1. VERS VERS: successió de paraules que ocupen

una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme. –En català només s’ha de comptar fins a la

darrera síl·laba accentuada –(és igual si és aguda, plana o esdrúixola).

Segons el metre els versos poden ser:

D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula.

Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes)

Vicent Andrés Estellés

Poden ser: - Tetrasíl·labs (4 s)

- Pentasíl·labs (5 s)

- Hexasíl·labs (6 s)

- Heptasíl·labs (7 s)

- Octosíl·labs (8 s)

D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula.

Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir

(10 síl·labes) Ausiàs March

Poden ser:

- Enneasíl·labs (9 s)

- Decasíl·labs (10 s)

- Hendecasíl·labs (11 s)

- Alexandrins (12 s)

–Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis.

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor

J. Salvat-Papasseit

Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor 1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui

2. FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC

Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones).

Ets eixida del son com el mar. Tota humida

Marià Manent

Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra.

La nit sense esma camina

Josep Carner

Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte.

És el seu plor o era l’aigua

Josep Palau i Fabre

3. RITME

RITME: Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers. S’anomenen:

Peus rítmics: tota paraula que diem té un accent

marcat cada: ◦ 2 síl·labes (binari) ◦ 3 síl·labes (ternari)

IAMBE àtona-tònica De dins el pit covard els mots

com un estol

TROQUEU tònica-àtona És quan dormo que hi veig

clar

DÀCTIL tònica-àtona-

àtona L´illa de l´últim adéu on es va

inclinà el meu migdia

AMFÍBRAC àtona-tònica-

àtona S´agita la pompa llanguent

d´una immensa cortina

ANAPEST àtona-àtona-

tònica Va passant entremig de sa

gent adormida

4. RIMA RIMA: És la repetició dels sons al final dels versos a

partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:

Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica.

Un jersei i uns pantalons a que corrien per la prada b hi van fer una ensopegada b que s’hi van deixar els mitjons. a Miquel Desclot

Assonant: quan només es repeteixen les vocals

a partir de la vocal de la síl·laba tònica.

La lluna quieta en el cel -

és un rodolí de llanda. a

Li cau el moc gota a gota -

pobra lluna refredada! a

Enric Soler i Godes

La rima també es classifica en:

Masculina: si l’accent final del vers

recau en un mot agut: amic, trobador.

Femenina: si l’accent final del vers

recau en un mot pla o esdrúixol:

noia, ànima.

A vegades, els versos no rimen. S’anomenen:

◦ VERSOS SENSE RIMA O BLANCS

No rimen entre ells però poden tenir mesura

i ritme, cesures, etc.

La variant més coneguda són els

ESTRAMPS (4+6): Tirades de versos blancs

femenins (plans).

Mudarà el gest la mia forma en pedra,

Quan llegiran aquest mot en la tomba. Roís de Corella

◦VERSOS LLIURES

No rimen ni tenen mesura ni ritme, però

hi pot haver certa rima assonant

distribuïda irregularment.

Retorno a les festes llunyanes,

Quan la muralla de ponent

Plena d´estàtues blanques sobre el mar...

la primera vegada, cosins, amb marineres

blaves

Per tant, es poden trobar:

Versos rimats Rima encadenada: ABAB.

Rima creuada: ABBA

Versos sense rima: Versos blancs: presenten regularitat mètrica.

Versos lliures: tenen un metre desigual.

Altres classificacions de rima són:

Rima interna: es produeix entre paraules d’un

mateix vers:

Salvem esculls entre cants i reülls

Els versos es combinen a partir d’estrofes, les

quals poden ser:

Isosil·làbiques: versos amb el mateix

nombre de síl·labes.

Anisosil·làbiques: amb versos amb

diferent nombre de síl·labes.

Tipus d’estrofes segons el nombre de versos:

Apariat: 2 versos amb rima consonant

Ex: rodolins, refranys.

Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima

consonant i esquema variable.

Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o

major amb rima consonant.

abba / abab

ABBA / ABAB

Quintet, 5 versos d’art menor o art major i rima

consonant, enllaçats almenys per dues rimes

consonants diferents.

Esquema: variable

Sextet: 6 versos d’art menor o major i rima

consonant enllaçats per dues o tres rimes

consonants diferents (esquema variable).

Octava: 8 versos d’art major que presenta dues

variants:

◦ Cobla: 8 versos d’art major i consonant.

ABBA CDDC creucreuada

ABAB CDCD cadenoencadenada

ABBA CDCD cadenocreuada

ABAB CDDC creuencadenada

◦ Octava Reial: 8 versos decasíl·labs i rima consonant.

ABAB ABCC

Dècima: 10 versos d’art menor.

abbaaccddc (espinela)

Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o

alexandrins), generalment formats per dos

quartets i dos tercets.

Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs.

- Versos senars no rimen.

- Versos parells sí rimen.