Click here to load reader

Observador 8

  • View
    236

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicació anarquista de la Garrotxa

Text of Observador 8

  • Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

    Ricardo Mella

  • Con

    tingut

    3

    5

    7

    9

    11

    13

    14

    15

    17

    18

    Anarco plus-ultra press

    Vers una independncia lampedusiana?

    Sense les dones no hi ha revoluci

    Ptria put estat

    Converses de caf [amb llet]: no ens serveix...

    Decidim

    Dret a decidir

    Posats a decidir, decidim-ho tot!

    Anarquisme, marxisme i naci. Els orgens dun problema actual

    Enllaos

    Lobservador n828 de desembre de 2013Pensat i perpetrat a la Garrotxa

    Grup Anarquista X Llogar-hiCadires + Biblioteca SocialdOlot (CNT Olot)

    Twitter: @LHereuCorreu-e:[email protected]

  • Vagi per endavant que el nostre afany s provocar polmica, iapamem l'xit o el fracs de la nostra publicaci segons el graud'emprenyamenta que detectem al nostre voltant o a la xarxa.S, Indymedia s el nostre ring predilecte, doncs s on ms se'ns in-sulta i menysprea. Per vaja, que s com la lluita lliure mexicana,moltes mscares, adrenalina i paraulotes, per al nal res! ning surtestovat de valent. Una llstima en alguns casos!s per aix, que un cop s'ha sabut les dos preguntes de la consultaper la independncia, hem cregut que era l'hora de publicar textosque no necessriament tot el grup redactor hem de subscriure (defet nhi ha alguns realment contradictoris), per s que creiem neces-sari publicar. Encara que sigui per tocar els collons. No ens enganyem!s una oportunitat d'or per cobrir-nos de glria o de merda. L'impor-tant al cap i a la s Que hablen mal! per que hablen! com deiala Lola Flores, o el ja repetit ladran, luego cabalgamos de Cervantes.En tot cas i per ser sincers amb el pblic lector, tot va comenar perculpa del @drilitch, usuari de twitter, de la Garrotxa, i que s un a-cionat a la medicina que personalment en el millor dels casos el titl-laria de curandero o de xaman d'estar per casa. A aquest individu,se li va acudir, o li va fer grcia dir-ho, que no tenem nassos de pu-blicar un especial consulta, i evidentement la cosa no podia quedaraix. I no noms guanyem l'aposta, sin que en aquesta ocasi, tambpodrs observar que tenim novetats, ja sigui en l'estil de maquetacio amb la incorporaci de dos persones ms al grup redactor. De fet,

    una d'elles no sabem de quin peu coixeja, per la vigilem de ben aprop! doncs pel que es veu tenim inltrats!!! S, d'aquells que snamics de tothom! Dolents de veritat!I aqu s on arribem a l'altre punt clau de L'observador n8. Els del grupd'anitat anarquista estem que no vivim! mirant per sobre l'espatllaper si alg ens segueix, alguns sentim veus, d'altres ens despertemamb un poni al menjador de casa i amb una nota de he estat aqu it'he canviat la cervesa San Miguel de la nevera per una de feta alMontseny. En alguns casos extrems, ens hem trobat llegint a Mart iPol al WC i en d'altres ms foscos fent la sobretaula anomenant cigalal carajillo de tota la vida, menjant pastissos del cacau, aquellantru de perdici potica, tot fent el cam cap a taca en somnis isaludant amb un bon dia Palestina al sortir del llit al mat...Tot i aix som forts! Resistirem com d'altres vegades, i serem capaos,un cop ms, de publicar el que mai hauria estat publicat per cap editoramb dos dits de front. Aix s, continuarem essent llibertaris sensedefallir mai! Ni Du ni amo! Ni Estat ni patr!

    I dit aix, exposats els motius, les novetats i el que pensem de maneraindividualitzada (que no collectiva), esperem que us agradi el noutreball, perqu el segent pot tornar a canviar, que ens avorrim molt.

    Garrotxins: Cardem pena!

    Lhereu de Massegurmasell a ms no poder.

    #Anarco plus-ultra press

    EditorialEspecial dret a decidir

    3

  • Les persones que volem transformar la societat des dun punt de vistaantiautoritari, anarquista i llibertari no podem ser aliens al procs quesest produint a Catalunya en el marc del dret a decidir. Fer-ho seriaviure tancats en les nostres discussions maximalistes, i ns un cert puntfetitxistes, seria viure desquenes al fet de que una part del poble deCatalunya sest plantejant molt seriosament trencar amb el estatus quoactual i vol establir un nou marc de relacions socials que permeti superarles diferents situacions dopressi provocades pel jou dun estat com les-panyol.

    Sense cap mena de dubtes, ms enll de posicions individuals, que podenser o no compartides, lanarquisme catal no sha de comprometre amb capformaci poltica, per molt alternativa que aquesta sigui, que es presenti aprocessos electorals. Ans el contrari, hem de continuar impugnant lordresocial i poltic darrel capitalista - liberal burgs, aix com les seves institu-cions. Per tant dentrada les anarquistes i llibertries de Catalunya hem dedir de forma clara i contundent que la soluci a lopressi del poble catalno passa per alliberar-se del jou dun estat per caure de ple en el jou dunaltre estat, per molt catal que aquest sigui.

    En amplis sectors socials, per, existeix una certa illusi de que amb laindependncia la societat catalana anir a millor, ja que sha ests la creenade que lEstat resultant daquest procs, independentista primer i cons-tituent desprs, ser el resultat de la voluntat majoritria de la poblaci.En aquest sentit sha de dir, sense caure en el pessimisme, que fer aquestaarmaci es viure tamb desquenes a la realitat en relaci al ms que pro-bable escenari de lendem de la independncia. Els sectors que avui en diaestan liderant el procs independentista (organitzats al voltant dmniumi lANC, i que tenen com a referents poltics a ERC i CDC) han demostrattenir una enorme capacitat dincidncia a la societat catalana, aix com dis-posar de les eines necessries per generar una subjectivitat entre la majoria

    de la poblaci, fet que els ha de garantir que aquest sigui un procs inde-pendentista lampedusi en el que semblar que ser possible canviar-hotot per que en el fons garantir que tot continu igual.

    Com apunta Xavier Diez existeix una disputa per lhegemonia i el controldel poder entre les velles elits oligrquiques amb forts lligams amb lestatespanyol i un sector de joves empresaris i professionals liberals. Aix veiemcom aquests han agafat com a bandera el projecte independentista ambnic objectiu dassaltar el poder i implantar un estat que apliqui en el plaeconmic un programa neoliberal i en el pla social un programa so-cialdemcrata. Un estat que haur de tenir la funci de garantir el negoci aaquests joves sectors empresarials, un estat que tindr un marcat caire as-sistencial amb els sectors socials ms marginals amb la voluntat de garantirla pau social, un estat que vendr la farsa de lestat del benestar i le-xistncia de les classes mitjanes, per que no dubtar en emprar la repres-si amb aquells sectors socials que impugnin aquest ordre social i les sevesinstitucions.

    Aix doncs, com haurem dafrontar aquest possible escenari des de posi-cions llibertries? Segurament cada persona tindr el seu propi posiciona-ment, per aquest humil servidor defensa que hem daprotar locasi perdeixar ben pals per tot arreu que lestat noms s una de les moltes ins-titucions que la societat humana s capa darticular per a permetre al seuconjunt lexercici del govern. Ser doncs en el marc daquest procs cap ala independncia en el que la societat catalana -integrada per totes i cadas-cunes de les persones que viuen en aquestes coordenades geogrques-haur de denir aquestes institucions. Ser per tant aquest un moment deruptura i haurem dintentar incidir al mxim, tot i que no ser tasca fcil.

    s molt probable que arribem tard, i que ja ens trobem en el punt quetot comena a estar decidit per part daquells que tot ho volen decidir. Noens queda ms remei que dir novament i de forma contundent que la solu-

    ci a lopressi de la societat catalana, i la de tota la societat humana nopassa per la constituci dinstitucions poltiques i socials de caire autoritarii de control social. Ara s el moment en que les anarquistes i les llibertriesens hem de treure els complexos, sortir dels espais on es trobem cmodesi fer acte de presncia a lescena del debat ideolgic i poltic per defensaraltres formes dorganitzaci de la societat. Per fer-ho tenim les eines msimportants de les que disposa el pensament llibertari: la teoria i la prctica.

    s el moment de treballar en la creaci de noves subjectivitats que siguincapa dafrontar de forma efectiva les dinmiques de poder i conicte in-herent a les relacions humanes i que superin la relaci dopressi encaraexistent entre el capital i el treball assalariat. Ara per ara no podem fer msque generar els escenaris que ens permetin en el futur fer possible altresescenaris que en aquest moment som incapaos de concebre. Aix pot sem-blar poca cosa, per certament no ho s. Nostra s la responsabilitat decomenar a treballar en aquest sentit all on transcorrin les nostres vides,es digui com es digui aquesta terra.

    Guest [email protected]_lafarga

    # Vers una Independncialampedusiana?

    [...] existeix una disputa per lhegemonia i el control del poder entre les velles elits

    oligrquiques amb forts lligams amb lestat espanyoli un sector de joves empresaris i professionals

    liberals. [...] aquests han agafat com a bandera elprojecte independentista amb lnic objectiu

    dassaltar el poder

    5

  • El 50% del sistema capitalista se sost grcies al treball femen. Un tre-ball que, a ms, sovint s invisible. A part del les feines de la llar, snles dones les que, de forma no remunerada, es solen fer crrec de la-tenci social-sanitria de membres de la famlia, per no parlar de lex-plotaci sexual o els sous discriminatoris que permeten enriquir, encarams, a empresaris sense escrpols.

    En conseqncia, potenciar la lluita de gnere s una manera ms datemp-tar contra el sistema, de contribuir a enderrocar-lo. Tenir en compte la pro-blemtica del collectiu femen i abordar les dicultats amb les quals estroba pot servir per atacar, des dun altre mbit, les relacions de poder i elssistemes de dominaci en general. El feminisme pot ser til per assenyalarquins sn i com funcionen els mecanismes dexclusi social per a desprspoder-los combatre. Per, ms enll de tot aix, s una forma de promourela igualtat, de trencar amb la competncia i la discriminaci, de garantir elsmateixos drets, oportunitats i responsabilitats des del respecte mutu. Enefecte, s una via per poder assolir una societat millor, un cam que pot en-riquir la lluita obrera, social i nacional en el seu conjunt.

    Com sexplica, doncs, que la majoria de moviments socials i poltics deixinaquesta reivindicaci en un segon pla? Lexcusa ms utilitzada, com entantes altres qestions, s: ja ens en preocuparem lendem. Aquest argu-ment, des del meu punt de vista, no s vlid. Primerament, perqu el pro-blema de gnere no es solucionar per art de mgia, automticament. Noes pot instruir, donar conana i veu al collectiu femen dun dia per laltre.Superar segles de dominaci, acabar amb el rol assistencial de la dona oamb el model de famlia tradicional necessitar dexperincies i teoritza-cions prvies. En segon lloc, considero que la igualtat de gnere no hauriadestar supeditada a altres qestions. Com si el problema no fos prou im-portant per ser una lluita autnoma, com si cada any no morissin donesarran del masclisme, com si arreu es visqus amb llibertat. En denitiva,perqu la revoluci o la independncia, ara que estem en ple procs, siguinjustes, estaria b poder partir de les mateixes condicions, que totes tin-gussim la mateixa capacitat dautogestionar-nos, de poder aportar cosesen una assemblea, de ser escoltades.

    Per tant, seria bo que comencssim a treballar quan abans millor per acabar

    amb estereotips, comportaments o tradicions clarament discriminatrieso de desigualtat. s primordial promoure una transformaci radical, re-moure els valors de la societat i, sobretot, plantejar alternatives que descar-reguin les dones dels rols que sels ha adjudicat tradicionalment i que lesretenen callades tan casa, com a la feina, com en les institucions. Cal po-tenciar estructures, lnies de treball, activitats o ns i tot associacions quepermetin transformar les relacions de dominaci en suport mutu, coo-peraci i reciprocitat.

    Si els mitjans, els partits poltics i la societat en general es pregunten siCatalunya tindr o no dret a decidir, jo em pregunto si en un futur la donatamb tindr dret a decidir sobre el seu propi cos, sobre si vol o no vol sermare, sobre quin paper jugar a nivell poltic i social. Anant ms lluny, emqestiono si ser possible lalliberament sexual, acabar amb el model dona-objecte o abolir, duna vegada per totes, la discriminaci laboral.Comencem a treballar perqu sigui possible?

    Carmelita,la pubilla de Capsec.

    El feminisme pot ser til per assenyalarquins sn i com funcionen els mecanismesdexclusi social per a desprs poder-los

    combatre. Per, ms enll de tot aix, s unaforma de promoure la igualtat, de trencar ambla competncia i la discriminaci, de garantir

    els mateixos drets, oportunitats i responsabil-itats des del respecte mutu.

    #Senseles donesno hi harevoluci

    7

  • ols que Catalunya esdevingui un estat? NO. Vols que sigui Independent? SCrec que la resposta suposaria un vot nul, per sin fos aix, la faria molt ms in-clusiva.

    La paraula Estat sempre mha fet pensar en un mecanisme de control total sobre unapoblaci, basat en unes estructures alienadores i autoritries. Seria ms partidari de desestructurar els estats, de treure-li el control sobre les nostres vides. Un Estat necessitade la dominaci per subsistir, de no ser aix, perd tot el seu sentit.

    Els moments actuals que sestan vivint en la relaci de dos estats enfrontats per la sobi-rania del territori est creant un gran debat dins del moviment llibertari. Linnegable dretdautodeterminaci dun poble xoca amb el suport a la creaci dun nou estat. Per elprocs dalliberament dun poble s un escenari de joc immillorable per posar en dubtetot el que envolta els ideals nacionalistes i proposar alternatives a la desestructuracidun nou estat.

    Des de lanarquisme sha de fer pedagogia no noms de la seva histria, sin tamb deles seves propostes dorganitzaci social adaptades al S.XXI. No s una tasca fcil deguta la poca organitzaci territorial i amb la seva poca incidncia en grups majoritaris de lasocietat. Per en els propers mesos la idea llibertaria ha de ser-hi en el debat i en elprocs de creaci duna nova manera de organitzar el territori.

    El 15M va ser una sorpresa per a totes i aix pot servir dexcusa per no haver reaccionatamb ms capacitat de resposta. El procs dautodeterminaci no ser una sorpresa, sja una realitat. I si Catalunya esdevingus un estat independent ho ha de ser amb totesles seves realitats. I la realitat histrica anarquista anir en el seu ADN sense cap menade dubte.

    La memria ens far una mala jugada sin veiem al Poder disfressar-se de poble i engen-drar falsos messies, capaos de guiar a una societat cega i desorientada cap el seu propibeneci, que no s un altre que el de perpetuar-se com Estat .

    Votar en un referndum dautodeterminaci no ens apropa molt al comunisme llibertari,est clar. Per lacci de trencar amb un estat i poder participar en la construcci de unnou model de societat s una oportunitat per reivindicar la teoria i la prctica anarquistaque no podem deixar passar. Ning ha de tenir la ptria potestat per obligar a cap individu a pertnyer a un Estat.

    No a lEstat! S a la Independncia!

    El de Cal GurnMurciano de la FAI 2.0

    Des de lanarquisme sha de fer pedagogia no noms de la seva histria, sin tamb de les seves propostes dorganitzaci social adaptades al S.XXI. No s una tasca fcil degut a la poca organitzaci territorial i amb la

    seva poca incidncia en grups majoritaris de la societat. Per en els propers mesos la idea llibertaria ha de ser-hi en el debat i en el procs de creaci duna nova manera de organitzar el territori.

    # Ptria Put EstatV

    9

  • No ens fareu se(nti)r culpables per no defensar projectes antagnicsals nostres interessos; no ens fareu ser, de nou, cmplices del vostresistema, de la nostra condemna.Val ms deixar-ho clar: la vostra transversalitat no ens serveix ja que nomsrespon als vostres interessos. El vostre Estat no ens serveix ja que nomsrespon als vostres interessos. La vostra bandera no ens serveix ja quenoms respon als vostres interessos. Les vostres Lleis no ens serveixen jaque noms responen als vostres interessos. La vostra Justcia no ensserveix ja que noms respon als vostres interessos. La vostra Histria noens serveix ja que noms respon als vostres interessos. La vostra polticano ens serveix ja que noms respon als vostres interessos. La vostra edu-caci no ens serveix ja que noms respon als vostres interessos. El vostrellenguatge no ens serveix ja que noms respon als vostres interessos. Lavostra Democrcia no ens serveix ja que noms respon als vostres interes-sos. La vostra cultura no ens serveix ja que noms respon als vostres inte-ressos. Les vostres alternatives no ens serveixen ja que noms respon alsvostres interessos. El vostre Sistema no ens serveix, ja que noms responals vostres interessos. No hem lluitat mai per aix, ni ho farem. No volemcavar-nos la nostra prpia tomba.La histria sembla ms viva que mai i, malgrat la olor a 36, ning s capad'assegurar-nos qu ens espera en un futur. En bona mesura depn de nos-altres, i de vosaltres. De les prioritats de cadasc.Tres segles d'opressi i explotaci en el marc nacional, sumat a una lluitamillenria constant per a la dignitat humana, per a la justcia social. L'alli-berament nacional i l'emancipaci social, doncs, van ser condemnats a for-mar part d'un mateix i nic projecte pel poble catal, per la classetreballadora catalana. Sentiment i condici.A Occident els Estats han estat l'eina ms utilitzada per subordinar, camu-ar i (con)fondre l'inters nacional a(mb) l'inters de la classe dominant. Laburgesia, artfex d'aquesta maquinria blicaburocrtica, va jugar b lesseves cartes en la caiguda de l'Ancien Rgime i, des d'en, l'Estat ha es-devingut una pea clau per a la defensa i la imposici dels seus interessos,per la supervivncia del sistema capitalista.L'emancipaci nacional, a dia d'avui, est estretament vinculada a l'aparicid'un nou Estat que t com a marc referencial a la naci independent. Aix,durant el segle XX, ms de la meitat de nacions europees es dotaran d'Es-tats, sovint desmembrant els grans Estats edicats en poca medieval sotal'empara les grans corones europees. Irnicament, forjats sota el control

    del rei i de Du, esdevindran, amb el pas del segles i les doctrines liberals,en els defensors, exportadors i explotadors de la democrcia.Passat l'Onze, la burgesia catalana sembla apostar, denitivament, perdotar-se d'estructures per crear un nou Estat pel Principat. Vol tenir mscontrol, vol tenir el control, el tim o qualsevol altre eufemisme capa desubstituir l'explotaci directe a la qual ens ha condemnat el sistema. Desd'aquest punt de vista sempre he pensat que l'alliberament nacional su-posava un obstacle per a l'alliberament social.

    L'emancipaci social, per, mai l'he pogut concebre sense l'alliberament na-cional. s a dir, si hi ha justcia i igualtat entre persones, tamb i ha de ser-hi entre grups d'aquestes; entre collectius, entre societats, entre cultures,entre pobles. Aquesta condici d'igualtat sembla innegable i inqestio-nable. No sn motius econmics, sn motius humans, de respecte, de to-lerncia i organitzaci mtua, lliure, desvinculada de qualsevol forma depossessi, imposici o dominaci. Tenim l'obligaci d'acabar amb l'ex-plotaci a qualsevol nivell i a qualsevol indret.Aix doncs, lluny de creure'ns la desvinculaci i enfrontament entre movi-ments socials com sn el 15M i l'11S, que, amb la fragmentada, distorsio-nada i dosicada propaganda meditica, han volgut vendre'ns com a unabiceflia enfrontada eternament, hem de ser capaces d'analitzar-ho, enten-dre-ho i implicar-nos-hi com a dues cares de la mateixa moneda, del mateixproblema; com a dues parts de la mateixa soluci: la nica soluci.No ens podem conformar. No ens podem condemnar. Hem de ser capaosde no renunciar a res per transformar-ho tot.

    Guest [email protected]_Mel

    #Conversesde caf[amb llet]:No ensserveix...

    (...)la burgesia catalana sembla apostar, definitiva-ment, per dotar-se d'estructures per crear un nou

    Estat pel Principat. Vol tenir ms control, vol tenir elcontrol, el tim o qualsevol altre eufemisme capade substituir l'explotaci directe a la qual ens ha

    condemnat el sistema. Des d'aquest punt de vistasempre he pensat que l'alliberament nacional su-

    posava un obstacle per a l'alliberament social.

    11

  • Ja que hi som... decidim. Aix s el que penso: si aquesta entelquiaanomenada el procs catal tira endavant i el novembre se'ns de-mana la nostra opini jo la donar. Tot i aix, ja a hores d'ara s quegaudir d'aquella inefable sensaci de coitus interruptus, de trobar-te sorraals musclos... Perqu la cosa est clara: si decidim, decidim-ho tot. Si per mifra, un mes desprs de la consulta, i en funci dels resultats d'aquesta,ja estaria preparant les segents preguntes que s'haurien de fer a la ciu-tadania que al cap i a la s qui ha pagat les urnes i les butlletes per votar.Preguntaria per exemple, pel dest que haurien de gaudir els Millet, Serra,Tod, Prenafeta, Pujol i en , tots els lladres de guant blanc que ltimaments'han fet famosos en contra de la seva voluntat.

    I posats a decidir, tamb per exemple, podrem decidir si volem que l'AP7sigui gratuta i rescindir el contracte que actualment permet a Abertisrobar-nos cada dia de cada setmana de cada mes de tots els anys. I aix espodrien decidir molts assumptes que ens afecten molt i molt. O podremdecidir quins impostos paguen les grans empreses i quins els treballadors,o quines condicions posem a la sanitat privada per tal que no vampiritzi niparasiti la pblica. I aix en tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida.En denitiva, podrem passar de decidir quins imbcils ens enganyen i de-cideixen per nosaltres des dels despatxos de la Generalitat a decidir direc-tament nosaltres. Sense intermediaris. Passar d'aquesta democrciarepresentativa a una democrcia directa i real.

    I podrem decidir tamb que all que ens afecta no sigui decidit a cente-nars o milers de quilmetres de casa nostra com ara passa amb la MAT o

    ha passat amb el fams rescat bancari. S: decalar aquesta Democrciagrandiloqent i majscula que confon i enganya i fer-la democrcia mins-cula i sentida. Fer-nos-la nostra, estimar-la, respectar-la i defensar-la. Portarles decisions a baix de tot: a nivell de barris i pobles. Fer que les personesse sentin partcips del seu dest a travs de les decisions que es prenen.

    Sortir l'idiota de l'escola poltica dient que no es poden deixar segonsquines decisions en mans del poble ignorant per el que est demostrat sque a qui no es poden deixar les decisions s a mans de la casta poltica jaque aquesta s noms un apndix (una titella, per ser ms grcs) del podereconmic i que pren les decisions que aquest li mana... Exemples? L'aug-ment del preu de la llum en un context de crisi, la sentncia del cas Prestigeo de l'Aznalcllar a Doana o la central nuclear de TEPCO a Jap (pillemtotes, paguen els ciutadans, les empreses ni senten les pessigolles). La gent,el poble, en canvi, t molt ms sentiment de comunitat, de justcia, de so-lidaritat que tots els capitalistes haguts i per haver; aquests noms es guienpel lucre personal i rpid perqu ignoren all que es mou a sota dels seusrasca-cels i dels seus jets privats. Per a ells, nosaltres no som res ms quepeces d'una maquinria global: inertes, bescanviables, sense drets niintel.ligncia. Per nosaltres s que ens reconeixem amb la mare de trescriatures que no arriba a nals de mes, s que ens veiem reectits en l'avique viu sol sense cap mena d'ajuda. I ho fem perqu nosaltres som ells: somla mare, l'avi, el desnonat. Nosaltres som el poble i sabem qu conv alpoble; no hi ha volta de full.

    I sabrem decidir, i tant!! Sabrem decidir quins carrers cal asfaltar, a quina

    aula falta material o hi ha massa mainada. Sabrem decidir quina indstriavolem als nostres pobles i ciutats, sabrem decidir la nostra resposta davantl'abs o l'autoritarisme... I ho sabrem decidir a la plaa, amb la cara des-coberta, amb la m alada i amb els nostres vens de testimoni: la millormanera de fer que les decisions siguin respectades per tothom. I aquellsque no ho vegin clar que no vinguin, a la plaa: que es quedin com ara i quedeixin que altres decideixin per ells. Tota manera hi surten guanyant: po-dran demanar explicacions als seus vens i no com ara, que no poden de-manar explicacions a ning.

    El renoc de Cal MarrUn xic carregs

    #Decidim

    Sortir l'idiota de l'escola poltica dient queno es poden deixar segons quines decisionsen mans del poble ignorant per el que estdemostrat s que a qui no es poden deixar

    les decisions s a mans de la casta poltica jaque aquesta s noms un apndix (una titella,per ser ms grfics) del poder econmic i que

    pren les decisions que aquest li mana

    13

  • El nou Estat no ser un Estat,sin una federaci lliure de persones;on persona pobre ser unincomprensible oxmoronper a les futures generacions.On no decidir cap m invisible,ni ens colpejar cap m visible.El Ministeri d'Interior via decret llei s'autodissoldr. Com el Parlamenti la resta de cadenes en forma d'institucions.I no hi haur ms remei,un cop perduts els smbols,que creure en nosaltres.Tampoc decidir el bancmercantilitzar la vida de les personesperqu tanmateix no hi haur banc.No decidir el mercat autoregular-sesin autogestionar-se.I la plusvlua ser, denitivament,enterrada al costat de l'hernciai la propietat privadaal cementiri de la memria.No hi haur oprimits, perqu no hi haur opressors.No hi haur explotats,perqu no hi haur explotadors.No decidiran els bons qui sn els dolents,I la realitat ser utopia inoms, i tanmateix noms,decidiran les persones.

    Dret a decidir

  • La majoria de processos d'emancipaci nacional no han estat favorablesal conjunt de la classe treballadora. El tsunami francs de nals delsegle XVIII, amb les diferents rpliques arreu del planeta, permetr ala burgesia l'edicaci dels estats naci i la consegent utilitzaci com amecanisme de defensa i expansi dels seus interessos. Fet que suposar, ala prctica, la consolidaci del sistema capitalista arreu del mn. Tanmateix,en algunes ocasions, aquests processos van ser aprotats per les classespopulars per tal d'avanar cap a l'emancipaci social.

    A les portes del segle XXI, amb un context de crisi sistmica latent, crecque com a classe s el moment d'assolir el protagonisme que ens per-toca i que tantes vegades se'ns ha negat. Crec, doncs, que ara s el momentde mullar-se; d'implicar-se. No podem deixar que el dret a decidir sigui pa-trimoni de la burgesia, ja que llavors ser el dret a decidir que la dreta de-cideix. Hem d'incidir en ell i forar que esdevingui un procs radicalmenttransformador.

    Hem d'empoderar-nos i recuperar la capacitat d'autogovernar-nos, dedecidir sobre tots i cadascun dels aspectes que ens afecten. Cal mobilitzacii acci constant. Nosaltres, que tants cops hem fet bandera de la gimnsticarevolucionria, tenim una oportunitat d'or per a posar-la en prctica. Per ademostrar-nos que entre totes som capaces de transformar aquestamerda de sistema que ens han imposat. I ho hem de fer en i des del carrer,dels dels nostres espais de contrapoder per tal d'acabar amb tota aquestafarsa.

    Hem de participar del procs en la mesura que aquest ens permeti alli-berar-nos i no pas legitimar noves cadenes. No volem ni jugarem amb unabaralla marcada, sin que venim a estripar-la. Hem de tensar la corda, nsfer-los caure. Hem d'aprotar per teixir noves complicitats i relacions queens permetin treballar des de la cooperaci, la solidaritat i el suport mutuper abolir d'arrel qualsevol imposici i explotaci, qualsevol jerarquia odominaci de poder. Hem de construir-nos un nou ordre social: autoges-tionar els mitjans de producci, abolici de la propietat privada, la plusvluai l'herncia,... En denitiva, acabar d'arrel amb el sistema capitalista. Aques-ta hauria de ser la nostra proposta de mnims, davant els seus mxims depreservar i perpetuar aquesta injustcia. Tenim mecanismes i capacitats pera fer-ho. Noms ens falta (acabar de) perdre la por i creure ms amb nosal-tres.

    El determinisme histric s a dir, el tard o d'hora guanyarem perqu

    tenim la ra ens converteix en elements inactius. Hem i som capaces d'as-solir el protagonisme que ens pertoca. De nosaltres depn construir unmn ms just; de totes nosaltres. I aquesta pot ser una bona oportunitat.

    Aix doncs, i des del meu punt de vista, ens trobem davant d'una dualitat:o actuem de fre o actuem de catalitzador, per el procs seguir en marxa.I la meva aposta s clara: cal ser-ne protagonistes ja que, sin, estarem con-demnant-nos a seguir en un Estat postfranquista i decadent o b en un noui amant Estat catal neoliberal igual o pitjor de fastigs on no acon-seguirem gaire cosa ms que poder-nos pintar la cara el dia que jugui la se-lecci catalana de futbol mascul, evidentment o sortir a la guia Michelincom a nou Estat d'Europa, es clar . Mentre en Millet, en Fain i companyiabrindaran cofois perqu tot segueix igual. Mentre els de sempresegueixen cuinant-s'ho tot, estarem condemnats a acceptar el plat de sopaque ens posen a taula. Avui ms que mai cal que el poble sigui el govern.

    #Posats adecidir,decidim-hotot!

    Pol AcreEl becari de Cal Marcs

    Hem de participar del procs en la mesura queaquest ens permeti alliberar-nos i no pas

    legitimar noves cadenes. No volem ni jugaremamb una baralla marcada, sin que venim a

    estripar-la. Hem de tensar la corda, fins fer-loscaure. Hem d'aprofitar per teixir noves

    complicitats i relacions que ens permetin treballar des de la cooperaci, la solidaritat i el

    suport mutu per abolir d'arrel qualsevol imposici i explotaci, qualsevol jerarquia o

    dominaci de poder.

    15

  • AlEuropa de lltim ter del segle XIX i comenaments del segle XX elnacionalisme es va transformar en un fenomen de masses i el con-cepte de naci es va convertir en la fora mobilitzadora clau delescenari poltic europeu. El xoc daquest nou plantejament i la seva con-vivncia amb el socialisme i lanarquisme va generar moltes controvrsiesdins el moviment obrer. Des dels seus orgens, ha estat un tema polmicque ha creat, i continua creant encara, profunds recels i incomoditats entresocialistes i anarquistes darreu del mn.

    Tradicionalment, la sentncia: Els obrers no tenen ptria del ManifestComunista de 1848 ha estat interpretada majoritriament en el seu sentitliteral i, en conseqncia, durant molt temps, va imperar la idea que pelmarxisme la qesti nacional era un tema secundari que es resoldria quanla qesti social es solucions. Tanmateix, si saprofundeix una mica es faevident que aquest tpic, que s la versi ms divulgada, sha de matisar.Marx i Engels no van abordar la qesti de les nacionalitats tericamentsin de forma emprica. El seu punt de vista era prctic. Aix, per exemple,van defensar el nacionalisme irlands perqu tenia una base popular per,foren contraris al nacionalisme polons pel fet que era reaccionari. Per tant,

    no va existir mai un model teric propi i general sobre el fet nacional, benal contrari: es donava suport o es refusaven els diferents processos dar-maci nacional segons un oportunisme i un tactisme impecables.

    En el cas de lanarquisme ha succet el mateix: indenici terica i posi-cionament a favor o en contra depenent del cas. Bakunin i Proudhon vandecidir en diferents casos i moments donar la m a moviments naciona-listes. Bakunin, per exemple public el treball Ptria i Nacionalitat on ar-mava que:

    Em sento sempre i sincerament el patriota de totes les ptriesoprimides. [...] Una ptria representa el dret inqestionable isagrat de cada home, de cada grup hum, associaci, comuna,regi i naci a viure, sentir, pensar, desitjar i actuar a la seva prpiamanera.

    A ms, en casos excepcionals, com fou la Primera Guerra Mundial, per-sonalitats de la talla de Kropotkin, Jean Greve o Paul Reclus van signar elManifest dels 16, que postulava el suport de lanarquisme internacional a laTriple Entesa contra els Imperis Centrals. En aquest sentit, cal fer una men-

    Pol AcreEl becari de Cal Marcs

    Carmelita,la pubilla de Capsec.

    Anarquisme, marxisme i naci.Els orgens dunproblema actual

  • ci especial als debats que van anar sorgint en llocs com ustria-Hongria,lImperi Rus, o Catalunya on el problema de les nacionalitats era encara mscandent. En aquestes zones van anar sorgint teoritzacions prpies. Kautsky,socialista de lImperi Austrohongars, va apuntar que la naci era un fetcultural determinat histricament pel capitalisme i que, per tant, no espodia reconixer la diversitat nacional. Rosa Luxemburg, Guesde i Plejanovvan compartir aquesta mateixa idea, advocant per un internacionalisme pro-letari. Ara b, en contra daquesta visi internacionalista, Otto Bauer i KarlRenner, armaren que existien dos nivells didentitat: el de classe i el na-cional. Segons la seva tesi, la naci no era un producte burgs sin que erala burgesia que se nhavia apropiat i, per tant, el que calia era tornar-la a ferobrera. Estaven dacord amb Kautsky en qu el proletariat havia de lluitarper la possessi duna cultura internacional per, insistien en que aquestacultura no podia ser una abstracci, que havia de ser un element interna-cional de diverses cultures nacionals. Als obrers sels havia robat la identitatnacional i aquesta sols es podria recuperar quan sassols la igualtat declasses amb un lligam no de sang, sin de treball, oci i cultura. Per aix, de-fensaven un sistema multinacional.

    Pel que fa a Catalunya, a inicis de segle XX un grup de pensadors anar-quistes Vctor Foch, Pau Bo i Frederic Pujol, tamb van comenar a reivin-dicar la catalanitat llibertria des de la revista Tramuntana. Des del seu puntde vista, no era cert que Catalunya ni la catalanitat fossin una cosa exclusi-vament de la burgesia:

    No es la Catalua de los poderosos, nuestra Catalua,Catalua es para nosotros un ideal de completa liberacin y no esentre los poderosos donde la libertad se encuentara. Nuestro amora la tierra catalana no nace por la grandeza de su pasado. Escribi-mos en cataln, amamos Catalua porque queremos hacerla mslibre para el hombre libre. No la queremos sujeta a ningn yugoextrao, pero tampoco queremos que ninguna tirana sujeteCatalua. (...) Queremos hacer de Catalua la patria ideal, que eldesheredado la sienta como verdadera patria suya, donde la tierraque culvie sea su tierra, donde su esfuerzo sea solo para su obra,donde el pan que amase sea su pan. (Victor Foch La NostraCatalunya Tramuntana, 1913)

    Aix mateix, argumentaven que el nacionalisme no era una agressi cap

    als altres pobles, que el problema social era el mateix i que la seva soluciera lemancipaci del proletariat; per que els procediments per assoliraquesta llibertat variaven segons les caracterstiques prpies de cadapoble, i ells volien adaptar la revoluci a les necessitats del poble deCatalunya.

    De la mateixa manera, Frederico Urales, des de La Revista Blanca, es vafer eco del despertar nacional catal. L1 de gener de 1905 va reproduir unarticle Salvador Gibert titulat Nacionalistas-anarquistas fent apologiadels dos termes, el qual es va acompanyar dun article de Garden de to simi-lar (el juliol daquell mateix any). Defensava que, tot i que els dos temeseren aparentment contradictoris i difcilment conciliables, calia reconixerque les aspiracions i els ideals que integraven el moviment nacionalista deCatalunya no es distanciaven tant dels llibertaris. I s que el que els cata-lans reclamaven era el dret de tots els pobles a tenir una personalitat dife-renciada i el de regir-se per s mateixos. Unes premisses que els llibertarisno podien menysprear ja que negaven lestructura dels estats moderns, ladels organismes poltics articials i els privilegis duns per sobre els altres.Per aix, considerava que els ideals nacionalistes eren una via per assolir,tamb, lemancipaci social dels individus: son muchos los que trabajan de-cididamente para que orezcan en la conciencia popular los ideales naciona-listas, seguros de que realizan labor emancipadora.

    En aquesta mateixa poca poetes i dramaturgs anarquistes obrers vanpublicar en catal i van defensar certs trets identitaris: Llunas, Canibell,Gomis, Guanyavents, Pellicer, Paraire, etc. Per, potser el ms destacat snalgunes de les manifestacions que, al seu moment, van realitzar lders dela CNT com Salvador Segu, Joan Garca Oliver o Joan Peir. Del primer esrecorda sobretot el mting que a pronunciar el 12 de gener de 1919, en elqual va dir que no volia que Catalunya fos una colnia, que volia que fos unpoble lliure conscient i ben administrat. De Garcia Oliver, sols cal recordarque va lluitar conjuntament amb el Comit dEstat Catal que presidiaMaci per veure les seves vinculacions amb el catalanisme republic. Per laseva banda, Peir considerava el marc dactuaci catal com lmbit msnatural pels que formaven part de la CNT.

    En denitiva, aquest recorregut histric, que podriem continuar, ensdemostra que el nacionalisme no s sols fruit de la tasca central articuladapels estats sin que el poble, la classe treballadora, hi t sempre un paperprotagonista. Anarquistes i socialistes darreu han teoritzat al respecte. Per

    tant, davant la conjuntura actual, no hem de deixar perdre loportunitat defer sentir la veu del carrer. Deixarem que la burgesia torni a robar la nostraidentitat com a poble? Que es faci seva la independncia de Catalunya? Quedecideixi quines seran les tradicions, la histria i els personatges als qualsrememorar i homenatjar? O b reivindicarem la catalanitat del poble, lestradicions republicanes, socialistes i anarquistes que formen part de la nos-tra identitat collectiva?

    Pel que fa a Catalunya, a inicis desegle XX un grup de pensadors

    anarquistes Vctor Foch, Pau Bo iFrederic Pujol, tamb van comenara reivindicar la catalanitat llibertria

    des de la revista Tramuntana. Desdel seu punt de vista, no era cert

    que Catalunya ni la catalanitat fossin una cosa exclusivament

    de la burgesia

    17

  • A la Garrotxa:

    CNT dOlothttp://www.cnt.cat/olot/

    Biblioteca Social dOlothttp://www.bsolot.info/

    Creu Negra Duatlticahttp://creunegraduatletica.blog.cat/

    Assemblea Llibertria de la Garrotxahttp://www.garrotxallibertaria.org/

    Contrainformaci a la xarxa:

    A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

    La hainehttp://lahaine.org/

    Klinamenhttp://www.editorialklinamen.net/

    Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

    Bergued i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

    Regeneracinhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

    Editorials:

    Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

    La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

    Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

    La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

    Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

    El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

    Fundaci destudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

    Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

    Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

    Traficantes de sueoshttp://www.traficantes.net/

    DDThttp://www.ddtgatazka.com/

    Enllaos

  • Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

    La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/

    La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

    Publicacions:

    Peridic CNThttp://cnt.es/periodico

    Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

    Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

    El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

    Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

    Varis:

    FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

    FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

    Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

    Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

    Ateneu Llibertari Acrciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

    Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Alomhttp://ateneutgn.ourproject.org/

    Centre de Recursos Pedaggics J. Martn Luengohttp://www.pedagogiallibertaria.org/

    Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

    Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

    Acci Llibertria de Santshttp://acciollibertariasants.wordpress.com/

    Bona nit i tapat!Grup Anarquista X llogar-hi cadires