N.° 369 - Any XXXI Novembre, 1983

PANER AMBESCLATA-SANGS.

però pocs!N'hi hauriasi hagués plogut...Per qualque muntanya més humida, se'ntroben.

/'

Premsa ForanaFront ak mitjans de

comunicació de masses excessiva-ment tecnificats despersonalitzats

'profesionautzats, es troba Ianecessitat humana de saber quèpassa prop de cadascú, al seuentorn més immediat, i d 'estabHruna línia de comunicació directaentre qui fa Ia pubücació i qui IaUegeix. Aquesta és Ia funció socialde les revistes que fan els poblesde Mallorca, funció que es veureforçada per Ia participaciópopular, el pluraUsme ideològicque això origina i Ia Uibertatd'expressió, fets sense ek qualsno podríem parlar d'una autènti-ca premsa popvdar.

Premsa Forana pot arribar a

ser el motor d'una autènticaalternativa a Ia premsa que es fa aCiutat. S'had'aprofitar l'estruc-tura que ara tenim a Fora Vila iIa premsa forana pot arribar a serel complement informatiu i cultu-ral necessari que, ara per ara, noofereix Ia premsa ciutadana alspobles foravilers.

El reforçament del paper delspobles de MaUorca passa per unapremsa pròpia, descentraHtzada,popukur, oberta, pluralista i inte-grada totahnent en Ia nostracultura i Ia nostra reaUtat.

Aquest retaU és el final de l'article de Ramon Turmedap u b l i c a t en el setmanari «Felanitx» amb motiu dei centenaride Ia seva primera aparició.

• Pot ser que l'elecció de nou Batle es faci el novembre.

• 27 de novembre, data de Sa Fira.

• La plaça serà enrajolada.

• Montuïrers parlen a Ia premsa de Ciutat.

• Pujada dels imposts del fems i clavagueram.

• Ha començat Ia catequesi parroquial.

• Més de 50 ninets van al Club d'Esplai.

• Gestions per a comprar uns terrenys de Preescolar.

: <&^_^^%~ u_*A ç^\_; - v

*$^*a&p: !p sír . ^ ^- *

TARDOR A MONTUÏRIAixí ho va veure el nostre dibuixant, Mateu Rigo.

CULTURA

Entrevista amb Na Joana M.a Palou Sampol

Treballa per compte del Ministeri de Cultura

«És el testimoni de Ia nostra cultura»

Na Joana M.* Palou és una montuïrerad'arrel. Llicenciada en Història d'ArtperlaUniversitat de Barcelona, es dedica a l'es-tudi, catalogació i conservació d'obresd'art antigues. Treballa en el Museu deMallorca, com a conservadora de Ia seccióde Belles Arts. I fa poc que ha vingut a Iavila, coordinant l'inventari de totes lesobres artístiques de valor notable: A l'es-glésia parroquial, a Ia capella d'Es Puig i aIa Rectoria.

Es una dona oberta, senzilla, expressiva.EIIa, juntament amb Na Maria Jesús, espe-cialitzada en fotografia artística, ha exami-nat amb detall cada peça i ha mostrat Iaseva admiració davant el tresor guardataquí, i que —com diu ella mateixa— ésuna llàstima que sigui tan poc conegut...

«S'haurien d'exposar en vitrines ben for-tes i assegurades les principals mostresdel nostre art religiós, perquè els escolarsi tot el poble les poguessin conèixer, estu-diar i estimar». Es el desig entusiasmatque expressava, mentres treballava a Ia sa-gristia de Ia parròquia.

-En què consisteix Ia vostra feina?—Inventariam tot el Patrimoni històric-

artístic, moble i ¡mmoble de l'Església aMallorca. Per això, prenim totes les dadespossibles de cada peça o edifici, Ia datam(fixam l'època) i classificam, en quant al'estil i en quant a Ia seva història. Llavorsacompanyam l'inventari de fotografies iplànols.

—Qui Ia paga?—El treball es fa per co'mpte del Minis-

teri de Cultura, Servei d'Inventari Artístic,Arqueològic i Etnològic de Ia Direcció Ge-neral de Belles Arts i Arxius.

—És important fer aquesta tasca?—Consideram que és un treball impor-

tantíssim, per una sèrie de raons, Ia pri-mera de les quals és que es recull un ma-terial de primera mà, per a tot tipus d'es-tudi, a partir d'aquests testimonis artísticsde Ia nostra cultura. Altres raons serien Iaconservació d'aquest Patrimoni, guardartestimoni gràfc de les peces, per acontrolar-les a efectes de seguretat, etc.La més important, repetesc, és que quanacabem Ia nostra tasca, es coneixeran elstestimonis de Ia nostra història, I conèixervol dir estimar, conservar i gaudir.

—Quanta gent forma part de l'equip?—L'equip és un poc fluctuant, segons el

lloc. Emperò, bàsicament, som dues per-spnes dedicades a Ia presa de dades, unaper a Ia fotografia i dues persones més pera elaborar els plànols.

-En haver acabat, què fareu amb Ia in-formació?

—La primera passa serà enviar-la a l'or-ganisme que ens ha contractat. Allà Ia dis-tribuïran, segons els acords previs entre IaComissió Episcopal i el Ministeri de Cul-tura, i publicaran el material més impor-tant. Ara, Ia nostra tasca acaba entregantIa feina al Ministeri.

menat de St. Pere), el del Nom de Jesús,les piques de baptisme i d'aigua beneïda,unes sargues (pintures grosses fetes direc-tament damunt saqueta) del cercle delMestre de St. Francesc, unes tauletes d'in-fluència flamenca, etc. Aquestes peces,juntament amb altres, haurien de ser benconegudes pels estudiosos i per tothomqui es vulgui recrear amb Ia seva bellesa.

—Què faries tu, com especialista, si dis-posassis d'aquest material?

—Crec que ben prest tots, especialistes ipúblic en general, disposarem del materialperquè serà publicat. Es una informacióbàsica, de primera mà, que podrà esser degran utilitat, com ho són els inventaris delmateix tipus, que s'han utilitzat als païsoseuropeus, des del segle XIX, quan es re-dactaren.

CaI afegir-hi que l'entrevistador es refe-ria a les obres d'art tal com estan ara. So-bre aquest punt, Na Joana M.a està orien-

<S'haurien d'exposar les mostres del nostre art retígiós»

—Quin temps heu estat a Montuïri?—Dos dies, fent feina sobre el terreny,

però alguns més per a Ia comprovació dedades, consultes, etc.

—Hi ha material bo?—Nosaltres consideram que tot el mate-

rial és bo, en quant que és el testimonimaterial de Ia nostra cultura, Ia de Mon-tuïri, en aquest cas. Nosaltres no feim unavaloració material, econòmica de les pe-ces. Tanmateix, s'ha de dir que, a Mon-tuïri, es guarden peces de gran categoriaartística: el Retaule de l'Anunciació (ano-

tant, ajudada per altres tècnics, a fi que espuguin tractar convenientment els retaulesafectats per Ia formiga blanca, es puguinmantenir i exposar de Ia millor manerapossible. També tenim orientacions sobreIa manera d'exposar de forma senzillaperò segura l'orfebreria i el vestuari anticde l'església, a fi que pugui ser admirat iapreciat pel poble. Gràcies. Esperam quesigui reconeguda Ia vostra ingent tasca alservei de Ia nostra cultura.

Ens ha facilitat l'entrevista:En Pere Palou Sampol

Diades culturals de «La Caixa>

NOVEMBRE DE 1983

Dia 13, diumenge, a les 8,30.— A Ia SaIa Mariana, el Grup de Teatre de Bu-nyola posarà en escena «El Banyut imaginari» de Poquelin Molière.

Dia 19, dissabte, a les 8,30.— A l'església parroquial, Concert per Ia Coral Po-lifònica de Bunyola, dirigida per Jaume Conti, Ia qual oferirà les millors peces delseu repertori.

Dia 20, diumenge, a les 8,45.— En mig de Plaça, vetlada folklòrica pe/s BaIIsTípics de Mallorca i Grup d'Aires Sollerics.

Dia 26, dissabte, a les 6.— A Ia SaIa Mariana, el Grup Cucorba exposarà lesobresper a infants «En Toni mig dimoni» i «Els estudiants de sa Cova de Sineu».

Dia 27, diumenge, a les 6.— A Ia Plaça, el «Grup Música Nostra» presentaràcançons, tonades, boleros, jotes i romanços.

A més, a /es escoles, quatre sesions de vespre de dies feiners, de bricolatge ielectricitat dirigides per Antoni Mateu.

Totes les actuacions seràn l'horabaixa i vespre.

ENTREVISTA

NOMES QUATRE PREGUNTES...

A unes persones que es preocupen pels altres

A N'Honorat MoII, Delegat deCreu Roja a Montuïri

—Quantes persones s'han matriculat alcurset de socorrisme?

—Per ara, tenim 35 fitxes de matrícula.

—De quines edats són els assistents?—De 13 a 20 anys, n'hi ha quinze.

De 20 a 30 anys, en vénen seí.De 30 a 40 anys, n'assisteixen sis.I de més de 40 anys, sef.

—Què tal Ia participació de Ia gent?—Es manifesta gran inquietud i un nota-

ble interès entre els participants: ganesd'aprendre, atenció i preguntes sobre cadacas exposat pels professors.

—Acabat el curs, de 24 classes, què ob-tenen els participants?-Si passen bé l'examen, se'ls entregarà

un diploma, el carnet i una insígnia de so-corrista de Ia Creu Roja.

A N'Aina Roca i a Na FrancescaBauçà Garcies, monitores del

Club d'Esplai

—Quants d'al·lots s'han matriculat alClub d'Esplai, enguany?

—Per ara, en duim més de 50, però éspossible que se'n seguesquin matriculant.

—Quins plans teniu, d'aquí a Nadal?—Organitzar tallers de figuretes de fang,

confecció de mòvils, diapositives pintadespels mateixos al·lots, preparació de mu-rals, gimnàsia i música, ball de bot, etc.

—Com començau les activitats?—Amb una excursió, un dissabte tot el

dia, per tornar a arrencar el curs, i que elsal·lots refermin Ia convivència, cosa que,per altra part, els va molt bé.

—Endemés dels responsables de l'anypassat, hi ha nous monitors?

—Ens anam turnant les mateixes moni-tores de l'any passat; i ens ajuda, quanpot, En Benet Campins. Però tenim Ia ideade què els al·lots i les nines dels mésgrandets Ja comencin a prendre responsa-bilitats adaptades a Ia seva edat.

En Joan Verger Ramonell,entrenador dels Juvenils

—Satisfet amb l'actuació dels juvenils,enguany?

—MoIt satisfet, perquè són excel·lentspersones, excel·lents deportistes, i com-pleixen com a tals. També estic satisfet,perquè tots són montuïrers. Es s'any quehe passat més gust d'entrenar.

—Principal satisfacció?—Veure que tots assisteixen regular-

ment en els entrenaments, demostrant ungran interès. També veure que així prepa-ram una bona cantera pel C.D. Montuïridels pròxims anys.

—Principal problema?—Que només poden jugar 11 joves, i

són devers 19 de plantilla, en total. Jo vol-dria que, a cada partit, en poguessin sortir15, però no pot ser. Aquest és el meuproblema. j

—Trobes bona col·laboració dels pares,i del poble, en general?

—DeIs pares, sempre n'hi ha uns quantsque estan disposts a acompanyar-los, quanés necessari. Però trob, francament, que nocol·laboren molt. Tenen una idea equivo-cada: perquè pénsen que és el Club el quiels deu a ells, i no se'n donen compte de Ioque els joves hi surten guanyant. Si hopensassin un poc, els pares pagarien per-què s'al·lotjugàs.

També des d'aqui, vull demanar més as-1 sistència als partits, per animar els juga-dors; que pensin tots que, encara que du-guem el nom de «Poliesportiu», som total-ment del Montuïri.

iHADnQUE.U

...aqueixa censura mos vol llevar sa frei-xura...

...ja està bé d'«ANÓnimos». Comencen afer molta d'olor.

...aquella reunió <<monoleg>>-politico-esco-lar, que es va fer a S'Hostal, va ser unamenjada de «coco».

...està molt de moda això de què «mos sal-vem d'un trenc». Solució: un «casco».

...hem notat a faltar damunt sa premsa sesrondaies i romanços que escriuen es«mossets» aspirants a premis Nóbe/.

...aquí no tenim «guerra de catecismos», •però sí de «religió»...

; ...són pocs els pobles que podran dir, comMontuïri, que enguany han tengut tres bat-les, amb nom i llinatges.

...amb tant 'de canvi de batle, no tothomn'està content..., ni tots fellons;ja que n'hiha d'indiferents que... «se'n riuen des santi de sa festa».

Sa veu des carrer

*ENTREVISTA*

SOLS DUES PfìEGUNTES.

A un grup de joves que estudien a l'Institut de Llucmajor

Dia primer d'octubre va començar unnou curs escolar a l'Institut «Maria AntòniaSalvà» de Llucmajor. En el primer curss'han matriculat 8 montuïrers, cosa que harepresentat una novetat per a ells, majorresponsabilitat de cara als estudis i méshores de feina. Qui més qui manco, alllarg del curs s'espavila, i sempre pot

aprendre de l'experiència dels 19 compa-nys que estudien cursos superiors.

Hem aprofitat per fer una sèrie de pre-guntes ais nostres amics per a saber elque pensen, com se'n desfan, Ia impressióque tenen...

Joana M.a Estrany:

—En línees generals, què trobes del'Institut?

—Trob que els professors expliquenbastant bé. La feina que ens manen no ésmolta, però, si Ii sumam les hores quehem d'estudiar, resulta excessiva.

—Per a tu, quins són els aspectes nega-tius?

—EIs migdies, l'Institut es tanca, i no-més hi ha una sala per a poder-hi estudiar.El divendres s'hauria d'acabar a les cinc.

Toni LIuII

—L'horari, què et sembla?—Hi ha massa hores, i preferiria fer jor-

nada intensiva, malgrat haguéssim de co-mençar una hora més prest.

—Trobes que ha experimentat qualquecanvi?

—Malgrat els mestres no siguin els ma-teixos, no ha canviat en res. Les activitats,pot ser que se'n facin més.

No hem deixat de consultar els qui hancomençat enguany, que suposam haurantingut més dificultats per a integrar-s'hi.

Maria Palou, Margalida Fiol,Petra Maiol, Antònia Bauçà

—Quina impressió heu tingut de l'Insti-

tut?—És molt'diferent d'E.G.B., i a primera

vista, molt més difícil.

—Creus que el bot d'un nivell a l'altreés considerable?

—Si, el bot és gros, sobretot les assig-natures són més difícils, i n'hi ha més.

JERÒNIA GOMILA iFRANCESCA GOMILA

SURT

ALS

DIARIS..

AI Diari de Mallorca de dia 29 de se-tembre, era entrevistat En Joan VergerPocoví, vicepresident del ConseU Insular.En Joan és també president del Col·legid'Enginyers Industrials, i eltema de l'en-trevista era professional. Referint-se alsenginyers, expiïcava les dificultats que te-nen per a trobar col·locació, cosa que noes podrà solucionar si no es crea una tec-nificació d'investigació de base.

oOoDia 8 d'octubre, En Miquel Fiol Com-

pany oferia una roda de premsa, com apresident de Ia Comissió d'Acció Social,dins Ia Conselleria de Sanitat del ConsellInsular. Va tractar —entre altres assump-tes— de les ajudes del FONAS (Fons d'As-sistència Social) per afamílies necessita-des, així com de Ia coordinació per a lesdiferents associacions al servei dels mar-ginats, queja existeixen.

Encara no s'havia aturat del tot Ia plujade cartes als diaris entorn al «tema muni-cipal» de Ia vüa. La carta al director deD. M. del 2 d'octubre, mostrava, a Ia fi,«L'altra cara de Montuïrí», els caires po-sitius del nostre poble i de les seves insti-tucions, que de veres són molts i ben in-teressants. No tot són bregues i desavi-nences, com alguns volen fer suposar.

oOoTambé el C.D. Montuïri surt als diaris,

pel liderat, encara que compartit, a I.a

Regional Preferent. Bon paper el delMontuïri, enguany. Bon paper, i millorper ventura! el dels juvenils, que duenuna empenta imparable.

oOoNo surt als diaris, però s'ho mereix: En

Joan Verger RamoneU, entrenador delsJuvenils. Endemés de tot l'entusiasme iesforç que posa en Ia tasca, ha escrit alsjoves esportistes una carta, o els anima iaconseUa. EIs fa veure Ia importància del'esport i de l'amistat, per a una madura-ció convenient de Ia persona i per a unasana educació en Ia convivència.

iNOTI_C_IARI LOCALj

27 DE NOVEMBRE, SA FmA

Definitivament serà el diumenge 27,d'aquest novembre, Ia data de Ia Fira. Sibé, s'havia parlat del diumenge 6 del ma- >*teix mes, Ia Societat de Caçadors ha tro-bat que a principis de novembre ses per-dius no estaven físicament a punt per a IaMostra de Sa Perdiu a MaUorca.

DIADES CULTURALSDE «LA CALXA»

El dUluns 24 d'octubre es reuniren lesdiverses entitats locals per tal de triar elprograma d'activitats culturals que «LaCaixa» organitza amb motiu de les Dia-des, el programa de les quals es pot veurea un altre Uoc d'aquest número.

CLUB D'ESPLAI

El dissabte 22 de novembre comença-ren les activitats del Club d'Esplai per aninets i ninetes de Preescolar, Cicle Ini-cial i Cicle Mitjà. L'any passat un grup dejoves muntaren aquest club i cada dis-sabte entretenen i fan disfrutar als nos-tres petits de 5 a 10 anys.

CLUB DE SOCORRISME

Una mitja de trenta persones ha assistital curset de socorrisme que s'ha impartiten els locals de Ia SaIa Mariana. Ha estatorganitzat per Ia delegació local de IaCreu Roja.

ASSOCIACIÓ DE PARES

El düluns 24 de novembre es va cele-brar una assemblea convocada per l'Asso-ciació de Pares d'Alumnes del Col·legiPúbUc d'E.G.B. «Joan Mas i Verd».

Es va Uegir i aprovar el reglament derègim intern amb les rectificacions asse-nyalades a Ia darrera reunió. També forenelegits tres membres per a formar partdel ConseU de Direcció: Mateu Cerdà,Gaspar Socies i Joan Mesquida i altrestres per a Ia Junta Econòmica de l'Escola:Magdalena Cerdà, Joana Roca i JoanaBauçà.

PERE SAMPOL ITOMEU VERGER ALS

CONSELLS ESCOLARS

En Pere Sampol, del P.S.M. i En Bar-tomeu Verger, d'A.P./P.D.P./Indepen-dents, seran respectivament els represen-tants de l'Ajuntament als ConseUs de Di-recció i Junta Econòmica del C-P. «JoanMas i Verd».

S'HAN TORNAT DOBBERS

La Comissió Permanent del Consistori,en data del 29 de setembre, va aprovar Iadevolució de quantitats pagades en con-cepte d'arbitris que, per un motiu o altre,havien estat reclamats. DeIs dotze expe-dients presentats, onze tenien dret adevolució.

CEMENTmi

La Comissió Informativa d'Hisenda iGovern Municipal ha encarregat a l'arqui-tecte Joan Sebastià Company un projectetècnic per a adecentar el cementiri i Ia ca-rretera d'accès, a fi de què pugui seraprovat per Ia Corporació i, seguidament,inclòs en futurs plans territorials.

LLICÈNCIES D'OBRES

La Permanent del 29 de setembre vaaprovar les següents Uicències d'obres:Antoni Mayol Gomila, Aina Mora Marto-reU, Sebastiana Servera MartoreU, MariaPizà Arbona, GuUlem Cerdà Gelabert,Margalida Gomila Cerdà, Baltasar Nico-lau MiraUes, Francesc Manera Trobat,Antoni Pocoví MartoreU, Sebastià MestreMartoreU, Franciscà Caldentey Albert,Josep Antoni MiraUes Monserrat, MariaVerger Socias, Bartomeu Mayol Vaquer,Joana Arbona Ventura, Antoni VergerMayol, Rafel Mayol Cerdà, Pau PocovíGarcies, Bernat Mayol FuUana, RamónMunar i Joan Gomila CloqueU.

Aquestes obres es refereixen a canviaro adobar teulades, fer porxos, aljubs, pa-rets mitgeres, eixamplar portals, canviarbigues, connectar el clavegueram, cons-

truir casetes de fora vila, voravies, aube-Uons, mur de contenció, finestres, ade-centar cambra, fer solera, aixecar Iateulada...

PLE DE L'AJUNTAMENTCONTRA LA URBANITZACIÓ

DES TRENC

Per majoria de cinc a quatre, el Consis-tori local s'ha declarat en contra de lesnormes complementàries i subsidiàries deplanejament aprovades pel ConseU de Go-vern de Ia Comunitat Autònoma i exigeixd'aquesta Comunitat que se retracti delsacords presos el 22 d'agost i declari ele-ments singulars a Arenal de Sa Ràpita,Pinar de Sa Ràpita, Pinar de Ses Cove-tes, Arenal de Ses Covetes, Cantera deSa Barrala, Arenal des Trenc, Pinar deSa Barrala, Es Trenc, Arenal del Pakner,Pinar del Palmer, SaHnes, Salobrar i pa-ratges preservats a les zones de Reguiu,Erms de Sa Barrala, Secà de Sa Barrala,Secà Nord, Reguiu E, Secà i Garriga desPaImer i exclogui de qualsevol possibUitaturbanística a l'espai anomenat Es Salo-brar i Platja des Trenc del Terme Munici-pal de Campos.

COMISSIONSDiFORMATHTES

No va prosperar Ia proposta dels partitsd'esquerra de formar onze comissions in-formatives presidides una per cada regi-dor i amb participació, en cada una d'e-Ues, de representants dels tres partits po-lítics. Es va considerar adient esperar a Iaconstitució del nou batie.

Aquestes comissions eren Hisenda, Go-vern, Circulació, Educació, Cultura, Es-ports, Urbanisme-Vies i Obres, Pagesia,Sanitat, Serveis Socials i Serveis.

Tampoc es va dur envant Ia sol·licitudde què tots els regidors tenguessin unaclau de Ia casa de Ia vUa.

CADA REGIDOR COBRARÀLA MATELXA PAGA

En el PIe Ordinari de setembre el BatleMiquel CardeU va presentar Ia proposicióde «asignacions i despeses de representa-ció dels membres del Consistori» que fi-xava les mateixes retribucions del batle iregidors dels quatre anys de batle d'es-querres. En Joan RamoneU va demanarconstàs en acta Ia voluntat de tots elsmembres de Ia seva coaMció de destinarles quantitats que els pertocàs a obres be-nèfiques del municipi.

El grup socialista va contraposar —iaixí s'aprovà per 6 a 5— que cada regidortenguès Ia mateixa paga.

Noticiari locaL

PRESSUPOST DE FESTES:703.838 PTS.

El pressupost de les festes de Sant Bar-tomeu ha pujat a 703.838 pessetes. EnRafel Manera va regalar uns serveis detransport, En Pau Servera els pins i Iafeina i el C.D. Montuïri, entrades a Iaberbena.

ELS SOCIALISTES,NO SOLmARISAMB EL BATLE

En l'esmentat PIe Ordinari de setembreels regidors del Partit SociaUsta de Ma-Uorca i del Partit Obrer Espanyol Uegireni feren constar en acta que aquests grupsmanifestaven no mostrar-se soh'daris, niresponsables amb Ia gestió municipal queduguès a terme el Batle, mentre no es de-cidís el recurs presentat pel P.S.O.E. pera elegir nou batle, ja que consideraven il-legal el seu càrrec.

A preguntes d'En Joan RamoneU con-testaren que sí acatarien els acords pre-sos per majoria.

PUJA DE LES TAXES DELSFEMS I CLAVEGUERAM

Per unanimitat i a fi d'adequar el rendi-ment del servei de recoUida de fems alscosts reals, l'Ajuntament ha resolt esta-bLLr les noves taxes de 1.715 pessetes (finsara en pagaven 800), 2.140 (fins ara,1.000), 3.215 (abans 1.500), 4.275 (2.000),6.425 (3.000) i 10.175 (5.000 pessetesabans de Ia present puja).

També es va determinar, per unanimi-tat, revisar el padró de contribuients derecoUida de fems ja que hi ha a^unes de-ficiències que s'han de corregir.

ENRAJOLAT DE LA PLAÇAMAJOR

El 30 d'agost es va remetre al PIa Adi-cional d'Obres i Serveis del ConseU Insu-lar de MaUorca el projecte d'adecenta-ment de Ia plaça que consisteix en l'enra-jolat i altres mUlores estètiques.

ADQUISICIÓ DETERRENYS PER A

PREESCOLAR

L'Ajuntament ha iniciat les gestionsper a comprar uns terrenys a Ia vora de Iacasa de Ia conserge de les escoles per aedificar unes aules d'educació preescolar.

A causa de l'envergadura d'aquestagestió era convenient un consens entreels tres partits polítics. Per això s'hacreat una comissió integrada per tres re-

gidors, un de cada partit: Bartomeu Ver-ger d'A.P./P.D.P./Independents, PereSampol del P.S.M. i Josep Maria MunardelP.S.O.E.

Podem informar que ja s'ha anat aveure els propietaris, i dos homes bonsestimaran el preu dels terrenys. L'Ajunta-ment ha consultat al Ministeri d'Educació!'i Ciència —que ha de pagar Ia cons-trucció— l'extensió adequada.

EDUCACIÓCOMPENSATÒRIA

El düluns 10 d'octubre va començar afuncionar Ia nova aula d'educació com-pensatòria per a alumnes de 14 a 16 anys.Gabriel MiraUes Pizà és el mestre con-tractat per l'Ajuntament per a dur aterme els objectius d'augmentar els co-neixements instrumentals i posar en con-tacte amb el món del trebaU a un grup de17 jovenets i jovenetes.

100 NÚMEROS DELA REVISTA

«APÒSTOL Y CmLKADOR»

Aprofitant l'avinentesa del número 100d'<<Apostol y Civih'zador» de Petra, el 16d'octubre tinguérem aUà una trobada deIa Premsa Forana. A més de visitar el po-ble, Ia casa natal de Fray Junípero i altresindrets, ens reunírem representants decasi totes les publicacions i dinàrem aBonany.

Des d'aquí ens sumam a l'enhorabona id'unà forma especial al P. Salustià Vi-cedo que tant i tan bona tasca reah'tza enbé de Ia premsa forana. Es a Petra, preci-sament, on s'imprimeix Ia notra BONAPAU.

CONCURS PERIODÍSTIC«PREMSA FORANA»

Amb el desig de premiar els mülors tre-baUs sobre temes d'actuah'tat a MaUorca.s'ha convocat un concurs periodístic en elqual hi podran participar els que s'hauranpubHcat des d'ara fins a final d'abril de1984 a qualsevol de les publicacions asso-ciades.

EXCURSIÓ CAVALLISTA

En Jaume Rossinyol (Salat) i EN JoanCerdà OFerrerico) de Montuïri juntamentamb quatre amics de Vilafranca, En BielPetré, N'Esteva Català, l'amo En TomeuPreciós i un jovenet anomenat Pere, ferenuna excursió amb sis cavaUs des de Mon-tuïri a Son Serra de Marina, on dormirenel dissabte. I el diumenge, després d'una

FUTBOL

I PREFERENT

Resultats corresponents al mesd'octubre:

Montuïri, 3 - Cultural, 1Rotlet, 0 - Montuïri, 3Montuïri, 2 -Arenal, 0Ca'n Picafort, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Esporles, 1

JUVENILS

Montuïri, 1 - Olímpic C, 1Montuïri, 6 - Poblense B, 0Sant Joan, 0 - Montuïri, 5Montuïri, 0 - Juventud D. Inca, 0

ALEVINS (amistosos)

Campos, 9 - Montuïri, 1Espanya, 8 - Montuïri, 0Porreres, 5 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Petra, 4Montuïri, 4 - Campos, 0

MES POLIESPORTIU «FIRA 83»

Durant tot el mes de novembre, i possi-blement part de desembre, es durà aterme una ampla activitat poliesportiva, enun programa que gira en torn a Ia Fira.

El Patronat Municipal d'Esport organit-zarà torneigs de futbol sala (mini, benja-min, infantil i senior), futbol alevin, balon-mano masculí i femení, tenis i ping-pong.

I i IIIIIIIIIII tIIIIIIIIIIIIIIIIII i IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII l

volta per Son Serra, partiren a les tres i ales set ja eren a Ia ViIa.

Tant satisfets tornaren que en volen feruna altra a San Salvador de Felanitx. Ides de BONA PAU fan una cridada per-què s'hi apunti més gent. G. Gomila

MISCEL·LÀNIA u7m

25 anys enrera

7 Novembre 1958

L'Ajuntament de Montuïri dedicaun càlid homenatge de despedida aqui, des de Desembre de 1922 finsavui (36 anys), ha exercit de Metgetitular, don Matias Munar Duràn. Almateix temps se celebra també l'arri-bada a Montuïri per a substituir-lo,del fill del poble, fins ara Metge titu-lar de Sant Joan, don Joan FerrandoGallard.

21 Novembre 1958

La comare titular, Magdalena Ga-rau Gomila, s'ha jubilada avui, si bécinc dies abans el Consistori ano-menà «Matrona titular interina» aJoana Aina Verger Serra.

ENDEVINALLESA veure si és que ho sabeu...

¿Què és allò que, cosa estranya,com més gran és, menys es veu?

(-V3SOl VJ)

Jo, o ell, dit al revés,t'acabo de dir qui és.

CP3Jl 13)

TORNEIG DE PING-PONGDE SA FIRA

Tots els interessats en participar-hi, que es posin en contacte amb EnRaimundo Arbona i En Miquel Mar-torell.

;Vingueren com a forasters.Amb suor i llàgrimes posaren

| els' fonaments del canvi i delprogrés a']l'IHa.

Molts d'dls s'han casat,han tingut fillsi han mort a Ia nostra terra...¡Ara som totsja el mateix Poble: Mallorca!

DEMOGRAFIANADCEMENTS

Dia 15 d'octubre: Marta Serra Garriga,fUIa de Josep Serra Sureda i de CataünaGarriga Mata. De S'Hostal.

CASAMENTSDia 15 de setembre: Joan Florit Gela-

bert amb Na Jerònia Matas Llabrés. DeMuro.

Dia 1 d'octubre: Gabriel Ribas Cerdàamb Na Magdalena MartoreU MiraUes.

Dia 29 d'octubre: Pere MiraUes Comasamb Na Rosa M.a Ribas Verd.

DŒTJNTSDia 2 d'octubre: Pere Gual Bunyola,

casat, de 77 anys, «De Son Fornés».Dia 12 d'octubre: Gabriel FuUana Gual,

69 anys, casat. «De GaUana».

Notícies d'Església

PROGRAMA PER A TOTS ELS' DIUMENGES DE NOVEMBRE

i 6 de novembre: Excursió juvenil a L'Ofre

Representants de diferents grups de jo-ves es reuniren per a coordinar activitats.Per començar, es va programar una excur-sió a L'Ofre, p'Es Barranc, partint de Sólleri Biniaraix. Si hi ha gent suficient, es llo-garà un autocar. Avisar Na Maria Gomila,Na Conxa Estarelles o N'Aina Roca.

13 de novembre: Excursió generala Santueri i S. Salvador

Es Ia primera excursió de Ia temporada,oberta a tot el pobie. Itinerari: Castell deSantueri, mercat de Felanitx, Puig de SantSalvador (on es podrà dinar), i tornada perPorto-Colom, S'Horta, Calonge, AlqueriaBlanca, Santanyí i Campos.

Apuntau-vos a Ca Na Francesca Gomila«Cigala» o a Ca Na Margalida Mesquida«Bella».

20 de novembre: Sta. Cecília, patrona delsmúsics

A més de Ia Coral de Bunyola i dels Aires.Sollerics que actuaran amb motiu de lesDiades Culturals de Ia Caixa, Ia Coral Pa-rroquial i el Patronat de Ia Música han or-ganitzat els següents actes:

A les 11,30, Ofici cantat per Ia CoralParroquial.

A continuació, concert clàssic per IaBanda de Música dins de l'església.

Seguidament refresc popular a l'Ajun-tament.

ESGLÉSIA EN CAMÍ

Notícies d'Església

CURSET SOBRE LA FAMÍLIA

A partir del dimarts, 15 de novembre, Iaparròquia oferirà setmanalment un cursetsobre «La família», sobretot en referènciaa Jesús i a Ia comunitat cristiana. Són 10temes, que posarem a discussió, cada di-marts, a les 9 del vespre, a Ia rectoria.

Principalment, es demana amb insistèn-'cia que hi participin els pares que tenenfills en edat de l.a Comunió. Però també,d'una forma especial, els qui estan interes-sats en el que començàrem amb «l'Escolade pares».

Al llarg del curs, demanarem Ia partici-pació d'En Pere Sunyer, pedagog, perquèens pugui orientar en els interrogants quevagin sorgint.

COMISSIÓ D'ECONOMIA

A Ia darrera reunió de Ia Comissió eco-!nòmica parroquial, es varen tractar els se-güents punts: . )

— Sobre Ia paret del Puig— Urgir alconstructor per reedificar-la i col·locar elsmurs de contenció. Les Germanes Trinità-,ries ens han concedit el permis per a ferpeus de murada dins Ia seva propietat.

— Sobre les obres a Ca S'Escolà —Aprovat el pressupost de l'interior de l'edi-fici: sala, fonganya, escala, serveis higiè-nics, etc. per valor de més de 500.000 Pts.Execució immediata de l'obra, i-demanarpressuposts del jardi i empedrat exterior.Aquesta caseta es destinarà a un Club deTercera Edat.

— Restauració de dos retaules de l'es-glésia.— EIs informes tècnics del Ministeride Cultura urgeixen que siguin desmun-tats el més prest possible, cremant totl'emmarcat que es veu atacat per Ia for-miga blanca, i intentant de restaurar les

• pintures gòtico-renaixentistes del segleXVI: són d'un valor incalculable. Sol·licitatpressupost.

— Informació de l'estat de comptes (degener a setembre, 1983).

Entrades generals 600.700 Pts.Entrades extraordinàries . 947.614 Pts.

Total 1.548.314 Pts.

SortidesGenerals 877.911 Pts.SortidesExtraordinàries .. 1.890.565 Pts.

Total 2.768.476 Pts.

Dèficit actual: 1.267.000 Pts.

TOTS PODEM FER CATEQUESIComençant per ca nostra

L'home i Ia dona cristians s'han de començar a construir des de petits. I dinsIa família. S'ha dit moltes vegades que el que es pugui intentar a Ia catequesi i al'escola, es queda en «retxes dins s'aigua», si no hi ha una vertadera convicció iun exemple, que neix per a cadascú, dins ca seva.

Deia un bon company que l'infant aprèn i queda més convençut per una ve-gada que vegi son pare resant amb senzillesa i veritat, que no per mil vegades quese Ii ensenyin oracions, fora de casa. I el mateix es pot dir dels altres aspectes delafe.

La catequesi, perquè funcioni bé, ha de ser familiar, amb participació directa,carregada d'interès per part dels pares. Es un deure de Ia família cristiana noabandonar l'educació de Ia fe dels seus fills. I això no vol dir haver de sebre mol-tes coses, i llegir mols de llibres, sinó simplement obrir el llibre de Ia vida ipracticar-lo amb rectitud:

— és el pa pastat amb l'esforç del treball.— és l'amor i Ia confiança que sap acollir i escoltar.— és resar junts, per a descobrir de quina manera podem estimar-nos millor, i

estimar els altres segons Déu.— és crear un àmbit de pau, que eduqui per a Ia pau en el poble i en el món

sencer.— és corregir amb fermesa, quan és necessari.— és ajudar a creure que el qui està més interessat per a Ia nostra felicitat és

nostre Pare Déu.— és l'alegria del qui dóna i serveix amb generositat.— és educar el sentit de justícia i de responsabilitat.— és donar coratge, comentant els èxits i bons encerts...

Aquesta és una catequesi que podem fer tots.La fas a ca teva?

BARTOMEU TAULER

COL·LECTES: PRO DAMNIFICATSDEL NORD I DOMUND

La col·lecta que férem a Ia parròquiapels damnificats en les inundacions delPaís Basc i Cantàbria va recollir: 15.781Pts.

La col·lecta del DOMUND, pels projectesd'evangelització i Obres socials al TercerMón va poder arreplegar: 39.802 pts.

CONFERÈNCIES DELP. ANTONI OLIVER C.R.

EIs dies 28, 29 i 30 de novembre i 5, 6 i7 de desembre, dins Ia celebració de l'Eu-caristia, el P. Antoni Oliver, teatí, ajudarà areflexionar sobre el tema: «Maria, signed'esperança, en un món que tant Ia neces-sita». Serà a l'església parroquial, a les 8del vespre, dins Ia programació de l'Anyde Lluc, i preparant l'esperit de l'Advent.

Depòsit Legal P.M. 133-1958 Imprimeix: Apòstol í Civilitzador - Petra