MOIXENT al segle XIXSocietat i salut en un poble de la Costera

Guillem Lera i PeralesGuillem Lera i Calatayud

© Guillem Lera i Perales Guillem Lera i Calatayud

Correcció Lingüística: Josep Eduard Roig i Carme Maria Soler SorianoFotografia de la coberta: Primer “factor” de l’estació de la Parrella-Moixent.

Raimundo Respaldiza Alcorta (1866 Alava - 1933 MoixentMaquetació i disseny: Dani RosellóImpressió: Imprenta Provincial de Valencia1a edició: desembre, 2007ISBN: 978-84-7795-491-0DL: V-5170-2007

MOIXENT al segle XIXSocietat i salut en un poble de la Costera

Guillem Lera i PeralesGuillem Lera i Calatayud

A Cristina, mare i esposa

L’any 1841

(poesia publicada al núm. 13-segona època, vol. I, El Gafarró, de 9 de gener de 1841, per Josep Maria Bonilla; tret de BLASCO, R. Poesia política valenciana 1802-1938, Ed. 3i4, sèrie <la unitat>, núm. 47, València, 1979, p. 102-103)

Diuen que any nou vida novai mai eixim del fangar;bé nos podem adobar,que mal va qui no s’adoba.

Jo treballe i pegue en pedraque és Espanya, amb tanta bulla,com el monyo de la rulla,que quan més va més s’enredra.

Ara em prometen grans coses:que l’embroll no serà etern;però jo veig que el governno les parirà molt grosses.

Ja no crec en calendaris,ni en pronòstics, ni en sermons,ni en programes ni en missions,ni en estreles, ni en diaris.

Per mi tot és falòriai entre l’amic i l’estranysempre em quede al cap de l’anycom la burra de Vitòria.

Altre s’estira la cama,Plora, i s’aventa les mosques;Jo em quede mig dia a fosques,Que el que no plora no mama.

Un any se’n passa en dos bots,Plorem cantant el Mambrú,Perquè l’ANY QUARANTA-Upassarà com passen tots.

Ve l’estiu, passa l’hivern,quantes coses succeïxen!Estos entren, aquells ixen,i sempre veig desgovern.

Sempre tort, i açó no manca:al pobre, llenya i castic,i el pillo, com siga ric,té per a tot carta blanca.

Molt ruïdo, molta cosahem de vore en aigua i foc:les dones pariran poci haurà més gent en la fossa.

Que el món s’afone o s’assole,bon ánimo i ferm el cor,i mai ningú tinga porencara que jo tremole.

Nos portaran febra i famel Govern i la regènciaperquè tenim més paciènciaque la burra de Balaam.

Tot açò succeiràsi dret el pronòstic ix;i si açò no succeïxserà, en fi, lo que serà.

EL GAFARRÓ

SUMARI1. Introducció ............................................................................................................. 11

2. Miscel.lània sobre l’Espanya del S. XIX ......................................................... 17 2. 1. Política i Administració ............................................................................ 17 2. 2. Economia i Societat ................................................................................... 24 2. 3. Cultura i Ensenyament ............................................................................. 28 2. 4. Sanitat ............................................................................................................ 33

3. De Regne de València a província .................................................................. 45 3. 1. Política i Administració ............................................................................ 45 3. 2. Economia i Societat ................................................................................... 48 3. 3. De Cultura i Ensenyament ...................................................................... 58 3. 4. Medicina ........................................................................................................ 63 3. 5. Renaixença valenciana ............................................................................. 68

4. Moixent al S. XIX .................................................................................................. 75 4. 1. Política i Administració ............................................................................ 75 4. 1. 1. Política de districte ..................................................................... 75 4. 1. 2. Política local .................................................................................. 78 4. 1. 3. Eleccions municipals .................................................................. 87 4. 1. 4. Administració local ..................................................................... 89 4. 2. Economia i Portatge .................................................................................. 93 4. 2. 1. Economia ..................................................................................... 93 4. 2. 2. Portatge ..................................................................................... 102 4. 2. 2. 1. Generalitats ............................................................................. 102 4. 2. 2. 2. Portatge de Moixent ............................................................. 109 4. 3. Població i Societat ............................................................................. 126 4. 3. 1. Demografia .................................................................................... 126 4. 3. 2. Estructura social .......................................................................... 129 4. 3. 3. Esdeveniments per a recordar ................................................ 142 4. 4. El ferrocarril ................................................................................................. 146 4. 4. 1. Orígens, construcció ................................................................... 146 4. 4. 2. Horaris, moviment i transport en l’estació de Moixent ............................................................. 155 4. 4. 3. Fets luctuosos i ferrocarril ....................................................... 163 4. 4. 4. Moixentins al ferrocarril ........................................................... 171

4. 5. Sanitat ............................................................................................................ 173 4. 5. 1. Medicina ..................................................................................... 173 4. 5. 1. 1. De la creació d’una plaça de metge/cirurgià a Moixent .................................. 173 4. 5. 1. 2. De la creació i provisió d’una plaça de metge/cirurgià a Moixent .................................. 177 4. 5. 1. 3. Juntes de Sanitat .................................................. 180 4. 5. 1. 4. Beneficència ............................................................ 182 4. 5. 1. 5. Patologia: sordmuts ............................................. 184 4. 5. 1. 6. Cementeri ................................................................ 186 4. 5. 1. 7. Hospital de Moixent ............................................. 187 4. 5. 1. 8. De què morien els moixentins al s. XIX? ................................................................... 189 4. 5. 1. 9. Còlera de 1885 a Moixent i Vallada ................ 204 4. 5. 1. 10. Metges, sagnadors, practicants i llevadores .............................................................. 216 4. 5. 2. Apotecaria ............................................................................. 224 4. 5. 3. Manescalia ............................................................................. 228 4. 6. Instrucció – Escola Pública ...................................................................... 230 4. 6. 1. L’escola pública ............................................................................ 230 4. 6. 2. Els mestres ............................................................................. 236 4. 7. Arquitectura modernista moixentina .................................................. 240

5. D. Félix Martínez i Martínez i la “Topografia Médica de Mogente” ................................................................... 249 5.1. “Topografies mèdiques”– generalitats ................................................ 249 5. 2. Dates i dades biogràfiques de Félix Martínez i Martínez ......................................................................... 253 5.2. 1. Apunts biogràfics personals i familiars ............................... 253 5.2. 2. Apunts biogràfics cientificomèdics ....................................... 255 5 3. Topografía Médica de Mogente de Félix Martínez i Martínez ................................................................... 259

Abreviatures empleades ..................................................................................... 330

Bibliografia per capítols........................................................................................... 331

Bibliografia general ................................................................................................... 339

Agraiments ................................................................................................................... 343

11

1INTRODUCCIÓ

Origen

L’espurna de l’inici d’aquest llibre fou la troballa d’una referència biblio-gràfica en un treball de J.L. Barona i J.A. Micó (Salut i medi ambient en tres topografies mèdiques: Cavanilles (1795), Peset Vidal (1878) i Guillén Marco (1898): Topografía médica de la villa de Mogente de F Martínez (1885). Aquesta descoberta, estem parlant de l’any 2001, desencadenà un desig immediat de conéixer el manuscrit. Aquest està en l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Allà ens n’anàrem i ens feren una còpia pels volts d’octubre d’aquell mateix any. La primera lectura fou un tant de-cebedora per la manca de profundització, a més d’una redacció ràpida semblant més a un primer esborrany que a un treball definitiu per a presentar a un concurs acadèmic, com se suposava que era el seu destí. Tanmateix l’amor propi de moixentins ens va fer pensar que podria ha-ver-hi alguna cosa aprofitable en aquesta topografia perquè fóra publi-cada. Pensàrem que Moixent no estava massa sobrat de bibliografia.

En un principi creguérem que amb la transcripció literal i alguna que altra esmena lingüística i gramatical, si calia, juntament amb un xicotet estudi complementari historicomèdic, seria suficient. Però s’ini-cià un foc en el nostre interior difícil de sufocar. I a poc a poc anaren afegint-se temes, aspectes, números i personatges del llibre final que tenim a les mans. Aleshores fou quan prengué cos la idea de fer un llibre sobre el Moixent del segle XIX.

Mètode

Al nucli inicial, Topografia mèdica de Moixent, han anat afegint-se, com els corfolls d’una ceba, tots els altres temes tractats. Tanmateix, responen a diverses motivacions. Així, el ferrocarril a Moixent ve per la relació de Félix Martínex i Martínez (en avant, FMM) amb el tren; el “Portazgo-

12

Portatge-Portalatge de Moixent” era quasi inexcusable pels vincles fami-liars, ja que el nostre besavi i rebesavi fou del seu arrendatari; el còlera, la mortalitat, la natalitat, etc., senzillament per deformació professional (els dos autors som metges); i finalment la resta de temes han anat sorgint de forma quasi espontània a mesura que trobàvem alguna cosa referent a Moixent en els arxius.

Les fonts emprades han sigut una recerca en els arxius de la Diputa-ció Provincial de València (especialment en temes de “portazgo”, políti-ca, eleccions, economia, sanitat, administració local i àdhuc ferrocarril); Registre Civil de Moixent i Vallada (mortalitat, natalitat, nupcialitat i cò-lera de 1885); Biblioteca de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles a Madrid; Hemeroteca de València; Biblioteca de la Càtedra d’Història i Documentació de la Facultat de Medicina i Odontologia de València (do-cumentació de l’IMV, especialment en tot allò que fa referència a FMM); Arxiu Històric de la Universitat de València (dades i dates bibliogràfiques dels moixentins que apareixen ressenyats); i àdhuc documentació de l’ar-xiu familiar (concretament escriptures).

Nosaltres oferim un sèrie de dades, dates, noms, fets i esdeveni-ments que formen part de la nostra microhistòria. Seran importants o no, seran imprescindibles o no en la nostra memòria col·lectiva, però el que sí que podem afirmar és que formen part exclusiva de la nostra pro-pietat, ens pertanyen. I per tant els reivindiquem. No hem establert cap hipòtesi, tal vegada hom veja mancança de comparacions amb altres estudis referents a altres pobles de la nostra o d’altres comarques, ex-cepte Vallada. No era aquest el nostre propòsit. Realment estem encara enlluernats de vore que hem aconseguit donar estructura, coherència, a tots els fulls que hem anat omplint. També cal ser sincers, de moment creiem acomplida la nostra intenció ja que aquest treball representa la feina de sis anys de la nostra vida, i com diu J. Ll. Barona, després d’una lectura del manuscrit, “açò és l’inici d’altres investigacions”. Cert, però ara per ara estem una miqueta esgotats i adelerats per donar a conéixer el fruit de la nostra recerca.

Amb el fons documental que hem aconseguit ajuntar, en moltes oca-sions sense un patró premeditat, hem elaborat l’estructura final del llibre. Quina intenció teníem? Primer, donar a conéixer la Topografía médica de Moixent. Aprofitant aquesta avinentesa fer públic als nostres conciu-tadans uns temes, uns aspectes, unes persones (familiars, avantpassats,

13

coneguts, etc.), uns fets relativament recents però completament desco-neguts per a tots nosaltres. Pensem que el segle XIX és l’origen del món que hem conegut. Moixent no seria el que és sense tot el que apareix reflectit en aquest llibre. Som conscients que han quedat exclosos temes que no hi apareixen i que també en són importants. Som conscients que els assumptes que nosaltres toquem són en un principi un esboç, un co-mençament que desitgem que tinga continuació. Estem segurs que en moltes ocasions no haurem estat molt encertats en la nostra exposició. De bestreta, demanem perdó. Però volem altres contribucions, altres ide-es, altres llibres que augmenten el coneixement que tenim del nostre po-ble, i per què no de la nostra comarca, La Costera.

La lectura pot arribar a ser dura, corretjuda, difícil. Lleis, noms i més noms, dades, dates, etc. El llibre n’està farcit. Les referències a lleis polítiques, sanitàries, etc., les hem cregut imprescindibles per a un ver-tadera comprensió del s. XIX espanyol i valencià. Les llistes de noms transcrits realment semblen un obituari. Veritablement la nostra inten-ció era retre un homentage a tots els moixentins dels quals hem heretat no sols el poble com el coneguem, sinò la llengua, el paisatge, el camp, les tradicions, la gastronomia, etc. És a dir, la nostra forma de ser. El nostre carnet d’identitat en aquest trosset de terra que ens pertany i podem dir que és nostre. També podem afirmar, sense caure en cap en-vaniment, que aquest llibre representa una dosi molt, molt gran, d’amor a Moixent.

Estructura

A més a més d’aquesta introducció el llibre consta de quatre capítols i fi-nalment la bibliografia. Els capítols 2n i 3r, Miscel·lània sobre l’Espanya del s. XIX i De Regne de València a província intenten situar-nos a Espanya i al Regne de València al llarg del s. XIX mitjançant pinzellades polítiques, administratives, econòmiques, socials, culturals, educatives i sanitàries. La nostra intenció és intentar copsar una miqueta l’envitricollada història espanyola del s XIX. Lluny de nosaltres està voler donar una visió global i totalitzadora. No. Sols hem volgut obrir una xicoteta finestra per on intentar comprendre aquell món tan llunyà i al mateix temps tan a prop nostre. Així, al capítol 2n hem revisat les lleis electorals de 1837 i 1846,

14

hem recordat els requisits que feien falta per a ser elegit diputat; quina era la divisió territorial d’Espanya aleshores; què fou la desamortització, la configuració del nacionalisme espanyol fonamentat en la creació de la consciència nacional; l’aparició dels regionalismes (especialment català, basc i gallec) actualment vivíssims; l’evolució de l’ensenyament públic a l’Estat, tot posant de manifest el fracàs del sistema educatiu per manca de recursos, especialment manifestat en l’altíssim grau d’analfabetisme espanyol i moixentí; l’evolució de la sanitat (creació de les Juntes Pro-vincials de Sanitat el 1847; regulació de l’assistència sanitària als pobres i necessitats, entre altres, el 1854). Al capítol 3r repassem l’origen de la divisió provincial (1833); població, economia, esbarjo, escoles de primer ensenyament valencià; ensenyament de la Medicina; Renaixença valenci-ana, orígens, objectius i resultats.

Als capítols 4t i 5é s’aborden específicament els temes moixentins. Al capítol 4t cal remarcar especialment quatre temes: “Puntasgo”, sani-tat-salut local, ensenyament local i ferrocarril. Així exposem la política de districte, la política local, les eleccions municipals, la relació nominal d’alcaldes, els secretaris de jutjat, els jutges de pau, els secretaris d’ajun-tament, la població, l’estructura social, etc. Com hem assenyalat especial importància tenen en aquest capítol el “Puntasgo, portalatge, pontazgo”: Establiment, organisme, si bé no exclusiu de Moixent, sí localitzat en pocs llocs geogràfics de la geografia valenciana. Per tant creguem molt oportú recuperar històricament el que fou. Pensem que el nom de Moixent seria ja aleshores conegut a tot arreu de la geografia espanyola i institucions centralitzades a Madrid gràcies al Puntasgo. El ferrocarril ha determi-nat des del paisatge moixentí fins a l’economia, en deteminades èpoques, a més de les nombrosses famílies moixentines lligades a l’esdevenir del tren. La Sanitat-Salut local – comarcal adquereix en el nostre treball espe-cial relleu per la importància dels temes i l’extensió que representen en el llibre. Des del concurs per a la creació d’una plaça de metge-cirurgià fins a l’estudi de la mortalitat a Moixent (1875-1903) i Vallada (1881-1889), passant per l’anàlisi de l’epidèmia del còlera de 1885 als mateixos mu-nicipis. També en aquest capítol donem unes notes, uns comentaris so-bre l’Apotecaria-Farmàcia i la Manescalia-Veterinària moixentina. I per a acabar unes anotacions sobre l’ensenyament a l’escola pública moixen-tina i els esforçats, sacrificats i, per què no dir-ho, malpagats mestres. Els apartats corresponents de metges, apotecaris, manescals i mestres són

15

acompanyats de minúscules biografies a mena de recordatori històric, recordatori en honor d’aquells que sembraren la collita que nosaltres hem arreplegat. Al capítol 5é ens endinsem en el món de les topografies mè-diques. Anàlisi del concepte de topografia, breu biografia de FMM, tot acabant amb la publicació tal qual de la “Topografía médica de Mogente” (1885), amb notes a peu de pàgina.

Per a acabar, les bibliografies de cada capítol i la general emprades en el procés d’enllestir el llibre.

75

4MOIXENT AL SEGLE XIX

4.1. Política i Administració

4.1.1. Política de districte

Per Reial Decret de 24 de juny de 1846, la província de València quedava dividida en 13 districtes electorals per al nomenament dels diputats a Corts. Moixent restava integrat en el Districte vuité, que tenia com a cap Engue-ra. Aquest districte electoral estava compost pels següents municipis: Aiora (4.100 habitants), Cofrents (1822 h), Cortes de Pallás (609 h), Dos Aigües (772 h), Jalance (1.264 h), Jarafuel (2063 h), Millars (913 h), Teresa (1.643 h), Zarra (855 h), Anna (1120 h), Bicorp (1065 h), Bolbaite (874 h), Xella (1.075 h), Enguera (6.137 h), Estubeny (204 h), Moixent (3.441 h), Montesa (1.049 h), Navarrés (1930 h), Quesa (692 h), Sellent (182 h), Sumarcàrcer (868 h) i Tous (1.254 h). Amb una població total de 33.932 habitants en el districte electoral d’Enguera. Vallada (1.890 h) fou adscrit al districte novè, que tenia com a cap Xàtiva (13.909 h), i La Font de la Figuera (2.674 h) estava adscrita al districte 10é, amb cap a Ontinyent (9.644 h). (1)

En les llistes electorals confeccionades el 15 de maig de 1850 hi havia el següent nombre d’electors: (1)

Districtes Núm. electors a 15/05/1850

Núm. electors últim bienni

Enguera 261 286Ontinyent 456 327

Xàtiva 417 331

En les Eleccions celebrades el 25 i 26 de març de 1857 el nombre total d’electors del districte d’Enguera havia pujat a 523, havien pres

76

part en les votacions 245 i ha-via sigut proclamat diputat per aquest districte, per a les Corts convocades per al pri-mer de maig d’aquell any, D. José Campo Pérez (JCP) (Va-lència 1814-Madrid 1899), amb 245 vots. (2) Anem a aturar-nos una miqueta en aquest personatge històric per la seua triple relació amb Moixent. Primer, com a factò-tum del ferrocarril, que forma part del paisatge i la història del nostre poble. Segon, com a polític i diputat a Corts elec-te pel districte d’Énguera en 1850-1851,1851-1852, 1853-1854, 1857-1858, 1858-1863; districte electoral al qual per-

tanyia Moixent. I tercer, per la relació a través de la seua neboda, Dª Rosalía Maicas, casada amb D. Mariano Barranco Caro. Aquests, Dª. Rosalía i D Mariano, pares de Mariano Barranco Maicas i, tots ells ar-relats a Moixent per ser propietaris, entre altres, dels masos: Casa del Senyor, Casa S. Fernando, Palau de Baillo, Altet de Baillo, Casa Nova, etc (3). JCP fou alcalde de València de 1843 fins a 1847; promogué la conducció d’aigua a la ciutat de València i va crear amb aquesta finali-tat la Sociedad de Aguas, també fou capdavanter amb l’enllumentat de gas i va crear l’empresa corresponent que hauria de subministrar-lo, i l’alcaldia que presidia aprovà l’adoquinat dels principals carrers de València; en 1846 fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento (primer banc espanyol d’inversions); 1850 compra els drets de la línia del ferrocarril de València al Mar, i en 1852 es constitueix la Sociedad de Ferrocarriles del Grao a Xàtiva; en 1864 crea la Sociedad Central Española de Crédito. Tanmateix la crisi financera de l’any 1866 acaba amb la seua activitat incansable. Així en 1866 el diari La Opinión, que havia comprat en 1860, el cedeix en 1866 al seu director i es conver-

Dª Rosalía Maicas

77

teix en Las Provincias, que continua publicant-se actualment, en 1871 liquida la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento. Però encara tin-dria alé per a participar en l’enderrocament de la República en desem-bre de 1874 i, presumiblement, financià el pronunciamiento a Sagunt. En agraïment li fou concedit el títol de Marqués de Campo per Alfons XII. Participà en 1878 en la creació de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia i en 1881 fundà el Banco Peninsular Ultramarino, amb l’objecte de finançar els seues negocis en les colònies espanyoles. Per exemple, en 1881 li fou concedit la concessió del Correo del Seno de Méjico, que unia Cuba i Puerto Rico amb Veracruz i altres punts del golf de Mèxic. (4)

Continuem parlant d’eleccions i de Don José Campos Pérez. Així en 1858 se celebren eleccions per a diputats a Corts espanyoles, el 31 d’oc-tubre i l’1 de novembre, en les quals ix electe, per majoria absoluta, JCP, amb un total de 138 vots, front a 117 vots de D. Francisco Rodríguez Trelles. I quins son els moixentins que participaren en aquestes elec-cions? El dia 31 d’octubre votaren: Sebastián Vila, Eduardo Calatayud, Antonio García y Tortosa, Jaime Esteve y Terol, Mariano Palau, Juan Tortosa, José García Borrell, Pedro Terol, Juan Hernández y Biosca, José Bas y Pastor, Vicente García, Pascual Pérez de la Liga, Luis García y Melió, Rafael Gassó, José Ginés y Martínez, Francisco Pérez y Mollá i José Carreres (BOPV del 3 de novembre de 1858). L’1 de novembre de 1858 votaren: Juan Cano García, Antonio Royo Pérez i Vicente Sáez Alonso (BOPV del 5 de novembre de 1858). Total: 20 electors votaren a Moixent. Com a curiositat hem de dir que els resultats de les respectives votacions en els diferents municipis li eren comunicats al Governador civil de la província pels alcaldes mitjançant el telègraf. I els resultats d’aquestes eleccions a Aiora foren comunicats a través de l’oficina del telègraf a Moixent.

En les Eleccions per a diputats a Corts del 13 i 14 d’octubre de 1863 es torna a presentar JCP pel districte d’Enguera, però en aquesta oca-sió no ho té tan fàcil com anteriorment per ser el seu opositor Enrique Puigmoltó Mayans (Ontinyent 1829 – 1900) (EPM). Les votacions són molt igualades, el dia 13 EPM obté 87 vots i JCP 86, el dia 14 Puigmol-tó 14 i JCP 13. De fet EPM fou elegit diputat a Corts per Enguera en el bienni de 1863-1864, fou Comte de Torrefiel i Vescomte de Miranda, nebot de Luis Mayans y Enríquez de Navarra (Requena 1805 – Madrid

78

1880), militar, actiu simpatitzant contra la insurrecció progressista de 1856 a Madrid.

En 1879 el districte d’Énguera estava integrat per: Aielo de Malferit, Anna, Bicorp, Bocairent, Bolbaite, Carlet, Chella, Énguera, La Font de la Figuera, Moixent, Navarrés i Quesa. En les Eleccions del 20 d’abril de 1879 fou elegit diputat a Corts pel districte d’Enguera el vescompte de Bétera per 1687 vots. (5) El cens electoral fou extraordinàriament augmentat, així votaren en aquestes eleccions a Moixent 245 electors. (6) D’aquests, 245 vots foren per al vescomte de Bétera; 203 i 42 vots per a Emilio Castelar Ripoll (Cadiz 1832 – San Pedro del Pinatar, Murcia 1899). Aquest últim re-cordem que fou un polític republicà, diputat a Corts per València en març de 1871, la seua infantesa transcorregué a Elda, estudià a Alacant, ministre d’Estat en 1873, president de les Corts, president del Consell de Ministres, historiador, periodista i un dels màxims dirigents del Partido Republica-no Federal. Si juguem amb els percentatges, Emilio Castelar obtinguè el 17,14% dels vots de Moixent. Xifra discretament significativa per a pensar que en el nostre poble sí que existia un sentiment republicà federal, com comprovarem més endavant en els esdeveniments de 1873.

Per acabar aquest breu repàs d’eleccions a diputats a les Corts tenim les Eleccions del 30 de desembre de 1888. En aquestes el cens d’electors de Moixent era de 292. Prengueren part 193 electors, amb el següent resultat: Máximo Chulvi Ruiz-Belvis 115 vots, i Carlos Testor Pascual (València 1858 – 1926) 78 vots. Carlos Testor Pascual fou diputat a Corts en nou ocasions: 1881, 1886, 1893, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905 i 1907. Sempre pel Partit Liberal i pels districtes d’Énguera o Torrent. Advocat, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç (1888), director general de Presons i Comissari Regi d’as-segurances, en 1922 subsecretari del ministre de Gracia i Justícia. A partir de la Restauració uneix el seu destí polític al Partido Constitucional i al seu líder Práxedes Mateo Sagasta, i a València a Ruiz Capdepón. Des de 1881, amb l’arribada de Sagasta al poder, estableix un cacicat molt estable en el districte d’Enguera, el “testorisme”. (7)

4.1.2. Política local

La llista electoral de Moixent en 1836 amb els majors contribuents i les quotes amb rals de billó era de 13 persones: Francisco Mollá (447

79

rs b), Bernardo Peris (324), Juan Cirugeda de Penades (305), Fran-cisco Antonio Jarque (289), Francisco Tortosa, advocat (289), Fran-cisco Jarque, advocat (289), Joaquín Cabezas, advocat (289), Tadeo Martínez, metge (289), Juan Carreres, metge (289), Francisco Sanc-his, apotecari (289), Antonio Ayarza, tinent – coronel (289), Antonio García, capità de la Guàrdia Nacional (289), Pedro Polop, capità de la GN (289).

Però aquesta mateixa llista electoral a Vallada comprenia 18 persones, amb un nivell de renda molt superior als electors de Moixent, així tenim: Francisco Tortosa (4.198 rs b), Carlos Garrido (2.108); Bartolome Garri-do (1.748), José Tortosa (1.388), Carlos Tortosa (1.254), Ventura Sansolí (1.037), Agustín Úbeda (779), Francisco Cerdá de Benito (411), Vicente Perales de Tomás ( 373), Andrés Garrido (355), Valenctin Crespo (345), José Cirugeda (340), Pascual Lladosa (323), Vicente Pastor (323), Cayeta-no Navarro (311), José Peris (289), Pedro Juan Pastor (289) i Manuel Vila de Carlos (283).

L’Ajuntament de Moixent informava la Junta Electoral del districte d’Enguera en maig de 1846 que, segons la llei de 18 de març d’aquell any, la relació dels veïns que podrien ser inclosos en la llista d’electors per a Diputats a Corts era:

Contribució que satisfan anualment

Vicente Gassó y Gassó 797 rs vu

Bernardo Peris 684

José Pérez y Carrera 616

Alberto Gassó 456

Francisco Jorques, advocat 356

Domiciliats en esta Vila, veïns de València

Antonio Ayarza 555

Ventura Laso 660

80

La “Lista electoral ultimada en 15 de Mayo de 1862 y que debe regir hasta igual fecha de 1864 ...de Mogente”era de 30 electors com a contribuents de 400 rs b i un per “capacidades”: Alberto Gassó y Palop, Antonio García y Tortosa, Antonio Prats Ureña, Antonio Royo y Pérez, Antonio Sancho y Tomás, Domingo Donat, Faustino Liñana y Sanz, Eduardo Calatayud y Gadea, Francisco Perales y Calabuig, Francis-co Pérez Mollá, Francisco Tortosa Jorques, Gabriel Gassó y Golf, José Bas y Pastor, José Carreres y Vallés, José Cirugeda Jorques de Palmí, José Ginés Martínez, José Hernandis y Biosca, José Pérez y Carreres, José Dámaso Mollá, Luis García y Melió, Pedro Mariano Palmí y Pa-lop, Pedro Polop-Palop(?) y García, Pedro Terol, Rafael Gassó García, Sebastián Vila Conejero, Vicente Cirugeda y Jorques, Vicente García Cirujeda, Vicente García Fito, Vicente Gassó y Gassó i Vicente Sanz i Alonso; per “capacidades” l’elector era Francisco Jorques (advocat). Aquesta mateixa llista, però del 15 de maig de 1864 i que havia de re-gir fins al 15 de maig de 1866, comprenia 29 electors per renda i un elector per “capacidades”, que continuava sent D. Francisco Jorques y Gassó. Havien desaparegut: Antonio Prats Ureña, Antonio Royo Pé-rez, Antonio Sancho Tomás, Domingo Donat, Faustino Liñana y Sanz, Francisco Perales Calabuig, Luis García y Melió, Pedro Terol, Rafael Gassó García, Vicente Gassó y Gassó. I s’havien afegit: Antonio García Melió, Antonio Prats Boluda, Francisco Gassó Pérez, Francisco Revert y Tortosa, Francisco Rafael Vila Gassó, José Bono Rubio, Miguel Na-valón y Segura, Pascual Pérez Laliga. En aquest any de 1864 tots els electors viuen a Moixent i sols un, Vicente Sanz i Alonso, viu al camp, concretament a Garamoixent.

La Lista de los electores contribuyentes a 31 de diciembre de 1884 de Mogente era ja de 211. Exposem a continuació una mostra dels majors contribuents, ordenada de major a menor en concepte de dret electoral per tributació territorial en pessetes: José Polop Gassó (988), José Gas-só Gassó (875), Vicente Sebastián Vila Gassó (616), Ricardo Vila Gassó (599), José Ramón Gassó Gassó (515), Juan Ginés Martínez López (461), Francisco Sanchis Sanchis (461), Bautista Gassó Gassó (353), Vicente Cirugeda Jorques (299), Vicente Pérez Mollá (295) Gabriel Gassó Golf (284), Faustino Liñana Sanz (269), Miguel Pérez Mollá (221), José Sanz Alonso (220), José Cirugeda Jorques (213), Francisco Pérez Navarro (208), Antonio Iñesta Bas (199), Ricardo Llopis Morlano (192), Francisco

81

Micó Coll (189), Bartolomé Soriano Belda (188), Vicen-te Tortosa Pérez (184), An-tonio García Tortosa (176), Vicente Gassó Carreres (169), Juan Gualberto Gassó (169), Constantino Paris Do-ménech (160), Vicente Pérez Pérez (153), José Tortosa Baño (146). En aquesta llis-ta cal destacar que hi ha nou contribuents que tenen dret electoral per tributació in-dustrial, malgrat que les xi-fres tributàries són molt mo-destes en comparació amb els electors per contribució ter-ritorial; volem fer un home-natge a aquests moixentins industrialitzats. Aquests són: Francisco Carreres Poyo (125), Juan Más y Cañete (50), Rafael Abad Bro-tons (50), Francisco Boluda Ferrandis (50), Francisco Cirugeda y Andrés (50), Francisco Cirugeda Tortosa (50), Luis Cuesta Juan (50), Joaquin Jorques Mollá (50), i José Mollá Borja (50).

La política local es veuria trasbalsada arran dels fets ocorreguts en el mes de juliol de 1873. Durant aquell mes les terres valencianes sofreixen una agitació social que esclata en els moviments cantonals d’Alcoi, Castelló, Alacant i València. D’aquestes insurrecions sols la d’Alcoi mostra un en-frontament entre la burgesia i l’incipient proletariat, la resta no mostren reivindicacions socials i només es tractaria de moviments reivindicatius de caire polític nascuts per una actitud anticentralista republicana da-vant la inactivitat del Govern. Efectivament, Moixent es veié capbussat en aquesta eufòria republicana-federal-cantonal, com ho demostra la seua menció concreta en la “Crónica de la Revolució Cantonal” de Constantí Llombart (València, 1848-1893). No solament apareix citat Moixent, sinó

José Dámaso Mollá

82

també Montesa i Vallada que “se apresuraron a manifestar espontánea-mente su entusiasta adhesión al Cantón de Valencia”. El Cantó valencià es proclamà el 18 de juliol. Amb telegrama rebut a València procedent de Moixent a les 12 h 15’ de la vesprada del 21 de juliol de 1873 el president de la Junta, Rafael Gassó, comunicava al “Ciudadano Presidente de la Jun-ta revolucionaria de Valencia: Los voluntarios y pueblo han proclamado independencia del cantón Valencia. Nombrando una Junta revolucionaria. Grande entusiasmo. L’aventura cantonal de València finalitzà després de cinc dies de bombardeig per part del capità general de València, D. Arse-nio Martínez Campos, el dia 7 d’agost. Les conseqüències no tardaren a manifestar-se al mateix Moixent.

Així el 16 d’agost es comunica una petició al governador civil de la província per part de la corresponent comissió provincial, on es fa saber que alguns regidors de l’Ajuntament de Moixent (Estanislao Martínez, José Bono, Bautista Cuesta i Rafael Calatayud) han “denunciando el hecho de haberse adherido el Alcalde y los demás concejales de dicho Ayuntamiento al movimiento insurrecional”. La comissió provincial, en sessió del 14 d’agost, proposa al governador la suspensió dels regidors de l’Ajuntament que s’han “adherido al Movimiento” i de l’alcalde. “Quedando provisionalmente cons-tituido el ayuntamiento con los individuos del mismo que han permanecido fieles al Gobierno,....pasando además la exposición remitida al Juzgado de 1ª Instancia de Enguera para que averigue la participàción que en los hechos denunciados hayan podido tener los concejales y Alcalde de Mogente”. Els regidors denunciants exposen mitjançant instància que: “el 19 del pasado julio se tuvo reunión en la Casa Capitular por los voluntarios milicianos para tratar de la sublevación cantonal; que a esta reunión asistieron el Alcalde, D. Francisco Micó, y los concejales D. José Boluda García, D. Jaime Fochs(?) Marchenat, D. José Valls Soriano y D. José Durmen Sargero, y todos de acu-erdo formaron la Junta revolucionaria que la compusieron los Señores sigui-entes:Los Sres. Concejales citados D. José Boluda y D. José Durmen, D. Rafel Gassó, D. Antonio González, D. Rafael Abad, D. Antonio Perales, D. Fran-cisco Mas, D. Juan Sanz, D. Gabriel Gomis, D. Geremias Ros y D. Ignacio Figueras; que constituida la referida Junta, el alcalde, D. Francisco Micó, le hizo entrega de la jurisdicción, sin que para ello convocase al Ayuntamiento, ni diese cuenta al Sr Gobernador. Disuelta la Junta, volvió a encargarse de la jurisdicción el referido Alcalde Micó, sin que tampoco convocara para ello al Municipio; que transcurridos 16 dias el alcalde reunió al Ayuntamiento, y al

83

exigir los concejales explicaciones a que tenian derecho respecto a los sucesos ocurridos, negose el alcalde y los dos concejales mencionados que formaron parte de la Junta, sin querer levantar la correspondiente acta; que dichos Señores no tan solo tomaron parte activa en la sublevación como directores, si no que excitaban el ánimo de los vecinos; que no dio parte el alcalde de la presentación en el pueblo del cabecilla , Tomaset de Petrer, quien llevaba la misión de hacer secundar el movimiento revolucionario”. “Acaban por supli-car se castigue con mano fuerte los atentados cometidos por los insurrectos de Mogente, y que se tenga en cuenta que los concejales citados y el alcalde tomaron parte activa en el movimiento, destituyéndolos de sus respectivos cargos”.La Comissió provincial creu que d’acord amb l’article 180 de la Llei Municipal “procede proponer la suspensión de los concejales de dicho Ayun-tamiento que han figurado en la Junta y del alcalde, quedando provisional-mente constituido el Ayuntamiento con los individuos que han permanecido fieles al Gobierno..”. Tanmateix, si no foren suficients, sol·liciten una llista dels regidors de l’Ajuntament des de 1854 per a triar entre ells i comple-tar el consistori. Aquesta llista és confeccionada amb la puntualització que el número 5 de la llista, Rafael Gassó, fou president de la Junta revolu-cionària de Moixent adherida al “alzamiento cantonal”; el número 35, o siga Lutgardo Gassó Golf, Jutge Municipal, es troba processat i empresonat en la presó –seu del partit (?). Es proposaren per a ser nomenats regidors en substitució dels insurrectes: Miguel Pérez Mollá, Manuel Bru, Vicente Tortosa, Bautista Gassó, José Palop Gassó, Modesto Hernández i José Car-reres Vallés. El 20 de setembre aquests nous regidors manifesten al senyor Governador que l’alcalde encara no els ha donat possessió del càrrec. Però el 26 de setembre l’alcalde de Moixent diu a la Comissió de Govern civil de València que va convocar els regidors nomenats per a donar-los possessió del càrrec i s’han “negado todos, excepto Miguel Pérez, alegando excusas destituidas de todo fundamento legal”. El que al·legaven era que l’alcalde interí no feia les coses d’acord amb la llei municipal.

El 5 de setembre, uns veïns de Moixent es dirigeixen al Governador perquè es ratifique en mantindre firme i irrevocable l’acord d’apartar dels seus càrrecs l’alcalde, D. Francisco Micó i als regidors, D. José Boluda, D. Jaime Fochs, D. José Durmen i D. José Valls. Es pregunten: ¿Como podrá negar dicho alcalde Micó que la reunión tenida en la Sala Capitular se hizo, cuando menos, con su consentimiento y que asistió a ella lo mismo que los concejales que se han citado y que dicho alcalde hizo presente que pasaran

84

a su casa y les entregaria el bastón de la insignia de autoridad que luego entregó?; ¿Cómo negará también que disuelta la Junta en ocasión que se presentó una partida de insurrectos cantonales capitaneados por Tomaset de Petrer en la venta de la carretera que dista como medio cuarto de hora de esta villa la cual queria penetrar con sus fuerzas en este pueblo le dejó muy tranquilo en dicha venta por espacio de diez horas que luego le recibió como de visita al mencionado cabecilla en la Casa Capitular y que no dio cuenta al Sr Gobernador de esta hasta después de haber marchado dicha partida? Signen aquesta carta, entre altres, Antonio Carreres Ridaura, Antonio Tomás, José Ginés Martínez y López, Bautista Tomás, Juan José Ros, Rafael Gandia, José Ramón Bono y Mas.

Per acta notarial escrita i signada per José Ginés Martínez y López, notari del col·legi de la ciutat de València del districte d’Enguera i veí de Moixent, el 30 d’agost ens assabentem d’alguns detalls importants de la qüestió que estem tractant. Sembla que en la reunió tinguda en la Sala Capitular per a tractar de la sublevació separatista els regidors D. José Valls i D. Jaime Fochs “se retiraron, haciéndolo también el alcalde, el cual manifestó que tenia que atender otras ocupaciones, que si acordaban la destitución del Ayuntamiento pasaran a su casa y les entregaria el bastón de la insignia de mando, como así lo hizo”. Fou nomenat membre de la Junta revolucionària l’alcalde i els regidors D. José Durmen i D. José Bo-luda. Tanmateix algun dels presents a la reunió manifestà que l’alcalde no gaudia de completa salut i per aquest motiu restà apartat de la Junta.

El 8 de setembre, el Sr Governador civil diu a la comissió que “en vista de una instancia elevada a su autoridad en la cual se desmienten los cargos que D Estanislao Martínez y otros concejales del Ayuntamiento de Mogente hicieron contra el Alcalde y los restantes regidores con fecha 25 de agosto último REPU-SO en sus respectivos cargos a....”. Però l’Alcalde interí, D. Estanislao Martínez López, en data de l’1 de setembre de 1873, deixa ben clar que “la orden si bien acatada no se ha llevado a ejecución por los fundamentos alegados en el opor-tuno oficio de contestación”. Sembla que, davant la intransigència d’Estanis-lao Martínez, la solució fou finalment “manu militari”mitjançant l’acord del “Excmo. Brigadier Arrando jefe de la columna que entró en Mogente y que des-tituyó al Alcalde y Ayuntamiento, nombrando al elegido por sufragio universal que tomó posesión el 24 de septiembre”.

85

Llista nominal d’alcaldes de Moixent al s. XIX1844-1845 Pedro Juan Enruvia (?)

1846 Francisco Cano1857-1858 Rafael Vila Gassó

1860 José Gassó Gassó1861 José Dámaso Molla1862 José Gassó Gassó1864 Faustino Liñana1865 Domingo Donat1870 Francisco Pérez Vila (dimiteix en abril de 1871 per “desde diciem-

bre de 1870 viene padeciendo del estómago y de una fiebre catarral que le ha producido una sordera en ambs oidos y la pérdida de la voz como lo acredita la certificación facultativa que acompaña”)

1871 Antonio Royo Pérez (dimiteix en maig de 1871 per edat -73 a.- “molestias y disgustos que siempre ha proporcionado la alcaldía, son en las actuales crcunstancias más graves atendida la desastro-sa situación econòmica de la hacienda municipal”)

1871 Bautista Boluda Penadés (presenta la dimissió en juliol al·legant: edat avançada-61 anys, família nombrosa, no posseir altra classe de béns que el seu ofici de ferrer, el qual no pot deixar d’atendre per a la subsistència de la seua família, i confessa que li falta, se-gons ell, capacitat necessària per exercir el càrrec “por la necesi-dad de trabajar en su oficio desde su niñez y la falta de recursos que le imposibilitan dedicarse a la instrucción”)

1872 José Rafael Gassó García (nomenat per la dimissió d’Antonio Royo, però dimiteix per ser incompatible l’alcaldia i regidoria amb el càrrec de secretari del Jutjat Municipal de Moixent i de la Junta de les Hortes Velles)

1873 José Sanchis Sanchis1874 Francisco Micó Soriano1873 Estanislao Martínez López (interí)1877 José Dámaso Mollá (sol·licita la dimissió com a alcalde amb data

del 6 de juliol de 1877 en el Registre d’Entrada de la Diputació Pro-vincial, pel seu mal estat de salut i haver d’absentar-se del poble)

1878 Estanislao Martínez López1881 Faustino Liñana

86

1885 Lutgardo Gassó Golf (Moixent 1829 – Moixent 10/07/1885, “cólera morbo asiático). Casat amb Papiniana Gassó García, d’aquest matrimoni tingueren sis fills: Lutgarda, Rafael, Ana Maria, Gabriel, Amparo i Alfredo Gassó Gassó.

1886 Francisco Pérez Vila1888 Vicente Tortosa García1889 Vicente Tortosa García1891 Vicente Tortosa García1893 Gabriel Gassó Gassó1899 Juan José Ros

secretaris Jutjat Municipal de Moixent1871 José Rafael Gassó García1887-1890 Germán López Laso (Moixent 1844 – ?)

jutge de Pau Municipal de Moixent1873 Lutgardo Gassó Golf (el 26 d’agost de 1873 l’alcalde interí, Estanis-

lao Martínez López, informava que estava processat i pres en les “cárceles del partido” a conseqüència de l’adhesió a l’alzamiento se-paratista de la Capital, estem parlant de la Revolució Cantonal de 1873)

1873 José Vicente Palmi Cano (suplent)1883 José Carreres Vallés1900 Pedro Tortosa Terol

1903-1907 Constantino Ros Ros (Alberic 1853 – Moixent 1919)

secretaris de l’Ajuntament de Moixent1838 Juan Bautista Oltra1858 José Tortosa y Jorques1860 Gaspar Gómez Burguet1868 Antonio Llopis Morlano1877-78 Emilio Rodríguez Cárdenas1881-1882 Vicente Gay Taengua (són els anys que nosaltres hem identifi-

cat, no sabem si en fou més)1885-1887 Jesús Wollstein Golling (són els anys que nosaltres hem identi-

ficat, no sabem si en fou més)

87

4.1.3. Eleccions Municipals

En 1845, per a l’elecció de l’ajuntament, Moixent estava dividit en dos districtes, Distrito de las Casas Consistoriales i Distrito del Convento, per a l’elecció de l’ajuntament. El Districte de les Casas Consitoriales tenia 94 electors, i el Distrito del Convento 62. Total d’electors: 156.

–Distrito de las Casas Consitoriales comprenia: Arrabal, Parador, Casas Nuevas, calle Mayor, Plazas y Botero, Hospital, calle del Medio, Plaza de la Iglesia, Virgen del Carmen, San Gerónimo, Buenayre, plaza del Horno, S. Blas, calle y plaza de la Chirrina y eras del Arrabal.

–Distrito del Convento: calle La Cadena, Almazara, Parras, Abadia, calle Bosquet, S Bárbara, S Antonio, S Cayetano, S Buenaventura, calle Nueva, S. Ramón, Alcuzas, Gramogente, Bosquet, Regadio y Sierra.

Sabem la composició de l’ajuntament del nostre poble dels anys 1861 i 1865. L’ordre numèric de regidor era a sort, a bolleta.

Any 1861: 1r, Francisco Gassó y Pérez; 2n, Modesto Hernandiz; 3r, José Hernándiz; 4t, Eduardo Calatayud; 5é, Antonio García Tortosa; 6é, Anto-nio García y Melió; 7é, José Bas y Pastor; 8é, Francisco Gassó y Aparici; 9é, Antonio Iñesta y Bas; 10é,Vicente Cirugeda y Jorques; 11é, Luis García y Melió; 12é, José Carreres y Vallés, i 13é Vicente Sanchis y Tortosa.

Any 1865: 1r, Lutgardo Gassó; 2n, Vicente Fito; 3r, Bautista Gassó; 4t, José Gassó y Gassó; 5é, Antonio Iñesta; 6é, José Sola; 7é, Mariano Liñana; 8é, José Gassó y Carreres; 9é, Antonio García y Melió; 10é, José Palop; 11é, Eduardo Calatayud; 12é, Faustino Liñana, i 13é, Antonio Royo.

A cadascun dels dos districtes electorals li corresponia l’elecció de set regidors. Anem a fer un resum de l’acta d’elecció d’Ajuntament en el districte del Convento de Moixent en les eleccions celebrades el 8, 9 i 10 de març de 1857. El dia de la votació es reunia la Junta electoral, a les nou del matí, l’autoritat corresponent (en les eleccions del 8 de març de 1857 fou el primer tinent d’alcalde) procedia a l’elecció de la taula elec-toral amb el nomenament de quatre “secretarios escrutadores” entre els electors que havien acudit fins a les 10 del matí. Aquell elector que no s’havia presentat entre les 9 i les 10 hores perdia el dret de votar la taula. Una vegada llegits els vots emesos es triaven els secretarios escrutadores entre els quatre més votats. A continuació es cremaven les paperetes en presència dels electors i restava constituïda la taula, a les 10.15 hores. A continuació es procedia a l’elecció dels regidors, amb la llista dels electors

88

a la vista; de cadascun dels electors escrivia ell mateix o valent-se d’altres, en les paperetes corresponents, els noms dels candidats i posteriorment les entregava al president de la taula, el qual les dipositava a l’urna, da-vant la resta dels votants. A les dues de la vesprada començava l’escrutini i el senyor president llegia en veu alta els noms llegibles i anul·lava els que no ho eren o bé aquells que estaven repetits o eren més dels que havien de votar, els “secretarios escrutadores se cercioraban del contenido de las papeletas confrontando el número de estas con el de los votantes anotados en la lista”. Acabat el recompte de vots el president anunciava el resultat. A continuació es cremaven les paperetes. La llista dels votants que havia votat el dia anterior, així com el resum dels vots obtinguts per cada can-didat, quedava exposada en l’exterior de l’edifici on se celebrava l’elecció. L’elecció continuava amb el mateix cerimonial durant dos dies més. Al cap dels tres dies es procedia a sumar els vots obtinguts pels respectius candidats, i eren elegits els set més votats. En aquelles eleccions de 1857 el Distrito 1º-Casa de la Villa tenia 79 electors i el del Convento 81.

Però no sempre les eleccions es desenvolpaven segons el previst. Així ocorregué quan es convocaren eleccions municipals per al 18, 19 i 20 de novembre de 1860. Què passà aleshores? Doncs molt senzill. “no se presentó ningun elector por cuya razón no se pudieron verificar las elec-ciones; sin que haya ninguna causa para este retraimiento, y unicamente puede explicarse, por la razón de que en este pueblo, siempre ha habido alguna oposición a desempeñar el cargo de concejales, porque en razón a estar la propiedad muy repartida, son todos, excepto, cuatro o cinco me-dianos labradores, que todos tienen que hacer por si las faenas del campo; los que teniendo que abandonar, o buscar jornalero para ellos, si desem-peñan el cargo dicho, se les irroga un perjuicio; y si en años anteriores hubo algun empeño en ellos, obligaban a ello etiquetas de familias; unas habiendo concluido estas y dejado al pueblo en estado de completa tran-quilidad, encuentran el inconveniente que dejo referido”. Aquestes són les raons que donava l’alcalde, Francisco Gassó, al senyor Governador civil de la província. En aquests casos i segons l’article 55 de la llei d’Ajunta-ments restava automàticament reelegit el mateix ajuntament que ja estava constituït. Però aquesta solució no els paregué bé als regidors del nostre ajuntament – Rafael Gassó, Rafael Vila, Antonio Royo, Vicente García i Francisco Cano – els quals, al·legant que duien en el càrrec quatre anys els produiria perjudici en el cas de continuar; altres referien estar impos-

89

sibilitats per malalties físiques que podien acreditar en deguda forma, si fos necessari, i per tots aquests motius sol·licitaven fos admesa la seua dimissió. No sabem com acabà aquell embolic. Sí foren convocades noves eleccions municipals per als dies 16, 17 i 18 de desembre d’aquell mateix any. El que no sabem és si els moixentins acudiren a les urnes o què.

D. Antonio Royo Pérez, “Alcalde segundo constitucional de la Villa de Mogente por enfermedad del primero” comunica amb data del 23 de febrer de 1871 que: El Ayuntamiento de esta Villa en sesión tenida en el dia de hoy, en vista de la grande dificultad con que tropezó en las distintas elecciones para diputados provinciales por no encontrar en la lista parcial de electores del Co-legio de la Enseñanza de niños suficiente número de los que supiesen leer y escribir para poder constituir la mesa electoral, ha resuelto dividir nuevamente este distrito municipal en dos Colegios electorales, comprendiendo el primero, que se denominará de la Casa Capitular, toda la población de Levante hasta el Barranco del Bosquet, excepto las calles de la Cadena, Almazara y Parras, y el segundo, que se titulará de la Enseñanza de niños, estas tres calles, todo el bar-rio de Santa Ana y toda la población rural”.

A les dificultats esmentades en el paràgraf anterior trobem en una data prou avançada del s. XIX l’espectre de l’analfabetisme. Analfabetis-me que veiem reflexat en els regidors elegits en desembre de 1871, els quals, dels 12 que formaven, l’ajuntament tres no sabien ni llegir ni es-criure, per tant el 25% dels regidors eren analfabets.

4.1.4. Administració local

L’any 1860 Moixent estava inclòs dintre de l’apartat de pobles entre 1.001 i 1.500 veïns i fins a una contribució de 150.000 rals de billó. Concreta-ment, Moixent tenia 1.029 veïns, una contribució de 143.021, un escribi-ente de 1a classe amb una dotació de 2.500 rs b, tres agutzils (1 de 1a, amb una dotació de 2.100 rs b; 1 de 2a, amb una dotació de 1.500 rs b; 1 de 3a, amb una dotació de 750 rs b) i unes despeses de material de 1750 rs b. Si ho comparem aquell mateix any amb La Font de la Figuera, tenim que aquest poble estava inclòs entre els pobles de 601-800 veïns i de 80.000 a 160.000 rs b de contribució, tenia 669 veïns, 111.249 de contribució, un escribiente de 1a, classe amb una dotació de 1.750 rs b, dos agutzils (1 de

90

1a, amb una dotació de 1750 rsb; 1 de 2a classe, amb dotació de 750 rs b) i unes despeses de material de 1.200 rs b.

En una “Relación del estado económico de cada pueblo según su presupu-esto ordinario del corriente año....”(8) En aquesta relació apareixien els pobles classificats en sis classes. Moixent estava inclòs en la 4a, per cert la més nombrosa. Aquesta classe feia referència als “pueblos que emplean todos los recursos ordinarios pero no han agotado los recargos extraordina-rios”. En aquest apartat a tall de mostra prendrem diversos pobles amb els corresponents pressupostos:

Municipi PressupostCanals 26.117 rs bEnguera 56.657 rs bLa Font de la Figuera 52.747 rs bMoixent 49.711 rs bMontesa 23.369 rs bOntinyent 159.199 rs bVallada 27.514 rs bXàtiva 528.743 rs b

L’administració municipal mai no ha estat una activitat fàcil. Ans el contrari, ha estat plena d’entrebancs, com ho demostra la dimissió de l’Ajuntament de Moixent en febrer de 1870. Per què dimiteix aquest con-sitori? Amb data del 16 de febrer de 1870, en carta dirigida al president de la Diputació provincial manifesten que :

”... a consecuencia de la supresión de la contribución de Consumos re-sultó un déficit en los fondos municipales considerables que impidió cubrir todas las atenciones del Presupuesto del año económico último, el cual ha venido aumentando a medida que se han facilitado a las tropas del Ejército y Guardia Civil los auxilios o suministros que a su paso por esta Villa han pedido, porque la Administración económica de la provincia ha restado el importe o valor de los mismos a cuenta de lo que por impuesto personal cor-

91

responde a esta Villa, de modo que desde principios del año 1868 ha dejado de pagar a estos fondos el valor de los suministros facilitados.

Este considerable déficit y la orden comunicada al Reacaudador de contribuciones para que no entregue a la Municipaldad el recargo sobre las contribuciones directas, ha concluido de agravar la situación econó-mica hasta el extremo de no poder pagar al Estanquero el valor del papel sellado y sellos de correos que tiene suministrados a la oficina municipal, al encargado de suministrar la ración al Ejército los 400 escudos que se le adeudan, a los Empleados municipales las ocho mensualidades últimas, y en fin hasta el punto de no poder cubrir atención alguna por sagrada y urgente que sea.

De aquí resulta que el Estanquero se niega a facilitar mas papel se-llado y sellos de comunicación y el encargado de facilitar las raciones se negó ayer a darlas a un Batallón del Regimiento de Infanteria del Rey que pernoctó en esta Villa porque el pequeño capital con que trabajaba en su industria de panadero se lo adeuda este municipio; y como no hay un céntimo en las cajas municipales y por consecuencia no puede comprar-se papel comun ni sellado, ni sellos de comunicación lo cual imposibilita poder despachar los asuntos o negocios públicos, y como por otra parte los acreedores de este Municipio no cesan de reclamar sus créditos y aun amenazan con llevar sus reclamaciones al tribunal ordinario aquellos que provienen de un contrato escriturario, por ello

SUPLICA a V. E. tenga la bondad de admitir la dimisión que presenta este Ayuntamiento:

Francisco Pérez Vila-Alcalde 1º; Antonio Royo-alcalde 2ºRegidors: Vicente Tortosa, Manuel Bru, Lutgardo Gassó, José Durmen,

Rafael Gassó, Eduardo Calatayud, Bautista Boluda, José Vicente Palmí, Jayme Jochs-Fochs (?), i a ruegos del Concejal D. Félix Gassó Royo que no sabe escribir signa per ell Antonio Llopis.La penúria econòmica descrita en la carta reproduïda ens situa per-

fectament en el dia a dia del funcionament administratiu del nostre ajun-tament.

En el BOPV de 18 de febrer de 1863 s’anuncia “vacante la Secretaría del Ayuntamiento de Mogente dotada con el sueldo de 6.000 rs vn, proce-dentes de los ingresos del presupuesto municipal”. En aquest mateix butlle-tí venien anunciades les secretaries vacants dels ajuntaments d’Alcantera i de Bolbaite per 1.000 rs vn i 1.500, respectivament.

LP del 28 de gener de 1874, dimecres, duia l’anunci de l’Ajuntament de Moixent on comunicava la vacant d’una plaça d’agutzil, dotada amb 1.800 rs b anuals.

92

Un dels fets més significatius econòmicament i administrativament que defineixen el s. XIX espanyol és sens dubte les successives desamortit-zacions. A l’Ajuntament de Moixent la desamortització el beneficià com ho demostra el fet que la “Junta Superior de Ventas de Bienes Nacionales con fecha 10 de marzo de 1843 comunicó al Sr Interventor de esta pro-vincia que se habia concedido al ayuntamiento de esta villa el suprimi-do convento de San Francisco con exclusión de la huerta y huertos si los hubiere”. (9) Estem parlant del convent de franciscans ubicat on està hui el complex Centre de Salut-Casa de la Cultura. Horts i hortes també existien, com ho saben els moixentins de certa edat. Doncs bé, també aquestes terres foren desamortitzades, com ho prova D. Gabriel Gassó Prieto, veí de Madrid, que el 14 d’abril de 1843 comprà a l’estat “dos tro-zos de tierra huerta y una casita en Mogente detrás del Convento, el uno de dos hanegadas y media, y el otro de dos hanegadas con una casita de cuarenta palmos de fachada y treinta y dos de profundidad en estado ru-inoso....por 60.000 reales de vellón”.

93

4.2. Economia i “Portazgo”/”Portatge-Portalatge”

4.2.1 Economia

Cabanilles atribueix que:“Se cogen en el término de Moixent 3800 cahices de trigo, 2500 de cebada, 1200

de maiz, 600 entre avena y centeno, 100 de legumbres, 2500 arrobas de frutas, 800 entre pimientos y hortalizas, 100 de miel, 1300 libras de seda, algo de cáñamo, mu-cho esparto, 150 docenas de melones y porcion de azafrán, 60 arrobas de aceyte, 50 de algarrobas, 100 de higos, 450 de vino, 60 de bellotas, 10 de lana”. (10)

Les primeres referències de números que en les nostres recerques hem trobat i que poden servir per a situar-nos són de 1838 i 1839, emeses per les Juntas de Partido on es fa constar la població, la seua “riqueza”i la “cuo-ta de contribución de equivalente y agregados”(11):

Municipi Població Riquesa Quota de la contribucióEquivalent Palla

Xàtiva 13.379 1.498.597 333.718 48.553Canals 2.123 152.953 32.607 4.740L’Alcúdia de Crespins 482 22.870 5.385 784

Montesa 962 90.106 26.092 3.796Moixent 3.509 532.830 28.256 4.111Vallada 2.003 108.504 37.541 5.459Enguera 5.720 297.255 57.883 8.424

Posteriorment, en data del 20 de juliol de 1846, trobem en el Bo-letín Oficial de Valencia del diumenge 26 de juliol de 1846 la relació de municipis, entre els quals el Senyor Intendente procedeix al repar-timent dels 4.628.000 rals ”señalados a esta Provincia para el segundo semestre del corriente año...por la contribución sobre el producto líqui-do de los muebles inmuebles, cultivo y ganaderia, verificado por esta Intendencia”. Mostrem un xicotet aplec d’aquests municipis i la quota de contribució:

94

Municipi PressupostXàtiva i Surió 211.648L’Alcúdia de Crespins 3.487Canals 17.825Montesa 15.820Vallada 22.987Moixent 29.776Enguera 39.432La Font de la Figuera 20.577Ontinyent 115.080Aielo de Malferit 22.350

Després d’una atenta lectura d’aquestes xifres comprovem amb orgull localista que Moixent en aquell moment era el segon municipi en impor-tància contributiva a la Costera després de Xàtiva. I també el segon mu-nicipi en el partit d’Enguera després de la mateixa Enguera.

La informació de què disposem, corresponent a l’any 1858, és més completa. Així pel que fa al bestiar:

1858 Boví Cavallí Mular Asiní PorquíEnguera 8 30 160 75 20Moixent 4 15 306 291 3Montesa 4 3 20 42 3Vallada 4 30 43 116 6

Nombre de caps de bestiar a l’any 1858.

Del total de bestiar mular i asiní dels quatre pobles analitzats en el quadre anterior, 529 mules i 524 ases, corresponen a Moixent el 56,6%. Aquest percentatge ens dóna una idea de la importància de l’economia, especialment l’agricultura, pel gran nombre de força animal emprat a Moixent.

Pel que fa als cultius i productes agrícoles destinats a “las subsistenci-as” de 1858 a Moixent (12):

95

A A B B C C DCultiu A¹ A² B¹ B² C¹ C²

1 877 565 7.384 4.098 65 117 480.0002 150 96 73 40 32 58 2.4003 782 504 4.800 2.664 32 58 156.0004 37 24 92 51 22 41 2.1005 200 129 4.800 2.664 32 58 156.0006 2 1 73 40 32 58 2.4007 5 3 2000* 3 6.0008 200 129 500* 62 56* 446 28.000 9 940 605 20.668* 3334 12* 74 248.016

10 2* 2000 (1) 173,92(2) 4.000

1 Blat de tardor; 2 Sègol; 3 Ordi; 4 Civada; 5 Panís; 6 Faves; 7 Creïlles; 8 Oli; 9 Vi10 Seda; * arroves; (1) preu en rals de billó per arrova; (2) preu en rals de billó per quiloA Terreny productor; B Collita obtinguda; C Preus en rals de billóA¹ Terreny productor en fanecades; A² terreny productor en hectàreesB¹ Collita obtinguda – fanecades; B² Collita obtinguda – hectòlitresC¹ Preus en rals de billó per fanecada; C² preus en rals de billó per hectòlitreD Valor total de la collita en rals de billó

Però, a més a més, a Moixent en aquell any, 1858, es produïen: 1.000 arroves de raïm per a menjar, que tenien un valor de 4.000 rals de billó; 1.000 arroves de figues, amb un preu de 12.000 rals de billó; 400 arro-ves-64 hectòlitres d’aiguardent, amb un preu de 18.000 rals.

En aquell mateix any de 1858 a Vallada els “cultivos y productos agrí-colas destinados a las subsistencias” foren:

A A B B C C DCultiu A¹ A² B¹ B² C¹ C²

1 190 122 900 500 71 119 64.4162 25 16 369 204 29 52 10.8003 54 34 1199 665 22 41 27.3004 549 354 125* 20 50* 309 6.2505 377 243 10030* 1618 8* 49 80.2406 4,7* 2000 (1) 173 (2) 8.560

1 Blat de tardor; 2 Ordi; 3 Panís; 4 Oli d’oliva; 5 Vi ; 6 SedaA,B,C,D,A¹,A²,B¹,B²,C¹,C²: Veure quadre anterior referent a Moixent.

96

Si fem una comparació entre Moixent i Vallada comprovem:–A Vallada no apareix producció de sègol, civada, faves, creïlles, ni ai-

guardent.–A Vallada la producció de panís és testimonial (el valor de la producció

a Moixent és de 156.000 rals i a Vallada de 27.300).–La producció de vi és superior a Moixent, però es dediquen 940 fane-

cades a aquest conreu, mentre que a Vallada hi dediquen sols 377 fanecades. Però, a Vallada tenen una producció de 1.618 hectòlitres, davant dels 3.334 de Moixent. Açò indica més producció en menys terreny a Vallada.

–En canvi en la producció de l’oli s’inverteixen els termes. Moixent hi dedica 200 fanecades, Vallada 549. Amb açò tenim una producció de 500 arroves a Moixent i de 125 a Vallada.

–Malgrat que la producció de seda és una recialla històrica, Vallada du-plica la producció de Moixent.

–La indústria agroalimentària solament es deixa ataüllar amb la produc-ció d’aiguardent a Moixent.

Continuem estudiant l’any 1858 i anem a centrar la nostra atenció en els transports.

Partits 1 2 3 4 5

Albaida 96 162 126 1,14 1,64

Aiora 6 61 25 0,25 2

Enguera 20 191 97 0,25 1,50

Ontinyent 36 288 117 0,17 2,13

Xàtiva 79 254 178 0,25 1

Transports per terra “a lomo”- 18581 Nombre de cavalleries majors; 2 Nombre de cavalleries menors; 3 Nombre d’homes que les condu-eixen; 4 Preu mitjà en rals de billó per cada arrova per llegua; 5 Preu mitjà en rals de billó per cada viatger en llegua (a Espanya 1 llegua –5.572 metres)

97

1 2 3 4 5 6 7 8 9A 9 7 - - 16 26 16 1,15 2B - 3 - - - 3 3 0,25 2C - 34 - 2 6 51 35 0,24 1D - 11 - - - 42 13 0,98 1,75E 20 20 - 4 40 37 35 0,30 2

Transports per terra en “carretas, carros, galeras, tartanas y demás carruajes montados sobre su eje”- 1858A Albaida; B Aiora; C Enguera; D Ontinyent; E Xàtiva1 Nombre de carretes; 2 Nombre de carros; 3 Nombre de galeres; 4 Nombre de tartanes5 Nombre de bous; 6 Nombre de mules i cavalls; 7 Homes que les condueixen; 8 Preu mitjà en rals billó de cada arrova per llegua; 9 Preu mitjà en rals de billó per cada viatger en llegua (galera: carro per a transportar persones, gran de quatre rodes, ordinàriament amb coberta o amb vela de llenç fort.)

En tant que a Moixent, pel que fa al transport, passem a ressenyar les dades de que disposem referents a l’any 1858:

Ajuntament 1 2 3 4 5Enguera - 30 6 0,24 ctsMoixent 21 60 10 0,24 cts 1Montesa - - - - -Vallada - 82 71 0,24 cts 2

Transports per terra “a lomo”-18581 Nombre de cavalleries majors; 2 Nombre de cavalleries menors; 3 Homes que les condueixen; 4 Preu mitjà en rals billó de cada arrova per llegua; 5 Preu mitjà en rals billó per cada viatger en llegua

1 2 3 4 5 6 7 8 9A - 6 - 2 - 26 8 18 cts 1B - 25 - - - 25 25 24 cts 1C - - - - - - - - -D - - - - - - - - -

Transports per terra “en carretas, carros, galeras, tartanas y demás carruajes montados sobre su eje”-1858A Enguera; B Moixent; C Montesa; D Vallada1 Nombre de carretes; 2 Nombre de carros; 3 Nombre de galeres; 4 Nombre de tartanes; 5 Nombre de

98

bous; 6 Nombre de mules i de cavalls; 7 Homes que les condueixen; 8 Preu mitjà en rals billó de cada arrova per llegua; 9 Preu mitjà en rals billó per cada viatger en llegua.

Per continuar esbrinant el nostre passat hem tingut accés a un “Inter-rogatorio sobre la riqueza pecuaria” signat pel primer tinent de l’Ajunta-ment de Moixent, Rafael Gassó, el 4 d’octubre de 1859, i que reproduïm íntergrament a continuació pel seu interés històric: (13)

PREGUNTAS RESPUESTAS1ª ¿Cuántas cabezas de ganado vacu-no hay en este pueblo? seis cabezas

2ª ¿A cómo se vende un buey, precio alto con bajo? a 700 rals

3ª ¿A cómo se vende una vaca, precio alto conbajo? a 600 rals

4ª ¿Cuántas cabezas de ganado caba-llar hay en este pueblo? treinta

5ª ¿ A cómo se vende un caballo, pre-cio alto con bajo? a 800 rals

6ª ¿A cómo se vende una yegua, pre-cio alto con bajo? a 800 rals

7ª ¿Cuántas cabezas de ganado mular hay en este pueblo? 500

8ª ¿A cómo se vende una mula o macho, precio alto con bajo? a 1.200 rals

9ª ¿Cuántas cabezas de ganado asnal hay en este pueblo? 200

10ª ¿A cómo se vende cada asno, pre-cio alto con bajo? a 300 rals

11ª ¿Cuántas cabezas de ganado la-nar estante hay en este pueblo? 2.500

12ª ¿Cuántas cabezas de ganado tras-humante? –

13ª ¿A cómo se vende un carnero, precio alto con bajo? a 50 rals

14ª ¿A cómo se vende una oveja, pre-cio alto con bajo? a 35 rals

99

15ª ¿Cuántas cabezas de ganado ca-brío hay en este pueblo? 1500

16ª ¿A cómo se vende cada macho cabrío, precio alto con bajo? a 80 rals

17ª ¿A cómo se vende cada cabra, precio alto con bajo? a 50 rals

18ª ¿ Cuántas cabezas de ganado de cerda hay en este pueblo? –

19ª ¿A cómo se vende cada cerdo, precio alto con bajo? –

Les respostes corresponents a les 19 preguntes anteriors, però contes-tades pels ajuntaments de Montesa i Vallada, són les següents:“–Montesa: 1ª, ninguna; 2ª a ningún precio; 3ª a ningún precio; 4ª 4; 5ª

600 rals; 6ª no hay ninguna; 7ª 42; 8ª 1000 rals; 9ª 86; 10ª 250 rals; 11ª 1700; 12ª 20.000; 13ª 80 rals; 14ª 30 rals; 15ª 50; 16ª 80 rals; 17ª 30 rals; 18ª 20; 19ª 60 rals.

–Vallada: 1ª ninguna; 2ª a ningún precio; 3ª a ningun precio; 4ª 28 (y se dedican a la labranza); 5ª no se vende ninguno (després sembla que fou corregida la resposta) 900 rals; 6ª a ningún precio; 7ª 45 (y se de-dican a la labranza); 8ª no se vende ninguno (també ací sembla ser corregida la resposta) 1200 rals; 9ª 120 (y se dedican a la labranza); 10ª no se vende ninguno (després rectifiquen) 240 rals; 11ª 300; 12ª – ; 13ª 45 rals; 14ª – ; 15ª 70; 16ª 60 rals; 17ª – ; 18ª – ; 19ª – .”De la lectura d’aquest Interrogatorio sobre la riqueza pecuaria de

Moixent, Montesa i Vallada, podem traure unes conclusions a correcuita:–Presència de ramat boví a Moixent quasi testimonial (6), però ab-

sència total a Montesa i Vallada.–On més cars estan els cavalls és a Vallada (900 rals).–Moltes mules a Moixent (500), per davant de Montesa (42) i Vallada

(45). Més conreus, més fanecades dedicades a l’agricultura, més gent de-dicada al camp, més masos. De tot un poquet.

–Major nombre d’ases a Moixent (200) enfront de Montesa (86) i Va-llada (120). A major demanda major preu dels ases a Moixent (300 rals) que a Montesa (250 rals) i Vallada (240 rals).

–Nombrosíssima quantitat de cabres a Moixent (1500) en comparan-ça amb Montesa (50) i Vallada (70).

100

–Montesa, amb 20.000 caps de ramat trashumant, ens deixa perplexs i sense una resposta convincent.

Ajuntament Cera Seda Oli d’oliva Vi AiguardentAielo de M. – – 303,84 12.200 –Canals – 64,25 19,93 300 –Enguera 29 1,44 189,90 18.130 366L’Alcúdia – 25,05 – 100 68La Font – – 1424,25 14.000 1.567Moixent – 5,86 47,47 26.670 667Montesa – 1,28 – 20.000 –Ontinyent – – 854,55 82.147 9.367Vallada – – 9,49 9.600 –Xàtiva 58 96,00 213,63 3.500 667

Conreus i productes agrícoles destinats a la indústria i a la subsistència. Producció – 1859 (14).

Ajuntament 1 2 3 4 5Aielo de Malferit 3.054 – 73 7 3.354

Canals 2.145 – 11 – 4.041

Enguera 5.132 106 2.017 91 1.173

L’Alcúdia 719 – – – 1.008

La Font 814 – 697 73 107

Moixent 7.333 73 4.767 92 4.767

Montesa 293 – 440 – 37

Ontinyent 16.647 – 4.514 149 13.667

Vallada 458 – 193 – 138

Xàtiva 7.333 – 2.200 – 36.667

Conreus i productes agrícoles destinats a “las subsistencias”. Producció – 1859 (14)1 Blat “fanegas”; 2 sègol “fanegas”; 3 ordi “fanegas”; 4 civada “fanegas”; 5 panís

101

A més a més dels conreus ressenyats en l’últim quadre volem deixar constància que a Xàtiva es destinaven 14.483 “fanegas” a l’arròs.

Però eren cars els productes de primera necessitat?. Quant costava un litre d’oli? i de vi? i la carn? Els quadres següents tracten de respondre a aquestes qüestions:

Cap partit 1 2 3 4 5 6

Aiora 21 10,50 16,50 13,90 1,50 0,75

Alberic 25 12 – 12 1 0,35

Alzira 20 12 – 10 1,30 0,35

Enguera 21 14 14 14 1,25 0,70

Ontinyent 21 9 – 12 0,36 0,60

Xàtiva 18,25 10,90 9 9,50 0,50 0,35

Preu mitjà dels articles de consum en març de 1889 (15)1 Blat/hectòlitre/pessetes-cèntims; 2 Ordi/hectòlitre/pessetes-cèntims3 Sègol/hectòlitre/pessetes-cèntims; 4 Panís/hectòlitre/pessetes-cèntims;5 Cigrons/ kg/pessetes-cèntims; 6 Arròs/kg/pessetes-cèntim

Cap partit 1 2 3 4 5 6

Aiora 0,80 0,20 0,56 1,25 – 1,50

Alberic 1 0,35 1,50 1,50 – 1,25

Alzira 0,90 0,15 0,47 1,65 1,65 2,25

Enguera 1,15 0,12 1,20 1,20 – 1,75

Ontinyent 0,86 0,08 0,75 1,25 – 1,30

Xàtiva 1 0,14 0,44 1,70 1,60 1,80

Preu mitjà dels articles de consum en març de 1889 (15)1 Oli/litre/pessetes-cèntims; 2 Vi/litre/pessetes-cèntims; 3 Aiguardent/litre/pessetes-cèntims;4 Carn de moltó/kg/pessetes-cèntims; 5 Carn de vaca/kg/pessetes-cèntims; 6 Cansalada

Blat: el més barat a Alzira, el més car a Alberic.Ordi: el més barat a Ontinyent, el més car a Enguera.Sègol: el més barat a Xàtiva, el més car a Aiora.

102

Panís: el més barat a Xàtiva, el més car a Enguera.Cigrons: els més barats a Ontinyent, els més cars a Aiora.Arròs: el més barat a Alberic, Alzira i Xàtiva, el més car a Aiora.Oli: el més barat a Aiora, el més car a Alzira.Vi el més barat a Enguera, el més car a Alberic.Aiguardent: el més barat a Xàtiva, el més car a Alberic.Carn de moltó: la més barata a Enguera, la més cara a Xàtiva.Carn de vaca: la més barata a Xàtiva, la més cara a Alzira (només te-

nim aquestes dos referències).Cansalada: la més barata a Alberic, la més cara a Alzira.De les 12 variables analitzades Xàtiva apareix com la més barata, per

contra les més cares són Alzira, Alberic i Aiora; Ontinyent està ben clas-sificada, tot presentant dos productes entre els més barats i en canvi no té cap producte situat com el més car.

4.2.2. Del “Portazgo”/”Portatge –Potalatge”

4.2.2.1 Generalitats

Anem a tractar un tema prou inèdit en la bibliografia per nosaltres con-sultada i creiem que quasi desconegut per a la majoria dels moixentins. Aquests, sobretot si són d’una certa edat, és possible que hagen escoltat la paraula “puntasgo” o “pontasgo”. Fa referència a l’edifici que representava i on s’ubicava el cobrament d’aquest impost a Moixent, i més concretament amb aquesta denominació es designava un paratge. L’edifici estava situat junt a l’actual rotonda. que dóna accés al polígon industrial Jaume I i on comença l’avinguda de les Hermanas de la Caridad. Malauradament, com en tantes altres ocasions, no hem pogut aconseguir una fotografia que servís per a testimoni històric del nostre poble. Puntasgo o pontasgo són castellanismes valencianitzats de la paraula Portazgo. L’única referència bibliogràfica que he trobat de pontasgo es troba en el Memorial d’un po-bret a les Corts Constituents publicat en full solt a València en 1869 (16). Reproduïm a continuació les estrofes en què es fa referència concreta al tema que tractem:

103

Miren, puix, altre fangarEn barcatges i pontasgos;també són uns mayorasgosque tenen prou que tocar.

Tant en pobles com ciutats,tindre sellos a la venta;en lo pontasgo es presentai s’eviten molts albats.

Què vol dir “portazgo”? Si recorrem al Diccionario de la lengua es-pañola de la RAE, ens diu que es tracta de: “derechos que se pagan por pasar por un sitio determinado de un camino”.

Quin origen tindrien els “portazgos”? Sens dubte el seu principi cal situar-lo en l’Edat Mitjana, amb la trashumància dels ramats obligats a fer desplaçaments estacionals en busca d’aliment on calgués. Així, al Regne de Castella el 1273 Alfons X el Savi crea el Honrado Conce-jo de la Mesta amb la finalitat d’institucionalitzar un marc legal per a tots els ramaders que practicaven la trashumància. Això fou l’origen d’una xarxa de camins al llarg i ample dels regnes per on podien els

Panoràmica parcial de Moixent amb el magnífic “Pont de tres ulls”.

104

ramats desplaçar-se d’un lloc a un altre. En conseqüència es concedei-xen uns privilegis reconeguts per la corona i s’origina una legislació que permet el reconeixement d’uns drets, però també d’unes taxes que s’han de pagar. L’organització feudal dels territoris permet els senyors feudals i els consell locals rebre unes taxes per portazgos, pontazgos i barcajes, entre altres. De “añejos y de naturaleza feudal” els qualifi-quen Piqueras i Sebastià, i els defineixen com a “puntos fiscales a lo largo de ciertas carreteras, puentes y rios que gravan el paso de bienes, productos, personas y animales”(17). En 1866 representen el 0,8 % dels ingressos ordinaris de l’Estat. En 1848 la província de València te-nia portazgos en les carreteres al pas per Moixent, Tavernes Blanques, Mislata, Bunyol i Catarroja. Moixent i Bunyol estaven arrendats, i en la resta “se recaudaba por administración con gran ventaja para el Es-tado”. (17)

Pensem que no serien pas institucions de gran estima per part dels ciutadans. Així el febrer de 1866 el govern de la Unión Liberal estudia i debat la supressió dels portazgos i pontazgos, sense que arribara la seua eliminació. Serà amb el triomf de la Revolució de 1868 que desapareixerà aquesta institució. Tanmateix tornen a introduir-los en el sistema fiscal espanyol en la Restauració, concretament per la llei de l’11 de juliol de 1877, amb una nova unitat itinerària el “miriámetro o sea 10 kilómetros y como unidad monetaria la peseta”, fins a la seua definitiva supressió el 17 de gener de 1880. (18)

Si llegim la Memoria sobre el Estado de las Obras Públicas en España en 1856 en l’apartat corresponent als portazgos ens assabentem que el producte recaudat per aquests era considerat una renda de l’Estat, i que l’import total i el d’alguns arbitres especials constituïen els únics fons disponibles, no sols per a la conservació i reparació de les carreteres ja existents, sinó per a la construcció de les obres en execució. Resultava completament insuficient per a atendre aquestes necessitats la recaptació dels portazgos (3.000.000 milions de rals), segons l’informe presentat el 28 d’abril de 1803 per l’Inspector general de Camins, D. Agustín de Be-tancourt. En aquell moment s’havia d’atendre a la conservació i reparació de 388 llegües de carretera General concloses i estaven en execució 257 llegües més.

Quina finalitat perseguien els portazgos? Pel que portem dit la podem deduir. Tanmateix anem a seguir la Memoria abans esmentada i allí ens

105

parla de dos fins. Primer “recaudar fondos con que se pudiera realizar la conservación ordinaria y permanente de las carreteras, bajo el principio de que contribuyeran a ello directamente los mismos que las usaran y disfru-taran su comodidad, y obtener sobrantes aplicables a las obras de repara-ción y aun a otras nuevas, puesto que apenas se contaban con mas recur-sos”. I el segon objectiu era, “inclinar el tráfico por medios indirectos y sin necesidad de prescripciones terminantes o prohibitivas, al uso de los vehí-culos que menos deterioran carreteras, y a desistir del empleo de otros que están reconocidos como altamente perjudiciales”. S’argumentava a favor de la seua existència perquè no “siendo dable que el tráfico quede abandona-do a sí mismo, sin freno alguno que contenga los inconsiderados cálculos del interés particular y la demasiado rápida destrucción de los caminos, parece fuera de duda que el sistema de exigir ciertos derechos en relación con el uso que haga o el desgaste que ocasione cada medio de transporte, es mucho mas liberal, mas desembarazado, y menos vejatorio para el tráfico, que el prescribir reglas que sujeten los vehículos a determinadas formas y demensiones, y fijen límites a las cargas según los diferentes casos,...”.

Es pagava pel pas pels portazgos un aranzel. Sembla que fins al començament del s. XIX no hi havia una regla fixa per a la formació d’aquests aranzels. Fou en 1804 quan es constitueixen els aranzels, d’acord amb una tarifa que corresponia a una llegua com a unitat tarifà-ria. Posteriorment els aranzels foren modificats segons la RO del 29 de gener de 1831, tot adequant els preus als “carruajes desconocidos o muy poco usados en nuestros caminos al establecerse el anterior”. Aquest ti-pus nou de tarifa fou anomenada com a unidad leguaria, i fou calculada “teniendo en cuenta el mayor o menor deterioro que debian causar en el firme de los caminos los diferentes vehículos”. És de suposar que aquests aranzels serien periòdicament revisats segons les necessitats polítiques i econòmiques. Així, arran de la reintroducció del portazgo, segons llei de l’11 de juliol de 1877, s’actualitzaren els aranzels segons RO del 9 de maig de 1878 i que per als portazgos de la província de València és la que segueix (19):

106

Nombre de los portazgos EmplazamientoKilómetros

ArancelMiriámetro

Carretera de primer orden de Madrid a Castellón

Cabriel 239 2Caudete 263 2Requena 284 2,5Bunyol 313 2,5Poyo 334 2Mislata 349 1

Carretera de segundo orden de Ademuz a Valencia

La Esperanza 1 1La Puebla 20 1,5

Carretera de segundo orden de Teruel a Sagunto

Gilet 116 1,5Carretera de segundo orden de

Silla a AlicanteSollana 12 2,5Favareta 34 2,5Bellreguart 58 2,5

Carretera de segundo orden de Játiva a Alicante

Játiva 8 1,5Palomar 24 2

Carretera de tercer orden deAlberique a Sueca

Benimuslem 4 1Carretera de tercer orden de la

de Casas de Campillo a Valencia y Villena

La Olleria 4 1

107

Històricament hem fixat el concepte i el perquè de l’existència dels por-tazgos. Però com es cobraven aquests impostos? Seguint la Memoria sobre el estado de las Obras Públicas en España de 1856 veiem que el sistema podia ser per administració o per arrendament. En un principi els porta-zgos depenien de la Dirección de Correos y Caminos, que estaven unides. Aleshores, com aquest impost fou considerat una renda de l’Estat, era na-tural que restaren confiats exclusivament als administradors de Correus. Aquests eren els encarregats d’examinar els comptes que li eren presentats però sense exercir cap tipus de vigilància immediata sobre aquesta institu-ció. Posteriorment, en separar-se Correus i Camins, com ocorre sovint en l’administració pública, es continuà fent el control exactament igual que abans. Aleshores Camins mantingué el sistema de cobrament igual, tot en-tenent-se amb els administradors de Correus que ja exercien aquesta fun-ció. Però la Memoria parla de “...los Administradores de Correos, cada vez mas extraños a esta clase de servicio, y cada vez menos interesados en él; re-sultando en la realidad que la administración de los portazgos quedó exclusi-vamente entregada al arbitrio de los empleados en ellos, sin más obligación ni responsabilidad que rendir sus cuentas a los expresados Administradores, y sin tener estos para examinarlas otros datos que los que aquellos les presenta-ban. De este modo el desorden debia llegar a su colmo, o por lo menos habia fundamento para creerlo así, y se trató de contenerlo, prescribiendo, como re-medio pronto y más eficaz el sistema de arriendos exclusivamente”. Tanma-teix, després ens parla de la forta especulació, avantatges, fins i tot d’abusos per part dels arrendataris en determinats casos. Acabant per admetre que “el sistema de administración es una necesidad inevitable mientras existan portazgos, pero solo en muy pocos casos preferible a los arriendos; que sin embargo estos, para ser útiles, no deben celebrarse sino bajo condiciones fa-vorables a la seguridad de los fondos públicos, sin perjudicar los intereses del tráfico ni de los contratistas; y en suma, que la oportuna combinación de los dos sistemas es mucho más conveniente que la adopción exclusiva de ninguno de ellos”. Acaba la Memoria en aquest apartat dels portazgos al-ludint als inconvenients del sistema i al desig de molts que siga substituït per una altre sistema que manque d’aquestos. Per exemple, imposar una contribució sobre els vehicles destinats al tragí-carreteig i als animals que l’efectuen. Els raonaments que ho fan desestimar són que en un país amb un bon sistema de carreteres generals, provincials i municipals, seria tal vegada just, ja que distribuiria proporcionalment, entre aquestes tres clas-

108

ses de carreteres, les obligacions del seu manteniment i conservació però, que seria injusta aquesta contribució a Espanya, per estar mancada d’una bona xarxa de comunicacions terrestres i recauria tant sobre els que utilit-zen les carreteres com sobre els que no ho fan. A més a més, l’autor anònim recorda que s’oblida la doble funció dels portazgos: cobrar a aquell que pro-porcionalment fa més ús recarregant sobre els vehicles que més “desgasten les carreteres” i, per un altre costat, el portazgo exerceix indirectament la funció de polícia del acarreo, polícia del acarreo, que s’hauria de crear en el cas de fer desparéixer els portazgos.

Vejam un estudi comparatiu dels “portazgos arrendados o en adminis-tración por cuenta del Estado en los años de 1845 a 1854 de la carretera de Madrid a Barcelona por Albacete, Valencia y Tarragona”(20):

Anys 1 2 3 4 5 6 7 81845 16 15 1.004,892 1 143,773 1.148,665 9,117 1,6361846 16 15 1.151,907 1 161,745 1.313,652 10,427 1,8711847 16 13 1.105,740 3 295,730 1.401,470 11,123 1,9961848 16 10 1,000,989 6 404,805 1.405,794 11,157 2,0021849 16 8 744,822 8 751,035 1.495,857 11,870 2,1301850 16 7 751,380 9 685,997 1.437,377 11,408 2,0471851 16 6 565,874 10 718,563 1,284,437 10,193 1,8291852 16 3 197,413 13 1.143,489 1.340,902 10,644 1,9101853 16 4 235,371 12 1.163,466 1.398,837 11,101 1,9921854 16 3 136,557 13 854,289 990,846 7,863 1,411

1 Nombre de portazgos que hi ha en tota la línia; 2 Nombre de portazgos que estan arrendats; 3 Producte líquid d’aquests arrendaments en rals de billó; 4 Nombre de portazgos que estàn en adminis-tració; 5 Producte líquid dels portazgos en administració en rals de billó; 6 Producte total líquid dels portazgos de la línia en rals de billó; 7 Producte mitjà per llegua en rals de billó; 8 Producte mitjà per quilòmetre en rals de billó.

La carretera analitzada en el quadre anterior tenia una llargària de 126 llegües o el que és el mateix, 702,198 km. De la lectura del quadre an-terior deduïm que: es produeix una reducció del nombre de portazgos en arrendament a partir de 1849 i que arriba a ser dràstica a partir de 1852 (en arrendament eren el 93,75% de tota la línia en 1845, arribant sols al 18,75% en 1854).

109

I quin era el sistema per adjudicar els arrendaments? Existien una sèrie de condicions generals a les quals tot aquell que concursava a l’ad-judicació dels arrendaments havia de sotmetre’s. Així tenim els plecs de condicions que s’estableixen per RO del 20 de gener de 1854 o bé del 15 d’octubre de 1859. No anem a fer menció a totes elles, però sí a unes quantes que considerem importants: “el arriendo será por el térmi-no que se fije en el respectivo anuncio...”; “los sueldos y jornales de los empleados en la cobranza y servicio del establecimiento serán todos de cuenta del arrendatario”; “Al tomar posesión se entregará de sus barreras y demas efectos de su servicio por un inventario....se hará cargo también de todos los muebles y enseres que hubiere, propios del ramo por inven-tario... donde hubiese edificio propio del ramo, se entregará al arrenda-tario, bajo iguales formalidades...”; “El arrendatario entregará el importe de este arrendamiento en la oficina que se le designe al comunicarle la adjudicación...”; “Verificará los pagos en mesadas iguales y a los cuatro días, cuando más, de haberse vencido, y no haciéndolo así y en la forma prevenida en la condición que precede, será apremiado ejecutivamente como deudor a la Hacienda pública por lo que debiere, y condenado, por el mero hecho de demorar el pago....”; “No cobrará bajo título ni pretexto alguno más derechos que los señalados en el arancel que sirve de tipo para el arriendo..”; “No podrá cederse ni subarrendarse en todo ni en parte este arrendamiento a persona alguna bajo ningun pretesto sin conocimiento de la dirección en el acto del remate o dentro de las veinticuatro horas si-guientes al mismo...”. La Dirección General de Obras Públicas feia públic el plec de condicions de cada portazgo en el Ministeri de Foment i en les Diputacions provincials. També assenyalava la quantitat de diners que calia dipositar prèviament com a garantia per a poder concursar. Posteriorment també la mateixa institució s’encarregava de comunicar quan es faria la pública subhasta al Ministeri de Foment i en la capital de província corresponent, davant del seu Governador mateixa.

4.2.2.2 “Portatge” – “Portazgo” de Moixent (PM)

El document més antic al qual hem tingut accés que fa referència al portazgo de Moixent és del 23 d’octubre de 1834: “Noticia de los Portazgos existentes en la Demarcación de esta Provincia con expresión de los que se administran por cuenta de la Renta, los arrendados y sus respectivos productos”(21):

110

Portazgos en Administración

Catarroja en la carrera de Madrid, produce líquidos mensualmente de “Nueve a Diez mil reales vellón”.

Barcas del Júcar en la misma, produce líquidos mensualmente unos “Dos mil reales vellón”.

Mogente en la misma, produce líquidos mensualmente “Ocho mil reales vellón”.

Almenara en la carretera de Cataluña, produce mensualmente unos “Tres mil reales vellón”.

La Magdalena, en la misma, produce mensualmente unos “Mil y quini-entos reales vellón”.

Portazgos en Arriendo

Tabernes en la Carrera de Cataluña está arrendado por “Ciento doce mil reales vellón al año, y paga mensualmente “Nueve mil trescientos treinta y tres.

Benicasim en la misma Carrera está arrendado por “Diez y Ocho mil re-ales vellón al año”, y paga mensualmente “Mil y quinientos”.

La Ràpita en la misma Carrera está arrendado por “Trece mil veinte y dos reales vellón” al año y paga mensualmente “Mil ochenta y cinco”.

El 9 de setembre de 1859 el primer tinent d’alcalde de Moixent, Rafael Gassó, informava del “número de portazgos, pontazgos y barcages que existen en este término”. El PM estava situat en la carretera Camino Real de Madrid a Valencia, el nom del punt del seu emplaçament era La Cruz Nueva, origen del establecimiento, desde la construcción del camino, sis-tema de recaudación: por arriendo. Veiem per tant que ja en 1859 el PM havia passat a ser d’arrendament quan en 1834 era d’administració. Tan-mateix creiem que el caràcter d’administració del PM durà molt poc, ja que el 19 de juny de 1837 “El Administrador de Correos traslada a este Gobierno Político un oficio de la Dirección de Caminos por el que se le previene haberse dispuesto sacar a pública subasta el arrendamiento por tres años del Portazgo de Mogente en cantidad menor admisible de 120 mil en cada uno, bajo el pliego de condiciones y arancel que al efecto se le incluye, advirtiéndole que esta subasta se celebre ante el Jefe Político por lo cual se pondrá de acuerdo sobra el dia y dar la orden.....”. Li recorda que

111

la subhasta s’ha d’anunciar en els periòdics de València i Castelló. El Jefe Político contesta que “se señala para la celebración del 1er remate el dia 19 de julio próximo a las 10 en mi despacho sito en el edificio de la casa-pro-fesa de la extinguida compañía de Jesús”. Desconeixem el que ocorregué posteriorment, però el mateix dia 19 de juliol se li comunica a D. Antonio Bonet Escribano de Caminos que la subhasta pública del PM ha esta pu-blicada en els Boletines Oficiales de Alicante, Castellón y de esta Provincia (es refereix, naturalment, a València) y la certificación de haberse fijado el arriendo en la villa de Ayora”.

La quantitat estipulada en les subhastes d’arrendament del PM és varia-ble d’una a l’altra, cosa lògica, però el que no és masa raonable és una variació tan gran: subhasta de 1848/ 226.000 rals billó/any; 1859/ 172.000 rals billó/any/ dipòsit de garantia per a poder participar en la subhasta de 45.150 rals billó; 1861/101.300 rals billó/any/ dipòsit de garantia 101.300 rals billó.

La Casa-Administración del PM, segons la declaració signada per l’arren-datari entrant, D. Juan Martínez y López, l’1 de juny de 1880, constava de:

“Planta baja con puerta de entrada con cerradura, una puerta de entra-da al pasillo de la cocina con cerradura, puerta a la oficina con cerradura, en la oficina una puerta de cuarto, una ventana de dos hojas con reja y mar-co para los cristales, otro cuarto con puerta y ventana con reja y cerradura, otro cuarto con puerta con ventana y reja, una puerta de cocina cerrada con cerrojo, ventana de dos hojas y rejita de hierro; en la entrada o pasillo existe una puerta de corral de dos ventallas con sus cerrojos, en el corral existe un excusado con puerta cerrado con pasador de madera. Las puertas y ventanas todas en buen estado de uso, los marcos sin cristales. Bajo de la escalera del piso principal existe una carbonera con la puerta cerrada.

En la habitación principal existe una puerta con .....a la cocina, una ven-tana compuesta de dos hojas, unas puertas de sala con cerradura. En la sala principal existen dos ventanas de hojas con rejas y cerraduras de pasador y marcos para los cristales. En la alcoba una ventanita con rejita y una puerta de cuarto con cerradura, en el cuarto una ventana con reja.

En la 2ª sala existe una puerta de entrada con cerradura, ventana de dos hojas con marco para cristales y una puerta de dos hojas.

En la 3ª sala existen dos puertas con cerraduras una de entrada de la 2ª sala, y otra por la cocina conduce a la sala de dos hojas, con marcos para los cristales, en una ventana de dos hojas con cerradura y marco para los cristales y una ventanita en la misma alcova sin marco.

112

En el 2º piso existe una puerta de escalera con cerradura correspondien-te, puerta de entrada a la habitación, dos ventanas de dos hojas con pasador y reja, dos ventanas en el desvan sin pasadores; todo en buen estado de uso, exceptuando la que ni tiene goznes ni cristales”.Malgrat ser aquesta descripció molt detallada, resulta confusa i poc

aclaridora. Preferim la que hem trobat en l’Acta de entrega de los efectos pertenecientes al PM de l’1 de gener de 1877:

“...edificio que se considera necesario para la recaudación y habitacio-nes para los empleados que consta en la planta baja de patio de entrada, dos cuartos dormitorios, cocina, oficina para el cobro, deslunado y cuadra cubierta; en el piso principal consta de tres habitaciones, dispensa, recibidor y cocina, asimismo hay un segundo piso a propósito para conservar efectos, siendo de observar que todos los departamentos indicados tienen sus corres-pondientes puertas y ventanas del pìso bajo con sus rejas y cristales, con todas las cerraduras de seguridad...”

I quins eren els “efectos y enseres existentes en el PM”que havia d’entre-gar l’arrendatari que eixia a l’entrant? Segons D. Antonio Soto y Campos, entrega el següent inventari a D. Juan Martínez y López el 31 de maig de 1880:

PrecioNº Efectos Pesetas Céntimos1 Mesa escritorio de nogal 301 Armario de pino imitando a nogal 501 Arca de pino con dos llaves para los caudales 101 Cajón en la ventana del cobro 31 Un sillón de nogal y gutapercha 156 Sillas de victoria (imitadas) 156 Ídem blancas 61 Torno con su herraje para la cadena 41 Una cadena del torno y otra de reserva 751 Tablero para el arancel 00 501 Farol grande sin cristales 21 Ídem pequeño sin cristal 00 50

113

2 Candiles 11 Alcuza grande para el petróleo 11 Quinqué de porcelana 31 Escobillón para limpiar tubos 00 251 Tintero de porcelana 1 501 Salvadera de porcelana 11 Cartera escritorio 1 501 Regle 00 751 Sello con su caja para el portazgo 15

1 Marco latón para la incisión de las ruedas de carros 1

6 Cántaros para el agua 1 501 Botija para el agua 00 255 Tubos de cristal de reserva para el farol grande 2 501 Ejemplar de la Instrucción de Portazgos 00 501 Cuadernillo 00 50

El 13 de gener de 1841 se li pregunta a l’“Administrador de Corre-os de esta Capital cuantos portazgos hay desde esta Capital a Almansa, que cantidad produce cada uno de ellos anualmente; si estan arrendados o en administración, y en uno y otro caso cual es su rendimiento en un quinquenio...”La contestació és que en aquest trajecte només estan els “portazgos de Catarroja, Barcas del Júcar y Mogente y servidos todos por Administración” (tornem a l’Administració, sembla que és una vaivé entre administració i arrendament). En el següent quadre presentem el resum del quinquenni (21):

Any Catarroja Barcas del Júcar Moixent Total

1836 114.769,08 30.544 115.346,28 260.660,021837 103.658,06 22.198,18 98.717,04 224.573,281838 118.035,18 18.378,04 81.167,22 217.580,101839 122.236,08 26.621,12 127.978,10 276.835,301840 119.020,12 38.084,02 119.192,12 276.296,26

114

Anem a reproduir l’Arancel de los derechos que S.M. manda se cobren por ahora en el PM signat pel Director general d’Obres Públiques el 5 de març de 1859 (22):

De cargado De vacíoCoches Reales Mrs Reales Mrs

Por cada uno indistintamente 8 16 6 16Carros y galeras*

Los de caballerías apareadas 3 - 2 -Los de 4 o más caballerías tam-bién apareadas 5 - 3 -

Los mismos con las caballerías en cuerda o reata* 8 - 4 -

Calesas* y calesinesPor cada uno indistintamente 4 - 2 -

Carruajes con bueyesLos de ruedas calzadas de fierro 3 - 2 -Los de ruedas de Palermo con bueyes o mulas 1 16 1 -

Los carros de 2 ruedas chicas con llanta estrecha de fierro, cuyas ruedas solo se mueven por las vueltas que da el eje

6 - 3 -

CaballeríasCada caballería mayor, sea cer-ril o domada - 12 - 8

Cada caballería menor, sea cerril o domada - 6 - 4

Cada cabaña de vacío o cargada 3 26 - -Cada res vacuna suelta, sea cerril o domada - 8 - -

Cada res de cerda - 8 - -Cada cabeza de ganado lanar de las trashumantes oestantes, excepto las de la Villa

- 1 - -

115

NOTAS1ª Todo Carruaje o Caballería que pase por este Portazgo pagará los dere-

chos que marca su Arancel, sea cual fuere la distancia que hubiere an-dado o tuviere que andar sin pasar otro.

2ª A todos los que, después de haber disfrutado la parte de camino que les ha acomodado, se extravíen maliciosamente de él con Carruajes o Ca-ballerías por no pagar los derechos que están señalados, se les exigirán derechos dobles con arreglo al Arancel en el sitio donde se les alcance.

3ª Los Empleados en la exacción del Portazgo franquearán la barrera a cual-quier hora del dia o de la noche en que se presenten los Pasajeros, exi-giéndoles los respectivos derechos con arreglo al Arancel, previniéndo-se que deberán cobrarlos junto a la barrera, sin obligar al Transeunte a que vaya a la Casa-Administración a hacer el pago.

4ª. Se considerarán como carruajes de caballerías pareadas todos los que lleven dos o mas caballerías de frente y no más de una sin pareja.

5ª En las recuas que pasen de vacío no se cobrará por de cargado de caba-llería en que vaya montado el arriero, no llevando silla o alguna otra carga.

6ª Para gozar la rebaja concedida a los carruajes tirados por yeguas o caballos, no debará haber ningun macho ni mula en el tiro, ni reatada a la zaga.

7ª Los vecinos de los Pueblos en cuyas trescientas veinte y cinco varas linea-les de entrada o salida se halle el Portazgo, pagarán solo la mitad de los derechos señalados en este Arancel.

8ª Todo Carruaje de cualquier clase, sea de tráfico o de viajar, que no lleve en sus ruedas llantas de cuatro pulgadas de ancho y clavos que no so-bresalgan poco ni mucho de su superfície, pagará el recargo de derechos que según las circunstancias de cada caso correspondan con arreglo a la Instrucción aprobada por Real orden de 22 de febrero de 1849.

9ª Están exentos del pago de derechos los vecinos del Pueblo en que está situado el Portazgo y los de los limítrofes, en los casos y circunstancias que marcan el decreto de las Cortes de 29 de Junio de 1821, restablecido por Real orden de 26 de Febrero de 1836, y la ley de 9 de Julio de 1842.

10ª Los Empleados en la exacción de los derechos serán muy puntuales en no detener a los Pasajeros y demás personas que transiten; y si algunas se excusaren al pago o intentasen impedirlo, se limitarán a tomar sus nombres, señas y atestados, siendo personas conocidas por sus empleos y las dejarán pasar sin cobrarles los derechos, dando cuenta luego, por conducto de sus Jefes inmediatos, a la Direccion General, para hacién-dolo presente a S.M., se corrija de Real orden al que se exceda, sea del grado que fuere; y no siendo personas conocidas por sus empleos, les tomaran prenda muerta y las dejarán pasar; en inteligencia de que asi

116

lo deberán cumplir, tanto los Arrendatarios como los Administradores, bajo la pena de ser castigados estos con la de separarlos de sus empleos, y aquellos con la multa de veinte ducados por la primera vez y lo demás a que haya lugar, según las circunstancias del exceso.

11ª Para la conservación de los trozos de caminos construidos y los demás que faltan y se están ejecutando, es necesario un fondo considerable; y siendo justo que estos gastos los costeen los mismos que disfrutan su co-modidad, ha resuelto S.M. que en el Arancel de los derechos que deben exigirse en este Portazgo, como en todos los demás del Reino, se entien-dan comprendidas todas las personas de cualquier estado o condición que sean, como también la Pólvora, Azufre, Náipes, Sal, Plomo y otros efectos pertenecientes a la Hacienda pública; el Trigo, Aceite, Vino, Sosa, Barrilla, Carbon, Loza, Cueros, Sedas y demás géneros lucrativos, aunque por Reales órdenes, exenciones y privilegios están libres de otros pasos.

12ª Si la mitad de derechos que debe pagar el vacío fuese un número de ma-ravedís* impar, y por consiguiente incobrable, se exigirá un maravedí más respectivamente.

13ª Darán recibo a cualquiera que lo pida de las cantidades que le exijan, con expresión de las causas en que se funden para su exacción.

EXENTOSLos Carros y Caballerías en que se conduzca carbón de piedra o cook a

la Capital del Reino.Las Sillas-Correos establecidas o que se establezcan por cuenta del Es-

tado en las diferentes carreras de la Península.El Capitan general o Comandante general y el Jefe político de la Pro-

vincia.Los Directores y demás Ministros de la Junta de Dirección de Correos

y de Caminos, los Empleados en obras de Caminos y los Carruajes y Caba-llerías para ellas. Para los Carruajes, Caballerías o cualquiera otra clase de animales que se emplean en las obras de Caminos, sea que conduzcan efec-tos o vuelvan de vacío, disfruten la exención de derechos de Portazgos, así en los trabajos por administración como en los contratados, deberán llevar cédula firmada por el Ingeniero que los dirija.

Los Correos ordinarios y extraordinarios con pliegos del Real servicio o correspondencia pública, pero no los particulares ni extranjeros, a excep-ción de los de Gabinete de las Dos Sicílias.

Todo Carruaje de cuatro ruedas cuyas llantas pasen de nueve pulgadas de ancho.

La tropa cuando pase de facción con las Caballerías y Carruajes que ocupe con sus equipajes. Los Bagajeros* embargados o contratados gozarán

117

la exencion de derechos de Portazgos haciendo constar por la exhibición del pasaporte correspondiente el número y clase de bagajes que llevan.

Las rondas del Resguardo de Rentas cuando vayan de servicio.Los Monteros*, Rederos* y Ojeadores* de S.M. cuando pasen de oficio

y presenten un papel de su Jefe que los califique de tales.Todos los que vayan de servidumbre de la Real Família o su comitiva y

los Carruajes que estos empleen, siempre que lleven las boletas correspon-dientes del Director de Carruajes, en la víspera y dia en que S.M. pase por cualquier Portazgo en viaje ordinario y extraordinario.

Los Coches cuya servidumbre lleve librea de Casa Real y los Carrua-jes y Caballerías de la Real Caballería de cualqueir clase y condición que fueren.

Todos los que actualmente se hallan disfrutando exenciones en virtud de órdenes del Gobierno o declaraciones de la Dirección general.

Aquest mateix aranzel, volem dir els mateixos preus, continuarien aplicant-se en el PM en febrer de 1863.

Notes del diccionari de la RAE.

Calesa: Carruaje de cuatro y, más comúnmente, de dos ruedas, con la caja abierta por delante, dos o cuatro asientos y capota de vaqueta.

Galera: Carro para transportar personas, grande, de cuatro ruedas, ordina-riamente con cubierta o toldo de lienzo fuerte.

Reata: Hilera de caballerías que van atadas.Maravedí: Moneda española, efectiva unas veces y otras imaginaria, que ha

tenido diferentes valores y calificativos.Bagajero: El que conduce el bagaje militar.Montero: Persona que busca y persigue la caza en el monte, o la ojea hacia

el sitio en que la esperan los cazadores.Redero: Persona que arma las redes. Persona que caza con redes.Ojeador: El que ojea o espanta con voces la caza).

La carretera on estava situat el PM ha passat per diferents alternatives al llarg de la història pel que fa a la titularitat del responsable de la seua conser-vació i explotació. I quan parlem del responsable subsidiari també ens refe-rim a les institucions presents en les carreteres. I ací entra el nostre PM. Així tenim que per disposició del Regent de 22 de juliol de 1870, l’Estat abandonà una sèrie de carreteres, entre elles la que ens ocupa, que passava a càrrec de les diputacions provincials. És el que deduïm d’un informe del 23 de desem-bre de 1873 dirigit la Vicepresident de la Diputació provincial de València.

118

(23) En aquest escrit es contesta a una sol·licitud del Negociado de Obras Públicas dirigida als Enginyers de Camins sobre la “conveniencia del restable-cimiento de los portazgos en las carreteras cuya conservación está a cargo de la provincia”. I a continuació fa referència a la carretera on està ubicat el PM, i concretament parla del “mal estado en que se encontraban las de Casas de Campillo a Valencia y la de Valencia a Castellón, por lo que sin embargo de las grandes sumas invertidas en la defensa de la misma contra las invasiones del rio Júcar y de las reparaciones de los 22 km próximos a Valencia hasta cerca de la Alcudia de Carlet y los que en la actualidad se están reparando entre Albe-rique y Masalavés en los que el tránsito era ya materialmente imposible...por lo que los conductores de carros convencidos de la escasez de recursos en que se encuentra la Excma. Diputación para atender a conservarla convenientemente han manifestado a los empleados de la Carretera en varias ocasiones que satis-farian con gusto el impuesto de portazgos si los aranceles fuesen módicos como los que actualmente se les exijen en la Barca del Júcar.

Con el objeto pues de poder suministrar cuántos datos crea el Di-rector que suscribe son necesarios para que con conocimiento de causa pueda esa Comisión acordar us ilustrado criterio acerca del conveni-ente cuanto necesario restablecimiento de los portazgos de Mojente y Catarroja... el tránsito en la expresada via ha aumentado desde el año 1868 pudiendo calcularse por término medio entre las diversas épocas del año que el paso en el PM es de unas 20 caballerías diarias y treinta carros de dos caballerías; siendo en el de Catarroja el de 100 carros di-arios de 3 caballerías, 84 tartanas de Catarroja y el de los coches diari-os de Valencia a Cullera los de Alcácer y Picasent produciendo este en 1868 de 75 a 80 pesetas diarias.

Resta advertir únicamente que la Provincia por cesión del Estado posee un edificio-portazgo en término de Mogente en el que con alguna pequeña reparación del tejado y la adquisición de la cadena de cierre de la Barrera y el menaje del mismo que se reservó la Dirección de Obras Públicas está en completo estado de servicio, no sucediendo lo mismo con el de Catarroja cuyo edificio es de propiedad particular.

.....de lo que se previene sobre la conveniencia que seria el restablecimi-ento de los portazgos de la Carretera de Casas del Campillo a Valencia....”

Una vegada decidida la reinstauració dels portazgos en la Carretera de Casas del Campillo a Valencia es fa un pressupost de les obres que es necessiten practicar per a la instal·lació d’estos l’11 d’agost de 1874:

119

Portazgo de Catarroja PesetasAlquiler de la casa por medio año 100Silleria para petril del paso 487,50Mampostería o mano de obra 300Torno de hierro tubo 100Cadena de hierro 125Gastos de transporte de materiales 50Mobiliario 240

Total 1402,50

PM PesetasReparación de la casa 1000Cadena de hierro 35Mobiliario 240

Total 1275 I en el BOPV núm. 206, del 28 d’agost de 1874, es fa públic el nou Arancel

de los derechos que se han de cobrar en el PM en pessetes i cèntims.

1 2 3 4 5 6 7Con 1 0,65 0,55 0,45 0,00 0,65 0,50Con 2 0,90 0,80 0,70 1,05 0,90 0,75Con 3 1,15 1,05 0,95 1,30 1,15 1,00Con 4 1,40 1,30 1,20 1,55 1,40 1,25Con 5 1,65 1,55 1,45 1,80 1,65 1,50Con 6 1,90 1,80 1,70 2,05 1,90 1,75Con 7 2,15 2,05 1,95 2,30 2,15 2,00Con 8 2,40 2,30 2,20 2,55 2,40 2,25

Arancel PM – 18742 Carruajes de lujo de cuatro ruedas; 3 Tartanas, carritos atartanados de regalo y carruajes de lujo de dos ruedas; 4 Tartanas y carritos de alquiler; 5 Coches-diligencias; 6 Galeras; 7 Carros y carretas de bueyes.

120

Cada caballería mayor 0,5Cada cabaña de vacío o cargada 0,75Cada res vacuna 0,5Cada res de cerda 0,5Cada 100 cabezas de ganado lanar 1,50

Caballerías – Arancel PM – 1874.

Quina era la norma a seguir en l’adjudicació dels arrendaments dels portazgos? Podem fer una descripció bastant detallada del que ocorregué en 1876. En un escrit del 9 de febrer de 1876, dirigit al Vicepresident de la Comissió Provincial per part del Director en cap de la Dirección de Cami-nos Vecinales de la provincia de Valencia en contestació a l’instància pre-sentada per D. Andrés Capilla Amat, veí d’Alberic, ens assabentem que el PM “está solamente por administración desde el 1 de Diciembre de 1875”. El senyor Capilla sol·licita prendre en arrendament per un any els portazgos de Moixent per 8.750 pessetes, Cerdà per 4.000, la Pobla Llarga per 4.500, Aigües Vives por 1000 i Martxalenes per 6.250. En aquest escrit desacon-sellen adjudicar el PM fins que “pueda deducirse con más exactitud el tipo de los productos que podrán obtenerse, pues el de Mogente solamente está por administración desde.....”. Tanmateix sembla que el senyor Capilla Amat no obtingué el PM, ja que l’adjudicació del seu arrendament per un any forçós i un altre voluntari, isqué en el BOPV del 15 de maig de 1876. En aquest concurs-subhasta participaren els següents aspirants:

Participant PessetesD. Manuel Candela, veí de València, que oferia per any 13.571D. José Domínguez, veí de València 11.001D. Vicente Estellés, veí de Xàtiva 12.500D. Antonio Soto y Campos, veí d’Alcàntera 12.001D. Vicente Acevedo y Diez, veí de València 10.501,25D. Martín Vidal y Alera, de València 12.006D. Manuel Morgad, veí de València 10.650D. Francisco de P. Pérez Navarro, veí de Moixent 11.500

L’arrendament del PM es va adjudicar el 22 de maig de 1876 en el “salón de sesiones de la Excma Diputación provincial en presencia del Sr

121

D. Eduardo Atard Vicepresidente de la Comisión .....a D. Manuel Candela y Alcaraz”. (24)

Quin moviment, quina rendibilitat, quines despeses tenia el PM? Anem a prendre com a mostra la “Relación que D. Mariano Dueso Admi-nistrador del Portazgo Nacional de Mogente doy a la Dirección General de Obras Públicas de los productos y gastos que ha tenido el mismo en el mes de Enero de 1855:

CargoLo son: ocho mil seiscientos sesenta reales diez y ocho céntimos, que ha pro-

ducido este portazgo de mi Cargo por los derechos cobrados a los Carruages, Ca-balleráis y Ganados que de cargado y vacío han pasado por él según manifiesta el Estado de Clases que acompaño...........................................................................................................................8.660,18

DataLo son: Quinientos cincuenta y ocho reales vellón, al Administrador D.

Mariano Dueso, por treinta y un dias de su sueldo al respecto de diez y ocho reales vellón diarios............................................................................................................................................................ 558

Igualment lo son: Cuatrocientos sesenta y cinco reales vellón al Interven-tor D. Marcos Avila por iguales dias de su sueldo al respecto de quince reales vellón diarios ..............................................................................................................................................................................465

También son data: Doscientos setanta y nueve reales vellón al Mozo de Barrera José Giménez por iguales dias de su sueldo al respeto de nueve reales vellón diarios ............................................................................................................................................................................ 279

También son data: Cuatrocientos sensenta y cinco reales vellón por el ha-ber de los tres Ordenanzas , José Boluda, José Fillol y Pedro Micó al respeto de cinco reales vellón dia a cada uno por iguales dias ................................................................. 465

Por el aceyte consumido en las luces de la Administración según recibo que consta ......................................................................................................................................................................................... 30

Por el carbón consumido en las Copas de la Administración según recibo que consta ........................................................................................................................................................................................ 50

Por media resma de papel blanco comprado para formar la documenta-ción y oficios según recibo que consta .......................................................................................................... 30

Total Data ................................. 1.877

ResumenCargo .................................................. 8.860,18Data .................................................. 1.877

Líquido .............................................. 6.783,18

122

PM-Recaptació Cargo Data Líquid

Gener – 1856 9.453,47 rs v 2.052 rs v 7.401,47 rs v

Juliol – 1856 14.201,70 rs v 2.020 rs v 12.181,70 rs v

Octubre – 1856 17.046,51 rs v 1.990 rs v 15.056,51 rs v

Gener – 1859 20.109,47 rs v 2.070 rs v 18.039,47 rs v

Novembre – 1859 6.254,27 rs v 569 rs v 5.685,27 rs v

Desembre – 1859 10.516,83 rs v 1.282 rs v 9.234,83 rs v

Recaptació del PM (25)

PM Desembre Gener Febrer Març Abril MaigRecaptac. 1.051,34 pt 995,8 pts 1.146,73 pt 1.588,35 pt 1.425,72 pt 1.238,42 pt

Recaptació PM, desembre/1875 fins a maig/1876 (26)

Per arribar a comprendre una miqueta el moviment que tenia el PM hem escollit els dies 18,19,20 i 21 de maig de 1874:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16A 18 13 161B 1 1C 3 63 113 81 18 4 1 6 1 3DEF 2

Moviment que va tindre la carretera de Casas del Campillo a València en el punt de Moixent del 18 al 21 de maig de 1874A Cavalleries; B Tartanes; C Carros; D Galeres; E Cotxes; F Carretes1 Cavalls; 2 Mules; 3 Cavalleries menors; 4 Un cavall; 5 Dos cavalls; 6 Tres cavalls; 7 Una mula; 8 Dos mules; 9 Tres mules; 10 Quatre mules; 11 Cinc mules; 12 Sis mules; 13 Dos mules i cavalls; 14 Tres mules i cavalls; 15 QuatrE mules i cavalls; 16 Bous

Analitzant aquesta xicoteta mostra podem traure unes ràpides con-clusions:

123

–El tipus de cavalleria predominant és sens dubte “cavalleria menor”, cal llegir ases-rucs.

–El transport fonamentalment es feia amb carros de dos, tres i una mules, per aquest ordre precisament.Quants, quins arrendataris-administradors del PM coneixem?

–1854 Nicolás Rodríguez–1855 Mariano Dueso–1856 Nicolás Rodríguez – administrador accidental–1856-1859 Manuel Lera Alvero (Almudevar-Osca 1828 – Madrid 1894).

Administrador del PM des de juliol de 1856 fins 1859. Posteriorment fou administrador del portazgo de Tavernes Blanques, entre gener de 1860 i agost del mateix any. Arrelà a Moixent comprant diferents ma-sos i fou l’origen de la família a la qual pertanyen els autors del pre-sent llibre.

–1859 Ramón Estruch y Ferrer administrador del PM des de juny fins novembre d’aquell any.

–1860 Juan López Cuenca, interí.–1874 Pablo Antich y Roca i Manuel Candela Alcaraz.–1875 Juan Martínez López (Alberic 1833 – ?) Aquest sol·licità una indemnit-

zació pels prejudicis causats per l’establiment del portalatge de Cerdà.–1876 Manuel Candela y Alcaraz (n 1832 – ?) Subhasta del PM el 22 de

maig, per un import de 13.571 pessetes/any–1877 Antonio Soto y Campos. Subhasta del PM el 23 de gener per un

import de 8.000 pessetes/any–1880 Juan Martínez López. Subhasta del 31 de maig de 1880, adjudicant-se

interinament per un import de 12.500 pessetes/any.

Coneixem algun ordenanza del PM ? Sí.–José Llopis, nomenat el 21 d’agost de 1874, amb un sou anual de 750

pessetes.–Genaro Carbonell, nomenat el 21 de setembre de 1874, amb un sou

anual de 750 pessetes.–José Moltó Sanz, nomenat interinament el 30 de novembre de 1875,

amb un sou anual de 750 pessetes.–Eugenio Nacher Gimeno, nomenat interinament el 30 de novembre de

1875, amb un sou anual de 750 pessetes.

124

I sabem d’algún interventor del PM ? Sí, coneixem el que figura en el cens de 1860, Juan Bautista Oliver Vallés.

Com és natural en tots els règims polítics del color que aquests si-guen o independentment de l’època que parlem, els impostos i els arbitris sempre han estat i seran impopulars. El PM no anava a ser menys. Així l’arrendatari del PM informa el 31 d’agost de 1859 que a Moixent hi ha 45 persones “que se han negado a satisfacer los derechos devengados por parte de sus carruajes y caballerías”. El deute sumava 2.421,14 rals de bi-lló. Si tenim en compte que el mes de novembre de 1859 el PM obtingué de “líquido” 5.685,27 rs v. Aquest deute a què fem referència d’agost del mateix any ben bé podria representar un 40-42% dels ingressos d’aquell mes, quantitat gens menyspreable. L’arrendatari torna a informar dels impagats el 18 de novembre de 1859 amb una quantitat de 690 rs v. Sem-bla que el fenomen era repetitiu. Malgrat que pel que hem llegit en una carta del 8 de novembre de 1874, dirigida a la Diputació provincial de València, ens assabentem de:” Nunca, en ninguno de los tiempos antiguos y modernos en que ha estado establecido el Portazgo de que se trata en la Carretera General de Valencia a Madrid, junto a Mogente, se ha obligado a sus vecinos a satisfacer derecho alguno de pasaje por conducir tanto el vino elaborado a los lagares que tienen situados en sus masias, como las demás cosechas”. La queixa era dirigida pels propietaris i colliters dels masos localitzats preferentment en Garamoixent, Pla, Mitjà i Brollador. La carta estava signada per l’alcalde-president Bautista Gassó; alcaldes 1r i 2n, Vicente Tortosa i José Polop; regidors, José Gassó Gassó, Miguel Pé-rez, José Carreres, Bautista Boluda; els majors contribuents i colliters de Moixent, José Dámaso Mollá, Sebastián Vila, José Boluda, Gabriel Gassó y Golf, Faustino Liñana, Lutgardo Gassó, Antonio González, Francisco López, Antonio Perales, Vicente Domínguez, així fins a un total de 33 signatures més.

Però sembla que la problemàtica venia de lluny, ja que en maig de 1842 l’alcalde Constitucional de Moixent informa que els empleats del PM li van reclamar la Milicia Nacional per a fer pressió sobre els viatgers que es negaven a pagar els aranzels establerts. (27)

Quan desapareix el PM? Segons afirmen Piqueras i Sebastià (18) els portazgos acaben definitivament el 17 de gener de 1880. Tanmateix no-saltres dissentim d’aquesta afirmació, per tal com el 24 de maig de 1881 la

125

“Secretaría-Negociado Portazgos de la Diputación Provincial de Valencia” informa el Governador de la província que els arrendataris dels “portaz-gos de Marchalenes, Mogente, Cerdà, Puebla Larga y pontazgo sobre el Jucar están conformes en continuar el año voluntario de los expresados arriendos...” (28). Per tant, si afegim l’any voluntari que els arrendataris estaven disposats a prolongar arribem amb els portazgos com a instituci-ons recaudatòries, almenys, fins 1882.

Atés que aquest llibre és una mena d’obituari dels nostres avantpas-sats, no volem oblidar aquelles persones relacionades amb el PM que he trobat en el RDM. Així tenim que en el mes de juny de 1875 mor José Ramón Sanz Giménez, natural de Moixent, de 18 mesos d’edat, per gas-troenteritis, i declara la seua mort el seu pare, José Sanz Jorda, natural de La Font de la Figuera, jornaler, domiciliat en el PM, camí Real de Madrid. Ja en l’any 1885 Vicenta Boluda Melió (Moixent 1811 – Moixent 1885), mor a conseqüència del còlera a les 18 h del 24 de juny de 1885, en la bar-rera del portazgo, era en el moment de l’òbit viuda de Tadeo Vila García i declara la mort la seua filla Dolores Vila Boluda, natural de Moixent, casada i habitant en la barrera del portazgo. Però l’estrall del còlera no s’acontentà sols amb l’àvia, Vicenta Boluda Melió, sinó que la seua neteta de 12 anys, Trinidad Sanchis Vila, mor 24 hores més tard per la mateixa causa, lògicament a la mateixa adreça, la Barrera del PM. I el còlera se’n duu també aquest mes de juny en el PM a Pedro Tomàs García (Moixent 1845 – Moixent 22 de juny de 1885) casat amb Josefa Calatayud Calabuig i amb tres fills (Virgínia, Facundo i Evaristo), domiciliats al PM. Final-ment, en novembre de 1900, tenim registrada la mort de Pedro Boigues Dini, natural de Fonz (Huesca), habitant en el PM per dentición, era fill d’Andrés Boigues Moratal, sobrestante de carreteras, natural de Gandia i de Manuela Dini Quevedo natural de Villasimpliz (León).

Acabarem aquest apartat del portatge-portalatge de Moixent fent re-ferència al fet que Ferran VII, en retornar de l’exili francés, arribà a Va-lència des d’on inicià viatge a Madrid direcció Albacete el 5 de maig de 1814 per la nostra carretera i va pernoctar en la Casa-Administració del PM (29), com ho recordava una làpida commemorativa a la façana de l’edifici, com l’autor, Guillem Lera, recorda haver-la vist.

Aquest llibre atrevit i audaç que es manifesta per l’acarament per part dels autors, ambdós metges i no pas historiadors, amb tot el segle xix a Moixent ha estat tot un repte, això sí, amb molta bona voluntat i impel·lits per un apassionat desig de conéixer el nostre passat més recent. Llibre pluritemàtic: política, pobla-ció, malaltia, estructura social, portatge, ferrocarril, etc. Tot, tot per que Moixent s’ho mereix.