productes espanyols a 1740.

Seguidament, les comunicacions delprimer bloc van ser relatades per Bolòs iPassola. Els autors van destacar el grannombre de comunicacions sobre molins ienergia hidràulica o eòlica que s’hanpresentat enguany, i que fins i tot semblaexistir ja un àmbit temàtic propi de lahistòria medieval dedicat a la molineria.Aquests estudis s’enfoquen tant des delpunt de vista patrimonial, com des delsmonopolis feudals o la coexistència demolins senyorials i molins pagesos, temaencetat fa gairebé un segle per Bloch. Enaquest àmbit, destaca l’obra de Marcósobre la Vall d’Aro, referent a la desapariciódel molí pagès, i la de Peris Albentosa, quedestacà la dificultat d’aplicació delsmonopolis senyorials, alhora que lavoluntat monopolística o oligopolítica delssectors moliners fou una constant finsentrat el segle XIX. Les altrescomunicacions tractaven la manufactura al’antiguitat tardana (Guidi Sánchez), untema novell; l’elaboració de carbó vegetalper al proveïment de Madrid al segle XVIII(Nieto), i, finalment, les filadores de laprovíncia de Girona, en una comunicacióque seguia premisses semblants a lesproposades per Llibrer (Serramontmany).

El segon bloc es va encetar amb duesponències, la de Germán i Collantes sobreindústria i món rural a l’Espanya contempo-rània i la de Ramon sobre indústria rural ala Catalunya contemporània. Els dos pri-mers denuncien el que ells entenen com latendència de la historiografia d’Espanya aconfondre dedicar-se a la història rural ambfer història agrària; i, en conseqüència,demanen que, quan es facin estudis sobremón rural, es tinguin en compte tots elssectors econòmics conjuntament que estrobin a les societats objecte. Destaquentambé el concepte d’especialització mars-halliana en clústers industrials, i l’obra dePollard, el qual fa esment a especialitza-cions regionals en la història de la indus-trialització europea, com a claus interpreta-tives. Apunten el renovat impuls de laindústria fora de les ciutats en el temps pre-sent, contrari a la disminució de la indústria

rural a la segona meitat del XIX. El darrer vafer un repàs a la història industrial catalanadel segle XX, especialment la rural. Ramondestaca que, paral·lelament al despobla-ment rural, des de 1850 el pes de la pobla-ció agrària rural també baixa força, així quehi ha una tossuda (sic) presència d’activi-tats no agràries al món rural, avantatjadades dels anys 70 quan l’acumulació d’in-dústria a les ciutats ja no era propícia degutals preus creixents del sòl. Podem conclou-re, doncs, que ambdós autors destaquenque el pes de l’economia rural no agràriatendeix a créixer en el temps present.

Pel que fa a les ponències, la temàti-ca fou molt més variada. Agramunt va par-lar-nos de conflictes sobre l’aigua entreregants, moliners i paperers, i sobre lescompanyies de fabricació de paper empla-çades a Alfara de Carles, dins de la influ-ència industrial de l’Ebre. Antorn va pre-sentar el seu projecte de restauració d’unacolònia per tal de convertir-la en equipa-ments. Arnabat explicà com l’economiafamiliar mixta, industrial i agrària, delPenedès va facilitar una forta mobilitzacióobrera. Leonel explicà com a la regió deSao Paulo la propietat de les agroindústriesde sucre de canya i d’alcohol ha anat mar-xant de les elits locals cap a interessos eco-nòmics en mercats globals. Català va expli-car la història de la colònia d’Alcanís, sem-blant a la comunicació dels curadors delMuseu Trepat, que també n’explicaren lamuseïtzació. Fullola va parlar de com latransformació de Mequinensa de zonaexclusivament agrària a minera de lignitsva transformar l’univers sociocultural delsque hi vivien. Grava va mostrar la possibili-tat de referenciar geogràficament la indús-tria històrica toscana, i de mostrar a travésd’això la distribució espacial significativad’aquesta. Biagioli va parlar de la desapari-ció del patrimoni industrial toscà. Maciàexplicà la història oliera de les BorgesBlanques, tot destacant com es va passarde molins en mans de grans propietarisque els feien servir també com a eines decontrol social, a cooperatives olieres quetenen una evolució complexa. Peris-Albentosa presentà una segona comunica-ció sobre aplicacions tèxtils, arrosseres,papereres i altres activitats no tèxtils de l’e-nergia hidràulica, sovint simultaniejades enuna mateixa construcció, incloent tambéels conflictes entre usos mecànics i agríco-les. Finalment, Torres ha estudiat la pro-ducció d’arròs veneçolana des de la colo-nització agrària de 1949 fins a l’actualitat,quan, dels tres estats amb aquest cultiu, elde Portuguesa destaca clarament com elmés dinàmic, gràcies a avantatges institu-cionals (la forta aglome ració del teixitempresarial i l’ús de superiors coneixe-ments directius i econòmics), alhora quedestaca els efectes negatius de la situacióFotografies: Comitè organitzador



13

trobades política actual veneçolana sobre la possibi-litat de tenir una agroindústria competitiva iindependent de subvencions governamen-tals.

Finalment, els organitzadors del con -grés van portar als assistents d’excursió al’entorn d’Alguaire, per tal de veure usosindustrials històrics i actuals de les aigüeslleidatanes: molins fariners, centralshidroelèctriques i colònies industrials; aixícom algunes fàbriques tèxtils recentmentabandonades.

Albert Serramontmany

Mossos, criades,servents domèstics:l’anàlisi del treballdomèstic assalariata les societatsagràries al«Seminario deHistoria Social de laPoblación»

Albacete, 21 i 22 denovembre de 2013

Els dies 21 i 22 de novembre de 2013tingué lloc a Albacete l’encontre sobre Eltrabajo doméstico y sirviente en la Europarural, Siglos XVI-XIX. Diversidad regional yformas de dependencia, organitzat pelSeminario de Historia Social de la Poblaciónde la Facultad de Humanidades de Albacete(Universidad de Castilla-La Mancha,Albacete) i el Centre de RecherchesHistoriques (EHESS/CNRS, París), en elmarc del projecte Europeu del DGRI-CRICEC.

L’objectiu del seminari era discutir elpaper que tingueren els criats agraris (ser-vants) en el desenvolupament de les socie-tats rurals, i en particular com es transformàaquesta institució amb el desenvolupamentdel capitalisme agrari. Les obres de PeterLaslett i Ann Kussmaul establiren un modelde família o llar pagesa que lligava lesestructures demogràfiques i el funcionamentdels mercats de treball rurals. Aquests estu-dis tingueren una notable influència sobre lesrecerques sociodemogràfiques i econòmi-ques de les societats rurals tradicionals.Durant els segles moderns les tinences fami-liars pageses (yeomen tennacies) haviencontractat criats joves (servants) per ajudaren les tasques agrícoles (majoritàriamentnois) i de la llar (majoritàriament noies).Aquests contractes involucraven joves d’en-tre els 12 i els 25 anys com a contractats perun salari que incorporava l’alimentació i laresidència en la llar de la família. Aquestainstitució s’ha identificat amb unes determi-nades pautes demogràfiques i socials, quepreparaven els joves en els oficis que des-envoluparien després com a adults, quans’integrarien en el mercat de treball o es feiencàrrec de l’explotació familiar (Life-cycle).Aquesta institució entrà en declivi, especial-ment en les regions del sud-est, al llarg delsegle XVIII, i molt especialment del XIX, quanfou substituïda pels treballadors/es assala-riats (Labourers o Daily-Labourers).Aquestes transformacions donaren lloc a

una intensa recerca sobre els canvis en lacomposició de les llars pageses o rurals, elscanvis en els comportaments demogràfics iel funcionament dels mercats de treball. Eldebat segueix viu i sembla que la instituciódels criats agraris seguí funcionant a moltscomtats fins entrat el segle XX.

A l’Europa continental i a la penínsulaibèrica existiren institucions similars, comhan mostrat els estudis recents, encara quel’anàlisi de la composició de les llars i elsmercats de treball per l’etapa anterior a 1850no ha assolit la intensitat i abast de la GranBretanya. Aquest seminari tractava decontinuar les passes donades en encontresanteriors (vegeu el número 35 de la revistaHistoria Agraria. Revista de agricultura ehistoria rural, abril, 2005). Els seus objectiuseren fixar el paper que aquesta figura haviatingut a les societats rurals continentals itambé iberoamericanes; i com es transfor -maria aquesta categoria laboral amb elscanvis agraris que tingueren lloc al llarg delssegles XVIII i XIX.

En les primeres sessions, els estudisde Lídia Torra Fernández, «Mozos, jornale-ros, aprendices y criados en Sabadell. Unaaproximación a partir del primer padrón dehabitantes (1824)» i Gabriel Jover «Mozos yjornaleras a través de los libros de cuentasde los predios. Mallorca en la época moder-na» mostraren les dificultats que oposavenles fonts a l’anàlisi d’aquesta categoria socio-laboral rural, i també per a l’anàlisi d’altres.D’una banda, les etiquetes que imposarenels funcionaris de la monarquia en la confec-ció dels censos sovint s’ajustaven poc alnomenclàtor propi creat en els distints siste-mes agraris per diferenciar les categoriessociolaborals. En segon lloc, l’ocultació deles ocupacions en la població infantil i lafemenina dificulten precisament l’anàlisi de lacategoria objecte d’estudi. Finalment, nosembla que existís coincidència en les pro-porcions que tenien les diverses categories

Foto

graf

ia: C

omitè

org

anitz

ador



14

de treballadors assalariats que mostravenels censos (dominats per la figura dels jorna-lers) i la que apareixia en els llibres de comp-tes de les grans explotacions mallorquines(en els quals dominava el treball dels criats ijornaleres).

En la segona sessió, Isidro DubertGarcía (de la Universidad de Santiago deCompostela, amb la ponència: «El serviciodoméstico en la Galicia del AntiguoRégimen: un estado de la cuestión») realitzàuna complet estat de la qüestió referit a laGalícia de l’Antic Règim. En aquesta regió, lainstitució dels criats romangué en les zonesinteriors fins ben entrat el segle XIX. RocíoGarcía Bourrellier, de la Universidad deNavarra, realitzà una aproximació a lesrelacions entre els sistemes hereditaris i elservei domèstic en les regions rurals de laNavarra del segle XVII a partir de les fontsjudicials i legals («Servicio, corresidencia ydependencia en el ámbito rural. Navarra,siglo XVII»). Enfront d’aquesta figura delscriats que podia seguir la pauta del curs devida (Life-cycle) presentada en les duesponències anteriors, Francisco GarcíaGonzález (Universidad de Castilla-LaMancha) ens oferia una imatge ben diferentper a les grans hisendes de la serraniad’Albacete a la seva intervenció: «Sirvientes,casas de labor y dependencia en la Españameridional (La Mancha, Siglo XVIII)». Una partimportant dels grups socials identificats coma servidors en els padrons i censos de lasegona meitat del segle XVIII eren caps defamília; per tant no s’ajustaven a la figura deljove criat rural del Life-cycle. De fet, aquestgrup augmentà al llarg d’aquest període. Pertant, aquesta figura que es troba en les gransexplotacions manxegues estava més a propdel treballador assalariat fix que no pas deljove criat domèstic?

Oleg Rusakovskiy, de la Universitat deTübingen (Alemanya), en la seva ponènciatitulada «Servants and their employers in theThirty Years’ War: a local study», mostrava apartir de fonts locals les vicissituds dels criatsdomèstics després de la Guerra dels TrentaAnys a dues petites ciutats (Bietgheim iBesigheim) al ducat de Wüttemberg, al sud-est d’Alemanya. La guerra, en aquellescontrades, havia provocat canvis enl’estructura demogràfica: una reculada del’oferta de mà d’obra jornalera. En lescondicions que emergiren després delconflicte, els treballadors rurals estigueren encondicions d’exigir salaris més elevats alsseus patrons (burgesos, pagesos imenestrals). Els intents legals del Duc delimitar els salaris no foren, sembla, gaireefectius. És potser per això que els patronsbuscaren la mà d’obra fora dels límitsgeogràfics del Ducat. Especialment en els

territoris menys afectats per la guerra (laregió del Tirol i diversos cantons suïssos).Tanmateix, aquests immigrants forencontractats com a jornalers, però no com acriats domèstics.

Laurent Herment i Fabrice Boud jaaba(EHESS, París), en la seva ponència«Travail domestique et enfants salariés dansle canton de Marines vers 1830», realitzarenuna exhaustiva anàlisi del treball infantildomèstic a partir del padró de 1830.Tanmateix, sobta que la recerca prengués,com a llindar per definir el treball infantil, elsmajors de 16 anys. En part, aital decisió esjustifica perquè només a partir d’aquestaedat es fa explícita l’ocupació dels joves. Lesdades permeten establir unes pautes en ladefinició de les professions dels joves, aixícom la seva contribució econòmica alsingressos totals de les llars. Raffaella Sarti(Università di Urbino, Itàlia), en la sevaintervenció «Servi rurali nelle campagneitaliane», ens proposà una nova línia derecerca sobre el servei domèstic rural a partirde diverses fonts i des d’una perspectivaantropològica.

A l’Amèrica Llatina, les condicions deldesenvolupament agrari eren molt diferents:els processos de colonització i la fronteracrearen unes categories sociolaborals agrà-ries difícilment assimilables a les de lesregions de procedència d’aquells colons,malgrat que en alguns casos ells mateixoss’identifiquessin com a criats. Així ho mostra-va Gregorio Salinero (Universitat de laSorbonne-Panthéon i del CRHM, París) en elseu estudi sobre «Criados, deudos y solda-dos en las rebeliones españolas de Indias,siglo XVI». Aquells individus que no participa-ren en els repartiments colonials, aquellestrat de pobres immigrants que en les llistesde la Casa de Contratación s’identificavencom a criados, apareixen després com a tre-balladors en les cases dels encomenderos oen les mines, i s’allistaven com a soldats defortuna en les diferents campanyes militars ocom a membres dels seguicis dels cabdillsespanyols que es revoltaven contra les auto-ritats virregnals. Aquesta translació de lestipologies metropolitanes a les colòniesesdevé impossible també a la fronteraArgentina. Bibiana Andreucci (UniversidadNacional de Luján, Argentina), en el seuestudi «Sirvientes y labradores en la fronterabonaerense entre mediados del siglo XVIII ymediados del siglo XIX», mostrà com lesfamílies de cultivadors i pastors que colonit-zaren la frontera de Buenos Aires difícilmentles podem encaixar en categories semblantsa les dels criats domèstics descrits en elsestudis anteriors.

Biel Jover

trobades



15

BOScHRODOREDA,Andreu (ed.)Capítols de laBarranxel·leriai del dret decabeçatge(l’Alguer, s. xviii xviii)Barcelona: Universitat deBarcelona; Ministerio deCiencia e Innovación;Publicacions de l’Abadiade Montserrat, 2013.[Col·lecció Scripta] 88 pàgs.

llibres L’amic Carmelo Sallés va tenir ocasió

d’assistir el passat 19 d’octubre a lapresentació a la ciutat de l’Alguer del llibre queaquí ressenyem. Així és com ha caigut a lesmeves mans una publicació editada aquírelativa a l’enclavament lingüístic català a l’illade Sardenya. La marina catalana va mantenirhistòricament grans vincles amb la ciutat del’Alguer (el Dr. Mario Zucchitello ho ha estudiatrigorosament per al cas tossenc), i la sevaparla està trufada de variants lingüístiques queantigament eren pròpies de la parla del nostrelitoral. L’historiador Josep Maria Ainaud deLasarte ja fa temps ens va explicar alsmembres del Centre d’Estudis Tossencs quela parla tossenca tenia estrets vincles ambl’alguerès, com el fet de ser els dos únics llocson els animalons coneguts com eriçons,garoines o garotes en altres territoris deldomini lingüístic català, eren coneguts a Tossai l’Alguer com a bogamarins. És precisamentresseguint aquestes passes d’elementslingüístics comuns, en el transcurs de la sevarecerca, que Carmelo Sallés va visitar l’illasarda.

D’aquesta publicació, prologada pelprestigiós lingüista Joan Veny, en destacaríemtres punts forts. El primer és la col·leccióScripta en la qual s’insereix, una col·lecciónascuda amb la finalitat d’omplir un buiteditorial: el dels textos catalans antics noliteraris, però dotats d’un alt valor lingüístic icultural. La Universitat de Barcelona, a travésdel projecte Scripta (Diatopia i canvi lingüístic.Scripta i projecció dialectal), edita sèries detextos breus de totes les èpoques analitzatslingüísticament i agrupats d’acord amb eldialecte al qual pertanyen. Ja s’han publicatamb l’IEC els de l’eivissenc i el menorquí. Iara, amb aquest treball, s’inicia l’edició detextos complets, inèdits o poc assequibles,d’interès especial per a la història delsdialectes catalans, una particular riquesacultural que la pressió mediàtica dels mateixosmitjans de comunicació catalans estàcontribuint a fer desaparèixer, de tal maneraque s’assoleix paradoxalment allò en el queno havien reeixit fins fa escasses dècades elsestats sobreposats al nostre domini lingüístic.

El segon element destacable, i elprincipal des del punt de vista lingüístic icultural, és el rigorós estudi, a partir de latranscripció d’uns documents, de la variantalgueresa del català i de com aquesta s’ha vistinfluïda pel sard, el castellà i l’italià. No sócfilòleg, i no és el meu objectiu estendre’m enaquest àmbit, que és, però, el seu potencialprincipal.

Tanmateix, sí vull incidir en el terceraspecte pel qual em sembla destacableaquesta publicació, i més per a la nostraentitat d’història rural. Els Capítols de laBarranxel·leria de l’Alguer ens posen a l’abastel coneixement de l’existència d’un cos civil iparamilitar, constituït el segle XVI a Sardenya,la funció del qual era la custòdia i vigilància

dels conreus, per fer front a un perill dual: elslladres i els danys derivats del pasturatge.Durant el segle XVIII, en el marc de les granstransfor macions del món agrari sard, laBarran xel·leria es converteix en un cos demilicians a cavall, la tasca primordial delsquals va ser la protecció dels camps deconreu, organitzats en companyies consti -tuïdes com a societats privades de defensa id’assegurances contra els robatoris de lescollites i el bestiar, els furts dels ormeigs i leseines de dins de les cases rurals, els incendisprovocats i el pasturatge abusiu. El fonsdocumental del cos de la Barranxel·leriaalgueresa (1683-1829) conservat a l’ArxiuMunicipal de l’Alguer consta de 170 registres idiverses sèries documentals, la qual cosa faque se’l consideri un fons ampli. Amb unaorganització jeràrquica, que es renovavaanualment, hi havia un capità i un o dos tinentsescollits pel capità nomenat que, tanmateix,havien de seguir estrictament les ordenanceso disposicions que fixaven els Capítols.Aquestes també havien de ser observadesper propietaris de conreus i bestiar. Per alseguiment de les denúncies dels danysobjecte d’indemnit zació, calia portar unRegistre de danys redactat normalment perun notari, en què s’anotaven les relacions delsdanys denunciats i totes les incidències delprocediment civil i administratiu. Per fer front ales indemnitzacions, s’establia una perio dicitatmolt breu de gairebé un mes, i com a garantiad’aquestes els barranxels responien amb elsseus propis béns. El risc de fallida econòmicade la Barran xel·leria explica les successivesmodifica cions i ampliacions de les ordenan -ces que contenien els Capítols, cada vegadamés detallades, especial ment a partir de1783, data a partir de la qual calia procedirpreceptivament a la declaració prèvia de laproducció de vinyes i arbres fruiters, obligacióque genera l’aparició d’una nova sèriedocumental.

Més enllà de la singularitat d’aquest cos,que testimonia en bona part les tensionsderivades d’una economia tradicionalmarcadament dual en què agricultura iramaderia entraven en conflicte, l’autor tambéincorpora al seu treball l’estudi dels albaransdel dret de cabeçatge o de la carnisseria,redactats en forma de capítols o ordinacionsentre 1685 i 1690, els quals contenen el detalli la quantificació de l’impost municipal que espagava en concepte dels caps de bestiarsacrificats per al consum de la carn, unaqüestió en la qual podem trobar molts mésparal·lelismes amb la nostra realitat territorial.

Es tracta d’una breu publicació d’interèslingüístic, cultural i històric, que ens permetconèixer millor la realitat algueresa, tanpropera en el passat als pobles de la marinacatalana. Confiem que el millor coneixementdel nostre passat comú permeti projectar unmarc de relació futura.

David Moré Aguirre



16

llibres

PLANAS, Jordiviticultura icooperativisme.La comarcad’igualada,1890-1939Barcelona: Publicacionsde l’Abadia de Montserrat,2013, 416 pàgs.

Abans de la fil·loxera, l’Anoia haviaestat la segona comarca vitícola catalana entermes de superfície, amb unes 20.500hectàrees dedicades al seu conreu, i latercera en termes de producció. Avui nomésocupa poc més d’una desena part de lasuperfície que havia assolit i, de fet, la sevaexistència queda oculta sota l’ombra de ladenominació d’origen Penedès, els límits dela qual s’estenen per les comarqueslimítrofes. La complexa recuperació de lacrisi de la fil·loxera, en un marc de crisi devendes, d’augment dels costos de cultiu i defortes tensions socials, és l’escenari de fonsd’aquest estudi que Jordi Planas dedica alcooperativisme vitícola de la comarcad’Igualada durant el mig segle anterior al finalde la guerra civil. El cooperativisme, comafirma l’autor, va ser una resposta en termesd’acció col·lectiva a les dificultats econòmi -ques d’aquest període i, en el cas de l’Anoia,sembla que els resultats varen sercomparativament rellevants atesa lacontinuïtat i també el nivell d’activitat demoltes associacions amb serveis coope -ratius.

La caracterització que Jordi Planas fa del’associacionisme cooperatiu d’aquestacomarca barcelonina es fonamenta en laconstatació d’un dualisme cooperatiu (carac-terístic, també, de les comarques tarragoni-nes). Per raons socials i polítiques moltsmunicipis varen generar simultàniamentdues entitats cooperatives en competència:una, la dels propietaris benestants o de laparròquia (tot i la relativa debilitat del sindica-lisme catòlic a la zona), que potenciava elsserveis cooperatius com a instrument d’a-tracció interclassista; l’altra, la dels rabassa-ires i, en general, de les classes populars,que impulsaven la cooperació de forma mésparticipativa i democràtica.

Assumint que, durant el període analit-zat, les fronteres entre el cooperativisme il’associacionisme agrari més general erenmolt permeables (perquè difícilment arrela-ven les propostes d’associació agrària senseactuació cooperativa, alhora que no s’ente-nia una organització cooperativa sense fun-cions de sociabilitat local), Jordi Planasreconstrueix amb minuciositat la multiplicitatd’iniciatives que, a escala municipal i a esca-la comarcal, varen sorgir especialment des-prés que la llei de sindicats de 1906 en facili-tés la seva constitució.

Aquesta panoràmica general de lacomarca es conjuga de forma molt suggeri-dora amb dos estudis de detall que permetenanalitzar la dinàmica i l’abast de l’activitatcooperativa de dues entitats concretes.Atesa la dualitat cooperativa, la selecció és

equilibrada i coherent: una entitat dels pro-pietaris (la Cambra Agrícola d’Igualada) i unaaltra dels rabassaires (el Sindicat deVinyaters d’Igualada). No es tracta, però, dedues associacions menors. Ambdues varenmantenir, des de la seva fundació (1908 laCambra, 1919 el Sindicat), una continuïtat iuna fortalesa que no tindrien altres entitats.La Cambra Agrícola d’Igualada, amb dosmilers de socis, va tenir una activitat coope-rativa significativament superior a altres cam-bres agrícoles catalanes del mateix període,tant en matèria de destil·lació d’alcohols iaiguardents com en la compra d’adobs o lamecanització de la batuda. Tot i que això,com remarca l’autor, no li estalvià les contra-diccions intrínseques d’un model associatiuque servia bàsicament els interessos delspropietaris rurals i potenciava la cooperacióen tant que esquer per integrar altres sectorspagesos.

Per la seva part, el Sindicat de Vinyatersd’Igualada, amb dos centenars de socis (unaxifra important per a una entitat bàsicamentcooperativa), també va enregistrar una activi-tat notable i, sobretot, contínua (processa-ment d’entre 400.000 i 600.000 quilogramsde raïm per any; producció de 3.000 a 4.000càrregues anuals de vi). Del relat d’aquestsindicat en destaquen dues qüestions: comvaren aconseguir finançament per construirun celler (obra de Cèsar Martinell) gràcies alsuport d’un alcalde republicà que l’any 1918va instituir una caixa d’estalvis municipal; i laneutralitat política que, tot i l’origen rabassa-ire dels seus dirigents, va mantenir al llarg delperíode i, molt especialment, durant la IIRepública. Una neutralitat que ens posasobre la pista d’una entitat sindical que, tot ila confrontació i el context, probablementhavia optat per una orientació més empresa-rial que d’altra mena.

El llibre de Jordi Planas sobre el coope-rativisme a la comarca d’Igua lada és unareferència important per a l’estudi d’un delsmoviments socials més originals i importantsdel primer terç del segle XX. S’afegeix a unarecerca de llarg recorregut que el mateixautor ha anat desenvolupant des de l’apari-ció, l’any 1991, d’una monografia sobre laCambra Agrícola del Vallès i que va continu-ar amb una tesi doctoral sobre l’associacio-nisme dels propietaris rurals (2005), amb lapublicació de Els propietaris i l’associacionis-me agrari a Catalunya (1890-1936) dins laBiblioteca d’Història Rural i amb una mono-grafia recent sobre la dinàmica associativa ila conflictivitat social a Hostalets de Pierola(també Anoia), elaborada conjuntament ambFrancesc Valls.

Enric Saguer



17

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

En els darrers anys, la publicació dins lacol·lecció Estudis de la Biblioteca d’HistòriaRural dels llibres de Pere Gifre (Els senyorsútils i propietaris de mas i Delmes, censos illuïsmes) i aquest de Gabriel Jover i JeròniaPons ha permès recuperar, des d’una òpticarenovada i amb una sòlida base empírica, eldebat sobre la transició del feudalisme alcapitalisme, altrament conegut com a debatBrenner. Mentre els treballs de Gifre abordenel fenomen per a la Catalunya Vella, el llibreobjecte d’aquesta ressenya s’ocupa de l’illa deMallorca. Al Principat, la fi de la servitudpagesa, la consolidació del domini útil de laterra i el reforçament de l’administració reial enel decurs del segle XVI afavoriren un importantprocés de diferenciació social en el si de lapagesia. Això va significar el sorgiment denoves categories socials pageses com ara ladels senyors útils i propietaris de mas –grupque es troba en l’origen dels hisendats delssegles XVIII i XIX– o la dels masovers,arrendataris parcers de masos. En bona part,el cas català descrit per Gifre desmenteix undels trets definitoris del model Brenner en lamesura que ni estaríem davant del sorgimentd’un model agrari basat en les gransexplotacions agràries ni s’hauria produïtl’aparició d’un estrat d’arrendataris capitalistesque les gestionessin mitjançant mà d’obraassa lariada.

Per contra, el cas mallorquí es caracte-ritzà pel sorgiment, entre els segles XV i XVI,d’una classe terratinent propietària d’extensospatrimonis organitzats en grans explotacionsagràries –anomenades possessions– gestio-nades per arrendataris rurals i treballades permà d’obra assalariada. Sens dubte, es tractad’un model que s’assembla molt més al plan-tejat inicialment per Robert Brenner i quealtres estudis a nivell regional han identificatper al mateix moment en altres àrees de l’oc-cident europeu (nord de França, Itàlia septen-trional i meridional, Andalusia occidental).Tanmateix, tradicionalment la historiografiaque s’ha ocupat del cas illenc ha vist aquestanova estructura de la propietat i les seves for-mes de gestió –arrendaments a curt termini–com un fre a la innovació agrària.

El llibre que ens ocupa pretén posar endiscussió la visió tradicional sobre la formaciói consolidació de la nova estructura agràriasorgida a Mallorca a cavall dels seglesbaixmedievals i moderns i, alhora, contribuir aun millor coneixement del procés de transicióal capitalisme a l’Europa meridional. A partird’un recull d’assaigs en forma de capítols,Jover i Pons aborden aquest seguit deqüestions referides a la història agràriamallorquina centrant el focus de la sevarecerca en el territori de tres viles situades alllevant de l’illa: Artà, Manacor i Sant Llorençdes Cardassar. Es tracta d’una àrea que, desdel moment de la conquesta, havia estatclarament agroramadera però que a partir

dels primers segles moderns va seguir duestrajectòries divergents. Mentre que a Artàs’avançarà cap a una especialització en elconreu de l’olivera i la producció d’oli perabastir mercats internacionals, l’àreamanacorina i de Sant Llorenç s’aniràdecantant progressivament cap a unaagricultura cerealista, fonamen talmentbladera. La recerca que fonamenta elsdiferents capítols és un treball de microanàlisid’alguns grans patrimonis de la zona, a partirde documentació notarial però també a partirdels arxius particulars d’algunes de lesprincipals famílies terratinents de l’illa.

A banda d’un primer capítol a moded’introducció en el qual es planteja l’objected’estudi, el context espacio-temporal i les fontsdocumentals emprades, el llibre s’estructuraen cinc capítols més. El segon capítol intentareconstruir la cronologia i les causes delprocés de formació de la gran propietatmallorquina, tot suggerint que aquesta hauriaestat el resultat d’un procés deliberat,conscient i suposadament atractiu per part dela classe terratinent dels segles XV i XVI. Eltercer capítol, continuació del segon, se centraen com i per què la renda de la terraesdevindria clau en la reproducció dels granspatrimonis agraris, prenent com a exemple elcas de la casa Ballester de Togores. La restade capítols aborden, des d’angles diversos, eldebat sobre si l’estructura de la propietat i elsmodels de contractació agrària basats enl’arrendament a curt termini impedienqualsevol possibilitat d’innovació agrària. Elquart capítol proposa una nova visió delprocés de formació de les possessionsmallorquines, tot vinculant-lo als processosd’ampliació de la superfície cultivada al llargdel segle XVI. Així mateix, aporta dades queposen en qüestió la suposada immutabilitattècnica a les possessions cerealistes, fet quepermet una visió més oberta pel que fa a lespossibilitats d’intensificació i especialitzaciódels cultius que s’oferien en aquest tipusd’explotacions.

El cinquè capítol, elaborat a partir dedocumentació comptable, aborda aspectesrelacionats amb l’organització de la producció,la demanda de treball i l’evolució dels costoslaborals en les possessions cerealistes dediversos convents mallorquins. En conjunt, elque s’hi pretén és comprendre les diversesestratègies que podien emprendre elsterratinents per tal de millorar els seus guanys,tenint en compte els marges de millora quepodien oferir la tecnologia a l’abast i lescondicions agroambientals de la zona. Eldarrer capítol estudia els canvis en la gestió ila difusió de la contractació agrària i l’evolucióde la renda de la terra, pel tal d’esbrinar fins aquin punt les condicions contractualsimposades pels terratinents i l’increment de ladesigualtat en la distribució del producte –elsautors ho qualifiquen de triomf immoderat de

JOVER AVELLÀ,Gabriel i PONSPONS, JeròniaPossessions,renda de la terrai treballassalariat. L’illade Mallorca,1400-1660Biblioteca d’Història Rural(Col·lecció estudis, 15)

Girona: Associació d’HistòriaRural; Centre de Recercad’Història Rural; DocumentaUniversitaria, 2012, 367pàgs.



18

notes de lecturaa l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

la renda de la terra– podien frenar processosd’innovació agrària.

En definitiva, estem davant d’un conjuntd’assaigs fruit d’una sòlida recerca que,emprant diferents estratègies d’aproximació,aporta llum sobre el procés de configuraciód’una nova estructura agrària a Mallorcadurant l’època moderna. Es tracta de fervisible la complexitat del procés i, sobretot, la

diversitat de trajectòries que s’hi donaren i queconfiguren un mosaic de situacions bendivers. Sens dubte, es tracta d’una obraimportant que contribuirà a revisar aspectescabdals de la història agrària illenca i, alhora,del procés de transició del feudalisme alcapitalisme en l’àmbit de l’Europamediterrània.

Josep Colls

l’Associació

Josep Canal i Roquet, el senyor Canal,ha estat, no hi ha dubte, un representant moltimportant d’allò que s’ha anomenat com la«societat civil» que en aquest país nostre s’hafet sentir contínuament en tota mena deqüestions relatives a afers culturals d’una oaltra mena. Com molts altres membres de laseva generació, el senyor Canal tingué, apartir d’un moment determinat de la seva vida,ganes de participar decididament i des de dinsen recerques històriques (o historicoarqueolò -giques) amb voluntat de conèixer amb mésprofunditat i de manera directa aspectes queconsiderava poc treballats o encetant caminsque per diverses raons no havien estatfressats o ho havien estat insuficientment. Talcom és sabut i com intentarem resumir enaquest escrit, els seus treballs han estat d’unanotable importància des de perspectives iòptiques ben diferents.

Els seus interessos han tingut un dobledirecció amb tres camins, tal com intentaremexplicar tot seguit. La primera activitat a la qualdedicà moltes energies i uns quants anys secentrà en la prehistòria, des d’una importantplataforma ciutadana que s’anomenàAssociació Arqueològica de Girona, que vanéixer vers el 1970 i de la qual fou socifundador i un dels puntals durant l’etapa demés intensa activitat i de més presènciapública. El senyor Canal i un grup eficient ifidel d’amics i col·laboradors es van interessar,a través de prospeccions realitzades al Puigd’en Roca i en d’altres estacions dels entornsde Girona, de la Selva i d’altres indrets de lescomarques costaneres del país, per una

modesta indústria lítica que es va considerarque era pròpia de les cultures més remotesdel paleolític inferior. Les seves troballes novan merèixer un reconeixement immediat,atesa la dificultat d’acceptar unes cronologiestan altes a través d’objectes modestos i, finsaleshores, desconeguts en aquestes latituds.Davant d’aquesta situació i convençut de laimportància dels descobriments realitzats i deles possibilitats que s’obrien per a laprehistòria catalana, el senyor Canal entrà encontacte directe amb Henry de Lumley, elsprestigiosíssim prehistoriador francès que vaser a Girona analitzant directament lestroballes i els jaciments i que va certificar larealitat de la descoberta i la seva importància.En aquells anys s’incorporà al grup EudaldCarbonell, que començà a formar-se enl’amistat i el mestratge del senyor Canal.

Quan considerà que aquesta primeraactivitat de recerca ja estava ben encarrilada,després d’haver publicat juntament ambCarbonell la monografia El paleolític inferior aCatalunya, deixà completament de bandaaquest punt d’interès per centrar-se en altrescamps ben diferents.

A partir d’aquell moment, que situaríemdins de la novena dècada del segle XX, dirigíles seves recerques, el seu interès, devers lahistòria medieval del nostre país, amb unadoble direcció: la gran revolta remença de labaixa edat mitjana i, de retruc, l’estudi detallatde la vall d’Hostoles i de Sant Feliu dePallerols, i la història sobretot urbana de laciutat de Girona. És en aquest darrer punt en

Fotografia: Ajuntament de Girona.CRDI (David Quintana)

EN REcORD DEL SENyOR JOSEP cANAL I ROQUET

Josep Canal i Roquet va participar des dels seus inicis en l'Associaciód'His tòria Rural. El seu interès per la història de la pagesia catalana vaquedar palès en l'entrevista «Josep Canal i Roquet, investigador delsremences»; publicada en el Mestall núm.2, el novembre de 1999.



19

què em centraré des d’ara mateix desprésd’aquesta introducció, potser massa llargaperò que m’ha semblat absolutamentnecessària.

Els orígens de moltes coses, de moltesactivitats, són de vegades imprecisos i sovintés ben difícil fixar-ne l’inici. Quan vaig entraren contacte amb el senyor Canal, molt a lesdarreries dels anys vuitanta del segle passat(potser 1988?), ja posseïa un arxiudocumental extraordinari amb uns quantscentenars, potser milers, de documentsfotocopiats o resumits que acabavenconvertint-se en unes fitxes estandarditzades,ordenades cronològicament on s’aplegavendades relatives a la ciutat, bàsicament dadestopogràfiques. Explicava contínuament queaquell imponent material era una mostra de labona voluntat i l’estima dels seus amics, elsdiferents directors dels arxius gironins.mossèn Josep Mª Marquès, del Diocesà,mossèn Jaume Marquès, primer, i GabrielRoura, després, del de la Catedral, PepMatas, de l’arxiu de sant Josep, Joan Boadas,del municipal. Recordava, també ambnostàlgia, la coneixença de Frederic Udina,aleshores director de l’Arxiu de la Coronad’Aragó, que li proporcionà material i ajudaque valorava especialment. Van ser també elsseus mestres en l’aprenentatge de lapaleografia, que feia possible que poguésllegir i transcriure aquells documents perpoder-los fer servir. Si hi havia dificultats,només havia de demanar ajuda. Recordo enles nostres jornades de treball algunes tardesa la seu de l’Associació Arqueològica la visitade mossèn Jaume Marquès per parlar deqüestions de topografia urbana, o les demossèn Josep Mª Marquès, que li portava unpatracol de fitxes noves amb la seva lletramenuda que conformen una part important del’arxiu general. Insistia sempre que sensel’ajuda desinteressada de tota aquella gent ide molts altres, ben poc hauria pogut fer. Enèpoques molt més recents, aquests darrersanys, quan parlàvem de la gènesi del projecte,pensava que potser ara tot allò hauria estatmés complicat, més difícil de tirar endavant.

No sé si el senyor Canal tenia clar quèvolia fer. No ho crec pas. Li interessavaaprofundir en el coneixement detallat de laforma de la ciutat però sense acabar deconcretar com i quan.

Un fet important serví de punt de partidai acabà justificant la creació d’aquell imponentarxiu que de moment era complicat d’utilitzar.Joaquim Nadal, aleshores alcalde de la ciutat,que coneixia l’interès del senyor Canal peraquestes qüestions de topografia urbana, vaproporcionar-li una còpia completa de l’estimade 1535, un document extraordinari quealeshores ell no podia estudiar però del qualreconeixia la importància i les possibilitats.Aquest és, segons pensem, el moment en

què es produí un canvi en la direcció del’activitat que realitzava el senyor Canal i queva posar en moviment una màquina queencara no s’ha aturat. Amb l’ajuda puntuald’algun dels seus amics de l’associació, vaconvertir l’estima en un enorme plànol de laciutat de Girona d’una absoluta precisió quefeia possible, com si es tractés d’unainstantània, veure la ciutat tal com era enacabar el primer terç del segle XVI.

Devia ser en aquest moment quan vamentrar en contacte. Es devia plantejar algunproblema de localització i li devia semblar quel’opinió d’un arqueòleg podia ajudar aresoldre’l. A partir d’aquell moment, una tarda(o un matí) a la setmana, ens reuníem a la seude l’associació per resoldre qüestions, percomentar documents, per intentar situar en unplànol les dades conegudes. No era encarauna cosa pautada ni sabíem gaire bé onvolíem anar, però ja intuíem les possibilitatsd’aquell treball si érem capaços de concre- tar-lo, de fer-lo visible. L’any 1991 ja ho teníemmolt més clar. L’ambició de la recerca exigiaampliar-ne l’equip. S’hi incorporaren EduardCanal i Jordi Sagrera, que han permès trobarl’equilibri i poder sostenir una activitat de llargrecorregut sense aturades. En favor de lanostra activitat, hauríem de recordar lapublicació per part de l’ajuntament de la ciutati del Col·legi d’Arquitectes de la demarcació,de l’Atles de la ciutat de Girona, en quès’aplega una extensa col·lecció de plànols dela ciutat des de finals del segle XVII (no n’hi had’abans o no són coneguts) i que ha estatd’una gran utilitat, la publicació de gransrepertoris documentals d’època medieval i lapublicació de nombroses tesis doctorals quehan multiplicat per molt les dades i la sevaqualitat.

Aleshores vam perfeccionar el nostremètode de treball i començàvem a conèixeramb certa profunditat l’evolució de la ciutat id’alguns dels seus sectors, però encara caliafer el pas devers la publicació. De fet, noacabàvem de trobar el moment. De bell nouva caldre la intervenció de Joaquim Nadal pertal que féssim el pas. Posà data al lliuramentd’un original dedicat al call jueu de la ciutat, unopuscle que es presentà el mes de juliol de1995 i que té l’interès de ser el primerlliurament d’una sèrie de deu volums fins ara,que repassen i fan renéixer l’evolució de laforma urbis Gerundae des de la seva fundaciófins a l’estima de 1535.

La publicació el 2010 de l’Atles d’històriaurbana de Girona. Segles VI aC-XVI, va ser pera ell com una conclusió perfecta de la tascainiciada feia ja uns quants anys. Pensava quela tasca realitzada beneficiava una micatothom.

Josep Maria Nolla


BEQUES I PREMIS

Beques de Recerca del Patronat FrancescEiximenis 2014. Per a projectes de recercainèdits sobre l’àmbit territorial de les comarquesgironines, en el camp de les humanitats o de lesciències socials i en el camp de les ciències de lavida, de la terra o del medi. Dotació: 4.500 euroscadascuna. Termini de presentació de sol·licituds:del 3 de febrer al 31 de març de 2014. Més infor-mació: www.ddgi.cat/eiximenis; a/e:[email protected]

Premis Llibreria Serret de LiteraturaRural. Amb la finalitat de promoure la creació lite-rària relacionada amb el territori. Dotació: 1.500Euros per a cadascun dels premis LiteraturaRural en català i en castellà (ja sigui narrativa oassaig); 500 euros per al premi Literatura rural enaragonès; 1.500 euros per al Premi al millorÀlbum Il·lustrat Infantil Rural en català, castellà oanglès. Termini de lliurament: 23 de maig de2014. Més informació: www.serretllibres.com

III concurs de curtmetratges de temàticarural, Mostremp 2014. Tremp, 22, 23 i 24 d’a-gost del 2014. Els curtmetratges que es presentinhauran de tenir una relació directa amb el mónrural en el sentit ampli de la paraula. Terminid’inscripció: 7 d’abril de 2014. Imports: 2.000euros de premi atorgat pel jurat de la mostra;1.000 euros que adjudicarà el públic del festivalen votació secreta. Més informació:[email protected]; Associació Mostremp,amics del cinema de Tremp, Centre CívicTarraquet, Cr. Alcalde Josep Rosell, 8-10, 25620Tremp.


20

agenda

mestallRedacció:Josep Colls, Rosa Congost, Lídia Donat,Gabriel Jover, David Moré Assessor lingüístic: Daniel FerrerMaquetació: Anna CabañasPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural Pl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos o suggeriments a:[email protected]: semestral.Impressió: Palahí Arts GràfiquesDipòsit legal: GI-731-1999

18 d’octubre de 2013Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida),Imperi, Flandes i Catalunya. Perspectivacomparada de les polítiques sobiranes contrala carestia a l’Europa medieval.

15 de novembre de 2013Roland Viader (CNRS Toulouse), Les rotationsculturales en Europe de l’antiquité au XIXe siècle.

13 de desembre de 2013Jordi Morelló Baget (Institució Milà i Fontanals,CSIC), Origen i evolució d’una sucursal de laCambra Apostòlica: la col·lectoria d’Aragó desdels seus inicis fins al segle XV.

10 de gener de 2014Juan Antonio Bonachía Hernando (Universidadde Valladolid), Política urbanística y ejerciciodel poder en las ciudades castellanas de labaja Edad Media.

14 de febrer de 2014Francesco Panero (Università degli Studi diTorino), Comuni e borghi franchi nell’Italiacentro-settentrionale (secoli XII-XIV).

14 de març de 2014Ágata Ortega Cera (Universidad de Málaga),El papel de los judeoconversos en la HaciendaRegia Castellana (s. XV): desterrando viejos mitos.

4 d’abril de 2014Manuel Sánchez Martínez (Institució Milà iFontanals, CSIC), ¿Por qué estudiamos lafiscalidad medieval? Algunas reflexiones.

9 de maig de 2014Maryanne Kowaleski (Fordham University),Gossip, Gender, and the Economy: The Originsof Scolding Indictments in Medieval England.

L’assistència a aquest seminari permet convalidar0,5 crèdits de reconeixement acadèmic per la UdG.

10è Seminari d’història medievalcurs 2013-2014

11 d’octubre de 2013Revisitant els debats sobre la parceria i sobre larabassa morta: és la parceria un contracte agrariineficient? Samuel Garrido (Universitat Jaume I)

15 de novembre de 2013 La formación de villas y pueblos en la frontera surinteroceánica (1700-1860). Derechos por la tierra,poblamiento y relaciones de poder. Marinacanedo (Universidad Nacional del Mar del Plata)

20 de desembre de 2013La crisi vitícola del començament del segle XX alLlenguadoc i a Catalunya. Jordi Planas Maresma(Universitat de Barcelona)

17 de gener de 2014 Entre senyors i pagesos: el terme castral deSubirats a les darreries de l’Edat Mitjana. Ivo EliesOliveras (Universitat de Barcelona)

14 de febrer de 2014La mobilitat geogràfica al Baix Empordà durant lasegona meitat del segle XIX. Josep Portell (Centrede Recerca d’Història Rural, UdG)

7 de març de 2014Productes i actors del comerç a través delsPirineus a l’època moderna. Patrici Poujade(Universitat de Perpinyà-Via Domitia)

11 d’abril de 2014 Una àrea pobra en una regió rica? L’altra regió deGirona: Besalú, 1750-1850. Albert Serramont-many (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

9 de maig de 2014 El projecte “Cinc segles de matrimonis i l’estimaciócontínua de les poblacions de l’àrea de Barcelona,1451-1900”. Anna cabré (Centre d’EstudisDemogràfics, Univ. Autònoma de Barcelona)

Aquest cicle forma part dels tallers de Recerca delMàster d’iniciació a la Recerca en Humanitats.Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura (UdG,Facultat de Lletres). També dóna dret a 0,5 crèditsde reconeixement acadèmic per als estudis degrau de la Facultat de Lletres.

Totes les sessions s’inicien a les 16 h a la sala del’Institut de Recerca Històrica de la Universitat deGirona (Facultat de Lletres. Plaça Ferrater Mora, 1.17071 Girona. Tel. 972 41 89 45). Les sessionssón gratuïtes i no cal inscripció prèvia.

Amb el suport del MICINN: projecte de recercaHAR2011-25077/HIST.

Seminaris d’història rural curs 2013-2014Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona

Organitzat pel Grup de Recerca consolidat Renda Feudal i Fiscalitat a la Catalunya Baixmedieval, laInstitució Milà i Fontanals (CSIC), el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica dela Universitat de Girona) i els projectes de recerca Mercado financiero y pequeñas ciudades en laCataluña nororiental de los siglos XIV y XV (ref. HAR2011-27121) y Financieros al servicio del poder enla Corona de Aragón (s. XIV-XV): métodos, agentes, redes (ref. HAR2011-24839)Coordinadors: Lluís To Figueras, Pere Ortí Gost i Pere Verdés PijuanLloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona). Horari: Divendres, a les 11 h.

Aquest seminari, organitzat pel Grup d’Història de lesSocietats Rurals de la UdG, s’emmarca en el si del projecteHAR2011-25077, Processos d’empobriment i enriquimenten societats rurals. Una via d’anàlisi de les dinàmiquessocials en la Història, finançat pel Ministeri de Ciència iInnovació, i en la Xarxa internacional CRICEC (Crises andChange in the European Countryside). El seminari vol reunir treballs de diferents regions que ana-litzin processos de mobilitat social i mobilitat geogràfica endiferents períodes històrics, que poden abraçar des de l’è-poca medieval fins al segle XIX. Es prioritzaran els treballsque reuneixin algunes d’aquestes característiques: 1. Recerques que tractin simultàniament les problemàti-

ques de mobilitat social i mobilitat geogràfica.S’admetran tant les recerques entorn dels factorssocials que impedeixen el moviment de la població–per exemple, en l’època medieval, entorn del proble-ma de la servitud– com aquelles que estudiïn proces-sos migratoris –també els temporals– clarament asso-ciats a processos d’empobriment o enriquiment degrups socials.

2. Recerques que busquin relacionar els processos demobilitat social –ascendent o descendent– o de mobi-litat geogràfica –també la temporal– amb processos decanvi social estructural. Seran especialment benvingu-des aquelles recerques que explorin noves metodolo-gies per tal de capturar els moments crucials d’aquestsprocessos de canvi, que molt sovint es realitzen silen-ciosament.

3. Recerques sobre canvis en la residència per raonsfamiliars o matrimonials i, per tant, com a estratègiesde reproducció social. Serà especialment interessantexplorar el sentit –ascendent o descendent– de lamobilitat social –tant de les dones com dels homes–que implica el canvi de domicili i comparar societatsamb diferent règim hereditari.

Tots aquells investigadors interessats en presentar algunacomunicació en aquest seminari haurien d’enviar unresum i un títol abans del 7 de març a Rosa Congost: [email protected].

Convocatòria per a participar en el xxvi Seminari d’Història Econòmica i Social (Girona,2-3 juliol 2014): Mobilitat social i mobilitat geogràfica en societats rurals (segles xiv-xix)
