Programació de Religió CURS 2016-2017iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/1617/prog_rel... · concreta que és pública, que es desenvolupa socialment i que influeix

IES MADINA MAYURQA

Programació de Religió

CURS 2016-2017

Bloc 1. La intel·ligència espiritual i el sentit religiós de la persona.

Bloc 2. La revelació: manera de com Déu es fa present en la història.

Bloc 3. Jesús, realitza el projecte de Déu sobra la humanitat. Fa possible les condicions per una fraternitat universal. Això és el que se’n diu Salvació. Cada persona és un regal per construir la humanitat nova que començà Jesús.

Bloc 4. Permanència de Jesucrist en la historia. Per mitjà de la comunitat de seguidor.

1 ESO

La realitat creada i els esdeveniments històrics son signes de la presencia de Déu.

La historia de Israel: elecció, aliança, monarquia y profetisme.

La humanitat de Jesús és tan desenvolupada que Ell s’ha igualat a Déu. Per això l’expressió fill de l’home o fill de Déu signifiquen el mateix. Els evangelis: son testimoni de la recepció del missatge i vida de Jesús en sí de les primeres comunitats; Primer anunci o kerigma i Composició dels evangelis.

La Iglesia, presencia de Jesucrist en la historia. L’Esperit de l’amor de Déu i de Jesús actualitzen el seu projecta d’amor juntament amb els seu seguidor. La màxima expressió és la comunió entre les persones i l’Amor sense límits que anomenam Déu.

2 ESO

La persona humana, creatura de Déu , conscient lliure i capaç d’estimar. Aquesta constitueix el fonament més consistent de la seva dignitat com a tal El ser humà col·laborador de la creació de Déus

L’ acceptació de la revelació: La fe. Origen, composició i interpretació dels llibres Sagrats.

Déu es revela en Jesucrist. Com una família. El Credo, síntesi de la acció salvadora de Déu en la historia.

Expansió de la Iglesia, les primeres comunitats cristianes. Model de la convivència humana. Les notes de la Iglesia.

3 ESO

La naturalesa humana desitja l’infinit. La recerca de sentit en l’experiència de la malaltia, de la mort, del dolor, etc.

La ruptura del hombre con Dios por el pecado. El relato bíblico del pecado original.

La persona transformada por el encuentro con Jesús.

La Iglesia, lugar de encuentro con Cristo. Experiencia de plenitud en el encuentro con Cristo. La experiencia de fe genera una cultura.

4 ESO

Las religiones: búsqueda del sentido de la vida. Plenitud en la experiencia religiosa: la revelación de Dios en la historia

La fidelidad de Dios a la alianza con el ser humano. La figura mesiánica del Siervo de Yhwh.

La llamada de Jesús a colaborar con Él genera una comunidad.

La pertenencia a Cristoilumina todas las dimensiones del ser humano. La autoridad eclesial al servicio de la verdad. La

misión del cristiano en el mundo: construir la civilización

del amor

Com la mateixa paraula ho diu Religió ve de la paraula llatina “re-ligare” és a dir

relligar, harmonitzar el que és divers. La religió es presenta com una proposta de

sentit on queda relligada tota l’existència humana amb ella mateixa, amb la

naturalesa i amb l’esperit d’amor. Per això es vertaderament una proposta

creadora de valors i de sentit per caminar vers un major enteniment envers tot el

que ens envolta fins desenvolupar una ecologia, sostenible, crear un ecosistema,

que no margini a ningú més be integri a tothom perquè la seva finalitat última és la

de respectar la dignitat humana.

La persona està dotada de interioritat i exterioritat, ocupa un espai al univers i

alhora te una dignitat dotada de interioritat, la religió és l’estudi de les grans

preguntes que les persones sempre s’han fet: el sentit de la vida i de la mort, el

sentit del sofriment, l’existència de Déu, l’Ésser i la seva immortalitat, ¿la

resurrecció?¿ el paradís, ¿el no res? etc. El Sentit de la vida. La Felicitat, la

convivència, el sentit de la història. Aquestes preguntes tenen a veure, per tant,

amb les creences més profundes de l’ésser humà, però tenen alhora una expressió

concreta que és pública, que es desenvolupa socialment i que influeix en la forma

d’ establir la convivència amb els altres. El seu estudi, si miram la història de la

humanitat veurem que hi han estat sempre presents, i que tots els pobles del món

hi han intentat donar resposta d’una manera o d’una altra. El tipus de resposta

condiciona, conscient o inconscientment, la visió del món que es te i l’actitud més

vital i profunda.

L’estudi d’aquestes grans preguntes passa, d’una banda, pel coneixement de les

respostes que des de fa centenars o milers d’anys han donat les diferents religions

i de l’altra, per la reflexió personal que tots podem fer. Reflexionar sobre les grans

preguntes consisteix en mirar al nostre voltant i també a les nostres vides amb ulls

atents i fer-nos preguntes.

Per exemple, si mirem la manera com està organitzada la natura ens quedem

meravellats de la perfecta organització que hi veiem: tot ésser viu està fet d’una

manera tal que tots els seus òrgans treballen per defensar la pròpia vida i la

supervivència de l’espècie. Ara bé, si seguim reflexionant ens adonem d’una

aparent manca de sentit: el final del cicle vital de tots els éssers vius és la mort.

Per tant, tota aquesta perfecta organització treballa per un ésser destinat a la

desaparició, i aquí hi veiem una aparent manca de sentit: de què serveix aquest

magnífic disseny si ha d’acabar en el no res? Aquesta senzilla reflexió sobre el pla

natural obre així la porta a un altre tipus de reflexió sobre un sentit transcendent

del món.

La religió té a veure, per tant, amb la idea de la vida com a temps limitat. Aquest

estudi és imprescindible per profunditzar, des de diferents òptiques com les

religions son una proposta de sentit per el mateix esser humà.

D’altra banda, el seu estudi pot aportar també qualitat a la manera com es viu el

compromís social respecta a les conviccions personals. No és el mateix construir

una casa de pressa i pensant només en els beneficis que hi obtindrem de la seva

venda, que construir-la pensant en deixar una bella construcció que les

generacions futures puguin contemplar, viure i fer créixer, tot deixant per les

futures generacions el llegat espiritual i cultural que les diferents religions ens han

transmès.

La religió abans que una definició de Déu, depenen de una forma concreta d’auto-

enteniment de la persona humana i de la seva societat en relació amb l’Absolut.

PROGRAMACIÓ 1 ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS

UNITAT 1. LA REALITAT i ELS ESDEVENIMENTS LLENGUATGE DE DÉU CONTINGUTS

La realitat, mirall de Déu.

CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTANDARS D’APRENENTATGE

1. Reconèixer i valorar la realitat com do de Déu

(relacionada amb Déu per la crida a l’existència). 2. El Misteri, en la bíblia no es refereix a allò

desconegut sinó a allò manifestat que és inesgotable.

3. Els relats de saviesa, propi de l’expressió de la cultura que procura mantenir els seus valors és el llenguatge usual en els escrits religiosos.

1.1. Expressa oralment perquè la realitat es signe

de Déu. 1.2. Expressa per escrit a quins esdeveniments

reconeix el Misteri (Déu). 1.3. Saber identificar els relats de saviesa actuals en

el cinema, en la literatura, i les expressions artístiques en general.

UNITAT 2. ESTRUCTURA DEL FET RELIGIÓS

CONTINGUTS

Les religions Primitives o Tribals.

Art i Religió.

Valors i Religió.


1. Identificar elements de les religions Tribals o

Primitives.

2. Conèixer las característiques principals de las religions

Tribals o Primitives.

1.1. Reconeix alguns elements de les religions Tribals o

Primitives.

2. 1. Sintetitza en una visió global las religions Tribals o

Primitives.

2.2. Analitza cooperativament el simbolisme de les

pintures rupestres i dels tòtems.

2.3. Valora la comunitat, las practiques religioses en grup

i el sentit de la vida.

UNITAT 3. BIBLIA i CREACIÓ

CONTINGUTS

Els relats bíblics de creació. El sentit científic del començament. La creació representada en l’art. La volta de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngel. Valors i Religió.


1. Contrastar el relat bíblic de la creació amb el relat babilònic. 2. Identificar les claus d’interpretació del relat bíblic. 3. Diferenciar l’ explicació religiosa de SENTIT i la visió científica del CÓM? I QUAN?

1.1. Relaciona, amb les seves paraules, el relat de Babilonia i el relat bíblic. 2. 1. Assenyala les claus interpretatives del text bíblic. 2.2. Analitza el simbolisme dels frescs de la Capella Sixtina. I valora l’ art religiós. 3. 1. Coneix les diferencies entre l’ explicació religiosa del Gn i la teoria científica del començament. 3.2. Valora ambdós aportacions i l’autonomia de cada visió.

BLOC 2. LA REVELACIÓ, DÉU EN LA HISTÒRIA

UNITAT 4. LA REVELACIÓ CONTINGUTS

Revelació i Inspiració. Contacte. Déu es mostra en la vida i en la historia.


1. Identificar les diferents maneres de comunicació que Déu ha utilitzat en la història d’ Israel.

1.1. Selecciona gests i paraules en els que identifica la manifestació divina. 1.2. Interpreta en els esdeveniments històrics la presència cuidadora de Déu. 1.3. Aplica a la seva vida la revelació de Déu.

UNITAT 5. RELATS BÍBLICS DE VIDA I SAVIESA CONTINGUTS

El valor de la confiança. Abraham, Sarai i Agar.

El valor del perdó. El rostre de Déu, Josep.

El valor de la Misericòrdia i Solidaritat. El teu dolor és el meu, Moisés.


1. Conèixer algunes narracions bíbliques.

2. Identificar actituds salvífiques.

3 Interpretar les narracions.

1. 1. Recorda i reconta constructivament les

narracions.

2.1. Identifica algunes accions salvífiques. 2.2. Relaciona actituds i accions salvífiques amb la seva vida. 3. 1. Aplica algunes narracions a l’actualitat.

BLOC 3. JESUCRIST.

UNITAT 6. JESÚS CONTINGUTS

Jesús i el Regne de la felicitat. Pau i bé. Trets de la felicitat social, el bé per a TOTS. Com és Jesús? Com actua?


1. Conèixer algunes narracions dels evangelis.

2. Identificar actituds i accions del Regne de la

felicitat.

3. 3. Relacionar els noms de Jesús amb les seves

accions.

1.1. Recorda i reconta paràboles.

2.1. Identifica les accions salvífiques de Jesús.

3.1. Relaciona actituds i accions salvífiques de Jesús amb noms de Jesús.

UNITAT 7. ELS EVANGELIS CONTINGUTS

Com es va escriure la Bíblia?

Els primers cristians redacten els Evangelis.


1. Identificar els llibres de la Bíblia.

2. Classificar els llibres de la Bíblia.

3. Art del els llibres.

1. 1. Identifica alguns llibres de la Bíblia. 2.1. Classifica els llibres de l’Antic i Nou Testament. 3.1. .Utilitza les abreviatures per citar la Bíblia. 3.2. Identifica i utilitza l’alfabet hebreu i grec per

escriure el seu nom.

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA, LA ESGLÉSIA UNITAT 8. LA COMUNITAT, PRESENCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

La comunitat presència de Crist en la història.

Els cristians, els seguidors de Jesús són la Església.

Es sagraments, rituals significatius.


1. Descobrir i explicar les principals

característiques del fet comunitari. 2. Identificar tipus de comunitat. 3. Conèixer l’Església, comunitat cristiana. 4. Relacionar els sagraments i el significat

ritual.

1.1 Identifica algunes característiques de la

comunitat. 1.2 Relaciona la comunitat amb la vida. 2.1. Classifica tipus de comunitats. 3. Valora l’Església com comunitat. 4. Relaciona sagraments i vida.

PROGRAMACIÓ 2n ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS UNITAT 1. PERSONA I DIGNITAT

CONTINGUTS

Persona i dignitat. El fonament de la dignitat de la persona en la Bíblia. La Declaració Universal de Drets Humans.


1. Reconèixer les característiques més rellevants de l’ésser humà creat a imatge de Déu (com Déu). 2. Relacionar la condició de criatura de l’ésser humà amb el seu origen diví. 3. Explicar el perquè de la dignitat de l’ésser humà com a criatura de Déu.

1.1 Valora la dignitat de l’ésser humà i la relaciona amb la dignitat dels altres éssers vius. 2.1 Distingeix i debat de manera justificada i respectuosa l’origen de l’ésser humà. 3.1 Valora, en situacions de l’entorn més proper, la dignitat de tot ésser humà amb independència de les capacitats físiques, cognitives, intel·lectuals i socials.

UNITAT 2. CONTRIBUIR EN LA CREACIÓ DEL MÓN

CONTINGUTS Grans símbols del sagrat. L’ésser humà, col·laborador de la creació de Déu. L’evolució de l’home al llarg de la història i la seva relació amb el altres éssers

vius i amb la natura. El mal ús de la natura per part dels éssers humans. Conseqüències més

rellevants. Reaccions més importants de la humanitat davant la destrucció de la natura.

Accions més significatives en favor de les persones amb algun tipus de discapacitat.

La solidaritat entre els pobles i la lluita contra les desigualtats que impedeixen una vida digna per a tothom.


1. Identificar símbols del Sagrat. 2. Entendre el sentit i la finalitat de l’acció humana en el món creat i en situacions diverses.

1. Identifica alguns símbols del Sagrat en la natura. 2.1 Classifica accions diverses dels éssers humans que respecten o bé destrueixen la creació i en valora les conseqüències positives o negatives. 2.2 Dissenya, en grup, un projecte de col·laboració amb l’escola en el qual s’assenyalin cinc necessitats observables en l’entorn social, i també les accions que el grup estaria en condicions de dur a terme per a donar-hi respostes satisfactòries i eficaces.


UNITAT 3. LA SAVIESA RELIGIOSA

CONTINGUTS

Caminar orientats per la saviesa religiosa. Caminar poc a poc.

La regla d’or del comportament humà.

Origen, composició i interpretació dels llibres bíblics.


1.Reconeixer què és la Revelació i la saviesa.

2. Saber quina és la regla d’or del comportament humà.

3. 4. Conèixer i descriure l’estructura i l’organització

de la Bíblia.

4. Conèixer les regles de la interpretació bíblica.

1.1. Identifica els relats religiosos. 1.2. Relaciona religió i creixement vital. 2. 1. Descobreix la regla d’or en diferents religions. 2. 2. Valora la regla d’or del comportament humà. 4.1. Identifica, classifica i compara els Llibres Sagrats,

mostrant interès per conèixer-ne l’origen.

4. 1. Interpreta alguns text sagrats.

UNITAT 4. DIÀLEGS DE SAVIESA

CONTINGUTS En diàleg amb el Judaisme. Els rituals del judaisme.

En diàleg amb l’Islam. Els rituals de l’Islam.


1. Descobrir els principals rituals del poble jueu.

2. Explicar els trets més significatius de les principals festes de l’islam.

1.1 Identifica alguns rituals del judaisme. 1.2 Mostra interès i curiositat per conèixer el sentit dels rituals jueus. 1.3 Mostra respecte per les diferents manifestacions rituals a través de la reflexió i el diàleg d’algunes festes del judaisme. 2.1 Identifica algunes festes de l’islam. 2.2 Descriu els elements principals de les festes de l’Islam. 1.3 Respecta la fe musulmana i la seva expressió.

BLOC 3. JESUCRIST


Jesús de Natzaret, el rostre humà de Déu.

Jesús, presència salvadora de Déu, l’Emmanuel.

L’ acció alliberadora i sanadora de Jesús. Veure a l’altre en la seva dignitat.


1. Conèixer a Jesús. 2. Descobrir la presència alliberadora i sanadora

(salvadora) de Jesús.

3. Identificar i valorar a l’altre en la seva dignitat.

1.1 Reconeix els trets específics de Jesús de

Natzaret. 1.2 Mostra interès per reconèixer a Jesús en els

evangelis.

2.1 Identifica algunes accions alliberadores de Jesús.

3.1. Valora la manera sanadora d’apropar-se a l’altre de Jesús.

UNITAT 6. LA RESPOSTA DE JÉSUS A LA VIDA

CONTINGUTS

Jesús narra la vida, les paràboles. Interactua, s’implica.


1. Conèixer les paràboles dels evangelis. 2. Interpretar el contingut vital de les paràboles.

1.1 Reconta amb les seves paraules la paràbola del

bon samarità, de l’amic inoportú. 2.1 Interpreta en la vida actual la saviesa de les paràboles

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA, LA ESGLÉSIA UNITAT 7. LA IGLÉSIA, PRESENCIA DE JESÚS EN LA HISTÓRIA

CONTINGUTS

La comunitat de Jesús.

Característiques del grup de Jesús.


1. Saber quin tipus de comunitat va formar Jesús. 2. Reconèixer a Jesús en la Església.

1.1 Reconeix els trets de la comunitat cristiana. 2. Identifica valors i actituds de Crist.

PROGRAMACIÓ 3r ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS

UNITAT 1. LA FELICITAT CONTINGUTS

La recerca de la felicitat.

IKIGAI, el SENTIT de la vida de cada persona.


1. Identificar l’impuls cap a la felicitat.

2. Destriar diferents tipus de felicitat.

3. Reconèixer i valorar les religions com camins

de felicitat.

1.1. Enumera circumstàncies en les quals busquem ser feliços. 2. Comparteix situacions on el rerefons és la recerca de la felicitat. 3.1. Estableix relacions entre la felicitat i l'amor. 3.2. Recerca en grup històries de persones que són felices en situacions doloroses. 3.3. Expressa conclusions personals sobre la felicitat.

UNITAT 2. DIÀLEGS RELIGIOSOS SOBRE EL SENTIT

CONTINGUTS El sentit de la vida en la experiència de la malaltia, la mort, el dolor, etc.

En diàleg amb l’Hinduisme.

En diàleg amb el budisme.


1. Definir el sentit de la vida. 2. Conèixer el sentit de la vida que ofereixen

les religions. 3. Saber què ofereixen l’hinduisme i el

budisme per aconseguir la felicitat.

1.1. Diferencia sentit de la vida de l’èxit. 2. Analitza el sentit de “acollir” o “rebutjar” les contrarietats en relació a ser feliços. 3. Experimenta la importància de viure el moment present connectant amb la realitat. 3.2. Compara el que diu el budisme sobre el sofriment amb el que diu Jesús. 3.3.Treu informació dels evangelis sobre el final de la vida de Jesús i ho relaciona amb els ensenyaments del budisme.

BLOC 2. LA REVELACIÓ, DÉU EN LA HISTÒRIA UNITAT 3. DIÀLEGS RELIGIOSOS SOBRE EL MAL HUMÀ

CONTINGUTS

El mal humà.

Relats bíblics explicatius del mal.


1. Descobrir en la vida un teixit de mal fet i mal

rebut. 2. Reflexionar sobre el mal que ens arriba de

fenòmens naturals independents de cap voluntat.

3. Identificar això que diem mal amb el que el llenguatge religiós anomena pecat.

1.1. Estableix connexions entre el mal i la llibertat personal, les decisions. 2.1. Investiga les causes d’inundacions i cerca tipus d'explicació des de la ciències de la natura. 3.1. Coneix alguns mites bíblics que parlen del mal com una conseqüència del mal ús de la llibertat. 3.2. Discerneix que el llenguatge bíblic diferencia les manifestacions del mal que venen del egoisme humà i el mal de les malalties. 3.3. Identifica la postura de Jesús davant les diferents manifestacions del mal.

UNITAT 4. DÉU EN LA HISTÒRIA CONTINGUTS

En diàleg amb els texts sagrats del judaisme. En diàleg amb els texts sagrats de l’Islam.


1. Conèixer texts sagrats del judaisme

relacionats amb el cristianisme.

2. Conèixer el llibre sagrat de l'Islam.

1.1. Identifica alguns personatges de la història d'Israel. 1.2. Interpreta els texts bíblics com un mirall en el qual es reconeix. 1.3. Identifica accions de Jesús relacionades amb la seva religió, el judaisme. 1.4. Elabora en grup una plantilla de una sinagoga i una altra d'una església i assenyala les similituds. 2. 1. Cerca amb quin nom de Déu comença cada sura de l'Alcorà 2.2. Identifica les característiques de Déu en l’Alcorà. 2.3. Valora la experiència d'oració de l'Islam i el compromís amb els més necessitats.

BLOC 3. JESUCRIST UNITAT 5. JESÚS

CONTINGUTS

Un projecte de transformació per ser més humà.

Jesús exemple d'entrega i de servei. CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTANDARS D’APRENENTATGE

1. Conèixer el projecte que Jesús ofereix a

l’ésser humà.

2. Descobrir els valors que ens fan més humans i quins contravalors ens deshumanitzen.

1.1. Analitza un dia de la vida de Jesús i assenyala quin itinerari i accions realitza. 1.2. Argumenta amb accions que Jesús vivia ajudant als altres. 1.3. Investiga en grup el darrer sopar abans de la passió i detecta quin gestos fa Jesús i què demana fer als seus. 2.1. Enumera els valors centrals de la persona de Jesús partint del seus fets. 2.2. Compara accions de Jesús amb els marginats, desvalguts i vulnerables enfrontant-se a la llei jueva. 2.3. Argumenta al grup què faria un alumne amb els valors de Jesús davant un cas de assetjament a classe. 2.4. Relaciona el missatge del evangeli amb l’ actual problema dels refugiats. 2.5. Dialoga sobre l’exigència de Jesús sobre el perdó en cas concret de les víctimes del terrorisme.


L’encontre amb Crist.


1. Descobrir l’experiència personal de les dones i homes que han fet el mateix que Jesús.

1.1. Investiga un personatge de la història que parli de la seva experiència de Jesús i el canvi de la seva vida. 1.2. Dialoga sobre la diferencia entre conèixer intel·lectualment i experimentar vitalment.

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA, LA ESGLÉSIA UNITAT 7. LA IGLESIA COM A PRESÈNCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

L’Església, lloc de encontre amb Crist.


1. Descobrir la dimensió relacional de les persones

i la necessitat de fer grup amb els qui comparteixen mateixos projectes i afinitats.

2. Reconèixer que quan fem el bé i creem espais

de pau fem present a Jesús. 3. Valorar l'Església com una comunitat que es

reuneix per contagiar-se forces i il·lusions de saber fer avui el que Jesús faria.

1.1. Identifica en el grup de “Hillsong” (muntanyes de sos musicals o sos que arriben a las cimes) com a grup de joves que viuen l’experiència de Jesús. 2.1.Busca ongs relacionades amb l’Església . 3.1. Identifica com celebra la comunitat els moments més importants i decisius de la vida i els descobreix com a sagraments. 3.2. Cerca la importància del aigua, del oli i del la llum al les celebracions sagraments.

UNITAT 8. L’ ESPERIT ALÈ QUE CREA CONTINGUTS

L’ experiència religiosa genera cultura.


1. Conèixer i valorar, que a cada època històrica,

l'experiència cristiana ha inspirat als artistes per

realitzar grans obres que constitueixen el patrimoni

cultural de la humanitat.

1.1.Identifica les esglésies de Mallorca com obres

artístiques i llegat de l’expressió religiosa dels

nostres avantpassats.

1.2.Reconeix el simbolisme religiós del gòtic,

específicament la importància de la llum a la

Catedral de Palma.

1.3. Investiga en grup la cultura social de l’església,

d’educació i treball amb els marginats.

PROGRAMACIÓ 4t ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS UNITAT 1. LA EXPERIÈNCIA RELIGIOSA I LA FELICITAT

CONTINGUTS

La experiència religiosa i la felicitat. Les religions i la recerca de sentit de la

vida. Les religions més rellevants en l’entorn de l’escola: la religió catòlica i altres

confessions cristianes (ortodoxos i evangèlics); la religió islàmica; la religió hinduista; budista, etc.

La revelació de Déu en les diverses religions. Persones més rellevants en la història de les religions estudiades.


1. Aprendre els trets comuns més importants

en les religions en l’afany de donar sentit a

la vida.

2. Descobrir la intervenció de Déu en la història

dels esforços humans en la recerca de sentit,

i mostrar-ne algunes diferències en les

diverses religions.

1.1 Descobreix i classifica els trets més importants (ensenyaments, comportaments i culte) en les religions monoteistes. 1.2 Cerca informació i presenta al grup de treball les respostes de les diferents religions a preguntes relatives al sentit de la vida. 2.1 Analitza i debat les principals diferències en la forma de manifestar-se Déu a la humanitat segons les diverses religions.


UNITAT 2. MISERICÒRDIA I SOLIDARITAT DE DÉU AMB L’ÉSSER HUMÀ EN LA BÍBLIA CONTINGUTS

La fidelitat de Déu a l’aliança amb els éssers humans. La figura messiànica de Jesús, Servent de Yhwh, l’home de la misericòrdia. La recreació: Tot

nou.


1. Reconèixer i valorar les accions de Déu que

mostren la seva solidaritat i fidelitat al llarg

de la història.

2. Comparar i valorar la novetat observable

entre el Messies solidari i el Messies polític.

1.1.Identifica i aprecia el compromís i la solidaritat permanent de Déu en la història d’Israel. 1.2.Pren consciència i agraeix els moments de la seva història en els quals reconeix l’ajuda de Déu. 1 3 Identifica, classifica i compara els trets més rellevants del Messies solidari i del Messies polític. 2.2 S’esforça per descobrir i comprendre la novetat del Messies solidari com a criteri de vida.

UNITAT 3. LA SAVIESA RELIGIOSA CONTINGUTS

Caminar orientats per la saviesa religiosa. Caminar poc a poc.

La regla d’or del comportament humà.

Origen, composició i interpretació dels llibres bíblics

.


1.Reconeixer què és la Revelació i la saviesa. 2. Saber quina és la regla d’or del comportament humà. 3. Conèixer i descriure l’estructura i l’organització de la Bíblia. 4. Conèixer les regles de la interpretació bíblica.

1.1. Identifica els relats religiosos. 1.2. Relaciona religió i creixement vital. 2. 1. Descobreix la regla d’or en diferents religions. 2. 2. Valora la regla d’or del comportament humà. 3.1. Identifica, classifica i compara els Llibres Sagrats, mostrant interès per conèixer-ne l’origen. 4. 1. Interpreta alguns text sagrats.

UNITAT 4. DIÀLEGS DE SAVIESA CONTINGUTS

En diàleg amb el Judaisme. Els rituals del judaisme. En diàleg amb l’Islam. Els rituals de l’Islam.


1. Descobrir els principals rituals del poble jueu.

2. Explicar els trets més significatius de les principals festes de l’islam.

1.1 Identifica alguns rituals del judaisme. 1.2 Mostra interès i curiositat per conèixer el sentit dels rituals jueus. 1.3 Mostra respecte per les diferents manifestacions rituals a través de la reflexió i el diàleg d’algunes festes del judaisme. 2.1 Identifica algunes festes de l’islam. 2.2 Descriu els elements principals de les festes de l’Islam. 1.3 Respecta la fe musulmana i la seva expressió.

BLOC 3. JESUCRIST UNITAT 5. JESÚS

CONTINGUTS

Jesús de Natzaret, el rostre humà de Déu.

Jesús, presència salvadora de Déu, l’Emmanuel.

L’ acció alliberadora i sanadora de Jesús. Veure a l’altre en la seva dignitat.


1. Conèixer a Jesús.

2. Descobrir la presència alliberadora i

sanadora (salvadora) de Jesús.

3. Identificar i valorar a l’altre en la seva dignitat.

1.1.Reconeix els trets específics de Jesús de Natzaret. 1.2. Mostra interès per reconèixer a Jesús en els

evangelis. 2.1.Identifica algunes accions alliberadores de Jesús. 3.1.Valora la manera sanadora d’apropar-se a l’altre de Jesús.

UNITAT 6. LA RESPOSTA DE JÉSUS A LA VIDA

CONTINGUTS

Jesús narra la vida, les paràboles.

Interactua, s’implica.


1. Conèixer les paràboles dels evangelis.

2. Interpretar el contingut vital de les paràboles.

1.2 Reconta amb les seves paraules la paràbola del

bon samarità, de l’amic inoportú.

2.1 Interpreta en la vida actual la saviesa de les paràboles.

BLOC 4. LA IGLÉSIA COMO PRESENCIA DE JESÚS EN LA HISTORIA UNITAT 4. ELS CRISTIANS I LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN, LA CIVILITZACIÓ DE L’AMOR.

CONTINGUTS

Estar amb Jesús genera comunitat i solidaritat.

El seguiment de Jesús en l’Església il·lumina totes les dimensions de la vida de l’ésser humà.

La missió del cristià en el món: construir la civilització de l’amor.


1. Descobrir i valorar que Crist genera una nova

manera d’exercir la raó i la llibertat, i també

d’expressar l’afectivitat de la persona humana.

2. Descobrir que l’exercici del lideratge ha d’estar al

servei de la comunitat.

3. Relacionar la missió del cristià (seguidor de Jesús)

amb la construcció d’un món millor.

1.1. Emet judicis sobre el comportament de

persones que donen exemple d’una nova manera de

viure.

1.2 Reflexionar en la recerca del bé quan té

l’oportunitat l’elegir entre diverses opcions

possibles.

1.3 És conscient de les diferents formes de viure i

prefereix la que reconeix com a més humana.

2.1 Identifica a líders, i explica com exerceixen el seu

lideratge al servei de la comunitat.

2.2 Reconeix, en l’Església, líders al servei de la

comunitat; i que, en fer-ho així, són testimonis del

missatge evangèlic.

2.3 Indica alguns esdeveniments de la història en els

quals l’Església ha defensat obertament la dignitat de

l’ésser humà.

3.1 Cerca algunes iniciatives de l’Església del seu

entorn proper que mostren l’afany per construir la

civilització de l’amor.

PROGRAMACIÓN 1 BACH BLOQUE 1. ANTROPOLOGÍA CRISTIANA

UNIDAD 1. LA DIMENSIÓN RELIGIOSA

CONTENIDOS

El ser humano es de por sí religioso porque busca un sentido a la vida.

Dimensión personal de la experiencia religiosa.

Expresiones históricas del sentido religioso.

Formas de conocimiento a lo largo de la historia con las que el ser humano descubre la realidad.

Recorrido histórico de las relaciones entre la ciencia y la religión.

CRITERIOS DE AVALUACIÓN ESTANDARES DE APRENDIZAJE

1. Reconocer la necesidad de sentido.

2. Comparar manifestaciones históricas que permitan desvelar el sentido religioso.

3. Conocer y distinguir los diferentes conocimientos

para distinguir la verdad.

1.1. Reflexiona sobre acontecimientos mostrados en los medios de comunicación y emite juicios de valor sobre la necesidad de sentido. (CL) (SIEE) (CEC)

2.1. Identifica y diferencia la diversidad de respuestas salvíficas que muestran las religiones. (CL) (AA) (CEC)

3.1.Identifica, a través de fuentes, los distintos métodos de conocer la verdad en la filosofía, la teología, la ciencia y la técnica. Distingue qué aspectos de la realidad permite conocer cada método. (CL) (CD) (CMCT) (CSC) (CEC) (AA)

CL: Competencia lingüística CMCT: Competencia matemática, ciencia y tecnología CD: Competencia digital AA: Aprender a aprender CSC: Competencia social y cívica SIEE: Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor CEC: Conciencia y expresiones culturales

UNIDAD 2. LA PERSONA, UN MISTERIO

CONTENIDOS

La persona humana. Fundamento de su dignidad. El hombre, ser religioso que busca un sentido a la vida. Expresiones

históricas del sentido religioso. Diversas posturas ante el hecho religioso en la sociedad actual.


1. Razonar la raíz divina de la dignidad humana.

2. Comparar manifestaciones históricas que muestren el sentido religioso del ser humano.

1. 1. Descubre, a partir de un visionado la injusticia, y fundamentar la dignidad humana. (CD) (AA) (CSC)

1.2. Compara textos que vinculan la dignidad del ser humano a su condición de creatura. (CL) (AA) (CSC)

1.3. Investiga, obtiene datos y analiza, sacando conclusiones, comportamientos que defienden o atentan contra la dignidad del ser humano. (CL) (CD) (AA) (CSC) (CEC) (CMCT)

2.1. Identifica la diversidad de las respuestas salvíficas que muestran las religiones. (CL) (AA) (CEC)

2.2. Comprende y define con palabras personales el significado de bien común, destino universal de los bienes y subsidiariedad. Aplica a situaciones concretas dichos principios, justificando el pensamiento social de la Iglesia. (CL) (AA) (CSC) (SIEE) (CEC)

BLOQUE 2. RELACIÓN ENTRE LA CIENCIA Y LA RELIGIÓN UNIDAD 3. RELIGIÓN Y CIENCIAS

CONTENIDOS

Diversas posturas ante el hecho religioso en la sociedad actual. Formas de conocimiento a lo largo de la historia con las que el ser humano

descubre la realidad y la verdad. Recorrido histórico de las relaciones entre ciencia y religión. Vínculo entre ciencia y ética.


1. Identificar y contrastar en el momento actual diversas respuestas de sentido.

2. Conocer y distinguir los diferentes métodos

de conocimiento humano. 3. Conocer los momentos históricos de

conflicto entre ciencia y religión.

4. Ser consciente de la necesidad de la relación entre ciencia y ética para el progreso humano.

1.1. Califica las respuestas de sentido que ofrecen el ateísmo, el agnosticismo y el laicismo y las contrasta con la respuesta de las religiones. (CL) (SIEE) (CEC)

2.1. Identifica, por medio de fuentes, los diferentes métodos de conocimiento en filosofía, teología, ciencia y técnica. Distingue los aspectos de la realidad que permite conocer cada método. (CL) (CMCT) (AA) (CSC) (CEC)

3.1. Reconoce y se esfuerza por comprender el origen divino del universo. (CMT) (AA)

3.2. Se informa con rigor y debate sobre los casos de Galileo, Miguel Servet, etc. Escribe su opinión, justificando las causas y consecuencias de dichos conflictos. (CL) (CMCT) (CSC) (CEC)

4.1. Aprende y respeta que el criterio ético nace del reconocimiento de la dignidad humana. (AA) (CSC) (CEC)

4.2. Analiza casos y debate de manera razonada las consecuencias que se derivan de un uso de la ciencia sin referencia ética. (CL) (CD) (CSC) (CEC)

BLOQUE 3. DOCTRINA SOCIAL DE LA IGLESIA UNIDAD 4. VIVIR COMO CRISTIANOS

CONTENIDOS

La persona y el fundamento de su dignidad.

Las claves de la Doctrina Social de la Iglesia.


1. Razonar la raíz divina de la dignidad humana.

2. Identificar la dignidad humana como clave para una convivencia justa entre los hombres

1.1. Descubre, a partir de un visionado la injusticia. (CL) (CD) (AA) (CSC)

1.2. Aprende y respeta el criterio ético como reconocimiento de la dignidad humana. (AA) (CSC) (CEC)

2.1. Elabora una definición personal de los términos legal, ético y moral. Explica las diferencias entre los términos con ayuda de medios audiovisuales. (CL) (CD) (CSC)

2.2. Comprende y define con palabras personales el significado de bien común, destino universal de los bienes y subsidiariedad. Aplica a situaciones concretas dichos principios, justificando el pensamiento social de la Iglesia. (CL) (AA) (CSC) (CEC)

2.3. Investiga, obtiene datos y analiza, sacando conclusiones, comportamientos que defienden o atentan la dignidad del ser humano. (CL) (CD) (AA) (CSC) (CEC) (CMCT)

BLOQUE 4. IGLESIA Y CULTURA UNIDAD 6. RELIGIÓN Y CULTURA

CONTENIDO Significado del término y dimensiones de la cultura. La vida monacal, fuente de cultura.


1. Conocer y comparar diferentes acepciones del término cultura.

2. Ser consciente de que la persona es generadora de cultura.

3. Caer en la cuenta del cambio que el monacato

introduce en la configuración del tiempo y el trabajo.

1.1. Estudia, analiza y define el concepto de cultura en diferentes épocas y lo contrasta con el carácter antropológico de la enseñanza de la Iglesia. (CL) (AA) (CEC) 2.1. Identifica los elementos propios de diversas culturas y elabora un material audiovisual donde los compara críticamente. (CL) (CD) (CSC) (CEC) 3.1. Conoce los rasgos de la vida monástica. Identifica su influencia en la organización social y la vida laboral. (AA) (CSC) (CEC)

3.2. Valora el trabajo de los monjes por conservar el arte y la cultura grecolatina, elaborando un material audiovisual en el que se recoja la síntesis de su estudio. (CL) (CD) (AA) (CEC)

UNIDAD 5. CONSTRUYENDO UN MUNDO NUEVO

CONTENIDOS

Origen y evolución de la Doctrina Social de la Iglesia. Claves de la Doctrina Social de la Iglesia.


1. Conocer y valorar el contexto en que nace la

Doctrina Social de la Iglesia.

2. Identificar la dignidad humana como clave para la convivencia justa entre los hombres.

3. Conocer y aplicar los principios de la

Doctrina Social de la Iglesia

1.1. Identifica problemas sociales de finales del siglo XIX estudia su evolución hasta la actualidad y analiza las respuestas de la Doctrina Social de la Iglesia. (CL) (AA) (CSC) (CEC)

2.1. Elabora una definición personal sobre los términos legal, ético y moral. Explica las diferencias entre los términos con la ayuda de medios audiovisuales. (CL) (CD) (CSC)

3.1. Comprende y define con palabras personales el significado de bien común, destino universal de los bienes y subsidiariedad. Aplica a situaciones concretas dichos principios justificando el pensamiento social de la Iglesia. (CL) (AA) (CSC)

(CEC)

ANEXE 1. Criteris de Qualificació per tots els cursos de l’ESO

Actitud d’escolta acollida, col·laboració i respecte d’uns amb els

altres.

40%

Anotacions a classe al seu quadern per anar construint dia a dia

un dossier .

20%

Entrega del dossier elaborat amb el treballat a classe i les

possibles fotocòpies o fitxes empleades per la realització de les

tasques

20%

Un examen final al que només tenen accés si s’han lliurat el

dossier de feina que s’ha anat realitzant en el dia a dia

20%

ANEXE 2. Proposta de Sortides Extraescolars pel cursos d’ESO.

PRIMERS 7 D’ABRIL VISITA CULTURAL A LLUC

SEGONS SORTIDA CULTURAL A LA MUNTANYA DELS TRES SANTUARIS

TERCER VISITA AL MUSEU BIBLIC, A LA SEU I EL SEU MUSEU I A LES

CLARISES

QUARS 28 D’ABRIL SORTIDA CULTURAL A LA SEU, SINAGOGA I

MEZQUITA.

Aquestes Sortides culturals podrien ésser substituïdes per unes altres que persegueixin

la mateixa finalitat educativa. En qualsevol cas restam oberts a altres ofertes culturals

que se’ns poden ofertar, durant el curs, des d’altres entitats culturals. Per la qual cosa,

en cas que es veies oportú sol·licitaríem el degut permís.

Documents

Programació de Religió CURS 2016-2017iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/1617/prog_rel... · concreta que és pública, que es desenvolupa socialment i que influeix