Observador 7

  • View
    217

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Observador 7

  • Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

    Ricardo Mella

  • NDEX3 EDITORIAL

    Com un nen amb sabates noves

    5 DESCLASSATSI DESCALATSFets paradoxals de la vida

    8 LESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcnica.

    10 PERIODISME LOCALDesinters o m negra?

    12 COOPERACIUna mica de poesia sempre est b

    14 FLEXIBILITAT EN LES PRCTIQUES I FERMESA EN LES FINALITATS

    17 LA BIOLOGITZACI DE LA VIDAHi ha una constant per identificar el perqu del poder?

    20 EXPERINCIA A FRANANo nhi ha prou amb tot aix

    24 LA FBRICA DE CONSCINCIES

    26 ENLLAOSNo nhi ha prou amb tot aix

    LObservador #7Publicaci digital intermitent.Novembre del 2013.

    Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

    Bitllet a linfern Amb aquest bitllet guardonem a lautor de larticle

    que ha estat ms votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polmica entre els lectors. Aix significa

    que pensem que s lautor de larticle que t msnmeros perqu el tractin dimbcil o lhi aplau-deixin la grcia. En tot cas ha de tenir un parell

    de bones raons per publicar semblant andrmina.

  • S, aix s com ens sentim: com unnen amb sabates noves. No es potdemanar ms, doncs per tercer n-mero consecutiu sumem un company/anou al grup redactor de la publicaci. Perms enll del servei social que complim(doncs com dirien els grans Faemino iCansado ms vale que estn aqu que enla calle delinquiendo!), i ms enll de lespgines d'aquesta publicaci, nosaltresestem de festa!

    Cal assenyalar que fa pocs dies que esva presentar pblicament l'Assemblea Lli-bertria de la Garrotxa i encara en famenys que a la segona trobada anarquistade Catalunya es va acordar caminar cap alcongrs fundacional d'una FederaciAnarquista Catalana, que si b encara hipot haver entrebancs i grates sorpreses

    fins al dia de celebraci del congrs, demoment s motiu d'esperana per al nostrecollectiu llibertari.

    En aquest nmero, apart de la nova in-corporaci, podrs observar que no nomsens passem pel forro la periodicitat de lapublicaci, sin que ja en fa dos nmerosque tamb ens passem pel forro el nmerode pgines. Ep! I no cal que surti el gra-cis de torn a dir que tamb ens passempel forro el disseny... la maquetaci... elcontingut... Prou! Noms ho fem per de-mostrar que la nostra publicaci s l'ex-cepci que confirma la regla de quel'anarquisme i els projectes que el formensn invariablement metdics i plenamentorganitzats.

    I dit aix: Garrotxins; cardem pena!

    Editorial. 3

    Qui edita i en t la culpa:

    Maquetaci, plagi i disseny:Roy the sting Montana

    Contacte:bustia@bsolot.info

    Twitter:https://twitter.com/LHereu

    Agraments per la pacincia:Biblioteca Social dOlot,

    CNT-AIT Olot

    Ninotets:Modificats a partir de,Lucha

    Libre i A. Englund

    Com un nenamb sabatesnoves

    Lhereu de Massegur,masell a ms no poder.

  • Si en aquest mn hi ha una cosaintrnsecament dolenta, s, se'nsdubte, l'Estat.

    Joan Fuster

  • Caminem pel mig del carrer per tal de no embrutar-nos amb les parets i evitant, al mateix temps, queens pugui caure un test al cap. Aquest instint de su-pervivncia es demostra tamb quan xalem al trobar-nosroba tirada de preu a les rebaixes (tant se val si est feta aBangladesh o a Granollers) o quan malfiem del pidolaireque els demana xavalla al carrer. I aix van passant els anysi deixem de ser joves per esdevenir treballadors adults. I lasupervivncia passa a ser pur conservadurisme.

    Ens han educat per ser treballadors passius i dcils,apeixats cada final de mes amb les nostres engrunes i edu-cats tamb per gastar-nos els ingressos en qualsevol de lesmoltes llaminadures que la societat del consum ens exposadavant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes,mbils... la llista s llarga. I la nmina curta. I passen elsanys i esdevenim ssers acomodats a la lletania del dia pas-sar i any empnyer, observant com a banda i banda la ma-

    joria dels coneguts fa la viu-viu exactament com nosaltres.

    I aix ens anem embolcallant de cadenes: comprema terminis la casa i el cotxe, tenim permanncia de dos anysa can vomistar i arribem a un moment en que, del nostresou, noms en podem disposar un petit percentatge ja quela resta est gastada abans de guanyar-la. Fins que arribaun punt en el que les cadenes sn tan grosses, el pou tanprofund, el tnel tan llarg, que noms podem fer que seguirendavant com la somera a la snia. I, s clar, quan ensveiem com un hmster engabiat donant voltes i voltes sobreel mateix eix, la imatge no ens agrada i intentem que laresta no la percebi tal i com s; volem que la resta pensique som els amos de la nostra vida i que tenim autonomiaper a prendre les decisions que ens convenen. Intentem quela gent no s'adoni que tenim la vida endeutada i la felicitatdepenent de les circumstncies del treball o, en tot cas, d'as-pectes aliens a nosaltres.

    Desclassats i descalats .5

    # Desclassats i descalats

    Fetsparadoxals de

    la vida

    El renoc de cal marr,un xic carregs.

  • 6. Desclassats i descalats

    s aleshores quan esdevenim ssers mesquins imentiders, quan pretenem convncer a la resta que som allque no som, quan no parlem amb els amics dels nostresproblemes econmics, laborals, socials... o que, quan hofem, en parlem en tercera persona: com si els ERO's noanssin amb nosaltres, com si els desnonaments no passs-sin a la nostra ciutat, com si no conegussim el que s noarribar a finals de mes... En fi: comencem a parlar com untertuli; amb aquella aspsia que noms et permet la dis-tncia que hem posat entre nosaltres i els nostres amics iamb la societat: els nostres companys de classe (social).

    Passa el temps: es retallen les ajudes a la depen-dncia, es retallen les prestacions socials i sanitries, s'en-dureixen les condicions laborals, la classe poltica continuapixant-nos a la boca i les finances marxen cap a la victriafinal del capital, per nosaltres continuem dissimulant idient que no va amb nosaltres; que si cal, pagarem unamtua privada o portarem els nens a l'escola concertada en-cara que aix signifiqui menjar vedella un cop al mes. Tot,farem de tot menys reconixer-nos: no veurem que somcarn de can per a les empreses i el capital, no veurem quetot all que se'ns demana i pel que encara som tils s la

    nostra capacitat creativa i productiva... No admetrem, endefinitiva, mai, que som classe treballadora. Tots. Des delsadvocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges dela sanitat privada, els presentadors d'Interconoma o els hu-moristes de El Jueves. Tots tenim un element en com:venem el nostre treball per a poder subsistir. Per abansens adscrivim al grup per banalitats com l'equip de ftbolo la marca de cervesa o qualsevol altra caracterstica in-ventada.

    La classe empresarial, els capitalistes, tenen moltclar que aqu continua havent-hi una guerra de classes so-terrada i estan fent passos de gegant per anorrear l'enemic,o sigui, nosaltres. Aquesta crisi d'ara n's un gran exemple:l'han usada per fer-se ms rics traient-nos riquesa a nosal-tres ja sigui via impostos, privatitzacions, rescats bancaris...Tots els fluxos van en la mateixa direcci: enriquir als rics.I nosaltres, aqu, mirant la tele sense cap esperana: des-calos i desclassats. Empobrits i despossets. Com la so-mera estacada a la snia: incapaos d'entendre que sense elnostre treball la mquina no funciona.

    Ens han educat per ser treballadorspassius i dcils, apeixats cada final de mes

    amb les nostres engrunes i educats tamb pergastar-nos els ingressos en qualsevol de les

    moltes llaminadures que la societat del consumens exposa davant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes, mbils... la llista s llarga. I la nmina curta.

    No admetrem, en definitiva, mai, que somclasse treballadora. Tots. Des dels advocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges de lasanitat privada, els presentadors d'Interconoma o elshumoristes de El Jueves.

  • Mendavui:

    +INFO

    Pots trobaraquests llibres

    al local de la CNT i de la Biblioteca

    Social dOlot

  • Contrapoder sindicalEtnografa, crtica i investigaci aplicada en les organitzacions sindicals

    Contrapoder sindical cont un conjunt de textos en elsquals l'autor s'apropa al sindicalisme contemporani. Escombinen aproximacions generals al sistema espanyolde relacions laborals amb descripcions etnogrfiques de lluitessindicals concretes, per finalment analitzar des d'una perspec-tiva crtica el moviment sindical i llanar diverses propostes en-caminades a enfortir el sindicalisme d'oposici. Aix, l'autor noescriu des d'una torre d'ivori, des d'un despatx universitari queroman indemne al que ocorre a l'exterior. S'escriu des del doblerol d'investigador i sindicalista. Des de la convicci que cal re-novar el moviment obrer, trencar amb certes regles del joc, performar un autntic contrapoder.

    Aquest llibre ha estat maquetat per un membre de la BibliotecaSocial d'Olot i ha collaborat en el disseny de les cobertes.

    Edita Fundaci Anselmo Lorenzo (FAL): http://fal.cnt.es/

  • Desinters om negra?

    # Periodisme local

    10. Periodisme local

    El nano gudai,collaborador interessat

  • D'un temps cap aquhem pogut observarun fenomen com amnim curis amb els mit-jans de comunicaci locals.

    Des d'el mateix moment en qu vam inaugurar la novaseu de CNT Olot i durant els segents dos o tres anys elsmitjans de comunicaci local assistien amb assidutat alsactes que organitzvem ja fossin mitjans escrits, la rdio,la televisi... Fins i tot, en diverses ocasions, havem anata petici seva a parlar a la tele per la presentaci d'un llibre,el conflicte que vam mantenir amb l'Ajuntament o la Mos-tra Cultural Anarquista entre d'altres, mostrant-nos sempredisposats a anar-hi, en ocasio