Embed Size (px)
DESCRIPTION
Aquest llibre és el resultat de l’esforç i el treball de l’alumnat de 1r d’ESO de l’escola Maria Auxiliadora d’Algemesí. Tant els poemes com les il·lustracions són creacions dels i les estudiants, baix la coordinació del professorat de les àrees de plàstica i llengua.
Citation preview
POEMARI A L’AULA
2
Col·legi Maria Auxiliadora 2011, alumnat de 1r d’ESO. Algemesí
Poemari d’aula
Aquest llibre és el resultat de l’esforç i el treball de l’alumnat
de 1r d’ESO de l’escola Maria Auxiliadora d’Algemesí. Tant els
poemes com les il·lustracions són creacions dels i les estudiants,
baix la coordinació del professorat de les àrees de plàstica i
llengua.
La reproducció i/o distribució d’aquesta obra pot fer més
conegut el treball d’aquest grup de joves, que ha prestat la
seua creativitat a les quatre estacions de l’any.
Gaudiu-ne.
3
4
5
Índex
La recepta o l’inici de la poesia..................................... 7
LES ESTACIONS................................................................. 9
LA GENT: EMOCIONS I SENTIMENTS......................... 25
ANIMALS I PLANTES....................................................... 43
COLORS ............................................................................... 59
6
7
La recepta o l’inici de la poesia
Una gota d’amor
per cada cinc versos.
Tres cullerades d’ofici
per cada dia de l’any.
Un quart d’inspiracó
i un altre de bogeria.
Un octau de rialles
adobades amb ironia.
Mitja tassa de records
i quatre de realitat.
Dos litres de llàgrimes instantànies.
Una dotzena d’emocions.
Cent grams de fantasia
o de raó a gust.
A tot açò, agrega
els teus ulls,
les mans i els llavis,
i remou a foc lent
durant tota la vida.
Adaptació de Mario Meléndez
8
9
LES ESTACIONS
10
11
Poc a poc veurem com el terra està ple de dolçor,
la dolçor de les fulles i les flors, quan els arbres es queden sols.
L’hivern, tot ple de capes de gel;
al carrer fa molt de fred,
i tots els dies els deures hem de fer.
Guants i bufanda portarem per eixir de casa.
Segon a segon
els arbres estaran més plens de flors.
Perquè arriba l’estació més passional,
l’estació que més ens enamorarà.
Dia rere dia canviarem
el mocador pel banyador,
perquè tindrem la platja al costat de casa,
i l’amor al cantó.
I tot per la dolçor del sol.
María Rodríguez
12
13
Ai, quina calor!
A l’estiu fa calor,
i jo busque a algun
desencalorador que
desencalore aquesta
calor tan calorosa.
El desencalorador
que desencalore
aquest estiu tan calorós
bon desencalorador serà.
Melani Viguin
14
15
L’estiu
Estiu és meravellós.
Sempre
Tens alguna cosa a fer
I, si no, sempre faràs alguna cosa...
Únicament l'estiu es meravella!
Beatriz Estradas
16
17
En hivern fa molt de fred
i hi ha una capa fina de blanca neu.
I en estiu fa molta calor
i anem a la platja a xopar-nos
amb diversió.
En primavera hi ha moltes flors
grogues i roges com el gira-sol.
En la tardor cauen les fulles
marrons i es preparen les de
l’amor.
Sara Folgado
18
19
L’hivern
A l’hivern tot és blanc,
des de les muntanyes fins als bancs.
Per les teulades va obrint-se pas
que blanques i gelades es tornaran.
Els xiquets amics faran
com ninots de neu ben equipats.
I com ja no sé que inventar,
aquest poema vaig a acabar
abans que l’hivern arribe i em deixe gelat.
Rubén Bueno
20
21
L’hivern
Hi fa molt de fred
I també neva.
Fa molt de Vent;
És l’estació més freda de l’any,
fins els Rens passen fred...
No saps quina estació pot ser?
Sara Bonache
22
23
Aquest dia d’hivern,
fosc, fred i solitari,
congela les flames d’infern
esperant la flor del gerani.
La tardor és com una fulla,
seca i fràgil a l’estació,
però quan veu arribar la primavera
es guarda per fer infusions.
La primavera,
ha arribat la primavera,
bonica, florida i contenta
es veu començant juganera.
L’estiu és com un joguet,
com un joguet és l’estiu,
buscant un vaixell a la mar
i mirant com la gent viu.
Berta Puchades
24
25
LA GENT:
EMOCIONS I
SENTIMENTS
26
27
La gent en les estacions
Quan arriba l’estiu
tot el món viu.
Fa calor i tot el
món es diverteix.
Vas a la platja
i tot el món s’ho passa bé.
Quan arriba l’estiu
tot el món riu.
Ester Donat
28
29
Estiu
Ressona a l'aula tancada l'alegre toc de l'esperança,
les classes han acabat! –indica la campana.
Tots comencen a botar,
quasi amb llàgrimes als ulls,
perquè l'hora de l'alegria no està gaire lluny.
L'estiu ha arribat
i per llarg temps ens l'hem quedat!
Les abrigades samarretes al fons de l'armari estan
i el nas roig de la tardor per la finestra s'està esfumant.
Els cossos, tots daurats,
per la vora de la mar van passejant,
i nens petits i grans
a l'arena estan jugant.
Estiu, estiu, estiu!
Canten els ocells al seu niu.
Estiu, estiu, estiu!
Canta el nen que somriu.
Maria Ferragud
30
31
Un estiu fora de casa
A l’estiu un gelat sempre ens mengem
I, després, quan ens apeteix, a la piscina nadem.
Quan arribem a casa Doraemon vegem,
i com que és molt avorrit,
una becadeta ens peguem.
Més tard, per la muntanya passegem,
i a les huit a la Font Jordana juguem.
I és que al poble de la iaia
l’estiu de seguida passa,
entre rialles, jocs i muntanya
no tens ganes de tornar a casa.
Àngela García
32
33
Tota la gent,
l’Últim dia d’estiu
Retorna a fer la seva feina.
Inclús els xiquets,
Sense ganes, tornen a l’escola
Mig adormits, però
Estudiar és necessari.
Jordi Ferrís
34
35
Tardor
Els arbres despullats
ploren desolats,
l’estiu s’ha acabat
i amb les pluges ens hem quedat.
Desfilen davant d’ells
homes amb barrets
sempre tan enfeinats,
sempre fan igual!
Els nens passen cridant,
els vells criticant,
els joves somiant
i els adults desesperant.
Una parella d’enamorats
viuen el seu romanç
baix de la farola
que il·lumina el pas.
Pot ser que la monotonia
no siga tan avorrida;
la vida va passant
sense quedar-se en un record passat.
Maria Braco
36
37
Els enamorats
L’enamorat busca l’enamorada.
Qui enamorarà l’enamorat que desesperat està?
L’enamorada que l’enamorarà serà la que una rosa durà.
I un petó que li ha donat; per sempre, enamorats.
Júlia Esteve
38
39
Hi fa fred a l’hivern
I ens abriguem tots
Vetllant per a no caure malalts.
Estem a la neu tots juntets,
Rient i tirant boles de neu.
No hi ha cap hivern com aquest.
Carla Climent
40
41
La primavera la sang altera.
Si la sang no altera,
no vius la primavera com de tu s’espera.
A l’estiu tot el món viu!
Si la perdiu es banya al riu,
Feliu es riu si torna al niu.
Riu, Feliu, que al riu hi ha una perdiu!
La tardor, amb el sonor senyor Fredor,
porta tristor
i lleva el color de la claror.
A l’hivern, quan fa vent,
la gent corrent agafa el parapent.
Si no fa vent,
la gent deixa el parapent
i a casa se’n va corrent.
Júlia Maria Roig
42
43
ANIMALS I PLANTES
44
45
Animals i plantes
Cada estació té el seu animal;
hi ha que volen o que es camuflen,
aquestos no els trobes mai.
Cada estació te el seu animal;
hi ha que tenen precioses ales, altres unes grans dents.
Ves amb compte amb aquestos que et faran mal.
Adrià Maravilla
46
47
Com diu la perdiu
“a la vora del riu
no faces niu
ni a l’hivern
ni a l’estiu”.
Ricardo Botella
48
49
L’hivern, tan fred, tan fresquet.
L’hivern, quan tota la gent es fa un gotet
de xocolate calentet.
L’hivern, quan tot el món passeja amb trineu.
L’hivern, quan tots els gatets
ja no fan marrameu.
La primavera, que acaba l’hivern
de tota manera.
Les flors, que naixen
per davant, pel costat
i pel dors.
Guillem Anitch
50
51
Precipitacions
pLuja
rosA
Neu
Taronger
Avet
hiVern
Estiu
pRimavera
tarDor
estAcions
Alberto Rojas
52
53
L’ànec Nec a l’estiu
L’ànec Nec és un mec.
“Mec, mec” fa l’ànec Nec.
“Mec, mec”. On està l’ànec Nec?
“Mec, mec” per ací i per allà.
L’ànec Nec fa “mec, mec” a la piscina,
“mec, mec” a la platja...
“Mec, mec” fa l’ànec Nec.
Guillem Vila
54
55
Les formigues
Les formigues, a l’estiu, recol·lecten el menjar
per a després, a l’hivern, no trobar-lo a faltar.
Quan arriba la primavera totes eixen del formiguer;
en canvi, a la tardor, totes entren en ell.
Josep Eseteve
56
57
Àguila voladora, aprén a volar
Gaudint d’alegria sobre la mar.
Únicament per a menjar
Inventa la manera de caçar
La presa que ha d’atrapar,
Amb les urpes preparades per a atacar.
Alberto Girbés
58
59
COLORS
60
61
Verd
El color que tiny els prats,
i el dels arbres també.
El color que deixa oberta una porta de vents,
és el color de la primavera, que sempre ve.
Verd, el color verd,
com als arbres, les fulles.
El cel torna a estar obert
i les flors ixen a la llum tots els dies.
Montse Llinares
62
63
Molts mesos tristos
Oblide quin dia és.
Recorde aquells temps,
Aquells en què érem feliços;
Temps que mai oblidaré.
Sheila Romero
64
65
Raig
En un dia plujós
un raig entre els núvols
vestit d’un color blau,
com un coet, veloç,
fort com tanc de llautó,
cau sobre una teulada
perquè sàpigues, estimada,
que no pots subestimar aquest raig lluminós.
Álvaro Rodríguez
66
67
Blanc és l’hivern,
La neu és gel
A les teulades del cel.
Neva sempre als extensos camps,
Caient grans flocs blancs.
Ana María Adam
68
69
El desenllunador que desenllune
la desenllunada lluneta
bon desenllunador serà,
tindrà l'ofici de desenllunador desenllunat.
Darío Reina
70
71
72
