Newsletter nº5Juny 2018

CAT | CAST

NEWSLETTER Nº5Juny 2018

CIM Tax & Legal

www.cimtaxlegal.com

Private law

El Congrés aprova la Llei del Desnonament exprés contra les ocupacions

Tax

Com heretar sense arruïnar-se

Wealth management

Bombolla o reescalfament dels lloguers

Wealth management

Compro com a persona física o mitjançant una societat?

Corporate

En quines situacions podem expulsar a un soci?

Andorra

Reconeixement de la paternitat subrogada

Advisory

Com actuar per a que la meva empresa segueixi generant valor?

Indicadors econòmics

La consolidació d’un nou paradigma cultural i econòmic en la nostra societat, a l’entorn dels importants canvis tecnològics que determinen una nova revolució, comparable en transcendèn-cia a la precedent revolució industrial, determina una nova realitat complexa a gestionar i demana resoldre la incertesa que genera el canvi permanent. Aquesta és generadora de noves oportunitats i en tot cas exigeix una constant adapta-ció per sobreviure en un mercat cada cop més competitiu. Volem que amb aquest nou butlletí, tingueu eines per a la gestió d’aquesta realitat complexa.

Carlos Muñoz i Manel Casal

Advocats

EDITORIAL

3

5

7

11

13

15

16

17

ÍNDEX

PRIVATE LAW

3 / New

sletter nº5

El Congrés aprova la Llei del Desnonament exprés contra les ocupacions

La nova llei, que preveu que el desallot-jament es produeixi en menys de 20 dies, estableix que la persona física que sigui propietària o posseïdora legítima, les entitats sense ànim de lucre i les entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatges socials, podran demanar “la immediata recuperació de la plena possessió d’un habitatge o una part d’ella, sempre que s’hagin vist privats d’ella sense el seu consentiment”.

Com?Els amos legítims del pis hauran de presen-tar les escriptures del seu habitatge i, si els okupes no han estat capaços de mostrar documentació que acrediti la seva estada legal en l’habitatge, la policia podrà desallo-tjar-los en un termini mínim de cinc dies. De forma paral·lela, el jutge haurà de cercio-rar-se que l’okupa no és vulnerable. Si ho és, demanarà a l’Administració un allotjament alternatiu en un termini de set dies.

A qui afecta? No a tothom i, aquest és un dels punts clau de la nova legislació. Els desallotja-

ments exprés només podran efectuar-se quan la propietat estigui en mans de ciutadans particulars, d’entitats socials sense ànim de lucre o de l’administració pública. Si el pis pertany a un fons d’inver-sió (els coneguts com a “fons voltors”) o a una entitat privada, haurà de recórrer als procediments habituals, més lents i tediosos, però més responsables.

Quina es la crítica?A priori, la legislació busca protegir al propietari: si tens un pis buit pel motiu que sigui i un grup de persones l’ocupa, podràs recuperar-ho fins a cinc dies després de posar la denúncia. Per als moviments socials, el problema és un altre: deixar en una situació precària a famílies i persones en risc d’exclusió social que no tenen un sostre on dormir.

A tot això, cal sumar el fet dels disparats preus de lloguer que sofreixen ciutats com Barcelona o Madrid i, una dada significati-va: Espanya és el país de l’OCDE (Organit-zació per a la Cooperació i el Desenvolu-pament Econòmic) on els seus habitants

La Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats aprova la nova Llei de Desnonament exprés. Després de la seva tramitació i aprovació en el Senat, la llei permetrà agilitzar els desallotjaments amb terminis judicials molt més reduïts

Iciar VilarrubiasAdvocada

Departament de Private Law

4 /

New

slet

ter

nº5

«Els amos legítims del pis hauran de presentar les escriptures del seu habitatge i, si els ocupes no han estat capaços de mostrar documentació que acrediti la seva estada legal en l’habitatge, la policia podrà desallotjar-los en un termini mínim de cinc dies»

dediquen més part de la renda a pagar habitatge.

Però, hi ha un altre tipus de variants: persones que inverteixen els seus estalvis en una segona casa per aprofitar l’eleva-da rendibilitat que ha aconseguit el lloguer, persones que es van de vacances i, a la tornada, es troben fora amb la seva casa ocupada o, les màfies que en molts casos estan darrere d’aquestes ocupacions, en concret, els coneguts com “narco pisos”.En definitiva, aquesta proposta de llei té una doble moral.

D’una banda, acabar amb l’ocupació il·legal, protegir millor als propietaris, eradicar les màfies de pisos okupes, oferir major segure-tat jurídica en la inversió immobiliària. I, per un altre, els costos emocionals de deixar a famílies al carrer, sense llar.

El que sí podem afirmar és que, fins ara, els temps judicials eren molt lents, ja que un desnonament podia allargar-se fins a dos anys. Ara, es calcula que la situació es podrà resoldre en dos mesos.

Com heretar sense arruïnar-se

TAX

Daniela PetruzziAdvocada

Departament de Tax

Quan mor un familiar, a la tristesa per la seva pèrdua s’uneix, en molts casos, l’angoixa davant la marea de tràmits legals i paperas-sa que suposa gestionar els béns heretats.

L’impost de successions és un impost Estatal, la gestió del qual s’ha cedit a les Comunitats Autònomes, en principi, per a una millor aplicació del mateix. La normati-va Estatal s’usa quan el contribuent no té una connexió real amb la Comunitat, si té aquesta connexió la Comunitat aplica els “descomptes” fiscals que tingui regulats.

En primer lloc i sens dubte, el millor i més necessari per a una bona planificació és la cerca d’assessorament professional, pensar en els hereus i la situació personal d’ells també ens ajudarà.

Opcions i mesuresAnalitzem segons la Comunitat Catalana, quins són les opcions perquè l’herència no es converteixi en una nova font de despeses, i quines mesures podem aplicar-nos per reduir l’impost de successions:

Dividir l’herència:Com més patrimoni s’hereti més es paga, i viceversa, com més dividim l’herèn-cia més imposats s’estalviaran. Això és perquè l’impost de successions és un impost progressiu. Aquesta divisió es pot instrumentar mitjançant testament i limitar la disponibilitat dels béns de qui es desitgi. Per exemple, poden heretar un immoble el cònjuge i els fills en parts iguals i limitar al fet que els fills no

puguin vendre fins que no hagi mort el cònjuge.

Deixar els béns als parents més propers:La base imposable d’impost rep unes reduccions depenent de qui és qui hereda. Aquestes reduccions són més altes per als parents més propers, i segons es van allunyant es redueixen o acaben per desaparèixer. Les reduccions més altes corresponen als cònjuges, després als fills, els néts, parents col·la-terals... Per això, convé fer el major nombre d’adjudicacions als parents més propers. Aquesta és la reducció per parentiu i beneficia principalment als descendents menors d’edat i després, en un segon grup, al cònjuge, fills i resta d’ascendents i descendents.

Millorar la part dels hereus amb invalidesa i persones majors de 75: A Catalunya, existeix una reducció per discapacitat depenent del grau de minusvalidesa i una per a persones de 75 anys o més del cònjuge, fills, ascendents o descendents. Una reducció és incompatible amb l’altra.

Despeses deduïbles del cabalhereditari:Són deduïbles com a càrregues els censos i les pensions, i no ho són les hipoteques i les peces. La hipoteca no és una càrrega perquè no suposa una disminució del valor del bé, però el capital pendent d’amortitzar del préstec

La veritat és que heretar sense arruïnar-se a Espanya depèn molt de la Comunitat Autònoma on es visqui. Això és així pel famós impost de successions i donacions. Aquest impost varia fins a en un trenta per cent depenent on es resideixi

5 / New

sletter nº5

Fer donacions en vida: Convé analitzar detalladament la tributació de les donacions respecte a la de les herències, doncs en ocasions surt millor donar en vida que esperar a l’herència. Convé donar la part que per herència no està exempta, i calcular la repercussió d’altres impostos com l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Si es té por al fet que qui rep la donació la dilapidi o la perdi, es poden fer donacions reservant-se la capacitat de disposar del ben donat, alguna cosa que dóna molta capacitat de maniobra. Però ull, una altra vegada estem davant l’arbitrarietat de viure en una o una altra Comunitat Autònoma. En aquest cas, també cal presentar atenció a no donar ni rebre per donació més de la quantitat que es pugui donar o rebre en l’herència ja que els hereus que no s’han beneficiat d’aquestes donacions en vida, podrien impugnar el reparti-ment. En el supòsit en què existeix una donació de la persona difunta a alguna de les persones hereves, feta dins dels quatre anys anteriors a la defunció, es considera com una sola transmissió, a l’efecte de la liquidació de la successió.

Planificar el testament segons el ben que s’atorga: Cal fer comptes, quant millor planifi-cat menys es pagarà. Quan l’herència és l’habitatge habitual, el més pràctic és deixar-la-hi a qui hagi de pagar més imposat (perquè està gairebé exempta de pagament). En canvi, si gairebé tot el

que es va a llegar és diners o són béns als quals no s’aplica reducció, el més assenyat és adjudicar-los-hi als hereus que tinguin reduccions majors d’Impost (els menors, les persones amb minusva-lideses...), que han de pagar menys.

En canvi, si ja has heretat hi ha dues alterna-tives per tenir en compte, podràs:

Sol·licitar un pagament a terminis:S’ha de sol·licitar abans que transcorrin 5 mesos i que l’herència líquida percebu-da no sigui suficientment gran com per pagar els impostos. Es pot demanar l’ajornament del pagament un any o bé, un pagament fraccionat durant un màxim de 5 anys.

Recórrer a un préstec:Hi ha entitats financeres que concedeixen préstecs per a aquests supòsits en concret, per exemple, el préstec amb garantia hipotecària per al cas d’heretar algun immoble

Si gens d’això pots fer i et toca heretar sempre podràs rebutjar l’herència. Si hi ha una renúncia pura, simple i gratuïta d’una persona hereva o legatària, la persona beneficiària d’aquesta renúncia és qui tindrà que liquidar l’impost.

«L’impost de successions és un impost Estatal, la gestió del qual s’ha cedit a les Comunitats Autònomes, en principi, per a una millor aplicació del mateix.»

hipotecari pot ser deduïble com a deute. Es poden deduir els deutes que deixa la persona difunta, que s’acrediten per mitjà d’un document públic o d’un document privat, d’acord amb els requisits establerts per l’article 1.227 del Codi Civil, o que es justifiquen per qualsevol un altre mitjà. Són despeses deduïbles les despeses derivades d’última malaltia, enterrament i funeral o litigi en interès comú de totes les persones hereves. Les despeses d’última malaltia es dedueixen sempre que l’import quedi acredi-tat i hagin estat satisfetes per les persones hereves.

Reducció per l’adquisició de béns i drets afectes a una activitat econòmica:Es pot aplicar a la base imposable una reducció del 95% del valor net dels elements patrimonials afectes a una activitat empresarial o profes-sional de la persona difunta sempre que les adquisicions corresponguin al cònjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als col·laterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguini-tat o adopció com per afinitat. El gaudi definitiu de la reducció queda condicionat al manteniment de l’exercici de l’activitat empresarial o professional durant els cinc anys següents a la defunció de la persona que causa la successió

6 /

New

slet

ter

nº5

Bombolla o reescalfament dels lloguers

WEALTH MANAGEMENT

Només en quatre capitals (Barcelona, Madrid, Màlaga i Balears) s’han aconseguit els nivells de 2007

7 / New

sletter nº5

Juan Carlos DíezAdministrador de FinquesDepartament de Wealth

Management

A Barcelona comencen a notar-se els primers símptomes d’esgotament després de marcar màxims el passat mes de gener. A la Ciutat Comtal, en dotze mesos la pujada s’ha situat en el 4,2%, mentre que trimestralment, l’avanç ha estat de l’1,3%. Els primers municipis a mostrar aquests símptomes d’esgotament van ser Badalo-na, Sabadell i Sant Boi, totes elles ben comunicades amb la capital, la qual cosa ha provocat que, després del fort augment dels lloguers al centre de la ciutat, la demanda s’hagi traslladat cap a l’extraradi i moltes llars tornin a contemplar l’opció de comprar habitatge enfront del lloguer.

Evolució del lloguer a Barcelona des de la bombolla immobiliàriaMentre els preus dels arrendaments a Espanya han pujat una mitjana del 18,4% interanual a tancament de l’any passat, les rendes han evolucionat de forma dispar a Barcelona. Els lloguers a Barcelona van caure un 2,4% enfront de 2016.

El mercat del lloguer a la Ciutat Comtal és més dinàmic que la resta del país. La recuperació de l’economia, impulsada pel turisme i unida a la singularitat geogràfica de Barcelona, ha

tirat de la recuperació dels preus dels lloguers abans que, en la resta d’Espanya, fins i tot per davant de Madrid.

La situació política que regna a Catalunya des de després de l’estiu passat ha deixat els preus a la fi de 2017 per sota dels màxims de lloguers ja aconseguits en els 12 mesos previs a octubre de 2017 i per sobre de 2007, amb solament una excepció: Nou Barris, els lloguers del qual es mantenen un 3,3% inferiors als de fa 10 anys.

El preu mitjà del lloguer a Barcelona va tancar l’any en 17,5 euros/m2, una caiguda del 2,4% enfront de 2016, i fins a de un 4,3% per sota del màxim aconseguint en el tercer trimestre de l’any quan va arribar als 18,3 euros/m2. No obstant això, malgrat aquests dos descensos, els lloguers van ser un 15,7% superiors en 2017 als de fa 10 anys, i mantenint-se com el districte amb els lloguers més assequibles.

Si Nou Barris és l’únic districte que encara es manté per sota de preus bombolla, Sant Martí és el contrast. Els seus lloguers s’han disparat de mitjana un 36,7%. Dels 14 euros/m2 que rondava entre 2007 i 2008, ara es troba en 19,2 euros/m2, tancant l’any com el districte més car de Barcelona.

36,7%

-3,3%

5,7%

13,1%10,2%

1,8%

9,1%

3,2%

5,9%

5%

Font: Idealista

Preus de Lloguer 2017 vs Bombolla

-3,3% 36,7%

8 /

New

slet

ter

nº5

Prop de Sant Martí, es troba Ciutat Vella, amb 18,9 euros/m2 en el 4º trimestre de 2017. Uns nombres que donen un 3,2% més en els lloguers enfront de l’època de prèvia a l’esclat de la bombolla. Al començament de 2017, aquest districte va arribar a superar els 20 euros/m2, (20,6 €/m2 exactament).

Els lloguers en altres districtes com Gracia(13,1%) i Sarrià-Sant Gervasi (10,2%) han crescut per sobre dels dos dígits comparat amb fa 10 anys, superant el pitjor de la crisi, i tancant 2017 amb 16,1 €/m2 i 16,8 €/m2, respectivament. Tots dos van arribar a posar-se per sobre dels 17,5 euros/m2 abans de l’esclat de la crisi política catalana.

Completa la terna de districtes cars Eixample amb 18,1 euros/m2, la qual cosa suposa un 5,9% més que el període 2007-2008. En eixample de la Ciutat Comtal va arribar a col·locar-se en 19,5 euros/m2 entre juliol i setembre passats.

La resta de districtes també acumulen majors lloguers que els viscuts en plena bombolla: Sants-Montjuïc (9,1%), Horta-Guinardó (5,7%), Sant Andreu (5%), Els Corts (1,8%)

«Els habitatges que es van llogar entre 2011-2013 en un entorn d’una profunda crisi surten ara, finalitzats els seus contractes, a un escenari radicalment diferent i els seus preus desperten de la hibernació»

Des d’un equip pluridisciplinar acompanyem els teus projectes en l’àmbit mercantil, fiscal i civil.

ELS NOSTRES SERVEIS

Per a més informació entra a www.cimtaxlegal.com o envia un correu a cim@taxlegal.comPlaça Francesc Macià 7 - Planta 13 - 08021 Barcelona / Tel. 934 816 980

Corporate

La seguretat legal i fiscal en les operacions econòmiques és un element clau de competitivitat i aporta valor a les empreses

Fusions i adquisicions

Operacions mercantils

Funcionament societari

Corporate compliance

Outsourcing

Advisory

Un assessorament complet ha d’incorporar les regles econòmiques, consubstancials a l’activitat legal i fiscal

Gestió comptable

Serveis orientats a la millora organitzativa

Control intern i Optimització de costos

Inversió immobiliària

Estructures d’inversió

Planificació patrimonial i fiscal

Contractació

Wealth management

Una visió integral en la planificació i gestió del patrimoni dels nostres clients

Contractual

Successions i donacions

Adquisicions i finançament

Private law

Ajudar a les persones és la tasca més important i gratificant d’un advocat, i ens agrada ajudar a les persones

Fiscalitat de les societats

Fiscalitat de les operacions de rees-tructuració empresarial

Procediments i litigis tributaris

Fiscalitat immobiliària i local

Due Diligence

Fiscalitat internacional

Preus de transferència

Empresa familiar

Tax

Una bona gestió fiscal és un element clau en la competitivitat de les empreses

Àmbit precontenciós

Contenciós

Contenciós Tributari

Concursal

Litigation

Advocats per a la protecció i defensa dels teus drets

WEALTH MANAGEMENT

Compro com a persona física o mitjançant una societat?

Carlos MuñozAdvocat

Departament de Wealth Management

Freqüentment ens pregunten si és més convenient invertir en immobles a través d’una societat o si, en cas contrari, és millor ostentar la titularitat com a persona física. Com podeu imaginar, no hi ha una única resposta, així que vegem, en resum, les principals claus que ens haurien de fer decidir:

Ús propiSi el que estem planejant és la inversió en un immoble per usar-ho i no per rendibilit-zar-ho, per exemple, una segona residèn-cia; en la majoria dels casos serà més recomanable comprar a títol personal, ja que la normativa relativa a les operacions vinculades, que ens requereix que totes les operacions entre soci i societat es portin a valor de mercat, ens requerirà el pagament d’un lloguer a la societat per l’ús personal que li donarem a l’habitatge, la qual cosa fa inviable aquesta opció.

ResponsabilitatLes societats limitades i anònimes limiten la responsabilitat a l’aportació dels socis a la societat, per la qual cosa qualsevol risc quedarà limitat a l’àmbit de la societat, sense afectar al restant patrimoni del soci.

Millor règim fiscalLes societats de capital poden aplicar els

règims especials de l’impost de societats i aquí els que més ens interessaran són el de modificacions estructurals i, especial-ment, el d’entitats dedicades a l’arren-dament d’habitatges, això sí, sempre que desenvolupin una activitat econòmica. Igualment, aquelles famílies que preten-guin l’aplicació dels beneficis fiscals per a l’empresa familiar, compliran amb major facilitat els requisits, ja que bastarà amb que els compleixi un membre de la família. Recordem que els beneficis fiscals per a l’empresa familiar ens donarà una bonificació del 95% en l’impost sobre successions i l’exempció en l’Impost sobre Patrimoni.

Societat patrimonial vs activitat econòmicaL’article 5 de la Llei de l’Impost de societats preveu que per al cas d’arrenda-ment d’immobles, s’entendrà que existeix activitat econòmica, únicament quan para la seva ordenació s’utilitzi, almenys, una persona emprada amb contracte laboral i jornada completa. En aquest sentit, el requisit d’activitat econòmica serà requisit per aplicar la majoria de règims especials i beneficis fiscals, per la qual cosa haurem de valorar si ens compensa contractar a una persona, en cas contrari, les societats comencen a perdre atractiu.

En nombroses ocasions ens preguntem si convé comprar un immoble com a persona física o a través d’una Societat, vegem els pros i els contres

11 / New

sletter nº5

Impost de societats vs rendimints del capital immobiliariEn la majoria dels casos, quan una persona física obté rendiments per l’arrendament d’immobles, tributa en el seu IRPF com a rendiments del capital immobiliari a la base imposable general obtenint, en cas d’arrendament d’habitatges, una bonifi-cació del 60% sobre el rendiment, mentre que aquesta bonificació no existeix en el cas de l’impost de societats.

Plusvàlua municipalAmb la transmissió de la societat a diferèn-cia d’amb la transmissió dels immobles, no es reportarà l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, ja que el que es transmeten són accions o participacions.

ConclusióCom veiem, l’opció de tinença d’immo-bles per una persona física té avantat-ges i inconvenients en comparació de la utilització de societats de capital, així que el recomanable serà analitzar cas per cas. Malgrat això, en la majoria de casos, quan ens trobem davant un menor nombre d’immobles, en la seva majoria habitatges, no compensarà la utilització de societats de capital, que tenen uns majors costos de gestió i que requereixen la contracta-ció d’una persona a jornada completa per poder aplicar certs beneficis fiscals.

No obstant això, quan ens trobem davant un patrimoni amb cert volum, serà molt recomanable la utilització de vehicles societaris que ens permetran l’aplicació de beneficis fiscals, a més de limitar la responsabilitat dels socis.

«Serà molt recomanable la utilització de vehicles societaris que ens permetran l’aplicació de beneficis fiscals»

12 /

New

slet

ter

nº5

En quines situacions podem expulsar a un soci?

CORPORATE

Manel CasalAdvocat

Departament de Corporate

La regulació de com i en quines condicions podrem expulsar a un soci la trobarem a la Llei de societats de capital (articles 346 a 359) i de manera específica en els estatuts de la societat. L’exclusió del soci requereix del corresponent acord de la junta general, i en alguns casos, segons veurem, requerirà d’una resolució judicial ferma.

Les causes d’exclusió del soci són diferents per a les SA i per a les SRL.

Causes d’exclusión en la SL

Incompliment voluntari i culpable de l’obligació de realitzar prestacions accessòries.

Infracció de la prohibició de competèn-cia per part del soci-administrador.

Condemna per sentència ferma al soci-administrador a indemnitzar a la societat pels danys i perjudicis causats per actes contraris a la Llei o als estatuts, o realitzats sense la deguda diligència (acció social de responsabi-litat).

Els estatuts poden incorporar altres causes d’exclusió de forma concreta i precisa, ja sigui en la seva constitució o amb posterio-ritat, si bé serà necessari el consentiment de tots els socis, i sempre que contem-plin causes que suposin un incompliment dels seus deures o obligacions envers la societat.

Causes d’exclusió en la SALa LSC estableix un únic supòsit d’exclu-sió quan l’accionista es trobi en situació de mora en relació A la societat, com per exemple per al pagament dels desembor-saments pendents a la societat.

Amb la reforma de la LSC de 2011 s’admet la possibilitat per la SA que els estatuts estableixin altres causes d’exclusió, si bé han de ser concretes i precises, en el sentit de l’incompliment de les obliga-cions socials, transgressió de deures de fidelitat o confidencialitat, o alteracions en la situació personal dels socis als quals s’assigni rellevància per a la societat.

ProcedimientL’exclusió d’un soci requereix acord de la junta general:

Per a les SL requereix una majoria dels vots que representin almenys dos terços (2/3) de les participacions socials, tret que els estatuts establei-xin una majoria superior. El soci al què es pretén excloure si bé pot assistir a la Junta, no pot exercir el dret de vot i les seves participacions es dedueixen del capital social per al còmput de la majoria de vots necessària. La votació no serà secreta.

Per les SA requereix una majoria ordinària dels vots dels accionistes, si bé a diferència de la SL la prohibi-

La resolució de conflictes societaris, davant l’absència de consens, pot requerir en ocasions expulsar a un o diversos socis Com fer-ho? En quines ocasions?

a.

b.

c.

13 / New

sletter nº5

ció d’exercir el dret de vot del soci a excloure solament serà aplicable si està prevista en els estatuts.

Si el soci a excloure té una participació igual o superior al 25% del capital social no és suficient l’acord d’exclusió, sinó que ha de complementar-se amb una resolució judicial ferma, que es configura com un mecanisme de garantia, i mentre aquesta no es produeix el soci manté tots els seus drets.

El requisit addicional d’una resolució judicial no serà exigible quan el soci a exclou-re és alhora administrador i se’l condem-ni a indemnitzar a la societat per danys i perjudicis.

EfectesCom a primera conseqüència el soci afectat

per l’acord d’exclusió perd la seva condició de soci i els drets inherents a aquesta condició.

El soci exclòs té dret a rebre el valor raonable de les seves accions (valor real o valor de mercat determinat per expert indepen-dent o segons el preu mitjà de cotització de l’últim trimestre), les accions del qual la societat adquirirà o amortitzarà mitjançant reducció de capital social.

Si l’exclusió es produeix per acord de la junta general, la pèrdua de la condició de soci té lloc el dia de la celebració d’aquesta junta si el soci ha assistit a la reunió, i en defecte d’assitència des que rebi la notificació de l’acord. Si l’exclusió és judicial els efectes es produeixen des de la fermesa la sentència.

S’estableix una responsabilitat del soci exclòs per l’import reemborsat respecte dels deutes socials subscrits abans del reembor-sament. Aquesta responsabilitat es mantin-drà vigent durant un termini de 5 anys.

«Si el soci a excloure té una participació igual o superior al 25% del capital social no és suficient l’acord d’exclusió, sinó que ha de complementar-se amb una resolució judicial ferma»

ExemplesTenir un soci que, sense estar empleat per la societat, desenvolupa una activi-tat paral·lela amb el mateix objecte. No realitza necessàriament competèn-cia deslleial, però pot establir-se com a incompatible en els estatuts.

Exclusió de soci quan hagi estat condemnat penalment per sentència ferma encara que la societat no sigui la perjudicada, amb la finalitat de preservar la reputació de l’entitat.

La possibilitat d’excloure un soci per la pèrdua o canvi de determinades situacions personals, per exemple qualificació professional o membre d’una determinada institució.

No és possible establir causes contràries a l’ordre públic, com per exemple l’embargament de les seves accions, o haver-les adquirit a través d’execució contra una persona que prèviament era soci.

L’exclusió del soci no ha d’entendre’s com una sanció, sinó com un remei per evitar situacions perjudicials per a la societat com a conseqüència del canvi en les situacions personals dels socis, o modificació de la confiança entre ells, que poden dificultar el compliment de la fi social.

14 /

New

slet

ter

nº5

Reconeixement de la paternitat subrogada

ANDORRA

Meritxell AlarcónAdvocada

Virtus Advocats

Per resolució de data 27 de febrer del 2018 el Tribunal Superior d’Andorra reconeix plens efectes a la paternitat obtinguda als Estatuts Units mitjançant la materni-tat subrogada, per quan entén que el reconeixement:

No és contrari a l’ordre públic andorrà

No hi ha una prohibició expressa, com sí passa en altres estats que declaren nul el contracte.

Així un home de nacionalitat andorrana i resident a Andorra va obtenir dels tribunals de Nevada als Estats Units, una resolució que li reconeixia la paternitat d’un naixement en un hospital de Las Vegas l’any 2017, que havia obtingut mitjançant la gestació d’una altra persona, la mare biològica, amb material biològic del pare i un òvul d’una donant anònima, en mèrits d’un contracte convingut entre ambdues parts.

Aquest reconeixement el Tribunal el fonamenta en:

L’ordenament jurídic andorrà no té una norma expressa que es pugui invocar respecte l’ordre públic internacional.

L’article 13.2 de la Constitució ordena als poders públics la protecció de la família i del menor, així com que cal tenir en compte els convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra.

Una negativa al reconeixement de la filiació produiria una afectació a aquests valors protegits per l’ordena-ment jurídic andorrà.

El reconeixement de la filiació mitjançant gestació subrogada a Espanya es troba en situació d’al·legalitat:

L’article 10 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, de tècniques de reproducció assistida estableix la nul·litat de ple dret del contracte pel qual es convé la gestió, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna en favor d’un tercer (sentèn-cia del Tribunal Suprem espanyol de data 6/2/2014).

La Dirección General de los Registros y el Notariado (Instrucció de 5/10/2010) ha deixat sense efecte la prohibició en determinades condicions, en benefici de la inscripció en favor del menor.

De de la mateixa manera a França s’esta-bleix la prohibició segons l’article 16.7 del Code civil, i a Itàlia solament s’admet la fecundació in vitro. Els països amb una normativa més permissiva són Estats Units, Canadà, Rússia, Ucraïna, Grècia i Geòrgia.

Atenent els principis de relativitat i mutabi-litat del concepte d’ordre públic alguns països admeten la gestació subrogada, desdibuixant el principi de mater sempre

Andorra reconeix plens efectes a la paternitat subrogada produïda a l’estranger. Situació a Europa

15 / New

sletter nº5

certa est, i per contra altres la prohibeixen tot considerant que la mare només pot ser la biològica, amb solucions molt diverses en els 35 països signants del Conveni d’Europa, prohibida en 14 estats i tan sols expressa-ment admesa en 7.

El Tribunal dels drets humans ha establert que la interpretació que s’ha de donar a l’article 8 del Conveni europeu dels drets humans davant un cas de paternitat subrogada ho ha de ser en el sentit:

D’oferir protecció de l’interès superior del menor, doncs no es produeix una violació del dret en relació als pares, sinó que ho és respecte dels fills menors a la seva vida privada.

Els Estats signants de la Conven-ció disposen d’un marge d’apreciació important per a considerar allò que és necessari en una societat democràtica, però aquest marge es veu reduït quan es projecta sobre un extrem rellevant de la identitat dels menors, com és la seva filiació.

En aquest sentit s’escau fer referència al cas Mennesson i Labassée, dos matrimo-nis heterosexuals francesos que van acudir a Califòrnia i Minnesota per aconseguir ser pares mitjançant un tractament de gestació subrogad, que va ser resolt per les SSTEDH de 26-06-2014, que no es veia vulnerat el dret a la vida familiar ja que no es impedia a les nenes viure a França

amb els pares d’intenció, si bé va establir una vulneració de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans pel que fa al dret al respecte de la vida privada dels fills.

Les decisions del TEDH es van basar en la idea que l’origen biològic és un component clau en la identitat individual i que en ambdós casos les nenes tenien relació biològica amb el pare, que era ciutadà francès.

En el mateix sentit l’article 3 de la Conven-ció de les Nacions Unides, convinguda a Nova York el 20/11/1989 sobre els drets de l’infant, preveu que l’interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors.

D’aquesta manera la resolució andorra-na s’adiu als valors jurídics establerts per la comunitat internacional, com ha estat igualment adoptat pels òrgans espanyols, en benefici d’un àmplia protecció dels drets de protecció dels menors.

«Les decisions del TEDH es van basar en la idea que l’origen biològic és un component clau en la identitat individual i que en ambdós casos les nenes tenien relació biològica amb el pare, que era ciutadà francès.»

16 /

New

slet

ter

nº5

Com actuar per a que la meva empresa segueixi generant valor?

ADVISORY

17 / New

sletter nº5

Qualsevol empresa, sigui de la mida que sigui, si vol seguir creixent i generant valor en el mercat en el qual opera s’haurà d’adaptar a l’entorn que el rodeja i als canvis constants que es van produint, i si no es capaç d’assolir aquests objectius, la empresa es pot veure abocada en una situació de crisis on la solució passa si o si per un procés de reestructuració empresarial.

Ara bé, quines son les causes i les conseqüències d’aquestes crisis i com les podem detectar?

Les causes poden ser tant internes com externes, però en la majoria de casos són els factors interns els que no permeten a la empresa adaptar-se als canvis externs, per tant, les principals causes es poden relacio-nar amb la capacitat de gestió.

Externes:

Econòmiques:En períodes de creixement econòmics es mes fàcil que se’ns escapin els errors en la gestió del nostre negoci, ja que s’acostu-ma a guanyar diners i no som conscients del valor que podríem generar de més, en canvi en èpoques de crisis, es molt més senzill evidenciar aquests errors.

Tecnológicas:L’evolució constant que actualment s’estan duent a terme en els proces-sos productius en el mercat, poden deixar obsolets les nostres tècniques de producció i els nostres productes/serveis.

Competitivas:L’entrada de nous competidors en el mercat, pot deixar a la empresa en una posició de debilitat.

Internes:

Estructura interna massa rígida per adaptar-se als canvis.

Falta d’autocrítica de l’equip gestor que culpabilitza de la crisis als factors externs.

Confiança cega en la recuperació de la situació econòmica.

No aplicar la resposta adequada en el moment adequat.

Absència de controls comptables i financers que alertin del desenvolu-pament del negoci i permetin a l’equip gestor anticipar-se als canvis.

Aquestes causes poden acabar sent defini-tives per a l’empresa si no s’actua amb un pla de viabilitat que contempli un procés de reestructuració capaç de donar continuïtat a l’empresa.

Quins processos de reestructuracióempresarial existeixen?

Principalment es divideixen en dos models:

Models d’expansió:

Els models d’expansió contemplen les fusions i adquisicions d’empreses.

Models de reorientació del negoci:

Els de reorientació plantegen les escissions i les segregacions d’una part de l’activitat de l’empresa.

Aquests processos es centren en detectar els punts dèbils que incapaciten la creació de valor per part de l’empresa i estableixen una sèrie de pautes per potenciar aquelles àrees que creen valor i que són capaces de generar riquesa per als accionistes.

En el pròxim article del departament d’Advi-sory, explicarem els dos models de reestruc-turació empresarial i detallarem tots els avantatges que aquests poden aportar a la teva empresa.

Actualment, degut a l’evolució constant en el món empresarial, les empreses contemplen cada vegada més dur a terme algun tipus de procés de reestructuració per seguir generant valor

Xavier PuiggròsEconomista

Departament d’Advisory

a.

b.

18 /

New

slet

ter

nº5

INDICADORS ECONÒMICS

Taxa d’atur

Tipus d’interès

Durant el mes passat es van publicar les dades definitives de l’evolució de la taxa d’atur per al primer trimestre de 2018. Les dades no són molt encoratjadores ja que aquesta taxa va augmentar un 0,2% respecte l’últim trimestre de l’exercici anterior. Així i tot, hem de ressaltar que les dades reflecteixen una millorança respecte el mateix període que l’exercici anterior ja que la disminució interanual és del 2% aproximadament.

Com podem observar la tendència a la baixa d’ambdues taxes d’atur des del primer trimestre del 2017 coincideix, però a Catalunya sempre s’ha situat entre 3-4 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola. Cal destacar que en el primer trimestre de 2018, mentre que la taxa d’atur a nivell estatal augmentava 0,2 punts, la catalana disminuïa al voltant del 0,5.

L’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar un 0,8% a l’abril en relació al mes anterior, però va retallar la seva taxa interanual un punt percentual, fins a l’1,1%, segons les dades definitives publicades el mes passat per l’Institut Nacional d’Estadís-tica (INE), que coincideixen amb els avançats a finals del mes d’abril.

Estadística assenyala que en el descens de la taxa interanual de l’IPC d’abril ha influït principalment l’abaratiment del gas i dels paquets turístics i els serveis d’allotjament, enfront de l’augment que van experimentar en el mateix mes de 2017.

Cal tenir en compte que la Setmana Santa, que acostuma impulsar el preu dels serveis turístics, es va celebrar durant el 2017 a l’abril i aquest any al març.

Xavier PuiggròsEconomistaDepartament d’Advisory

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)

Després d’haver registrat al gener una taxa interanual del 0,6%, la més baixa en 16 mesos, l’IPC interanual va tornar al febrer a superar el 1%, tendència que es va mantenir al març i a l’abril.

18,7

5%15

,28

%

17,2

2%

13,2

0%

16,3

8%

12,5

4%

12,6

3%

12,1

9%

16,5

5%

16,7

4%

2017T1

0

5

10

15

20

%

2017T2 2017T3 2017T4 2018T1

25

20,5

1

19,0

4

18,2

1

18,3

5

18,5

4

17,2

2

15,6

4

14,8

0

14,9

7

15,1

8

2017T1

0

5

10

15

20

%

2017T2 2017T3 2017T4 2018T1

25

30

35

40

abr ma junj ul ago se oct nov des ene febm ar abr

-2

-1

0

%

2017 2018

1

2

32,6

1

-0,1 0

-0,7

0,2 0,20,9

0,50

-1,1

0,1 0,10,8

1,91,5 1,5 1,6 1,6 1,7

1,10,6

1,1 1,2 1,1

1,8

Var. Mensual

Var. Anual

Dones

Espanya

Període

Període

Homes

Catalunya

Plaça Francesc Macià, 7, planta 13, 08029 - Barcelona / 93 481 69 80

www.cimtaxlegal.com / cim@taxlegal.com