Plec de condicions tècniques del servei de …d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Mètode per a la valoració d’arbres i arbustos ornamentals. Norma

Plec de condicions tècniques del servei de manteniment dels espais verds de Sallent.

Esborrany Versió 3

1

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

DEL SERVEI DE MANTENIMENT

DELS ESPAIS VERDS

DE SALLENT

V3. novembre 2012


Esborrany Versió 3

2


Esborrany Versió 3

3

ÍNDEX

1...............................................................................CONSIDERACIONS GENERALS 7

1.1. OBJECTE DEL SERVEI I ÀMBIT D’ACTUACIÓ ........................... 7

1.1.1. Jardins ................................................................................... 8

1.1.2. Parcs...................................................................................... 8

1.1.3. Espais de transició amb l’entorn natural ................................ 8

1.1.4. Places arbrades..................................................................... 8

1.1.5. Elements de vialitat................................................................ 8

1.1.6. Espais verds en equipaments................................................ 8

1.1.7. Jardineres .............................................................................. 8

1.1.8. Altres espais lliures................................................................ 8

1.1.9. Arbrat viari ............................................................................. 8

1.1.10. Espais vinculats a la xarxa hidrogràfica................................. 8

1.2. NO SÓN OBJECTE D’AQUESTA CONTRACTA .......................... 9

1.2.1. Pendent de desenvolupar ...................................................... 9

1.2.2. Espais de gestió extensiva .................................................... 9

1.3. OBJECTIUS GENERALS DE LA CONTRACTA............................ 9

1.4. NORMATIVA D’APLICACIÓ........................................................ 10

1.5. OMISSIONS ................................................................................ 10

2................................................. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL SERVEI 11

2.1. MANTENIMENT DE L’ARBRAT .................................................. 11

2.1.1. Inspeccions tècniques: visuals i auditives............................ 12

2.1.2. Formació de clotes i escocells ............................................. 12

2.1.3. Escarificació del sòl ............................................................. 12

2.1.4. Desherbatge ........................................................................ 12

2.1.5. Fertilització........................................................................... 12

2.1.6. Encoixinament (mulch) ........................................................ 13

2.1.7. Reg ...................................................................................... 13

2.1.8. Poda .................................................................................... 14

2.1.9. Tècniques de poda .............................................................. 16

2.1.10. Tipus de poda ...................................................................... 17

2.1.11. Sosteniment artificial............................................................ 20

2.1.12. Tala i eliminació d’arbres morts i/o perillosos ...................... 20

2.1.13. Eliminació de soques........................................................... 21


Esborrany Versió 3

4

2.1.14. Poda en verd ....................................................................... 21

2.1.15. Eliminació de rebrots ........................................................... 21

2.1.16. Reposició i pla de substitucions d’arbrat.............................. 21

2.1.17. Treballs especials i d’urgència............................................. 22

2.1.18. Treballs especials en l’Arbrat d’Interès Local....................... 23

2.2. MANTENIMENT D’ARBUSTS, ENTAPISSANTS, ENFILADISSES, HERBÀCIES I MASSES DE FLOR........................................................ 24

2.2.1. Escarificació i desherbatge .................................................. 24

2.2.2. Poda i retall.......................................................................... 24

2.2.3. Encoixinament (mulch) ........................................................ 25

2.2.4. Fertilització........................................................................... 25

2.2.5. Reg ...................................................................................... 26

2.2.6. Reposició ............................................................................. 27

2.3. MANTENIMENT DE GESPES I PRATS...................................... 27

2.3.1. Reg ...................................................................................... 27

2.3.2. Retirada de les restes.......................................................... 28

2.4. MANTENIMENT DE JARDINERES............................................. 28

2.4.1. Reg ...................................................................................... 29

2.4.2. Vigilància i neteja................................................................. 30

2.4.3. Reposició ............................................................................. 30

2.5. MANTENIMENT D’ESPAIS FORESTALS I DE TRANSICIÓ....... 30

2.6. MANTENIMENT D’OBRA HIDRÀULICA ..................................... 31

2.6.1. La xarxa d’aigua de reg ....................................................... 31

2.7. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ DELS EQUIPAMENTS........ 31

2.7.1. Inspecció i control dels elements de mobiliari...................... 31

2.7.2. Inspecció i control dels elements de jocs infantils................ 32

2.7.3. Sorreres en àrees de jocs infantils....................................... 32

3...............................SERVEI DE CONTROL I TRACTAMENTS FITOSANITARIS 33

3.1. OBJECTE .................................................................................... 33

3.2. DEFINICIÓ................................................................................... 33

3.3. ABAST......................................................................................... 33

3.4. PROCEDIMENT EN L’APLICACIÓ DE PLAGUICIDES .............. 34

3.4.1. Actuacions de Prevenció: .................................................... 34

3.4.2. Actuacions de Control:......................................................... 35

3.5. ASPECTES TÈCNICS................................................................. 35

3.5.1. Fulls de control .................................................................... 35


Esborrany Versió 3

5

3.5.2. Qualificació professional ...................................................... 35

3.5.3. Mitjans mecànics ................................................................. 36

3.5.4. Inspecció i control ................................................................ 36

3.5.5. Mecanisme d'informació ...................................................... 36

3.5.6. Incompatibilitats ................................................................... 37

3.6. RISCS I MESURES DE SEGURETAT ........................................ 37

3.6.1. Abans del tractament........................................................... 37

3.6.2. Durant el tractament ............................................................ 38

3.6.3. Després del tractament........................................................ 39

3.6.4. Referent a l’emmagatzematge i transport ............................ 39

3.6.5. Referent a la maquinària de tractaments............................. 39

3.7. CRITERIS DE QUALITAT............................................................ 40

3.8. NORMATIVA APLICABLE........................................................... 40

4....................................................................... GESTIÓ DELS RESIDUS PRODUÏTS 41

5................................................................................................. SEGURETAT I SALUT 43

6.............................................................. PERSONAL I MAQUINARIA DEL SERVEI 44

6.1. VESTUARI................................................................................... 44

6.2. HORARI DE TREBALL................................................................ 44

6.3. MATERIAL I EQUIP..................................................................... 45

6.4. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DELS VEHICLES ................ 45

6.4.1. Vehicle bàsic per al servei ................................................... 45

6.4.2. Sistema de control dels vehicles.......................................... 46

6.4.3. Amortització dels vehicles per la prestació del servei .......... 46

6.4.4. Retolació dels vehicles ........................................................ 46

7........................................................NIVELLS DE QUALITAT MÍNIMA EXIGIBLES 47

8............................................................DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DELS TREBALLS 47

8.1. INFORME PREVI DEL SERVEI I INVENTARI ACTUALITZAT ... 47

8.2. VALORACIÓ DE DANYS I BAIXES............................................. 48

8.3. COMUNICATS I ANOMALIES.................................................... 48

8.4. IDIOMA DE RELACIÓ ................................................................. 49

8.5. SEGUIMENT I CONTROL DELS SERVEIS ................................ 49

8.6. DESCOMPTES............................................................................ 49

8.7. INFRACCIONS I SANCIONS ...................................................... 50

8.8. CERTIFICACIÓ DELS TREBALLS DE MANTENIMENT............. 50


Esborrany Versió 3

6

8.9. VARIACIONS DELS SERVEIS.................................................... 50

9............................................................................................................... PRESSUPOST 52

ANNEX 1: INVENTARI DELS ESPAIS VERDS............................................... 54

LOCALITZACIÓ DELS ESPAIS VERDS INCLOSOS EN LA PRESENT CONTRACTA......................................................................................... 54

RESUM DE DADES DELS ESPAIS VERDS INCLOSOS EN LA PRESENT CONTRACTA......................................................................................... 54

ANNEX 2: ESTUDI ECONÒMIC DEL SERVEI................................................ 56

ANNEX 3: RELACIÓ DE MILLORES VALORADES....................................... 58


Esborrany Versió 3

7

1 CONSIDERACIONS GENERALS

Aquest plec de condicions tècniques serà d’aplicació per a tots els treballs de manteniment i conservació dels espais verds públics en l’àmbit del terme municipal de Sallent (Bages).

Aquest plec de condicions tècniques serà vàlid fins l’aprovació d’un nou plec o fins que així ho indiqui l’Ajuntament.

Aquest plec de condicions tècniques es basa en el Plec de Prescripcions Tècniques de manteniment dels espais verds (a partir d’ara PPT) que ha estat redactat pel grup de treball de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC) amb la col·laboració de la Comissió de les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya i publicat per la Diputació de Barcelona (ISBN: 84-7794-759-7) al febrer del 2001.

En tots els casos en què no es fixin condicions particulars seran d’aplicació les NORMES TECNOLÒGIQUES DE JARDINERIA I PAISATGISME (NTJ) publicades pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, (1993-2012 i posteriors).

Els materials que s’utilitzin en l’execució dels treballs de manteniment i l’ús d’aquests materials s’han de regir per allò que especifiqui en aquest PPT, en l’apartat corresponent, i, si no n’hi ha, han d’obtenir en tot moment el vist-i-plau de l’Ajuntament de Sallent.

1.1. OBJECTE DEL SERVEI I ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Els treballs a realitzar abasten tots els espais verds públics de Sallent definits en l’inventari d’espais de l’annex 1, on es troba reflectida la zonificació pels diferents tipus de gestió definits al municipi de Sallent.

Les empreses o entitats contractistes no estaran obligades al manteniment dels espais verds urbans existents en zones privades sempre que no s’hagin cedit formalment al municipi; així com tampoc dels espais enjardinats, jardins o l’arbrat dels nous espais públics que es vagin construint si no han estat legalment recepcionats per l’Ajuntament.

Tampoc estaran obligades al manteniment dels espais inclosos en el Pla de manteniment extensiu del verd urbà amb ramat, i altres espais previstos amb altres sistemes de gestió, designats a l’annex 1.

La present contracta no representa un compromís exclusiu per l’Ajuntament dels serveis o subministaments objectes del contracte.

L’objecte del present plec de condicions és la contractació dels serveis de conservació i manteniment de tots els elements del verd urbà públic de Sallent, agrupats en les categories següents:


Esborrany Versió 3

8

1.1.1. Jardins

Espais de dimensions mitjanes i amb components de vegetació complexos i/o heterogenis.

1.1.2. Parcs

Espais de dimensions grans i amb components de vegetació complexos i/o heterogenis.

1.1.3. Espais de transició amb l’entorn natural

Ubicats al límit del sòl urbà amb el no urbanitzable, amb poca freqüentació, i constituïts per cobertes forestals.

1.1.4. Places arbrades

Places incloses a l’àmbit dels espais verds però amb arbres com a únic element de vegetació.

1.1.5. Elements de vialitat

Espais verds en rotondes, mitjanes i laterals de vials, normalment sense accés d’usuaris.

1.1.6. Espais verds en equipaments

Jardins que es troben dins el recinte dels diferents equipaments municipals o serveis tècnics.

1.1.7. Jardineres

Mobiliari urbà que conté plantes i/o arbusts. Poden ser mòbils o no.

1.1.8. Altres espais lliures

Espais lliures en sòl urbà de titularitat pública fora del sistema d’espais lliures, viari, o hidrogràfic.

1.1.9. Arbrat viari

Conjunt dels arbres de la via pública que no es troben en espais verds.

1.1.10. Espais vinculats a la xarxa hidrogràfica

Espais de la xarxa hidrogràfica dels que l’Ajuntament en fa manteniment


Esborrany Versió 3

9

1.2. NO SÓN OBJECTE D’AQUESTA CONTRACTA

Hi ha espais que no són objecte de la present contracta, i no estan regulats pels treballs definits en el present Plec.

1.2.1. Pendent de desenvolupar

Aquells espais verds inclosos en sectors de desenvolupament urbanístic, que encara no són d’ús públic.

1.2.2. Espais de gestió extensiva

Aquells espais verds inclosos en el Pla de manteniment extensiu del verd urbà amb ramat, i altres espais previstos amb altres sistemes de gestió.

Són espais de gran extensió on l’Ajuntament té previstos altres sistemes de gestió extensius.

1.3. OBJECTIUS GENERALS DE LA CONTRACTA

Els objectius principals del serveis inclosos en la present contracta són:

El manteniment preventiu dels espais públics per a garantir el correcte ús per part dels ciutadans.

La correcta implantació de la vegetació d’aquest espais i la millora contínua dels espais.

La resolució de problemes puntuals ocasionats per causes natural o pel mal ús dels espais per part dels ciutadans.

La conservació i millora dels àmbits fluvials, amb l'objectiu de preservar les espècies autòctones d'aquests hàbitats i evitar la implantació de vegetació al·lòctona.

Els objectius específics per als serveis d’arbrat són:

Aconseguir i mantenir una estructura i desenvolupament adequats dels arbres dins l’entorn on estan situats.

Proporcionar una major bellesa als arbres i al seu entorn.

Els arbres han de ser mantinguts de manera que no posin en perill persones o béns o interfereixin en la seguretat pública.

Sempre s’ha d’intentar de respectar al màxim la biologia de l’arbre, tenint en compte les seves característiques pròpies i les del lloc de plantació i adaptant-hi el tipus de manteniment practicat.


Esborrany Versió 3

10

La resolució de problemes puntuals ocasionats per causes natural o accidentalment.

No són objectius del serveis inclosos en la present contracta:

El manteniment de la netedat i l’endreça general dels espais amb gestió de ramat.

1.4. NORMATIVA D’APLICACIÓ

Són d’aplicació:

La legislació general vigent que afecta les corporacions locals.

Lleis, decrets, ordres i normatives sobre seguretat i salut en el treball.

El Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Sallent (POUM).

Les ordenances municipals.

Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ) del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.

Mètode per a la valoració d’arbres i arbustos ornamentals. Norma Granada (revisió 2006).

Guia de productes fitosanitaris del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (1997), normes i legislació sobre plaguicides detallats.

Guia d’herbicides i fitoreguladors del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (1987).

Plec de condicions tècniques de partides d’obra d’urbanització. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds, de l'APEVC, editat per la Diputació de Barcelona (ISBN: 84-7794-759-7, 2001).

1.5. OMISSIONS

Les omissions que hi pugui haver en aquest plec, o les descripcions concretes dels detalls que siguin indispensables per portar a terme correctament els treballs de conservació i neteja, no eximeixen el contractista de l'execució dels esmentats detalls, que s'hauran de realitzar segons el bon ofici i costum dels treballs de jardineria, com si haguessin estat efectivament descrits.


Esborrany Versió 3

11

2 CARACTERISTIQUES GENERALS DEL SERVEI

La descripció de les operacions i treballs de manteniment dels serveis que es contracten són les que s’indiquen al PPT en tot allò que fa referència a:

Les condicions i característiques tècniques dels elements simples: els materials o elements, la definició de les seves característiques i les seves condicions de subministrament i emmagatzematge

Les característiques i condicions tècniques de les partides d’obra de manteniment: les partides d’obra i les condicions de la partida d’obra executada i les condicions del procés d’execució

Les unitats i criteris de mesurament dels materials o elements de les partides d’obra de manteniment i la normativa de compliment obligatori

No obstant la descripció concreta dels serveis per a cada tipus d’espai i per a cada lot de treball ha de comptar amb la descripció dels nivells de qualitat desitjats, la intensitat de treball i periodicitat de les tasques descrites al present Plec.

2.1. MANTENIMENT DE L’ARBRAT

Són tots els treballs necessaris per a la gestió, conservació i millora contínua del conjunt de l’arbrat públic.

Compren els treballs descrits a continuació i els treballs complementaris que aquests puguin suposar, com la retirada i neteja dels residus produïts, la senyalització, les mesures de seguretat i salut, la gestió i control econòmic i dels inventaris.

Cal fer el seguiment dels criteris i directrius de treball del PDEV de Sallent.

Són competència d’aquest plec tots els treballs a realitzar sobre tots els arbres dels espais inclosos a l’àmbit del PDEV.

En concret els treballs de:

Inspeccions tècniques

Podes, tales, arrencada de soques

Sosteniment artificial

Poda en verd

Treballs especials d’urgència

Reg

Manteniment de l’escocell (desherbatge, escarificat, encoixinat)


Esborrany Versió 3

12

2.1.1. Inspeccions tècniques: visuals i auditives

S’han de fer un cop l’any a tot l’arbrat de la contracta.

En els casos que la DFM ho determini serà necessària la realització d’avaluacions visuals d’arbrat i avaluació del risc, que seran l’eina per a ajudar a decidir la tala i arrabassament dels exemplars que es determinin.

Caldrà informar a la DFM dels casos que es trobin arbres malalts, amb ferides importants, accidentats, defectuosos i perillosos, procedint a la seva recuperació o al seu arrabassament segons es determini específicament en cada cas.

2.1.2. Formació de clotes i escocells

Tots els arbres que s’hagin de regar amb mànega o camió cisterna hauran de tenir una clota (si es troben en una zona de paviment tou) o un escocell (si es troben en una zona pavimentada) proporcional a la seva grandària i de manera que es puguin recollir totes les aigües de reg i de pluja natural.

Tots els escocells hauran de tenir el nivell de terra entre 10 i 15 cm per sota del nivell del paviment.

El PDEV determina que s’aniran ampliant els escocells necessaris en els propers anys, amb càrrec a d’altres partides municipals fora d’aquesta contracta.

2.1.3. Escarificació del sòl

Aquesta operació es farà un cop l’any, en aquells arbres amb escocell suficient i en els arbres que es troben en zones no pavimentades.

2.1.4. Desherbatge

Durant tot l’any els escocells ha d’estar lliures de males herbes. A aquest efecte es faran les actuacions necessàries durant tot l’any. Normalment amb una aplicació d’herbicida de contacte, no residual, a l’estiu i dues escardes manuals a l’any és suficient per al control de les males herbes en el arbres amb escocell suficientment gran.

En els arbres en escocell limitat n’hi sol haver prou amb una actuació química a l’any, ja que no és factible l’escarda manual.

En arbres situats en espais més amples i lliures el desherbat s’ha de fer en un sector d’un metre de diàmetre al voltant de la soca.

2.1.5. Fertilització

En principi els arbres adults ben instaurats no requereixen adobat sistemàtic.


Esborrany Versió 3

13

Als arbres de la via pública és molt difícil l’aplicació correcta d’adobat via radical per la qual cosa s’han d’utilitzar preferentment els adobs per via foliar.

2.1.6. Encoixinament (mulch)

En tots els casos que la dimensió i el disseny de l’escocell ho permeti es farà servir la tècnica de mulch amb restes vegetals de poda triturades i/o compostades.

Així com també a les zones amples i lliures, en que caldrà fer-ho un en un sector d’un metre de diàmetre a voltant de la soca.

Normalment cal fer la reposició dels materials que es van degradant de manera bianual. No obstant això, en escocells de zones molt transitades en que hi ha un embrutiment major (i per tant una major neteja per part dels serveis de neteja de la via pública) el material es degrada i es perd més ràpidament i cal reposar-lo un parell de cops l’any.

Sempre que sigui possible es farà servir el material propi de les restes de poda d’anys anteriors a Sallent.

No s’admetrà l’ús de materials orgànics no compostats d’origen desconegut o insegur.

2.1.7. Reg

En principi els arbres adults ben instaurats no requereixen reg.

Per regla general es regaran tots els arbres plantats durant els últims 5 anys, ja sigui amb camió cisterna o amb sistemes localitzats automatitzats.

L’adjudicatari del servei de manteniment de l’arbrat també haurà de conservar i mantenir els sistemes automàtics de reg localitzat.

2.1.7.1 Horaris dels regs

Per evitar fortes evaporacions, els regs d’arbrat viari amb camió cisterna s'hauran d'efectuar, preferentment, dins dels següents horaris:

Període estiuenc (de l'1 de juny al 30 de setembre): nocturn i a primeres hores del matí (de 2 a 10h).

Resta de l'any: de 8 a 18 hores.

2.1.7.2 Periodicitat dels regs

Els regs hauran de tenir la periodicitat adient per a garantir la disponibilitat d’aigua correcta a l’arbrat, que podrà variar segons les necessitats de l’arbre (espècie, edat, situació), la climatologia, etc.


Esborrany Versió 3

14

El període fort de reg és el període estiuenc i després de les noves plantacions d'hivern.

Els mesos d’hivern cal aturar els programadors de reg localitzat per evitar entollaments i asfixia radical.

2.1.8. Poda

Tot i que per al bon desenvolupament de l’arbre no és necessària la poda si que aquesta ha d’ajudar a complir una sèrie de funcions:

Funció estètica

Funció sanitària

Seguretat viària (vehicles, vianants i senyalització vertical)

Descarregar pes en arbres amb risc de fractura o caiguda

Control de la forma i l’estructura de l’arbre

Control del volum de la capçada

Control de la densitat de fullatge de l’arbre

Regularització de l’equilibri entre superfície foliar i desenvolupament radicular

Control de la dispersió d’algunes malalties

Obtenció de flors i/o fruits amb valor ornamental

Si no existeix cap d’aquests motius és millor no podar.

El món urbà imposa una sèrie de condicionants i limitacions al desenvolupament dels arbres i s’han hagut de buscar tècniques de formació més limitants per a mantenir l’equilibri necessari.

Els treballs de poda, restauració i sanejament dels arbres i les palmeres s’han de fer seguint les indicacions de les NTJ respecte els tipus de poda i les tècniques de treball.

Inclouen, també, els treballs complementaris com la trituració i recollida del brancatge i de les restes, la neteja i escombrada dels residus petits, la càrrega i transport fins a la planta de compostatge, la senyalització de les zones de treball, etc.

En la formació de l’arbrat se seguiran els criteris i proposta de formació que es determina al PDEV i a les actualitzacions d’aquest. En qualsevol cas cal prioritzar, sempre que això sigui possible, l’assoliment de formes estructurals naturals i genuïnes, potenciant la recuperació de la guia central o bé la consecució de guies recurrents depenent de cada espècie.


Esborrany Versió 3

15

La concreció en la definició de la formació desitjada per a cada alineació i cada espècie es troba al PDEV.

2.1.8.1 Realització dels treballs

Caldrà tenir cura de respectar les distàncies de seguretat que indiquen les normatives vigents de l’enllumenat públic; conduccions de companyies de Serveis, especialment les elèctriques i senyalització viària.

No es realitzaran treballs de poda a menys de 15 m de les línies d’alta tensió, ni a menys de 10 m de les línies de mitja tensió, ni a menys de 3 m de les de baixa tensió sense advertir prèviament als serveis especialitzats de les companyies elèctriques per a la seva desconnexió momentània o anul·lació del servei. També caldrà avisar la DFM i els serveis tècnics municipals.

En casos on les xarxes de serveis passen exactament per sobre de la capçada s’obrirà la capçada en forma de “Y” al voltant de la xarxa. L’arbre tancarà la capçada per la part superior de la xarxa, així ni la toca ni la destorba.

Quan les branques afectin el pas de vehicles i vianants i quan puguin afectar propietats veïnals, voladissos i balcons caldrà reduir el volum de l’arbre periòdicament tot recercant l’equilibri.

Es procurarà que l’arbrat presenti un aspecte d’homogeneïtat en cada carrer pel que fa a la mida, volum i tractament.

Els arbres de floració vistosa es podaran de manera que es respectin els borrons florals.

Els treballs de poda s’hauran de senyalitzar de manera convenient amb rètols indicadors que es col·locaran en els carrers a esporgar amb suficient antelació. L’empresa adjudicatària haurà de disposar un o més treballadors a la via per advertir els vianants i conductors.

S’informarà amb 48 hores d’antelació a la Policia Local per a l’ordenació del trànsit en els carrers on calgui. L’adjudicatari usarà tanques, cons, plaques i senyals de trànsit per a la senyalització correcta a la via pública, garantint la seguretat en tot moment, seguint les indicacions de la Policia Local, responsable del trànsit.

Els treballs de poda no podran interrompre’s més de dos dies consecutius, si no és per causa extraordinària molt justificada i en tot cas, no podran ultrapassar les dates que prèviament es fixaran per a concloure els treballs.

2.1.8.2 Màquines, equips i eines

L’adjudicatari haurà d’aportar totes les eines, maquinària, escales, vehicles i altres que calguin per a la bona execució dels treballs de poda, restauració, sanejament, recollida i transport de les restes.


Esborrany Versió 3

16

Únicament es podran utilitzar les eines apropiades de tall que el faci ben llis i net. Caldrà desinfectar les eines de tall en tots aquells arbres sotmesos o propensos a fitopatologia de contagi, tal com s’indica a la norma NTJ 14C part 2.

Els equips i màquines a utilitzar han de garantir la seguretat del podador i han de ser totalment innocus per als arbres.

Tots els equips i màquines han de ser homologats CE i han d’estar en perfecte estat i han de seguir els plans de manteniment que indiquin els fabricants.

2.1.8.3 Època de poda

Les operacions de poda es faran durant tot l’any, però ajustant les tècniques adients a cada cas (espècie i ubicació) i a l’època més indicada.

La major part de les operacions de poda de formació, reformació, reducció de capçada, refaldat, aclarida i poda curta anual s’iniciarà en el moment en que comenci l’aturada vegetativa (de novembre a febrer per la majoria d’espècies).

També es faran podes en verd (de manteniment, aclarida i refaldat) durant tot l’any, atenent les necessitats dels vianants, de la seguretat viària i altres que es puguin produir.

2.1.8.4 Retirada, neteja i tractament de les restes de poda

Els treballs de recollida i eliminació del brancatge seran simultanis als de poda. S’hauran de triturar simultàniament als treballs de poda. També s’admetrà l’apilada provisional en els carrers on no hi pugui haver interferència amb el trànsit de vehicles i persones. Després es trituraran in situ i es transportaran les restes al lloc indicat.

S’haurà de netejar escrupolosament la via pública de restes d’esporga recollint totes les branques, branquillons, fullatge, estelles i altres que siguin producte dels treballs de poda, escombrant en tots els casos que calgui.

Les restes orgàniques produïdes per l’esporga, la restauració i el sanejament dels arbres, s’hauran de transportar fins la zona d’acumulació i compostatge definida per l’ajuntament de Sallent, on es podran disposaran de manera ordenada per al seu compostatge natural en piles.

2.1.9. Tècniques de poda

Les tècniques de poda que s’hauran d’aplicar són les indicades en la norma NTJ 14C part 2: Manteniment de l’arbrat: poda, les definides per la ARBORICULTURE INTERNATIONAL ASSOCIATION i també se seguiran les indicacions reflectides en la publicació “La poda de los árboles ornamentales” de EMMANUEL MICHAU, Mundi-Prensa, 1987”; i totes aquelles que determini la Direcció Facultativa Municipal.


Esborrany Versió 3

17

Les tècniques esmentades es resumeixen en:

Tècnica de tall perfecte.

Tècnica d’eliminació de branques inserides en el tronc principal

Tècnica d’eliminació de branques en forqueta o forca

Tècnica d’eliminació de branques en general amb tira-saba

Eliminar branques dèbils en cas d’encreuaments, deixant les més fortes, sanes i millor situades.

Alleugerir les branques quan presentin pes excessiu en relació amb el diàmetre, eliminant pes de l’extrem de la branca.

Efectuar tots els talls correctament seguint les tècniques actuals del tall perfecte, de forma que afavoreixi sempre el desenvolupament natural del llavi de cicatrització.

Realitzar totes les operacions de poda tenint en compte les característiques estructurals de l’arbre, tant en el moment de la poda com en el seu desenvolupament futur.

Respectar la dominància apical.

2.1.10. Tipus de poda

Els principals tipus de poda que caldrà seguir són els indicats a continuació.

2.1.10.1 Poda de formació del tronc i l’estructura

En els primers anys cal donar la forma desitjada a l’estructura de l’arbre, sempre que sigui possible dins de la seva forma i port naturals, a més d’eliminar branques trencades i mal orientades. També s’ajuda, així, a millorar el seu desenvolupament radicular.

La durada d’aquest tipus de poda és de 3 a 8 anys, depenent de les espècies i els emplaçaments.

Es poden diferenciar diferents tipus de poda segons el port natural o el port artificial que es desitgi en l’arbre adult però la base de tots ells és la mateixa.

Els principals tipus de ports naturals i artificials són els següents:

Formes naturals: Formes artificials:

Cònica Piràmide

Estesa Estesa

Arrodonida Arrodonida


Esborrany Versió 3

18

Afuada Afuada

Columnar Columnar

Ovoide

En vas

En marquesina

Mota (macolla)

2.1.10.2 Poda de refaldat

En el cas d’arbres de carrer, de zones de vianants o en terrasses d’establiments de restauració s’ha de realitzar el progressiu aixecament de la capçada, eliminant totes les branques que resultin massa baixes i que interfereixen el pas per sota seu.

S’ha de tallar les branques quan encara són de diàmetre petit i mai per sobre d’un terç de l’alçada total de l’arbre.

2.1.10.3 Poda de manteniment i seguretat

Un cop l’arbre ha assolit l’equilibri les operacions de poda es limiten a les necessàries per a eliminar:

els xucladors

les branques seques i els monyons

les branques massa properes al tronc

les branques mal orientades

els rebrots de tronc i d’arrel

les arrels que destorben

2.1.10.4 Poda d’aclarida

En casos on hi ha un excés de branques petites a l’interior de la capçada, que acaben morint-se per manca de llum, cal eliminar-les per a afavorir el creixement de les millor situades. No es modifica l’estructura de l’arbre, més aviat s’alleugereix.


Esborrany Versió 3

19

2.1.10.5 Poda de reducció de capçada

És el tipus de poda que se segueix per reduir en amplada i/o en alçada la capçada de l’arbre. Es practica quan convé reduir la capçada d’una arbre per diverses causes:

Per a donar espai de seguretat suficient a les xarxes aèries de serveis

Per a donar espai de seguretat a edificacions properes.

Per a evitar el perill de trencada i caiguda d’algunes branques de grans dimensions o mal orientades

Per a permetre la bona arribada de llum solar a habitatges, plaques solars, enllumenat, etc.

Sempre cal seguir el mètode anglès, eliminant branques terminals per sobre de branques laterals o tira-sabes de gruix suficient (com a mínim un terç del diàmetre de la branca que eliminem).

Cal aplicar, sempre, les tècniques del bon tall i no deixar ferides massa grans.

Aquest tipus de poda també es realitza en operacions de reequilibri de capçada, actuant, llavors, en un dels costats de la capçada.

Altres tipus de podes de reducció de capçada (tercejat, esmotxat, escapçat) ocasionen grans ferides i danys als arbres i provoquen, a la llarga, una important disminució de les característiques estructurals de resistència. Aquestes podes no es practicaran en cap cas.

2.1.10.6 Poda de reformació i restauració

Es realitza en casos d’arbres que han patit una esporga dràstica en anys anteriors. Pot haver estat del tipus tercejat, esmotxat, escapçat.

En tots aquests casos cal procedir reconduint l’estructura de l’arbre cap a les formes naturals i genuïnes desitjades.

Per a la reconstrucció adequada s’hauran d’escollir branques centrals verticals que presenten major vigor i resistència. El nombre a conservar per ramificació dependrà de les característiques de cada arbre.

Per a facilitar l’engruiximent i la millor formació de l’estructura cal potenciar l’evolució dels borrons i brots secundaris de les branques que impedeixin una correcta insolació.

Totes les branques baixes que pengin i puguin ocasionar molèsties al trànsit i als vianants seran suprimides.

Els treballs de restauració d’un arbre tercejat s’efectuaran en diversos anys, considerant els objectius que es vol desenvolupar en cada cas.


Esborrany Versió 3

20

2.1.10.7 Poda de brocada

En comptades espècies (moreres i moreres de paper) la fruita de la qual és molt molesta per als vianants en caure sobre els paviments, convé realitzar esporgues anuals curtes per tal que l’arbre tregui força branques noves i s’eviti, així, la fructificació que només té lloc sobre branques de més d’un any.

Es realitzaran els talls correctament, per sobre d’una gemma o borró, deixant brocades d’entre 10 i 20 cm.

2.1.10.8 Retall

En algunes espècies de fulla perenne i en algunes coníferes es fan operacions de retall anuals per tal de controlar la seva forma externa. S’aplica la tècnica d’art topiària amb retall amb tisora de dues mans o tallabardisses.

Només es realitzarà en casos de formes arquitecturitzades ja establertes.

2.1.11. Sosteniment artificial

El contractista haurà de conservar i mantenir en perfectes condicions els elements de mobiliari urbà i de protecció i subjecció de l’arbrat. Això inclou: aspres, protectors, pilons, cablatges...

Normalment els aspres dels arbres nous es mantindran en l’arbre dos anys. Després es retiraran per a ser reutilitzats, si això és possible, o bé es gestionaran com a residus.

En casos de protecció especial d’arbres en zones d’estacionament de vehicles, etc., els aspres es mantindran fins a 4 anys després de les noves plantacions.

2.1.12. Tala i eliminació d’arbres morts i/o perillosos

Durant tot l’any es van produint baixes d’arbrat adult per causes naturals o bé per accidents de trànsit, per agressions voluntàries, etc.

Aquests arbres, morts o molt malmesos, poden esdevenir perillosos amb risc de caiguda o de trencament superior al normalment assumible. Això ho determinaran els estudi de risc i AVA corresponents.

En els casos que així ho indiquin els estudis de risc caldrà procedir a la seva tala i eliminació.

Sempre que sigui possible s’agruparan els treballs de tala per a poder fer un mínim de 10 tales en la mateixa actuació. També es procurarà fer les tales conjuntament amb la campanya de poda d’hivern.

Es talaran els arbres de la via pública arran del terra, uns pocs centímetres per sota del paviment.


Esborrany Versió 3

21

2.1.13. Eliminació de soques

Quan es produeixin baixes d’arbrat de jardins o parcs que no hagin de ser reposades es podrà procedir, si s’escau, a la retirada de soques d’arbrat viari segons els preus establerts, si així ho indica expressament la DFM.

S’eliminarà la soca de l’arbre en qüestió amb els mitjans adients a cada cas, deixant l’entorn en perfecte estat d’ús. Normalment es faran servir barrines sobre tractor, rebaixadores radials o altra maquinària específica.

La retirada de les soques mitjançant retroexcavadores és desaconsellada. Amb tot si és l’única opció caldrà igualment deixar el terreny en perfecte estat.

Les feines d’obra civil associades a l’arranjament dels escocells són excloses d’aquest servei.

2.1.14. Poda en verd

En casos on hi ha un excés de branques petites a l’interior de la capçada, que acaben morint-se per manca de llum o branques i fullam que interfereix en la visibilitat pel que fa referència a senyals de trànsit, semàfors cruïlles i passos de vianants o bé que interfereixin de forma justificada en altres elements i serveis urbans, cal eliminar-les per a afavorir el creixement de les millor situades. No es modifica l’estructura de l’arbre, més aviat s’alleugereix.

Aquesta poda s’efectua durant l’època vegetativa dels arbres i el gruix de les branques eliminades ha de ser molt petit, per disminuir l’efecte negatiu provocat a l’arbre.

2.1.15. Eliminació de rebrots

Durant l’època vegetativa en el decurs dels treballs de desherbatge o de poda en verd s’efectuarà l’eliminació dels rebrots de tronc i soca dels arbres propensos a emetre aquest tipus de branques.

2.1.16. Reposició i pla de substitucions d’arbrat

Les baixes d’arbres joves que s’esdevinguin per causes imputables a l’empresa adjudicatària del servei s’hauran de reposar en la campanya següent.

Aquestes baixes es valoraran per mitjà de la Norma Granada (2006) i es descomptarà el total de la certificació de treballs corresponent, si és per causes imputables a la contracta.

La reposició d’aquests arbres es farà en la campanya següent a part d’aquesta contracta.

Les necessitats de noves plantacions d’arbres varien d’any en any per la qual cosa l’adjudicació dels treballs anuals de plantació de nou arbrat o bé de substitució de l’arbrat existent seguint el PDEV, es realitzarà anualment a part d’aquesta contracta.


Esborrany Versió 3

22

Si el contractista de la plantació d’arbres és el mateix que el de la conservació i manteniment d’arbres haurà d’assumir tota la conservació i el manteniment amb les mateixes responsabilitats de conservació i manteniment de la resta d’arbrat inventariat.

Si és un altre adjudicatari aquest s’haurà de responsabilitzar del manteniment i la conservació d’aquests nous arbres durant el primer any, a comptar des de la recepció dels treballs, i fins a final de l’any en curs. Aquest termini sempre vencerà, doncs, al desembre de l’any següent al de la plantació

A partir del compliment d’aquest període el concessionari del present plec haurà d’assumir tota la conservació i el manteniment amb les mateixes responsabilitats de conservació i manteniment de la resta d’arbrat inventariat.

2.1.17. Treballs especials i d’urgència

Comprèn tots els treballs que siguin necessaris d’aplicar per tal de mantenir i restablir la seguretat urbana afectada per l’arbrat públic.

La seva periodicitat o dedicació és molt variable i imprevista al llarg de l’any.

El contractista haurà d’atendre totes les actuacions d’urgència que afectin l’arbrat viari i que comportin una manca de seguretat viària, ja siguin motivades per causes extraordinàries de força major o per qualsevol altra causa.

Aquestes actuacions d’urgència s’hauran de dur a terme dins les 24 hores següents a l’avís per part dels serveis municipals de jardineria o la policia local.

Si aquests treballs s’han de realitzar mentre els equips de treball de poda estan treballant al poble es desviaran els efectius necessaris.

Si s’han de realitzar fora d’aquest període es facturaran al preu unitari de càlcul que s’estableix.

L’equip necessari per a actuar en aquest casos d’urgència comptarà, com a mínim, amb la següent dotació:

un podador especialista en trepa

un auxiliar jardiner

un vehicle mixt de suport.

Les restes produïdes amb les actuacions fora de la temporada de poda es concentraran en un lloc ben senyalitzat de la via pública i es retiraran triturant les parts que ho permetin i gestionant com a residus les parts no triturables.

Això s’haurà de fer dins les 24 h següents a l’actuació.

En qualsevol cas la realització dels treballs d’urgència es facturaran segons el preu unitari que s’estableix.


Esborrany Versió 3

23

En realitzar qualsevol actuació d’urgència caldrà informar immediatament a la DFM de l’abast i característiques de l’actuació, de l’hora i el mitjà de l’avís rebut i de la motivació de la petició. Quan l’actuació afecti arbrat catalogat d’interès o representi una modificació substancial de les característiques de l’alineació caldrà efectuar consulta prèvia a la DFM.

Per a actuacions que requereixin major rapidesa o el treball en situacions de risc elèctric o amb perill directe per als ciutadans per causa accidents de trànsit, tempestes, catàstrofes naturals, etc. caldrà sol·licitar l’actuació dels Bombers de la Generalitat, previ el tancament dels carrers o espais afectats.

També serà així quan l’actuació necessària sigui sobre arbres de titularitat privada, encara que n’afectin la via pública.

2.1.18. Treballs especials en l’Arbrat d’Interès Local

Comprèn tots els treballs que siguin necessaris per garantir la pervivència i bon estat general de l’arbrat d’interès local de titularitat pública.

La seva periodicitat o dedicació és molt variable i imprevista al llarg de l’any.

El contractista haurà d’atendre totes les actuacions d’urgència que afectin aquest arbrat, ja siguin motivades per causes extraordinàries de força major o per qualsevol altra causa.

Abans de qualsevol treball caldrà efectuar consulta prèvia a la DFM, amb l’emissió d’un informe previ corresponent que defineixi les actuacions necessàries, signat per tècnic competent.

I després de l’actuació realitzada també s’emetrà l’informe corresponent a les tasques dutes a terme, signat per tècnic competent.


Esborrany Versió 3

24

2.2. MANTENIMENT D’ARBUSTS, ENTAPISSANTS, ENFILADISSES, HERBÀCIES I MASSES DE FLOR

Aquests elements vegetals se solen localitzar en els jardins, places enjardinades i altres espais enjardinats en parterres o masses compactes. També es troben a les jardineres, però en aquest cas ja es descriu més endavant el seu tractament concret.

Cal tenir molt present que les masses arbustives, entapissants i herbàcies perennes són els conjunts vegetals que, un cop ben instal·lats en el lloc, tenen les necessitats de manteniment i de consum de recursos més baixos.

Atenent a aquestes dues realitats totes les operacions de manteniment s’adaptaran a la gestió de les masses i no a cada elements individual. Això suposarà la realització de treballs de manera molt més extensiva, menys intensa, i permetrà ajustar la despesa i els recursos destinats a aquest manteniments.

En la creació de nous espais enjardinats es potenciarà l’ús de masses arbustives, entapissants i herbàcies perennes per sobre de l’ús de masses de flor de temporada.

També s’aniran substituint la major part de les masses de flor existents per altres unitats vegetals de menys requeriments de recursos i de manteniment.

El programa general de manteniment d’aquests elements és el que s’indica a les NTJ.

No obstant això sempre cal adaptar les actuacions concretes a cada situació, a cada emplaçament, atenent les necessitats agronòmiques de les plantacions, les condicions del clima i les condicions d’ús de cada espai.

2.2.1. Escarificació i desherbatge

Aquests conjunts, un cop ben instal·lats, no requereixen massa treballs en el sòl. Tampoc solen aparèixer males herbes qual la cobertura és l’adient. No obstant això sempre és oportú l’escarificació superficial del sòl alhora que es fa el desherbatge manual.

En aquests conjunts no es permet, sota cap concepte, l’ús d’herbicides químics de cap classe.

En les masses de flor l’escarificat es farà mensualment.

En les masses d’entapissants ben instal·lades i amb una bona cobertura no es faran tasques d’escarificat periòdiques, tant sols el desherbatge puntual.

2.2.2. Poda i retall

Els treballs de poda i retall seguiran el criteri general de manteniment de la forma genuïna de les plantes.


Esborrany Versió 3

25

En el cas de plantacions arbustives invasores o d’arbusts situats en llocs no adient per al seu desenvolupament en volum caldrà estudiar el trasplantament a d’altres indrets. Mentre això no sigui possible caldrà fer actuacions de reducció del volum periòdiques i intenses per a evitar problemes i molèsties als ciutadans.

Per regla general les actuacions de poda i retall es faran durant tot l’any segons necessitats de les plantacions i les necessitats de compaginació dels diferents treballs en cada espai o jardí.

En el cas de les plantes aromàtiques i medicinals caldrà tenir en compte el seu moment de floració i aprofitament.

En el cas del manteniment de tanques vegetals el retall es farà periòdicament, entre 2 i 4 cops l’any segons necessitats, mantenint les formes establertes en cada espai. La variació o canvi de criteri en les tasques de manteniment d’aquest elements la podrà fixar la DFM, d’acord amb l’empresa adjudicatària, per a ajudar a acomplir millor els criteris de manteniment sostenible.

El manteniment i guiatge de les enfiladisses es farà de manera que puguin establir-se amb rapidesa al suport corresponent, fent les tasques de poda necessàries per a aquest guiatge i per a evitar la invasió d’espais privats o espais de pas.

2.2.3. Encoixinament (mulch)

Totes les masses d’arbusts estaran cobertes de mulch orgànic, en especial les que sofreixin més la calor de l’estiu, les que no comptin amb sistemes de reg automatitzats i les més afectades per l’aparició de males herbes.

Normalment cal fer la reposició dels materials que es van degradant de manera bianual. No obstant això, en zones molt transitades en que hi ha un embrutiment major (i per tant una major neteja per part dels serveis de neteja de la via pública) el material es degrada i es perd més ràpidament i cal reposar-lo un parell de cops l’any.

Sempre que sigui possible es farà servir el material propi de les restes de poda d’anys anteriors a Sallent.

No s’admetrà l’ús de materials orgànics no compostats d’origen desconegut o insegur.

2.2.4. Fertilització

L’adobat de les masses vegetals arbustives i perennes es farà, bàsicament, amb la pròpia descomposició del mulch orgànic.

En els casos que no s’apliqui mulch caldrà fer un adobat químic d’alliberament lent anual.

També pot ser necessària l’aportació de correctors de carències, però en tot cas després d’un estudi aprofundit de cada cas.


Esborrany Versió 3

26

En el cas de les masses de flor l’adobat serà orgànic de fons en el moment de la reposició de les plantacions, treballant el terreny a un fondària d’uns 15-20 cm

2.2.5. Reg

L’ús d’espècies autòctones o d’espècies ben adaptades a les condicions locals fa que les necessitats de reg reals es puguin atendre sense una dedicació molt intensa.

No obstant això cal tenir en compte que el millor sistema de reg d’aquest espais, sobretot en les primers anys d’implantació o en el cas de les masses de flor, és el localitzat.

En tot cas, donat que hi ha espais on encara no hi ha sistemes de reg localitzat el reg de les masses d’arbusts, entapissants, flors, herbàcies i tanques serà el necessari per al seu correcte desenvolupament i millora.

Per regla general es regaran tots els espais plantats durant els últims 5 anys, ja sigui amb camió cisterna o amb sistemes localitzats automatitzats.

L’adjudicatari del servei de manteniment del verd urbà públic també haurà de conservar i mantenir els sistemes automàtics de reg localitzat.

La major part dels sistemes de reg localitzat funcionen amb comandaments autònoms a piles.


Per evitar fortes evaporacions, els regs amb camió cisterna s'hauran d'efectuar, preferentment, dins dels següents horaris:




Els regs hauran de tenir la periodicitat adient per a garantir la disponibilitat d’aigua correcta a les plantacions, que podrà variar segons les necessitats de cada indret (espècie, edat, situació), la climatologia, etc.




Esborrany Versió 3

27

2.2.6. Reposició

Les baixes puntuals que es produeixin en les masses arbustives i entapissants no seran reposades si la cobertura de la massa és suficient.

Quan les baixes d’una massa abastin més del 25% de la superfície de la massa o bé quan es produeixin efectes visuals o estètics desfavorables es reposaran les baixes per aconseguir el 100% de cobertura. Es faran amb la mateixa espècie i varietat i amb plantes de mida i port que permetin garantir la cobertura de la falla el primer any.

Quan les baixes siguin de més del 50% de la massa pot ser necessari substituir tot el conjunt. Abans de plantejar la reposició amb la mateixa espècie s’avaluaran les causes de les morts i, si s‘escau, la DFM proposarà una altra espècie més ben adaptada.

En el cas que les baixes siguin per causes imputables a l’empresa adjudicatària es valorarà la pèrdua per la Norma Granada i es descomptarà de la certificació corresponent, sens perjudici que l’empresa reposi tota la massa amb plantes noves.

En general la reposició de masses de flor es farà dos cops l’any:

una amb planta de tardor –hivern

una amb planta de primavera – estiu.

També pot ser necessari el canvi de la massa en cas de festes, actes puntuals o celebracions especials. En aquest cas el canvi s’ha de fer entre un mes i quinze dies abans de l’acte per permetre que les plantes s’instal·lin correctament.

La reposició temporal de les masses florals, és a càrrec de l’empresa adjudicatària d’aquesta contracta.

2.3. MANTENIMENT DE GESPES I PRATS

Per tot el que referència al manteniment de gespes i prats cal tenir en compte el que indica la NTJ 14G (inclòs el programa de manteniment indicat) i el PPT. A més també cal tenir en compte les consideracions puntuals que s’indiquen tot seguit.

Les gespes i prats de Sallent es troben, gairebé totes elles, dins les categories de manteniment B, D, E i F del PPT.

2.3.1. Reg

En les gespes que compten amb sistemes de reg automàtic o semiautomàtics caldrà regular les dosis i freqüències a les necessitats de cada espai.

En les gespes que no compten amb sistemes de reg fixes i on caldria fer regs amb mànega s’admetrà l’assecada total de la gespa a l’estiu, ja que el reg amb mànega és del tot desaconsellable i insostenible.


Esborrany Versió 3

28

Els arbres i arbustos que hi hagi en elles si que caldrà regar-los.

L’adjudicatari del servei de manteniment del verd urbà públic també haurà de conservar i mantenir els sistemes automàtics.






Els regs hauran de tenir la periodicitat adient per a garantir la disponibilitat d’aigua correcta a les cobertures de gespes i prats, que podrà variar segons les necessitats (espècie, edat, situació), la climatologia, etc.



2.3.2. Retirada de les restes

Sempre es retiraran les restes de la sega de la gespa immediatament després d’haver-ne produït. En cap cas es deixaran en el lloc, ni esteses ni en bosses.

Totes les restes vegetals es destinaran al compostatge, juntament amb les restes triturades de poda d’arbrat i arbusts.

No es poden dipositar, sota cap concepte, les restes de sega als contenidors municipals de les àrees d’emergència.

Es traslladaran a l’espai destinat al compostatge, o bé a la deixalleria municipal.

2.4. MANTENIMENT DE JARDINERES

Les jardineres són elements d’ornamentació que només s’han de reservar per a espais on és inviable qualsevol altre tipus d’ornamentació amb elements vegetals.


Esborrany Versió 3

29

Cal tenir present que tenen alts requeriment de manteniment i de recursos, a més suporten, habitualment, molts desperfectes per actes de vandalisme voluntaris i involuntaris.

Per tot el que referència al manteniment de les jardineres cal tenir en compte el que indica el PPT. A més també cal tenir en compte les consideracions puntuals que s’indiquen tot seguit.

La vegetació de les jardineres de Sallent ha estat triada seguint criteris de sostenibilitat i manteniment mínim.

Normalment no es retallaran els arbusts de les jardineres en formes geomètriques, sempre es mantindran amb el seu port natural i genuí, tot i que a vegades calgui fer-ne reduccions puntuals.

El substrat de les jardineres tendeix a colmatar-se amb el pas del temps, per la qual cosa cal esponjar manualment la part accessible des de la part superior, en sortir de l’hivern. Al mateix temps s’afegirà el substrat que manqui i l’adob d’alliberament lent.

2.4.1. Reg

El reg de les jardineres es fa mitjançant mànega, ja sigui des de boques de reg públiques com des de camió cisterna. En qualsevol cas cal que les mànegues comptin amb aixeta a l’extrem per a minimitzar les pèrdues entre jardineres.

La periodicitat de reg serà la necessària per al bon desenvolupament i millora de la vegetació de les mateixes. Als mesos d’estiu, sobretot en anys molt càlids i secs, pot ser necessari el reg de les jardineres fins a tres cops per setmana.






Els regs hauran de tenir la periodicitat adient per a garantir la disponibilitat d’aigua correcta a les plantacions, que podrà variar segons les necessitats de cada indret (espècie, edat, situació), la climatologia, etc.




Esborrany Versió 3

30

2.4.2. Vigilància i neteja

Donades les seves característiques d’ornamentació d’espais molt utilitzats per la població s’ha de vetllar en tot moment pel seu aspecte impecable.

Això suposarà una inspecció i supervisió setmanal durant tot l’any, fent la neteja de residus que s’hi trobin i l’arranjament de parts vegetals malmeses.

2.4.3. Reposició

En el cas de trencadisses per actes vandàlics o accidents caldrà aixecar acta de cada cas i, seguint les indicacions de la DFM, reposar la vegetació completament malmesa i no recuperable o bé desapareguda per altres d’idèntics als desapareguts. Aquest material serà facturat. La ma d’obra i mitjans complementaris per a la substitució o reposició serà a càrrec de l’empresa adjudicatària.

En el cas que les baixes siguin per causes imputables a l’empresa adjudicatària es valorarà la pèrdua per la Norma Granada i es descomptarà de la certificació corresponent, sens perjudici que l’empresa reposi tota la vegetació perduda amb plantes noves.

En els cas de les jardineres penjants o altres guarniments específics el present plec contempla la possibilitat d’executar la reposició completa de la vegetació de les jardineres 2 cops l’any si això és precís.

2.5. MANTENIMENT D’ESPAIS FORESTALS I DE TRANSICIÓ

Aquests espais no són considerats pròpiament com a espais d’ús habitual pels ciutadans. En aquests espais la gestió és més propera a la pròpia d’espais de bosc natural o bé a espais de prats o marges naturals.

Les tasques de manteniment es limitaran a les accions de control i vigilància preventiva, i a les accions correctives puntuals com la sega i desbrossada de vegetació, eliminació de vegetació al·lòctona invasora, per afavorir i mantenir un conjunt harmònic amb l'eliminació gradual de les al·lòctones, la retirada de branques o arbres secs del terreny.

Els espais on hi és present un curs d’aigua amb vegetació pròpia d’ambients humits no han de ser considerats pròpiament com a espais d’ús habitual pels ciutadans.

En aquests espais la gestió és més propera a la pròpia d’espais de bosc natural de ribera o de torrents amb vegetació herbàcia i arbustiva de les comunitats d’aigua.

No obstant això, es poden planificar operacions de naturalització, millora o substitució de plantes al·lòctones per espècies autòctones en algunes zones.


Esborrany Versió 3

31

2.6. MANTENIMENT D’OBRA HIDRÀULICA

Dins d’aquesta contracta s’inclou el manteniment i conservació de totes les instal·lacions de reg de les zones incloses al servei. Això inclou totes les tasques necessàries per a seu bon funcionament al llarg de tot l’any i ajustat a les necessitats dels espais.

També s’inclou la neteja de les superfícies de les fonts d’aigua potable, els seus sistemes de drenatge i el seu entorn immediat.

2.6.1. La xarxa d’aigua de reg

El municipi de Sallent compta amb una xarxa d’aigua potable, des d’on es connecten la major part de les xarxes de reg dels espais verds municipals.

El municipi de Sallent no compta, hores d’ara, amb una xarxa d’aigua no potable interconnectada, però si de diversos punts de càrrega de camions cisterna amb aigua no potable.

En qualsevol cas aquesta xarxa d’aigua no potable conté hidrants d’ús mixt per a extinció d’incendis i per a la càrrega de camions de serveis municipals de jardineria i neteja viària.

Aquesta aigua no potable prové de la mateixa conca, per la qual cosa la seva utilització en serveis públics és del tot indicada per assolir els paràmetres de sostenibilitat indicats al Pla d’Acció Ambiental de Sallent.

2.7. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ DELS EQUIPAMENTS

El mobiliari dels espais públics i el seu manteniment en general és responsabilitat de la brigada municipal i no està inclosa al present Plec.

Els jocs infantils dels espais públics de joc i el seu manteniment en general és responsabilitat de la brigada municipal o de l’empresa especialitzada que designi l’Ajuntament de Sallent i no està inclosa en aquest plec.

L’enllumenat de tots els espais és responsabilitat del servei municipal de manteniment d’enllumenat, de la brigada municipal o de l’empresa especialitzada que designi l’Ajuntament de Sallent i no està inclosa en aquest Plec.

El servei de manteniment de la jardineria, però, ha d’informar puntualment als serveis municipals de l’Ajuntament de Sallent dels desperfectes i disfuncions que detecti en els espais de la seva contracta.

2.7.1. Inspecció i control dels elements de mobiliari

Sí que és inclòs dins d’aquesta contracta el manteniment de tot l’entorn del mobiliari, de les superfícies de trepig i d’estada.


Esborrany Versió 3

32

Cal mantenir la superfície de l’entorn dels elements en bon estat, anivellada, neta de males herbes i de tota mena de residus.

2.7.2. Inspecció i control dels elements de jocs infantils

Sí que és inclòs dins la present contracta el manteniment de tot l’entorn dels elements de jocs infantils, de les superfícies de trepig i d’estada.

Cal mantenir les superfícies d’ús i d’impacte en bon estat, anivellada i neta de males herbes i amb el contingut de material adient per a assegurar el seu bon ús i la seguretat del usuaris.

2.7.3. Sorreres en àrees de jocs infantils

També és inclosa a la present contracta la inspecció visual ordinària i higiènica sanitària de les sorreres, la reposició i renovació de sorra i el manteniment de les condicions de permeabilitat.

Així caldrà fer les tasques diàries, setmanals, mensuals i altres de puntuals que siguin necessàries.

Caldrà fer una renovació completa anual de tota la sorra dels sorrals, que es farà a la sortida de l’hivern.

La sorra retirada es podrà usar en altres zones de menors requeriments higiènico sanitaris en els mateixos espais verds.

No és permesa l’aplicació d’herbicides o altres productes químics de neteja, desinfecció, biocides, etc als espasi de sorreres de jocs infantils sota cap concepte.


Esborrany Versió 3

33

3 SERVEI DE CONTROL I TRACTAMENTS FITOSANITARIS

3.1. OBJECTE

El present plec de condicions tècniques particulars comprèn totes les operacions necessàries per a una correcta aplicació plaguicida, destinada a defensar la sanitat vegetal dels diferents arbres dels espais verds municipals especificats en l’Annex 1. S’entendrà que s’ha de defensar en aspectes preventius i curatius.

3.2. DEFINICIÓ

Segons la reglamentació tècnica sanitària (RTS), els plaguicides són les substàncies o els ingredients actius, així com les formulacions o els preparats que en continguin un o més, destinats a qualsevol de les finalitats següents :

Combatre els agents nocius per als vegetals o prevenir la seva acció (insecticides, acaricides, fungicides, etc).

Conservar els productes vegetals, fins i tot la protecció de les fustes.

Destruir els vegetals indesitjables (herbicides).

Destruir part dels vegetals o prevenir-ne un creixement impropi.

Fer inofensius, destruir o prevenir l’acció d’altres organismes nocius o indesitjables diferents dels que ataquen els vegetals.

3.3. ABAST

L’abast del plec de condicions tècniques particulars per a l’aplicació de tractaments plaguicides comprèn la defensa fitosanitària de tots els arbres i altra vegetació compresos als espais públics del municipi de Sallent i que es troben relacionats en l’Annex 1, que bàsicament inclouen:

L’arbrat viari

L’arbrat de les escoles, els IES i les escoles bressol públiques

L’arbrat dels patis dels equipaments públics

L’arbrat de parcs, prats, mitjanes, espais semiforestals i espais de ribera públics


Esborrany Versió 3

34

Bàsicament es tracta de l’arbrat caducifoli, perennifoli, coníferes i palmeres.

La defensa vegetal ha de fer front als principals problemes fitosanitaris produïts pels insectes, acars, nemàtodes, fongs, bacteris, virosis, fitoplasmes, etc.

La resta d’espais verds del municipi de Sallent on l’ajuntament té previstos altres sistemes de gestió no són inclosos dins l’àmbit de control fitosanitari aquí definit.

3.4. PROCEDIMENT EN L’APLICACIÓ DE PLAGUICIDES

El procediment que s’utilitzarà per a la defensa vegetal dels diferents arbres de Sallent és l’anomenat control integrat de plagues (CIP).

Es comptarà amb tots els possibles sistemes de lluita amb la mínima pertorbació del medi ambient.

No es descarta d’entrada l’ús de plaguicides. Únicament quan sigui estrictament necessari i utilitzant els productes que menys perturbació causin als ecosistemes.

Es dóna prioritat als elements naturals de control de lluita biològica.

No es pretén eliminar la plaga sinó tan sols mantenir-la per sota dels llindars que puguin produir pèrdua del valor ornamental de les plantes.

Es podran diferenciar dues metodologies d’actuació:

3.4.1. Actuacions de Prevenció:

Periòdicament i, a instàncies de la DFM, s’establiran visites entre el tècnic de l’empresa adjudicatària i els responsables municipals del servei.

El responsable de tractaments elaborarà un calendari de tractaments plaguicides preventius per intentar controlar amb anterioritat els danys que provoquen any darrere any i en un determinat període unes determinades plagues.

A manera d’exemple destaquen les següents plagues ja detectades a Sallent:

barrinador del pollancre

processionària del pi

assecada de les coníferes.

Aquest calendari de tractaments preventius, així com els productes a utilitzar, hauran de ser autoritzats per la DFM.


Esborrany Versió 3

35

3.4.2. Actuacions de Control:

Tots els jardiners tenen l’obligació d’informar al personals de l’Ajuntament i al responsable dels tractaments, de la presència de qualsevol plaga que afecti als arbres.

El responsable de tractaments decidirà si cal tractar o no, depenent del nivell poblacional del paràsit, presència o absència d’enemics naturals, la severitat del dany que provoca el paràsit en qüestió, etc. Aquesta decisió també pot ser presa per la DFM. Tot això, ajudarà a decidir la necessitat d’intervenció amb l’ús de plaguicides.

Després d’uns dies de realitzar el control a qualsevol paràsit, ja sigui mitjançant l’ús de plaguicides, trampes de feromones, alliberament d’enemics naturals, etc. cal que el responsable de l’aplicació realitzi el seguiment de l’efectivitat del tractament per decidir si cal o no prendre mesures addicionals al control.

El nombre de tractaments per espècie dependrà de les necessitats establertes per ambdues parts (empresa adjudicatària i Ajuntament).

Tant en situacions preventives com de control, en el cas que s’adopti la necessitat de tractar amb plaguicida, el responsable de tractaments elaborarà la proposta de tractament als serveis municipals que inclourà:

el producte comercial amb el corresponent número de registre

la matèria activa, la dosi i el termini de seguretat

les dades referides a les plantes i les ubicacions a què va destinat el tractament

Els serveis municipals competents i la DFM donaran la conformitat o la denegaran amb la proposta d’un producte alternatiu.

Per incidir mínimament en el medi ambient, els tractaments seran el més localitzats possibles, buscant l’objectiu “diana”, així com tenir en compte la rotació de matèries primeres per dificultar la resistència dels paràsits a determinats productes.

3.5. ASPECTES TÈCNICS

3.5.1. Fulls de control

Cal que el responsable de tractaments recopili tota la informació de cadascuna de les plagues que van apareixent i anotar dades sobre el seu cicle de vida, sincronització de generacions, planta o plantes parasitades, hostes alternatius, reproducció, mobilitat, el paper en el control dels enemics naturals i altres dades d’interès.

3.5.2. Qualificació professional

Cal que els empleats que manipulin productes plaguicides tinguin experiència i formació en aquesta especialitat.


Esborrany Versió 3

36

L’empresa contractista per poder aplicar productes plaguicides a tercers haurà d’estar inscrita en el registre oficial d’establiments i serveis plaguicides del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

El responsable del servei com a persona responsable de l’empresa contractista dels treballs de control fitosanitari integrat estarà en possessió del carnet d’aplicador de productes fitosanitaris “nivell qualificat” emès pel DARP.

El currículum del tècnic de l’empresa adjudicatària s’haurà de presentar conjuntament amb l’oferta econòmica per tal de verificar els seus coneixements i professionalitat.

L’encarregat de tractaments plaguicides i els oficials aplicadors hauran d’acreditar l’experiència en la preparació i aplicació de productes plaguicides per a la defensa vegetal. A més a més hauran d'estar en possessió del carnet d’aplicador de tractaments fitosanitaris nivell bàsic emès pel DARP.

3.5.3. Mitjans mecànics

L’empresa adjudicatària haurà de posar a disposició del servei l’equip pulveritzador d’alt rendiment de turbina d’aire, capaç de cobrir distàncies fins a 30m, específics per a dur a terme els tractaments plaguicides.

3.5.4. Inspecció i control

En qualsevol moment la DFM podrà verificar el correcte estat de la maquinaria, eines, Epi’s i productes fitosanitaris.

Es fixa una inspecció mensual o bimensual depenent de l’època de l’any i la incidència de les plagues a realitzar conjuntament amb la DFM i la Contracta sobre els espais a mantenir.

3.5.5. Mecanisme d'informació

El contractista disposarà el que calqui per tenir informats a la DFM i pel correcte compliment de les seves obligacions.

A més de les inspeccions preceptives es faran els controls pertinents entre l'empresa adjudicatària i la DFM.

LA DFM farà arribar al contractista totes aquelles observacions de la procedència que sigui (de la Policia Municipal, d'altres instàncies municipals, dels ciutadans, detecció pròpia...etc.) i un cop les hagi comprovades, i donades per pertinents, n’emetrà el corresponent informe d’avaluació.


Esborrany Versió 3

37

3.5.6. Incompatibilitats

En l’aplicació de productes plaguicides, l’empresa contractista haurà de prescindir de les següents pràctiques que són considerades incompatibles i en cas que siguin dutes a terme seran qualificades com a faltes molt greus:

Ús de productes plaguicides classificats com a molt tòxics.

Dur a terme tractaments plaguicides en horaris de molta afluència de vianants pels carrers, places, avingudes, escoles i parcs.

Utilitzar el mateix dipòsit d’aplicació per a tractaments plaguicides i tractaments herbicides.

3.6. RISCOS I MESURES DE SEGURETAT

Els riscos que comporten la realització de tractaments plaguicides giren al voltant de la pròpia toxicitat del producte en el moment abans, durant i després del tractament.

I l’altra font de riscs són els produïts a l’entorn de la maquinària de tractaments.

Tenint en compte aquestes dues fonts de riscs, els empleats que tinguin com a responsabilitat la realització de tractaments plaguicides estaran sotmesos als següents riscos:

Caiguda de persones al mateix nivell.

Caiguda de persones a diferent nivell.

Xocs contra objectes immòbils.

Xocs o contactes amb elements mòbils de la maquinària.

Cops per objectes o eines.

Atrapaments per o entre objectes.

Inhalació o ingestió de substàncies nocives.

Les mesures de seguretat a tenir en compte a l’hora de la manipulació i tractaments amb productes plaguicides són les següents :

3.6.1. Abans del tractament

Utilitzar sempre productes plaguicides de marques comercials reconegudes, envasats de forma adequada i degudament precintats i etiquetats.

De l’ampli catàleg de productes plaguicides que existeix en el mercat s’ha de procurar escollir els de més baixa toxicitat.


Esborrany Versió 3

38

Llegir atentament l’etiqueta dels productes i seguir les recomanacions sobre mesures de precaució, terminis de seguretat, dosis i equips de protecció.

Abans d’obrir l’envàs, cal estar degudament protegit amb els equips de protecció individual.

L’obertura dels envasos i la manipulació de productes cal fer-la a l’aire lliure o en locals ben ventilats.

Els envasos buits no podran reutilitzar-se.

Els envasos buits hauran d’esbandir-se amb aigua unes tres vegades i el contingut s’abocarà en el tanc d’aplicació.

Cal tenir ben a prop una font d’aigua abundant i sabó per efectuar rentats d’emergència.

Els estris per efectuar la preparació dels productes s’han de destinar únicament a aquest ús.

No utilitzar equips de protecció defectuosos o que presentin pèrdues.

No tocar mai els productes plaguicides amb les mans i evitar esquitxos.

Abans del tractament, revisar tot l’equip d’aplicació, especialment tenir cura de les fuites.

3.6.2. Durant el tractament

Els tractaments preferiblement es realitzaran a primera hora del matí o en horari nocturn.

Si el vent provoca una forta deriva del producte cal suspendre el tractament.

Evitar que el producte caigui sobre l’aplicador i el que és més important sobre persones alienes al servei de conservació.

Tot el personal que intervé en el tractament ha d’anar protegir amb els EPI’s adequats.

Efectuar una rotació constant entre els empleats que formin l’equip de tractament perquè l’exposició sigui menor i de forma intermitent.

La roba que s’utilitzi s’haurà de rentat després de cada tractament.

La maquinària o els equips que intervinguin en les aplicacions han d’estar en bon estat de funcionament per tal d’evitar l’escampament de productes.

No es podrà menjar, beure ni fumar durant el tractament.

S’evitarà el contacte amb la cara o en altres parts del cos amb els guants o les mans brutes de producte plaguicida.


Esborrany Versió 3

39

No es desembussaran ni es netejaran els broquets bufant amb la boca.

3.6.3. Després del tractament

El producte sobrant es diluirà en aigua i es polvoritzaran sobre els mateixos cultius. Mai s’abocarà el producte sobrant en corrents d’aigua o clavegueram.

Cal netejar la maquinària d’aplicació, els dipòsits i el material de preparació sense contaminar cursos d’aigua.

Cal rentar-se amb aigua i sabó les mans, braços i cara després de cada tractament.

Canviar-se la roba de tractament per una altra.

La roba haurà de rentar-se a banda per evitar la contaminació de la resta. Així mateix, es rentaran els equips de protecció (guants, botes, mascareta...).

No menjar, ni beure, ni fumar sense haver efectuat les operacions anteriors.

Cal arreplegar els envasos buits i portar-los a una empresa autoritzada per al seu tractament per la Junta de residus de la Generalitat de Catalunya.

3.6.4. Referent a l’emmagatzematge i transport

Mantenir els productes amb els envasos originals, ben tancats i lluny de menjars i begudes.

Prendre les mesures necessàries per evitar trencaments o vessaments.

3.6.5. Referent a la maquinària de tractaments

El tractor és un vehicle on tan sols hi pot anar el conductor.

El ventilador i la presa de força han de portar una protecció normalitzada que impedeixi el seu accés a les parts mòbils.

Cal instal.lar una vàlvula antiretorn en la conducció d’aspiració per a l’ompliment del dipòsit a partir d’una bassa o similar.

Cal disposar d’uns 10-15 l d’aigua neta mentre duri el tractament.

Cal portar encès el rotatiu de senyalització en la part més visible del tractor o vehicle de tractament.

Qualsevol màquina o equip de tractament amb plaguicida cal que disposi del certificat CE.


Esborrany Versió 3

40

3.7. CRITERIS DE QUALITAT

A l’hora de jutjar l’estat fitosanitari dels arbres, des d’un punt de vista objectiu, es fixaran una sèrie de paràmetres que seran objecte de valoració, resultat que servirà per qualificar el servei de conservació de l’empresa contractista.

Aquests paràmetres de qualitat més importants a considerar seran els següents :

Manca de danys produïts per l’atac d’insectes, fongs, bacteris, etc a qualsevol part de la planta (tronc, branques, fulles, flors, fruits, ...).

Defensa vegetal basada en l’estratègia de la lluita integrada.

Utilització de productes de baixa toxicitat.

En cas que la lluita contra alguna de les plagues o malures no sigui operativa i eficaç per motius ocasionats per la mala execució d’alguns dels treballs inclosos en aquest servei no es podran certificar els mateixos. En el cas que la deficiència sigui donada per aplicacions defectuoses de tractaments serà necessària la seva repetició sense càrrec addicional.

3.8. NORMATIVA APLICABLE

L’ús inadequat de productes plaguicides pot provocar greus problemes tant per al propi personal aplicador com per a la resta de persones que, tot i no veure’s involucrats directament, poden rebre les conseqüències negatives de la toxicitat d’aquests productes.

L’empresa contractista serà responsable del tractament plaguicida i haurà de respondre dels danys produïts a les espècies vegetals, als ciutadans i a la resta de béns públics i privats que es vegin afectats.


Esborrany Versió 3

41

4 GESTIÓ DELS RESIDUS PRODUÏTS

Per a la gestió dels residus no vegetals fruit de les tasques de manteniment dels espais verds municipals i l’arbrat se seguiran les indicacions de la normativa municipal i catalana de residus i el programa de recollida de residus establert a Sallent.

Així caldrà dipositar-los adequadament a la deixalleria municipal, sense usar els contenidors de la via pública.

Els residus vegetals que es produeixin en les tasques normals o esporàdiques de manteniment així com en les actuacions d’urgència caldrà seguir el procediment següent:

Tots els treballs de recollida, trituració del brancatge i retirada de les restes així com els de retirada de restes de sega i desherbatge seran simultanis als dels mateixos treballs que els generen. Les restes de brancatge s’hauran de triturar simultàniament als treballs de poda i es transportaran les restes al lloc indicat.

S’haurà de netejar escrupolosament la via pública, les places i els parcs de les restes d’esporga, sega, desherbatge o altres, recollint tot el que sigui producte dels treballs, escombrant en tots els casos que calgui.

Les restes vegetals produïdes en els treballs s’hauran de transportar fins la deixalleria municipal on es disposaran de manera ordenada en el seu contenidor corresponent.

També es podran disposar en els espais destinats al compostatge de piles de restes triturades que defineixi l’ajuntament de Sallent .

Les restes vegetals de majors dimensions que no es puguin triturar i compostar, així com aquelles contaminades per plagues i/o malures que en facin desaconsellable la seva utilització com a compost seran gestionades com a residus a càrrec de l’empresa adjudicatària.

No obstant l’empresa o empreses que executin els serveis d’aquest plec podran proposar altres emplaçaments per a la gestió i compostatge dels residus del servei que gestionin. En aquest cas caldrà l’autorització expressa de l’Ajuntament amb les condicions de lliure accés a les mateixes per al controli vigilància dels processos de compostatge i gestió.

L’ajuntament de Sallent podrà posar a disposició del titular del servei un espai a la deixalleria per a confeccionar piles de compostatge o de triturat per a reutilitzar com a mulch orgànic.

Les piles de compostatge seran d’entre 1,5 i 2 m d’alçada i d’uns 3 m d’amplada. S’aniran dipositant els residus tal i com es vagin generant.

Cada sis mesos es procedirà a fer el voltejat i tombat de les piles, a càrrec de la present contracta.


Esborrany Versió 3

42

No s’admetrà, sota cap concepte, l’ús d’aquest espai per a l’abocament o abandó d’altres residus que no siguin els triturats i apilats dels serveis municipals de jardineria de Sallent.


Esborrany Versió 3

43

5 SEGURETAT I SALUT

El titular del servei prendrà totes les precaucions necessàries per tal d’evitar accidents i perjudicis de tot ordre, essent responsable d'aquests i atenent-se en aquesta matèria a la legislació general vigent.

Les empreses o entitats adjudicatàries hauran d’elaborar un pla de seguretat i salut del servei objecte del contracte, que serà validat per l’Ajuntament de Sallent i per l’organisme competent de la Generalitat.

Aquest pla s’haurà de presentar en l’oferta perfectament detallat juntament amb la resta d’especificacions tècniques i haurà de contemplar com a mínim els següents apartats:

Riscos professionals possibles en els treballs

Condicions dels mitjans i equips de protecció personal i col·lectiva, adaptats a les característiques dels treballadors assistits

Serveis de prevenció

Instal·lacions mèdiques

En qualsevol cas caldrà fer correctament la senyalització dels treballs en la via pública per evitar els riscos que genera la circulació, per la qual cosa es planificarà amb antelació amb el suport de la policia local.

Les disposicions legals mínimes que seran d’aplicació en aquest àmbit són les següents:

Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals.

R.D. 39/1997, reglament dels serveis de prevenció

R.D. 485/1997, disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

R.D. 486/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

R.D. 773/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.

R.D. 1215/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut de la utilització pels treballadors dels equips de treball.

Totes aquelles altres que es vagin aprovant durant la vigència del contracte.


Esborrany Versió 3

44

6 PERSONAL I MAQUINARIA DEL SERVEI

El titular del servei aportarà el personal necessari per a la execució de tots els treballs necessaris del present plec, amb la qualificació professional i tècnica adient per a cada tasca.

L’empresa adjudicatària haurà de disposar d’un encarregat general del servei amb qualificació tècnica i professional titulada del sector (titulació mínima enginyer tècnic agrícola especialitat jardineria), que es responsabilitzarà de la direcció dels treballs de la contracta amb dedicació suficient.

Conjuntament amb la DFM resoldrà tots el problemes que es presentin en la realització dels treballs.

La DFM comprovarà les condicions d’aptitud i pràctica del personal requerides a l’objecte i podrà disposar les substitucions o variacions que siguin necessaris.

L’empresa adjudicatària vetllarà per la formació i reciclatge del seu personal, promovent l’assistència a jornades tècniques, cursets de formació, congressos, fires, etc. En tots aquests casos la formació anirà a compte de l’adjudicatari.

6.1. VESTUARI

Tot el personal del servei haurà d'anar uniformat amb un vestuari escaient al règim climàtic i al tipus de treball a realitzar. Els diferents models hauran d'ésser aprovats per l'Ajuntament de Sallent, de conformitat amb el programa d'identitat gràfica.

En cas de fred o pluja, es complementarà l'uniforme amb roba d'abric o impermeables i botes uniformes. El vestuari serà de clara visualització, tan diürna com nocturna.

Aquest vestuari portarà retolat de manera ben visible: “Ajuntament de Sallent” i el lema que es defineixi per al servei.

El concessionari estarà obligat a facilitar al seu personal la quantitat necessària de peces per a garantir que sempre dugui el vestuari propi del servei en l’horari de treball.

Així mateix, han d'anar equipats amb tot el material de seguretat necessari.

6.2. HORARI DE TREBALL

Donades les condicions d’ús dels espais verds del poble s’estableix un horari bàsic de treball de dilluns a divendres de 8h del matí a les 6h de la tarda.

En diferents espais del poble es donen gran quantitat d’actes públics per la qual cosa serà necessari adaptar els horaris de treball als esdeveniments culturals i socials.


Esborrany Versió 3

45

Així serà necessari establir els serveis puntuals de reforç de neteja dels espais afectats per activitats festives i culturals quan s’escaigui, segons indicacions de la DFM.

Aquest horari de treball haurà de ser cobert pel total del personal designat fins i tot en les períodes de vacances, en els que s’establiran els corresponents equips de substitució.

Qualsevol variació en l’horari i calendari de treball haurà de ser aprovat específicament per la DFM, prèvia sol·licitud del titular del servei.

6.3. MATERIAL I EQUIP

El material i equip que s’usarà en aquest servei haurà d’estar en perfecte estat de funcionament i d’ús, es valorarà positivament que sigui completament nou, sempre que el grau d'utilització previst ho justifiqui.

L'adjudicatari queda obligat a realitzar un pla suficient de manteniment preventiu per als vehicles.

L'adjudicatari haurà de disposar dels mitjans de senyalització necessaris, llums d'emergència, tanques, discos, etc., que permetin una perfecta senyalització quan les circumstàncies del servei ho requereixin.

6.4. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DELS VEHICLES

El concessionari haurà de preveure que els vehicles bàsics del servei hauran de ser aptes per als treballs del servei d’aquest plec.

També haurà de comptar amb d’altres vehicles especialitzats per a tasques puntuals o especials com ara camió-cisterna, camió grua, etc.

Tots el transports que es derivin dels serveis contractats aniran a compte i risc de l’adjudicatari, que els podrà efectuar amb els vehicles que ell consideri.

6.4.1. Vehicle bàsic per al servei

El concessionari ha de preveure la utilització d’un vehicle furgoneta amb volquet amb cabina per a tres persones, per al desplaçament de l’equip de treball per les diferents zones de treball.

Ha de permetre el transport autònom de l’equip de treball i facilitar les tasques de descàrrega de restes vegetals i el transport de maquinària.

Es valorarà positivament que aquest vehicle sigui de tracció elèctrica i de baix nivell sonor o bé en cas de motor d’explosió que estigui dotat amb motor preparat per consumir carburant bio-diesel.


Esborrany Versió 3

46

Els vehicles comptaran amb les mesures de seguretat i control establert per la legislació general a fi i efecte d'obtenir les dades reals de les hores de funcionament, temps de parada, velocitats, règim del motor, etc.

El responsable del parc mòbil portarà un control per vehicle amb indicació de les distàncies recorregudes, consums, reparacions realitzades...

Es facilitarà a la DFM un informe mensual en el qual es detallarà per vehicle els quilòmetres recorreguts, combustible consumit, amb indicació de les operacions de manteniment assenyalades, i els consumibles reposats (olis fluids hidràulics, etc..). Qualsevol avaria es comunicarà a la DFM.

Tots els vehicles hauran de disposar en tot moment de la seva documentació i assegurança en regla, i haver passat les revisions obligatòries.

6.4.2. Sistema de control dels vehicles

Els vehicles comptaran amb les mesures de seguretat i control establert per la legislació general a fi i efecte d'obtenir les dades reals de les hores de funcionament, temps de parada, velocitats, règim del motor, etc. El responsable del parc portarà un control per vehicle amb indicació de les distàncies recorregudes, consums, reparacions realitzades...

Es facilitarà a la DFM un informe mensual en el qual es detallarà per vehicle els quilòmetres recorreguts, combustible consumit, amb indicació de les operacions de manteniment assenyalades, i els consumibles reposats (olis fluids hidràulics, etc..). Qualsevol avaria es comunicarà a la DFM.

Tots els vehicles hauran de disposar en tot moment de la seva documentació i assegurança en regla, i haver passat les revisions obligatòries.

6.4.3. Amortització dels vehicles per la prestació del servei

El termini d'amortització de càlcul per als vehicles bàsics per a la prestació del servei és de 6 anys.

Si durant la vida del vehicle aquest esdevingués inservible per al servei, el concessionari estarà obligat a reposar-ho per un altre d'anàlogues característiques.

6.4.4. Retolació dels vehicles

Els vehicles bàsics dels serveis aniran pintats de conformitat amb el programa d'identitat gràfica de l'Ajuntament de Sallent, i portaran en els seus laterals la següent inscripció de manera ben visible: “Ajuntament de Sallent” i el lema que es defineixi per al servei.

Així mateix, tots ells portaran senyal d’emergència giratòria.


Esborrany Versió 3

47

7 NIVELLS DE QUALITAT MÍNIMA EXIGIBLES

L’Ajuntament de Sallent, per mitja de la present contracta, no fixa la quantitat del servei que cal prestar, no fixa la periodicitat exacta de les tasques ni estableix la dedicació de maquinària ni de personal.

L’Ajuntament de Sallent defineix com a qualitat mínima de manteniment dels espais la definida al PPT i a les NTJ.

8 DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DELS TREBALLS

La direcció i la inspecció tècnica dels serveis d’aquest plec l’exercirà directament l’ajuntament o bé amb el suport extern d’un enginyer tècnic agrícola especialitat jardineria, que actuarà com a direcció facultativa municipal (DFM).

El titular del servei estarà obligat a complir totes quantes disposicions referents a la classe, ordre, manera i temps d’execució dels treballs contractats puguin ser-li comunicats per la DFM.

8.1. INFORME PREVI DEL SERVEI I INVENTARI ACTUALITZAT

El titular del conveni, abans de finalitzar el primer mes a comptar des de la signatura, presentarà a la DFM un informe exhaustiu, escrit i fotogràfic, amb suport digital, sobre l’estat de conservació dels diferents elements de l’àmbit de treball objecte del conveni, tant d’elements vegetals com d’equipaments i infrastructures.

També haurà de presentar una memòria valorada d’aquelles obres que consideri necessàries per a la reposició dels elements deteriorats, si fos necessari.

Les despeses d’elaboració d’aquests documents aniran a càrrec del titular del conveni.

El document estarà signat per tècnic competent, l’encarregat del servei i un representant legal de l’empresa adjudicatària.

L’ajuntament de Sallent disposa d’un inventari global de tots els espais verds inclosos en el present servei, realitzats en base al sistema SIG municipal de Sallent, i que ha servi t de base per a la redacció del PDEV, i que serveix de base per a la definició de l’abast del servei.

Dins els tres primers mesos de vigència del present servei el titular del servei haurà de fer l’actualització i verificació de l’inventari informatitzat de tot el verd urbà del municipi de Sallent en suport cartogràfic digital compatible amb el SIG municipal.


Esborrany Versió 3

48

8.2. VALORACIÓ DE DANYS I BAIXES

El titular del servei és el responsable de l’exacte compliment de la totalitat dels serveis contractats.

En l’execució dels treballs, si per descuit, omissió o error del titular del conveni, es produeixen danys als elements vegetals, obra civil, instal·lacions o equipament de l’arbrat o jardins, l’ajuntament de Sallent exigirà al titular del servei en qüestió, les indemnitzacions per danys i perjudicis corresponents al cas, que fixarà l’Ajuntament.

El titular del servei serà l’únic responsable dels danys o perjudicis ocasionats a béns o persones terceres amb motiu dels treballs propis dels serveis que executen. Per tant hauran de senyalitzar adequadament i tenir cura en la seva realització amb el públic i els béns privats.

El titular del servei haurà de disposar d’un pòlissa de Responsabilitat Civil i danys a tercers amb una quantia econòmica suficient per poder fer front a les responsabilitats que li siguin inherents.

Les baixes d’arbres, arbustos o altres elements vegetals que s’esdevinguin per causes imputables al titular del servei es valoraran per mitjà de la Norma Granada (2006) i es descomptarà el total de la facturació mensual corresponent. D’aquesta valoració es podrà descomptar el valor dels arbres, arbustos o altres elements vegetals reposats pel titular del servei si així es determina que ho faci.

En el cas de masses arbustives, entapissants, enfiladisses, tanques, etc. quan les baixes siguin de més del 50% de la massa per causes imputables al titular del servei es valorarà la pèrdua per la Norma Granada i es descomptarà de la certificació corresponent, sens perjudici que l’empresa reposi tota la massa amb plantes noves i se’n descompti el valor.

Tot això sens perjudici de les actuacions sancionadores que pugui establir l’Ajuntament de Sallent.

8.3. COMUNICATS I ANOMALIES

Mensualment es presentarà a la DFM la programació setmanal detallada dels treballs a realitzar durant el mes per via e-mail en el format digital compatible i en versió impresa, que s’entrarà per registre.

Setmanalment,el titular del servei haurà de donar a la DFM un comunicat detallat dels treballs realitzats per via e-mail en format digital compatible.

Cada mes elaborarà i es presentarà el resum mensual detallat per diferents treballs, per via e-mail en el format digital compatible i en versió impresa per registre.

El titular del servei haurà de comunicar per escrit i per via e-mail a la DFM totes les anomalies que trobin en el desenvolupament dels seus treballs, i també suggeriments, per tal d’aconseguir una major racionalització i eficàcia.


Esborrany Versió 3

49

També han de facilitar a la DFM tota la informació que els sigui requerida, a efectes de control, estadística o coneixement de les operacions en curs o a realitzar tant en l’aspecte tècnic com en l’econòmic.

8.4. IDIOMA DE RELACIÓ

L’idioma de relació d’aquest servei serà, només, el català.

A tots els fulls de treball, avisos i mitjans informàtics, etc., és farà servir, només, el català.

8.5. SEGUIMENT I CONTROL DELS SERVEIS

Els controls tenen per objectiu final obtenir la prestació satisfactòria del servei d’acord amb el que es descriu en aquest plec de condicions.

L’encarregat general del servei del titular del servei es reunirà amb una freqüència quinzenal amb la DFM responsable de la gestió del servei.

El titular del servei proposarà un sistema de control de qualitat dels serveis així com del posterior ajust o correcció segons els indicadors definits, en el primer mes de vigència del servei.

El titular del servei presentarà un organigrama funcional i jeràrquic amb descripció detallada de funcions i responsabilitats, en el primer mes de vigència del servei.

A més del seguiment que pugui efectuar la DFM o d’altres controls per part de personal de l’Ajuntament, aquest, realitzarà directament actuacions periòdiques de control i seguiment dels serveis prestats pel titular del conveni.

El titular del servei està obligada a proporcionar a l’Ajuntament de Sallent i/o l’equip responsable d’aquests controls, que serà acreditat per l’Ajuntament, tota la informació i documentació referent als serveis contractats que li sigui demanada, i a donar-li tota mena de facilitats per a la correcta realització del seu treball.

El control del servei té per objecte la verificació del nivell de les prestacions contractades tant en quant al compliment quantitatiu de la planificació com qualitatiu, d’acord amb les normes generals o específiques de qualitat.

8.6. DESCOMPTES

Com a resultat del seguiment i control dels serveis en podrà resultar la certificació mensual completa dels treballs o bé un seguit de descomptes corresponents a la manca de personal, de mitjans o serveis necessaris no fets realment, d’acord amb l’estudi econòmic detallat del servei.


Esborrany Versió 3

50

S’aplicaran els preus unitaris que es desprenen de la relació de preus unitaris de l’estudi econòmic del present plec (Annex 2).

Tot això sens perjudici de les actuacions sancionadores que pugui establir l’Ajuntament de Sallent per els danys visuals i qualitatius derivats de la manca de servei.

8.7. INFRACCIONS I SANCIONS

El titular del servei té l’obligació de fer tot el possible per a la correcta realització de les feines descrites en aquest plec.

La prestació del servei estarà subjecte a les inspeccions i controls de l’Ajuntament per tal que es compleixin les programacions i serveis pactats.

El no compliment o la demora del servei es contemplarà com una infracció i estarà sotmès a l’aplicació de les corresponents sancions.

8.8. CERTIFICACIÓ DELS TREBALLS DE MANTENIMENT

Els serveis de manteniment del verd urbà es facturaran contra certificació mensual, corresponent al manteniment dels espais verds i al manteniment de l’arbrat.

La certificació mensual correspondrà a:

La dotzena part de l’import total anual del servei de manteniment dels espais verds.

Menys els descomptes que es puguin ocasionar per danys a la vegetació dels espais valorats per la norma granada

Menys els descomptes a aplicar per manca de dedicació o per feines no efectuades, verificades amb els controls periòdics

8.9. VARIACIONS DELS SERVEIS

Durant la vigència del present plec es poden esdevenir variacions en la dotació total d’espais verds del municipi, així com variacions en la configuració dels diferents espais existents que els puguin fer passar d’una categoria a una altra. Per exemple fer obres de millora o enjardinament en espais de manteniment extensiu o en espais destinats a equipaments. També poden variar els sistemes de manteniment dels diferents espais per diferents motius de caire social, veïnal o econòmic.

En qualsevol dels casos les variacions del preu total dels serveis es farà amb l’aplicació dels preus bàsics de càlcul que es desprenen de l’estudi econòmic per a cada tipus d’espai.

La revisió de les variacions es farà cada mes de setembre i s’incorporarà a cada servei a partir de l’1 de gener següent.


Esborrany Versió 3

51


Esborrany Versió 3

52

9 PRESSUPOST

S’ha establert un pressupost anual pel servei de manteniment dels espais verds públics de Sallent, de ***€ anuals.

Sallent, novembre de 2012

Eliseu Guillamon Villalba

enginyer tècnic agrícola esp. jardineria

col·legiat 2.368 al COETAPAC


Esborrany Versió 3

53


Esborrany Versió 3

54

10 ANNEX 1: INVENTARI DELS ESPAIS VERDS

10.1. LOCALITZACIÓ DELS ESPAIS VERDS INCLOSOS EN LA PRESENT CONTRACTA

Plànols de localització de tots els espais verds de la contracta.

I de localització dels espais verds exclosos de la present contracta, amb altres sistemes de gestió: Gestió extensiva amb ramat, i altres sistemes de gestió

10.2. RESUM DE DADES DELS ESPAIS VERDS INCLOSOS EN LA PRESENT CONTRACTA

Taules resum de tots els espais verds de la contracta.


Esborrany Versió 3

55


Esborrany Versió 3

56

11 ANNEX 2: ESTUDI ECONÒMIC DEL SERVEI

Taules resum de l’estudi econòmic del servei, per categories d’espais verds, segons el que estableix el PDEV de Sallent.


Esborrany Versió 3

57


Esborrany Versió 3

58

12 ANNEX 3: RELACIÓ DE MILLORES VALORADES

Descripció i valoració econòmica de les millores establertes als criteris de valoració.

Documents

Plec de condicions tècniques del servei de …d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Mètode per a la valoració d’arbres i arbustos ornamentals. Norma