Click here to load reader

Observador 7

  • View
    225

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Observador 7

  • Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

    Ricardo Mella

  • NDEX3 EDITORIAL

    Com un nen amb sabates noves

    5 DESCLASSATSI DESCALATSFets paradoxals de la vida

    8 LESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcnica.

    10 PERIODISME LOCALDesinters o m negra?

    12 COOPERACIUna mica de poesia sempre est b

    14 FLEXIBILITAT EN LES PRCTIQUES I FERMESA EN LES FINALITATS

    17 LA BIOLOGITZACI DE LA VIDAHi ha una constant per identificar el perqu del poder?

    20 EXPERINCIA A FRANANo nhi ha prou amb tot aix

    24 LA FBRICA DE CONSCINCIES

    26 ENLLAOSNo nhi ha prou amb tot aix

    LObservador #7Publicaci digital intermitent.Novembre del 2013.

    Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

    Bitllet a linfern Amb aquest bitllet guardonem a lautor de larticle

    que ha estat ms votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polmica entre els lectors. Aix significa

    que pensem que s lautor de larticle que t msnmeros perqu el tractin dimbcil o lhi aplau-deixin la grcia. En tot cas ha de tenir un parell

    de bones raons per publicar semblant andrmina.

  • S, aix s com ens sentim: com unnen amb sabates noves. No es potdemanar ms, doncs per tercer n-mero consecutiu sumem un company/anou al grup redactor de la publicaci. Perms enll del servei social que complim(doncs com dirien els grans Faemino iCansado ms vale que estn aqu que enla calle delinquiendo!), i ms enll de lespgines d'aquesta publicaci, nosaltresestem de festa!

    Cal assenyalar que fa pocs dies que esva presentar pblicament l'Assemblea Lli-bertria de la Garrotxa i encara en famenys que a la segona trobada anarquistade Catalunya es va acordar caminar cap alcongrs fundacional d'una FederaciAnarquista Catalana, que si b encara hipot haver entrebancs i grates sorpreses

    fins al dia de celebraci del congrs, demoment s motiu d'esperana per al nostrecollectiu llibertari.

    En aquest nmero, apart de la nova in-corporaci, podrs observar que no nomsens passem pel forro la periodicitat de lapublicaci, sin que ja en fa dos nmerosque tamb ens passem pel forro el nmerode pgines. Ep! I no cal que surti el gra-cis de torn a dir que tamb ens passempel forro el disseny... la maquetaci... elcontingut... Prou! Noms ho fem per de-mostrar que la nostra publicaci s l'ex-cepci que confirma la regla de quel'anarquisme i els projectes que el formensn invariablement metdics i plenamentorganitzats.

    I dit aix: Garrotxins; cardem pena!

    Editorial. 3

    Qui edita i en t la culpa:

    Maquetaci, plagi i disseny:Roy the sting Montana

    Contacte:[email protected]

    Twitter:https://twitter.com/LHereu

    Agraments per la pacincia:Biblioteca Social dOlot,

    CNT-AIT Olot

    Ninotets:Modificats a partir de,Lucha

    Libre i A. Englund

    Com un nenamb sabatesnoves

    Lhereu de Massegur,masell a ms no poder.

  • Si en aquest mn hi ha una cosaintrnsecament dolenta, s, se'nsdubte, l'Estat.

    Joan Fuster

  • Caminem pel mig del carrer per tal de no embrutar-nos amb les parets i evitant, al mateix temps, queens pugui caure un test al cap. Aquest instint de su-pervivncia es demostra tamb quan xalem al trobar-nosroba tirada de preu a les rebaixes (tant se val si est feta aBangladesh o a Granollers) o quan malfiem del pidolaireque els demana xavalla al carrer. I aix van passant els anysi deixem de ser joves per esdevenir treballadors adults. I lasupervivncia passa a ser pur conservadurisme.

    Ens han educat per ser treballadors passius i dcils,apeixats cada final de mes amb les nostres engrunes i edu-cats tamb per gastar-nos els ingressos en qualsevol de lesmoltes llaminadures que la societat del consum ens exposadavant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes,mbils... la llista s llarga. I la nmina curta. I passen elsanys i esdevenim ssers acomodats a la lletania del dia pas-sar i any empnyer, observant com a banda i banda la ma-

    joria dels coneguts fa la viu-viu exactament com nosaltres.

    I aix ens anem embolcallant de cadenes: comprema terminis la casa i el cotxe, tenim permanncia de dos anysa can vomistar i arribem a un moment en que, del nostresou, noms en podem disposar un petit percentatge ja quela resta est gastada abans de guanyar-la. Fins que arribaun punt en el que les cadenes sn tan grosses, el pou tanprofund, el tnel tan llarg, que noms podem fer que seguirendavant com la somera a la snia. I, s clar, quan ensveiem com un hmster engabiat donant voltes i voltes sobreel mateix eix, la imatge no ens agrada i intentem que laresta no la percebi tal i com s; volem que la resta pensique som els amos de la nostra vida i que tenim autonomiaper a prendre les decisions que ens convenen. Intentem quela gent no s'adoni que tenim la vida endeutada i la felicitatdepenent de les circumstncies del treball o, en tot cas, d'as-pectes aliens a nosaltres.

    Desclassats i descalats .5

    # Desclassats i descalats

    Fetsparadoxals de

    la vida

    El renoc de cal marr,un xic carregs.

  • 6. Desclassats i descalats

    s aleshores quan esdevenim ssers mesquins imentiders, quan pretenem convncer a la resta que som allque no som, quan no parlem amb els amics dels nostresproblemes econmics, laborals, socials... o que, quan hofem, en parlem en tercera persona: com si els ERO's noanssin amb nosaltres, com si els desnonaments no passs-sin a la nostra ciutat, com si no conegussim el que s noarribar a finals de mes... En fi: comencem a parlar com untertuli; amb aquella aspsia que noms et permet la dis-tncia que hem posat entre nosaltres i els nostres amics iamb la societat: els nostres companys de classe (social).

    Passa el temps: es retallen les ajudes a la depen-dncia, es retallen les prestacions socials i sanitries, s'en-dureixen les condicions laborals, la classe poltica continuapixant-nos a la boca i les finances marxen cap a la victriafinal del capital, per nosaltres continuem dissimulant idient que no va amb nosaltres; que si cal, pagarem unamtua privada o portarem els nens a l'escola concertada en-cara que aix signifiqui menjar vedella un cop al mes. Tot,farem de tot menys reconixer-nos: no veurem que somcarn de can per a les empreses i el capital, no veurem quetot all que se'ns demana i pel que encara som tils s la

    nostra capacitat creativa i productiva... No admetrem, endefinitiva, mai, que som classe treballadora. Tots. Des delsadvocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges dela sanitat privada, els presentadors d'Interconoma o els hu-moristes de El Jueves. Tots tenim un element en com:venem el nostre treball per a poder subsistir. Per abansens adscrivim al grup per banalitats com l'equip de ftbolo la marca de cervesa o qualsevol altra caracterstica in-ventada.

    La classe empresarial, els capitalistes, tenen moltclar que aqu continua havent-hi una guerra de classes so-terrada i estan fent passos de gegant per anorrear l'enemic,o sigui, nosaltres. Aquesta crisi d'ara n's un gran exemple:l'han usada per fer-se ms rics traient-nos riquesa a nosal-tres ja sigui via impostos, privatitzacions, rescats bancaris...Tots els fluxos van en la mateixa direcci: enriquir als rics.I nosaltres, aqu, mirant la tele sense cap esperana: des-calos i desclassats. Empobrits i despossets. Com la so-mera estacada a la snia: incapaos d'entendre que sense elnostre treball la mquina no funciona.

    Ens han educat per ser treballadorspassius i dcils, apeixats cada final de mes

    amb les nostres engrunes i educats tamb pergastar-nos els ingressos en qualsevol de les

    moltes llaminadures que la societat del consumens exposa davant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes, mbils... la llista s llarga. I la nmina curta.

    No admetrem, en definitiva, mai, que somclasse treballadora. Tots. Des dels advocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges de lasanitat privada, els presentadors d'Interconoma o elshumoristes de El Jueves.

  • Mendavui:

    +INFO

    Pots trobaraquests llibres

    al local de la CNT i de la Biblioteca

    Social dOlot

  • Contrapoder sindicalEtnografa, crtica i investigaci aplicada en les organitzacions sindicals

    Contrapoder sindical cont un conjunt de textos en elsquals l'autor s'apropa al sindicalisme contemporani. Escombinen aproximacions generals al sistema espanyolde relacions laborals amb descripcions etnogrfiques de lluitessindicals concretes, per finalment analitzar des d'una perspec-tiva crtica el moviment sindical i llanar diverses propostes en-caminades a enfortir el sindicalisme d'oposici. Aix, l'autor noescriu des d'una torre d'ivori, des d'un despatx universitari queroman indemne al que ocorre a l'exterior. S'escriu des del doblerol d'investigador i sindicalista. Des de la convicci que cal re-novar el moviment obrer, trencar amb certes regles del joc, performar un autntic contrapoder.

    Aquest llibre ha estat maquetat per un membre de la BibliotecaSocial d'Olot i ha collaborat en el disseny de les cobertes.

    Edita Fundaci Anselmo Lorenzo (FAL): http://fal.cnt.es/

  • Desinters om negra?

    # Periodisme local

    10. Periodisme local

    El nano gudai,collaborador interessat

  • D'un temps cap aquhem pogut observarun fenomen com amnim curis amb els mit-jans de comunicaci locals.

    Des d'el mateix moment en qu vam inaugurar la novaseu de CNT Olot i durant els segents dos o tres anys elsmitjans de comunicaci local assistien amb assidutat alsactes que organitzvem ja fossin mitjans escrits, la rdio,la televisi... Fins i tot, en diverses ocasions, havem anata petici seva a parlar a la tele per la presentaci d'un llibre,el conflicte que vam mantenir amb l'Ajuntament o la Mos-tra Cultural Anarquista entre d'altres, mostrant-nos sempredisposats a anar-hi, en ocasions, en horaris bastant impos-sibles per treballadors com nosaltres.

    Ara b, d'en de la ltima Vaga General les coses hancanviat. I com! Cap d'aquests mitjans s'ha dignat a tornar aaparixer pel nostre local o on sigui que hem organitzat al-guna cosa.

    Totes les coses que feia abans la CNT o la BibliotecaSocial d'Olot eren super interessants i ara han deixat de ser-ho? La quantitat de gent que passa ltimament pel local emfa pensar el contrari. Fem un repas als ltims actes que hemfet: sopar solidari amb la Vaga de Docents a l'octubre 40-50 persones; tres sessions de cinema a la fresca aquest estiu

    amb una mitjana de 40 persones cada dia; documentalRuedo Ibrico a l'abril amb l'autor Paco Rios i aix tantesaltres presentacions de llibres...

    No obstant, el cas ms escandals s el del Primer deMaig. Desprs de dcades de no celebrar-se a la capital ga-rrotxina, decidim organitzar diversos actes durant tot el diaa la plaa de davant del nostre local per on hi passen unes200 persones durant tot el dia. Podrem dir que va ser unxit per malgrat tot ni un sol mitj de comunicaci va feracte de presncia. Segurament estaven molt enfeinats ambla fira com per desviar-se 25 metres fins al nostre local.

    Tots sabem que els mitjans depenen en bona mesura d'a-judes i subvencions vries per collons podrien dissimularuna mica. s comprensible aquesta actitud parcial, interes-sada i poc representativa de la societat local o comarcalquan alguns d'aquests mitjans -que no sn pblics- neces-siten injeccions escandaloses de diners pblics per sobre-viure, evidentment no poden mossegar la m del'Amo-Ajuntament. Aix si, quan els hi facin un ERO o elsretallin per totes bandes correm-hi tots que no podem per-metre-ho i si no que els hi preguntin als de Canal9, anys ipanys de periodisme escombraria per ara correm tots aprotestar. Sincerament, i sense nims de ficar tothom al ma-teix sac, a alguns d'aquests periodistes pic i pala queseran ms tils.

    Periodisme local .11

  • 12. Cooperaci

    UNA MICA DEPOESIA SEMPREEST B

    Cooperar s sembrar la conscincia collectiva,el colze a colze, la quotidianitat del dia a diasense lders, sense jerarquies.Cooperar s l'organitzaci horitzontal,s arraconar el singular per potenciar el plural;s ser part del tot: de l'arrel al brot,s la revoluci integral.Cooperar s perpetuar l'ajuda mtua,s compartir sense competir,s posar sense imposar,s no renunciar.Cooperar s aixoplugar-se sota el mateix paraigua,formar part de les mil gotes de plujaque alimenten l'arbre.I caure, i alar-se.Cooperar s entendre que la teva llibertat comenaon acaba la de l'altre.s ser orquestra, sense director;s la pea a pea de l'autogesti.Remar plegats en la mateixa direcci.Cooperar s assecar en les seves fonts

    Pol Acre,el becari de Cal Marcs

    # Cooperaci

  • el capitalisme dominador.s l'obra que s'amaga darrera el tel.Cooperar s la praxis; la teoria feta acci.Cooperar s teixir complicitats,compartir malsons i esperances.s parlar de tu a tu, entre nosaltres,per superar plegats tots els obstacles, i oracles.Defensar junts drets com la sanitat, l'educaci o

    [l'habitatge]s fer, i ser, xarxa; ser imPAHrables.Cooperar s no tancar-se,superar sectarismes,enterrar personalismes,s ensorrar plegats les torres ms altes,estpides fronteres i fins i tot la plusvlua.-O qu us pensaveu?- ingenus de vosaltres.Cooperar s el nostre consens, i no el vostre pacte.

    Cooperaci .13

  • 14. Flexibilitat en les prctiques i fermesa en les finalitats

    Vagi per endavant que amb aquest ttol, no pretenc argumen-tar que el fins justifiquen els mitjans. El que pretenc, sposar l'accent en la necessitat que tenim des de posicionsllibertries de comenar a actuar com a persones normals un copestablert a la segona Trobada Anarquista de Catalunya que es caminacap a un congrs fundacional d'una Federaci Anarquista Catalanaen pocs mesos.Aquesta ha de ser necessriament oberta, disposada a collaborar

    amb els moviments socials en general i si cal amb la majoria d'or-ganitzacions poltiques combatives (inclosos partits) sense deixar debanda el discurs propi, per tampoc amb intenci d'imposar-lo. S'haacabat lluitar des de i per al gueto. De continuar amb aquestes prc-tiques pretrites amb la naixent Federaci, ens conduiria un cop msa un carrer sense sortida. Tot en un moment clau pel que fa a entu-siasme i creixement dintre les nostres files i en un context social pro-pici pels nostres plantejaments, on es qestiona clarament el sistemaparlamentari, judicial, econmic i de relacions socials en general.Cal establir relacions i prctiques consensuades amb altres collec-

    tius amb voluntat de lluita. Cal embrutar-se les mans. Les torres demarfil en que s'ha viscut en determinats moments s'han d'enderrocar.Aquest s el necessari procs revolucionari inicial que la projectadaFederaci Anarquista ha d'assumir com a prpia per poder tenir pers-pectives de futur pel que fa a extensi territorial i militant.

    # Flexibilitat en les prctiquesi fermesa en les finalitats

    Lhereu de Massegur,masell a ms no poder.

  • Estimem el silenci, la reflexi, el saber i la cerca i potser podremtransformar el mn, i si aix s molt ambicis, comencem pertransformar la nostra realitat, fent que coincideixi fer amb dir i siaix no s possible callem, perqu el silenci reflexiu pot ser elpunt de partida de l'anarquia.

    Josefa Martn.

  • Fins fa poc, el terreny de l'anlisi dels fenmens so-cials requeia en el que s'anomena cientfics socials.s a dir estudiosos/es de la vida social encarregatsd'analitzar-la, categoritzar-ne les informacions, i aix, ge-nerar eines, conceptes i explicacions sobre aquest mbit deles nostres vides.

    Ara b, l'altre dia va caure a les meves mans un articleque parlava sobre el lideratge. Estava escrit per un gene-tista. No s el primer d'aquest tipus, per s el que ha fetque mereixi la pena compartir una petita reflexi d'anar percasa, i s que d'uns anys en, el terreny de la cincia social,mica en mica, sembla ser terreny de la gentica i la biolo-gia. Abans l'intrusisme venia de mans de l'arquitectura, enel seu afany de vincular el model urb a les formes de vida.Per no som les niques disciplines aqueixades d'aquestmal gentic. Malauradament, aquesta lnia discursiva, quecontribueix a explicar el mn que ens envolta, ha irromputamb vehemncia en cincies com la psicologia o la psiquia-tria, on ja no hi ha lloc pel trauma o les experincies de vida(relacions familiars, amistats, etc), la majoria de les afec-cions s'expliquen per una qesti de gentica.

    En l'article en qesti, l'autor exposa que l'sser hum

    s una espcie grupal i que dins dels grups hi ha personesque els agrada exercir el poder. Exposa que els estudis de-mostren que el gen CHRNB3 est relacionat amb un neurotransmissor en el nivell d'activaci general del cervell i enels sistemes de recompensa. s a dir, la sensaci de recom-pensa que genera aquest neurotransmissor, estimula a con-tinuar exercint el poder. Per ltim, afirma que aquestexercici del poder els canvia i vincula aquest lideratge a lesfigures dels responsables poltics de l'actualitat.

    Tot plegat una srie de causes-efectes que han de ser ob-servats amb deteniment i cautela. El lxic i els termes snemprats molt a la lleugera sense cap contextualitzaci i deforma generalitzant, com el concepte poder. Un conceptemolt estudiat i amb tantes anlisis diferenciades. Per anema pams, en primer lloc, no sempre les persones encarrega-des de gestionar collectivitats socials, ho sn perqu volen,de la mateixa manera que no sempre l'exercici d'aquests c-

    Hi ha realmentuna constant

    per identifi-car el perqu

    del poder?# La biologitzaci de la vida

    La biologitzaci de la vida.17

    La senyora Rita,la dona de Can Fanga

  • rrecs de responsabilitat social els canvia, i per ltim, i pot-ser la ms important: l'autor barreja conceptes que les cin-cies socials tenen diferenciats com ho sn dirigir i carisma.

    Els dirigents que tenim actualment, sn aix, dirigents,no pas lders (i menys carismtics!). Governen i prenen de-cisions com resultat d'uns sistemes meritocrtics i per in-teressos (potser fins i tot del propi entorn i no d'aquestesmateixes persones).

    Aix doncs, darrera d'una ingenutat i un aven cientficcom el que relaciona el paper dels gens a l'esfera social,amaga la negaci de la importncia del fet social en

    casos com ara, el que ens ocupa, el lideratge.

    Per, quan parlem de lideratge a qu ensreferim? Qu s el lideratge? Qu entenemper lideratge? Com es manifesta? To-thom que s lider, vol ser lder, o entremen el concepte del carisma, tan desen-volupat pel nostre estimat weber?

    Weber destaca uns trets que di-ferencien un lider carismtic d'undirigent. El primer s la qualitatextraordinria d'una personalitat,la virtut de la qual es considera enpossessi de forces sobrenaturalso sobrehumanes, s a dir, extraquo-tidianes. El seu lideratge s atorgati fruit del reconeixement dels seusseguidors. Com ell deia, limpor-tant no s com sha de valorar objec-tivament la qualitat carismtica, sin,com es valora pels adeptes. Continuadient que provoca en els seguidors una

    entrega totalment personal i plena de fe sor-

    18 . La biologitzaci de la vida

  • gida de lentuasiasme. Aquest lideratge s'ha de traduir enmillores i benestar, si no, falla i l'xit d'aquesta capacitatcarsimtica es dissipa fins a desaparixer.

    Persones amb aquests trets es troben a diferents nivells,per a gran escala i que podrien illustrar-ho, no n'hi ha pastantes, i sn de tots els colors. La ms recent s la figurad'Hugo Chvez, qui ms enll de la seva lnia poltica, aning se li escapa, la seva capacitat de mobilitzaci social,amb una gran capacitat per crear empatia. Per tamb dinsd'aquest grup de personatges carismtics de la histria so-cial podem trobar figures com Gandhi o Hitler.

    Fins aqu ens hem centraten corregir, o com a mnim,completar les informacions del'articulista. Ara b, ms enllde la mostra de que es parla decamps desconeguts, quin s elperill que amaga la biologitza-ci del fet social?

    Que el lideratge, les de-pressions i altres afeccionss'expliquin des de la biologia ila gentica ens porta al perillsterreny del determinisme biolgic. En aquest sentit, val lapena no oblidar, que aquestes eines han jugat un paper im-portant en la construcci de diferents discursos de superio-ritat com ho ha estat el de l'home sobre la dona, o de l'homeblanc sobre els altres, o simplement, l'home sobre altres s-sers.

    Ms enll d'aquests riscos, s contraproduent, perqu entant que afeccions o virtuts biolgiques, quin paper li quedaa la dimensi social? Entendre que som ssers socials, i queper tant, nosaltres creem les nostres prpies realitats socials,

    ens serveix per entendre, tamb, que podem canviar alldel nostre entorn que no ens agrada. I aix ho mostren lesdades, histriques i antropolgiques, que ens donen fe que,davant de situacions socials concretes, la resposta, tambsocial, ha marcat un abans i un desprs. s a dir, l'empode-rament descansa sobre el fet que creiem que podem. Pertant, si hem de lluitar per construir i canviar coses constru-des que no agraden, saber-nos productors de realitat ensdna fora per lluitar per transformar.

    Ara b, si l'origen de les coses, s biolgic i gentic, compodem lluitar per canviar-ho? Com podem lluitar contrauna naturalesa biolgica i no social? s un discurs que

    acaba amagant la impor-tncia de la dimensi so-cial, ja que es pottransformar en poltica.

    Per exemple, en les ma-lalties mentals, o en moltscasos de sucidi, darreremoltes vegades hi ha unreflex de societat. Des dela perspectiva biologista,s una qesti d'hormonesi gens que ens fan tenir

    aquesta tendncia, i aix s'expliquen els fenmens. Per sis'obts per una perspectiva social, aix ens permetria en-tendre quins sn els elements sistmics que desemboquenen aquestes afeccions o finals, i es podrien modificar. Dela mateixa manera, ens permet veure'ns com persones enrelaci les unes amb les altres i amb el nostre entorn, men-tre que el discurs biologista, afavoreix la alienaci i la per-cepci individual del fet. Qu vol dir aix? Doncs, queafavoreix la immobilitat i l'allament, afavorint l'apatia i eldrama individual, sense remei i s'acaba traduint en una pr-dua de l'esperit lluita.

    Els dirigents que tenim actualment,sn aix, dirigents, no pas lders (i menys caris-mtics!). Governen i prenen decisions com resul-tat d'uns sistemes meritocrtics i per interessos(potser fins i tot del propi entorn i no d'aquestesmateixes persones).

    La biologitzaci de la vida .19

  • 20. Experincia a Frana

    D'aquesta Espanya que ja veu la llum al final deltnel, amb uns clars smptomes de recuperacieconmica, amb uns ndexs macroeconmics quemostren clarament que ja ha passat tot, d'aquesta Espanya,vaig haver d'emigrar per treballar a Frana.

    Comparada amb altres histries d'emigrants, s cert que ladecisi de marxar va ser totalment voluntria, a difernciad'altres que vaig conixer, la meva realitat era molt diferent,fins i tot, podrem dir que era un dels afortunats. Per quus preguntareu? Molt fcil, era un afortunat perqu a lameva estimada terra, ja en tenia de feina. Si, companys icompanyes, tenia feina, unes 32 hores setmanals, cobrant5 euros bruts l'hora, en una subcontracta que ara al Novem-bre no se sabia si seguiria per temes de concursos amb l'em-presa que oferia el servei, b, que us he d'explicar...

    Tot i amb feina, vaig dir, adu molt bones, cap a Frana, elpas de la libert, fraternit i igualit. B, cal dir que ja m'havia informat una mica de com anavael tema de la verema a Frana i la veritat que no pintavamalament.

    El primer dia d'estar treballant per la patrona amb la quehavem contactat, ja ens va dir a uns quants que o ens po-svem al ritme dels francesos/es en un parell de dies, o enscardaria al carrer rpidament. La cosa pintava b, ens veiemtornant a Catalunya en un parell de dies, perdent ms delque guanyarem. En acabar la jornada, ens va dir que ja notornarem a treballar per ella fins 5 o 6 dies desprs, i quetreballarem per un altre patr uns quants dies, s a dir, capaqu i cap all, sense saber si estarem assegurats amb l'altrepatr. Aquesta seria una prctica recurrent, cosa que ensposava una mica nerviosos/es.

    La verema en s, s un treball dur per que en bona com-panyia passa rpid i a diferncia del camp a Catalunya oEspanya, les condicions laborals sn molt millors. Perposar un exemple, que tot i no ser el ms important, s unindicatiu de les diferncies entre treballar al camp francso al de l'Estat Espanyol, la hora a Frana la paguen a 9,40,mentre que a l'estat espanyol s a 5 o 6, i normalment senseestar assegurat.

    En total vam estar unes tres setmanes treballant amb dife-rents patrons/es, tot i que amb la que ms vam treballar vaser amb la que havem aconseguit el contacte. Desprs detres setmanes, alguns hem tingut la sort de cobrar, mentreque d'altres encara no han cobrat, i s que heu de tenir encompte que normalment et paguen en xec o amb transfe-rncia, sent aquesta ltima opci favorable per les comis-sions que et cobren els bancs o caixes d'aqu. s a dir, quetornes a Catalunya (o d'on vinguis) sense saber si et pagarano no, ja que la transferncia triguen uns quants dies en fer-la.

    Aquesta va ser la meva experincia i la dels companys/esamb els quals anava, per m'agradaria aprofundir una mi-queta ms en altres aspectes que ens van marcar. Per un

    # Experincia a Frana

    Bartolo el gras,el masover de Cal Mut

  • Experincia a Frana .21

    costat, vaigadonar-me quehi havia bastantsfrancesos/es treba-llant al camp, iaix t a veureamb l'augmentde la taxa d'atur.Segons els diarisque vaig mig lle-gir mentre estava aFrana, parlaven d'unaugment de ms d'1mili d'aturats, que a nosal-tres ens pot semblar poc, per que alsfrancesos els t atemorits. Un altre tema que esta rela-cionat amb aix, s de l'augment de l'extrema dretafrancesa, comandada per Marie Le Pen, que en, elspronstics per properes eleccions europees, ja superatota la resta de partits.

    En aquest sentit, tot i estar a la regi ms pobre deFrana, he de dir que no vaig notar el racisme cap alsemigrants, s a dir, cap a nosaltres. Si b, va haver alguncas i comentari d'algun francs que deia que els espanyolsvenem de vacances ms que a treballar, cal dir que aixno va ser generalitzat, i que tenia ms a veure amb el tpicpilota cap als patrons.

    Un altre aspecte del que m'agradaria reflexionar s sobre elmodel de vida emigrant. s cert, i us asseguro que els vaigconixer, hi ha casos molt durs, de gent que ve de regionscom Mrcia, que es passen ms de 6 mesos fora de casaseva per poder enviar diners a les seves famlies, i no parlode gent jove, parlo de gent amb fills/es. Sobre aquests

    casos, res a dir. Perhi ha d'altres, quetamb els he conegut,sobretot gent jove, queen debats sobre lluiteslaborals i afiliaci a sindi-cats, consideren que per ells/esaix no s necessari perqu van a treballar a Frana un

  • 22. Experincia a Frana

    temps i ja tenen per viure tota la resta de l'any. La meva cr-tica no es tant per aquest model de vida, que la considerototalment respectable, sin pel fet que crec que sn posturesque no miren ms enll del moment. No es t en compteque vivim (malauradament) en un sistema capitalista, queara per ara, tant aqu com all el que esta fent s retallar endrets tant socials com laborals. A Frana (sense voler servident) passar una cosa semblant a la l'Estat Espanyol, lafalta de feina far que molts francesos/es retornin a fer fei-nes que abans era impensable que desenvolupessin. Pertant, crec que les opcions emigratries temporals, per unabanda aniran minvant a curt/mitj pla i per l'altre, les con-diciones que possibiliten que la resta de l'any puguis estarvivint d'aix, tamb. Per aix, crec, que s'ha de ser cons-

    cient i valorar si s important o no, la lluita per la defensadels llocs de treball i de la creaci de projectes cooperatiusi d'autosuficincia que ens permetin residir all on vulguemi sempre.

    Per ltim m'agradaria dir que aix a estat la meva experin-cia, per desprs de parlar amb altres companys/es, diriaque la verema s com una loteria. s una loteria perqu sivas a l'aventura, s a dir, per primer cop o sense conixerqu et pots trobar, et pot tocar un patr/ona i unes condi-cions indesitjables. Poso d'exemple: mentre que amb la pa-

    trona amb la que anvem noms parvemper dinar, amb un altre patr amb el quevam estar, a les 10 ens portava l'esmorzar,i els portuguesos que treballaven sempreamb ell (nosaltres anvem per fer feinesexcepcionals) tenien un lloc per dor-mir amb tots els serveis necessa-ris, mentre que nosaltresestvem a un cmping queens havem de pagar. Com

    veieu, la veremas una loteria.

  • Contacta amb nosaltres:[email protected]

  • 24. La fbrica de conscincies

    La majoria de diagnstics anarquistes situen a l'edu-caci com a pas prvi i fonamental a la revoluci.En aquest sentit apunten l'ordre dels factors potalterar el producte. En conseqncia, es situa a l'educacicom el pal de paller de la (futura) transformaci social. Is que la necessitat d'instrur-nos s o hauria de ser unaconstant al llarg de les nostres vides. Educar-nos tot fomen-tant un esperit crtic, no dogmtic, capa de qestionarqualsevol i cadascuna de les diferents formes d'explotacii expoliaci. Ras i curt: apendre sense dependre.

    Aix, mentre l'EI minava els Pasos Catalans de bars delrollo oficialment anomenats casals o ateneus els anar-quistes de la comarca van decidir apostar per la cultura coma eina de lluita. D'aquesta manera, a finals de la dcada delsnoranta, ser on hem de situar l'embri de la fbrica deconscincies que s'edificar [in]voluntriament i de

    forma parallela a l'arrelament del SindicatCNT a Olot.

    Des d'un primer moment el Sindicat aplegarfanzines, psters o llibres dels propis afiliats. La cre-aci d'una biblioteca respondr a la premissaanunciada per E. Reclus l'anarquia s la msalta expressi de l'ordre i tindr com a prin-cipal objectiu poder localitzar i classificar tot el

    material de manera gil i dinmica (s a dir, que noes perdessin les coses).

    Poc desprs, i amb el Sindicat installat a laseu de la plaa del cinema colon, es decidirdonar-li forma a la necessitat. Aix, de maneraprematura neixer la Biblioteca Social d'Olot.

    Filla de mare soltera, esdevindr el bra cultural del Sin-dicat i amb un alt grau d'autonomia (o aix diuen els seus

    estatuts) seduir al pblic de forma ms amena i pedag-gica. A dia d'avui encara comparteix pis amb la mare tot i

    Pol Acre,el becari de Cal Marcs

    # La fbrica de concincies

  • La fbrica de conscincies .25

    que l'ha acabat arraconant en un despatxet i ara s ella quiocupa tota la sala principal.

    Consolidats els fonaments, els objectius de la BibliotecaSocial d'Olot seran varis: l'articulaci d'un espai que com-plementi la bibliografia existent a la Biblioteca pblicaMari Vayreda, especialment en l'mbit del movimentobrer; la traducci i edici de llibres en catal, degut a unamanca histrica al respecte sobretot en l'mbit anarquista;l'aprofitament de les publicacions digitals, que permetenabaratir costos, millorar-ne la difusi i accs i superar la li-mitaci fsica de l'espai; i, finalment, l'edici de materialpropi (tant en format paper com digital). Aquests objectiusvan anar acompanyats d'una inversi en nova maquinriaper la fbrica (bsicament nou material aix com actualit-zacions i noves versions d'algunes edicions). Aquesta serla posada en marxa de la fbrica de conscincies a la co-marca.

    Amb el pas dels anys, i des del meu punt de vista, caldestacar l'encert de la Biblioteca Social d'Olot com a pro-jecte i com a realitat. Ja que ha esdevingut una eina delluita, de creaci i d'estimulaci de conscincies. Com aclasse necessitem espais de sociabilitzaci, per tamb ge-nerar i compartir coneixament perqu com b diu el pro-verbi mentre els lleons no tinguin els seus propishistoriadors, les histories de caceres seguiran glorificantal caador. Dono les grcies per, entre la cervesa i el llibre ateneu o biblioteca , haver escollit aquest ltim. Perquja tenim bars on anar a ofegar les penes, per al Sindicatanem a instrur-nos. Perqu, com a classe, tenim una set te-rrible de coneixement i, de moment, poques coses a cele-brar. Me'n alegro, doncs, d'haver comenat la casa pelsfonaments. Les celebracions deixem-les per l'endem de larevoluci. Llavors s, tindrem motius per brindar amb unabona cervesa. De moment: pic i pala, i molta aigua. I a con-tinuar sembrant concincies.

    En conseqncia, es situa a l'educacicom el pal de paller de la (futura)transformaci social. I s que la ne-cessitat d'instrur-nos s o hauria de ser una constant al llarg de les nostres vides.Educar-nos tot fomentant un esperit crtic,no dogmtic, capa de qestionar qualsevoli cadascuna de les diferents formes d'explo-taci i expoliaci. Ras i curt: apendresense dependre.

  • A la Garrotxa:

    CNT dOlothttp://www.cnt.cat/olot/

    Biblioteca Social dOlothttp://www.bsolot.info/

    Creu Negra Duatlticahttp://creunegraduatletica.blog.cat/

    Contrainformaci a la xarxa:

    A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

    La hainehttp://lahaine.org/

    Klinamenhttp://www.editorialklinamen.net/

    Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

    Bergued i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

    Regeneracinhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

    Editorials:

    Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

    La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

    Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

    La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

    Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

    El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

    Fundaci destudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

    Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

    Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

    Traficantes de sueoshttp://www.traficantes.net/

    DDThttp://www.ddtgatazka.com/

    Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

    La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

    La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

    ENLLAOS

  • Bona nit i tapat!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

    Publicacions:

    Peridic CNThttp://cnt.es/periodico

    Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

    Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

    El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

    Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

    Varis:

    FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

    FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

    Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

    Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

    Ateneu Llibertari Acrciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

    Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

    Ateneu Llibertari Alomhttp://ateneutgn.ourproject.org/

    Centre de Recursos Pedaggics J. Martn Luengohttp://www.pedagogiallibertaria.org/

    Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

    Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

    Acci Llibertria de Santshttp://acciollibertariasants.wordpress.com/

    En determinats moments, len-frontament amb les autoritats lo-cals s inevitable.

    No es agradable. Voldrem evitar-ho, per no hem doblidar que pro-tegir els dbils, els infants i elsdesvalguts comporta situacionsagredolces a les quals els nostresherois no hi giren lesquena...

  • Sempre than pres per imbcil? Quan parles ning tescolta?s evident que ets anarquista...

    Uneix-te a nosaltres! Envians els teus escrits infumables a:[email protected]

    Perqu el mn s ple dimbcils.