PREVENCI, DETECCI I INTERVENCI DE ??Protocol de prevenci, detecci i intervenci de processos de radicalitzaci islamista. Protocol de prevenci, detecci i intervenci enfront ...

  • Published on
    07-Feb-2018

  • View
    232

  • Download
    9

Embed Size (px)

Transcript

  • PREVENCI, DETECCI I INTERVENCI DE PROCESSOS DE RADICALITZACI

    ALS CENTRES EDUCATIUS

  • Presumpte infracci

    Informaci Propostes dintervenci derivaci i

    INTE

    RVE

    NC

    I

    VALO

    RA

    CI

    PR

    EVEN

    CI

    I D

    ETEC

    CI

    JTAS Junta Territorial dAvaluaci i Seguiment

    DE i PG-ME

    Direcci amb assessorament EAP

    INTERVENCI EDUCATIVA Mesures educatives Alumnat Grup-classe Famlies

    Circuits de derivaci si sescau CSMIJ SERVEIS SOCIALS DGAIA

    Seguiment de casos detectats

    Comunicaci a Fiscalia

    A travs de lORC

    Coneixement o sospita de radicalitzaci o pertinena a un grup radical dun alumne per part de qualsevol membre de la comunitat educativa

    InspeccideducaciDirecci

    PREVENCI DELS PROCESSOS DE RADICALITZACI Justificaci Objectius

    Factors de risc de radicalitzaci

    PROPOSTA PEDAGGICA DAVANT UN ATEMPTAT

    Protocol de prevenci, detecci i intervenci de processos de radicalitzaci islamista

    Protocol de prevenci, detecci i intervenci enfront situacions d'odi i discriminaci

    PREVENCI, DETECCI I INTERVENCI DE PROCESSOS DE RADICALITZACI ALS CENTRES EDUCATIUS

    Desenvolupamentpersonal Context escolar Contextfamiliar Contextsocial

    Informaci Assessorament

    Informaci Assessorament

    Propostes dintervenci

    http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3df715f2-95dc-4144-b68d-655235b335cc/23_informacio_families.pdfhttp://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.htmlhttp://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.html

  • Mdul de Prevenci de processos de radicalitzaci als centres educatius

    INTRODUCCI

    Els menors sn objecte despecial protecci per part dels estats i les organitzacions

    internacionals com es recull a diverses declaracions (Declaraci Universal dels Drets

    Humans i Declaraci Universal dels Drets de lInfant) i a la Convenci sobre els Drets

    de linfant (1989), actualment vigent. Aquesta Convenci determina que els estats es

    comprometen a assegurar a linfant la protecci i latenci que siguin necessries per

    al seu benestar, i que leducaci de linfant haur destar adreada a fomentar el

    respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones.

    En lmbit escolar, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, en larticle 2 sobre

    Principis rectors del sistema educatiu, exposa els principis generals que regeixen el

    sistema educatiu, entre els quals destaquen aquells que garanteixen la transmissi i la

    consolidaci dels valors propis duna societat democrtica: llibertat personal,

    responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat; la inclusi escolar i la cohesi social i el

    foment de la pau i el respecte als drets humans.

    Aquests principis i valors protectors es poden veure en aquests moments amenaats

    per ideologies radicals que propugnen ls de la violncia per aconseguir els seus

    principis. Actualment prenen especial rellevncia tant el fenomen de la radicalitzaci

    islamista com altres processos de radicalitzaci que, sovint, sen poden derivar, com

    per exemple la islamofbia. Aquests processos estan tenint una gran capacitat

    dinfluncia sobre els menors i especialment els adolescents. Aix mateix, s important

    assenyalar que si b la radicalitzaci islamista generalment sassocia a joves educats

    en lislam, la realitat mostra que cada cop sn ms els joves conversos o no

    musulmans que se sumen a aquest procs.

    s important discernir entre el fonamentalisme religis i els processos de radicalitzaci

    islamista perqu no sempre sidentifiquen, ni lun ha de ser necessriament causa de

    laltre. El fonamentalisme religis implica lacceptaci dun dogma que regeix tots els

    aspectes de la vida, fent-ne sovint una interpretaci rigorosa i mostrant, en

    conseqncia, una actitud crtica cap a qualsevol desviaci de les doctrines i

    prctiques considerades essencials. En canvi, la radicalitzaci islamista sempre va

    PRODERAI-CE 3 de 81

  • acompanyada duna actitud dintolerncia cap a les idees o creences que siguin

    diferents a les prpies. Quan aquesta intolerncia justifica o va acompanyada dactes

    de violncia, en les seves diverses formes, es parla de radicalitzaci islamista violenta.

    La radicalitzaci s el resultat dun procs complex de carcter multifactorial. En el seu

    origen cal considerar els factors de risc que fan referncia a diferents mbits: factors

    vinculats al desenvolupament personal, al context escolar, a lmbit familiar i al context

    social, i que sovint sinterrelacionen. Ara b, precisament en el context escolar, a ms

    de les actuacions especfiques per a la prevenci dels factors de risc, cal considerar

    lexistncia de factors de protecci derivats de la prpia prctica educativa. Les altes

    expectatives per a tot lalumnat, la personalitzaci dels aprenentatges o els espais de

    participaci per als alumnes i les famlies, entre daltres, poden esdevenir factors de

    protecci que contribueixin al desenvolupament personal i escolar de cada alumne

    incidint en la superaci o minimitzaci dels possibles factors de risc.

    Aix mateix, lescola ha de ser espai de socialitzaci proper i segur i ha de facilitar

    lexpressi i reconeixement de totes les cultures en un marc de valors compartits per

    tots els membres de la comunitat educativa, promovent daquesta manera els factors

    de protecci de qualsevol conducta de risc. En aquest sentit, els centres educatius

    esdevenen el lloc idoni on dur a terme accions per minimitzar els factors abans

    esmentats. Cal estar atents a les necessitats de tot lalumnat, especialment del ms

    vulnerable, per planificar actuacions que contribueixin a la prevenci de possibles

    conductes radicals.

    La component sistmica dels factors de risc de radicalitzaci i del propi procs fa

    necessari que la prevenci sabordi des del centre educatiu, la famlia i els agents

    educatius de lentorn de manera coherent i coordinada.

    La finalitat daquest document s la prevenci, des del vessant educatiu, de tot tipus

    de radicalitzaci en els centres educatius partint dels factors de protecci que pot

    generar lentorn educatiu i de lanlisi dels factors de risc que puguin afectar lalumnat,

    amb propostes dactuaci per minimitzar-los, contribuint, tant com sigui possible, a

    garantir lxit escolar i social de tot lalumnat.

    PRODERAI-CE 4 de 81

  • Malgrat aquest document es basa en els factors de risc dels processos de

    radicalitzaci islamista, cal prendre conscincia de la necessitat de treballar

    simultniament i de manera preventiva la islamofbia ats que com a conseqncia

    dels atemptats terroristes i de la crisi humanitria i possible arribada de refugiats, en el

    darrer any sha constatat un increment significatiu de casos dislamofbia.

    s per aix que el Departament dEnsenyament posa a labast dels centres educatius

    actuacions i recursos per prevenir, entre altres tipus de conductes radicals, la

    islamofbia, tant possibles agressions com assetjament escolar contra alumnat

    musulm per causes religioses, mitjanant el Protocol de prevenci, detecci i intervenci enfront situacions dodi i discriminaci.

    Aquest document sorgeix de la slida relaci de collaboraci existent entre la Policia

    de la Generalitat Mossos dEsquadra i el Departament dEnsenyament que ha donat

    com a resultat la publicaci de dos protocols en matria de convivncia: el 2011, el

    Protocol de prevenci, detecci i intervenci dalumnat susceptible de formar part dels

    Nous Grups de Joves Organitzats i Violents (NGJOV) i el 2014, el Protocol de

    prevenci, detecci i intervenci enfront de situacions dodi i discriminaci.

    OBJECTIUS DEL MDUL

    OBJECTIU GENERAL DEL MDUL

    Dotar els centres educatius dorientacions i recursos per evitar que un alumne inici un

    procs de radicalitzaci a partir del foment dels factors de protecci derivats de la

    funci docent i de lanlisi dels factors de riscs vinculats al desenvolupament personal,

    el context escolar, lmbit familiar i el context social.

    OBJECTIUS ESPECFICS DEL MDUL

    Donar a conixer els factors de risc vinculats al desenvolupament personal, el

    context escolar, lmbit familiar i el context social que poden abocar un alumne a

    un procs de radicalitzaci.

    Posar a labast dels centres orientacions i recursos que permetin sensibilitzar la

    comunitat escolar sobre la necessitat de prevenir processos de radicalitzaci i

    PRODERAI-CE 5 de 81

    http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.htmlhttp://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.html

  • treballar els factors de risc abans esmentats, contribuint aix a la prevenci de

    processos de radicalitzaci.

    Potenciar els factors de protecci propis de la tasca docent.

    FACTORS DE RISC DELS PROCESSOS DE RADICALITZACI

    ISLAMISTA

    Els factors de risc de radicalitzaci sn diversos, pel que ser necessari un

    enfocament multidisciplinari de la prevenci.

    Aquests factors poden vincular-se a diferents mbits: el desenvolupament personal, el

    context escolar, lmbit familiar i el context social i, encara que es podrien donar

    individualment, sovint sinterrelacionen.

    FACTORS DE RISC VINCULATS AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL La dificultat per a la gesti de les emocions

    La dificultat de construir una identitat mltiple

    La manca de sentiments de pertinena al centre i ala societat

    La proximitat a grups diguals radicalitzats

    Les baixes expectatives dxit

    FACTORS DE RISC VINCULATS AL CONTEXT ESCOLAR Les dificultats davanar cap al concepte descola inclusiva

    La dificultat dincloure la perspectiva intercultural en el fet educatiu

    La manca de vincles entre iguals

    La dificultat destablir vincles amb lalumnat

    FACTORS DE RISC VINCULATS A LMBIT FAMILIAR La falta dexpectatives prpies i/o respecte als fills

    La baixa participaci i implicaci de les famlies en els processos escolars i en la

    vida del centre

    La manca de sentiment de pertinena i darrelament a la societat

    PRODERAI-CE 6 de 81

  • FACTORS DE RISC VINCULATS AL CONTEXT SOCIAL Els contextos desafavorits socioeconmicament

    La pressi del grup diguals

    La influncia de les xarxes socials

    La manca darrelament a lentorn

    PREVENCI DELS FACTORS DE RISC VINCULATS AL

    DESENVOLUPAMENT PERSONAL

    Cal considerar que el desenvolupament personal, ents com a creixement personal, es

    dna al llarg de tota la vida, per ladolescncia s letapa crucial en aquest procs.

    Ladolescncia s el procs de transici entre la infantesa i la vida adulta que es

    caracteritza per la necessitat de reafirmar-se davant dels altres. Sn caracterstiques

    daquesta etapa la inestabilitat emocional, la cerca de nous referents, el desafiament

    als lmits establerts per plantejar-se coses noves i, en ocasions, la radicalitzaci

    ideolgica. Tamb s un moment daprenentatge i socialitzaci. De fet, el

    reconeixement social i lestabliment de vincles, sobretot amb els iguals, sn

    fonamentals. Aquests vincles de vegades sn digualtat, per en altres ocasions tenen

    un marcat component jerrquic i, fins i tot, poden donar-se relacions de domini-

    submissi.

    Els vincles ens connecten al nostre entorn i ens proporcionen seguretat. En cas

    dabsncia de vincles, els joves cerquen aquests referents en els mitjans de

    comunicaci (msics, actrius i actors, personatges de ficci, i en tot el que podem

    considerar les mitologies actuals), les xarxes socials o en grups diguals organitzats.

    De vegades, els alumnes troben una dificultat per trobar referents en el centre

    educatiu. Sovint no troben acceptaci en el seu grup diguals o b sn ells als qui sels

    fa complicat veure-shi reflectits per raons de cultura, llengua, etc. Aix, la tasca

    destabliment de vincles forts i sans s una de les primeres tasques que han dafrontar

    els docents.

    Tamb sha de tenir en compte que alguns alumnes poden haver perdut vincles molt

    importants com els damistat, familiars, etc., i daltres de tipus cultural, com ara la

    llengua o els costums. La prdua de vincles o la por a la possible prdua es manifesta

    PRODERAI-CE 7 de 81

  • de formes diferents. Sovint s qualificada com una experincia de dol i en els centres,

    com s natural, lalumnat la viur en relaci al context educatiu: en les seves relacions

    en el grups, amb els docents, en els aprenentatges, etc.

    Per a lalumnat adolescent, aquesta s una etapa especialment complexa ja que a les

    dificultats del propi procs de desenvolupament personal poden afegir-se dificultats

    derivades dmbit familiar o contextual. Aquesta situaci de fragilitat els pot arribar a

    fer ms vulnerables als extremismes i la radicalitzaci. La radicalitzaci no

    necessriament ha de ser violenta, per sempre es manifesta amb fortes conviccions i

    una crrega emocional portada a lextrem que cal saber gestionar.

    Ja shan comentat els principals aspectes de lmbit personal de lalumnat que cal

    considerar com a factors de risc duna possible radicalitzaci (vegeu lapartat Factors

    de risc dels processos de radicalitzaci islamista de lannex 4).

    Per prevenir-la, cal que el centre educatiu disposi deines i estratgies per incidir en les

    causes que la produeixen. A continuaci, sofereixen orientacions per a la prevenci

    daquestes conductes a partir dels factors assenyalats.

    La dificultat per a la gesti de les emocions. Les emocions sn les eines que ens permeten identificar all que sentim i el que senten els altres. Lempatia

    consisteix en la capacitat de connectar amb les emocions dels altres i desenvolupar un

    comportament dajuda. Les emocions sn formes de respondre al que sentim, creant

    una reacci que tindr un comportament especfic.

    Podem aprendre a llegir lestat emocional de tot lalumnat ja que la manifestaci de les

    emocions s universal i fcilment hi podrem veure lemoci bsica vinculada; caldr,

    doncs, saber destriar all que s cultural i all que s natural en cadascuna de les

    emocions expressades, aix com dels comportaments que observem en lalumnat.

    Cada emoci t el seu sentit i la seva utilitat. El que s important s ensenyar als

    alumnes com gestionar-les de forma que les puguin regular i modular, ajudar-los per

    PRODERAI-CE 8 de 81

  • tant a prendre el control sobre si mateixos i influir en com se senten i com viuen les

    emocions, la duraci que tenen i com les expressen.

    Per la millora en la gesti de les emocions, els centres educatius poden realitzar

    activitats com les segents:

    Utilitzar els recursos sobre Educaci socioemocional disponibles a laplicaci informtica que el Departament dEnsenyament posa a labast dels centres per

    a lelaboraci del Projecte de convivncia.

    Aplicar les activitats i recursos de gesti de les emocions daula (escolta activa,

    etc.) disponibles al document sobre Desenvolupament personal del Suport lingstic i social.

    o Lescolta activa

    o Lexpressi de limpacte

    o La validaci de la resposta emocional

    La dificultat de construir una identitat mltiple. Ladolescncia s una etapa de construcci de la prpia identitat. En aquest procs, els adolescents

    reconsideren els objectius i valors de la famlia i de la prpia cultura, acceptant-ne

    alguns i rebutjant-ne daltres.

    En el cas dalguns adolescents, aque...

Recommended

View more >