BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL de CAMBRILS

Llegir el Teatre

Molt soroll per no res, de William Shakespeare

11 de novembre de 2015, a les 19 h

El teatre elisabetià

• Continua resistint el pas del temps i les adaptacions perquè ens parla dels grans conflictes de la societat.

• En el seu temps el teatre entusiasmava un ampli espectre social, des de l’aristocràcia als humils aprenents.

• Els actors es professionalitzen i s’inicia la seva dignificació. La prohibició de la presència de dones a escena fa que siguin interpretades per joves als que encara no ha canviat la veu.

• A causa de la velocitat amb què s’havien d’escriure les obres, la majoria de dramaturgs col·laboraven entre ells.

• També era una pràctica comuna i acceptada la utilització d’escenes similars, metàfores comunes (per exemple el mar com a força incontrolable o les d’animals –ferotges o inofensius- per caracteritzar els personatges) i tècniques dramàtiques.

• Els patis dels hostals eren els espais de representació. L’hostal estava construït a partir d’aquest pati, que tenia dues entrades: la principal que donava al carrer i una altra, al davant, per on es podia entrar a l’hostal. Tenia un primer pis d’habitacions amb galeries que donaven al pati.

• La poca idoneïtat del lloc, el pagament d’un lloguer per part de les companyies i la necessitat de permís per part de l’ajuntament fan que el 1576 neixi el primer teatre d’Anglaterra (The Teather).

• El més famós va ser The Globe, construït el 1599, amb fusta procedent del primer, que es va haver de desmuntar per diversos problemes.

• Les funcions començaven a les dues de la tarda i tenien una durada de dues a tres hores, per la necessitat de llum natural.

• No hi havia decorats: una cortina negra indicava Tragèdia i una de daurada indicava Comèdia.

• Els vestits eren molt elaborats, molt cars i a la moda del temps.

• La música també hi jugava un paper molt important així com la simulació de sorolls com trons o descàrregues de canons.

William Shakespeare• És considerat l’ escriptor més

important en llengua anglesa i un dels grans en la literatura universal

• Se’n destaca l’originalitat dels personatges i els seus recursos lingüístics.

• Al segle XX les seves obres van ser adaptades i redescobertes per diferents moviments artístics i culturals.

• Algunes característiques de la comèdia shakespeariana són: la vis còmica, els jocs de paraules, el contrast entre caràcters oposats per classe social, sexe, gènere o poder

Molt soroll per res• És una comèdia amb les convencions del

gènere, que es distingeix d’altres per la seva atmosfera realista. Usa els personatges menors per crear el context humà.

• Combina dos gèneres: la comèdia i el melodrama. I dos registres: els joves enamorats i les persones grans parlen en vers mentre l’altra parella i els agutzils parlen en prosa.

• El punt més feble i criticat és la versemblança de l’engany de don Joan i el fet que ni Hero ni Beatrice siguin capaces d’oferir la seva versió dels fets o una coartada. Tanmateix introdueix temes com:

– el fals culpable o l'innocent acusat injustament.– el poder de la calúmnia.– la credulitat.

• Malgrat les crítiques continua sent una de les obres més representades.

• “Els homes són uns inconstants que no creuen en res però sempre estan disposats a creure’s el primer que els conten” diu Beatrice

• El rumor com a malaltia contagiosa en una societat tancada –i dominada pels homes- és el mecanisme del que es val Shakespeare

• Les conseqüències de la mutabilitat de l’amor, que l’autor ja havia expressat als seus Sonets, comencen a aparèixer també al teatre, amb aquesta obra.

Argument• Leonato, governador de Messina, espera la visita

de don Pedro, príncep d’Aragó que torna de la guerra. L’acompanyen Claudio i Benedicte, conegut a la ciutat per la relació dialèctica que manté amb Beatrice (neboda de Leonato). Tots tres són convidats a passar un mes a casa del governador.

• D’aquesta estada naixeran les històries d’amor entre Claudio i Hero (filla de Leonato) i entre Benedicte i Beatrice.

• Don Joan és el personatge que aporta el punt de discòrdia creant uns malentesos que provoquen la ruptura entre Claudi i Hero.

• Els falsos testimonis i les maquinacions de don Joan es descobriran i després d’algunes trifulgues els dos casaments es porten a terme feliçment.

Opinió críticaLa unitat de l’obra s’obté a base de presentar una parella que

sota l’aparença d’un fluid constant d’enginy mental és essencialment romàntica (Benedicte - Beatrice), i que justament satiritza un amor aparentment romàntic, però que en el fons no és sinó un amor convencional (Claudio - Hero).

En el desenvolupament d’aquest amors hi intervé la maquinació del mal (Don Juan i Borachio), que justament queda desfeta per la intervenció dels personatges més còmics de l’obra (Cirereta i Agràs).

(Salvador Oliva)

Personatges

• Hi trobem l’eco de:

– Romeu i Julieta en la mort fingida d’Hero o l’aparició providencial del frare.

– La feréstega domada en la lluita de sexes i la vivacitat verbal de Beatrice

– Otelo en les insinuacions de don Joan, que seria un antecedent de Iago, o la resposta de Claudi davant les calumnies.

La vostra opinió• Què us ha agradat més?• Personatges• Estil• Trama• Etc.

Altres versions de l’obra• Kenneth Branagh (1992)

Anada al TNC• Dissabte 14 de novembre a la funció de les 17 h

Gràcies per la vostra atenció!Rosa Ma Fusté