Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 Pgina 1 de 5 Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 1. PROPSIT I JUSTIFICACI El present document complementa els documents sobre lEstructura de la prova de Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 i lEstructura de la prova de Llengua catalana i literatura per a les PAU 2014, i t la voluntat de detallar les modificacions en la prova, destacar els continguts que tindran ms incidncia a les proves, i difondre un barem de correcci dels escrits. Pel que fa als Objectius de la matria, les Consideracions per al desenvolupament del currculum, la Connexi amb altres matries, la Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat, les Competncies especfiques de la matria i els Continguts curriculars de 1r i 2n curs de Batxillerat, cal consultar el currculum oficial de la matria. Sespecifiquen els continguts de la prova fins all on sha cregut convenient, amb lobjectiu de facilitar la tasca als estudiants i als docents, partint de la tipologia concreta de les preguntes previstes en els documents destructura de les proves ja citats. De fet, les modificacions formals introdudes en les proves de les matries ja donen prou pistes sobre les concrecions curriculars que volem explicitar. En plantejar-les, shan pres com a referncia els continguts curriculars de Segon de Batxillerat, tot i que no sha de perdre de vista el carcter acumulatiu i transversal de la matria de llengua. 2. DETALLS SOBRE LES MODIFICACIONS EN LA PROVA DE LES MATRIES Atenent tant al nou currculum del DOGC a Segon curs de Batxillerat com a la nova estructura de les proves, la reuni de Coordinaci de les matries de Llengua castellana i Llengua catalana va decidir modificar la prova a la convocatria de les PAU de 2010. A la convocatria de les PAU de 2014, lestructura es mant. Les modificacions acordades van ser les segents: 1.- Continuar amb les dues opcions, A i B, cadascuna delles composta de tres parts (1. Comprensi lectora, 2. Expressi escrita, 3. Reflexi lingstica) iguals que fins ara. Cadascuna de les opcions ve encapalada per un text, i els tipus de textos de les dues opcions sn complementaris: un text s literari i laltre d'un registre no literari (cientfic, tcnic, jurdic, administratiu, humanstic, periodstic, publicitari, etc.). Les preguntes de les parts 1 i 2 fan referncia al text que encapala cada una de les opcions. La tercera part de la prova s independent del text inicial, i s comuna per a les dues opcions. 2.- Incloure a lapartat de Comprensi lectora preguntes sobre les lectures prescriptives de Segon de Batxillerat, per sempre dirigides a comprovar-ne la lectura efectiva, no a avaluar coneixements ms amplis de carcter literari. 3.- Formular preguntes de carcter objectiu (resposta curta, vertader / fals, intrusos, opci mltiple, etc.) en les parts 1 i 3.

Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 Pgina 2 de 5 4.- Equilibrar la puntuaci entre les parts 1 i 2 de cada opci de manera que quedin cadascuna amb 4 punts. El pes de la part 2 respon a la necessitat davaluar lassoliment de les Competncies especfiques de la matria i Criteris davaluaci del nou currculum del DOGC. 5.- Ats que la part 2 savalua amb 4 punts sestructurar en dos o tres exercicis breus de redacci, on l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat de produir i modificar textos. La tipologia dexercicis s molt variada, per alguns exemples sn:

Activitat de resumir Redacci de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu, narratiu, etc) Incorporaci de lxic dins dun text Modificaci del text, canviant la intenci de lautor o el registre Exercicis de reducci o ampliaci de pargrafs Reescriptura de pargrafs o frases amb problemes dexpressi

Els temes o motius que es proposen han destar relacionats amb el text de l'opci triada o amb els continguts i competncies especfiques del currculum de segon de batxillerat de la matria. 6.- Ats que la part 3 (Reflexi lingstica) savalua amb 2 punts, es posar mfasi en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la identificaci prctica de conceptes lingstics. En particular, sn continguts avaluables:

L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals. La flexi dels elements verbals i nominals. Els usos correctes dels pronoms. La identificaci de funcions sintctiques i de tipus doracions. Relacions lxiques: polismia i homonmia; sinonmia i antonmia; hiperonmia;

hiponmia. Procediments de formaci de paraules La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representaci ortogrfica. La variaci funcional: registre lingstic, graus de formalitat, etc.

3. DETALLS SOBRE LES COMPETNCIES AVALUABLES Com a marc de referncia, reprodum un fragments del DOGC-29.7.2008-pg. 59065 (el subratllat s nostre): En el segon curs, els continguts se centren en la dimensi comunicativa i la dimensi

plurilinge i intercultural. La dimensi comunicativa planteja els eixos per a ls comunicatiu de la llengua i dels

llenguatges (elements compartits amb la resta de matries) amb els recursos necessaris per a la participaci en interaccions i la comprensi de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexi metalingstica necessria per al control, comprensi i correcci de les produccions apareix aqu com a clar

Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 Pgina 3 de 5

referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visi purament gramaticalista de laprenentatge duna llengua.

La dimensi plurilinge i intercultural, que cal treballar coordinadament amb els continguts de la llengua estrangera, pren com a punt de partena la reflexi metalingstica que afavoreix les transferncies daprenentatges necessries per al desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural. Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat.

Dels continguts per al segon curs de Batxillerat especificats, es destaquen a continuaci aquells apartats que tindran ms incidncia a les proves de Llengua i Literatura Castellana i de Llengua i Literatura Catalana (sha mantingut la redacci original del DOGC). No oblidem, per, que la concreci de les competncies s responsabilitat de cada centre educatiu (entre daltres, DOGC, 29.7.2008, pg. 59067). Dimensi comunicativa

Comprensi de discursos escrits Observaci atenta de la varietat de discursos, identificaci del registre

lingstic i del gnere o tipologia, si escau, i anlisi pragmtica dels discursos per a una captaci rigorosa del contingut, a fi dadoptar una posici crtica en la seva interpretaci.

Interpretaci crtica de textos literaris, dels mitjans de comunicaci i de la vida acadmica on es desenvolupin missatges amb referncies socioculturals complexes.

Producci de discursos escrits

Coneixement i s de les tcniques de maneig de les idees per a lelaboraci de discursos, aplicant els coneixements adquirits tamb en altres matries: presa dapunts, pluja didees, ordenaci en esquemes i mapes conceptuals, etc.

Elaboraci de missatges escrits a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals concretes.

Aplicaci de la reflexi metalingstica i metacognitiva (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) com a base de regulaci en lelaboraci de les produccions prpies i en la seva presentaci final.

Coneixements per a la millora de la comprensi i expressi

Anlisi i reconeixement de les exigncies dels diferents tipus de text que possibiliti la interioritzaci de les diverses regles de funcionament i el seu s conscient.

Aplicaci reflexiva de les caracterstiques lingstiques segons les diferents necessitats discursives: persuasi, explicaci, manament, expressi de la prpia opini, narraci, descripci objectiva de fets o situacions, etc.

s de connectors, tant per fer front a les necessitats anafriques per aconseguir la cohesi textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.)

Anlisi de les relacions significatives entre les paraules en relaci amb la coherncia dels textos i la seva adequaci al context, amb una atenci especial als contextos acadmics i socials.

Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 Pgina 4 de 5

Reconeixement dels diferents nivells ds de la llengua i de les necessries convencions que cada s comporta.

s de les normes ortogrfiques, gramaticals i tipogrfiques en la realitzaci dels textos propis.

Reconeixement i s dels recursos lingstics i paralingstics dinclusi dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referncies, etc.)

Dimensi plurilinge i intercultural

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llenges,

especialment de la seva organitzaci en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes descriptura), les paraules (creaci i derivaci, construcci de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera dorganitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).

Reflexi sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violncia i discriminaci sociocultural en els usos lingstics.

Coneixement de les llenges

Reconeixement i valoraci de la situaci de les llenges al mn. Famlies de llenges i la seva evoluci (naixement, vida i mort) i les poltiques que atenyen aquestes situacions.

Coneixement de la situaci lingstica a Europa, Espanya i Catalunya: les famlies de llenges; llenges europees i les de lemigraci; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llenges europees.

Actituds i llengua

Conscincia de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural on el catal s vehicle de cohesi social i per a la construcci de la identitat i de la cultura.

Valoraci crtica i rebuig dels prejudicis relatius a les llenges: llenges fcils i difcils; llenges primitives i llenges de cultura; llenges sense gramtica; llenges aptes per a la cincia; llenges superiors i inferiors; llenges riques i matisades, i llenges pobres.

Reconeixement i actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci, rebuig o negaci daltri, i voluntat de superar els prejudicis. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.

Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de la riquesa que comporta lacceptaci de la varietat lingstica i cultural.

Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014 Pgina 5 de 5 4. BAREM DE CORRECCI DELS ESCRITS Els criteris davaluaci de la segona part (Expressi escrita) es fonamentaran en: la coherncia i adequaci de lescrit i en la riquesa i maduresa de lestil emprat, tenint en compte els tems especificats a la taula. La puntuaci assignada a cadascun dells dependr de la puntuaci que tingui assignada la pregunta dins duna prova en concret. Com a regla general, el text ha dexpressar amb claredat les idees i els conceptes, adequats a all que es demana. Adequaci

Acompleix la finalitat comunicativa requerida. Respecta les convencions discursives del gnere establert. Fa servir el nivell de parla apropiat per al gnere i la finalitat comunicativa: modalitat estndard, estil administratiu, etc. Fa servir el tipus de registre adequat al gnere i la finalitat comunicativa: grau de formalitat, modalitat objectiva o subjectiva, etc.

Coherncia Inclou totes les informacions necessries per a ser interpretat de manera significativa pel seu lector (no hi ha implcits, salts de significat o buits). All que comunica s rellevant. Permet didentificar sense dificultat totes les parts i elements que composen el text. Organitza les dades en parts ordenades dacord a una seqncia lgica. Fa servir les modalitats discursives (narraci, descripci, argumentaci, etc.) de manera apropiada. En el cas duna argumentaci, presenta tesi i arguments de manera ordenada.

Estil Demostra riquesa i precisi lxiques: hi ha varietat (sense repetici de formes); aprofita les relacions lxiques (sinonmia, hiperonmia, etc.); no fa servir paraules inadequades pel registre o pel significat. Demostra una sintaxi madura, per la varietat i complexitat destructures utilitzades (oracions compostes, s adequat de lordre de les paraules, s adequat dels pronoms). Demostra ls dels recursos estilstics (fraseologia, llenguatge figurat) que enriqueixen els texts i fuig de les parfrasis i circumloquis que no aporten nova informaci al text. Demostra el domini de les pistes textuals (signes de puntuaci i connectors discursius adequats i variats) .

La correcci normativa fa referncia al coneixement i respecte de les regles ortogrfiques, gramaticals, sintctiques i lxiques establertes per les institucions acadmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.