Embed Size (px)
Citation preview
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 51 (Sec. Bot., 5): 161-171. 1984
NOTES SOBRE LA VEGETAC16 DE VORADA DE BOSC(ORIGANETALIA VULGARIS)
A. Carrillo,* J. M. Ninot * i J. Vigo *
RESUMENotes sur la vegetation des ourlets (Origanetalia vulgaris)
Rebut: abril de 1983
La vegetation des ourlets forestiers (ordre Origanetalia vulgaris ), assez bien develop-pee en Europe centrale, devient tres pauvre et fragmentaire vers les regions sudocciden-tales voisinant la Mediterranee. Tout de meme, dans les vallees pyreneennes on peut re-connaitre, parmi les lisieres herbacees, diverses associations, quoique floristiquementappauvries, a caracteres bien tranches. Les auteurs definent deux nouvelles communautesdes Origanetalia , reconnues dans les Pyrenees catalanes.
L'Agrimonio-Trifolietum mediae subass. primuletosum columnae semble assez repan-due, mais elle afectionne les endroits ombrages et elle est liee surtout aux forks meso-philes. La Lathyro ( pyrenaici ) - Origanetum se localise dans la partie continentale du terri-toire, depuis I'Alt Urgell (vallee du Segre) vers l'ouest. II s'agit d'un ourlet plutot xerophile,se developpant dans des endroits ouverts et eclaires, souvent meme dans des anciennesprairies abandonnees.
En annexe on presente une relation commentee des associations de l'ordre Origaneta-lia decrites jusqu'a ce moment en Catalogne.
Introduccib
La vegetacio de les vorades herbaciesagrupa una serie de comunitats que esfan tipicament a la zona de contacte entreles formations vegetals Ilenyoses, espe-cialment de caducifolis, i els prats o els]lots oberts que hi son en contacte. Solenvorejar els boscos dell Quercetalia pubes-centi-petraeae o dels Fagetalia sylvaticaeo be, en el paisatge humanitzat, les bos-quines secundaries que els substitueixen:avellanoses, bardisses, boixedes, etc. Les
associacions descrites son incloses dins1'ordre Origanetalia vulgaris i es repartei-xen en dues aliances, Geranion sanguinei iTrifolion rnedii. El Geranion sanguinei cor-respon basicament al territori dels Quer-cetalia pubescenti-petraeae i de les pastu-res dels Brometalia, mentre que el Trifo-lion medii es relaciona mes aviat amb elsFagetalia i els Arrhenatheretalia. Hi ha,perb, un tercer tipus d'associacions, calci-fugues i feblement caracteritzades floris-ticament, la posicio sintaxonbmica de lesquals resulta poc Clara.
* Departament de Botanica. Facultat de Biologia . Universitat de Barcelona. Avinguda Diagonal, 645,08028 Barcelona.
161
Bastants de planter herbacies tenen,sens dubte, un optim ecologic molt mar-cat a les vorades de bosc. Aquest es el casd'Origanum vulgare, Calamintha clinopo-dium, Trifolium medium, Astragalus gly-cyphyllos, Geranium sanguineum i d'altres.Moltes d'aquestes plantes s'havien consi-derat en principi com a components de]a vegetacio forestal; per exemple, Trifo-lium rubens, Calamintha sylvatica, Digita-lis lutea, etc. Pero es evident que talc es-pecies viuen mes be en llocs una micaoberts que no pas dins els boscos espessos,on sovint no floreixen i creixen mes omenys etiolades. Alguns autors, pero, por-ten aquest criteri tan a 1'extrem que, si elseguiem, moltes plantes herbacies i tam-be diversos arbusts i arbres, tinguts finsara com a integrants del bosc, haurien deconsiderar-se a part de la vegetacio fo-restal.En la situacio actual, en que els boscos
es troben sempre mes o menys explotats iaclarits i les vorades herbacies apareixende manera esparsa i dislocada, els limitsentre comunitats forestals i formacionsmarginals resulten, de fet, molt poc nets.Destriar quines plantes caracteritzen lesvorades i quines els boscos es fa, en moltscasos, dificil, i mes a casa nostra on lamajoria de masses forestall no solen ser,ja de natural, gaire denser. A mes, la vege-tacio dels Origanetalia es presenta quasisempre en forma de banda estreta i discon-tinua, dificil de precisar i de separar de lavegetacio pratense veina. El fet que lescomunitats de vorada s'installin en puntsde gradient ecologic forca notable fa, d'al-tra Banda, que estiguin formades, en granpart, per plantes banals de poca significa-cio sintaxonomica.La vegetacio de vorada herbacia es ben
representada a 1'Europa central; vers leszones sud-occidentals del continent va em-pobrint-se gradualment en especies i vape.rdent importancia en el paisatge. Moltesde les especies que als paisos mes septen-trionals caracteritzen aquestes comunitats,corn es ara Aster amellus, Coronilla coro-nata, Bupleurum longifolium, Vicia sylva-tica, Valeriana wallrothii, etc., no existei-xen en absolut a Catalunya. Aixo fa queresulti encara mes dificultosa la interpre-tacio de la vegetacio de vorada al nostrepals i que, per aixb mateix, no hagi estatgaire estudiada. Als vessants pirinencs,pero, aquestes comunitats herbacies estroben encara forga ben representades.
L'ordre Origanetalia ha estat situat sin-taxonomicament dins la classe Querco-Fa-getea, amb la qual presenta nombroses es-pecies en coma, pew tambe, si mes noparcialment, dins dels Festuco-Brometea.Actualment, el criteri mes generalitzat esel de mantenir-lo com a unic ordre d'unaclasse a part, Trifolio-Geranietea. Enaquest treball seguim aquest darrer crite-ri, tot i que opinem que horn pot mantenirels Origanetalia dins la classe Querco-Fa-getea sense forcar gaire l'esquema sinta-xonomic.
Agrimonio -Trifolietum medii (=Trifolio-Agrimonietum) Muller 1961 subass. pri-muletosum columnae J . M. Ninot et J. Vi-go, subass. nova.
EcOLOGIA I DISTRIBUC16
L'alianca Trifolion medii, que correspona la vegetacio de vorada mes mesofila, in-clou corn a associacio central l'Agrimonio-Trifolietum medii. Aquesta comunitat,molt general a Centreuropa, arriba encaraforca ben representada als Pirineus. N'hemobservat exemples sobretot als vessantsmeridionals de la serralada, des de la vallde Ribes fins a 1'Alta Ribagorca, on es bas-tant corrent.L'Agrimonio-Trifolietum sol anar lligat
a freixenedes, fagedes, avellanoses, pine-des de pi roig, etc. Es presenta en formad'una estreta banda de vegetacio herbacia,sovint discontinua, de 20 a 40 cm d'alcadai amb un recobriment total. Pot vorejarles clarianes d'aquests boscos o els caminsque els travessen, o be apareixer a la zonade contacte amb els prats. Aquesta comu-nitat de vorada requereix, pero, unes con-dicions de mitja ombra que fan que s'ins-talli preferentment en llocs poc oberts,molts cops a redos de bosquines secunda-ries. Hem observat, fins i tot, que els clapsd'Agrimonio-Trifolietum poden persistirencara dins les antigues clarianes ja tan-cades. En aquest cas, la vegetacio de vo-rada suporta unes condicions d'ombra apa-rentment similars a les de la resta del bosc.
CoMPosiciO FLORISTICA I DIVERSITAT
L'Agrimonio-Trifolietum presenta com aespecie caracteristica mes constant Trifo-lium medium, planta que, a mes, sovinthi domina. Agrimonia eupatoria, que a Eu-ropa central es considerada una especiecaracteristica de 1'associaci6, als Pirineus
162
es comporta amb mes amplitud ecologicai viu preferentment en llocs mes oberts.Fan el paper de diferencials de l'associa-cio i de l'alianca diverses plantes mes omenys nemorals, com son Veronica cha-maedrys, Fragaria vesca, Poa nemoralis,Vicia sepium, Cruciata glabra, etc. Tambehi son frequents algunes especies praten-ses com Dactylis glomerata, Agrostis capil-laris, Trifolium pratense, Lathyrus pra-tensis i Achillea millefolium. En compara-cio amb cis d'Europa central, als inven-taris pirinencs de 1'Agrimonio-Trifolietumfalten o son rarissimes diverses especiesque alli son importants, especialment Ga-lium album, Centaurea jacea, Glechomahederacea, Valeriana wallrothii, Alchemillainonticola i altres; aquestes dues ditimesson inexistents al nostre territori. Ultraaixo, aqui Bolen fer-s'hi amb mes o menysfregi.iencia d'altres plantes diferencials,com es ara Hepatica nobilis, Prunella gran-diflora, Primula veris subsp. columnae,Dianthus monspessulanus, etc., algunes deles quals son de distribucio sud-europea.Creiem quc la comunitat pirinenca cons-titueix una subassociacio nova, primuleto-stnn coluinnae (inv. tipus: num. 7) de I'A-grimonio-Trifolietum; vegeu les dues diti-mes columnes de la taula I, on pot com-parar-se aquesta subassociacio amb la sub-associacio centreuropea de Poa nemoralis(OBERDORFER, 1978).
Els inventaris reunits a la taula adjuntapoden separar-se encara en variants unxic diferents. Els numeros 14-20, sovint lli-gats a pinedes de pi roig, podrien consti-tuir una variant de Deschampsia flexuosa,relativament calcifuga. Els numeros 9-13semblen una mica mes xerofitics que elsprimers (1-8); aixi ho denota la prese'nciad'Agrimonia eupatoria, Origanurn vulgare,Hypericum perforatum, etc., i la manca oraresa de Poa nemoralis, Cruciata glabra,Hepatica nobilis, etc.
Els inventaris procedeixen de:
1. Vail de Boi, vora Sarais (Alta Riba-gor4a, CH-10). Calcosquists. Vorada entreun caminoi i una avellanosa del Brachypo-dio-Fraxinetum.
2. Caldes de Boi (Alta Ribagorca, CH-21). Granits. Helleboro-Fagetum poc dens.
3. Cami de Sarais a Durro (Alta Riba-gorca, CH-10). Calcosquists. Avellanosa.
4. Sobre Caldes de Boi (Alta Ribagorca,
CH-21). Granits. Vorada d'una avellanosade 1'Helleboro-Fagetum.
5. Entre Boi i Caldes, cap al barrancde la Muntanyeta (Alta Ribagorea, CH-21).Vorada entre una avellanosa i un prat delMesobromion.
6. Sobre Estais, cap al Serrat de la Fe-riella (Pallars Sobira, CH-41). Calcosquists.Petita clariana dins 1'Hylocomio-Pinetum.
7. Vora Espot, obaga del riu Escrita(Pallars Sobira, CH-41). Calcosquists. Vo-rada entre un cami i una avellanosa de1'Hepatico-Coryletum.
8. Conivella (vall de Ribes, DG-38). Cal-caries. Marge de 1'Hepatico-Coryletum.
9. Sobre Angelats (vall de Ribes, DG-38). Calcaries. Marges ombrivols del Buxo-Querceturn pubescentis.
10. Cap a Esteguelella (vall de Ribes,DG-37). Calcaries. Marges de cami forestaldins una fageda (Helleboro-Fagetum).
11. Vall de Cabdella, sota d'Espui (Pa-llars Jussa, CH-30). Esquists. Vorada en-tre un prat i una avellanosa del Brachypo-dio-Fraxinetum.
12. Sobre Cabdella, cap al pla de Sa-lient (Pallars Jussa, CH-30). Vorada entreun Mesobromion i un bosquet de tremols.
13. Sota Casos (Alta Ribagorca, CH-10).Vorada entre una avellanosa del Brachy-podio-Fraxinetum i un Buxo-Quercetumpubescentis aclarit.
14. Vail de Boi, sobre la Farga (AltaRibagorea, CH-21). Petita clariana dinsd'una avellanosa del Fagion.
15. Espot, vessant N del Puig de Fines-trelles (Pallars Sobira, CH-41). Esquists.Vorada entre un caminoi i una pineda de1'Hylocomio-Pinetum.
16. Vora el Pont d'Arros, al vessant es-querre de la Garona (Vail d'Aran, CH-13).Vorada entre un cami i una pineda de piroig del Quercion pubescenti-petraeae.
17. Sobre Son del Pi (Pallars Sobira,CH-42). Vorada d'un Hylocomio-Pinetum.
18. Vail de Cardos, sobre Tavascan (Pa-llars Sobira, CH-52). Vorada de Buxo-Quer--etum acidofil.
19. Carretera dels Cortals (Vail d'An-dorra, CH-81). Clariana entre avellaners.
20. Carretera de Pal (Vail d'Andorra,CH-71). Vorada entre un caminoi i unaavellanosa.
A la taula I cal afegir encara les segilentsespecies, presents en un sol inventari:
1: Coronilla emerus (pl.), Ononis arago-
163
H °° Oberdorfer, 1978
M W
OO O ,fl O V'N V' ON .--I
OO^ O^ W V1 O N
V' Or--I
00 V' U] I O ^D.y N I O^
.i U7
O
.^ ^ I ^O^
'^ W '""I
O
^iN W O O aDO^ Z O
iflOW I
.-a M 1 vl In-i L m
0
.-i V' ^if1 00 O
N .-i
O^"1N (nOOO•+N N ON
.-I .r
0N ul 3 tnO^rl tP O .y
.-1
0 0 .n o ^.n o .n .n o 0PN ^O ^D •O ^h M^l1N
M
Q •i
N
M •-
^ ^ ._ ._ ._
N N. ^.
N •^ •--•-
N N N
N * ^-
Q M .^
M M N
Q M ^-} }
R M .-
N N N. ^ ^
N
^
O M N N N.--^ O ,fl O Nti N '-1 O '-1 N N .- .- N
-+ W
O ^n0 0 1 1 1 1m ui
mo211O
M
V
W O Z I 0 0? M N
d' O M ^n ^- .- ^ M ^-- N.--1 .-1
r ^ 2 0 0 ^^^ N O
O^D O V)O ^/1^2N O
Ul W (il O O O^"1 V 01
0Q UO W O O OD
V' U7 Ol
0r1 ^ 3 O ^ 00
ON^o3^o0^ °'
0 3 0^ O^ Z I O V'
^ z
N
•a N •- N m .- N
M •-- N
O O M Yl •h •ll 111 O^l1 V1
N N
4 N
N N
N N
N N
..-.N
N
N N
N
M N N
M N •-
•- N}N
M ^- N N •
M
•
N
♦ N
NN
m croi• ro,^ ^u d
N
• +
^ ..^ ^ ^
J
F
N W .-i ^ R' v1 .^ ^ I d
^ b U7 N C >1 U V^ G ;^
^
'rod. '^ .^ ,... tl r :? obi .-roi 3 ^ Z3 r ^ rn a^ ^ o. ,'^ a o of
^ • ^ .^
N ^ ro ^ -1 O c7 {' fj d Oa V l' Sw tY X d OC^ - 7 Q' U o1 ^ ^,+ U .n E +^t ^ •^+ Q1'^+ L1'Y Vl of ,C U
`^ ^
N ^ rn zs +.^ ^ o r o of to ^ ' ^o 0Q^C .i ^' C d Si r o
^a t' ^ o y ^i
^ ^^^
G E a^ a^ ^.^ ro E ci ci cs ^ o rn ^ ^f Ti ae Sl V V ^ oV N o ^^^+ a ^- ro a^ -.+ ^ a ^ ^ s ^ r s .i ^ ^2 r r ct .^ a .^ r r
rn -- y N U s; d ^ ^ n V ^ ^ it b d .o p, p, o.
^EE
^ ^ U E^^ ^d .^ o o d c^ o.1 L^ .^ O o E d SZ to to J J^ ^+c^ +
'd^ ^O b
U ^ b o
-a CC++
cf d o ^ d ^ ^ ^ rn 11 rn ^ ^ ' ^t E ^ oEEEyyyE
E
^I
' ^
O ^ .N .^ LI ^ ^ r-1 ^+ ^ oci ^ t' ^ 4 ci W ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^, ,N
Q ^ ^ ^ il'
I^^^'^^ ^ uro c^-' ^ ^^wu»-d (avl C] a cyi ^ ^ ^7 ^ ^ ci^ G1^ ^ o^^^ ^ ^
2 a I--I ^ N F- Q^ 'd 'd b 'CJ v ro ro S CL (1 A Q Q U -^+ J Q J^ I- ^
Y100 N 00^- R M N N ill N N N^ '- •^
N
N
N N
^ ^ 4
164
. . . . . . . . . . . ^^. 4. . . . . . . .. . .
.n in .n o .n o .n o o .n .n .n ui .n .n .n .n^ l l M M M N N.-.•-- ^-
o vi .n .n .noo.n .n uioo ooo.n .nUl C{ Q M M M M N N N N N N N N ^-
-- -^. . . . . . . .~ . . . . .
N
. 4 +
-- +
. . . .. .. ~ . .. . . .
. . . ~ . . . . . . . . . .
. . . . . ^ ^^^^^
N N N M
+ C. +
Q
M Q N.=
M M .--
^ ^ ^ ^Q N .- •--
N
Q
Q
M
O
^^O
N N M
M ---^+
M
+
^. i
.-.
N N ^--
+M N
+
. ^.
N+ +
N
."' ^ .pv
4
+ i 4
. + • +
.- M
^ ^^. --: . . . . ~ . . . . . . .- -N N
+ +
N .-
1^ .^+ 1^ . . . . .. . . . . . .
• + .
+ +
M N
M ^-+
+ + +
+ + • }
} +
N+
+ . . i + . .
N
~ - ~ -~ - - -
. + +
N
+
^ tl U SL
^ ^ O ^ r-%1y z
'O )o ^ ^1 ^ b o^ ^ Ip U' ^ 0.
rn a a w -n
^tr'o__ ^^+ac^ ^t'v x^oi^o^o^^^^, .^^d+ ^oO^°i^°^°^^,^°°^+Op,+1^^^'.^^Ersi^
°orJ^ ^
^y ^ ^ d ^ ^ ^ ^ ^ ^ > o t' 1^ 1o a1 d dU
E o) e' ^ _ ^ SiU) U o^ ^ U U v7 ^ O N o^ a tr+4i Ol C > •^ U O a CL cS U bi ci ^O -^ tl N Ci i" Q^ 9-^
CCj?t ^
1}1^^Uyyli' ^S
EO U7 -L.,^+
y1y^1LL
,^`Q(
O U Q1 ^ > d O ^ ^r
U rl ^ ^ ^ ^ ^U ^^+
^ ^ ^1 U U ^ i1 Tf ^ U ^ d ^^ d O^ ^T! SL ^ ^ O
roU rn d ^^ t;`^o7^t' ^ ro au^ ooU
^ 'S ^^^ ^
. c^ ^^^ u^ ^ ^^ ^
^^^^ ^^^^^ ^ ^ ^ma =+ ~ ^c3wa aAxaaO1^ou
165
H ^^
H 0P ._ .-- .^ ._ ..- .^
ry._
^, . .,
. .
^ .
,^ .
. .
.. .
N
^ 4
N N
t t
a d ..^^ ^ s ^+^z .^
^O-^ - t'^, _ ^ o.^-' ^..^ ^.^ ._mo^, .. ^;., _ m
.. ,^ '^+- a
r ',^ ^ d ,
^'^,•^ N,^^
o ^^o^^«d U O'^
^^^^oS1 N
^xa.^
r -
r ^,^_^,..a ., •.^
.. x ^,ors
...a U-^.^1 N Ci ^ -J
^^^^o
N
^..o ^^^ro ^ o^mo _:.
^^^^,..
a
^ ^
a^odd
a a^ o'er ^ d
^^'"..^^r
u^,^-
0 ^ U E rn ^ ^^a
., ^o
aQ^^^
S ^ ^ ^ QQ r y^--^ zwci V QY</1
nensis. 2: Carex rnuricata, Melica uniflora,Sedum telephium subsp. fabaria, Taraxa-cum gr. vulgare. 3: Cytisus sessilifolius(pl.), Ranunculus nemorosus. 4: Angelicarazulii, Carlina acanthifolia subsp. c_ynara,Carum carvi, Geranium sylvaticum, Lathy-rus laevigatus (1.2), Scabiosa columbaria.5: Buxus sempervirens (pl.), Carduus carli-nifolius, Linurn catharticum, Onobrychissupina, Salix caprea, Trifolium montanum,Vicia pyrenaica (1.1). 6: Campanula gr. ro-tundifolia, Globularia nudicaulis (1.2), Mp-notropa hypopitys, Pleuroziatm schreberi(2.2), SanQuisorba minor. 7: Campanulapatina, Epilobium montanum, Peuceda-num oreoselinum, Valeriana officinalis. 8:Brachypodium phoenicofdes, Orchis ma-culata, Poa trivialis (1.2), Ranunculus acer(1.1), Stachys officinalis (2.2). 9: Cephalan-thera rubra, Galium maritimum, Prunusspinosa, Ranunculus bulbosus. 10: Centau-rea scabiosa, Echiurn vulgare, Pastinacasaliva, Phleum pratense subsp. bertolonii,Poa pratensis, Potentilla reptans, Vicia hir-suta. 11: Geranium robertianum, Rumexacetosa. 12: Allium oleraceum, Crepis blat-tarioides, Filipendula ulmaria, Polygonumbistorta, Silene vulgaris. 13: Brachypo-dium pinnatum, Calafnintha sylvaticasubsp. ascenders (1.2), Geranium columbi-num (1.1), Helleborus foetidus, Torilis ja-ponica, Lapsana communis. 14: Pulmona-ria offinis. 15: Festuca gr. rubra (1.2), Pre-nanthes purpurea, Thesium alpinum. 16:Arabis turrita. 17: Calluna vulgaris, Galiumverum. 18: Centaurea nigra (1.1), Prunellavulgaris (1.2), Pteridium aquilinum. 19:Briza media, Laserpitium nestleri, Parnas-sia palustris, Plantago lanceolata, Pimpi-nella major, Rubus idaeus, Sanguisorbaofficinalis, Thalictrum aquilegifolium. 20:Anthylnis VilneYarla. II: (OBERDORFER,1978: 284, col. lld). Galium album (66 %),Centaurea jacea (52 %), Glechoma hede-racea (45 %), Valeriana wallrothii (31 %),Leucanthemum vulgare (31 %), Alchemillamonticola (24 %), Aegopodium podagraria(21 %), Knautia arvensis (21 %), etc.
Lathyro ( pyrenaica ) - Origanetum vulgaris,A. Carrillo et J. M. Ninot, assoc. nova.
ECOLOGIA I DISTRIBUC16
El Lathyro-Origanetum es una comuni-tat de vorada que va mes o menys lligada
166
al domini de les rouredes del Quercionpubescenti-petraeae. En la majoria delscasos, i a causa de la intensa implantaciohumana en aquestes zones, hem observatla comunitat als talussos entre prats (0.Brometalia) o entre camins i prats i, mesrarament, en contacte amb bardisses, ave-llanoses, boixedes i rouredes. A diferenciade 1'Agrimonio-Trifolietum, el Lathyro-Ori-ganeturn es troba preferentment en flocsoberts i en vessants assolellats. Condicio-nen la presencia d'aquesta comunitat,doncs, no les condicions de mitja ombra,sing mes aviat 1'absencia de pastura od'altres alteracions de les arees que ocupa.En alguns casos es pot observar, fins i tot,com els prats no pasturats es van omplintgradualment de plantes de vorada (Bu-pleurum falcatum, Galiurn lucidum, Origa-nurn vulgare, etc.) les quals hi poden arri-bar a ser forca importants, fent-los tendiral Lathyro-Origanetum; l'inventari num. 9de la taula II correspon a un antic sem-brat d'alfals abandonat.Hem realitzat inventaris d'aquesta asso-
ciacio des de la Vall d'Andorra fins a 1'AltaRibagorca i a dAran. En aquesta darreracomarca, pero, el Lathyro-Origanetums'installa nomes en els vessants mes asso-lellats.
COMPosIci6 FLORISTICA
El Lathyro-Origanetum es presenta cornuna comunitat herbacia de 40 a 60 cm d'al-cada i amb un recobriment total o bastantelevat. Com a especies caracteristiquesmes constants hom hi troba Origanumvulgare, Bupleurum falcaturn, Galium lu-cidum, Lathyrus sylvestris subsp. pyrenai-cus, Calamintha clinopodium, etc. Molt so-vint, aquestes plantes (unes o altres, segonsels casos) figuren entre les dominants.A causa de l'ambient que la comunitatcolonitza,, solen fer-s'hi, a mes, diversesplantes poc o molt pratenses i moltes d'al-tres de banals: Daucus carota, Stachysrecta, Achillea millefolium, Picris hiera-cioides, Phleum phleoides, Artemisia vul-garis, Hypericum perforatum, etc. Algunesd'aquestes especies, amants dels indretsoberts i assolellats, poden ser considera-des, en el territori estudiat, corn a dife-rencials de l'associaci6 i de l'alianca enesguard de les vorades del Trifolion medii.Aquesta comunitat pirinenca pertany in-
dubtablement al Geranion sanguinei pero,dins de 1'alianca, resulta dificil de caracte-ritzar. L'empobriment floristic d'aquest ti-
pus de vegetacio a casa nostra no semblacompensat per la introducci6 de cap ele-ment caracteristic, tret potser de Lathyrussylvestris subsp. pyrenaicus. Bupleurumfalcatum, planta bastant corrent a totesles vorades del Geranion sanguinei d'Euro-pa central, pot considerar-se tambe com aespecie caracteristica del Lathyro-Origane-tum al territori pirinenc, ja que sembla re-lativament limitada a l'area de la comuni-tat. Donem com a inventari tipus de 1'as-sociaci6 el num. 8 de la taula II.
Els inventaris procedeixen de:
1. Sota d'Aubert (Vail d'Aran, CH-13).Esquists. Talus entre un cami i una bar-dissa del Pruno-Rubion.
2. Sobre Mont (Vail d'Aran, CH-13). Ta-lus entre dos prats del Mesobromion.
3. Vall de Boi, sota de Cardet (Alta Ri-bagorca, CH-10). Talus entre la carreterai uns prats.
4. Sobre Boi (Alta Ribagorca, CH-21).Vorada entre la carretera i uns prats.
5. Sobre 1'anterior. Talus entre la car-retera i una bardissa del Pruno-Rubion.
6. Boi (Alta Ribagorca, CH-21). Es-quists. Marge entre uns prats del Meso-bromion.
7. Sota d'Espot (Pallars Sobira, CH-41).Calcosquists. Talus entre la carretera i unsprats del Mesobromion.
8. Espot (Pallars Sobira, CH-41). Cal-cosquists. Talus entre dos camps.
9. Al costat de 1'anterior. Camp d'alfalsabandonat.
10. Cap al Sola d'Espot (Pallars Sobira,CH-41). Calcosquists. Talus entre dos pratsdel Xerobromion.
11. Vall de Cabdella, sota d'Espui (Pa-llars Jussa, CH-30). Talus entre la carre-tera i un Buxo-Quercetum pubescentis.
12. Vall de Cardos, sobre Tavascan (Pa-llars Sobira, CH-52). Talus entre un camii uns prats.
13. Cap a la Macana, davant d'Anyos(Vail d'Andorra, CH-71). Esquists. Talusde la carretera.
14. Carretera de Pal (Vail d'Andorra,CH-71). Talus sota d'una avellanosa.
15. Arinsal (Vail d'Andorra, CH-71). Vo-rada entre uns prats (Mesobromion) i unaavellanosa.
16. Llorts, sota el Serrat (Vail d'Andor-ra, CH-71). Vorada entre un cami i unaavellanosa.
167
.^".aJ.`^.
E"^
1 60
dP
O Ol0 00 W I O O.-^ V' !!^ .-^ .-1
.-1
O O^n^nzuio^.i Lf1 .--I
.--1
OV' .-I W u'1 u'1 O^ V' f11 V' O^ .-^
i--I
Ori .i W ^n o I^ M V' O^
O OCJM ^1f10N.-1 N V' ^-1 .--i
O O.-1 00 W O O lfl.-1 .-1 lP .--I f^)
OO lfl W O O Nr--I (`'1 tl^ 111 ^ ^--1
.--I
O O01M C!1 OOOM ^-+^N
O OOO N W I O O
.^i
O Or m ^n o ^nN I U1 .-1 .-+.-^ !f1
Ol0 O (!J ^f1 O OM V' r C'.--1
Oifl O I 1 0 1c r.^
0C' (`'1 Cn lfl ^(1 t!'1M N OD .--1.-i
O OM O W 0 0 0
ti V' .-1 M^--^
O ONlfI CnOOOM ^O .ti N
1^ .^
`7 ^O
N
M
M
M
N
N
V
N
N
N
N '-
} ^}
M .-
R N
N M
+ cn
N
M
N
^ }
M
J Lb
V O^ O ^O` ^-
N
+ +
N+ +
N
N
N
N ..
N
N
N
N
M
N
+ -
N N} } }
N N
N
M^ +
^ b
b v ^ U ^ ^ ^ ^ ^ ^ b
o^•N ^^>.^w ros
^ ror-I
a ^W U ^ ^ ^ ^ ^za^Ham
11
I^ .^ O O ^o
V' VO ^!l ill M
N
N
N .^
CV
^
}^
+ }
M• +N
^- ^ N N
} }
'- N
N N
N ^ N
N
O R N,--^W I C' Ol I ^ M N3 ^O
m
U^U
O C ^
(! roroId -r^i N ° LL
N 1H W ^ -.I ^T
-ri ^ N ^ ^ ^ ^ ^.I cSN^ N +1 ^ ^
v ^^ ^ ^ a^ ^a^
^ ^ ai rn ^^ ^^ ^^w- _z z 7SJ B- _:72^9J^^£.^ 37 27 3' ^ 2733OP ^.J ^.^1 d Z1V^ ^^-1 fp 'h' d V ^ mot' d CS ri J 6 ^Y -?^ d a 6 6 O
oOI UI 1> > N^ ^ ^O > cJ N vCi C ' ^ }1 {' d C ^ J Ol ^S ^ i' ^ Ci oI-^1
N^ ^ bN-I S a^ W !^ . ^++ ci [' U C3 C3 l'' b-I d
!v 7.1 O N 3-I •.i c^ -O ^ j V ^ ' t^1-I ^ u > S ^ ^ O^^
}o^
^ b ^ ^f^
b ^ rn ^ t' ' o^1 'd d •^ d^^7^ ss^^ v~o 7J^3.9753^3C)^Q!-^ 'bbbb OUQ r-. pCnQ-.azF-
+^
+ + +
R
O M
^ b^O
^rl ^
o Nrdr >`+
oa^~
O ^- ^o O` M M M ^ ^O W M .- .- ^- ^--
}} M M
.- N M. }
.-. N N
^- N
.^ M
N - C`^ -
M - •- ---
}
^ N
7
N }
M '- N
M .^ +
N N
'- +
N
N '--
}
N N '-
N N}
M '-
N N} }
M N -
N CJ
M .^
M
aa^^^^^\{ <} N N N ^ ^
M
N}
N}
N}
^ N N N
.- ^ M +
N
.f i
♦ t
♦ +
N}
vN d
.-1U
rov
+ +
a70v
b a
^^ ^^ r ^^ ^O
k ^ > Q
U ^ S ^ ^^ r
^ ^ ^ ^ ^ ^UUfY]GL (Y L1 (1
V VO .^ O^ O^ M O R ^O ^O .^ .^ V1 U1 X71 l!l Vl V1 O^ O^ O^ O^ O^ O^O` ^O VO ^O ^D `D V'1 !} M M M M M M M M M M N N N N N N ^ ^^^ r- .^
^"^_. . . ~ . _. . . ."^ . . . . . . . . .== _. . . . . . . . . . . .~"14', _ _t.14 _
. .~ .~ . .~ . . . . . . . .~ .N
N N ? ^
.~ . . . . . . . . . . . . . . ..~ . . . . . . . . . . .
,^. - - -.^+ + . . . . . . .~ . . ... . . . . . . . . . . . .} e. ^-.
. .~~~~~ . .~ . . . . . . .. . . }
~~ . . . . .~ .~ . .~ . .. .. .~ . . . . . . . .. .
_. ^.. .~~ .... . ......... . ...~ . .N N N ^ N M
....^.~ ..~ .~ .... .~ ... ..~ ......
~ ....~ ...~~ ^ ...,.~ .... .~ ... ...
N ^
N .-~ .~ . . . . . . ^ . . . .~ . . . . .~ .~ ~ . . .
•- N
N }
f + + ♦ } +
N .^
} . }
N '- '- N} . . . + . . +
^-- ., N N
N .^ ^ .^ ^
N ^- •--
^ N ^
? ^
} ^
+ +
}
N
lz. .^ ..+ ..~ .... ........... .......C14"~ ~~
^ ^.^........~ .. ........ ^ ......
^ e r
c^^S^9.^^8 z£ ^KJ^3£^^3^^
2^o^,t ^^ ^ r^o^
^ ^?f
^N^ ^ ^ ^ ^ ^ Ci ^ .O CS ^ r U •r J EC^o^
a^?^ £j
^^^55G '^ d ^rn U d U o ^ ci+^ 52^^
s ^^
^i^+ ^.Q^+
ic^^ ci
G^QG1 F-11d2fi fly-^^IL F-^QU>PCUQ2LU Q'J^ V^4u^
169
^^^^,^ ^^^
.-,
..
.^
CJ.a
.^
o.,
++^+N
^ .++
^. ^'.N
^ .+
M + +
N + +
d
^ ^^
^^^^^ ^ r
OO ^ 61
^ ^ o aO
d ^ ^ ^^a^F-
i iv ^ O d
..^ ^^ r ^ ^ ^ .^.^ ^ ^M d' ^
lf^
(
l > C U'rl
^.1
r C iE'O
^^£:j£^^W
^ ^ ^X d^
58n^3F'~°fX. c' - cz ZZ '^1 Z.J cz y r., .^ x'^.£ 5 8 -'- ^ B._ .mss
°° .n -^^, ^ ^
^w---.t.,^ .,^ ci^ -- ^h -
6, sQ^.^ ^ C2 SLN
^^^ ^ ^^^^+ ^.
^^r ^ ^-co^^ ^ ^ r=^ c^
- ^- rn c' ^ •.r do r ., u
o ^ ct ^ ^ ^ ^
^ ' ^'^ s u LL., •,
`ria^w ^ ct`" .^ ^ ^ ' ^
^$ - N ^ U
'.^ ^; ^' ,^ .^ it
£z.^^zz,s^9.^'YH^3_.
''r' \DVI,N,,, ^.- ^O
CCC.- ^vv ^^
•^ ^ . N
•^L(1 dNN.^^^.....' ^^^...
^^-^^^_
^m..
^3 21
U1 d o ^.d }a NN u O^
a^^z ^^^
^ydv ^ ^ ^-.-1
C d E d - ti ^
U^
Q^vr
•^+ •e o -^.,,-_•rl M O.^ s
or ^' ci ' ^ aov^ F- ^, ^ ^ ..a
Ala taula adjunta cal afegir encara lessegiients especies presents en un sol in-ventari:
1: Seseli montanum. 2: Anthoxanthumodoratum, Geranium cf. pusillum, Poa pra-tensis (1.2). 3: Biscutella laevigata, Bu-pleurum praealtum, Cirsium vulgare, Dipsa-cus sylvestris, Ptychotis saxifraga, Rumexscutatus, Rubus caesius, Verbascum thap-sus subsp. crassifolium. 4: Alyssum alys-soides, Festuca pratensis, Saponaria offi-cinalis. 5: Carlina acanthifolia subsp. cyna-ra, Centaurea nigra, Peucedanum oreoseli-num, Prunus avium (pl.), Stachys officina-lis, Vicia onobrychioides. 6: Chondrillajuncea, Linaria supina. 7: Crepis capilla-ris, Hieracium gr. pilosella, Torilis nodosa.8: Ligusticurn lucidum. 9: Asperula longi-flora, Euphorbia cyparissias, Onobrychissaxatilis, Poa angustifolia, Poa compressa(1.2), Satureja montana. 10: Acinos arven-sis, Antirrhinum latifoliurn, Anthyllis vul-neraria subsp. pyrenuica, Arabis nova, Pe-trorhagia prolifera, Viola arvensis. 11:Campanula patula (1.1). 12: Trifolium cam-pestre, Achillea odorata. 13: Briza media(1.2), Leontodon hispidus, Plantago media,Quercus petraea (pl.), Verbascum sp. 14:Festuca gr. ovina (2.2), Leucanthemumvulgare, Rhamnus saxatilis, Teucrium cha-maedrys (1.3), Valeriana officinalis. 15:Carex flacca, Deschampsia flexuosa (1.2),Hypericum montanum (1.1), Orchis gr. ma-culata, Prunella vulgaris (2.2), Ranunculusacris. 16: Crocus nudiflorus, Cruciata lae-vipes (3.3), Knautia dipsacifolia, Stellarinholostea, Viola gr. sylvestris.
Esquema sintaxonbmic de la vegetacib devorada a Catalunya
C1. Trifolio-Geranietea Muller 1961; O. Ori-ganetalia vulgaris Muller 1961.1. Al. Geranion sanguinei Tx. ap. Muller
1961.1.1. Galio-Origanetum vulgaris O. Bo-
los 1967.Associacio poc caracteritzada flo-risticament. Va lligada a ambientsmediterranis o submediterranis,Cosa que permet d'atribuir-li al-gunes especies diferencials d'a-questa significacio.
L2. Sileno-Geranieturn sanguinei S.Rivas-Martinez 1968.Basat en un breu inventari de la
170
Vall d'Aran, sembla, pel que hemvist, bastant general en el sectormenys humit d'aquella comarca,i potser es troba escampat tam-be per una bona part de la Ca-talunya submediterrania.
1.3. Lathyretum cirrhosi J. Vigo 1975.Practicament limitat al sectororiental pirinenc (Cerdanya, Con-flent, Ripolles i Alt Urgell) on esfa 1'especie caracterfstica, ende-misme occitano-catala. Defuig elsambients massa secs.
1.4. Origano-Anthemidetum triumfettiJ. Vigo 1975.Conegut tambe del sector piri-nenc oriental, i lligat al domini deles rouredes i les pinedes seques(principalment Quercetalia pubes-centi-petraeae). Apareix en am-bients francament xerics i sovinten habitats poc o molt artificialit-zats (talussos, marges de camps,etc.).
1.5. Lathyro-Origanetum vulgaris A.Carrillo et J. M. Ninot.Propi de la part interior dels Pi-rineus catalans, d'Andorra cap aoccident. A la Vall d'Aran entraen contacte amb el Sileno-Gera-nietum, pero es fa en llocs mesassolellats i secs. Cap a orient deuenllacar amb 1'Origano-Anthemi-deturn (vegeu 1'inventari 10 de lataula II ).
1.6. Altres. De manera puntual hemobservat altres comunitats referi-bles a aquesta alianca; per exem-ple, vorades calcfcoles sequesamb abundancia de Peucedanumcervaria, un xic semblants a lesque ja es coneixen de 1'Europa
mitjana; marges amb dominanciade Foeniculum vulgare subsp. vul-gare, etc.
2. Al. Trifolion medii Muller 1961.2.1. Valeriano-Fragarietum vescae O.
Bolos 1975.Es fa, a baixa altitud, des delsector mes oriental dels Pirineusfins al Valles oriental. La variantde Trifolium medium fa el pas al'associacio segiient.
2.2. Agrimonio-Trifolietum rnedii Mu-ller 1961 subass. primuletosumcolumnae J. M. Ninot et J. Vigo.Aquesta comunitat, subassociaci6territorial d'una associacio forcaestesa per Europa, sembla bas-tant corrent als Pirineus catalans,des del Ripolles vers occident.
BIBLIOGRAFIA
Bolas, O. 1967. Comunidades vegetales de las co-marcas pr6ximas al literal situadas entre losrios Llobregat y Segura. Mem. R. Acad. Cienc.y Artes Barcelona, 724 pp.
BOLOS, O. 1977. Valeriano-Fragarietum vescae, as-sociacid nova. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 41(Sec. Bot., 2): 21-28.
FOUCAULT, B., RAMEAU, J. C. & ROYER, J. M. 1979.Essai de synthese syntaxonomique sur les grou-pements des Trifolio-Geranietea sanguinei Mu-ller 1961 en Europe centrale et occidentale. Coll.Phytosoc., VIII.
OBERDORFER, E. 1978. Suddeutsche Pflanzengesell-schaften, H. Stuttgart.
OBERDORFER, E. 1979. Pflanzensoziologische Ex-kursionsflora. Stuttgart.
RIVAS-MARTfNEZ, S. 1968. Contribucion al estudiogeobotanico de los bosques araneses (Pirineoilerdense). P. Inst. Biol. Apl. 45: 81-105.
Vico, J. 1975. Notas fitocenologicas. I. Anal. Inst.Bot. A. J. Cavanilles, 32(2): 953-966.
171
