Noves tecnologies dels productes audiovisuals

Objectius

Reflexionar sobre aspectes referits a la qualitat del senyal televisiu. Conèixer els estàndards d'alta definició que s'empren actualment. Veure els fonaments de la televisió interactiva, entendre com es distribueix i entendre les possibilitats que dónareferides a productes i serveis. Comprendre quins són els principis i com són els productes i serveis de les xarxes de banda ampla. Veure aspectes relatius a la seva implantació i perspectives de desenvolupament.

Planificació de l'aprenentatge

Mòdul 4. Noves tecnologies dels productes audiovisuals

Apartats Objectius Nuclis de coneixement Activitats Temps

Novestecnologiesaplicades a ladifusió detelevisió

Reflexionar sobreaspectes referits ala qualitat del senyaltelevisiu.

Conèixer elsestàndards d'altadefinició ques'emprenactualment.

Introducció Verifiqueu la idea dels angles devisió. Compareu l'angle sota elqual veiem el receptor de televisióen les nostres llars amb l'angle devisió de les projeccionscinematogràfiques en el centre dela sala.

Verifiqueu la idea de l'àudioenvoltant i compareu, des d'aquestpunt de vista, una pel·lícula vista acasa amb la mateixa pel·lículavista al cinema.

4 h

Desenvolupament i situacióactual

La televisióinteractiva

Veure els fonamentsde la televisióinteractiva, entendrecom es distribueix ientendre lespossibilitats quedóna referides aproductes i serveis.

Antecedents Recolliu, via Internet, informaciósobre facilitats de la plataformaCanal Satélite Digital (guia deprogramació, compres deproductes, jocs interactius, etc.).

3 h

Principis Recolliu, via Internet, informaciósobre diferents models de set topboxes que hi ha al mercat.

Xarxes de difusió Recolliu, via Internet, informaciógeneral sobre una plataformadistribuïda per satèl·lit (Via Digitalo Canal Satélite Digital), unaplataforma per cable (Madritel) iuna TDT (Quiero TV). Compareuel nombre de programes, l'àrea decobertura, les aplicacionsinteractives, etc.

Productes i serveis Navegueu per aplicacions decomerç electrònic de la plataformaCanal Satélite Digital.

TV interactiva enfrontd'Internet

Navegueu mitjançant Internet perpàgines pensades per a televisióinteractiva. Observeu lesdiferències amb altres pàginesestàndard d'Internet:

Nombre de zones actives.

Facilitat de navegació.

Profunditat de navegació

(nombre d'accions fins aarribar al final d'un procés).

Facilitat d'ús (esrequereixen coneixementsespecials).

Intenteu navegar mitjançantaplicacions per Internet a travésd'una plataforma de TV (QuieroTV).

Observeu la diferència en lanavegació.

Observeu el comportamentdel conjunt per a lapresentació de pantallesestàndard d'Internet.

Envieu els comentaris al consultor.

Publicació idifusió decontingutsaudiovisualsper Internetbanda ampla iper sistemesde cable

Comprendre quinssón els principis icom són elsproductes i serveisde les xarxes debanda ampla.

Veure aspectesrelatius a la sevaimplantació iperspectives dedesenvolupament.

Principis generals defuncionament

Recolliu informació comercialsobre alguns serveis residencials(domèstics) de connexió de bandaampla que operin en la vostrazona geogràfica: tipus de servei,velocitat de transmissió, cost, etc.

4 h

Xarxes d'accés

Consulteu les quotes, lesvelocitats i les solucions queofereixen alguns dels plans ofertspels proveïdors de:

XTB. XDSI. ADSL. cable.

Productes i serveis

Implantació i perspectives dedesenvolupament Cas pràctic.

Noves tecnologies aplicades a la difusió de televisió

Introducció

Durant la història de la televisió, no és la primera vegada que s'utilitza l'expressió d'alta definició per designar un salten la qualitat del senyal televisiu. El concepte de televisió en alta definició deriva de la idea i de l'interès, semprepresent, d'introduir millores en els sistemes de producció i difusió de programes de televisió. Concretament, l'altadefinició fa referència a millores en la imatge i el so de la televisió convencional.

La referència permanent ha estat el cine. La dimensió de la pantalla, la definició de la imatge i el tractament del sosituen la televisió en un clar desavantatge, sobretot quan es tracta de la difusió de pel·lícules i grans espectaclesaudiovisuals, com per exemple les retransmissions esportives.

Aquest desavantatge també inclou els sistemes de producció de vídeo estàndard de la televisió, molt més pràctics encertes parts del procés de producció (no necessiten el processament químic del suport cine), però notablementinferiors en definició d'imatge.

En el moment l'actual, aquesta expressió designa nous estàndards de producció i difusió de televisió digital. Permetenuna producció d'una qualitat similar a la del cine, fins al punt que s'han fet algunes produccions en aquests nousestàndards de vídeo, publicitat i films que, posteriorment, s'han transferit a cinta per a projectar-los en sala. Pel que faa la difusió, s'ha introduït l'ús de la nova televisió digital i de pantalles de mida superior, amb més definició d'imatge.

L'alta definició fa referència concretament a millores en la imatge i el so de la televisióconvencional. La referència permanent ha estat i és la qualitat del cine.

Imatge

Els estàndards per a la presentació d'imatges electròniques PAL, Secam i NTSC estan basats en la descomposicióde la imatge en un nombre de punts determinat.

El seu funcionament es basa en el fenomen fisiològic següent: a mesura que ens allunyem de la imatge, l'ull veu elspunts cada vegada mes pròxims i, a partir d'una certa distància, l'ull humà percep la imatge com a completa i ésincapaç de distingir-los. Aquest fenomen es produeix quan l'angle sota el qual l'ull percep els punts és inferior a unminut (una sexagèsima part d'un grau).

Atès que el nombre de punts de la imatge en cada un dels estàndards està fixat, també queden fixades lesproporcions de la pantalla i els angles màxims de visió amb què l'espectador podrà observar les imatges.

La distància de visió per a un canal de televisió en estàndard PAL és de sis vegades l'altura de la pantalla, i per aNTSC de set vegades.

PAL Secam NTSC

Línies totals per quadre 625 625 525Línies actives per quadre 575 575 484Resolució vertical 290 290 242Resolució horitzontal 425 425 330Distancia òptima de visió 6 vegades l'altura 6 H 7 HAngle de vista horitzontal 13º 13º 11ºAngle de vista vertical 10º 10º 8º

Aquestes proporcions es poden transmetre informació, però estan per sota de les proporcions del cine (mida mésgran i relació d'aspecte diferent), que són capaços de transmetre'ns, a més de la informació, sensacions.

La relació d'aspecte fa referència a les proporcions ample-alt de la pantalla. En el cas de la televisió convencional,aquesta relació és de 4 a 3, mentre que per a cine i televisió d'alta definició és més apaïsada (en alta definició,concretament, de 16 a 9).

Ens trobem, doncs, que si volem que la televisió sigui capaç de transmetre aquestes sensacions, hem d'augmentarels angles de visió (mida de pantalla i distància de visió) i modificar les proporcions de la imatge (més apaïsada). Peraixò, hem d'augmentar el nombre de punts que componen la imatge tant en sentit vertical com en sentit horitzontal.

Els nous estàndards plantegen ordres de magnitud que situen aquests números a 1.920 píxels en sentit horitzontal i1.080 línies verticals. L'aplicació ens permet de plantejar noves dimensions i proporcions, amb una distància òptimade visió de 2,5 vegades l'altura, que correspon a uns angles de visió de 41 graus en horitzontal i de 23 graus envertical.

Cadència de la imatge i exploració de la pantalla

Com quan en l'apartat anterior parlàvem del fenomen d'integració de punts d'imatge que té lloc en l'ull humà, latelevisió, com el cine, per tal de donar percepció de moviment a l'espectador juga amb la integració temporald'imatges que es duu a terme en el cervell humà.

Perquè en una seqüència de fotogrames el conjunt ull-cervell percebi el moviment com a continu (sense salts), calque el nombre d'imatges per segon sigui superior a quaranta. Aquest nombre d'imatges per segon, necessari permantenir aquesta la de continuïtat, també depèn de la brillantor de la pantalla i, en alguns casos, cal augmentar lacadència.

És el cas dels televisors d'alta gamma amb pantalles de grans dimensions, que ofereixen freqüències d'exploració depantalla de 100 Hz, amb la qual cosa aconsegueixen eliminar completament la sensació de parpelleig.

En el cine es resol treballant amb vint-i-quatre fotogrames per segon i mostrant dos flaixos de cada imatge.

En els estàndards tradicionals de televisió, es resol passant vint-i-cinc imatges per segon però presentant-les encinquanta camps, que és el que s'anomena entrellaçat. Cada imatge de sis-centes vint-i-cinc línies es descompon endos camps: l'un es compon de línies pars i l'altre de senars.

D'aquesta manera, la visualització completa de les sis centes vint-i-cinc línies que componen cada imatge es porta aterme en dues presentacions: la primera amb les línies parelles i la segona amb les senars. La percepció, a efectesde continuïtat en el moviment, és la mateixa que tindríem si ens haguessin passat cinquanta imatges per segon.

PAL Secam NTSC

60 25 25 30Camps per segon 50 50 484Tipus d'exploració Entrellaçada Entrellaçada Entrellaçada

En el cas de l'alta definició, s'ha de resoldre el mateix problema i presentar el nombre d'imatges per segon suficientperquè la percepció per a l'espectador sigui de moviment continu.

So

L'àudio, la banda sonora i la localització espacial dels sons en el moment de la reproducció són elements fonamentalsen l'audiovisual entès com a espectacle. Hi ha un corrent d'opinió entre els experts en el sentit que, durant l'exhibició,els espectadors podem racionalitzar i filtrar les imatges, però l'àudio que l'acompanya ens produeix sensacions difícilsde filtrar, que van "directes al cor". L'àudio és fonamental quan es tracta de transmetre sensacions.

Des del punt de vista del so i per una sèrie de motius de tipus tècnic i d'ús social, la televisió tradicional ha estatmononacanal. Encara que en l'actualitat hi ha un nombre significatiu de programes que es produeixen i s'emeten enestèreo, una gran quantitat de la programació continua mantenint el caràcter mono.

Els primers estàndards es van definir amb la utilització d'un únic canal de so, sense possibilitats de fer emissions enestèreo (en què l'àudio ha d'utilitzar dos canals separats) o d'incloure efectes de localització espacial del so.

Algunes televisions en obert, com el cas de Televisió de Catalunya a Barcelona, han produït i emès programes enDolby Surround. Amb aquest estàndard, el so es reparteix en cinc canals: central, dret anterior, esquerre anterior, dretposterior i esquerre posterior. Amb aquesta distribució, el nivell de sensacions i d'espectacularitat que es pottransmetre a l'espectador és molt notable.

Durant els últims anys, el cine també ha posat moltíssima atenció en les bandes sonores i la seva presentació en lasala de projecció. La localització espacial dels sons ha creat un ambient que embolcalla l'espectador i el situa il'implica dins de l'acció. Els estàndards de tipus analògic i els nous de tipus digital també treballen amb estructures detipus Dolby Surround, amb altaveus en la part posterior de la pantalla i als laterals de la sala (esquerre, dret, anteriorsi posteriors).

L'aparició dels DVD (enregistraments digitals) i dels nous equips d'àudio per a la llar, ha propiciat la introducciómassiva d'aquestes bandes sonores multicanal. El sistema contínua essent el de l'ús de cinc vies bàsiques (frontal,esquerre, dret, esquerre posterior i dret posterior) i combina la utilització d'altaveus de mida petita i de subuffers.

L'alta definició s'ha d'entendre fonamentalment com a espectacle i, per tant, els estàndards d'àudio que s'handissenyat per a producció i difusió del senyal han de preveure una banda sonora multicanal, capaç de presentar iaconseguir aquest efecte envoltant.

Activitats

Verifiqueu la idea dels angles de visió. Compareu l'angle sota el qual veiem el receptor de televisió en lesnostres llars amb l'angle de visió de les projeccions cinematogràfiques en el centre de la sala.

Verifiqueu la idea de l'àudio envoltant i compareu, des d'aquest punt de vista, una pel·lícula vista a casa amb lamateixa pel·lícula vista al cinema.

Durant la història de la televisió, no és la primera vegada que s'utilitzal'expressió d'alta definició per designar un salt en la qualitat del senyaltelevisiu.

L'alta definició es refereix concretament a millores a la imatge i al so de latelevisió convencional. La referència permanent ha estat el cine.

En aquest cas les millores en la imatge passen per augmentar el nombrede punts que componen la imatge (més línies de televisió i mes punts perlínia) i per modificar les proporcions de la imatge (16 × 9).

Les millores en so passen per incorporar en el senyal televisiu elsestàndards de treball del cine: so digital amb diverses vies per a ladistribució espacial.

El canvi en les proporcions i la mida de la pantalla, i la inclusió de l'àudiomulticanal, no solament augmenten la qualitat, sinó que permeten detransmetre sensacions de manera més eficient.

Desenvolupament i situació actual

La televisió que tenim a les nostres llars, l'estàndard PAL a l'Estat espanyol, es va llançar al mercat l'agost de 1967.

Durant aquests trenta-cinc anys, la tecnologia de fabricació de càmeres, elements de producció i receptors detelevisió, i les necessitats dels usuaris, han canviat molt. Actualment, les càmeres, els enregistradors i la cadena deproducció de vídeo en general treballen amb uns nivells de qualitat superiors a l'estàndard PAL. D'altra banda, la granmajoria dels televisors d'alta gamma són capaços de proporcionar una qualitat d'imatge (resolució, contrast, color,etc.) molt superior a la de les imatges PAL. I, finalment, la cultura del món audiovisual de l'espectacle també hacanviat: projeccions de vídeo en pantalles d'altes prestacions, aparició de pantalles planes, so digital envoltant per ales pel·lícules al cine, amplificadors de gran qualitat a les llars, etc.

Així, doncs, sembla evident i necessària una revisió d'aquest estàndard per tal d'adaptar-lo a les noves possibilitats dela tecnologia i als nous gustos del públic. Aquí comença el concepte actual de televisió d'alta definició, HDTV.

Antecedents històrics

En la dècada dels setanta, la NHK (Nihon Hoso Kyokay, corporació japonesa de teledifusió) va fer una sèrie d'estudisi de treballs sobre alta definició en televisió que van culminar en començar els vuitanta amb la posada en marxa d'unsistema propi de TVHD. En l'experiència hi van col·laborar quatre prestigioses empreses: NEC, Matsushita, Sony iToshiba.

Aquest primer sistema proposat per la NHK culmina amb la presentació d'un estàndard basat en mil cent vint-i-cinclínies, seixanta camps per segon, exploració entrellaçada, trenta graus d'angle de vista horitzontal, relació d'aspectede setze a 9 a 20 MHz d'amplada de banda passant per a la luminància i 7 MHz de banda passant per als senyals decrominància.

El 1986, la NHK va començar una campanya de màrqueting mundial per proposar el seu estàndard com a sistemad'alta definició. El 1988, i coincidint amb els Jocs Olímpics de Seül, l'MTP (Ministeri de Correus i Telecomunicacionsdel Japó) va instal·lar dos-cents cinquanta televisors d'HDTV en vuitanta-un llocs públics del Japó. Durant lacelebració dels Jocs, es transmetia diàriament i en alta definició, via satèl·lit, programació regular sobre

l'esdeveniment.

El 1988, i coincidint amb l'IBC (Brighton, Anglaterra), es va presentar el projecte europeu per a alta definició EU95(Eureka95). L'EU95 va sorgir com a resposta a la incompatibilitat entre l'HDTV de la NHK i el PAL. Aquest projecte,amb el suport de la Comissió Europea, en què van col·laborar importants marques com Thomson, Bosch i Thorn, maino va arribar a bon fi. Plantejava la difusió de televisió d'alta definició, amb el sistema que es va anomenar MAC(multiplexació de components analògics); utilitzava la difusió via satèl·lit i era compatible amb el sistema PAL, demanera que les emissions en HDTV, amb un equip addicional de recepció, podien ser visualitzades en televisors PAL.

Per la seva banda, els Estats Units, durant l'administració Bush, van començar els treballs per desenvolupar el seupropi sistema d'HDTV; col·laboraven en el projecte entitats com Philips, Thomson, Zenith, AT&T, General Instrumentsi MIT. El novembre de 1995, la FCC adopta l'estàndard ATSC (Advanced Television Systems Committee). Aquestestàndard manté la proposta de treballar amb una relació de pantalla de 16:9, amb mil vuitanta línies actives i unarelació de píxel d'1:1.

A Europa, després del fracàs del projecte EU95, la Comissió Europea s'ha estimat més mantenir-se al marge deldesenvolupament de l'HDTV i aprofundir, en canvi, en el camp de la televisió digital. En aquesta línia, el 1991 i amb laparticipació de grups de treball compostos per teledifusors, fabricants d'electrònica de consum i cossos reguladors, esposa en marxa el projecte DVB (Digital Video Broadcasting). L'objectiu d'aquest projecte és transformar en digital ladifusió (transport i emissió) i la recepció del senyal de televisió. Aquest projecte posa especial èmfasi en la modulació,la transmissió de dades, els multiplexats i els sistemes d'accés condicional. No obstant això, el sistema també admetla difusió de programes en HDTV.

El juny de 1999, la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions) va definir les bases del format d'imatge comuna,CIF (Common Interface Format), que facilita al màxim l'intercanvi de continguts cinematogràfics i televisius ambestàndards d'HDTV. El CIF s'adapta a les tres freqüències mundials de quadre 24 fps (cinema), 30 fps (NTSC) i 25fps (PAL). Es basa en una imatge de mil cent vint-i-cinc línies (mil vuitanta actives), mil nou centes mostres per línia,una relació d'aspecte 16:9 i píxel quadrat de relació 1:1.

Situació actual

Com ja hem vist anteriorment, en el senyal analògic PAL, utilitzat a Europa per a la difusió de la televisió en color,cada imatge està formada per sis-centes vint-i-cinc línies (de les quals, només són actives cinc-centes setanta-cinc).Per donar sensació de continuïtat al moviment, se'ns presenten vint-i-cinc imatges per segon i cada imatge ésrefrescada dues vegades. El sistema de presentació és entrellaçat i la resolució horitzontal és de quatre-centsvint-i-cinc punts per línia.

Des del punt de vista tecnològic, aquest nivell està molt per sota del nivell de detall amb què treballen els monitors dePC, que ho fan amb resolucions a partir de sis-cents quaranta per quatre-cents vuitanta punts, i que arriben avuit-cents per sis-cents o a mil vint-i-quatre punts per set-cents seixanta-vuit. El sistema d'exploració que utilitzen és elprogressiu.

Els conceptes entrellaçat i progressiu es refereixen al sistema de presentació de les imatges en la pantalla entelevisió. En el format entrellaçat, la pantalla ens mostra cada imatge en dos flaixos. En el primer ens presenta leslínies pars que formen la imatge i, en el segon, les senars. Com que el sistema PAL treballa amb vint-i-cinc imatgesper segon, la pantalla ens mostra un flaix cada 1/50 de segon. En pantalles grans aquest tipus de presentacióprodueix parpelleigs i manca de definició, per la qual cosa s'opta per una presentació progressiva que ens mostra encada flaix una imatge completa amb totes les línies i cinquanta vegades per segon. Obtenim una imatge mes estable iamb més definició, però ens cal una amplada de banda més gran.

D'altra banda, els nous sistemes de difusió de senyal televisiu per satèl·lit, cable o terrestre són totalment digitals.Aquests sistemes, a més d'introduir millores importants en el transport i la recepció dels senyals de vídeo i àudio(senyal pràcticament neta de sorolls i interferències, en la pràctica amb imatges netes, nítides i ben definides),permeten, mitjançant tècniques de compressió de tipus MPEG-2, la difusió de senyals de més resolució, amb unnombre de punts per pantalla superior que en el senyal PAL estàndard.

La possibilitat de fabricar receptors amb més resolució i la disposició de millors xarxes de transport, de més capacitat,ens obre la porta, entre d'altres, a la possibilitat de difondre senyals de més definició.

La digitalització del transport i la difusió del senyal de televisió també són la base de la televisió interactiva.

El que avui en dia es coneix com a televisió d'alta definició, HDTV, és un senyal de televisió digital (tant per cable osatèl·lit com per difusió terrestre) d'alta resolució combinat amb sistemes de so multicanal d'altes prestacions.

HDTV, estàndards

Aquesta definició genèrica dóna lloc a l'aplicació pràctica en diversos estàndards. L'ATSC americana, com la DVBeuropea, es basen en la compressió del vídeo en MPEG-2. En l'ATSC s'utilitza so comprimit Dolby Digital (AC-3) i enla DBV hi ha dues opcions per al so comprimit: Dolby Digital i Musicam. L'exploració de pantalla pot ser progressiva(en la majoria de casos) i entrellaçada.

Amb la utilització de programaris de compressió, semblants als dels ordinadors personals, les estacions de televisióintenten de treballar i difondre les emissions en alta definició amb àudio envoltant multicanal, dins de la mateixaamplada de banda que utilitza la televisió analògica convencional.

L'estàndard de compressió que fa servir la televisió digital per emetre imatges dins d'una amplada de banda raonableés el que es coneix com a MPEG-2. Dins de cada imatge, l'MPEG-2 guarda fonamentalment la informació delsobjectes i elimina la informació redundant (per exemple, si la imatge és un fons blanc, en comptes de guardar-la punta punt guarda simplement la informació que hi ha sobre aquest fons). Entre imatges successives, guarda bàsicamentels canvis (si la imatge no canvia, simplement repeteix l'anterior). Utilitzant algoritmes d'aquest tipus, l'MPEG-2aconsegueix reduir de cinquanta a u la informació a transmetre.

Tot i que aquest sistema de compressió redueix la qualitat de la imatge respecte de la que podem observar amb lacàmera en l'estudi, la qualitat del conjunt continua essent molt bona, atès que la part que no es té en compte passainadvertida per a l'ull humà; el resultat final és, en tot cas, molt superior al de la televisió analògica convencional.

En ATSC hi ha sis formats diversos per a l'HDTV. En DVB no s'han definit amb claredat, però seguraments'adoptaran els mateixos formats de l'ATSC, tot i que adaptats per a 50 HZ.

Tipus Líniesverticals

Píxelshoritzontals

Relaciód'aspecte

Freqüència d'imatge Relació quadrada depíxel

HD ATSC 1.080 1.920 16:9 60 e, 30 p, 24 p Sí720 1.280 16:9 60 p, 30 p, 24 p Sí

HD DVB 1.080 1.920 16:9 50 e, 25 p, 24 p Sí720 1.280 16:9 50 p, 25 p, 24 p Sí

Cal destacar que tots dos estàndards permeten d'utilitzar la freqüència de quadre del cine, 24 Hz, i amb això lespel·lícules no es veuen afectades pels ajustaments que en l'actualitat necessiten per a difondre-les.

So multicanal 5:1

Com hem vist en la introducció, l'àudio, la banda sonora i la localització espacial dels sons en el moment de lareproducció són elements fonamentals en l'audiovisual entès com espectacle.

Els primers esforços per millorar aquests aspectes els trobem en la dècada dels cinquanta, en què els industrials deHollywood van buscar nous al·licients per atreure el públic a les sales de cinema, al·licients que es van plasmar en elCinemaScope de la Century Fox, basat en la utilització de pantalla panoràmica i quatre pistes sonores. Les quatrepistes subministraven canals d'àudio independents dels altaveus: frontal esquerre, central, frontal dret i envoltants.

Durant aquests anys s'han posat en pràctica diverses experiències per determinar el nombre mínim de canalsnecessaris per transmetre al públic, entre d'altres, sensacions de localització espacial de sons, de situació dins del'acció, etc. S'ha evidenciat, tenint en compte la resposta de l'orella, que amb un conjunt de cinc altaveus distribuïtscom es presenta en la figura (disposició teòrica) es donen les condicions suficients per aconseguir aquest objectiu desubmergir l'espectador dins l'espectacle. Els diversos senyals que alimenten cada un dels altaveus estan produïts demanera individual i constitueixen diversos canals dins d'una mateixa banda sonora.

En la pràctica, la col·locació dels altaveus és una cosa diferent (disposició pràctica). S'utilitza un altaveu centrat en lapart frontal per reforçar els diàlegs o els solistes, i el canal posterior es genera a partir dels canals envoltants. Aquestadisposició és la que es coneix com a Sistema 5.0. En cas que el conjunt incorpori un canal per a subgreus de bandareduïda, el sistema es coneix com a 5.1.

HDTV, experiències

Com hem esmentat anteriorment, primer el Japó i més tard Europa van dur a terme diverses experiències en el campde la TVHD analògica, que en el cas d'Europa no van arribar a quallar i que, en el cas del Japó, tot i que es van feremissions regulars, tampoc no han tingut una implantació massiva.

Posteriorment, i dins del procés de digitalització de la difusió del senyal televisiu, ha tornat a sorgir la idea de difondretelevisió en alta definició. El líder, en aquest cas, són els Estats units, on tot i que la posada en marxa de la difusió enTVHD ha tingut alguns problemes de tipus tècnic (que estan relacionats amb el sistema de modulació), hi ha unnombre d'emissores important que difon programació regular en alta definició. Les grans cadenes d'àmbit estatal CBS(esports i pel·lícules), ABC (2000 Super Bowl) i NBC (Tonigh Show with Jay Leno), i altres de caràcter local (com laWHDT de West Palm Beach, a Florida, que emet tota la programació en HDTV), formen part d'un grup d'emissoresque ja inclouen amb regularitat en les graelles programes d'alta definició.

Durant la història de la televisió, no és la primera vegada que s'utilitzal'expressió alta definició per designar un salt en la qualitat del senyaltelevisiu.

L'alta definició es refereix concretament a millores en la imatge i el so dela televisió convencional. La referència permanent ha estat el cinema.

Les millores en la imatge passen, en aquest cas, per augmentar el nombrede punts que componen la imatge (més línies de televisió i mes punts perlínia) i per modificar les proporcions de la imatge (16 × 9).

Les millores en so passen per incorporar en el senyal televisiu elsestàndards de treball del cinema: so digital amb diverses vies per a ladistribució espacial.

El canvi en les proporcions i la mida de la pantalla, i la inclusió de l'àudiomulticanal, no solament augmenten la qualitat sinó que permeten, a més,de transmetre sensacions de manera més eficient.

La televisió interactiva

Antecedents

El concepte de televisió interactiva està relacionat fonamentalment per l'interès que té l'espectador ainteractuar/escollir/participar en l'espectacle televisiu. Es tracta de no ser un simple espectador passiu, de participaren el procés: poder escollir quin senyal es vol rebre, com serà vist (volum, to, contrast, color, etc.), rebre informacionscomplementàries a la programació, fer accions participatives relacionades amb la programació, etc.

El concepte de televisió interactiva no és nou.

TV i televisió interactiva

Aquest interès sempre ha estat present tant per a l'espectador com per a la indústria televisiva i per a la indústria desuport a la TV. D'aquesta manera, al llarg del desenvolupament i de l'evolució de la indústria televisiva, en la mesuraque la tecnologia ho ha anat permetent, l'espectador ha estat interactuant amb el senyal televisiu.

En una primera etapa, aquesta interacció passava fonamentalment per la simple selecció de canal i pel simpleajustament de paràmetres del senyal rebut. L'aparició del comandament a distància ha representat, en aquest sentit,l'aparició de la primera de les eines bàsiques d'interacció.

La posada en escena de programes en els quals el públic podia participar, normalment via telefònica, va significar desdel punt de vista elemental un segon esglaó en aquesta participació. L'opinió de l'espectador, en directe, influïaformalment en el procés del programa.

La incorporació de teletext, que va funcionar per primera vegada a la Gran Bretanya l'any 1982, va permetre al'espectador l'accés a un canal de dades, molt bàsic, complementari a la programació. Aquest servei inicialment vanéixer per donar servei a les persones amb problemes d'audició i es va transformar ràpidament en un sistema perdistribuir un important flux de dades complementàries a la programació: informació sobre els programes i sobre laprogramació, informacions esportives, notícies d'última hora, informacions de caràcter públic, petits jocs i un llargetcètera componen l'ampli ventall de serveis d'aquest sistema elemental.

Al principi dels anys noranta apareixen en el mercat un conjunt d'equips destinats a augmentar de maneraqualitativament important el nivell d'interacció entre l'espectador i el canal de televisió. L'anomenat Telepic al canalTele5, la presentació de jocs com l'Hugo en aquesta mateixa cadena, l'Enxaneta a TV3 i la presentació de la "televisióinteractiva" a Televisión Española són esforços de la indústria que van en la línia de la TV interactiva d'augmentar laparticipació de l'espectador en la programació (que va ser un gran fracàs comercial).

Al principi dels anys noranta TVE ja va llançar una "televisió interactiva".

La posada en marxa de la telefonia digital i posteriorment de la telefonia mòbil ha obert la porta a una participació mésnombrosa del públic en alguns programes. Aquests espais d'opinió, petites enquestes, etc., basats en sistemes derespostes automàtica i en sistemes de missatgeria, s'han transformant en fòrums de participació. Els nous mitjanspermeten a l'espectador sistemes bàsics a través dels quals pot intervenir i fer arribar la seva opinió al programa.

La televisió interactiva avui

La utilització de procediments digitals per a la difusió del senyal de televisió amb l'ús del receptor digital constitueix labase sobre la qual es desenvolupa en aquest moment la televisió interactiva actual. Aquestes dues innovacions són,de fet, un esglaó més sobre el qual continua el desenvolupament d'aquesta participació de l'espectador en laprogramació.

La base del concepte actual de televisió interactiva són la difusió de senyals digitals i lautilització de receptors digitals.

El salt qualitatiu en aquest cas és molt important. La utilització de procediments digitals per a la difusió del senyal de

televisió constitueix una de les bases de l'anomenada televisió digital. El senyal que es difon des de les emissores,des del satèl·lit o mitjançant el cable està constituït per un flux continu de dades en el qual s'inclouen d'una maneraestructurada senyals de vídeo, senyals d'àudio i canals de dades. L'espai i la capacitat que es dedica a cadascund'aquests serveis no és fix i es pot ajustar segons les necessitats.

L'ús del receptor digital, també anomenat set top box, com a element de captació i maneig del senyal digital detelevisió constitueix un segon canvi important en la base de la interactivitat actual. Aquest nou component ens aportacinc millores:

Incorpora un canal de retorn. Permet la connexió i la gestió automatitzada (i permanent) d'una línia telefònica od'un mòdem de cable per a utilitzar-lo com a canal de dades des de l'espectador fins a les instal·lacions delprogramador de TV.

Permet una interfície més elaborada entre l'espectador i les informacions que rep. Les possibilitats de maneigcombinat de vídeo, imatges fixes i dades, amb diferents presentacions a la pantalla, permet de fer servirmenús que, amb una utilització senzilla, fan possibles operacions complicades d'interrelació entre l'espectador iel programador.

Inclou un processador molt potent amb capacitat per al maneig i operació de quantitats importants de dades.Aquesta faceta possibilita la incorporació d'aplicacions com, per exemple, els jocs, que necessiten utilitzar demanera simultània imatges, dades i retorn.

Incorpora la capacitat per a emmagatzemar informació. Les últimes generacions de caixes de connexióincorporen un disc dur amb capacitat per a emmagatzemar, a disposició de l'usuari (a la carta) unes quanteshores de vídeo o una gran quantitat d'informació.

Introdueix un comandament a distància més operatiu. Que, a més de la selecció de canal i dels controlshabituals d'un receptor de TV avançat, permet la interacció amb el set top box i la navegació mitjançant elsmenús i les pantalles que li presenta.

Les possibilitats que ofereix, tant per a l'espectador com per al programador, l'ús combinat d'aquests dos elements (ladifusió digital i el receptor digital) són qualitativament i quantitativament molt superiors a les que hem tingut fins ara.

Utilitzar-lo permet la incorporació de tot un conjunt de productes audiovisuals interactius totalment nous ioperativament molt potents i pràctics.

Tant productes vinculats directament a la programació (guies electròniques, informacions complementàries alsprogrames, publicitat interactiva, jocs, etc.).

Com a aplicacions d'àmbit general (accés a informacions públiques, telebanca, correu electrònic, t-commerce,etc.).

Activitat

Recolliu, via Internet, informació sobre facilitats de la plataforma Canal Satélite Digital (guia deprogramació, compres de productes, jocs interactius, etc.).

El concepte de televisió interactiva i l'interès de l'espectador per aparticipar en els continguts no és nou.

La novetat en aquest moment és la difusió de senyals digitals i lautilització del receptor digital.

La difusió de senyals digitals no permet difondre amb facilitat i en lesproporcions necessàries en cada cas: vídeo, àudio i dades.

El receptor digital ens permet més possibilitats d'interacció i laincorporació del canal de retorn.

Principis

Com ja hem comentat, les bases de la TV interactiva actual es fonamenten en les possibilitats que ens ofereix la novatelevisió digital, que es basa en la digitalització de la difusió i en la utilització de receptors digitals (set top box).

La infraestructura necessària per a la TV-I és molt diferent de la que es necessita per a laTV tradicional.

Podem aconseguir una bona imatge sobre els principis bàsics i de funcionament de l'actual TV interactiva i de lesseves possibilitats, comparant l'estructura de la TV tradicional amb la de la TV digital.

Infraestructures de TV tradicional i de TV-I

La capçalera

Si observem les figures podem observar que la primera diferència és a la capçalera. A la TV tradicional, es tractasimplement de la producció d'un canal de vídeo amb els àudios corresponents (mono, dual, estèreo). La programacióemesa es complementa amb un petit canal de dades (teletext).

En la TV digital, la capçalera és més complexa. Utilitza paral·lelament diferents programes de TV i opera amb moltscanals de dades, que en aquest cas prenen la forma d'aplicacions interactives. La capçalera també té un sistemacomplex per a la gestió dels canals de retorn, amb sistemes de gestió i autenticació de clients (algunes aplicacionsinteractives hi poden estar vinculades). La capçalera inclou un sistema per a la gestió de clients, ja que compagina ladifusió de canals en obert amb la de canals xifrats i sistema de pagament per visió. El senyal bàsic que s'emet (quetambé s'anomena múltiplex en el cas de la televisió digital terrestre) és un conjunt complex de vídeo, àudio i dades.

En el cas del canal de dades tipus teletext, tenim simplement accés a la informació. En l'aplicació interactiva rebemper a cada una d'aquestes de manera individual i personalitzada la informació, la forma de presentació i la manerad'accedir a aquesta informació. Una mostra referent del significat d'aplicació interactiva són els jocs interactius; encada un, les pantalles, les informacions i la manera d'accedir-hi són pròpies, i passa el mateix amb les aplicacions, jaque cada una és estructuralment com un joc.

També s'adjunta un diagrama detallat d'una capçalera on es pot observar detalladament l'enorme complexitat delconjunt d'operacions i processos que hi ha en una plataforma digital.

Diagrama general d'una capçalera

La xarxa

Les xarxes de difusió, des del punt de vista que ens ocupa, no té diferències operatives rellevants. En tots dos casoses mira de transportar i difondre en l'àrea de cobertura, un conjunt de senyals radioelèctrics (en el cas de la TVterrestre o per satèl·lit) o informació per mitjà de xarxes de cable. Per als operadors d'aquestes xarxes, el pasd'analògic a digital representa evidentment un canvi tecnològic, però l'operativa és relativament similar.

L'equipament d'usuari

En la instal·lació de l'usuari tenim un altre dels canvis importants, la incorporació del receptor digital (set top box).Aquest equip està preparat per gestionar i presentar la informació a l'espectador, té capacitat per a connexiópermanent al canal de retorn, incorpora possibilitats d'emmagatzemar informació/vídeo en un disc dur i utilitza uncomandament a distància amb controls per a la gestió d'informació i amb eines de "navegació".

El conjunt representa per a aquest usuari una eina especialitzada i molt potent per a gestionar una gran quantitatd'informació audiovisual, per a emmagatzemar-la i per a interactuar (d'una manera molt àmplia) amb la capçalera.

També s'adjunta un diagrama de blocs detallat del set top box. Consta de cinc elements funcionals: el primer estàdestinat a recollir, desxifrar, i desmultiplexar, el senyal d'entrada. Un descodificador del senyal de programa. Un petit ipotent computador destinat a processar les dades i aplicacions interactives i per a gestionar el conjunt. Un mòdemper a les comunicacions i el canal de retorn. Un disc dur amb capacitat per a emmagatzemar dades i continguts devídeo.

Diagrama de blocs del set top box

En les figures que s'adjunten podem observar els camins que segueixen els fluxos de dades del set top box per a lesaplicacions més comunes.

Flux de senyals

Programa de TV estàndard, encriptat

Aplicació interactiva

Aplicació interactiva amb senyal de TV integrat

Senyal de TV operant, amb connexió Internet

El comandament a distància

Tal com ja hem comentat, la navegació en TV interactiva, a diferència de la que es fa amb ordinador, no està basadaen la utilització del ratolí, sinó en la utilització del teclat amb fletxes. En aquest cas, el comandament a distància had'incorporar necessàriament, a més dels comandaments habituals (volum, numèric, selecció de canal, etc.), una teclad'accés als serveis interactius, quatre tecles de navegació disposades ortogonalment (esquerra, dreta, a dalt, a baix),una tecla de conformitat i una tecla de sortida.

Hi pot haver altres tecles que ens permetin d'accedir directament a alguns dels serveis (Now and Next, guia deprogramació, etc.).

No obstant aquesta tònica general, alguns operadors (p. ex., Freedom Land) han incorporat comandaments adistància que tenen integrats dispositius (track-ball o punters) que permeten de navegar d'una manera semblant a lad'Internet. Per a poder introduir textos es presenta un alfabet a la pantalla. Tot i que al mercat també hi ha teclatssense fil (Quiero TV) capaços de gestionar el set top box, no s'ha estès gaire el seu ús.

Comandament a distància per a TV-I

Sembla evident que les pantalles destinades a aquest mitjà han d'estar dissenyades per a permetre aquest tipus denavegació, el format ha de ser una mica diferent del d'Internet.

El canal de retorn

L'altre gran canvi de la televisió digital, respecte a la televisió convencional analògica, és, sense cap mena de dubte,la incorporació del canal de retorn. L'esquema del conjunt i el disseny dels receptors digitals s'ha fet tenint en comptela conveniència d'incorporar al sistema un canal permanent de retorn.

A través d'aquest canal, l'espectador pot fer d'una manera simple i intuïtiva diferents tipus d'operacions: seleccionar iencomanar continguts en el sistema de pagament per visió, participar en programes i concursos, dur a termeconsultes de tipus bancari, navegar per Internet, etc.

Activitat

Recolliu, via Internet, informació sobre diferents models de set top boxes que hi ha al mercat.

La infraestructura que necessita la TV-I és molt més complexa que la quenecessita laTV tradicional.

Les diferències més notables són a la capçalera, l'equip d'usuari i el canalde retorn.

La capçalera és més complexa amb sistemes de xifratge, gestió de clients,integració de dades i aplicacions interactives.

Apareix la necessitat del receptor digital i es modifica el comandament adistància.

El canal de retorn, connectat permanentment passa a ser una peçaessencial del conjunt (pagament per visió, telecompra, etc.).

Xarxes de difusió

Com hem comentat abans, el que coneixem avui en dia com a televisió interactiva, la capacitat que tenim per a

interactuar amb els senyals, deriva de les tecnologies i processos que s'apliquen en la nova televisió digital. Per tant,aquest concepte de televisió interactiva es pot aplicar a cadascun dels sistemes en què opera i es distribueix la TVdigital: xarxes per satèl·lit, xarxes de difusió terrestre, xarxes de cable, xarxes LMDS i xarxes combinació de mitjans.

Tot i que en essència són similars, cada sistema de distribució té les seves particularitats que és necessari queconeguem.

La televisió interactiva funciona indistintament mitjançant xarxes de cable, satèl·lit, dedifusió terrestre i de sistemes LMDS.

Xarxes per satèl·lit

Van ser les primeres que es van implantar a Espanya l'any 1997. En aquest tipus de xarxes, la distribució decontinguts es fa utilitzant satèl·lits geoestacionaris. Actualment es difonen a través d'aquest tipus de xarxes lesplataformes Via Digital i Canal Satélite Digital. La primera opera per mitjà del conjunt de satèl·lits Hispasat i CanalSatélite Digital ho fa per mitjà del grup de satèl·lits Astra.

Aquest sistema de distribució permet una cobertura relativament senzilla i econòmica de grans extensions territorials.En canvi, el retorn és a través de línia telefònica convencional, motiu pel qual la connexió d'aquest no és permanent ila velocitat de transmissió és relativament baixa.

Diagrama de blocs del sistema de distribució per satèl·lit

Avantatges i inconvenients de la distribució per satèl·lit

Xarxes de difusió terrestre

En aquest tipus de xarxes, la distribució de continguts es fa utilitzant emissores instal·lades en punts geogràficselevats o en torres de comunicacions. És el sistema de distribució sobre el qual es fonamenta la TDT (televisió digitalterrestre), futura substituta del sistema actual de distribució de TV analògica de la qual disposen a casa nostra.També és el mètode utilitzat per la plataforma Quiero TV.

La capacitat actual de les xarxes de difusió terrestre (nombre de canals i nombre-pes de les aplicacions interactives)és menor que en les xarxes per satèl·lit. L'espectre radioelèctric disponible, compartit amb la televisió analògicaconvencional no permet d'incloure més de vint canals de TV i un nombre molt reduït d'aplicacions interactives de pocpes, amb la necessitat de complementar el transport de dades per Internet.

Com en el cas anterior, el retorn i la connexió es fan mitjançant el canal telefònic convencional. La seva implantacióen àrees de cobertura regional o nacional en països petits és més adequada que la distribució per satèl·lit, i permetmés localització de continguts. Les possibilitats de desconnectar de la xarxa zones geogràfiques determinadespermet una personalització en l'àmbit local de continguts i també d'aplicacions interactives.

Diagrama de blocs del sistema de distribució terrestre

Avantatges i inconvenients de la distribució terrestre

Xarxes de cable

En aquest tipus de xarxes, la distribució de continguts es fa utilitzant xarxes de cable de tipus digital. Correspon ambels models de distribució de senyal que utilitzen els operadors de nova generació com és el cas dels espanyolsMadritel, Menta, etc.

Els operadors de cable tradicionals, que treballen amb senyal analògic, tenen infraestructures potents pel que fa a ladistribució, però que s'han de renovar totalment per a acceptar el procés digital i la incorporació del canal de retorn.

Tot i que la implantació d'aquest sistema és extraordinàriament cara, aquesta forma de distribució és la mésadequada des del punt de vista de possibilitats tècniques i de capacitat per a subministrar serveis interactius. Enaquest sentit, els principals avantatges que aporta són els següents:

Característiques de distribució personalitzable de continguts, amb possibilitats per a subministrar continguts ala demanda.

Utilització d'un sol canal per a la distribució de continguts i per al canal de retorn. Alta capacitat i connexiópermanent del canal de retorn.

Diagrama de blocs del sistema de distribució per cable

Avantatges i inconvenients de la distribució per cable

Possibilitat d'altres combinacions

Els operadors de televisió digital per satèl·lit o per xarxes de difusió terrestre tenen moltes dificultats per a poderimplantar serveis de subministrament de continguts a la demanda i problemes per a posar en marxa aplicacions detipus interactiu que requeriran una connexió permanent i d'alta velocitat.

Per a pal·liar aquestes dificultats operatives, es testen sistemes alternatius per a establir aquest canal de retorn. Latendència és utilitzar les noves solucions d'alta velocitat sobre el parell telefònic convencional (ADSL). Una soluciód'aquest tipus permetria disposar d'alguns avantatges operatius de les instal·lacions de cable sense haver de suportarun cost excessivament alt.

Diagrama de blocs del sistema de distribució combinada

Xarxes LMDS

Alguns operadors han fet en zones d'àmbit molt localitzat implantacions de xarxes especials en les quals tant ladistribució com el retorn es fa mitjançant senyal radioelèctric.

Aquest tipus de xarxes, amb un nivell d'implantació molt menor que les anteriors, són especialment útils en zones

rurals en les quals hi ha moltes dificultats per a establir el canal de retorn.

Diagrama de blocs del sistema de distribució LMDS

Avantatges i inconvenients de la distribució LMDS

Activitats

Recolliu, via Internet, informació general sobre una plataforma distribuïda per satèl·lit (Via Digital o CanalSatélite Digital), una plataforma per cable (Madritel) i una TDT (Quiero TV).

Compareu el nombre de programes, l'àrea de cobertura, les aplicacions interactives, etc.

El concepte de televisió interactiva es pot aplicar a cadascun delssistemes en què opera i es distribueix la TV digital: xarxes per satèl·lit,xarxes de difusió terrestre, xarxes de cable LMDS i xarxes combinació demitjans.

Les xarxes per satèl·lit són les de més implantació. Les àrees de coberturasón molt àmplies. El canal de retorn és a través de línia telefònicaconvencional.

Les xarxes de difusió terrestre són més adequades per a la cobertura detipus regional o local (localització de continguts i aplicacions interactives).Són de menys capacitat que les de satèl·lit. El retorn també és a través decanal telefònic.

Les xarxes de cable són el sistema més adequat per a desenvoluparplataformes de televisió digital amb aplicacions interactives. És, en canvi,el sistema més costós.

Amb la finalitat de millorar el sistema de retorn i facilitar la implantació deserveis de continguts a la demanda, es testen xarxes combinades (satèl·lito terrestre amb ADSL).

Productes i serveis

Introducció Serveis interactius complementaris de la programació Continguts/productes desenvolupats expressament per al nou mitjà Serveis sobre canal de retorn i connexió a la xarxa Desenvolupament del t-commerce

Introducció

L'estructura de productes i serveis que ens pot oferir la televisió interactiva, operant sobre una plataforma digital, en laqual l'usuari final disposa del set top box i del canal de retorn, és realment molt àmplia i potent.

Podem estructurar aquests serveis des del punt de vista de la seva relació amb els continguts de la plataforma enquatre grans blocs:

Continguts addicionals complementaris de la programació televisiva.

Nous continguts desenvolupats expressament per al nou mitjà.

Nous serveis sobre el canal de retorn (i connexió a la xarxa).

Productes de T-commerce.

Continguts addicionals Nous continguts Nous serveis T-CommerceGuies de programació

Mosaic

Informació a la carta

Informació de serveis

Jocs

Informaciócomplementària pere-mail

Xats

Fòrums

En publicitat

En programes

Botigues virtuals

L'estructura de serveis i aplicacions interactives derivades de l'ús de la TV digital, el set

top box (descodificador) y el canal de retorn és realment molt àmplia (en nombre i tipus deserveis) i potent (pel que fa a possibilitats operatives del conjunt).

Serveis interactius complementaris de la programació

En aquest tipus d'aplicacions, la plataforma digital difon en un dels seus canals de dades un conjunt de fitxers,sincronitzats amb la programació, que duen la informació i les aplicacions interactives que estan vinculades alprograma o programes que s'emeten en aquest moment. Si l'espectador opta per accedir a aquesta aplicacióinteractiva, aquesta es carrega en el set top box i s'executa de manera simultània a la recepció del programa. Lamajoria d'aquestes aplicacions són accessibles només mentre el programa al qual estan vinculades és a l'aire.

Podem incloure dins aquest primer apartat tot un conjunt d'aplicacions destinades a donar a l'espectador informaciócomplementària vinculada als continguts de la plataforma. Entre els productes més comuns d'aquest tipus de serveispodem trobar:

Les guies electròniques de la programació i les miniguies tipus Now and Next.

Mosaics i serveis multipantalla.

Informació complementària de programes en emissió.

Concursos, accés a ofertes o promocions d'articles o serveis vinculats a la programació i emissió de publicitatinteractiva.

Les guies electròniques de la programació i les miniguies tipus Now and Next

Les primeres són elements que permeten a l'usuari un accés estructurat i fàcil a la informació sobre la programacióde la plataforma: horaris, sinopsis, etc. Aquestes guies es poden agrupar per canals o per tipus de continguts. Lesminiguies tipus Now and Next, informen de manera molt senzilla i immediata (sense passar a través de menús) sobreel programa que hi ha a l'aire en aquell moment (hora d'inici, duració, etc.) i sobre el programa que ve immediatamentdesprés.

Exemple de guia de programació

Miniguia de programació

Mosaics i serveis multipantalla

Són una altra mostra d'aquest tipus d'aplicacions. En els primers ens presenten en una pantalla una imatge globaldels canals disponibles o de la programació que hi ha a l'aire. Els serveis multipantalla ens permeten de conèixer iaccedir amb facilitat a altres plans o altres continguts suplementaris del programa que hi ha a l'aire en aquell moment.

Mosaic

Multipantalla

Informació complementària de programes en emissió

Ens presenta a la pantalla, per la demanda que ha fet l'espectador i compatible amb el programa que s'està emetent,un conjunt d'informacions a la carta referides a aquest programa. És un bon complement per a retransmissionsesportives, documentals, programes de cuina, etc.

Informació complementària en un programa de cuina

Informació complementària en un programa esportiu

Concursos, accés a ofertes o promocions d'articles o serveis vinculats a la programaciói emissió de publicitat interactiva

Aquest tipus d'aplicacions que també s'emeten sincronitzades amb la programació, porten incorporades paquets deprogramari vinculats al canal de retorn.

Concursos i activitats vinculades a la programació

En el cas de la publicitat interactiva pot proporcionar a l'espectador informació complementària sobre els productesdels quals es fa publicitat, o bé pot contractar amb l'empresa anunciant.

Alguns dels anuncis interactius de la casa Renault, per exemple, proposen al públic petits jocs que informen sobre elsvehicles i permeten el contacte directe entre l'espectador i Renault.

Anunci Renault de publicitatinteractiva

Alguns dels anuncis interactius de la casa Renault, per exemple, proposen al públic petits jocs que informen sobreels vehicles i permeten el contacte directe entre l'espectador i Renault.

Anunci Renault de publicitatinteractiva

Continguts/productes desenvolupats expressament per al nou mitjà

En aquest tipus d'aplicacions la plataforma digital difon en un dels seus canals de dades un conjunt de fitxers,independents de la programació televisiva, que porten la informació i les aplicacions interactives que corresponen acontinguts que la plataforma vol posar a disposició dels seus abonats. Si l'espectador opta per accedir a aquestaaplicació interactiva es carrega al set top box i s'executa de manera independent de la programació.

Podem incloure dins aquest primer apartat tot un conjunt d'informacions i serveis d'interès per al gran públic. Entre elsproductes més comuns d'aquest tipus de serveis podem trobar:

Informació a la carta.

Informació pública de servei.

Jocs i jocs a la xarxa.

Informació a la carta

Amb la possibilitat d'accés a serveis informatius. En aquest cas l'aplicació es va actualitzant a mesura que la redaccióentra noves notícies dins el sistema. Quan l'usuari vol veure la informació, es carrega al seu set top box i li permetd'accedir a l'última versió actualitzada del noticiari (text i imatges).

Pantalla d'accés a la informació general

Informació meteorològica

Informació pública de servei

Continguts dirigits a donar informacions de servei a la població. Són exemples clars d'aquest tipus d'informació el queinforma sobre l'estat de les carteres o el d'informació sobre aeroports i vols.

Aplicació d'informació sobre l'estat de les carreteres

Aplicació d'informació sobre aeroports

Jocs i jocs a la xarxa

Un altre dels camps importants de les aplicacions interactives és sense cap mena de dubte el dels jocs. Són jocsrelativament senzills (grafia, navegació, pantalles, complexitat, etc.) si els comparem amb els moderns jocs de PC ode consola. De certa manera es poden catalogar com a passatemps electrònics. Les plataformes els presenten com acanals temàtics de jocs i també com a activitats vinculades a programes.

També hem de fer menció en aquest apartat dels jocs d'apostes i dels jocs tipus gambling, tot i que no estan enexplotació generen expectatives importants de cara al futur.

Els jocs són senzills, tipus passatemps.

Apostes combinades amb retransmissionsde carreres de cavalls.

Serveis sobre canal de retorn i connexió a la xarxa

Un altre grup d'aplicacions interactives el constitueixen les que utilitzen com a part important de la interacció laconnexió a la xarxa. Aquestes aplicacions inclouen paquets de programari i pantalles de navegació que permeten al'usuari una navegació combinada en els entorns, el de televisió interactiva i Internet.

Dins aquest grup podem trobar dos tipus d'aplicacions:

Aplicacions les sincronitzades amb la programació, vinculades a programes de televisió actives mentre elprograma en qüestió sigui "a l'aire".

Aplicacions desvinculades de la programació de TV.

En les del primer tipus, la plataforma digital difon en un dels seus canals de dades un conjunt de fitxers, sincronitzatsamb la programació, que porten la informació i les aplicacions interactives i que inclouen facilitats de connexió a laxarxa. Si l'espectador opta per accedir a aquesta aplicació interactiva, aquesta es carrega en el set top box i s'executad'una manera simultània a la recepció del programa, es presenta dins el menú la connexió a la xarxa. La majoriad'aquestes aplicacions estan accessibles només mentre el programa al qual estan vinculades és a l'aire.

Podem incloure dins aquest primer apartat tot un conjunt d'aplicacions destinades a donar a l'espectador informaciócomplementària vinculada als continguts de la plataforma o programes en el quals es busca la participació del públic(tipus xat o tipus fòrum). Entre els productes més comuns d'aquest tipus de serveis podem trobar, per exemple, elsenviaments d'informació complementària per mitjà de correu electrònic.

Dins les aplicacions desvinculades de la programació i que treballen sobre el canal de retorn i connexió a xarxapodem trobar, entre d'altres, tot un conjunt de serveis típics d'Internet (correu electrònic, xats, fòrums, etc.) vinculats ala plataforma.

Un exemple que pot il·lustrar aquest tipus d'aplicacions és el programa de cuina de l'exemple en el qual es potsol·licitar informació complementària per correu electrònic.

Apareix el menú a la pantalla superposat al senyal de programai l'usuari tria una opció.

En aquest cas, es tria l'opció 1 (informació), apareix un noumenú i l'espectador fa una nova tria.

En aquest cas, vol conèixer la recepta, que li apareix a la pantalla,sol·licita l'opció de rebre la recepta per mitjà de correu electrònic.

Després de rebre la conformitat, se li envia la recepta a la seva adreça decorreu electrònic.

Desenvolupament del t-commerce

Amb el nom de t-commerce volem designar el conjunt d'activitats i aplicacions de comerç electrònic vinculades a latelevisió interactiva. Tot i que, en essència, no són gaire diferents de les d'Internet, sí que en volem destacar diversosaspectes:

Acostumen a ser aplicacions vinculades directament a la plataforma de televisió digital a la qual s'està subscrit.Les operacions, consultes, compres es fan sempre per mitjà de la plataforma (al contrari d'Internet en quèpodem adquirir els productes directament al fabricant o al comercialitzador).

Poden anar vinculades directament a programes de televisió o a publicitat interactiva. En aquest mitjà hi pothaver la possibilitat d'una "invitació" a la compra per part del programa al qual està vinculat el producte enqüestió i també hi ha la possibilitat d'una compra impulsiva vinculada a un anunci televisiu concret.

També hi pot haver dins la plataforma "botigues virtuals" accessibles de manera permanent.

La utilització (navegació, pantalles d'accés, etc.) és més senzilla i intuïtiva que a Internet (no es necessitenconeixements especials), en certa manera està pensat per a "tota la població".

A continuació se n'inclouen uns exemples.

Aplicacions de t-commerce vinculades a la programació

Comercialitzen llibres, música, etc.:

El programa presenta la possibilitat de compra d'un llibre.

Unes pantalles senzilles, accessibles i fàcils de manipular ens guien en el procés decompra.

Aplicacions de t-commerce vinculades a publicitat de las cadenes de TV

En aquest cas, es poden comercialitzar des de productes de complement personal, fins a viatges, entradesd'espectacles i productes vinculats amb els anuncis tipus "la botiga a casa".

La publicitat ens anuncia una pizza i ens dóna possibilitats ifacilitats per a encomanar-ne una.

Unes pantalles senzilles, accessibles i fàcils de manipular ens guien en el procésde compra.

Botigues virtuals

Són permanentment accessibles i ens presenten productes "senzills", de gran consum i fàcilment accessibles alpúblic.

Pàgina inicial tipus de botiga virtual de televisió digital.

Pàgina inicial tipus de botiga virtual de televisió digital.

Activitat

Navegueu per aplicacions de comerç electrònic de la plataforma Canal Satélite Digital.

L'estructura de serveis i aplicacions interactives derivades de l'ús de TVdigital, set top box i canal de retorn és realment molt àmplia (en nombre itipus de serveis) i potent (pel que fa a les possibilitats operatives delconjunt):

Podem estructurar aquests serveis, des del punt de vista de la relació ambels continguts de la plataforma, en quatre grans blocs:

1. Continguts addicionals complementaris de la programació televisiva;guies de programació, mosaics, etc.

2. Continguts desenvolupats expressament per al nou mitjà: informacióa la carta, informació de servei, jocs, etc.

3. Nous serveis sobre el canal de retorn: informació complementàriaper correu electrònic, xats, fòrums, etc.

4. Productes de t-commerce: vinculats a programes, publicitat, botiguesvirtuals, etc.

TV interactiva enfront d'Internet

La televisió interactiva i Internet són dos sistemes, destinats al públic, d'accés a informació, lleure i gestió. Encara quedes del punt de vista tecnològic tenen moltes similituds, són sistemes ergonòmicament i funcionalment molt diferents.

Hem de diferenciar la televisió interactiva i Internet.

Són sistemes tecnològicament molt semblants

La interfície amb l'usuari és una pantalla en els dos casos. D'ordinador en el cas d'Internet i de televisió en el cas deTV-I.

Molts dels serveis als quals es pot accedir són similars; correu, xats, fòrums, comerç electrònic, etc. són similars.

També ho són les eines, l'accés a la xarxa i una part dels serveis. En tots dos sistemes s'accedeix a la xarxa per mitjàde mòdem telefònic o de mòdem ADSL, connexió a servidors i tots dos també tenen possibilitats de navegació.

En els dos sistemes, l'usuari requereix un equip dedicat; un ordinador en el cas d'Internet i un set top box, en el de laTV-I (més endavant el set top box pot estar integrat al mateix receptor de televisió). Aquests equips estan basats enprocessadors potents, ús de memòria i capacitat d'emmagatzemament en disc dur.

Internet i TV-I tecnològicament semblant

Però ergonòmicament i funcionalment diferents

Encara que els usuaris són potencialment els mateixos, el nivell de coneixements necessaris per a posar en marxal'ordinador, entrar a Internet, navegar i operar és molt diferent del que necessita un usuari de TV interactiva.

La navegació i la interacció són diferents, ja que en un cas les eines són el teclat i el ratolí i en el de la TV-I éssimplement el comandament a distància. La navegació amb el comandament a distància es fa per mitjà de quatretecles (a dalt, a baix, esquerra i dreta) i va de botó (zona activa de pantalla) a botó a salts, a més, hi ha evidentsdificultats per introduir textos. En el cas d'Internet és diferent, ja que el ratolí facilita el desplaçament per tota lapantalla i l'actuació sobre qualsevol punt i el teclat permet d'entrar textos amb gran facilitat.

L'àmbit d'ús en el cas d'Internet és fonamentalment individual, una sola persona davant la pantalla. En el cas de laTV-I, que forma part del concepte televisió, és un consum que en la majoria dels casos és col·lectiu, lligat a l'ús de latelevisió a la llar (recordem la influència de la família en el tema del zàping).

El consum requereix per part de l'usuari una actitud activa, a la taula d'escriptori, com a part d'un procés. El de TV-Iés un consum més passiu i incitat, al sofà, com a part del lleure.

Els continguts de la TV-I estan pensats i dissenyats des de la perspectiva del lleure i de l'entreteniment, en una partmolt important van lligats a la programació de la televisió convencional. Els d'Internet, encara que també cobreixenaspectes de lleure i entreteniment tenen una base molt important d'informació, processos, feina, etc.

Internet i TV-I funcionalment i ergonòmicament diferents

L'accés a Internet des de la TV-I no és elemental i immediat

L'existència i el coneixement d'aquestes diferències essencials en els dos mitjans és molt important en el moment dedissenyar productes per a un mitjà i per a l'altre.

En el cas de TV-I han de ser productes de navegació més senzilla, amb un nombre limitat i clar d'opcions a cadapantalla, sense que sigui necessari el teclat i que amb tres o quatre accions del ratolí es pugui arribar a l'opció que es

vol (pensem en el zàping).

D'altra banda, el monitor del PC i la pantalla del televisor tenen un comportament una mica diferent de manera quegrafismes que donen un bon resultat a la pantalla PC, vistos pel televisor convencional tenen problemes depresentació. Per aquest motiu, aquestes pantalles de presentació d'informació i de navegació de la TV-I s'han dedissenyar ex professo, amb unes mides mínimes, proporcions, grafismes i colors pensats per a aquest mitjà.

Pantalla de navegació per Internet per mitjà de TV-I

Els conceptes navegació i xarxa, aplicables a l'entorn Internet i a l'entorn TV-I, són una mica diferents en els dosmitjans. No en el concepte en si, però sí que són diferents en les eines i l'entorn.

Els productes per a TV-I requereixen un disseny (conceptual, gràfic, de navegació, etc.) específic per al mitjà.

Els processos/sistemes d'accés a la informació també són diferents

A Internet l'usuari accedeix als continguts mitjançant un ISP escollit per l'usuari, que no influeix en aquests contingutsni en les possibilitats de navegació d'aquest. L'esquema d'operació és el de la figura.

Accés a continguts per mitjà d'Internet

En la TV-I la situació és diferent. L'accés es fa mitjançant un set top box finançat per l'operador, que connecta amb lacapçalera de l'operador. Les possibilitats de navegació queden més restringides.

Accés a continguts de xarxa per mitjà d'ISP

Apareix el concepte de walled garden. En alguns casos la plataforma només permet d'accedir a un nombre limitat deserveis interactius controlat per ella mateixa.

En TV-I podem veure diferents nivells d'accés a continguts. Des de les plataformes que exerceixen un control absoluta sistemes de TV per Internet, totalment integrades a xarxa oberta.

Activitats

Navegueu mitjançant Internet per pàgines pensades per a televisió interactiva. Observeu les diferències ambaltres pàgines estàndard d'Internet:

– Nombre de zones actives.

– Facilitat de navegació.

– Profunditat de navegació (nombre d'accions fins a arribar al final d'un procés).

– Facilitat d'ús (es requereixen coneixements especials).

Intenteu navegar mitjançant aplicacions per Internet a través d'una plataforma de TV (Quiero TV).

– Observeu la diferència en la navegació.

– Observeu el comportament del conjunt per a la presentació de pantalles estàndard d'Internet.

Envieu els comentaris al consultor.

Encara que hi ha moltes similituds i elements comuns, hem de diferenciarla TV-I d'Internet.

Els productes per a un mitjà o un altre han de ser dissenyatsespecíficament.

Hem de tenir en compte les diferències ergonòmiques, de navegació id'accés a continguts.

Els productes, les pantalles de presentació, els colors, els grafismes,tenen les seves particularitats per a cada cas.

Publicació i difusió de continguts audiovisuals per Internet (banda ampla) i per sistemesde cable

Principis generals de funcionament

Banda ampla

El concepte de banda ampla es refereix fonamentalment a les xarxes que permeten la transmissió d'informació avelocitats superiors als 64 Kb per segon. A partir d'aquestes velocitats, superiors a les dels mòdems convencionals(56 Kb per segon) i les de les línies XDSI (64 Kb per segon), comença a ser factible treballar o manejar la informacióen format vídeo amb una certa comoditat.

Des del punt de vista d'infraestructura tecnològica, aquest tipus de xarxes es fonamenten generalment sobreinstal·lacions que permeten diversos serveis (per exemple telefonia i dades) simultàniament en un únic cable. Perevitar les interferències entre els diversos serveis suportats pel mateix cable, s'utilitzen diverses freqüències (una perservei).

Fent referència concreta al model d'Internet, banda ampla són les xarxes i/o tecnologies que permeten un accés d'altavelocitat als continguts d'Internet als usuaris finals. Són exemples de xarxes de banda ampla, entre altres, les xarxesde cable (Menta, Madrite, etc.), el servei ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line) i els serveis sobre líniesdedicades.

Amb la mateixa xarxa d'accés, les dades poden viatjar a més o menys velocitat segons amb quina tecnologia estractin o es modulin. Així, doncs, per exemple, una mateixa connexió sobre la xarxa telefònica bàsica treballa sobreun mòdem habitual a uns 56 Kbps i amb ADSL pot arribar fins als 2 Mbps).

En aquest mòdul ens centrarem en la banda ampla per a aplicacions d'Internet, amb velocitats superiors als 64 Kbps,que, com hem dit, ja són velocitats en certa manera tolerables per a l'usuari quan s'han de transportar imatges, granquantitat de dades, àudio, vídeo, etc.

Notícia de l'AUI (Associació d'Usuaris d'Internet). Octubre de 2001.

Infraestructures i accessos

L'accés a serveis de banda ampla es pot fer per diversos suports físics (xarxa telefònica, cable, enllaços ràdio, etc.) i,dins d'un mateix suport físic, podem arribar a trobar diversos tipus d'accés (per exemple sobre xarxa telefònicapodem tenir accés indiferent per ADSL o XDSI). En els pròxims apartats descriurem breument els més significatius.

Accés sobre xarxa telefònica commutada XTC

Es coneix com a XTC (xarxa telefònica commutada) o com a xarxa telefònica bàsica la xarxa telefònica tradicional,tant d'ús empresarial com domèstic o residencial. Actualment disposa d'una cobertura geogràfica molt pròxima al100% en els països desenvolupats, la qual cosa permet de donar accés als usuaris sense necessitat d'un noudesplegament d'infraestructura.

Sobre aquesta xarxa es poden aplicar tecnologies, com per exemple l'ADSL (línia d'abonat digital asimètrica) o l'XDSI,que fan possible oferir sobre la mateixa línia telefònica els serveis tradicionals de telefonia i els nous serveis de dadesque requereixen una amplada de banda més gran.

ADSL: La tecnologia ADSL permet que simultàniament viatgin sobre una mateixa línia serveis estàndards deveu i serveis de dades a alta velocitat. La velocitat de transmissió de dades que ofereix l'ADSL depèn, comveurem en el següent nucli, de si el flux de dades és descendent (de l'ISP a l'usuari) o ascendent.

Els operadors estan obligats a oferir, almenys, tres modalitats:

– Modalitat A: amplada de banda descendent de 256 Kbps, i ascendent de 128 Kbps.– Modalitat B: amplada de banda descendent de 512 Kbps, i ascendent de 128 Kbps/segon.– Modalitat C: amplada de banda descendent de 2 Mbps, i ascendent de 300 Kbps.

XDSI: La digitalització de la xarxa telefònica analògica (XTC) ha donat lloc a la xarxa digital integrada (XDI), onl'únic que no és digital són les línies d'accés dels abonats (bucle d'abonat). XDSI és, en certa manera, unaevolució de la xarxa digital integrada (XDI) telefònica, que facilita connexions digitals punt a punt per suportaruna àmplia gamma de serveis, tant de veu com d'altres tipus.

Pel que fa a l'amplada de banda, la XDSI és capaç d'integrar serveis de veu, dades i imatge, per a usuarisresidencials o empresarials, amb velocitats que van des dels 64 Kbps fins als 2 Mbps.

Comparativa ADSL, XDSI i mòdem.

Xarxes de cable

Ja fora de les línies telefòniques pròpiament, les xarxes de cable són una altra forma d'accés d'ús empresarial,domèstic o residencial que ofereixen un servei dedicat amb un mitjà compartit (amb altes capacitats d'amplada debanda de sortida, fins a 30 Mbps, però compartit per tots els usuaris d'una línia) i que permeten un accés d'ampladade banda per fibra òptica o cable coaxial amb un abast superior als 150 km.

Segons els requeriments dels operadors, es desenvolupen diverses tecnologies de fibra mixtes o híbrides per a l'últimquilòmetre, com ara: fibra fins a l'edifici amb cable de baixada de parell trenat (FTTB: fiber to the building), coaxial defibra híbrid amb cable de baixada coaxial (HFC: hybrid fiber coaxial) i també hi ha la possibilitat d'instal·lar fibra fins ala llar (FTTH: fiber to the home), tot i que aquesta solució es presenta com la més costosa econòmicament.

ADSL CableCanal fins a la centraltelefònica

Parell de coure dedicat Compartit per tots els usuaris dediversos blocs d'edificis.

Cablatge addicional al'edifici

Només cablatge intern. Aprofita el cablatgeque ja hi ha.

Necessari.

Cobertura 80% del territori nacional. Parcial. Concentrada en zonesurbanes.

Velocitat independent delnombre d'usuaris

Sí (es garanteix el 10% de la velocitatcontractada).

No.

Comparativa ADSL i cable

Accés per ràdio i per satèl·lit

Altres accessos més utilitzats en àmbits corporatius són els accessos per ones de ràdio o via satèl·lit, en què, perexemple, els consorcis de satèl·lits com l'Intelsat i l'Eutelsat ja ofereixen accés a Internet per satèl·lit a alta velocitat(per exemple, enllaç de fins a 2 Mbps per usuari amb la plataforma Eutelsat multimèdia @).

L'enllaç sense fil local (WLL, Wireless Local Loop) es pot separar en amplada de banda estreta per a la telefonia i enbanda ampla. En aquest últim cas, Local Multipoint Distribution / Communication Service (LMDS/LMCS) ofereix 1 GHzen la banda de 28 GHz per a una cobertura en què hi pot haver aproximadament unes cinquanta mil llars. Si fem uncàlcul senzill, veiem com obtenim uns 2 Mbps per usuari connectat.

Accés PLC

Com veiem, un important factor per accedir a Internet és la geografia i la dependència en la cobertura de lesinfraestructures a què puguin arribar tots els abonats. En aquest sentit, el corrent elèctric, en arribar a tots els punts,emergeix com un tipus més d'accés.

El PLC (PowerLine Communication) és el nom genèric per a la transmissió de dades pelsegment de baixa tensió de les xarxes elèctriques, que va des de la subestació elèctrica

fins al domicili o l'oficina del client.

Va ser l'octubre de 1997 quan es va anunciar la possibilitat de transmetre senyals de dades a 1 Mbps mitjançant elsegment de baixa tensió de les xarxes elèctriques amb una tecnologia pròpia anomenada DPL (Digital Power Line).

Fins ara s'han avaluat diversos tipus d'accés a Internet mitjançant xarxes de comunicació fixes. Des de l'aparició, el1996, de la telefonia mòbil digital (GSM, Global System for Mobile Communications a Europa) per al públic massiu,s'han desenvolupat diverses tecnologies per transmetre dades i accedir a Internet pel terminal de telefonia mòbil i lesxarxes de comunicacions mòbils.

Accés per telefonia mòbil

Tecnologies sense fil, com el WAP (Wireless Application Protocol) per telefonia mòbil GSM i les seves evolucionsGPRS (General Packet Radio Service), sistemes 2,5 G, de generació 2,5, UMTS (Universal MobileTelecommunications System) i sistemes 3 G, de tercera generació, també permeten l'accés a Internet.

Mentre que el WAP és un sistema de missatges avançat que permet de connectar-se a Internet a uns 9,6 Kbps, elGPRS ofereix un accés de dades i facturació per paquets o quantitat d'informació enviada, amb una velocitat de fins a171,2 Kbps.

Sens dubte, l'UMTS revolucionarà el mercat i modificarà la frontera entre les comunicacions fixes i mòbils. La sevaintroducció comercial serà el 2003 i, més tard, probablement permetrà amplades de banda de fins a 2 Mbps enalgunes àrees.

Annex. Relació d'operadors

Telefonia fixa Telefonia mòbil Dades Xarxaintel·ligent

InternetGSM WAP UMTS Bàsic ADSL

Airtel-Vodafone • • • • • • • Alo • • • • Al-Pi • • • BT • • • • •

Colt • • • •

Euskaltel • • • • • • Jazztel • • • • •

Madritel • • • • Menta • • • Ono • • • • Retevisión • • • • •

Amena • • • Telefónica • • • • •

TelefónicaMóviles

• • •

Uni2 • • • •

Xfera • Operadors globals

Més específicament:

Operadors de cable: Ono (cobertura nacional parcial segons comarques), Flash 10 (Catalunya), Euskaltel(País Basc), Retena (Navarra), Retecal (Castella i Lleó), Teleclable (Astúries) i AUNA, cable format perMadritel (Madrid), Menta (Catalunya) i Supercable (part d'Andalusia); Aragón de Cable, ABLE (Aragó).

Operadors mòbils: Telefónica Móviles, Airtel-Vodafone, Amena i Xfera de tercera generació.

Operadors d'LMDS: Retevisión (banda 3,5 i 26 GHz), Uni2 (banda 26 GHz), Broadnet (banda 26 GHz),Skypoint (banda 26 GHz), Banda 26 (banda 26 GHz), FirstMark Communication (banda 3,5 GHz), Abranet(banda 3,5 GHz), Alo 2000 (banda 3,5 GHz).

Operadors de satèl·lit: distribució de TV (Hispasat, Astra, Eutelsat), veu mòbil (Globalstar, Inmersat, etc.),dades/banda ampla (Teledesic, Celestri, Skybridge, etc.).

Proveïdors de serveis d'Internet: Telefónica Data España, Terra, Wanadoo España, Eresmas Interactiva,Retevisión-Iddeo, Tiscali, YA, Jazz Telecom, BT-Ignite, etc.

Proveïdors d'infraestructures: actualment, a Espanya, els Ferrocarrils i el Metro (donen dret d'ús, perexemple: FCG a Catalunya, dóna infraestructures a Menta i CTGC), elèctriques (com Endesa, Unión Fenosa,Red Eléctrica, etc. proporcionen infraestructures a Retevisión), el grup Gas Natural (aprofita la instal·lació delsconductes de la xarxa de Gas Natural per a la fibra òptica), la Red d'Autopistas, etc.

Activitat

Recolliu informació comercial sobre alguns serveis residencials (domèstics) de connexió de bandaampla que operin en la vostra zona geogràfica: tipus de servei, velocitat de transmissió, cost, etc.

El concepte de banda ampla fa referència a xarxes que permetentransmissions d'informació a velocitats superiors a 64 Kbps, en quècomença a ser factible treballar o manejar informació en format vídeo ambuna certa comoditat.

L'accés a xarxes de banda ampla es pot portar a terme per diversossuports físics (xarxa telefònica, cable, enllaços de ràdio, etc.).

Amb la xarxa de la xarxa telefònica commutada podem accedir a serveisde banda ampla amb productes ADSL o XDSI.

Les xarxes de cable, les connexions per satèl·lit i les connexions detelefonia mòbil UMTS, de tercera generació, constitueixen nous suportsd'accés als serveis de banda ampla.

Xarxes d'accés

XTC

L'estructura de la xarxa telefònica clàssica ha estat dissenyada per a suportar serveis telefònics bàsics de veu ambunes característiques de fidelitat mitjana, en consonància amb l'estret rang de freqüències que es fa servir (de 300 a3.400 Hz) i basant-se en la commutació de circuits.

La xarxa d'accés encarregada d'interconnectar els clients amb els centres de commutació està formada per un suportfísic, generalment parells de coure, i els equips de transmissió associats.

Amb l'aparició de la tecnologia digital, les centrals telefòniques es connecten entre si mitjançant sistemes d'accésdigital cross-connect (DACS) i sistemes de transmissió i transport per enllaços digitals que agrupen diversos canalsde veu (64 Kbps). Aquestes xarxes d'interconnexió i transport han evolucionat amb l'aparició de tecnologies(SDH/SONET), sobre sistemes de fibra òptica. La implantació d'aquestes tecnologies de transport ha permès, a mésde millores en la qualitat del servei, incrementar la capacitat de la xarxa de transport i disminuir substancialment lesdespeses d'operació i manteniment.

L'augment de la capacitat de transport ha permès de proporcionar serveis d'una amplada de banda molt més gran.

Si bé la xarxa telefònica clàssica ha estat dissenyada per proporcionar un servei d'amplada de banda estreta, avui endia és el suport no solament de les converses vocals, sinó també de la transmissió de dades per Internet a partir demòdems analògics amb velocitats de transmissió pròximes als 56 Kbps.

Accés residencial i empresarial per XTC.

XTC és la xarxa bàsica (d'aquí ve també XTB) de telefonia que, a més dels serveis de veu,permet d'accedir a Internet.

Proveïdor PlaAble Able Familiar, Able Profesional.ADirecto ADirecto Connect XDSI 64 kbps i 128 kbps, Adirecto DialAirtel Red Empresas i5, i10, i20, i50, Navegalia PremiumAl-Pi Internet Fórmul@ P (XTB), PY, P (XDSI), PYM, PYME, PYMESCanal Pime PC Connect 128 Kbps, 256 Kbps, 512 Kbps, 2 Mbps Net ConnectCanarias Telecom Internet O, Orilla (cable 256, 128, 512), Internet Negocios (cable 256 i 512 kbps),

EmpresesEresMas EresMas PremiumEuskaltel Eusk@lnet Premium, Profesional, PYME, Corporativo, DirectoInicia Internet PremiumInter Sky InterSKY-I Básico, Empresa, ProfesionalInterbook Conexión Personal, Empresarial, ProfesionalInterlink Acceso XTB Básico, PlusJazznet Jazz Duet XTBMadritel Internet Corporativo, Cable Router PYMES 777Mundivia Mundivía ProfesionalONO Internet Alta Velocidad 512, 128, 256.Primustel Dial-Up analògic, Dial-up XDSI 64 Kb.Retecal Simbad Básico, Simb@d Xtra, Simb@d-Pro BásicoRetena AvançatReterioja AvançatSarenet Conexión Individual XTB (empresa), Conexión Pyme XTB, Conexión Individual

(particulars).Satconxion, SL SatNode 250 kbits i 300 kbps.Skylink Skylink RTCTerra Terra Familiar, Terra ProfesionalWanadoo Jet Internet (Conexión Premium)Proveïdors i tipus de contractació de serveis de connexions d'accés a Internet sobre xarxes XTC.

XDSI

La xarxa digital de serveis integrats (XDSI) no és sinó l'evolució natural de les línies telefòniques convencionals. Enl'origen de la telefonia, tots els elements que intervenien per facilitar la connexió entre dos usuaris eren analògics.Posteriorment, van aparèixer les centrals digitals, menys propenses als errors que les centrals analògiques i, a més,són capaces de controlar més línies d'usuaris i d'establir les connexions molt més ràpidament que les analògiques.Alhora que es va produint aquest canvi, també se'n dóna un altre en la comunicació entre centrals, que passa a fer-sede manera digital, la qual cosa permet de millorar en gran mesura la qualitat de les comunicacions. En el cas d'unalínia telefònica convencional, ens trobem amb una comunicació analògica entre l'equip de l'abonat i la central, però laresta de comunicacions fins a arribar a la central de l'abonat amb què ens volem comunicar es fan de manera digital.Amb una línia XDSI podem establir una comunicació digital d'extrem a extrem, amb velocitats de connexió més gransi una taxa d'errors molt més petita.

L'XDSI permet de fer la connexió telefònica i de dades digitalment d'extrem a extrem.

Un altre dels grans avantatges de la XDSI és que el mateix parell de fils de coure que es fan servir per a les líniesanalògiques pot ser vàlid per a les línies digitals, per la qual cosa aquest canvi comporta una inversió mínima (encomparació amb les substitucions de les centrals i les comunicacions entre aquestes centrals) en infraestructura per ales companyies telefòniques.

Per a l'abonat, les línies XDSI tenen altres avantatges addicionals: possibilitat de mantenir dues comunicacions

diverses amb una sola línia, temps mínims per establir una trucada, més qualitat en les comunicacions, més serveisaddicionals, etc. i, tot això, amb la mateixa tarifació que les línies analògiques, a excepció de l'alta de la línia i del costdel lloguer mensual, que són una mica més elevats.

Bàsicament hi ha dos tipus de connexions:

L'accés bàsic (BRI), que és el més comú, es compon de dos canals B de 64 Kbps cada un i un canal D de 16Kbps. Els canals B són els utilitzats per a la transmissió d'informació de l'usuari (veu, dades, fax, etc.), mentreque el canal D s'utilitza per a senyalització, tot i que també es pot fer servir per a la transmissió d'informació abaixa velocitat (accés a X.25 a 9600 bps).

Des del punt de vista físic, està compost per un parell de fils que ens enllacen amb la central telefònica. Aquestparell de fils es connecta amb un equip d'acabament de xarxa TR1 (instal·lat per la companyia telefònica). Apartir d'aquest punt es connectaran els terminals de l'usuari (telèfons, plaques d'ordinador, etc.), tot i que hi hapaïsos (Estats Units) que permeten la connexió directa al parell de fils (plaques amb interfície U). Des del TR1podem tenir d'un a deu connectors RJ-45, depenent de la configuració contractada a la companyia telefònica, iaquests quatre fils es fan servir per a la transmissió i recepció d'informació entre els terminals i el TR1.

Els accessos primaris (PRI) són connexions a la XDSI, principalment, per a grans centraletes telefòniques ograns servidors d'accés remot a xarxes d'àrea local. Es componen de trenta canals B de 64 Kbps cada un i uncanal D de 64 Kbps.

Des del punt de vista físic, la connexió entre la central telefònica i el TR1 es fa mitjançant fibra òptica o cablecoaxial, i també és possible mitjançant LMDS o parell de coure. A partir del TR1 tornem a tenir una connexióde quatre fils amb connectors RJ-45.

Una de les possibilitats que ens ofereix la XDSI és la capacitat d'agregar canals per fer connexions a més velocitat,nx64 Kbps. Així, doncs, amb un accés bàsic podem establir dues connexions a 64 Kbps o una única connexió a 128Kbps.

Accés residencial i empresarial per XDSI.

Proveïdor PlaBo

Airtel Bo 12, 30, 60, 90 AirtelCable & Wireless Bo 30, 100 horesIddeo Bonoweb 90 ProfesionalTerra Bononet Día 10, 50, Noche 10, 50Wanadoo Bo 30, 25, 60, 7

QuotaAble Able ProfesionalADirecto ADirecto Connect XDSI 64 i 128 kbps, ADirecto DialAirtel Red Empresas i5, i20, i50, Red Empresas i10Al-Pi Internet Fórmul@ PY, P (XDSI), PIM, PIME, PIMESEresMas EresMas PremiumEuskaltel Eusk@lnet PremiumInicia Internet PremiumInterbook Conexión Personal, Empresarial, ProfesionalInterlink Acceso XDSI Básico i PlusJazznet Jazz Quartet XDSI, Jazz Band XDSI, Jazz Big Band XDSI, Jazz Duet XDSIMadritel Internet @ctivoMundivia Mundivía ProfesionalPrimustel Dial-up XDSI 64 KbRetena AvanzadoReterioja AvanzadoSarenet Conexión Pyme XDSISkylink Skylink XDSI 64 i 128 KTerra Terra Familiar, ProfesionalWanadoo Jet Internet (Conexión Premium)

GratuïtEresMas EresMas GratisGrapes Comunicaciones Progressa Directo IIJazznet JazzfreeMadritel Internet Familiar, Internet f@miliar plus, Internet AmicMundivia Mundivía GratisOrielnet Orielnet Conexión GratuitaRedi Redi.Terra Terra GratisTiscali Net Tiscali GratisWanadoo Conexión gr@tis

Tarifa planaCanarias Telecom Internet Orilla, Internet Negocios (tarifa plana)IDEC NET Tarifa plana XDSIInterlink Acceso XDSI PlusONO Tarifa plana pro (XDSI 128 kbps), Tarifa plana pro ONO (XTB, XDSI 64 kbps)Terra Tarifa plana TerraWanadoo Tarifa plana bàsica Wanadoo, tarifa plana +7, +15, +30Ya Ya tarifa planaProveïdors i tipus de contractació de XDSI

ADSL

L'Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL) és una tecnologia que converteix l'accés pel parell trenat telefònic(parell de coure) en una via de transmissió d'informació multimèdia i comunicacions, veu i dades d'alta velocitat.

És a dir, per tal d'aprofitar la infraestructura de parell de coure, han sorgit des del començament dels vuitanta unagran varietat de tecnologies DSL (Digital Subscriber Line), totes sota la denominació genèrica de XDSL. Ambaquestes sigles s'engloba la família de tecnologies semblants que tendeixen a incrementar l'amplada de banda delsparells de cable de coure entre la connexió del client i el primer node de la xarxa.

X: és substituït per altres lletres, segons el tipus de tecnologia a què ens referim (ADSL, VDSL, HDSL, SHDSL,etc.).

Digital: les dades circulen per la línia en el format original (sense aplicar modulacions).

Subscriber line ("línia d'abonat"): fa referència al parell de coure que connecta l'abonat fins a la central localde l'operador telefònic.

XDSL és una tecnologia modem-like (molt semblant a la dels mòdems), en què és necessari un dispositiu XDSLterminal en cada extrem del bucle d'abonat. Les configuracions de les tecnologies XDSL poden ser simètriques oasimètriques, segons els requisits d'amplada de banda en cada un dels sentits de la transmissió.

L'ADSL possibilita la concurrència de serveis de dades i de veu per la línia telefònica.

Com s'aconsegueix una amplada de banda més gran?

S'elimina el procés de conversió digital-analògic, analògic-digital de les dades, que es feia en tots dos extrems delparell de coure, i que restringia les velocitats de connexió i les prestacions dels serveis. Amb XDSL les dades viatgendirectament en format digital per la línia d'abonat.

En ADSL s'eliminen els filtres que limitaven les converses de veu a una amplada de veu de 3 KHz.

Connexió ADSL

Per al desplegament d'aquestes tecnologies són necessaris alguns equips d'interconnexió, com ara el DSLAM (DigitalSubscriber Line Access), el qual, ubicat en la central telefònica o en el node d'accés remot, és la frontera de la solucióXDSL i concentra el trànsit provinent de diversos usuaris amb accés XDSL cap a la xarxa troncal o punt d'accés a laxarxa central de dades.

El caràcter asimètric d'aquesta tecnologia s'adapta perfectament a Internet, atès que els usuaris de la Xarxa solenrebre (velocitat de baixada o descendent) moltes més dades de les que envien (velocitat de pujada o ascendent): perexemple, quan es visita una pàgina, s'envia a la Xarxa la petició (uns quants bytes) i, posteriorment, es rep al'ordinador la pàgina que es vol, composta per text i imatges (la mida depèn del contingut i el tipus de la pàgina, peròés molt superior a la mida de la petició que s'ha fet).

L'altra característica important de l'ADSL és que separa la veu i les dades, de manera que es pot parlar per telèfon toti que l'ordinador estigui connectat a Internet. L'ADSL es comercialitza sota la modalitat de quota fixa, pagant una tarifaplana, independentment de quant de temps s'hagi tingut l'ordinador connectat a la Xarxa, i es factura independent dela de veu.

El desplegament de l'ADSL possibilita l'oferta de serveis de banda ampla per cable telefònic. L'elevat nombre de líniestelefòniques (en el nostre país n'hi ha gairebé divuit milions) permet d'estendre aquest servei a un gran nombred'usuaris residencials i oficines remotes.

Instal·lació

L'usuari ha de disposar a casa seva o al lloc concret on s'instal·larà l'ADSL del següent:

Una línia de telèfon analògica fixa que en la central tingui tecnologia ADSL i que el parell de coure suporti latecnologia ADSL. La tecnologia ADSL depèn molt de la distància entre l'abonat i la central telefònica, i de laqualitat del parell de coure. (En la pàgina del Ministeri de Ciència i Tecnologia es pot comprovar si la centraltelefònica que dóna servei a l'usuari té servei ADSL.)

Un ordinador (almenys), que ha de ser, com a mínim, d'un dels tipus següents:

– PC amb Windows amb processador Pentium o compatible Pentium, amb velocitat superior a 233 MHz, 32Mb de memòria i sistemes operatius Windows 95/98/ME/NT 4/2000 o XP (en cas de triar un encaminadorADSL com a equip de comunicacions, cal una targeta de xarxa Ethernet).

– Apple Macintosh amb sistema MacOS 7.5 o superior i targeta Ethernet incorporada.

– PC amb sistema operatiu Linux en les distribucions més usuals i actualitzades amb targeta Ethernetincorporada.

La posada en marxa d'una connexió ADSL comporta quatre accions:

Seleccionar la modalitat de la connexió.

Preparar el cablatge intern de casa nostra.

Adquirir un mòdem o encaminador ADSL.

Els mòdems permeten la connexió d'un sol ordinador a la línia ADSL. Es pot configurar una xarxa domèsticaque permeti de connectar diversos ordinadors entre si utilitzant l'ordinador connectat a la línia ADSL com aequip de sortida a la xarxa exterior.

Els encaminadors disposen d'una connexió ADSL i d'un o més connectors Ethernet. Aquests equips estanpreparats per poder oferir la tecnologia ADSL en entorns corporatius.

Configurar el nostre ordinador.

Proveïdor PlaQuota

Canal Pime PC Connect 128 Kbps Net ConnectJazznet Jazz Duet ADSL, Jazz Quartet ADSL, Jazz Band ADSL, Jazz Big Band ADSL

Tarifa planaArrakis Arrakis ADSL 256/128 kbps, 512/128 kbps, 2 MbpsEresMas ADSL eresMas, ADSL Premium, ADSL professionalIddeo Accés iddeo Plus ADSL bàsic, mitjà, avançat, professionalIDEC NET ADSL 256 / 128 KbpsInterbook ADSL 256/128, 512/256, 2 MbpsInterlink ADSL Class, Standard, PremiumMundivia ADSL 512, 2 Mbps, 256, 256 Pro, 512 Pro, 2 Mbps ProMundofree ADSL 256 MundofreeOff Campus ADSL bàsic, Premium, ExecutiveOla Internet ADSL professional, empresa, corporatiuSarenet Connexió GIGAdsl 128 / 64 kb, 256 / 128 kb, 384 / 128 kb, 512 / 128 kb, 1.024/ 300 kb

2.048/300 kbSkylink Skylink ADSL Standard, PremiumTelefónica ADSL 256 i 512 Kbps, 2 MbpsTerra Terra Profesional ADSL Class i Premium, ADSL PLUSWanadoo ADSL SPEEDPACK, Wanadoo ADSL one, Wanadoo ADSL proYa SuperADSL 2 MB, Ya ADSL 256 kbProveïdors i tipus de contractació d'ADSL

El cable

Les xarxes de cable van néixer fonamentalment per a la distribució de televisió. La infraestructura de les mésantigues està suportada per cable coaxial, mentre que en les recents el suport es fonamenta en el cable de fibraòptica.

L'arquitectura típica d'aquestes xarxes està formada per una capçalera de xarxa, on es reben els senyals procedentsdels centres de programació. El senyal global agregat de tots els senyals s'envia als centres de distribució, i d'aquí alsterminals de xarxa òptica, des d'on es distribueix el senyal als clients per la xarxa de dispersió.

La xarxa de cable que arriba a les nostres cases acostuma a ser de fibra fins a l'edifici icoaxial fins a cada llar.

Connexió per cable.

Proveïdor PlaQuota

Canarias Telecom Internet Orilla (cable 256, 128), Internet Negocios (cable 256, 512 kbps, Empresas)Madritel Internet Corporativo, cable encaminador PIMES 777ONO Internet alta velocitat 512, 128, 256Retecal Simbad Básico, Simb@d Xtra, Simb@d-Pro Básico

Tarifa planaAble Able 128 i 256Menta Surf, Proa, Travesía, Regata, Crucero, Catamaran, Gran cruceroRetena Ave 128, 256Reterioja Ave 128, 256

Supercable Super 128, 256, 128 i 256 Profesional, Super 128 i 256 PymesProveïdors i tipus de contractació de cable

LMDS

L (local): la propagació dels senyals en aquest rang de freqüències està limitada per l'àrea de coberturapotencial de cada cèl·lula.

M (multipoint): els senyals són transmesos per un mètode punt-multipunt (difusió), mentre que el camí deretorn, des de l'abonat fins a l'estació base, és punt a punt.

D (distribution): el sistema d'accés permet la distribució simultània de les comunicacions de veu, dades,Internet i vídeo.

S (service): determina la naturalesa de la relació entre l'operador i el client. El servei ofert per una xarxa LMDSdepèn íntegrament del negoci triat per l'operador. En alguns casos, la lletra S fa referència a sistema.

Punts forts de l'LMDS:

Costos competitius. Rapidesa i simplicitat en el desplegament. Nivell de risc baix. Mercat objectiu més ampli i en menys temps. Àmplia cartera de serveis (bàsics –veu– i avançats –vídeo–).

Annex. Taules comparatives dels diversos tipus de serveis/xarxes

Punt de vista del'operador

Inversió inicial enxarxa

Cost d'acceptació Viabilitat

WLL Baixa Baixa AltaCable-FTTH Alta Mitjana BaixaADSL Baixa Baixa Alta

Punt de vistad'usuari

Avantatges Inconvenients

WLL Permanent i simètric Dedicat Gran capacitat d'accés Cost d'instal·lació: preus competitius Capacitat de desplegament

Necessitat de disposar de visió directaper tenir connexió. Creixent alarma social contra lescomunicacions ràdio

Cable Connexió permanent Tecnologia estàndard

Cost de desplegament alt. Cobertura limitada. Amplada de banda entre molts usuaris Límit en el volum de transferència dedades

FTTH Tecnologia escalable Connexió permanent i dedicada Més capacitat respecte del coaxial

Cost de desplegament alt Cost de tecnologia mòdem/FO alt Poc estesa

ADSL Connexió permanent Preu i tarifa plana Reutilització de tecnologia (parell) Veu i dades simultàniament

Asimètrica Cabal garantit en l'accés 1:10. Cobertura limitada Manca d'estàndards Necessitat de revisió de cobertura

Comparativa entre tecnologies de xarxes d'accés

Inversióen xarxa

Cost decaptació

Certesasobre laviabilitat

Rapidesadesplegament

Capacitat detransmissió

Comentaris

LMDS Baixa Baixa Alta Alta Alta Operativa als EUA ien ràpid.

Desplegament a totEuropa.

Cable (FO icoaxial)

Alta Mitjana Alta Baixa Alta Operadors de cableenfocatsfonamentalment alsector residencial.

ADSL Baixa Baixa Baixa Alta Mitjana Tecnologiacondicionada a lainfraestructura dexarxa d'accés aTelefónica.

Comparativa sistemes ràdio / sistemes cablatge

Activitat

Consulteu les quotes, les velocitats i les solucions que ofereixen alguns dels plans oferts pels proveïdors de:

– XTB. – XDSI. – ADSL. – cable.

XTC és la xarxa bàsica (d'aquí ve també XTB) de telefonia que, a més delsserveis de veu, permet d'accedir a Internet.

L'XDSI (xarxa digital de serveis integrats) permet d'establir de manerasimultània connexió telefònica i de dades també per la xarxa telefònicabàsica.

L'ADSL és una tecnologia alternativa a la XDSI, més moderna i amb mésvelocitat d'accés a dades i veu per les línies telefòniques.

Les xarxes de cable que arriben a les nostres cases acostumen a ser defibra fins a l'edifici i de cable coaxial fins a cada llar.

Productes i serveis

Tipus de productes i serveis

Cada vegada més, gràcies a les facilitats que han proporcionat les xarxes de difusió, la difusió d'aplicacions de bandaampla es va convertint en realitat.

Pel que fa a Internet, les aplicacions i els portals de banda ampla van incorporant elements de vídeo i àudio de granqualitat; de fet, el videostreaming és un element molt distintiu de les aplicacions de banda ampla a Internet, aspecteque obliga a la producció de vídeo especialitzada per a aquest efecte.

El Portal Ono.com permet de descarregar i visualitzar vídeos, la lectura de notícies, de refrescar la informació en línia,etc. En recomanem la visita, això sí, sempre que la connexió disponible sigui superior a 100 K (recordem que estemparlant de banda ampla i, en aquest cas, el mateix sistema només permet l'accés a usuaris amb connexions de mésde 100 K).

www.ono.com

La difusió d'àudio i vídeo és un element clau en les aplicacions i els productes de bandaampla.

Media streaming: és la reproducció en directe d'arxius d'àudio o vídeo, sense haver de descarregar-los en el PCabans d'executar-los.

Hi ha tres aplicacions principals:

Realplayer (RTSP Protocol). Windows Media Player (arxius .asf).

Quicktime (per a RTSP o protocols HTTP).

Espanya és, percentualment, el líder europeu en l'ús de media streaming, i França se situa en segona posició.

Com hem comentat, media streaming és la reproducció en directe d'arxius d'àudio o vídeo, sense haver dedescarregar-los en el PC abans d'executar-los. Aquests arxius poden ser cançons, vídeos amb continguts diversos(notícies, esports, etc.), ràdio i televisió a Internet, continguts de formació a distància, serveis sota demanda, etc.

En realitat, parlem de difusió de senyals de vídeo (WM, Real, Quicktime) i d'àudio (avi, wav, mp3).

El media streaming és la reproducció en directe d'arxius d'àudio o vídeo, sense haver dedescarregar-los en el PC abans d'executar-los.

En termes d'ús de media streaming amb una connexió de banda ampla, Suècia lidera la classificació europea, ambun de cada quatre usuaris. L'accés a aquest tipus de continguts està estretament relacionat amb la penetració de laconnexió per banda ampla a les llars (a Suècia gairebé el 14% de les llars en disposa).

Altres exemples d'aplicacions i productes per a la banda ampla serien els següents: multivideoconferència,telealarma, E-Commerce, M-commerce, T-commerce, E-Business, M-Busines, E-Marketing, M-Marketing, E-Learning(segons parlem de banda ampla sobre: Internet (i-), wireless (m-) o Televisió (t-)). Serveis de localització, jocs,notícies, esports, concursos, espectacles, etc. interactius, teletreball, telepremsa, accés a Internet d'alta velocitat,canals de vídeo i/o àudio sota demanda, domòtica i seguretat domiciliària, descàrrega ràpida de fitxers, etc.

Pel que fa a banda ampla sobre tecnologia wireless, més concretament sobre telefonia mòbil, la taula següent mostradiversos serveis i aplicacions que aquest medi ofereix classificats segons les generacions successives (GSM, GPRS iUMTS).

2000 2000-2002 2002-2004System GSM (2 G) GPRS (2,5 G) UMTS (3 G)Devices SMS Data

Small screen size

Limited processing power

Battery life up to three days

WML data

Larger screen size

More memory

Batery life up to six days

HTML or equivalent data

Color screens

Battery life over 10 days

Near desktop processing speeds?Services SMS/Mail

News

Yellow pages

Instant messaging

All personalized

Auction bidding

Stock trading

Location-Specific transactions

Intranet access

Directions aid

All location-person and time specific

Video

Large file transfer

B2B services

Laptop replacement?

... to be developedE-BusinessUptake

Low Medium High

Serveis de banda ampla sobre telefonia mòbil

Com es poden controlar els accessos

Actualment, la majoria de sistemes de control d'accés als serveis o continguts es duen a terme amb la subscripció del'usuari al servei o producte. Això permet al proveïdor de serveis o continguts de controlar millor els comportamentsdels usuaris i també la facturació i el cobrament. En podem trobar exemples en les plataformes de televisió digital, elsserveis de telefonia mòbil (SMS, notícies, etc.), les plataformes d'E-Learning, etc. En totes l'usuari se subscriu a unasèrie de serveis abans de poder-los rebre.

En l'altre extrem tindríem els serveis que s'adquireixen en línia mitjançant plataformes de pagament electròniques.Aquests sistemes no requeririen una subscripció prèvia de l'usuari i, mitjançant el pagament electrònic, l'usuari podriaaccedir immediatament als serveis o continguts seleccionats. Actualment aquest sistema s'enfronta a la immaduresa ia la desconfiança que generen els sistemes de pagament electrònic, la qual cosa porta a triar el primer sistema decontrol d'accés en la majoria de models actuals.

El control d'accés als serveis de banda ampla es pot fer mitjançant la subscripció o ambl'adquisició en línia.

Dins del primer sistema de control, podem trobar dues maneres de fer l'autenticació de l'usuari a l'hora de dur a termeel control d'accés:

Reconeixement de l'usuari pel terminal. Un cop l'usuari s'ha subscrit al servei, la seva autenticació per a l'accéses duu a terme mitjançant la informació del terminal d'accés, per exemple telefonia mòbil, usuaris de cable,televisió digital, etc. Els usuaris sempre accedeixen als serveis o productes des del mateix terminal.

Autenticació de l'usuari per login i contrasenya. Una vegada l'usuari s'ha subscrit al servei, cal que s'autentiquicada vegada que accedeix als serveis o continguts. Els usuaris tenen la possibilitat d'accedir als serveis oproductes des de diversos terminals, per exemple als serveis als quals s'accedeix des d'Internet, banca enlínia, portals de jocs a Internet, etc. L'usuari pot accedir des de diversos terminals al mateix servei, per la qualcosa se'n requereix l'autenticació en cada accés.

Organitzacions i aplicacions en banda ampla

A continuació enumerem una sèrie d'organitzacions amb els serveis, les aplicacions i/o els continguts que ofereixen:

Akamai (empresa americana que opera en tot el món)

Ofereix serveis de distribució de continguts. Disposa d'infraestructura de comunicacions distribuïda per tot Internetamb l'objectiu d'acostar els continguts als usuaris finals.

Els clients d'Akamai són operadores, ISP, cadenes de televisió, ràdio, etc.

Davant de la distribució per Internet d'un esdeveniment massiu, el client contracta a Akamai les infraestructures perpredistribuir els continguts als servidors i que els usuaris finals accedeixin als continguts en els múltiples llocs webd'Akamai i no per un sol web de l'empresa que distribueix l'esdeveniment.

BTopenworld (Regne Unit)

L'empresa de telefonia britànica BT s'ha embarcat en la difusió de continguts multimèdia per Internet. BT s'encarregadel broadcasting on-line dels continguts que generen algunes companyies productores de televisió i cine, amb elservei ADSL de banda ampla BTopenworld.

Chello (Europa)

Proveïdor europeu d'accés de banda ampla per cable. Orientat al consumidor final. Incorpora continguts d'alta qualitatper oferir-los en exclusiva als abonats.

DANTE (Europa)

Organització europea encarregada de desenvolupar la interconnexió de les xarxes de banda ampla creades per a lescomunitats científiques dels diversos països del continent. Són els responsables dels principals projectes de bandaampla a Europa.

El VP4 d'On2

El VP4 d'On2 presenta un nou format de streaming, el VP4. Aquest nou format pretén ser l'estàndard de streaming devídeo per a banda ampla. Per demostrar-ne la qualitat, On2 ha posat en línia una pel·lícula de terror dels anysvuitanta. Una vegada instal·lat el connector, es pot veure la pel·lícula amb una qualitat alta en streaming a 220, 330 i440 kbps.

GigaPort (Holanda)

Iniciativa del govern holandès per al desenvolupament de xarxes i aplicacions de nova generació (Internet2, Next

Generation Internet). Conté informació i enllaços abundants sobre el tema.

Heavy.com (Estats Units)

Portal amb continguts multimèdia d'entreteniment per a banda ampla: música, animacions, vídeo, etc. Ofereix des dejocs i vídeos musicals fins a programes de televisió.

i2-CAT (Catalunya)

Projecte de desenvolupament d'infraestructures i aplicacions d'Internet 2 promogut per la Generalitat, en quèparticipen universitats, hospitals i empreses de comunicació.

NTT-Docomo (Japó)

El sistema de telefonia mòbil japonès permet actualment d'oferir serveis de banda ampla. Docomo ofereix velocitatsd'accés compreses entre els 128 Kbps i els 386 Kbps (se situaria entre la 2,5 5 G i 3 G europea). Aquesta velocitatd'accés és suficient per oferir una gran varietat de continguts (notícies, pàgines grogues, logos, melodies, etc.), pelsquals els usuaris estan disposats a pagar .

La gran diferència respecte d'Europa és la generació dels continguts. A diferència de les operadores europees, elscontinguts són generats per empreses especialistes i les operadores no intenten abastar tota la cadena de valor(generació de continguts, distribució, etc.).

Ono (Espanya)

Operador de cable. Ha desenvolupat un portal de notícies de banda ampla. La informació està servida per Atlas,iBrújula i TVC Multimèdia. Els vídeos són d'alta qualitat, en streaming.

Polítics danesos en banda ampla

El Partit Radical de Dinamarca ha incorporat al web vídeos en què explica les seves propostes polítiques. De TVRadikal resulta molt interessant la qualitat de streaming que ha aconseguit amb Windows Media, a 200 i 400 Kb.

SpeedCast (Estats Units)

Ofereix una sèrie de serveis per a la difusió de continguts en banda ampla. Per a això, disposa d'una plataforma desatèl·lit IP que li proporciona cobertura a tot el món. Cobreix la majoria de països asiàtics.

Terayon (Estats Units)

Proporciona serveis de broadcasting per a la tramesa de continguts multimèdia per cable, telco i satèl·lit.

The Fantastic Corporation (Suïssa)

Ofereix consultoria de solucions de programari per difondre vídeo en línia sobre xarxes de banda ampla. Tambéincorpora programari per produir i gestionar webcasts i proveeix els portals de continguts multimèdia de qualitatagregats de diversos partners. Té oficines a Europa, els Estats Units i l'Àsia.

La Fondation Internet Nouvelle Génération (FING, març 2000) explica la seva visió de la Internet del futur, basada entecnologies de banda ampla tant en les xarxes com sense fil. El document inclou una descripció dels objectius i lesactivitats de la FING.

Els serveis de banda ampla destaquen per la descàrrega de vídeo, àudio ila transmissió i descàrrega molt ràpida de fitxers.

El media streaming és la reproducció en directe d'arxius d'àudio o vídeo,sense haver de descarregar-los en el PC abans d'executar-los.

El control d'accés a serveis de banda ampla es pot fer mitjançant lasubscripció o amb l'adquisició en línia.

Multivideoconferència, telealarma, commerce, business, màrqueting,learning, serveis de localització, jocs, notícies, esports, concursos,espectacles, interactius, teletreball, telepremsa, accés a Internet d'altavelocitat, canals de vídeo i/o àudio sota demanda, domòtica i seguretatdomiciliària, descàrrega ràpida de fitxers, etc. són alguns exemplesd'aplicacions per a la banda ampla que requereixen una filosofia deproducció adequada a aquest mitjà.

Implantació i perspectives de desenvolupament

La distribució de continguts de banda ampla es veu íntimament lligada a l'àmbit territorial, perquè, com podíem veureen el nucli dos, les xarxes de difusió tenen unes característiques i limitacions específiques. És a dir, les tecnologies nos'adeqüen de la mateixa manera entre diversos territoris. D'altra banda, les aplicacions i els serveis depenenestretament de les tecnologies disponibles, per la qual cosa la implantació ha de tenir en compte l'àmbit residencial:

Les aplicacions i els serveis depenen de les tecnologies. Les tecnologies depenen del'àmbit territorial. Així, doncs, la implantació de serveis ha de tenir en compte l'àmbit

territorial i la tecnologia més adequada.

Adequació de les tecnologies

En l'àmbit residencial urbà

LMDS: per a ús residencial és més convenient la tecnologia de 3,5 GHz, a causa del baix perfil de consum delsusuaris.

Tecnologies per satèl·lit: l'asimetria del senyal per satèl·lit s'adapta a l'ús residencial (navegació per Internet).A més, no hi ha inconvenient al fet de dur a terme el retorn per via telefònica. D'altra banda, la televisió persatèl·lit està força introduïda, per la qual cosa l'accés a Internet per plataformes digitals de televisió permet unaràpida implantació. Evidentment, no és una solució del tot adequada per al servei de veu a causa dels gransretards que s'estableixen en les comunicacions.

Xarxes cel·lulars: no tenen gaire sentit en aquest àmbit, a causa del baix consum per usuari i la disponibilitatd'altres tecnologies.

Tecnologies XDSL: aquest àmbit és el més apropiat per a tecnologies XDSL a causa de la disponibilitat delínies adequades (talla distància) i el tipus d'usuari (navegació per Internet), tot i que els preus encara enlimiten la generalització d'ús.

Tecnologies de fibra òptica: són la porta al futur dels serveis de telecomunicacions i, per tant, una solucióperfecta per a aquest àmbit. Tanmateix, la disponibilitat encara és baixa per l'alt cost econòmic d'instal·lació.

PLC: s'adapta perfectament al mercat residencial. Tanmateix, l'alta concentració d'usuaris en l'àmbit urbà,juntament amb la petita banda a compartir que ofereixen els sistemes actuals, en limita l'ús actual a telefonia iaccés a Internet. En el futur podrà oferir serveis de més valor afegit i competir amb tecnologies de fibra òptica,però actualment és una tecnologia en fase de desenvolupament i proves.

Per a l'àmbit residencial urbà, les millors tecnologies són la XDSL i la fibra òptica.

En l'àmbit residencial rural

LMDS: per a ús residencial és més convenient la tecnologia de 3,5 GHz, a causa del baix perfil de consum delsusuaris. El cost d'implantació és més gran a mesura que disminueix la concentració d'usuaris, atesa laimpossibilitat de compartir recursos.

Tecnologies per satèl·lit: tenint en compte l'ús habitual en l'àmbit residencial per al servei d'accés a Internet ila completa disponibilitat d'aquesta tecnologia en qualsevol punt d'Espanya, és una bona solució per a zonesdeficitàries en infraestructures de telecomunicacions. Per a servei telefònic cal fer servir un altre sistematerrestre.

Xarxes cel·lulars: aquesta solució també s'adapta bé per assolir usuaris remots, atès que les xarxes cel·lularstenen més cobertura que les de cable. Actualment Telefónica ja utilitza, per exemple, la tecnologia mòbil deprimera generació.

Tecnologies XDSL: l'àmbit residencial s'adapta bé a aquestes tecnologies. Tanmateix, en zones rurals enspodem trobar inconvenients, com bucles d'abonat excessivament llargs, centrals telefòniques no adequadestecnològicament o, fins i tot, poblacions que no disposen de cablatge de parell de coure. En aquest àmbit espoden fer servir tecnologies més adaptades a aquestes situacions, com l'SHDSL, que permeten un abast mésgran sobre el mateix parell de coure.

Tecnologies de fibra òptica: són rarament aplicables a aquest àmbit per indisponibilitat de la xarxa. El seu altcost d'implantació fa impossible la rendibilitat d'aquestes instal·lacions en aquests àmbits.

PLC: possiblement és l'àmbit de més èxit per a aquesta tecnologia, atès que li permet bones amplades debanda a baix preu en pràcticament qualsevol lloc. La principal incògnita és si es disposarà de manerageneralitzada d'una xarxa de transport.

Per a l'àmbit residencial rural la millor tecnologia és el PLC.

En l'àmbit empresarial

LMDS: aquesta tecnologia s'adapta perfectament a aquest àmbit. Permet un desplegament ràpid, granamplada de banda i disponibilitat modular segons el nombre d'usuaris de cada zona. La banda baixa s'adaptamillor a petites empreses i la de 26 GHz pot cobrir pràcticament qualsevol necessitat.

Tecnologies per satèl·lit: no és una tecnologia convenient per a aquest àmbit, atès que el perfil d'úsempresarial requereix una banda més simètrica que el satèl·lit no pot oferir (comunicacions entre delegacions,etc.).

Xarxes cel·lulars: les xarxes cel·lulars per làser ofereixen una solució viable per a zones empresarialsconcentrades amb una bona amplada de banda. Fins ara les xarxes mòbils també s'han utilitzat per acomunicacions corporatives de veu, i és possible que amb la segona i la tercera generació es puguin utilitzarper a LAN corporatives mòbils.

Tecnologies XDSL: actualment l'ADSL s'aplica en l'àmbit empresarial. Tanmateix, amb l'esperat creixementde requeriments de banda bidireccional que tindrà lloc en l'àmbit empresarial, tendirà a migrar cap a altrestecnologies, com l'HDSL, la VDSL o l'SHDSL.

Tecnologies de fibra òptica: possiblement siguin la solució de futur per a l'àmbit empresarial, tot i que ladisponibilitat és actualment molt limitada (grans ciutats).

PLC: segons les primeres proves, la capacitat que ofereix aquesta tecnologia només seria apta per a petitesempreses. Tanmateix, està en ple desenvolupament, per la qual cosa no es pot descartar que en els pròximsanys ofereixi prou prestacions també per a aquest àmbit.

Per a l'àmbit empresarial, les millors tecnologies són l'LMDS, l'XDSL i la fibra òptica.

En l'àmbit industrial

LMDS: aquesta tecnologia s'adequa a aquest àmbit i permet la connexió d'importants centres d'usuarisseparats per centenars de metres d'una àrea. Potser serà l'escenari ideal per a la tecnologia de 26 GHz.

Tecnologies per satèl·lit: no és una tecnologia convenient per a aquest àmbit, ja que el perfil d'ús empresarialrequereix una banda més simètrica que el satèl·lit no pot oferir.

Xarxes cel·lulars: Les xarxes cel·lulars per làser ofereixen una solució viable per a zones industrials. És unazona similar a l'LMDS amb una mida de cel·la normalment menor.

Tecnologies XDSL: encara que, actualment, estan en ús en aquest àmbit, probablement només sigui unasolució provisional fins que tecnologies més potents, com la fibra òptica o l'LMDS, la vagin substituint.

Tecnologies de fibra òptica: estan perfectament adaptades a aquest entorn, tot i que, en alguns casos, siguinsuperades per tecnologies LMDS amb més velocitat de desplegament i menys cost.

PLC: actualment aquesta tecnologia no pot oferir les necessitats de servei d'aquest àmbit. Tanmateix, no s'hade descartar que en els pròxims anys apareguin nous mòdems PLC que puguin oferir desenes de megues perusuari, sobretot tenint en compte que en aquest entorn el nombre d'usuaris per cada transformador de baixatensió és baix.

Per a l'àmbit industrial, les millors tecnologies són l'LMDS i la fibra òptica.

Evolució i perspectives de desenvolupament

Situació actual de les infraestructures

Com hem anat observant, les xarxes es diferencien fonamentalment per la xarxa d'accés que condiciona el tipus deserveis que es poden prestar, tot i que l'avenç tecnològic està canviant aquesta situació.

En un principi les xarxes d'accés estan formades per un parell de coure (bucle d'abonat) que connecta directament alclient amb la seva central telefònica, però amb la irrupció de la tecnologia digital han evolucionat a causa de l'aparicióde nous serveis i operadors. Així, doncs, podem parlar d'accessos amb fil (parell de coure, coaxial, fibra òptica, etc.) iaccessos sense fil (LMDS, satèl·lit, GSM, etc.).

Segons l'informe anual de la CMT, l'any 2000 el nombre total d'accessos instal·lats a Espanya pujava a 22.854.851distribuïts:

Parell de coure: 81% Coaxial: 15,7% (principalment híbrids de fibra i coaxial) Fibra òptica: 1,49% Accés ràdio: 1,44%

La preponderància del parell de coure persisteix, reforçat amb la introducció recent de la tecnologia ADSL. No obstantaixò, els accessos coaxials i de fibra òptica han experimentat forts creixements.

Tendències i iniciatives a Catalunya

Des de l'administració catalana s'han impulsat certes iniciatives perquè la societat catalana tingui una presència mésgran entre les societats d'informació més avançades d'Europa en la pròxima dècada. Amb aquest objectiu, laGeneralitat ha desenvolupat el que s'anomena Pla Estratègic Catalunya en Xarxa 1999-2003, marc d'iniciatives comel portal e-Cat i el servei Edu365.com.

Una altra iniciativa important és l'I2CAT (Internet 2–CAT), o segona generació d'Internet a Catalunya, per a laconstrucció d'una plataforma d'Internet d'alta velocitat per poder oferir serveis de valor afegit, que funcionarà a unavelocitat de transmissió molt superior a l'actual (amb una capacitat de 2 gigabits, una xarxa d'accés i distribució moltsuperior a 2 Mbps, trenta-sis vegades més ràpida que una línia convencional, a través de cable de fibra òptica i una

illa d'accés de GPRS), les proves pilot del qual es van presentar durant l'any 2000.

Evolució prevista en mercats competitius en l'àmbit europeu

Nombre d'operadors previstos

Entre els anys 1998 i 2000 s'ha donat, bàsicament, un gran creixement. En el moment actual i fins al 2003 es preveuuna etapa de concentració i, posteriorment, la de reestructuració.

En general, es preveuen aliances i fusions dels operadors més estables amb nous participants (companyies aèries,superfícies comercials, editorials, indústria audiovisual, etc.).

Malgrat el gran creixement que es preveu, la tendència pel que fa a operadores és deconcentració i fusió.

Les aplicacions i els serveis depenen de les tecnologies, i aquestestecnologies depenen de l'àmbit territorial. Per tant, la implantació deserveis ha de tenir en compte l'àmbit territorial i la tecnologia mésadequada.

Per a l'àmbit residencial urbà, les millors tecnologies són l'XDSL i la fibraòptica.

Per a l'àmbit residencial rural, la millor tecnologia és la PLC.

Per a l'àmbit empresarial, les millors tecnologies són l'LMDS, l'XDSL i lafibra òptica.

Per a l'àmbit industrial, les millors tecnologies són l'LMDS i la fibra òptica.

Malgrat el gran creixement que es preveu, la tendència pel que fa aoperadores és de concentració i fusió.

Activitat

A continuació descrivim un cas pràctic d'implantació de serveis i xarxes de difusió.

Situació

Empresa de serveis d'Internet, dedicada als jocs en línia que actualment dóna servei per un ISP extern i quenecessita poder modificar la web constantment, tant afegint jocs nous com ampliant els que ja hi ha. Necessita unagran capacitat d'emmagatzematge i crear espais independitzats, fòrums de debat, servei de notícies, un xat, etc.

Els seus usuaris es connecten a Internet, però es pretén atraure'ls oferint-los una connexió de més velocitat i lesmillors ofertes per als accessos.

Els usuaris (i també les màquines i el local) estaran localitzats majoritàriament a Barcelona, però volen tenir coberturaa tot l'Estat, a més de ser visibles per Internet.

Actualment té una base de dades dels usuaris, que reflecteix:

Nombre d'usuaris totals 5.000Nombre d'usuaris freqüents 500Nombre d'usuaris concurrents 10%Perfil d'usuari Cabal mitjà mínim > 5 KbpsTemps d'utilització molt alt De 18.00 a 21.00 hTemps d'utilització alt De 22.00 a 1.00 hTemps d'utilització mínim Al matí

Solució proposada

Operativa i tarifes iguals des de qualsevol ubicació si s'accedeix per XTB, i preus en consonància amb lavelocitat que se sol·liciti.

L'accés, sempre que es facin servir els serveis, serà identificant (mitjançant login i contrasenya) elsusuaris, encara que en el lloc web hi haurà una part pública perquè es puguin provar els programes dedemostració i perquè els futurs usuaris puguin provar els serveis.

Els usuaris que hi accedeixen per ADSL tenen accés a Internet permanentment.

Cal un determinat cabal en la xarxa IP, a Internet i adreces IP.

Necessitats:

Encaminadors, commutadors i concentradors (distribuïdors per alternar diverses connexions),servidors. Programari i llicències necessàries. La connexió que té amb la xarxa IP ha de suportar tot el trànsit. S'ha de considerar el cas que incrementi el trànsit.

Tenim les dades següents:

Cinquanta usuaris simultanis (10% de cinc-cents usuaris)

5 Kbps d'amplada de banda garantits (per perfil).

La majoria de connexions són per XTB/XDSI, per la qual cosa ens caldrà implantar una ampladade banda de 256 Kbps (ja que 50 × 5 = 250).

Possibilitat d'accessos per mitjà de línies ADSL, per la qual cosa proposem una connexió de 128Kbps, igual que l'accés per Internet, atès que els usuaris no accedeixen prioritàriament a Internet.

L'amplada de banda total en la xarxa IP és de 384 Kbps (256 + 128) i la d'accés a Internet és de128 Kbps.

La línia ha de poder suportar futures ampliacions de cabals i 512 Kbps (384 + 128), per la qualcosa és millor instal·lar una línia de 2 Mbps.