Embed Size (px)
Citation preview
Noves tecnologies aplicades a la interpretacióTreball autònom
Tecnologies de la traducció i la interpretació
Francesc Grimalt;Beatriz Espinosa Paredes;Agathe Odile Watré;Paula Jorba Montserrat;Azar Majdoub
13/01/2014
Índex
1. Introducció...............................................................................................................3
2. Apunts històrics........................................................................................................4
2.1. Història de la interpretació...............................................................................4
2.2. Història de la videoconferència........................................................................5
3. La interpretació i la tecnologia.................................................................................6
3.1. La videoconferència..........................................................................................6
3.2. Equipament per a la videoconferència.............................................................7
3.3. Tipus de videoconferències..............................................................................8
3.4. Marques comercials.........................................................................................9
4. Problemes de la interpretació a distància..............................................................13
5. Estalvi de costos.....................................................................................................14
6. Pla de treball...........................................................................................................14
7. Conclusions.............................................................................................................15
8. Bibliografia..............................................................................................................16
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
1. Introducció
Els intèrprets deuen haver existit des de la prehistòria. Imprescindibles per les tribus
neolítiques en les seves migracions; Sant Pau, en la seva segona Epístola als Corintis,
recomana: «Si alguien habla en lengua desconocida, sean cada vez dos, o a lo más tres, y por
turno, y que uno interprete. Que si no hubiere intérprete, calle.» Cristòfor Colom, pensant que
viatjava a la terra del Gran Khan, va contractar dos intèrprets, un de xinés i l’altre de sànscrit.
Quan va arribar a les Antilles i li van parlar dels caníbals, va pensar que es tractava dels súbdits
del Khan i va acomiadar els dos intèrprets. Mai no van tornar. Però la professió o l’ofici
d’intèrpret no es va definir fins a la creació de la Societat de Nacions. A Europa, el problema de
la diversitat lingüística es va resoldre imposant un idioma únic per a la diplomàcia: primer el
llatí i després el francès. Fins i tot a les trobades multilaterals, com per exemple el famós
Congrés de Viena, tots els delegats parlaven francès. La primera reunió diplomàtica bilingüe va
ser la Conferència de la Pau de París just després de la primera guerra mundial. La
interpretació, aleshores, era consecutiva. En aquesta modalitat l’intèrpret se seia a la sala de
conferència prenent notes del què es deia. Després de cada intervenció donava una traducció
oral amb l’ajuda dels seus apunts. Aquest va ser el sistema adoptat per la Societat de Nacions i
per l’Organització Mundial del Treball. A les reunions més solemnes, els intèrprets pujaven a la
tribuna d’oradors per a donar la seva versió del discurs, que podia durar hores. Era corrent que
un delegat pronunciés el seu discurs al matí i que l’intèrpret fes la seva intervenció a la tarda.
El Daily Telegraph donava amb freqüència comentaris sobre l’actuació dels intèrprets del dia
anterior, fet que va permetre que sorgissin grans figures d’intèrprets de l’època
d’entreguerres. Es tractava de persones de gran cultura, experiència i dots oratoris; la majoria
venien del dret, del periodisme o de la diplomàcia, i naturalment dominaven a la perfecció dos
o més idiomes, a més a més del seu. D’aquesta època, denominada «la belle époque» de la
interpretació són les anècdotes més conegudes i els professionals més famosos com ara:
André Kaminker, Jean Herbert, Antoine Velleman o el coronel Dostert.
La interpretació es considerada com un ofici d’alta qualificació, però com a qualsevol
altre, sucumbeix als canvis i la necessitat d’estalviar, cada cop més, temps i diners. Les noves
tecnologies hi juguen un rol important, un rol d’ajuda i d’escurçament de distancies. No es pot
parlar de la interpretació, en l’àmbit empresarial per exemple, i sobretot a les multinacionals,
sense parlar de les videoconferències o de la telepresència. Amb la necessitat de l’expansió
dels mercats, han anat sorgint, durant les dues últimes dècades, innovacions que permeten
3
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
captar clients d’altres països i cultures i col·laborar amb altres empreses d’arreu del món, fet
que comporta automàticament la imprescindibilitat d’una interpretació en tems real, sigui in-
situ o a distancia.
2. Apunts històrics
2.1. Història de la interpretació
El primer indici de l’existència de la interpretació es troba en una imatge tallada a la
tomba del faraó Tutankamon (1350 a.C.):
una figura desdoblada d’un intèrpret que
escolta un ambaixador siri i seguidament es
dirigeix al Faraó. Aquesta imatge és
considerada el primer document de la
història on apareix la figura de l’intèrpret
que posteriorment també apareix en altres
documents de fa més de 3000 anys.
Aquests documents són testimoni de la
gran estima que es tenia cap a les persones
que oferien els seus serveis lingüístics quan es construïen les piràmides i que foren
considerades els primers intèrprets de l’Antic Egipte. A més a més, aquests intèrprets
acompanyaven als governants durant les campanyes bèl·liques, les negociacions diplomàtiques
o els intercanvis de comerç. Al principi eren esclaus que sabien llengües, però després ho foren
els fills de nobles que havien estudiat a l’estranger.
Posteriorment els intèrprets van tenir un paper molt important en els imperis
poliglotes, n’és un clar exemple la ciutat de Babilònia on es traduïen tots els documents
importants i oficials a l’assiri, al caldeu, a l’hebreu, a l’àrab, etc. També s’hi van traduir textos
religiosos. Hi ha altres dades històriques sobre la interpretació que es remunten a la Grècia
Helènica on el llatí es considerava la llengua legislativa i culta i només l’utilitzaven les elits
econòmiques, polítiques i religioses. Contràriament, a Roma la interpretació només servia per
comunicar-se amb els pobles conquistats a les províncies i les colònies, ja que, a causa de la
seva imposició, el llatí va mantenir-se durant segles. A l’antiguitat les llengües de comunicació
internacional utilitzades per les elits econòmiques, polítiques i religioses eren l’arameu, el grec
i el llatí. El comerç va ser el gran impulsor de la professió d’intèrpret ja que a les grans
expedicions els servia d’enllaç amb les altres cultures i idiomes.
4
Imatge de la tumba de Tutankamon
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
No va ser fins al segle XVII que el francès es va imposar, per sobre del llatí, com a
llengua diplomàtica i ho va continuar essent fins a finals de la Primera Guerra Mundial. Al segle
XX, amb la creació de l’organisme internacional Societat de Nacions el 1919, l’anglès va passar
a ser llengua diplomàtica. Fou aleshores quan va començar l’època moderna de la
interpretació simultània sorgida després de la Primera Guerra Mundial a les negociacions de
St. Germain, el 1919. En aquell moment també van sorgir les primeres llegendes sobre les
grans habilitats Paul Mantoux, professor d’història de la Universitat de Londres i professor de
l’Institut de Relacions Internacionals de Ginebra, pioner en la interpretació consecutiva.
Després de la Segona Guerra Mundial, quan el tribunal militar comença les sessions de
Nüremberg (1945), la situació canvia. Les llengües sobre les que es treballava eren quatre:
anglès, francès, alemany i rus. En aquella situació era impossible utilitzar la traducció
consecutiva, ja que hauria suposat quadruplicar el temps de cada intervenció. Fou el coronel
Dostert, un estatunidenc d’origen francès, qui per encàrrec va idear un sistema d’interpretació
simultània que va permetre que les sessions s’efectuessin sense haver d’interrompre cada
intervenció per interpretar-la. Aleshores van aparèixer els primers equips de cabines,
micròfons i auriculars.
Com que la interpretació de Nüremberg havia estat un èxit, la ONU s’hi va interessar i,
tot i que hi havia certes reticències, es va acabar imposant aquest sistema que és el més
utilitzat avui dia a tota la Unió Europea. El SCIC (Servei Comú d’Interpretació de Conferències
de la Comissió Europea) és el proveïdor d’interpretació més gran del món.
Tot i el gran èxit de la interpretació simultània, la interpretació consecutiva continua
utilitzant-se en reunions de combinació lingüística reduïda -sobretot en reunions bilaterals,
visites, sopars...- ja que és una modalitat senzilla i més econòmica que la interpretació
simultània.
2.2. Història de la videoconferència
Les primeres videoconferències es van dur a terme analògicament, gairebé
paral·lelament amb la televisió. Aquests sistemes de videoconferència estaven formats per dos
circuits tancats de televisió (CCTV) connectats entre ells per cable. El prototip el va establir
l’oficina de correus de Berlin entre 1936 i 1940. Durant els seus primers vols tripulats, la NASA
va fer servir dos enllaços de radiofreqüència (UHF i VHF), un en cada direcció. No obstant,
aquesta tècnica era cara i no es podia utilitzar en àmbits com la telemedicina, les reunions de
negoci o l’educació a distància. D’aquesta manera, la companyia telefònica AT&T va intentar,
cap als anys 70, transmetre vídeo de baixa resolució a través de les línies telefòniques
ordinàries, però sense èxit. No va ser fins el 1980, amb les transmissions de telefonia digital
5
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
com la RDSI, que la transferència de dades va adquirir una mínima velocitat (128 kilobytes/s)
que permetia una transmissió acceptable de vídeo i àudio. El primer sistema dedicat per a
videoconferències va sortir al mercat en el moment de l’extensió de les xarxes RDSI. Cap al
1990 tots els sistemes de videoconferència, des dels més especialitzats i costosos fins als més
accessibles al públic general, van evolucionar cap a un ús cada cop més general. Finalment als
anys 90, es va impulsar la videoconferència basada en IP i a la vegada sorgien els sistemes de
compressió de dades aplicats al vídeo que permetien reduir el volum d’informació transferida
per tal d’obtenir un resultat similar a l’emès originalment. El 1992 Tim Dorcery va
desenvolupar el software CU-SeeMe (et veig – em veus) al departament de Tecnologia de la
Informació de la Cornell University. Des d’aleshores va proliferar una varietat de softwares i
serveis dirigits al gran públic, els més populars en aquell moment eren: MS NetMeeting, MSN
Messenger, Yahoo Messenger i Skype. Tots permetien realitzar videoconferències de baix cost
amb una qualitat mínima però acceptable.
3. La interpretació i la tecnologia
3.1. La videoconferència
Una videoconferència, també denominada videoteleconferència (VTC), està formada
per un conjunt de tecnologies de telecomunicació que permeten als participants interactuar
entre ells mitjançant transmissions d’àudio i vídeo bidireccionals. La videoconferència també
rep el nom de col·laboració visual i el software que fa possible les videoconferències rep el
nom de groupware. Una videoconferència pot ser tan simple com una conversació entre dues
persones en dos llocs privats, punt a punt (Skype, Live Messenger...) o involucrar diverses seus,
multipunt, amb més d’una persona a cada seu. A més a més de la transmissió d’àudio i vídeo,
la videoconferència pot servir per a compartir documents, pissarres digitals i visualitzacions de
pantalla dels ordinadors involucrats.
Com a cas particular de VTC trobem la telepresència que designa un conjunt de
tecnologies que permeten a una persona sentir-se com si estigués present a una seu diferent
de la que es troba.
6
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
3.2. Equipament per a la videoconferència
La tecnologia bàsica que s’utilitza en un sistema de videoconferència és la de la
compressió digital de flux d’àudio i de vídeo a temps real, que permet transmetre una
determinada quantitat d’informació audiovisual utilitzant una quantitat significativament
menor a la transmesa. El hardware i/o software que realitza aquesta compressió es coneix com
a codec (codificador-descodificador). Per tal que aquest procés sigui factible el flux de la
informació digital –formada per uns i zeros- es subdivideix en paquets codificats i etiquetats
que es transmeten, després, a través d’una xarxa digital: RDSI o IP.
Per poder efectuar una videoconferència són necessaris els següents components:
-Entrada de vídeo: càmera de vídeo estàndard o webcam.
-Sortida de vídeo: monitor de computadora, televisor o projector
-Entrada d’àudio: micròfon.
-Sortida d’àudio: altaveu o auriculars.
-Transferència de dades: LAN, Internet.
Els sistemes de videoconferència es divideixen en dos grans grups: els sistemes professionals i
els sistemes d’escriptori. Els primers els fabriquen empreses com Sony, Tandberg, Polycom o
Radvision i tenen tots els components necessaris empaquetats en un equip Ad-hoc,
comunament una consola amb una videocàmera. Aquestes càmeres es poden controlar
7
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
remotament per girar-les, pujar-les o abaixar-les i fer zooms. Es coneixen com càmeres PTZ.
Aquesta consola té totes les interfícies elèctriques, la computadora de control, i un codec
basat en hardware o software. Els micròfons omnidireccionals estan connectats a la consola,
igual que un monitor de televisió amb altaveus. Existeixen sistemes dedicats a diferents mides i
definició amb diferents graus de portabilitat, depenent de les necessitats de l’usuari. Aquests
equips s’instal·len a unes sales específiques, insonoritzades, de fons blanc per a conferències.
La instal·lació es du a terme mitjançant xarxes RDSI o IP.
El segon sistema, el d’escriptori, és un conjunt de complements que s’afegeixen a un
ordinador per tal de transformar-lo en un dispositiu de videoconferència. S’hi poden afegir
micròfons o càmeres i instal·lar-hi un software que controli la transmissió. També existeixen
sistemes d’escriptori compactes que inclouen tots els components necessaris integrats en el
monitor LCD de l’ordinador. La majoria d’ordinadors portàtils actuals es podrien considerar
equips compactes de videoconferència. En aquests sistemes normalment es necessita
instal·lar-hi un programa que permeti accedir a les sales de videoconferència virtuals
proporcionades per servidors d’Internet, és a dir, espais compartits on es col·labora de forma
sincrònica (Skype, ooVoo). Aquest programa, a part de gestionar la transmissió d’àudio i de
vídeo, proporciona eines de grup per intercanviar arxius, compartir pissarres virtuals i
transmetre pantalles d’un PC a un altre. Aquestes videoconferències també es poden fer
mitjançant sales virtuals a la web, és a dir, sense la necessitat d’instal·lar cap software
(Hangouts).
Cal destacar que una característica fonamental dels sistemes professionals de VTC és
que inclouen un mètode de cancel·lació o eliminació de l’eco acústic (AEC, acoustic echo
cancellation), que elimina l’eco de la transmissió i millora la qualitat de la comunicació a la
vegada que redueix el consum d’amplada de banda. És un algoritme que permet detectar quan
el so emès per les sortides d’àudio és introduït de nou a les entrades. És molt important
controlar aquest fenomen, ja que si no, es produeixen certs problemes: l’interlocutor sent la
seva veu que rebota en els sistemes d’àudio, amb molt de retràs, cosa que dificulta la
comunicació o se sent una reverberació que augmenta progressivament i impedeix totalment
la comunicació.
3.3. Tipus de videoconferències
Les conferències es classifiquen segons el nombre de participants i/o de seus:
-One to one: persona a persona. En aquest cas els participants han de fer servir el seu
sistema d’escriptori i obligatòriament han d’utilitzar el mateix software o plataforma web.
8
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
-Multipunt: diferents seus, s’entén per una seu un ordinador o un terminal de VTC.
Aquest tipus de videoconferència entre tres o més seus, és possible gràcies a la unitat de
control multipunt (MCU, Multipoint Control Unit). Es tracta d’una centraleta que connecta les
trucades de diferents fonts. Una MCU pot ser només de software (Hangouts, ooVoo) o pot ser
una combinació de dispositius estiguin o no integrats a les unitats de VTC.
3.4. Marques comercials
Existeixen diverses plataformes web que ofereixen serveis de videoconferència i
telepresència professionals com ara:
Cisco WebEx:
http://www.webex.com/
Anymeeting:
http://www.anymeeting.com/
Nefsis:
http://www.nefsis.com/
9
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
I d’altres dirigides a no professionals com ara:
MeetingBurner:
https://www.meetingburner.com/
Meetin.Gs:
https://www.meetin.gs/
GoToMeeting:
http://www.gotomeeting.com
Yugma:
https://www.yugma.com/
Sync.In:
http://sync.in/
Una de les firmes més conegudes per la seva innovació en el camp de les
videoconferències i la telepresència dirigides a empreses és la californiana Cisco Systems.
10
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
Només cal entrar a la seva pàgina web per a descobrir un gran ventall de recursos i serveis
d’altíssima tecnologia, dividits en tres blocs:
Conferencing Managment: amb els seus dos productes estrella Cisco Telepresence
Management Suite i Cisco Prime Collaboration Manager.
VideoConferencing:
11
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
Web Conferencing:
Cal destacar que els productes que ofereix Cisco tenen un cost molt elevat, gairebé
inassequible per a petites i mitjanes empreses i per descomptat, per a intèrprets freelance
que s’ofereixen a realitzar tasques d’interpretació via Internet. D’altra banda trobem la firma,
també californiana, Polycom que ofereix serveis d’equiparable qualitat als de Cisco però de
cost molt més inferior. Els productes i el material de Polycom dirigits a la interpretació són:
-Plataforma RealPresence®: Ofereix una solució d’arquitectura flexible i oberta
compatible amb qualssevol tipus de terminal, entre d’altres, interlocutors mòbils, sistemes de
vídeo propis, terminals ISDN heredats i diferents clients de comunicació unificades, com per
exemple IBM®, Sametime® i Microsoft ® Lync™.
-Solucions immersives RealPresence®: des de la sèrie RealPresence Experience (RPX) a
l’Open Telepresence Experience™ (OTX) 300, les solucions de telepresència immersiva de
Polycom ofereixen una experiència integral on tots els participants es mostren en pantalla en
mida real.
-Solucions mòbils RealPresence®: Polycom RealPresence Mòbils transforma
instantàniament la seva tauleta o smartphone en un sistema de videoconferència mòbil.
Aquest programari gratuït combina facilitat d’ús i seguretat empresarial amb una fiabilitat
permanent i una excepcional experiència d’usuari.
-Sèrie RealPresence®Group: funcions de vídeo HD, veu i compartició de continguts
d’última generació per a sales de conferències, aules i espais de reunió en tota l’empresa.
Redueix notablement els costos d’assistència tècnica.
-SoundStation i VoiceStation: ajuda a augmentar l’abast de les comunicacions amb
ajuda dels telèfons de conferencia de Polycom. Compatibles amb sistemes PBX analògics,
digitals i de VoIP. Aquests models estan dissenyats per a qualsevol tipus d’entorn i empresa.
12
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
4. Problemes de la interpretació a distància
Des dels seus inicis, la interpretació té un seguit de característiques i
peculiaritats que la fan, segons un gran nombre d’experts, un ofici difícil que requereix
alts graus de qualificació i de preparació.
Actualment, la interpretació no seria possible sense les noves tecnologies que
han passat a formar part del dia a dia dels intèrprets. Actualment seria molt difícil, fins
i tot quasi impossible, desenvolupar la feina d’intèrpret sense l’ajuda d’aquestes
tecnologies (començant pels auriculars, passant pels telèfons mòbils, tauletes... i
acabant per les cabines d’interpretació i sales de videoconferència).
Centrant-nos en la interpretació a distància (en anglès videoconference
interpreting o remote interpreting), podem comprovar que, a més a més de les
complicacions habituals de la interpretació, han sorgit nous problemes derivats de la
utilització de les noves tecnologies.
El fet que la interpretació es produeixi a distància (a través d’una
videoconferència) pot implicar problemes tècnics que no trobaríem en una
interpretació de tipus tradicional; com per exemple la falta de sincronització entre el
so i la imatge. Tot i que aquests problemes es poden solucionar fàcilment gràcies a un
entrenament i una familiarització prèvies per part de l’intèrpret amb les tecnologies
emprades, no podem negar que poden influenciar en les condicions de treball
habituals de l’intèrpret i, com a conseqüència, poden tenir un efecte negatiu en la
qualitat de la interpretació final.
Molts intèrprets pensen que el remote interpreting (on els participants de la
conferència es troben a un lloc i l’equip d’intèrprets es troba a un altre lloc diferent) és
la modalitat d’interpretació que té un grau de dificultat més alt, atès a la situació i al
procés d’interpretació. És per causa d’aquestes dificultats que hi ha molts intèrprets
que rebutgen aquest tipus d’interpretació.
El fet de no trobar-se in-situ en la interpretació a distancia implica una sensació
de pèrdua de control de l’intèrpret i, com a conseqüència, la pèrdua del sentit
d’anticipació a allò que passarà tot seguit, qualitat indispensable dins de la
interpretació simultània, i la disminució considerable de la concentració.
13
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
Pel que fa a la comprensió del discurs, val a dir que el discurs no només està
format per paraules, sinó que entren en acció molts més elements com els gestos que
pugui fer l’orador, la seva postura, les expressions facials, etc., és a dir, el context
gestual i el llenguatge corporal formen part del discurs. Aquest context (que no sempre
s’aconsegueix plasmar en la seva totalitat en un monitor o una pantalla) ajuda a
eliminar possibles ambigüitats del llenguatge que, d’altra forma podrien suposar un
error en la interpretació.
Per tant, la interpretació a distància implica la implantació d’un nou entorn de
treball, on els intèrprets han de ser capaços de solucionar els problemes amb noves
estratègies. Dit tot això, s’imposa la pregunta: la interpretació a distancia pot substituir
la interpretació convencional?
5. Estalvi de costos
Les videoconferències, al cap i a la fi, son eines per a estalviar temps i diners. La
interpretació a distancia n’és un clar exemple. Només cal fer una petita comparació entre els
honoraris d’un intèrpret presencial i els d’un intèrpret a distancia. Segons l’AITI (associació
internacional de traductors i intèrprets) els honoraris d’un intèrpret per a mitja jornada han
d’oscil·lar entre els 450 i els 550 euros, impostos no inclosos. Ara bé, no tots els intèrprets, ja
que la majoria són freelance disposen d’equipaments de videoconferència a casa seva o a la
seva oficina per a dur a terme tasques de video remote interpreting. Els gabinets
d’interpretació que presten aquest servei, ofereixen tarifes molt competitives, que poden
arribar a suposar un estalvi de més del 50% envers les d’un intèrpret convencional. Aquests
tarifes oscil·len entre 40 i 60 euros l’hora.
6. Pla de treball
Tot seguit afegim una taula que detalla específicament quines tasques ha
desenvolupat cada membre del grup. Com que el treball era en grup de cinc i a distància hem
utilitzat diferents programes per tal de poder compartir informació, fer reunions i dur a terme
les tasques assignades. Les reunions s’han dur a terme per Hangouts i per compartir la
informació hem utilitzat el Google Drive.
14
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
Membres del grup Tasques desenvolupades 1
Francesc Grimalt Introducció
Fonts d’informació
Beatriz Espinosa Paredes Problemes de la interpretació a distància
Fonts d’informació
Agathe Odile Watré Estalvi de costos
Format i estil del document escrit
Paula Jorba Montserrat Gestió de les tasques assignades
Apunts històrics
Presentació i gravació
Bibliografia
Azar Majdoub Gestió de l’equip
La interpretació i la tecnologia
Presentació
Webmaster
Conclusions
7. Conclusions
Tot i l’ajuda dels avenços tecnològics, la interpretació mitjançant les videoconferències
i la telepresència, no arribarà mai a substituir la interpretació convencional. La digitalització
massiva dels serveis quotidians no podrà envair el camp de la interpretació. Les dues
modalitats conviuran ja que tenen més avantatges que defectes. Si que és cert que aquests
avenços tecnològics redueixen costos i estalvien temps però la qualitat de la interpretació
sempre serà més alta si és presencial.
Per part dels gabinets d’interpretació amb una projecció internacional la compra
d’equips i eines de videoconferència pot arribar a ser una inversió, a llarg termini, molt
fructuosa que els permetrà ampliar el ventall dels serveis que ofereixen.
1 La columna dreta de la taula té enllaços directes als apartats del treball corresponents
15
Tecnologies aplicades a la tarducció i a la interpretació
8. Bibliografia
A Word In Your Ear [en línia]. http://lourdesderioja.com/ (Última consulta: gener 2014)
Advantage Interpreting [en línia]. Cop. 2011 http://advantageinterpreting.com/
(Última consulta: gener 2014)
CHACÓN MEDINA, Antonio. La videoconferencia: conceptualización, elementos y uso
educativo [en línia]. [Granada]: Departamento de Didáctica y Organización Escolar; Grupo
AREA; Universidad de Granada. URL:
http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/Numero2/Articulos/La%20videoconferencia.pdf
(Última consulta: gener 2014)
ESPAIIC. Aiic [en línia]. Association Internationale des Interprètes de Conférence, 2013.
URL: http://espaiic.es (Última consulta: gener de 2014)
REYES, Rubén Jezrael. TraduQuilo Language Centre [en línia].México: TraduQuilo. URL:
http://traduquilo-traducciones.jimdo.com/ (Última consulta: gener de 2014)
Videoconference and Remote Interpreting [en línia]. http://www.videoconference-
interpreting.net/index.html (Última consulta: gener 2014)
POLYCOM,INC. Polycom [en línia]. 2014. URL: http://www.polycom.com (Última
consulta: gener 2014)
CISCO SYSTEMS, INC. Cisco.com [en línia]. 2014. URL: http://www.cisco.com (Última
consulta: gener 2014)
16
