Observador 8

  • View
    230

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicació anarquista de la Garrotxa

Text of Observador 8

  • Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

    Ricardo Mella

  • Con

    tingut

    3

    5

    7

    9

    11

    13

    14

    15

    17

    18

    Anarco plus-ultra press

    Vers una independncia lampedusiana?

    Sense les dones no hi ha revoluci

    Ptria put estat

    Converses de caf [amb llet]: no ens serveix...

    Decidim

    Dret a decidir

    Posats a decidir, decidim-ho tot!

    Anarquisme, marxisme i naci. Els orgens dun problema actual

    Enllaos

    Lobservador n828 de desembre de 2013Pensat i perpetrat a la Garrotxa

    Grup Anarquista X Llogar-hiCadires + Biblioteca SocialdOlot (CNT Olot)

    Twitter: @LHereuCorreu-e:info@garrotxallibertaria.org

  • Vagi per endavant que el nostre afany s provocar polmica, iapamem l'xit o el fracs de la nostra publicaci segons el graud'emprenyamenta que detectem al nostre voltant o a la xarxa.S, Indymedia s el nostre ring predilecte, doncs s on ms se'ns in-sulta i menysprea. Per vaja, que s com la lluita lliure mexicana,moltes mscares, adrenalina i paraulotes, per al nal res! ning surtestovat de valent. Una llstima en alguns casos!s per aix, que un cop s'ha sabut les dos preguntes de la consultaper la independncia, hem cregut que era l'hora de publicar textosque no necessriament tot el grup redactor hem de subscriure (defet nhi ha alguns realment contradictoris), per s que creiem neces-sari publicar. Encara que sigui per tocar els collons. No ens enganyem!s una oportunitat d'or per cobrir-nos de glria o de merda. L'impor-tant al cap i a la s Que hablen mal! per que hablen! com deiala Lola Flores, o el ja repetit ladran, luego cabalgamos de Cervantes.En tot cas i per ser sincers amb el pblic lector, tot va comenar perculpa del @drilitch, usuari de twitter, de la Garrotxa, i que s un a-cionat a la medicina que personalment en el millor dels casos el titl-laria de curandero o de xaman d'estar per casa. A aquest individu,se li va acudir, o li va fer grcia dir-ho, que no tenem nassos de pu-blicar un especial consulta, i evidentement la cosa no podia quedaraix. I no noms guanyem l'aposta, sin que en aquesta ocasi, tambpodrs observar que tenim novetats, ja sigui en l'estil de maquetacio amb la incorporaci de dos persones ms al grup redactor. De fet,

    una d'elles no sabem de quin peu coixeja, per la vigilem de ben aprop! doncs pel que es veu tenim inltrats!!! S, d'aquells que snamics de tothom! Dolents de veritat!I aqu s on arribem a l'altre punt clau de L'observador n8. Els del grupd'anitat anarquista estem que no vivim! mirant per sobre l'espatllaper si alg ens segueix, alguns sentim veus, d'altres ens despertemamb un poni al menjador de casa i amb una nota de he estat aqu it'he canviat la cervesa San Miguel de la nevera per una de feta alMontseny. En alguns casos extrems, ens hem trobat llegint a Mart iPol al WC i en d'altres ms foscos fent la sobretaula anomenant cigalal carajillo de tota la vida, menjant pastissos del cacau, aquellantru de perdici potica, tot fent el cam cap a taca en somnis isaludant amb un bon dia Palestina al sortir del llit al mat...Tot i aix som forts! Resistirem com d'altres vegades, i serem capaos,un cop ms, de publicar el que mai hauria estat publicat per cap editoramb dos dits de front. Aix s, continuarem essent llibertaris sensedefallir mai! Ni Du ni amo! Ni Estat ni patr!

    I dit aix, exposats els motius, les novetats i el que pensem de maneraindividualitzada (que no collectiva), esperem que us agradi el noutreball, perqu el segent pot tornar a canviar, que ens avorrim molt.

    Garrotxins: Cardem pena!

    Lhereu de Massegurmasell a ms no poder.

    #Anarco plus-ultra press

    EditorialEspecial dret a decidir

    3

  • Les persones que volem transformar la societat des dun punt de vistaantiautoritari, anarquista i llibertari no podem ser aliens al procs quesest produint a Catalunya en el marc del dret a decidir. Fer-ho seriaviure tancats en les nostres discussions maximalistes, i ns un cert puntfetitxistes, seria viure desquenes al fet de que una part del poble deCatalunya sest plantejant molt seriosament trencar amb el estatus quoactual i vol establir un nou marc de relacions socials que permeti superarles diferents situacions dopressi provocades pel jou dun estat com les-panyol.

    Sense cap mena de dubtes, ms enll de posicions individuals, que podenser o no compartides, lanarquisme catal no sha de comprometre amb capformaci poltica, per molt alternativa que aquesta sigui, que es presenti aprocessos electorals. Ans el contrari, hem de continuar impugnant lordresocial i poltic darrel capitalista - liberal burgs, aix com les seves institu-cions. Per tant dentrada les anarquistes i llibertries de Catalunya hem dedir de forma clara i contundent que la soluci a lopressi del poble catalno passa per alliberar-se del jou dun estat per caure de ple en el jou dunaltre estat, per molt catal que aquest sigui.

    En amplis sectors socials, per, existeix una certa illusi de que amb laindependncia la societat catalana anir a millor, ja que sha ests la creenade que lEstat resultant daquest procs, independentista primer i cons-tituent desprs, ser el resultat de la voluntat majoritria de la poblaci.En aquest sentit sha de dir, sense caure en el pessimisme, que fer aquestaarmaci es viure tamb desquenes a la realitat en relaci al ms que pro-bable escenari de lendem de la independncia. Els sectors que avui en diaestan liderant el procs independentista (organitzats al voltant dmniumi lANC, i que tenen com a referents poltics a ERC i CDC) han demostrattenir una enorme capacitat dincidncia a la societat catalana, aix com dis-posar de les eines necessries per generar una subjectivitat entre la majoria

    de la poblaci, fet que els ha de garantir que aquest sigui un procs inde-pendentista lampedusi en el que semblar que ser possible canviar-hotot per que en el fons garantir que tot continu igual.

    Com apunta Xavier Diez existeix una disputa per lhegemonia i el controldel poder entre les velles elits oligrquiques amb forts lligams amb lestatespanyol i un sector de joves empresaris i professionals liberals. Aix veiemcom aquests han agafat com a bandera el projecte independentista ambnic objectiu dassaltar el poder i implantar un estat que apliqui en el plaeconmic un programa neoliberal i en el pla social un programa so-cialdemcrata. Un estat que haur de tenir la funci de garantir el negoci aaquests joves sectors empresarials, un estat que tindr un marcat caire as-sistencial amb els sectors socials ms marginals amb la voluntat de garantirla pau social, un estat que vendr la farsa de lestat del benestar i le-xistncia de les classes mitjanes, per que no dubtar en emprar la repres-si amb aquells sectors socials que impugnin aquest ordre social i les sevesinstitucions.

    Aix doncs, com haurem dafrontar aquest possible escenari des de posi-cions llibertries? Segurament cada persona tindr el seu propi posiciona-ment, per aquest humil servidor defensa que hem daprotar locasi perdeixar ben pals per tot arreu que lestat noms s una de les moltes ins-titucions que la societat humana s capa darticular per a permetre al seuconjunt lexercici del govern. Ser doncs en el marc daquest procs cap ala independncia en el que la societat catalana -integrada per totes i cadas-cunes de les persones que viuen en aquestes coordenades geogrques-haur de denir aquestes institucions. Ser per tant aquest un moment deruptura i haurem dintentar incidir al mxim, tot i que no ser tasca fcil.

    s molt probable que arribem tard, i que ja ens trobem en el punt quetot comena a estar decidit per part daquells que tot ho volen decidir. Noens queda ms remei que dir novament i de forma contundent que la solu-

    ci a lopressi de la societat catalana, i la de tota la societat humana nopassa per la constituci dinstitucions poltiques i socials de caire autoritarii de control social. Ara s el moment en que les anarquistes i les llibertriesens hem de treure els complexos, sortir dels espais on es trobem cmodesi fer acte de presncia a lescena del debat ideolgic i poltic per defensaraltres formes dorganitzaci de la societat. Per fer-ho tenim les eines msimportants de les que disposa el pensament llibertari: la teoria i la prctica.

    s el moment de treballar en la creaci de noves subjectivitats que siguincapa dafrontar de forma efectiva les dinmiques de poder i conicte in-herent a les relacions humanes i que superin la relaci dopressi encaraexistent entre el capital i el treball assalariat. Ara per ara no podem fer msque generar els escenaris que ens permetin en el futur fer possible altresescenaris que en aquest moment som incapaos de concebre. Aix pot sem-blar poca cosa, per certament no ho s. Nostra s la responsabilitat decomenar a treballar en aquest sentit all on transcorrin les nostres vides,es digui com es digui aquesta terra.

    Guest star@manel_lafarga

    # Vers una Independncialampedusiana?

    [...] existeix una disputa per lhegemonia i el control del poder entre les velles elits

    oligrquiques amb forts lligams amb lestat espanyoli un sector de joves empresaris i professionals

    liberals. [...] aquests han agafat com a bandera elprojecte independentista amb lnic objectiu

    dassaltar el poder

    5

  • El 50% del sistema capitalista se sost grcies al treball femen. Un tre-ball que, a ms, sovint s invisible. A part del les feines de la llar, snles dones les que, de forma no remunerada, es solen fer crrec de la-tenci social-sanitria de membres de la famlia, per no parlar de lex-plotaci sexual o els sous discriminatoris que permeten enriquir, encarams, a empresaris sense escrpols.

    En conseqncia, potenciar la lluita de gnere s una manera ms datemp-tar contra el sistema, de contribuir a enderrocar-lo. Tenir en compte la pro-blemtica del collectiu femen i aborda