PROJECTE DE MILLORA URBANA INTEGRAL DELS BARRIS … · 2015-12-21 · projecte de millora urbana integral dels barris rocafonda–el palau, de matarÓ quarta convocatÒria per a l’atorgament

PROJECTE DE MILLORA URBANA INTEGRAL DELS BARRIS ROCAFONDA–EL PALAU, DE MATARÓ

QUARTA CONVOCATÒRIA PER A L’ATORGAMENT D’AJUTS QUE ESTABLEIX LA LLEI 2/2004, DE 4 DE JUNY, DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA – MATARÓ, ABRIL DE 2007 VOLUM II ANNEXOS

Ajuntament de Mataró, 12 d’abril de 2007

ÍNDEX ANNEXOS

a) Actes de la Comissió Territorial del Pla integral de Rocafonda-El Palau donant suport al present projecte i

certificació de l’acord adoptat en suport del projecte

b) Pla integral de Rocafonda-El Palau 2001-2007

c) Memòria 2000-2002 del Pla integral Rocafonda-El Palau

d) Pla Local d’Habitatge de Mataró 2005

e) Estudi de la població de Mataró. 1 de gener 2006

f) Programa municipal de reallotjament de famílies en dificultat a Rocafonda-El Palau

g) Servei de mediació comunitària. Memòria 2006

h) Estudi de la situació comercial als barris de Rocafonda-el Palau (versió reduïda)

i) Pla d’usos del Centre d’informació i recursos per a la Dona

j) Guia de recursos associatius de Rocafonda-El Palau

k) Pla funcional de la biblioteca

l) Pla de xoc per a la promoció escolar

a) Actes de la Comissió Territorial del Pla integral de Rocafonda-El Palau donant suport al present projecte i certificació de l’acord adoptat en suport del projecte.

S’adjunta còpies de les actes de 22 de febrer i 20 de març i certificació signada de l’Acta de 20 de març que va donar suport al projecte.

1

CONSELL TERRITORIAL DEL PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU

Data: 22 de febrer de 2007Hora: 20:15hLloc: Centre Cívic de Rocafonda-El Palau

Hi assisteixen:

El Sr. Josep Bermúdez i Núria Ibran, representant l’AV de Rocafonda-l’Esperança i CiutatJardí; el Sr. Josep Ma. Manté, representant del grup municipal d’ICV-EuiA; la Sra. Fina Pavónrepresentant de la Vocalia de la Dona; el Sr. Manuel Jiménez, representant de l’AV de El Palau;el Sr. Miquel Torner, en representació de l’entitat Marxaires Mataró-Canigó; la Sra. VisitaciónRomero, representant del grup municipal de PSC; el Sr. Oriol Batista, President del Consell delPla integral de Rocafonda-El Palau, la Sra. Angelina Català, Coordinadora de l’Àrea de ServeisTerritorials; la Sra Mercè Massa, Coordinadora de l’Àrea de Serveis Personals i la Sra GlòriaBrusati, Tècnica dels Plans integrals territorials.

S’excusen:

El Sr. Cayetano Garcia Ruiz representant del Club petanca Roca 81.

Ordre del dia

1. Primera sessió de treball per a l’elaboració de la proposta d’actuacions a Rocafonda i ElPalau, a presentar a la nova convocatòria dels ajuts per a la millora dels barris de laGeneralitat de Catalunya

2. Torn obert de paraules

Desenvolupament de la reunió

El senyor Oriol Batista dóna la benvinguda als assistents i explica que el motiu de la sessió éspresentar la proposta d'actuació que s'ha treballat des dels serveis municipals per a la 4aconvocatòria de la Llei de Barris. Es parteix de la proposta que es va elaborar l'any passat i queja va obtenir un acord en el Consell Territorial i una bona puntuació en la convocatòria, peròamb l'objectiu de millorar-la, principalment en els àmbits que es van marcar com a prioritaris:habitatge i política social.

Exposa que hi hagut un canvi de calendari i la segona sessió de tancament de la proposta que esva plantejar pel dia 15 de març s'ha passat al dia 20 de març per a poder tenir temps per arecollir el major nombre possible d'aportacions. Així doncs el calendari queda de la següentmanera.

20 de març - sessió de tancament de la proposta27 de març - Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials12 d'abril - Aprovació Ple municipal18-19 d'abril - presentació a la Generalitat

Pren la paraula la senyora Angelina Català que explica més en concret la proposta treballada.Exposa que es manté l'àmbit territorial que en l'anterior convocatòria, destacant que elsindicadors canvien a favor ja que enguany les dades per a la puntuació del territori es basaran enel padrò del 2006 i no en el de 2001 com en l'edició anterior.Un altre element a destacar és que el projecte anterior tenia un pressupost de 13 milions d'euros,però enguany es vol presentar una proposta de màxims, de 20 milions d'euros, ja que el projecteestà ben consolidat.

PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU

2

La inversió es repertirà de la següent manera:37% en equipaments: la biblioteca a l'Excorxador, edifici d'ús social (actualment seudel Patronat d'Esports); Casal de la Dona (planta baixa i planta pis); i una planta baixade 1700 metre quadrats (cantonada Rafael Estrany i Arquitecte Goday). Aquest nouequipament permetria traslladar l'Escola d'Adults a aquesta ubicació i donar a tant al'ubicació actual de l'Escola d'Adults com a les aules que ocupa al carrer Poeta Punsola,un nou ús social per l’ampliacio del edifici actual del centre Civic.S'inclouria també, fora del finançament de la Llei, la construcció d'un Institut i d'unaescola de primària de dues línies al solar de 14.000 m2 de la cruilla Rafel Estrany ambCreu de La Pedra. La Generalitat preveu que l'institut estigui en funcionament en 2011.La construcció de l'institut pot facilitar la construcció del CEIP amb recursos municipalsavançats, ja que en l'actualitat la Generalitat no planteja la seva construcció com aimmediata atès que és un equipament de substitució (Germanes Bertomeu) i no de novanecessitat com la que es farà a Cal Collut.34% en transformació urbanística i accessibilitat, que inclou: la zona verda queenvolta el triangle (el projecte està avançat i es podrà presentar a finals d'abril); laconstrucció de la passera des del triangle cap al Polígon industrial; la Plaça Fòrum,sobre l'aparcament ara en construcció i que es projecte molt arbrada; l’arranjament delsmarges de la Riera de Sant Simó; el tram final de l'Av. Perú; la nova plaça del Palau lareurbanització dels carrers Gibraltar i Josep Faneca, la millora de la Ronda Cervantes,del Grup Les Santes i de la Plaça Joan XXIII16% en programes socials

10% a la rehabilitació i millora dels habitatges.

3% en sostenibilitat i incorpopracio de tecnologies.

4% del projecte global està pot destinar a la constitució d'una oficina de dinamitzacióde tot el projecte que coordini, dirigeixi i impulsi els programes inclosos i faci unaespecial incidència en la rehabilitació d'habitatge i la instal·lació d'ascensors.

A continuació la senyora Mercè Massa passa a detallar els programes socials de la proposta. Enprimer lloc, exposa que des diferents departaments de la Generalitat s'impulsen programescomplementaris que no s'inclouen en la Llei de Barris però que s'incentiven amb la Llei, talscom els Plans educatius d'entorn; la salut als barris, etc. Aquest fet permet una actuació mésarticulada i global. D'altra banda, vol aclarir que hi ha programes que no es poden incloure en laproposta a presentar, ja que tenen un disseny o un recolzament específic, com per exemple elseducatius.Els programes socials de la proposta s'han classificat en els següents àmbits.

Lleure educatiu: creació d'un espai d'infància i família; l'esplai al barri; programa delleure integral de 12-18 anysIntegració cultural: foment de la lectura; dinamització a l'entorn de la Vil·laRomana; formació en les arts escèniquesGènere: dinamització del Centre de la DonaNoves Tecnologies: foment de la connectivitatComerç: els programes que es van presentar en el Consell anteriorConvivència: civisme; foment de l'associacionisme; mediació ciutadana; acollidaper a la nova ciutadania

S'obre un torn de paraules.

El senyor Pep Bermúdez valora positivament la constitució d'una oficina al territori i consideraque seria interessant que hi hagués aquesta figura de coordinació en els programes socials. Lasenyora Mercè Massa i la senyora Angelina Català expliquen que l'oficina s'encarregarà de lacoordinació del global del projecte, i que s'està treballant en una formulació operativa icompatible amb l'organització municipal.

El senyor Manuel Jiménez pregunta si el projecte està obert a propostes, ja que com ja succeïaen l'anterior proposta, el Palau queda oblidat o depenent de dinàmiques subjectes a la voluntatde les persones com la rehabilitació d'habitatges. Expressa la necessitat urgent d'intervenir en elcamp de futbol i en la pista poliesportiva. La senyora Català explica que en el Palau s'inclou la

3

construcció de l'aparcament i l'adeqüació de la Plaça superior en millors condicions i que tambéestà previst un nou equipament a Can Gassol que podria tenir un ús per a l'Associació de Veïns.El senyor Batista exposa que els programes socials són pels dos barris i que pel que fa alsequipaments cal tenir en compte els de Can Gassol i de l'Escorxador.

El senyor Miquel Torner es mostra satisfet per l'arribada al topall màxim d'inversió quedemostra la implicació de l'Ajuntament en la millora del barri. Destaca que la presència d'unaoficina al territori és important per a incentivar a la ciutadania, fet que és important per a podertirar endavant els projectes de rehabilitació i instal·lació d'ascensors. Considera que caldria teniren compte la possibilitat d'incrementar la partida destinada a habitatge en funció de l'augment del'interès de la ciutadania. També pregunta si hi ha alguna previsió per a traslladar l'actual EscolaBressol al Parvulari de Germaners Bertomeu i així poder obrir el pati com a un plaça al barrri il'equipament a nous usos. Per últim, destaca la necessitat d'incloure educadors de carrer en elsprojectes socials.

El senyor Manté es mostra preocupat per l'encaix de l'oficina en l'organització municipal i creuque seria positiu la presència d'una figura tècnica que coordinés tots els departaments. Planteja,també, dubtes per a traslladar l'escola bressol atès l'augment de la natalitat. Per últim, plantejaque l'edifici actual de Germanes Bertomeu podria acollir en un futur l'Escola de Música de laciutat.

La senyora Català considera positiu el plantejament del senyor Torner, que cal encabir dinsl'àrea de reflexió de l'Escola Bressol, el Parvulari i Germanes Bertomeu, cal, però, pendre eltemps necessari per a estudiar i valorar totes les possibilitats. De principi plantejar que l'EscolaBressol compta amb 7 aules i el Parvulari amb 4.

La senyora Massa explica que des dels serveis municipals es considera que l'educador és uneducador social i que ha de treballar des del seguiment del cas dels menors, que es trobenescolaritzats, són coneguts i estan identificats. En aquest sentit es treballa en el Pla de xoc contrael fracàs escolar. Considera, però que calen programes per derivar als joves després de l'escola ien aquest sentit es desenvolupa la prova pilot de les aules d'estudi assistit. La senyora FinaPavón considera que aquests programes es basen en una franja d'edat escolaritzada i que hi hajoves a partir de 16 anys que es troben desatesos. La preocupació del barri està en els joves queestan al carrer. La senyora Massa ratifica la seva apreciació i explica que és una franja d'edat dedifícil accés i incidència, ja que la modificació de conductes és més factible entre 12 i 16 anys.Tot i així, i amb la voluntat de respondre a aquesta necessitat es dissenya el programa de lleureper a 12 a 18 anys.

El senyor Miquel Torner s'interessa pel compliment dels compromisos de l'Ajuntament perl'adquisició d'habitatge i la instal·lació d'ascensors que no s'han acomplert. La senyora Catalàexplica que en l'actualitat s'està en procés d'adquirir els primers 3 habitatges a Rocafonda i queaquest és un plantejament de continuïtat.

El senyor Oriol Batista explica que des d'ara fins al 20 de març s'obre un període de recollidad'aportacions i propostes i que prèviament a la sessió del 20 es farà arribar la documentació dela proposta a presentar.

La sessió es tanca a les 21'30h.

President del Pla integral de Rocafonda-El Palau Secretària del Consell del Pla Integral deRocafonda-El Palau

Oriol Batista i Gàzquez Glòria Brusati i Massaguer

Mataró, 27 de febrer de 2007

1

CONSELL TERRITORIAL DEL PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU

Data: 20 de març de 2007Hora: 20:10hLloc: Centre Cívic de Rocafonda-El Palau

Hi assisteixen:

El Sr. Josep Bermúdez i Núria Ibran, representant l’AV de Rocafonda-l’Esperança i CiutatJardí; el Sr. Josep Ma. Manté, representant del grup municipal d’ICV-EuiA; la Sra. Fina Pavónrepresentant de la Vocalia de la Dona; el Sr. Miquel Torner, en representació de l’entitatMarxaires Mataró-Canigó; el Sr. Cayetano Garcia Ruiz representant del Club petanca Roca 81;el Sr. Oriol Batista, President del Consell del Pla integral de Rocafonda-El Palau, la Sra.Angelina Català, Coordinadora de l’Àrea de Serveis Territorials; la Sra. Mercè Massa,Coordinadora de l’Àrea de Serveis Personals i el Sr. Jordi Tarradellas, Tècnic dels Plansintegrals territorials.

S’excusen:

El Sr. Joan Pere Mozas, en representació del Club Futbol Rocafonda; el Sr. José Ramon Soria,representant de l’AMPA de l’Escola Bressol de Rocafonda; la Sra. Maria Zaloña, representantde la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró; la Sra. Visitación Romero, representant delgrup municipal de PSC.

Ordre del dia

1. Sessió de treball pel tancament de la proposta d’actuacions a Rocafonda i El Palau, apresentar a la nova convocatòria dels ajuts per a la millora dels barris de la Generalitatde Catalunya

2. Torn obert de paraules

Desenvolupament de la reunió

El senyor Oriol Batista dóna la benvinguda als assistents i inicia el punt número 1 de l’ordre deldia. Explica que no hi ha hagut aportacions durant aquest temps i comenta que el document quees tanqui en la reunió d'avui serà el que es presentarà a la Generalitat. Tot seguit dona pas altorn de paraules i esmenes.

El senyor Miquel Torner pregunta com es concreta exactament la recuperació dels marges de laRiera de Sant Simó. La senyora Angelina Català respon que de l’actuació 1.7. la intenció seràactuar en els dos marges, però fins que el projecte no sigui executiu no es podrà afinar mésrespecte la proposta inicial.

El senyor Miquel Torner també afegeix que en el document sembla ser que la instal·lació de lesplaques fotovoltaiques es facin al marge de la riera, i pregunta si això és possible. La senyoraAngelina Català respon que no, que tot i que en el dibuix de la fitxa sembli que és així, enprincipi estaran situades sobre del nou IES o CEIP que es construiran en el barri.

El senyor Miquel Torner també pregunta si es podria contemplar la possibilitat de crear unazona amb horts urbans situats a prop del nucli urbà de Rocafonda. La senyora Angelina Catalàcomenta que hi ha un estudi al respecte però no dins de la llei de barris, en el que es parla de laFinca Bon Reces en la qual es podria plantejar ubicar-hi els horts. Tot plegat s’està treballant iestudiant i que s’incorporarà al projecte una acció d’horts, fora de finançament, en el margeesquerra de la Riera.

PLA INTEGRAL DE ROCAFONDA-EL PALAU

2

El senyor Miquel Torner afegeix que en relació al programa Rocafonda TIC però al marge de lallei de barris, s’estan destinant molt recursos per a què les entitats estiguin formades amb lautilització de la noves tecnologies, però que per una altre banda moltes d’aquestes entitats notenen connexió a Internet, i les que en tenen, és una despesa generalment massa important perl’entitat. Caldria garantir que les entitats i més fàcilment les que gaudeixen d’espais cedits del’ajuntament tinguessin connexió a Internet gratuïta com a un serveis complementari a laformació que es fa.

La senyora Mercè Massa recull la proposta i després de considerar-ho es donarà una resposta.Afegeix que actualment amb el reglament d’usos s’estan ordenant moltes qüestions respecta elsespais cedits a es entitats, com són els consums i la neteja...

El senyor Cayetano Garcia comenta que li preocupa la baixa participació que hi ha en el barritant d’entitats, serveis com de ciutadans/es, i seria molt bo per enriquir el debat en aquestessessions que són molt importants pel futur. També comenta que els nens/es del barri no tenengaires recursos fora de l’escola, com zones esportives, esplais... A aquest tema la senyoraAngelina Català explica que en la llei de barris hi ha previst 750000 € destinats a les zonesesportives de Rocafonda.

El senyor Miquel Torner comenta que respecte la baixa participació és perquè possiblement elsveïns/es de Rocafonda estiguin massa cansats dels processos participatius.

El senyor Cayetano Garcia també pregunta que passa amb la estafeta de correus en el barri, alque el senyora Oriol Batista respon que apareix en el PAM 2007, i tot i no ser una competènciamunicipal des de l'Ajuntament es sol.licitarà a l'organisme competent

El senyor Pep Bermudez comenta que des de l’AV hi ha certa preocupació de com es gestionaràtot plegat, i més concretament la vessant social que és molt ambiciosa i complexa.

La senyora Mercè Massa respon que encara no hi ha una proposta formulada, però que s’estàestudiant una formula de coordinació i intercomunicació que articuli i gestioni totes lesiniciatives amb l’objectiu de sumar. S’està treballant en la línia d’un coordinador/a tècnic.

La senyora Fina Pavón pregunta si s’aprova la llei de barris, però al mateix temps en leseleccions municipals hi ha canvi polític, i per tant també d’algun tècnic, si s’aplicarà igualmentallò que haguem presentat. El senyor Oriol Batista respon que sí doncs es tracta d'una subvencióque atorga la Generalitat per un programa concret i per tant aquest no pot patir canvisimportants al projecte aprovat en el ple municipal.

Finalment la senyora Mercè Massa comenta diverses qüestions a esmenar que s’han de rectificaren el document. S’accepten els canvis.

El senyor Pep Manté comenta que genèricament veu que la proposta està força elaborada i quetot i així segur que queda alguna cosa que es podria perfilar, la pedra és més clara i allò socialcal treballar-ho més.

El senyor Pep Bermudez també comenta que creu que ens ho donaran i que ens hem de felicitarperquè s’ha treballat molt i millor que l’any passat. A això el senyor Miquel Torner afegeix quesi no ens donessin la llei de barris, cal el compromís de l’Ajuntament en la millora del barri,encara que sigui amb més temps.

El senyor Oriol Batista respon que el compromís hi és.

La sessió es tanca a les 21'15h.

President del Pla integral de Rocafonda-El Palau Secretari del Consell del Pla Integral deRocafonda-El Palau

Oriol Batista i Gàzquez Jordi Tarradellas i Codina

Mataró, 26 de març de 2007

Servei de Participació CiutadanaCentre Cívic Pla d’en BoetC/ Juan Sebastián Elcano, 6; 08302 Mataró937022831

Ajuntament de MataróParticipació Ciutadana

Glòria Brusati i MassaguerSecretària accidental del Consell Territorial de Rocafonda-El Palau

CERTIFICO

Que el passat dia 28 d’abril de 2005 es va celebrar la sessió de constitució del ConsellTerritorial de Rocafonda-El Palau, que és l’espai de participació i seguiment de les actuacionsque es desenvolupen en aquest territori en el marc del Pla integral de Rocafonda-El Palau.

Que els passats dies 22 de febrer i 20 de març s’han celebrat sessions extraordinàries del Consellper a elaborar el projecte de transformació dels barris de Rocafonda i El Palau per a presentarper l’Ajuntament de Mataró a la convocatòria de la Generalitat de Catalunya d'ajuts aldesenvolupament d'àrees urbanes.

Que el passat dia 20 de març de 2007 el projecte elaborat ha estat assumit satisfactòriament pelsmembres del Consell Territorial.

I perquè consti, firmo aquest certificat

Mataró, 26 de març de 2007

b) Pla integral Rocafonda-El Palau 2001-2007 Document que, seguint una metodologia similar a la Llei 2/2004, encara que es va fer amb anterioritat, parteix d’una diagnosi i presenta una sèrie d’objectius i de línies d’actuació, que han dirigit l’activitat municipal i comunitàra a la zona aquests darrers anys.

Pla Integral Rocafonda – el Palau pàg. 1MataróTel. 93 758 21 31

PLA INTEGRAL DEROCAFONDA – EL PALAU

2001 – 2007(versió 7.0)


1. GUIÓ

1. GUIÓ........................................................................................................................................................................ 2

2. PRESENTACIÓ ................................................................................................................................................... 3

3. INTRODUCCIÓ. JUS TIFICACIÓ................................................................................................................ 4

Pla integral: proposta experimental................................................................................................................... 4Característiques de la intervenció...................................................................................................................... 5

4. SITUACIÓ I DIAGNÒSTIC............................................................................................................................. 7

CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ DE ROCAFONDA I DEL PALAU-ESCORXADOR.........................................7Evolució de les grans magnituds demogràfiques............................................................................................. 7

CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE LA POBLACIÓ...........................................................................10HABITATGE .................................................................................................................................................................17EQUIPAMENTS.............................................................................................................................................................17ASSOCIACIONISME .....................................................................................................................................................20FORMACIÓ...................................................................................................................................................................20ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................................................................................................21MERCAT LABORAL.....................................................................................................................................................23

5. DELIMITACIÓ DEL TERRITORI D’INTERVENCIÓ .......................................................................27

6. PARTICIPACIÓ I CONCERTACIÓ CIUTADANA..............................................................................27

OBJECTIUS DE LA PARTICIPACIÓ ..............................................................................................................................28COM?............................................................................................................................................................................28

7. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES..............................................................................................30

8. LÍNIES ESTRATÈGIQUES...........................................................................................................................31

9. MESURES ............................................................................................................................................................33

10. ORGANITZACIÓ DEL PLA INTEGRAL...........................................................................................36

CONSELL DEL PLA INTEGRAL......................................................................................................................36OFICINA PLA INTEGRAL.................................................................................................................................36COMISSIÓ TÈCNICA MUNICIPAL.................................................................................................................37COMISSIONAT.....................................................................................................................................................37LA TAULA D'ENTITATS.....................................................................................................................................37

11. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ...........................................................................38


2. Presentació

L’any 1999, l’Associació de Veïns de Rocafonda va prendre la iniciativa de proposar al’Ajuntament de Mataró l’elaboració d’un pla estratègic d’intervenció al barri deRocafonda. L’objectiu d’aquest pla havia d’ésser la transformació del barri, a partir de lamillora de les seves infrastructures i de les condicions de vida de la seva població.L’Ajuntament va acceptar la proposta i, així, es va endegar el llarg procés d’elaboraciód’un primer document en què es definien els grans objectius del pla, una primera propostade línies estratègiques, així com la metodologia que calia emprar, de caire participatiu.Aquest primer document del Pla Integral de Rocafonda va ser presentat a discussió elpassat mes de març de 2001 i va donar pas a un procés de desenvolupament del Pla ques’ha realitzat a partir de les aportacions directes rebudes dels integrants de les entitats delbarri, constituïts en una Taula d’Entitats, dels equips tècnics de l’Ajuntament i gràcies al’aprofitament d’altres experiències semblants desenvolupades arreu d’Europa.Fruit d’aquest procés, s’ha pogut elaborar el present document que des del passat mes desetembre de 2001 s’ha donat a conèixer a entitats, grups polítics i tècnics municipals persotmetre’l a debat i contrastar-lo, perquè pugui ser possible ratificar-lo definitivament aprincipis d’enguany. Al seu torn, el procés d’aprofundiment en el coneixement de larealitat del barri de Rocafonda ha permès la detecció de necessitats semblants al barri veídel Palau, fet que ha donat lloc a la inclusió d’aquest barri en el procés d’intervenció.Així doncs, el Pla de Rocafonda ha esdevingut, finalment, el Pla Integral de Rocafonda-elPalau.


3. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ

Pla integral: proposta experimentalEl fet de dissenyar un Pla Integral respon a la lògica de les propostes integrals per aldesenvolupament urbà. Fruit de les transformacions que experimenta la societat a nivelleconòmic, social i cultural, les realitats de les ciutats i els barris són cada vegada méscomplexes, i requereixen tant respostes globals com la creació de nous instruments per ala seva gestió. És evident que les polítiques i programes que s’estableixen per donarresposta a les noves demandes o necessitats de la població, com és el cas de la millora icohesió d’un territori concret, no poden reduir-se únicament a projectes especialitzats isectorials, sinó que cal cercar mecanismes i estratègies d’intervenció política com els quedefineixen en les propostes integrals per al desenvolupament urbà.

Aquesta metodologia dissenya les intervencions necessàries en àrees determinades de lesciutats, de tal manera que puguin arribar a constituir un conjunt de mesures globalsdestinades a millorar la realitat específica sobre la qual s’actua. Així doncs, actuacionscom ara la rehabilitació d’habitatges i espais públics, la millora en la dotació de serveis,la reurbanització, els programes socials i culturals o la regeneració de l’activitateconòmica, són alguns dels elements presents en aquestes propostes integrals per aldesenvolupament urbà.Com veurem a continuació, els eixos vertebradors d’aquest tipus de programes integralsens indiquen que, malgrat seguir una metodologia comuna, cadascun d’aquests planss’adapta a les característiques de la realitat a la qual s’aplica. Aquests eixos són elssegüents:

• Possibilitar intervencions integrades a nivell territorial. Respon a un enfocamentglobal que ha de tenir en compte les dinàmiques de diversitat i complexitat delterritori, de tal manera que les actuacions que s’hi duguin a terme, com per exemple laregeneració econòmica, programes socioculturals com la potenciació dels recursoshumans o la regeneració urbana, han de contemplar la creació de sinèrgies quepermetin un impacte a nivell territorial i no només a nivell sectorial.

• Possibilitar el treball transversal i interdisciplinari, atès que és un elementfonamental per tal d’afavorir la implicació dels diferents agents (serveis municipals iorganismes autònoms de l’administració local, altres administracions, entitats iassociacions) en la coordinació de les seves tasques, per poder donar respostes mésglobals i més adaptades a les realitats sobre les quals s’actua.

• Definir el marc concret d’intervenció. La concreció i definició d’un territori, compot ésser un barri, és important per poder aconseguir els efectes de proximitat icomplementarietat necessaris per motivar i impulsar la participació i coordinació, atès


el fet que els participants en els processos poden observar-ne els resultats de formadirecta.

• Definir projectes concrets. La motivació dels participants hauria de definir-se enprojectes concrets, i no pas en quelcom abstracte, dels quals, seguint la metodologiade la planificació estratègica, caldria definir els objectius, les actuacions, els agents iels interlocutors.

• Afavorir la participació ciutadana i la concertació. La participació dels agentssocials i econòmics, així com la dels ciutadans, respon a la funció que tots ells tenencom a dinamitzadors del canvi del barri, amb l’objectiu de crear accions constructivesque siguin capaces de promoure dinamismes positius dins del territori. Així mateix,caldria assenyalar que la participació ciutadana en la planificació i l’execució delsprocessos de renovació del territori respon a la finalitat d’assolir el major consenssocial possible, a la vegada que constitueix un exercici de responsabilitat i un curs deciutadania.

Característiques de la intervenció

Els elements estratègics que emmarquen, a nivell metodològic, la intervenció adesenvolupar en el Pla Integral de Rocafonda-el Palau s’estableixen a partir delsprogrames integrals descrits fins al moment. Aquests elements són els següents:

� Definir una estratègia global d’intervenció, tot integrant les diverses actuacionsdels agents públics i privats per millorar la capacitat d’acció i la rendibilitateconòmica de la coordinació.

� Potenciar al màxim el protagonisme dels veï ns i veï nes en la recerca de solucionsper als problemes individuals i col·lectius del barri.

� Integrar els recursos i fonts financeres i canalitzar-los en funció de les prioritats iestratègies que es defineixin.

� Desenvolupar un projecte de transformació i canvi, que requereix fixar un horitzód’intervenció de 5 a 7 anys com a mínim.

Quan hom parla d’integralitat pretén assenyalar la necessitat d’articular i vertebrar els tresgrans eixos de les polítiques públiques:

- Les territorials.

- Les d’activitat econòmica.- Les de les persones.

Per tant, el desenvolupament d’un Pla Integral a Rocafonda i al Palau respon a l’objectiuestratègic de treballar per la cohesió social i territorial dels barris, i de la ciutat en


general, d’acord amb la necessitat de continuïtat de la intervenció i de la recerca de nousinstruments que vertebrin de forma global les diferents actuacions.

Seguint les lògiques de les propostes integrals per al desenvolupament urbà hi hadiferents elements que justifiquen el disseny d’un Pla Integral per als barris de Rocafondai el Palau:� El barris de Rocafonda i el Palau presenten algunes característiques comunes que al

llarg del temps han estat, en gran mesura, les responsables de la seva configuracióurbana i social actual: grans blocs d’habitatges, manca d’equipaments i espais públics,i una configuració urbana de carrers angostos amb voreres estretes. Comprovem,doncs, que aquestes característiques són semblants a les dels barris que van créixer enalgunes ciutats catalanes, fruit del ràpid creixement que va tenir lloc al nostre país alsanys 60 i 70, i de les posteriors actuacions especulatives.

� Som davant de dos barris veïns amb unes peculiaritats i dinàmiques ens que permetenidentificar trets definitoris singulars, com ara per exemple el fet que en els darrersanys s’han mostrat com a barris dinàmics amb un important teixit associatiu i culturali un significatiu tramat econòmic, comercial, de serveis i industrial.

� Es plantegen accions que incideixin en diferents àmbits com ara l’urbanístic, el socialo l’econòmic. És a dir, propostes integrals amb una necessitat de coordinació i visióglobal per aconseguir un major impacte, i que responen a un mateix objectiu: lamillora de la comunitat en el seu conjunt.

� Tant des de l’administració local, com des dels agents ciutadans, existeix la voluntatde treballar des de la concertació per aconseguir que els processos siguin mésparticipatius , i que els veïns i veïnes s’impliquin com a actors per afavorir eldinamisme del barri.

� El Pla Integral de Rocafonda-el Palau s’ha anat treballant al llarg dels últims anys .Algunes de les actuacions incloses en el Pla comencen a fer-se realitat al 2001, demanera que ajuden a visualitzar el canvi i la millora del barri.

En definitiva, el Pla Integral es presenta com un projecte participatiu i obert que defineixuns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures queens han de permetre, com hem apuntat al començament, treballar per la cohesió social iterritorial dels barris de Rocafonda i el Palau i, per extensió, de la ciutat en general.


4. SITUACIÓ I DIAGNÒSTIC

Característiques de la població de Rocafonda i del Palau-Escorxador

Evolució de les grans magnituds demogràfiques

El barri de Rocafonda, amb 10.134 habitants l’1 de gener de 2001, continua sent un delsbarris amb major volum de població de la ciutat de Mataró, després del de l’Eixample ide Cerdanyola Nord i Sud.


Barri Homes % Dones % TotalCentre 1.588 47,67 1.743 52,33 3.331Eixample 11.752 47,57 12.951 52,43 24.703Palau Escorxador 2.745 50,13 2.731 49,87 5.476Rocafonda 5.065 49,98 5.069 50,02 10.134Vista Alegre 3.421 50,89 3.302 49,11 6.723Molins Torner 2.990 49,58 3.041 50,42 6.031Cirera 3.158 50,93 3.043 49,07 6.201La Llàntia 1.565 50,80 1.516 49,20 3.081Cerdanyola Nord 7.382 50,42 7.259 49,58 14.641Cerdanyola Sud 6.885 50,57 6.730 49,43 13.615Peramàs 3.900 48,13 4.203 51,87 8.103Pla d'en Boet 2.860 49,76 2.888 50,24 5.748

Mataró 53.311 49,46 54.476 50,54 107.787

Distribució de la població per sexe als barris de Mataró.1/01/2001

Des de 1986 i fins al gener de 2001, Rocafonda ha anat perdent població i ha passat detenir 11.403 habitants l’1 d’abril de 1986 als actuals 10.134 habitants. Aquest és unfenomen que no s’observa en cap altre barri de Mataró, on els anys de pèrdua de poblaciós’han anat intercalant amb altres en què la població ha augmentat.

Si fem una classificació dels barris pel creixement de població durant el període 1996-2001, observarem que hi ha tres grans grups:

- Un primer grup format per aquells barris que, com a conseqüènciad’importants actuacions urbanístiques, han rebut població d’altres barris deMataró o bé nouvinguts de fora de la ciutat. Aquest seria el cas de ls barris deVista Alegre, Cirera i la Llàntia, que presenten creixements iguals o superiorsal 10%.

- Un segon grup estaria format per aquells barris que han tingut creixementsmoderats i que presenten importants moviments d’entrada i sortida depoblació. Aquest seria el cas dels barris de Cerdanyola Nord i Sud,l’Eixample, el Centre i el Palau-Escorxador.

- Per acabar , un tercer grup estaria constituït per tots aquells barris quepresenten creixements negatius com ara el Pla d’en Boet, Peramàs, Molins-Torner i Rocafonda. Tanmateix, s’ha de dir que dins d’aquest darrer grup hiha situacions molt diverses, ja que mentre Molins-Torner o Peramàspresenten moments de creixement en el decurs d’aquest període, Rocafondaha tingut, com hem assenyalat anteriorment , una pèrdua continuada depoblació des de mitjans del anys 80.


En el cas del barri de Rocafonda,cal destacar que la major pèrdua depoblació no ha estat pas durant elsdarrers cinc anys , amb una reduccióde la seva població d’un 1,99%,sinó que durant els períodes entreels anys 1986-1991 i 1991-1996 lareducció havia arribat a ser d’un3,62% i un 5,91%, respectivament.És per tot això que s’ha d’observarque, com a novetat del període1996-2001 i a diferència del queestava passant des del 1986, elsfluxos d’entrada de població albarri gairebé compensen els desortida.En termes qualitatius hi ha diferentsaspectes estretament relacionats

amb els processos fins ara esmentats. En primer lloc, ¿com s’han d’avaluar la lleugerapèrdua de població de Rocafonda i els seus efectes sobre la densitat del barri? I, en segonlloc, caldria destacar que la important dinàmica d’entrada i sortida de població del barri faque sigui molt necessari posar major atenció sobre les característiques socials dels fluxosd’entrada i sortida de la població i poder conèixer-ne les motivacions .

En bona mesura, aquest segon aspecte és extensible al cas del Palau-Escorxador i als seussaldos d’entrada i sortida de població, malgrat les diferències que presenta respecte aRocafonda, ja que en els darrers cinc anys ha experimentat un creixement de la poblaciódel 3,13%, passant de tenir 5.310 habitants a tenir-ne 5.476.


E v o l u c i ó d e l a p o b l a c i ó ( 1 9 8 6 - 2 0 0 1 )

-

2 . 0 0 0

4 . 0 0 0

6 . 0 0 0

8 . 0 0 0

1 0 . 0 0 0

1 2 . 0 0 0

1 9 8 6 1 9 9 1 1 9 9 6 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1

A n y s

Roc

afon

da i

Pala

u

Esco

rxad

or

9 6 . 0 0 0

9 8 . 0 0 0

1 0 0 . 0 0 0

1 0 2 . 0 0 0

1 0 4 . 0 0 0

1 0 6 . 0 0 0

1 0 8 . 0 0 0

1 1 0 . 0 0 0

Mat

aró

P a l a u - E s c o r x a d o r R o c a f o n d a M a t a r ó

Característiques sociodemogràfiques de la poblacióMataró, com la resta de poblacions de la Regió Metropolitana de Barcelona, ha estatdurant la dècada dels seixanta i setanta un punt molt important d’arribada d’immigrants,procedents sobretot del sud i sudoest de l’Estat espanyol. Així, l’any 1960, a Mataró hihavia registrades 41.128 persones, deu anys després n’hi havia 73.129 (un 77,8% més), el1979 es va arribar a les 91.587 i un cop entrats en la dècada dels vuitanta se superen els100.000 habitants. A partir de la meitat dels anys vuitanta hi ha un estancament relatiu dela població que es trenca a partir de meitat dels anys noranta, moment en què Matarótorna a créixer fins als actuals 109.000 habitants al mes de setembre de 2001. Novament,com ho va ser anteriorment, e l principal motor d’aquest creixement ha estat el movimentmigratori.

Els barris de Rocafonda i del Palau-Escorxador, com una bona part dels barris queencerclen el centre de la ciutat, neixen a la dècada dels cinquanta i seixanta per lanecessitat que hi ha a la ciutat de satisfer la demanda d’habitatge com a resultat d’aquestfort creixement de la població. Es tracta d’uns barris edificats sobre terrenys rústics, ambunes importants mancances pel que fa a la planificació dels serveis i equipaments públicsi a la qualitat constructiva dels habitatges.

Font: elaboració pròpia a partir de les publicacions de l’Estudi de la població, de l’abril de 1986, l’1 de març de 1991, l’1 de gener de 2000 i l’1 de gener de 2001.


DENSITAT POTENCIAL D'HABITATGES PER BARRIS 1 ÍNDEX DE DESOCUPACiÓ

BARRIS ACTUALS FUTURS SUPERFICIE DENSITAT BARRI INTENSITAT H. DESOCUPATS

Cirera 1967 h 1967 h 10,1939 Ha 193 h./Ha Mitja 9,81% 193 habitatgesSector 10 27 h 240 h 1,6810 Ha 143 h./Ha Mitja

Sector 9 1h 1424 h 5,2395 Ha 272 h./Ha AltaRocafonda 5496 h 5496 h 18,8392 Ha 292 h./Ha Alta 10.82% 595 habitatgesFiguera Major 350 h 429 h 4,3945 Ha 98 h./Ha BaixaVista Alegre 419 h 585h 4,6137 Ha 127 h./Ha Baixa 23,22% 98 habitatgesCamí de la Serra 859 h 940 h 6,4402 Ha 146 h./Ha MitjaEis Molins 1649 h 1649 h 11,5491 Ha 143 h./Ha Mitja 10,18% 168 habitatgesEixample 305 h 305 h 2,8237 Ha 108 h./Ha Baixa 18,45% 57 habitatges

TOTAL 11.073 h 13.035 h 65,7748 Ha 198 h./Ha

Extret de l’Aj de Mataró, Pla Especial d’equipaments de Mataró Nord, vol I, pàg. 21

Durant els darrers anys , l'arribada de nova població a Mataró té, preferentment, el seuorigen en altres indrets de Catalunya1 o de fora de l’Estat espanyol. Per al període 1997-2000, la taxa acumulada d'altes de Mataró se situa en el 27,6%. Per barris, en els darrersquatre anys, hi destaquen pel nombre d'altes el Palau-Escorxador amb 41 altes per cada1.000 habitants, seguit pel Pla d'en Boet i Rocafonda, amb 30,53 i 30,37 altesrespectivament.

Per al conjunt de Mataró, els nascuts fora de l’Estat espanyol han passat de representar un4,5% de la població empadronada l’any 2000 a suposar un 5,79% l’any 2001; és a dir,6.239 habitants d’un total de població de 107.787 persones. Per barris, el Palau-Escorxador amb 657 (12%), Rocafonda amb 993 (9,80%) i Cerdanyola Sud amb 1.199(8,81%), són els barris que presenten els percentatges més elevats.

Mataró RocafondaPalau-

Escorxador

62,48 54,64 57,9131,73 35,56 30,0915,44 19,01 15,056,37 6,54 4,355,79 9,8 12

CatalunyaEstat Espanyol

Distribució de la població segons barri i lloc de naixement (%). 1 de gener 2001

AndalusiaExtremaduraAltres Països

1 . No s'ha de confondre provenir d'un altre municipi de Catalunya o d'Andalusia amb la nacionalitat espanyola, perquèuna persona pot haver nascut al Marroc, haver-se empadronat a Vic i després passar a viure a Mataró i es considerariacom a provinent d'un altre municipi de Catalunya.


Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estudi de població. Mataró de l’1 de gener de 2001.

Si atenem a l’evolució de les altes de la població d’altres països i el volum que aquestarepresenta en els diferents barris des del 1996, observem com aquells barris que jacomptaven amb un percentatge major de població d’altres països han estat també els queestan experimentant unes taxes d’altes de població d’altres països més elevades en elsdarrers tres anys. D’aquesta manera, les diferències entre barris pel que fa a la distribucióde la població segons el seu lloc d’origen s’estarien accentuant.

Eix vertical: percentatge de població d'altrespaïsos sobre població total del barri a1/05/1996.

Eix horitzontal: mitjana de les taxes d'altes depoblació d'altres països per barris en tant permil del període 1997-2000.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del’estudi de població de Mataró, 1 de gener de2001, i del padró d’habitants de l’1 de maig de1996.

La població d'altres països representa a Rocafonda un 10%. Els residents del barrid’origen magrebí són un 6,20%, de l’Àfrica subsahariana un 1,41% i de l’AmèricaCentral un 0,6%. En el cas del Palau-Escorxador, la població d’altres països representa un12% del total de la població total del barri. Segons dades del Servei d’Informació de Basede l’Ajuntament de Mataró, els residents del barri d’origen magrebí representen un 7,03%del total dels seus habitants i els de l’Àfrica subsahariana, un 3,16%.

Aquest augment del percentatge de població d'altres països no es fa tan a costa d'unadisminució del percentatge de nascuts a Catalunya, com d'una reducció dels nascuts a laresta de l'Estat espanyol. Així, per al període 2000-2001, Mataró reduïa el percentatge depoblació nascuda a Catalunya en un 0,59%, mentre que els barris de Rocafonda i elPalau-Escorxador ho feien en un 2,41 i un 2,26%, respectivament. La població nascudaen altres parts de l'Estat espanyol es reduïa a Mataró en un 2,91%, mentre que aRocafonda i al Palau-Escorxador la disminució era d’un 3,61% i un 3,13%,respectivament. Per contra, en el darrer any, la població nascuda en altres països hacrescut a Mataró un 29,53%; a Rocafonda i al Palau-Escorxador un 37,64% i un 34,46%,respectivament.

Població provinent d'altres països per barris

1%

2%

3%

4%

5%

0 2 4 6 8 10 12 14

Palau-Escorxador

RocafondaCerdanyola Sud

Cerdanyola Nord

Centre

Pla d'en Boet

Eixample

Cirera

Molins-Torner

PeramàsLa LLàntia

Vista Alegre


En el cas del Palau-Escorxador, la distribució per sexes ens mostra com els homes són elpercentatge majoritari, amb un 62,8% respecte d’un 37,12% de dones. Això, si hotraslladem a la piràmide d’edats, ens indica que al barri hi ha un major nombre d’homesd’edats plenament actives, que estaria en consonància amb les raons econòmiques com aprincipal raó de la migració.

Estructura de la població per sexe i edat. Palau-Escorxador.(1 de gener de 2001)

0 - 4

5 - 9

1 0 - 1 4

1 5 - 1 9

2 0 - 2 4

2 5 - 2 9

3 0 - 3 4

3 5 - 3 9

4 0 - 4 4

4 5 - 4 9

5 0 - 5 4

5 5 - 5 9

6 0 - 6 4

6 5 - 6 9

7 0 - 7 4

7 5 - 7 9

8 0 - 8 4

8 5 - 8 9

9 0 - 9 4

9 5 i M É S

Homes D o n e s Mataró

Estructura de la població per sexe i edat. Rocafonda. (1 de gener de 2001)

0-4

5-9

1 0 - 1 4

1 5 - 1 9

2 0 - 2 4

2 5 - 2 9

3 0 - 3 4

3 5 - 3 9

4 0 - 4 4

4 5 - 4 9

5 0 - 5 4

5 5 - 5 9

6 0 - 6 4

6 5 - 6 9

7 0 - 7 4

7 5 - 7 9

8 0 - 8 4

8 5 - 8 9

9 0 - 9 4

9 5 i M É S

Homes Dones Mataró

L'estructura de població autòctona i de població immigrada d'origen marroquí,majoritària entre els immigrants d'altres països, presenta importants diferències internesen termes de sexe i edat. Pel que fa al sexe, mentre en el cas de la població marroquinaels homes representen un 58,8% i les dones un 41,14%, en el cas de la població natival’equilibri és major i representen un 48,17% i un 51,8%, respectivament. Les diferènciesper edat encara són més importants, ja que mentre en el primer cas estem parlant d’unapoblació jove en edats de plena activitat i capacitat reproductiva, en el cas de la poblaciónativa s’observa que es tracta d’una població molt més envellida.


En aquest sentit, per a l'anàlisi sociodemogràfica d'aquests barris, resulta bàsic considerarla relació existent entre tres processos diferents: l’envelliment de la població, que aquestsdos barris comparteixen amb el conjunt de Mataró, tal i com s’observa en el mapa, elsaldo migratori del moviment extern, a partir del qual hem pogut comprovar queRocafonda i Palau-Escorxador tenen uns saldos favorables a través de l'arribada

d'importants contingentsde població immigradad'altres països, i,finalment, el saldo delsmoviments interns entrebarris de la ciutat, que enels darrers anys s’hanmostrat desfavorables.

La relació entre lapoblació immigrada i elprocés d’envelliment ésinversa en el cas delPalau-Escorxador, on lapoblació més gran delbarri és bàsicamentautòctona. El nombre de

la població menor de 15 anys es troba a un nivell molt semblant al del conjunt de laciutat, amb tres quartes parts d’autòctons i una quarta part d’immigrants. El fet mésremarcable és que el percentatge d’immigrants menors de 15 anys representa un valorsuperior del que representa aquest tram d’edat sobre la població nativa.

Aboluta %16065 14,91521 15899 16,57

Absoluta %15952 14,81471 14,52802 14,65Palau-Escorxador

Població de més de 65 anys, 1 de gener 2001

Població menor de 15 anys, 1 de gener 2001

MataróRocafonda

Palau-EscorxadorRocafondaMataró

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Informació de Base.

Font: Estudi de població, Mataró 1 de gener de 2001.


Valors absoluts 1986 1991 1996 20010-14 3.058 2.322 1.659 1.47115-29 2.793 2.862 2.759 2.56630-64 4.629 4.628 4.516 4.57665 i més 930 1.178 1.406 1.521Total 11.410 10.990 10.340 10.134Percentatge 1986 1991 1996 20010-14 26,80% 21,13% 16,04% 14,52%15-29 24,48% 26,04% 26,68% 25,32%30-64 40,57% 42,11% 43,68% 45,15%65 i més 8,15% 10,72% 13,60% 15,01%Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%Variació absoluta 1986-91 1991-96 1996-01 1986-010-14 -736 -663 -188 -1.58715-29 69 -103 -193 -22730-64 -1 -112 60 -5365 i més 248 228 115 591Total -420 -650 -206 -1.276Variació relativa 1986-91 1991-96 1996-01 1986-010-14 -24,07% -28,55% -11,33% -107,89%15-29 2,47% -3,60% -7,00% -8,85%30-64 -0,02% -2,42% 1,33% -1,16%65 i més 26,67% 19,35% 8,18% 38,86%

Població de Rocafonda per grups d’edat 1986.-2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les publicacions de l’estudi de població de Mataró: 1986,1991, 1996 i 2001.


Valors absoluts 1986 1991 1996 20010-14 1271 1017 838 80215-29 1282 1379 1322 129230-64 2163 2313 2354 248365 i més 484 689 796 899Total 5200 5398 5310 5476Percentatge 1986 1991 1996 20010-14 24,44 18,84 15,78 14,6515-29 24,65 25,55 24,90 23,5930-64 41,60 42,85 44,33 45,3465 i més 9,31 12,76 14,99 16,42Total 100,00 100,00 100,00 100,00Variació absoluta 1986-91 1991-96 1996-01 1986-010-14 -254 -179 -36 -46915-29 97 -57 -30 1030-64 150 41 129 32065 i més 205 107 103 415Total 198 -88 166 276Variació relativa 1986-91 1991-96 1996-01 1986-010-14 -19,98% -17,60% -4,30% -58,48%15-29 7,57% -4,13% -2,27% 0,77%30-64 6,93% 1,77% 5,48% 12,89%65 i més 42,36% 15,53% 12,94% 46,16%

Població del Palau-Escorxador per grups d’edat 1986.-2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de les publicacions de l’estudi de població de Mataró: 1986, 1991, 1996 i2001.

Un element d’anàlisi important és el que fa referència al nombre de llars unipersonals quehi ha al Palau-Escorxador. Des del 1996 aquest barri s’ha situat per sobre del total de laciutat i molt lluny dels valors que s’obtenien a Rocafonda. Així, a 1 de gener de 2001,mentre Mataró se situava en un 18,04% de famílies unipersonals i Rocafonda en un17,06%, el Palau-Escorxador ho feia en un 21,91%, tan sols superat pels barris del Centrei de l’Eixample. Aquestes dades poden estar relacionades amb el procés d’envelliment dela població.

1996 200116,68 21,9112,09 17,0614,15 18,04

Llars unipersonals




HabitatgeSegons l’Anàlisi dels barris de la ciutat de Mataró. Barri-Educador/Barri en acció,Rocafonda és el barri més massificat de Mataró, amb pisos petits situats en edificis alts, lamajoria sense ascensor, i amb un grau de deteriorament important.

Aquesta afirmació recull una apreciació que ja s’apuntava en l’Informe sobre lescondicions de vida de la població dels barris de Rocafonda i Palau-Escorxador (1996), enquè s’apuntava que “l’habitatge és un element que revesteix especial importància al’hora de conèixer les condicions de vida de la població dels barris de Rocafonda iPalau-Escorxador, no només perquè, com a tot arreu, constitueixi un identificador clarde l’estructura social de la població, sinó també perquè, en el cas d’aquests dos barris,té unes característiques que el fan susceptible d’esdevenir motiu important de la sevadegradació”. Pisos petits, manca d’ascensors, envans massa prims i deficiències deconstrucció que poden actuar com a elements de dissuasió de potencials nous residents.En aquest sentit, en l’estudi esmentat anteriorment s ’indica que això pot traduir-se en “unestancament del barri o fins i tot una arribada selectiva de població que no pot accedir aun habitatge millor, derivant així en una progressiva degradació del barri”.

Tan l’estudi sobre la imatge i percepció de la ciutat (1993) com l’informe sobre lescondicions de vida de Rocafonda i Palau (1996) mostren una valoració positiva delsbarris, que no difereix de la dels resident s en altres zones de la ciutat.Al llarg d’aquest any 2001 s’actualitzarà el cens d’habitatges que ens permetrà disposar d’unainformació més actualitzada de la realitat de l‘habitatge de Rocafonda i el Palau.

Equipaments

Al Pla Especiald’equipaments MATARÓ-NORD, elaborat perl’Oficina Tècnica del’Ajuntament de Mataró,s’hi fa una anàlisi is’elaboren propostesrelatives a les necessitats i

disponibilitatsd’equipaments, entre altres,als barris de Rocafonda i elPalau.


Educatius:- Escola Bressol Rocafonda.- CEIP Germanes Bertomeu (incloent-hi el

Parvulari).- CEIP Rocafonda.- CEIP Àngela Bransuela.- Escola d’Adults Municipals de Can Noé.- Aules Garantia Social a Pau Picasso.- Centre d’Estudis Freta.- Altres equipaments educatius de la zona Mataró

Nord (segons l’estudi):- Escola Bressol la Riereta.- CEIP Vista Alegre.- CEIP Menèndez i Pelayo.- CEIP Cirera.- IES Thos i Codina.- IES Alexandre Satorras.- IES GEM.

Assistencials Sanitaris:- CAP.- Altres equipaments assistencials sanitaris de la

zona Mataró Nord:- Centre Geriàtric Llar Cabanelles.- CAP Cirera Molins.

Esportius:- Camp d’esports.- Club de petanca.- Zona esportiva El Palau.- Altres equipaments esportius de la zona Mataró

Nord:- Camp Municipal d’Esports.- Palau Municipal d’Esports.- Poliesportiu de Cirera.- Velòdrom.- Piscina Municipal.- Camp de Futbol Vista Alegre.

Estacionaments:- Aparcament c/ Perú.- Estacionament Rda. Pintor Estrany.

Religiosos:- Església MD de l’Esperança.- Església Sant Pau.


- Altres equipaments de la zona :- Convent de les Caputxines.

Socioculturals:- Centre Cívic Rocafonda.- Centre d’Iniciatives Juvenils de Rocafonda.- Casal d’avis Caixa de Catalunya.- Altres equipaments zona Mataró Nord:

- Casal de Joves plaça Espanya.- Casal d’avis Parc Central.- Casal d’avis Figuera Major.- Casal d’avis Molins.- Equipament Serveis Socials a Molins-Torner.- Centre Social Vista Alegre.- Local Associació Veïns El Palau.- Can Soleret.

De l’estudi esmentat, en base a les dades emprades (densitat de població, estructurademogràfica, activitat econòmica, etc.), es desprèn la proposta de definir una sèried’àmbits projectuals”2, entre els quals es defineix l‘Àmbit projectual Rocafonda (vegeuimatge).

La proposta global implica un increment substancial de sòl destinat a activitatssocioculturals, esportives i educatives i, en un segon nivell de creixement , activitatsreligioses, sanitàries i assistencials. Per primera vegada, l’administratiu apareix com unnou ús ; a més, tot i no encaixar en les tipologies anteriors, també s’hi engloben altres usoscom ara aparcaments i el cementiri. En definitiva, per al conjunt de l’àmbit Mataró Nord,s’hi preveuen un total de 62 equipaments, dels quals, en el moment de realització del’estudi , ja n’existien un total de 39, i en restaven pendents de creació un total de 23.En el cas del Palau-Escorxador, a partir de l’estudi d’anàlisi dels barris de la ciutat deMataró (2000), el que s’observa és una manca gairebé total d’equipament municipals i nomunicipals al barri. Aquest fet també és extensible a l’absència de centres escolarspúblics i privats, tot i que representa un aspecte clau en la qualitat de vida urbana quedepèn molt de les polítiques adoptades pels agents públics i privats.El gran equipament del barri és la plaça del Palau. Aquesta plaça actua com aaglutinadora de la interacció dels grups a un espectre de relacions més localitzada al barri.Es tracta d’una plaça amb una gran càrrega de significació simbòlica que, a partir de lesseves presències o absències, es converteix en un bon indicador de les dinàmiques deconvivència i de conflicte al barri .

2 Ajuntament de Mataró: Pla Especial d’equipaments Mataró-Nord, pàg. 25.


Associacionisme

Tot i que no és exclusiu d’aquests dos barris, per les dades de què disposem, a Rocafondai al Palau trobem una feble estructura associativa: tant a l’Estudi sobre Mataró: imatge ipercepció de la ciutat (1993), com a l’enquesta de joventut (1997), el nivelld’associacionisme i la voluntat de formar part d’alguna associació és molt baix.D’acord amb l’estudi sobre els barris de Mataró (2000), a Rocafonda hi ha trenta-cincassociacions: cinc d’àmbit educatiu, deu associacions culturals, quatre associacionsjuvenils, dotze associacions relacionades amb l’esport, una amb la sanitat, una de temessocials i dues d’acció ciutadana.

En el cas del Palau-Escorxador, aquest nombre es veu reduït a vuit associacions queapleguen la vida associativa del barri: tres d’elles de caràcter esportiu, dues de religiós idues de cultural. A les associacions amb seu al barri, hauríem d’afegir-hi també algunaassociació d’immigrants que tenen com a àmbit el conjunt de la ciutat, però amb unaparticipació activa en la vida associativa del barri del Palau-Escorxador.

Cal destacar, però, un extremat dinamisme entre les entitats existents que demostra que larealitat associativa és rica i plural, i que l’evolució seguida els darrers anys ha estatpositiva. En aquest sentit, l’existència d’una taula d’entitats a Rocafonda ha permèstrobar mecanismes d’interlocució i interrelació entre elles i amb l’Ajuntament.

Formació

Una de les característiques que defineix el perfil de Mataró és el seu baix nivelld’instrucció, tal i com ho indica el fet que només un 22% de la població major de 20 anyssupera el nivell d’instrucció d’estudis primaris, mentre que a Catalunya aquestpercentatge se situa en el 33%.

Les xifres evidencien de forma més manifesta aquest baix nivell d’instrucció quanl’àmbit d’actuació queda reduït al barri de Rocafonda, on només un 17,5% de la poblacióha assolit un nivell de formació superior als estudis primaris i només un 4% disposa detitulació universitària (padró 1996).Tanmateix, aquests resultats no distancien massa els barris del Palau-Escorxador iRocafonda dels valors de Mataró. Així, mentre un 26,1% dels mataronins tenen nivellsd’instrucció baixos, aquest percentatge augmenta fins al 26,58% en el cas del Palau-Escorxador i fins al 29,19% a Rocafonda. En els tres àmbits, una mica més del 50% de lapoblació té estudis primaris. Així, mentre que a Mataró aquest nivell se situa en el51,82%, en el cas del Palau-Escorxador i de Rocafonda se situa en un 53,36% i 53,24%,respectivament.


sense estudis 5,84 5,94 6,21primària

incompleta 20,26 23,25 20,37primària (EGB

1r) 29,66 30,70 31,17primària (EGB

2n) 22,16 22,54 22,19FP 1r 4,67 4,60 4,54FP 2n 3,34 3,11 3,26

BUP o COU 7,39 5,80 7,45títol grau mitjà 3,45 2,00 2,42

títol grau superior 3,24 2,06 2,39TOTAL 100 100 100

Nivell instrucció per barris. 1996. Població major de 20 anys


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

Pel que fa a la secundària, les dades del 96 donaven uns resultats molt similars a Mataró ial Palau-Escorxador amb un 15,4 i 15,25%, respectivament. En canvi, els estudisuniversitaris presenten un lleuger avantatge pel que fa a Mataró amb un 6,69%, mentreque al Palau-Escorxador es quedava en un 4,81%.Els moviments de població poden haver canviat aquests resultats. Cal tenir en compte quel’efecte que sobre el nivell d’instrucció pugui tenir la migració pot ser molt divers, ja queno hauríem de confondre el nivell d’instrucció amb els llocs de treball efectivamentocupats pels immigrants perquè molts d’ells podrien tenir certificacions que elsacreditessin com a titulats de grau mig i superior.És evident que la relació entre el nivell formatiu és inversament proporcional als grupsd’edat: a major edat menor nivell formatiu. Això reflecteix l’important esforç fet per lesdiferents administracions en els darrers anys en política educativa per implicar unimportant increment dels nivells formatius, especialment entre la gent més jove . Laconfirmació d’aquesta hipòtesi la podrem contrastar amb l’actualització de les dades delpadró.

Activitat econòmica

Les dades referents a l’activitat econòmica han mantingut una tendència favorable en elsdarrers anys. Així, els problemes que puguin estar passant al barri i/o altres tipusd’establiments difícilment es poden reduir a variables endògenes, sinó que cal fixar-se en


variables externes vinculades amb els canvis de les pautes de consum i la reorganitzacióde l’activitat productiva que impacta a Rocafonda, al Palau-Escorxador i al conjunt de laciutat.

Les dades d’activitat econòmica del barri del Palau-Escorxador a març del 2001 ensindiquen com en aquest barri l’activitat industrial representa un 13,3%, mentre que aMataró és del 17,3% i a Rocafonda, del 8,5%. Pel que fa al comerç, l’hoteleria i lesreparacions s’allunya bastant de Mataró i se situa gairebé al mateix nivell que Rocafonda,amb un 21% i un 22,1%, respectivament. Mentre les dades referides a altres serveis nomostren diferències significatives, les que fan referència al nombre de professionals síque ho fan: mentre que a Mataró aquestes se situen en un 6,3%, al Palau Escorxador i aRocafonda signifiquen el 2,7% i el 3,1%, respectivament.

17,3 8,5 13,334,5 22,1 216,8 7,2 5,86,3 3,1 2,7

IndustrialsComerç, hotel i reparacionsAltres serveisProfessionals

Activitat econòmica cada 1000 habitants a març de 2001Palau-

EscorxadorRocafondaMataró


Resulta també interessant assenyalar com el nombre d’activitats de persones d’altrespaïsos representen a Mataró un 1,2% del total de l’activitat, a Rocafonda un 2,7% i alPalau Escorxador un 2,1%.

desembre-97 desembre-98 desembre-99 desembre-2000Rocafonda 9,41 10,50 9,37 9,57Mataró 17,68 18,25 18,32 18,53Rocafonda 22,16 21,79 22,88 26,05Mataró 34,49 35,06 35,03 39,34Rocafonda 8,14 9,03 8,98 10,76Mataró 17,09 17,88 18,38 17,57

Activitats industrials

Comerç, hosteleria i reparacions

Altres serveis

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IAE.

Per acabar, un altre indicador que ens pot ajudar a caracteritzar el barri és el parc devehicles, perquè a banda d’estar relacionat amb els nivells de renda, està molt vinculatamb altres aspectes com ara l’ús que es fa dels carrers del barri, el pes de les despesesfixes, la tipologia per edat del barri, etc.

Evolució del nombre d’activitats econòmiques per cada 1.000 habitants


Pel que fa al parc d’automòbils, amb dades de gener del 2001, el Palau-Escorxador sesitua en una posició intermèdia entre Mataró i Rocafonda. Mentre Mataró té una ràtio de428,5 automòbils per cada 1.000 habitants, aquesta xifra es redueix en el cas del Palau-Escorxador a 391,7 automòbils i en el cas de Rocafonda, a 371,5 . Les lectures qued’aquestes dades es poden fer, en termes de capacitat de consum, qualitat de vida i nivellde congestió, són molt diverses. Tan sols cal assenyalar que amb nivells inferiors als deMataró, la situació de congestió, particularment pel que fa a l’ocupació dels carrers i laimpossibilitat de desplaçar-se, normalment poden ser molt elevades.

428,5371,5391,7Palau Escorxador

RocafondaMataró

Parc d'automòbils per cada 1000 habitants


Mercat laboral

En la situació actual ens trobem amb un important problema pel que fa a la qualitat ivalidesa de les dades disponibles. Una part important d’aquestes són fruit del padró de1996, que com a mínim fins al proper any no permetrà actualitzar la informació.El mercat laboral és un dels àmbits que en relació al padró del 1996, possiblement, mésha canviat. L’any 1996 corresponia amb el final d’un cicle econòmic de recessió i l’inicid’un cicle expansiu, que tots els símptomes indiquen que està tancant-se en l’actualitat.

D’acord amb les dades del padró del 1996, la taxa d’activitat del Palau-Escorxador eradel 54,73%, mentre que la de Mataró era d’un 55,67% i la de Rocafonda del 55,06%.Aquestes dades poden veure’s molt afectades pels canvis demogràfics que hi ha hagut enel darrers anys al barri.

41,25 25,09 55,6740,38 27,37 55,0638,02 30,54 54,73

Taxad'activitatTaxa d'atur

Palau EscorxadorRocafondaMataró

Taxad'ocupació

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del web de l’Idescat. Padró 1996

Pel que fa a la taxa d’ocupació, en el cas del Palau-Escorxador se situava en un nivellmolt baix del 38,02%; en el cas de Rocafonda pujava fins al 40,38% i en el cas de Mataróarribava al 41,25%. Com podem comprovar, es tracta d’unes taxes d’ocupació moltfebles.Les taxes d’atur de l’any 1996, amb molt poc a veure amb la realitat actual del barri,situaven la taxa d’aturats en un 30,54% en el cas del Palau-Escorxador, en un 27,37% en


el de Rocafonda i en un 25,09% per al conjunt de Mataró. Recordem que la taxa d’aturregistrat de Mataró a finals del primer trimestre se situa en el 5,67% de la població activa.Una altra dada que paga la pena destacar del padró del 96 és el nombre de jubilats opensionistes, ja que al Palau-Escorxador aquests representaven un 22,56% del total de lapoblació de 16 anys i més, un percentatge lleugerament superior que els de Rocafonda iMataró amb un 20,72% i 21,43%, respectivament.Pel que fa als ocupats per situació professional, el Palau-Escorxador presentavapercentatges superiors en el cas dels empresaris sense empleats, ajudes familiars i altressituacions, mentre que Rocafonda ho feia en membres de cooperatives i assalariatseventuals. Encara que en aquests dos àmbits els percentatge d’assalariats fixos és degairebé del 50%, s’observa com en aquests barris hi ha una presència significativa desituacions febles en el mercat laboral, ja que, per exemple, en el cas dels empresaris senseempleats podem estar parlant d’autònoms que ho són, no pas pel seu desig de ferd’empresaris, sinó com a únic mitjà de supervivència en un context de dificultats pertrobar una feina assalariada.

6,49 4,86 4,9913,75 12,11 15,271,24 1,69 1,370,58 0,26 0,6550,11 49,39 48,3126,03 30,2 26,861,81 1,49 2,55

Empresari amb empleatsEmpresari sense empleatsMembres cooperativesAjudes FamiliarsAssalariats fixesAssalariats eventualsAltres situacions

Palau-EscorxadorRocafonda

Ocupats per situació professional. Població de 16 i més anys

Mataró

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del web de l’Idescat.

Pel que fa als ocupats per professió, resulta molt curiós comprovar que el percentatge depersonal directiu del Palau-Escorxador, del 8,79%, se situa per sobre del 8,3% de Mataró,i del 5,39% de Rocafonda. Les altres categories amb un major percentatge són per aquestordre: els treballadors qualificats de la indústria i la construcció, els operarisd’instal·lacions i muntadors, els tècnics i professionals de suport i tècnics de serveis i elsvenedors de comerç. En el cas de Rocafonda, el percentatge del personal directiu esreduïa fins al 5,39% i les categories més representades eren els treballadors qualificats dela indústria i la construcció, amb un 25,83%, els operaris de serveis i venedors de comerçi els tècnics i els professionals de suport. Aquestes dades, en termes relatius, es mantenenper al conjunt de Mataró, la qual cosa es correspon amb l’estructura ocupacional d’unaciutat industrial, en la qual comença a despuntar un procés de terciarització propi i aliè.


8,3 5,39 8,799,51 6,32 7,6614,88 11,18 14,44

4 4,75 3,9811,54 12,58 10,931,99 1,98 3,8622,71 25,83 23,3519,39 21,84 18,957,65 10,13 8,020,03 0,00 0,00

Treb no qualificatsForces armades

Tècnic i prof. SuportEmpleats administratius

T. Qualificats ind i constOp. d'instalacions i muntadors

T. de serveis i venedors comerç

T. Qualificats agric i pesca

Personal directiuTècnics i prof. Científ.

Mataró RocafondaPalau-

Escorxador

Ocupats per professió. Població de 16 anys i més.

Font: elaboració pròpia a partir dades del web de l’Idescat.


Anàlisi estudi 1996

Punts forts Punts febles

A nivell d’infraestructures i d’equipaments.

- Valoració de la gent, alt nivell de satisfacció.

- Habitatge de propietat (9 de cada 10).

- Els habitatges presenten unes característiques desuperfície i qualitat que en l’actualitat els poden fer pocatractius:

- Manca d’ascensor.

- Alçada dels edificis.

- Dimensió/grandària dels habitatges.

- Qualitat dels habitatges.

- L’aparcament.

- Manca de zones verdes i espais lliures.

- Poca oferta d’equipaments de lleure/activitatsrecreatives.

A nivell social

- Inversió de tendència: increment de nivellsformatius en les edats més joves.

- Descens densitat.

- La població coneix força bé el seu barri, els serveisde què disposa, els equipaments existents (o noexistents), l’activitat, les problemàtiques, etc., ique, a més, té formada una opinió sobre el mateix.

- La població està molt satisfeta al seu barri.

- Nivell d’instrucció baix.

- Baix nivell de qualificació professional.

- Procés d’envelliment de la població.

- Pèrdua de residents.

- Baix nivell de coneixement de tot tipus d’associacionso entitats existents al barri.


5. Delimitació del territori d’intervenció

El territori objecte d’intervenció del projecte de Pla Integral inclou els barris deRocafonda i el Palau, la qual cosa implica aproximadament uns 15.000 habitants. Elsmotius que aconsellen el seu desenvolupament són:

- L’escala de 15.000 habitants és més adient per poder definir un territorid’intervenció social. L’oferta de serveis, equipaments i programes es potarticular millor amb 15.000 habitants que no pas amb 10.000+5.000.

Per exemple:- CAP Rocafonda-el Palau.- UBASP Rocafonda–el Palau.

- No hi ha cap barrera física que els separi, perquè els barris de Rocafonda i elPalau estan dividits per un carrer.

6. Participació i concertació ciutadana.

La participació ciutadana i la concertació s’han de contemplar amb l’objectiu de provocardinamismes positius des del mateix veïnat i assolir espais de consens social. Així doncs,


queda clar que els ciutadans i ciutadanes són els principals actors en la regeneració delseu barri.La participació ciutadana es desenvolupa a través dels programes de participació, lideratsper l’Associació de Veïns de Rocafonda-el Palau i amb la participació de diferents agentsdel barri. Aquest projecte respon als següents objectius:

- la participació dels ciutadans i ciutadanes en la dinàmica del barri com a agentsgeneradors de canvi i dinamisme.

- la coordinació entre les diferents associacions i entitats per tal de propiciar novesaccions liderades per les mateixes entitats que responguin als objectius del Pla.

Si parlem del pla integral com un espai d’innovació i experimentació, la recerca de novesfórmules/formes de participació de la comunitat, organitzada o no, és també un delsreptes més importants en els qual caldrà treballar.Entenem la participació ciutadana a partir de dues premisses:

Ens trobem davant d’un procés dinàmic que es retroalimenta constantment.En tant que espai d’innovació i experimentació, cal preveure un procésd’aprenentatge de tots els agents implicats: l’Ajuntament, els polítics i els tècnics, lesassociacions i les entitats, i els ciutadans i ciutadanes.

Objectius de la participacióPer a l’Ajuntament:

� Augmentar la participació de la comunitat.- Potenciar i enfortir el teixit social existent, donant suport a aquelles iniciatives

fruit del treball i la reflexió dels diferents col·lectius, entitats, associacions ambimplantació a Rocafonda i el Palau.

- Crear una consciència social que permeti a la pròpia comunitat participaractivament en la resolució dels problemes del seu entorn més proper.

� Incorporar nous ciutadans i ciutadanes als processos de participació.

Com?• Articular nous instruments de participació que permetin a la població implicar-se

en la gestió de les actuacions a realitzar (plans de participació, assemblees,comissions, tallers, etc.).


• Afavorir la creació de noves associacions que aglutinin sectors de la població norepresentats.

• Potenciar la taula d’entitats com a òrgan de coordinació permanent.

• Afavorir processos d’informació ciutadana constant. Realitzar diagnòstics comunsque permetin veure la globalitat i la interdependència dels fenòmens socials.

• Afavorir projectes i programes comuns i compartits entre tots els recursoscomunitaris de la població i entre tots els recursos institucionals existents, gràciesa una acció constant de coordinació.


7. Objectius i línies estratègiques.

El pla integral planteja els següents objectius generals:

• Reforçar la Cohesió socialamb la participació de la comunitat.

Les finalitats d’aquesta actuació són el foment de la igualtat d’oportunitats i laintegració socioeconòmica i la millora de les condicions i qualitat de vida i detreball de les persones, especialment d’aquelles amb un major risc d’exclusiósocial.La participació dels agents del territori i de les persones s’identifica com unfactor estratègic per garantir l’èxit de qualsevol projecte d’aquestescaracterístiques.

• Millorar el nivell d’equipaments, comunicacions, serveis, infraestructures ihabitatges dels barris.

L’àmbit territorial i les actuacions vinculades a l’espai físic es configuren com unade les eines més potents d’intervenció, tot i que caldrà garantir la seva vertebraciói articulació amb la resta de polítiques públiques que es desenvoluparan alterritori.

• Reforçar i potenciar l'activitat econòmica al barri.

L’activitat econòmica: el comerç i la resta de serveis, a més de l’activitatindustrial , contribueixen a facilitar la vertebració econòmica i social del territori.

Des d’una perspectiva de ciutat, els objectius que plantegem són plenament compatiblesamb els objectius generals a assolir, d’acord amb la proposta que ha desenvolupat laComissió Europea3 i que sintèticament són:Garantir l’equilibri urbà a nivell social, econòmic i territorial a través de:

- Fomentar la igualtat, la integració social i la regeneració urbana.- Protegir i millorar el medi ambient urbà: sostenibilitat.

- Contribuir al bon govern i a la participació dels agents socials i de laciutadania.

3 Comissió Europea: “Marco de actuación para el desarrollo urbano sostenibte en la Unión Europea” (COM(1998)605)http://inforegio.cec.eu.int/urban/forum/src/frame1.htm


8. Línies estratègiquesLa consecució dels objectius proposats implica treballar en l’impuls i el desenvolupamentde sis grans línies d’actuació, orientades a garantir l’assoliment dels objectius proposats.Aquestes línies han estat fruit de la diagnosi feta de les actuacions que s’estan portant aterme i del consens amb diferents entitats i grups , tant del barri com del conjunt de laciutat. Les línies estratègiques són les següents:

línia 1. La millora del medi ambient urbà.

Millorar l’estructura urbana augmentant la sostenibilitat i la coherència interna.Transformar sectors obsolets amb disfuncions urbanes.Augmentar els nivells d’espai públic, tot millorant l’accessibilitat i la funcionalitat.Millorar les condicions dels habitatges i la densitat del territori objecte d’intervenció.

línia 2. La rehabilitació d’habitatges.

Millorar les condicions dels habitatges i la desdensificació del territori objected’intervenció.

línia 3. Cohesió social.

Potenciar els serveis educatius i formatius al llarg de totes les etapes de la vida de lespersones.Donar respostes a les necessitats socioeducatives dels adolescents i joves, realitzant unatasca de prevenció social i de tractament reeducatiu, per tal de cobrir carències ireconduir conductes amb l’objectiu d’aconseguir la promoció personal i la participaciódels adolescents i joves.

Dissenyar i desenvolupar estratègies i polítiques d’immigració i convivència ciutadanades d’una concepció integradora, comunitària i participativa. Pla que agrupa tota laciutat, però que incideix de forma especial en les àrees amb un predomini de poblaciónou vinguda.Millorar els serveis d’atenció primària.

Desenvolupar programes per evitar l’exclusió social mitjançant la promoció i la inserciósociolaboral.

Mesures de suport i recolzament a les famílies.


línia 4. Impuls de l’activitat econòmica i l’ocupació.

Potenciar i donar suport a l’activitat econòmica dels barris, especialment en els àmbits:- comerç.

- activitat industrial.Afavorir l’accés als recursos ocupacionals dels col·lectius amb majors necessitats.

línia 5. Els nous espais per a l’oci, el lleure i l’associacionisme.

Recuperar i millorar espais per a la convivència, l’oci i la dinamització social i cultural.

línia 6. Bon govern urbà i la participació ciutadana.

Potenciar la participació i la concertació ciutadana com a element de cohesió iconvivència, i com a element de dinamisme del barri. Sempre des d'una perspectivad'administració oberta i propera als ciutadans i ciutadanes.


9. Mesures

La proposta que presentem en aquest pla és la de definir a partir de les línies estratègiquestota una sèrie de mesures que permetin establir els eixos vertebradors del Pla Integral .Aquestes mesures, d’abast plurianual , seran la base a partir de la qual poder concretar elpla d'actuació anual amb les seves accions corresponents, el pressupost i els indicadors.Aquest plantejament permet com a mínim dues coses:

a) el pla d’acció s’ha de revisar anualment, en tant que el desenvolupamentd’una mesura podrà tenir un ritme d’execució/elaboració completamentdiferent d’una altra.

b) la revisió ens ha de permetre poder avaluar els resultats esperats i, en funcióde variables d’evolució socioeconòmica, poder canviar coses, ampliar-les,suspendre-les, etc.

Les sis línies estratègiques permeten agrupar tot un conjunt de mesures que vertebraranen els propers anys els plans operatius corresponents. Aquests plans s’elaboraran en basea:

- un consens previ en relació amb la determinació de les línies i mesuresplantejades inicialment.

- Una avaluació anual relativa a l’acompliment i/o idoneïtat de les accionsprojectades i/o executades.

línia 1. La millora del medi ambient urbà i la rehabilitaciód’habitatges.mesura 1.1. Transformació urbana - Eixos interiors i eixos perimetrals.mesura 1.2. Mobilitat sostenible.

mesura 1.3. Gestió i manteniment de l’espai públic urbà.mesura 1.4. L’espai industrial .

mesura 1.5. Desplegament d’infraestructures que facilitin l’accés a les novestecnologies.

mesura 1.6. Pla director del Cementiri del Caputxins.


línia 2. Rehabilitació d’habitatges.mesura 2.1. Pla d’habitatges.

mesura 2.2. Oficina mixta de rehabilitació.

línia 3. Cohesió social.mesura 3.1. Atenció a adolescents i joves

mesura 3.2. Educació i formació.mesura 3.3. Pla de Nova Ciutadania.mesura 3.4. Impuls d’activitats socials i culturals (actes festius, culturals,

esportius, activitats d’estiu...)mesura 3.5. Potenciació de la pràctica esportiva: nous esports, noves activitats.

mesura 3.6. UBASP Rocafonda-el Palau.mesura 3.7. Centre d'Atenció Primària Rocafonda-el Palaumesura 3.8. Potenciació i millora dels serveis d’atenció al ciutadà.

Descentralització administrativa: OFIAC.mesura 3.9. Accés a les noves tecnologies.

mesura 3.10. Seguretat Ciutadana – policia de barri.mesura 3.11. Pla d’atenció a la gent gran.mesura 3.12. Pla d‘igualtat d’oportunitats.

línia 4. Impuls de l’activitat econòmica i l’ocupaciómesura 4.1. Pla de dinamització comercial.mesura 4.2. Descentralització dels serveis d’informació i orientació laboral.mesura 4.3. Polígon Industrial Mata-Rocafonda.

mesura 4.4. Suport a la creació d’empreses.


línia 5. Els nous espais per a l’oci, el lleure i l’associacionismemesura 5.1. Pla Especial d’equipaments Mataró Nord.mesura 5.2. Parc de Rocafonda.

mesura 5.3. Centre Cívic Polivalentmesura 5.4. Centre d’Iniciatives Juvenils.

mesura 5.5. El CAPmesura 5.6. L’Escorxador.mesura 5.7. Altres equipaments que es considerin necessaris per a la cohesió

social dels barris.

línia 6. Bon govern urbà i participació ciutadana:mesura 6.1. Impuls del teixit associatiumesura 6.2. Pla de participació.mesura 6.3. Consensos.

mesura 6.4. Pla de comunicació.mesura 6.5. Proposta organitzativa.

mesura 6.6. Definició d’un Observatori Social /Antena social.


10. Organització del pla integralEls programes integrals també necessiten d’espais de concertació plural que es podendefinir en un organisme estructurat i formal, per tal de treballar en el disseny de lesactuacions, així com en el seu seguiment. A continuació s’exposa la propostaorganitzativa del Pla Integral, que, d’igual manera que el conjunt d’accions del Pla, potésser modificada en un futur, en funció de l’evolució d’aquests organismes i del seufuncionament i avaluació.

CONSELL DEL PLA INTEGRALÉs l’organ que s’encarregarà de l’organització i tutorització del conjunt de programes iaccions emmarcats al Pla Integral, acordant i consensuant les propostes d’actuació irealitzant el seguiment de les mateixes.

Estarà format pels representants dels agents ciutadans i l’administració local, segons lasegüent distribució:- El regidor/a amb les competències delegades.

- Un representant per cada grup municipal.- Un representant de l’Associació de veïns de Rocafonda

- Un representant de l’Associació de veïns del Palau.- Un representant de la Taula d’Entitats de Rocafonda.Formarà part també d’aquest Consell el Comissionat del Pla Integral.

En funció de les necessitats es podran articular comissions/grups de treball específics quepermetin la participació d’altres regidors/es amb competències municipals i/o altresentitats/associacions vinculades.

OFICINA PLA INTEGRALÉs l’espai on el Pla Integral adquirirà la seva dimensió més pública i propera al ciutadà, ja queserà on tothom que estigui interessat podrà apropar-se a conèixer les accions i projectes endegats.Serà també el centre de gestió i coordinació del Pla Integral i concentrarà les següets funcions:

• Coordinació i assessorament de les diferents línies de treball del pla integral.• Convocatòria de reunions de treball, sessions informatives i/o d'altres.• Vetllar per la transversalitat del projecte, evitant encavalcaments o llacunes.

• Donar suport tècnic als líders de les diferents línies de treball en l'execució de lesseves tasques.


• Difusió i promoció del pla integral i dels seus projectes.• Recerca de fonts de finançament per als projectes.• Ser receptor d'idees (rol “d'antena") i acumular/irradiar coneixement.

COMISSIÓ TÈCNICA MUNICIPAL

És l’estructura de coordinació interna que ha de permetre la transmissió de la informaciórellevant que permeti l’optimització dels recursos utilitzats. Entre les seves funcionsestaran:

- Validar la proposta de pla d’acció del Pla Integral que presentarà el Comissionat.- Determinar els integrants del grups de treball

- Determinar la creació de grups de millora o projecte- Marcar les directrius i els condicionants que permetin als grups de millora i/o als

grups de treball aconseguir els objectius que es determinin.

COMISSIONAT

És el responsable tècnic del Pla Integral, nomenat pel Govern de la ciutat. Les sevesfuncions serien:- Fer la proposta de l pla operatiu del Pla Rocafonda-el Palau

- Garantir la integritat del Pla.- Direcció i dinamització dels diferents mecanismes: comissions, grups, equips, etc.

que el Pla contempli com a necessaris per a executar el pla d’acció aprovat pel ple.- Interlocutor tècnic amb els agents socials i econòmics que operen al barri, en

col·laboració i de forma coordinada amb els Caps de Servei de l’Ajuntament.

- Interlocutor i coordinador de les accions municipals que es derivin del pla integral deRocafonda-el Palau.

LA TAULA D'ENTITATS

Els barris de Rocafonda i el Palau tenen una llarga tradició associativa, especialment aRocafonda, que ha permès articular des de fa ja uns anys la creació d'una taula d'entitatsque agrupa al conjunt d'associacions i entitats que operen al barri de Rocafonda. Formenpart d'aquesta taula d'entitats, a més de l'associació de veïns, entitats esportives, culturals,juvenils, educatives, comercials, de pares i mares, etc.


La taula d'entitats ha estat un punt de referència important en els darrers anys com aelement de consens, treball, cooperació, debat i reflexió entre les pròpies entitats i ambl'Ajuntament.

11. Mecanismes de seguiment i avaluació.

El pla, que per la seva complexitat requereix no només de diferents mecanismes deseguiment i avaluació, haurà de preveure diferents nivells/temps per poder realitzaraquesta avaluació.

Quan QuèAbans o inicial Avalua el programa o projecte en si mateix.

Proporcionar criteris racionals al voltant de laconveniència o no de tirar endavant el projecte / l ‘accióen qüestió (pertinença / viabilitat / eficàcia /eficiència).

Aspectes:- coherència entre les solucions que es proposen i la

realitat que es pretén modificar.- Coherència i congruència interna: unitat de projecte.- Mitjans – recursos – objectius.- Objectius generals, específics i resultats.- Diagnòstic i propostes.- Rendibilitat econòmica de les accions per assolir els

objectius.Durant o gestió contínua Informació sobre la marxa del projecte que faciliti la

presa de decisions al voltant de:

- Continuar o no el programa.- Redefinir o no els objectius i fites proposades.

Ex-post Valorar l’assoliment de ls resultats en termes de:- Eficiència.- Productes.- Efectes.- Impactes.

El fet de plantejar l’elaboració d’un pla anual d’actuació permet fer, com a mínim, unarevisió anual dels objectius plantejats i de les propostes desenvolupades. Caldrà establirmecanismes de detecció de les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes de l’àmbitd’actuació del pla integral.


Cada projecte que es desenvolupi haurà de preveure els seus propis mecanismes deseguiment i avaluació que , conjuntament amb altres de tipus més generals, ens hauran depermetre d’analitzar i de fer el seguiment del Pla Integral de Rocafonda–el Palau.

c) Memòria 2000-2002 del Pla integral Rocafonda-El Palau Publicació que recull la primera fase d’actuació del Pla integral i exposa les seves línies mestres.

��

��

��

� � � ��

��

� ��

��

��

��!��

�� "�� #��

��

��

��

�� $��

�� ! �� $��

�� %��

�� &� ��

�� '��

��

��

��"��

$��

�� '��&��

�� $��

��

�� (��)*��+*��$�� (��

�� $��

��

�� ,��

�� -� �� $��

��

��

��.�� '�� (��

��

��

�� !� ��

��

��

��

/�� $��

� ��$��

%�� 0�� 0� ��

��1�$��

��/��

� ��$��2�� (��

� ��

� ��

��&��

%��

��$�� $�� $��

� ��(�� (��

��$��

�� -��

�� #�� $��$��

!�� ,��1�� "

��

� � �� "�� 3��$��-��

� �� "� ��

��$�� /!��

�� $��

�� /��!��

��.��

�� ! �� &��

��.�� #��

��

�� $��

4��

� ��

��

��

EF

��

��

��!�

�"

�"!��#��

��!�� $��

��!"��%��

�"!�

��

��&��

��

��

��

��

��

��

��

��

EL PLA INTEGRAL, UNA NOVAFORMA DE TREBALLAR

�� $�� (�� ,�� 5***�� "� ��

�� $�� !�� ! �� &�� 5***#5**5�� ! �� &� �� 6�� $�� 0�� 0� �� !�� $��$��$�� "�� .�� $�� ! ��

��!

*7

�� $� ��"��

� �� (�� )*� � +*� � ��

�� 4��

�� #� �� (��

��

�� 8��

� �� 9�� 0� ��

� ��

�� .�� /��

��

��

�� &��

��

��

��!

*5

�� &��

�� &��

� ��

�� .�� #��&��

��! �� %�� (�5***� �� ,��

��

� ��#�� $�� #��! ��

��

�� .�� $��

� � �� -��

�� '��

� � �� .��

�� :��$� ��

�� $�� -��

��

��

� � 0�� .��

*; *<

��!�

��#��

��

�'''(

� � �� /�� = 0��

��

��(

��$��

��

��/�� = 0��

�� !��

��

��(

��)��/��

��

�� 8�� 1��

��*+� >��

��*+�%,-�*��6��

��

$-�*��

�� $��

0��!��

��

�./.01�.�8� �� ?��

� �� /�� = 0��

��(

�.1�.��:��

� ��

��)��<�� ,�� 5**5� ��! ��

�� &��

��8�� 1��

��

�1�*��8�� 8�� 1��

��2��

� �� 4��

�+� �� 7*��

��

�4$�� +*�� '��2��

�� @� ��

�4$�� 5A*�� $��

� �� $�

��

�� ! ��

�� /!�� 4��

�� (� � ��

��B�� .��

��2�6 � �� 8��3/9�

6�� 9�� :� ��9 � ��

>�� C � �� 8��(��

� $��

��!��! �� $��

�� # ��

�� ,��

��

��

# �� &� ��

�� 2

�!��0*��-�1� �3��

�� D��

�� D��

�'�� -D� �� D� ��

�� $��

�!��.4�1*�*/�5*6��74�1*/�/+.�3�� (��

�� ?�� ?��

�� E� �� B��

�?�� ?�� F�

"!��4.�*6��5*��3��

�� !� �� *)

�� -��

�� ! �� 8 �� /� �� -��

�� -��

�� A��3��9-��/� ��>�� -��

�� -��?��$�

��

��

�� ?��?��

8!�09-��.��7�5/*:*/�/�.5� ;0*5��*��7�5-9�5*63��

��

� ��.�� D

�� D

� �� .��

� �� &�� 1�� 4��#��

<!�� -��.�9�*��9.��7�5*��.��.-�.�*��7��5*�5*� *�0.3� ��

�� 8 �� 8&�D��

� ��D�� 8/ D�� 8 �� 1�� G� ��D�

��

��

=!� � �+�:.� �-�1>�*�9��/*5*9�5*6�5*-/�� 3��

�� D�� (��

�� D� ��! �� 8��

��$��1�� D� ��

�� .��

�1,.5/*-��.��*/��*

�1,.5/*-��4.�*6��5*��

�1,.5/*-�"�5/*:*/�/�.5� ;0*5�

�? *��

�? *��

�? *��<

�? *��"

�? *��=

�? *��8

*+

@�A�B��C�� %� ��

�� #��

��(�5***�� "� ��

�� &�� $�!��

�� . �� !��

� �� 4��6 ��

��

��

� ��. ��

�*��.0�.��.�9�*��9D1�*5�

6�� .�� &��

5***#5**5�� 2

�� ! �� -

�� 3��

�� H*I

� �� ! �� A�57;�;;A� ��

/�� /!��

4�� .��2

�� 2� ��

��4"��>��J��

�� D�� '��6��/��8�&��

��!"

*H

�� D��,�

�� $��

��0��

��

� �� (�� 5**5� ��

�� ! ��

� �4�� &� �� "��

� ��,�� >��>��

� ��'�� 0��

� ��,��

�� $�

� �� ,��

/�� $��

�� /!�� 4��

/�� -�� $�� .��

��(�� '��

�� -��B��

�� $��D��

��

$�� (��.�� 0��

� �� B��

�� '�� "��

��

6��

��

�� !��-��

� ��.��

��( ��

��

��

�� !�� 6��

�� (�� .��

� �� /��K��0�� 4��

��$��

�� ! ��

�*��.0�.��.�9�*��9D1�*5�

*L

�*��.0�.��4�1*/�/+.�

�*��.0�.��4�1*/�/+.�

� ��

�� M��

� �� <*

�� E+� ��5***D�7<��5**7� �7L��

5**5F�� "��

��

� ��

�� -��

��/!�� 4�� 5**5��

�� 2� �MN/91:/:C��4/:/�O�

��

�� $�� "�� &��

��

�� 4��

��!��

� ��

�� 0��

�� 2

7*

�P��-� ��0��

�/�� -��

��

�/�� "��

��

�>��

�:�� !�� C � ��

�� /!��

� �� B��

�� !��,��(��

��0�� B��

�� .�� B��3 8�

P�� 4��

��C � �� 8��(��

��.�� Q�� R�� -

� ��.�� 0��

��!��!��

��'�� 34>/��5**7��

�� C��

��

77 75

�*��.0�.��.�:.*��*�.��.E-*9�0. /��9.��7�5*��.��.-�.�*��.�

�.��5*� ��5*��

6 �� !�� 5**7�� 0�� 0� ��

�� &��

��!� �� ,��#� ��

� � ��/� ��>�� -��E39/> F�

/��!�� 5**7��$� �� 8 ��

��1�� G� �� ,��

�!� �� .��

� �� 8��

�� !��

/��

��$�� /��

� ��. ��

��,��

6��(�5**5��"��

��B�� (�� 8 ��

��/� �� -�� .�� $��

� ��-��

� ��.�� -�� !��,�� "��

�� 5**5��/!�� 4��

�� B��/��8��4��

/��M��

��

�� 8� ��!��

��&�� 4�� S� �� "��

��(�5**5� �� ! �� 8�� >��

�� $��

��/�&�� B��

��$��1�� 0�� .��

��-��

6 �� (�5**5��/�� 8��T�$��

��'��

��

� ��

6 �� /!�� &�� 5***#5**5��$

�� .�� .��

� �� 2��

��

� �T��

�*��.0�.��.�:.*��*�.��.E-*9�0. /�9.��F�5*��.��.-�.�*��.��.��5*� ��5*��

7;

�*��.0�.��5�0.�)�*��F.5� �0*��.��1��*

�*��.0�.��5�0.�)�*��7.5� �0*��.��1��*

6 �� 5**7�� .��

��.�� ,��

��

�� "�� ,� �� ,

�� #� �� -�� /�

� ��

�� .��2Q8�� ,� ��R�

/��!�� 5**5� �� B��

�� 1�� 4��

��/�� &��4��#��

� ��.��

� ��&��

� � ��

/�� &� �� 2� � �� .��

�� 1/��E��

�� F�� ,��

��4"�� F�

7<

7A 7)

�*��.0�.��.E-*9�0. /��.��1��*

��!�� 5**7��

3��9-��/� ��>�� -��E39/> F��4��

� ��8 �� 1�� G� �� #��

�� 5**7��1��

4��E14 �4F��#� ��

�� &��

��

/�� 5**5� �� M��

� �� #��

9�� '� ��)�

�� 5**;�� 8 �� 8&��

��#�� B��$��

�� -��

��

�� 5**;� ��

��8 �� /��"�� -��E8/ F�� -��

��$�� 7A�***��-��

�� '�

�*��.0�.��.E-*9�0. /��.��1��*

7+

�*��.0�.��5� ,- /��5*�/*-*��.��.��5*� ��5*��!

7H

��@��

��*��-�/�.��.�0� .�� .�/�0.-

��*��-�/�.��5�G� ��

��*��-�/�.��H +.�� -.��

��*��-�/�.��#*�/��.+�.

��*��-�/�.��. I �.J�K��.��K�

��*��-�/�.��5�� .��5�G� ��

��5*�5*6�-�/-��0� *�

��5*�5*6�-�/-��-�-�0� ��-�4��

��5*�5*6��F��-0 .��.��F��5��- *5*9��F��-�/��.�� I

��5*�5*6��.��0.�5*� /��*��.�:.*��.��5�G� ��

��5*�5*6��.�#.L ��.��-

��5*�5*6��.�#.L ��.��5�G� ��%��9.�� )��*�*-/�/�$��?

��5*�5*6��F�09�.��*��?+� � �-�/�*��/�%��5�G� ��

��-�/-��1�� -J

. /�.��F�5��*0. /�9.��G�*5� �� /��-

�-1��./� 5��5�FM�

��5��- *5*9��F��-�/��.�� I

�!�!��-

�!�!��5�G� ��

��5*�5*6�9.��.-�.��0��+�0�

��5*�5*6��*1�.�#*-

8��7A�#�*H;*<�#�4��

:-�� <7�#�*H;*<�#�4��

��>��M� �� +)�#�*H;*<�#�4��

��>��M� �� L7�#�*H;*<�#�4��

��5*�#�*H;*<�#�4��

>��J��7#5�#�*H;*<�#�4��

�� )#H��#�*H;*<�#�4��

� ��G�� <A#<+�#�*H;*<�#�4��

� ��G�� <A#<+�#�*H;*<�#�4��

� ��G�� <A#<+�#�*H;*<�#�4��

> � � ��A<#A)��#�*H;*<�#�4��

� ��G�� <A#<+�#�*H;*<�#�4��

C � � �� )�#�*H;*<�#�4��

=��C��+�#�*H;*<�#�4��

4�� 8��H�#�*H;*<�#�4��

� �'��/�� <5��7��7��#�*H;*<�#�4��

4"��;<�#�*H;*<�#�4��

4�� 8��7+#7L��7��7��#�*H;*<�#�4��

�� (�#�*H;*<�#�4��

> � � ��A<#A)�#�*H;*<�#�4��

� ��G�� ;H�#�*H;*<�#�4��

�*��.0� .�� 5� ,- /� ��5*�/*-� *� �.�� .��5*� �� 5*��

�� Q=�� R��

��/�� = 0�� #�� ,��8��G��&

��/�� 8��

� ��&� �� "� ��

� ��. ��

6 �� (�5**5� �� .�� .��

� ��

�� B��

�*��.0� �01� �� 9��/*5*9�5*6� �.�� :.L �� *� �.�� :.L .�

��-��

� �� $�� !��,��

�� 5**5��

��

/�� 8��

�� $�� 1��

�*��.0� �01� ��9��/*5*9�5*6� �.��:.L �� *� �.�� :.L .�

7L

� �� &��

� ��

��!�� !��

� �� .��

��

��

��

��$�� "��

�� .��4��

��

8�� -��

��# �� ! ��

�� 4��

�� :��

� ��

��

��-�� &��

� ��

��#��

�"

5*

57

��

:�� $�� (�

�� .��

�� 2

��&��"��"��

��

N�� ! ��

�� .��

/�� -��

�� ! ��

�� 2

#��'��

�� -��

#��

� � ��

��

�"!�

55

�� $� �� ! ��

��

��

��$�� !��

�� /!�� -�� $�

�� S��.��

S�� (�S�� #��

��$�� $� ��

��5A�� 5**5�� "� �� -��

� �� P�� -� �

C�� 7*� 0�� 0� ��

��-�� B��

� ��

/�� $��

��

��$��

6��(��

�� 6/PM2

�!��7)��7+�� G�� 5**5�� #� � ��

� ��0�0*��.0��N��N��7.E-*9�0. /�C��

� ��

��

�� !�� &��"��

�� .��

��

� ��

��! �� :�� 2

�1� ��$��

� ��@��

� � ��

�>��

� �� .��

��

�� :�� ;A��

�� $��

�� "�� $��

��H�� "!�!�

5;

��.��

��

��

� �� $�� 2

7�� 1*1�*�/.5��

�� 2

��8��

�/��$��

�>�� "�� U

5��5��.�� .��3

�P �#� �� .��

�:��

��

;��:�� J� ��.�9��/*:�D��

�� .��

<��5��1�.��0- *5*9��

5<

A��/�� 7��5��7��-�/��

�� B ��

�!�� 5L��;*�� 5**5� ��

� �� O�0�:��.0�.��1��*CP��

��

=�� ;)��

�� &��"��

��

� ��

� �� $�� 2

7�� E-*9�0. /� �-�/*G- 5*� �� 9.�� +. /� ,�:.

��

E�� -��: �� 1��

8��S:18#UF�� ! �� '��

��

5��9��5�0. /��9D1�*5�

�� !�� -��

�� '��

�� &�

� ��-�� "�� ,��

�� /��$�� "��

� ��

�� $��

�� '�� E��,��G��KK111

S�� ,��:�� 4��F�

;��5�� .��- *5*9��-

N��

� �� &��

�� !�� !� ��

��

��

��!��/��$��

�� 0� ��

� ��$�� #��9� ��

<�� /�.�/�/��G.0�.��1��*��5� .+-.0% ��

��

�� 0�� 0� ��

�� '�� "��

5A

�� '�� (�� /�� $��

��-�� "� �� 0��

�� "� ��/��

�� -��

��/��

��B� ��!�� .��

� ��

/�� /��

� �= 0��= 0� �� /��1��V� ��

8�� /!�� 8 �� 8&��

A��.4�1*�*/�5*6��.��4�1*/�/+.�

/�"�� "�� 0��

��

��

�� $�� $�

��

�� B�� E��

�� F��

E�� F� � � � � � �� &� ��

��

5)

��#��

�"!�!� ��

�� $��

��

��-�� !�� $�

��

�� 2�� "��

� �"�� &��

/�&��

�� "� ��

� �� 0�� 0� ��

��! �� !��

6�� (�5**5��0��

��

�� 0�� 0� ��

��

/�� 5**5� ��

� �.�� 0��

0� ��

P��

��

��

�� !��,�� .��

��

/��!��(�� 5**5� ��

�� !�� "��

� ��"��

��

� ��.�� (�� N�

�� "��

�� /!��

� ��"�� "��

�� -�� .��

5+

��&��

�"!��/!�� 4�� $��

��.��0��

��

��

��

�� #��

��

��.�� #��

� �� ! ��

/�&��

�� !��

�� .�� -�� $�

��

�� ,�� 0��

� �� .��

��! �� &��

�� "��

5H

�� S�� -��

� �W �� 2

�8��

�8��"��4��

�:��

� �.��.�� /.+��

/�� $�� .��.��

� ��!��

� ��-��

�� 0�� 8��

�� /!��

6 �� 5**5��

�� 8��

�� .��

�0*��*6��Q5 *5��- *5*9��

/�� $��

��

�� .�� .��8��

��-��0��

�� ! �� 1�� 2��

��

/�� 5**5��

�� "� ��

�� (��

��

��

��

/��;*�� 5**5� �� !��

�"��

�� "� ��

�� #��

�� !��

��

��/�-��F. /*/�/�

��:��!��

�� P��

�� $�� 0��

�� !� ��

��

��:��$�� "��

� � ��

� �� /!��

5L

��

��

�.N/

��"�� #��

E/��4 ��C��9��F

G��

0�/+.

G��C��

��"�� 1�� #��

�*��. K�+�>G*5

8��T �X��Y�

��2@@XXX�� Z��[��

d) Pla Local d’habitatge de Mataró 2005 Document que contè el Pla Llocal d’habitatge de la ciutat, aprovat el 2005.

2

Les necessitats socials d'habitatge, com a conseqüència dels creixements demogràficsexperimentats en els últims anys a Mataró i del constant increment del preu de l'habitatge, hagenerat cada vegada mes necessitats en sectors diversos de la societat, amb especial problemàticaper les classes mes desfavorides.

Les normatives urbanístiques i d'habitatge, han canviat favorablement, i aquests canvis juguen afavor de poder intervenir en positiu en el mercat de l'habitatge per part de les administracionspúbliques en general i de la local en particular.

Aquest doncs, és el marc en el que actualment es mou l'administració local: més necessitats socials,mes necessitats dels ciutadans, però també una normativa que ajuda a resoldre més problemes.

Dins d'aquest nou context, el Pla local d'Habitatge 2005-2015, preveu per una banda, donarcontinuïtat a una política activa de l'Ajuntament de Mataró, per donar resposta a les demandessocials d'habitatge, fent un important salt quantitatiu i qualitatiu, avalat per un nou ordenament legali amb les dotacions econòmiques necessàries, tant per part de la Generalitat de Catalunya com pelpropi Ajuntament. Tot això a partir de la xifra màxima d'habitatges que el territori de Mataró éscapaç d'assumir en els propers deu anys, partint de l'actual consolidació territorial de la ciutat, lesseves característiques físiques i dins d'un marc de sostenibilitat ja no només de la ciutat de Mataró,sinó d'un àmbit territorial més ampli.

Els objectius polítics del Pla Local d'Habitatge 2005-2015 són:

Donar resposta a les necessitats dels sectors de la població amb més dificultats per accedir al’habitatge.Fomentar la cohesió social.Millorar la qualitat del parc d’habitatge existent que garanteixi una millor eficiència de l’úsresidencial i de l’ús social de l’habitatge.Coordinar supramunicipalment les polítiques d’habitatge.

El Pla Local d'Habitatge 2005-2015, s'estructura en dues línies bàsiques d'actuació:

1. Renovació i manteniment del Parc d'habitatges.2. Facilitar l'accés a l'habitatge.

Prohabitatge va encarregar a l’empresa d’Aleph l’elaboració d’aquest Pla d’habitatge 2005-2015, a continuació us presentem un document de síntesi d’elaboració pròpia d’aquest Plad’habitatge i que es posa a l’abast de la ciutadania mitjançant el pla de participacióconsegüent.

3

0. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS..................................................... 4

1. PREÀMBUL................................................................................ 7

1.2. ELABORACIÓ DEL PLA LOCAL DE L'HABITATGE .......................................9

2.CONTEXT ............................................................................... 12

2.1. PROJECCIONS DE POBLACIÓ I LLARS, 2005-2015............................... 122.2. PROJECCIONS NECESSITATS D’HABITATGE AMB PREU DE PROTECCIÓ PÚBLICA . 142.3. EL PLANEJAMENT I LA DISPONIBILITAT DE SOSTRE RESIDENCIAL ................ 16

3. LES ACTUACIONS I PREVISIONS DE LA POLÍTICAD’HABITATGE. ............................................................................ 21

3.1. RENOVACIÓ I MANTENIMENT DEL PARC D’HABITATGES ........................... 223.2. FACILITACIÓ DE L’ACCÉS A L’HABITATGE........................................... 27

4.RESUM D’OFERTA D’HABITATGE.............................................. 39

5.RESUM D’ACTUACIONS PREVISTES I PRESSUPOST ANUAL...... 41

ANNEX 1. PREVISIONS HABITATGE ASSEQUIBLE: PLÀNOL ........ 44

ANNEX 2. PROMOCIONS 2006-2007 HABITATGE ASSEQUIBLE... 45

ANNEX 3. MARC LEGAL............................................................... 46

4

0.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

El Pla Local d’Habitatge 2005-2015 de la ciutat de Mataró estableix un marc de

treball que ha de facilitar l’accés dels mataronins i mataronines a un habitatge

digne amb independència de la seva situació social i econòmica, i ha de

contribuir a millorar la qualitat del parc d’habitatges existent.

Aquest Pla pretén donar resposta a una de les preocupacions més importants de

la ciutadania, tal i com ens indiquen totes les enquestes: l’accés a l’habitatge.

En aquest sentit, l’evolució del mercat de l’habitatge i el creixement demogràfic

experimentat en els últims anys a Mataró han accentuat aquesta situació

especialment en els sectors socials més desafavorits.

L’evolució del mercat de l’habitatge i el creixement demogràfic experimentat en

els últims anys a Mataró ha posat de manifest que cada cop hi ha més persones

amb dificultats d’accés a una vivenda. Aquesta dificultat s’explica principalment

pels següents factors: pel percentatge creixent dels ingressos que les famílies

han de destinar al pagament de les quotes derivades de l’adquisició de

l’habitatge; el mercat és majoritàriament de venda i el lloguer és pràcticament

residual; augmenta la dependència familiar dels joves i s’endarrereix la seva

emancipació; la major esperança de vida ha fet aflorar majors necessitats

lligades a la qualitat de vida de la gent gran.

L’anterior Pla d’Habitatge de Mataró elaborat l’any 2001, preveia el seu

desenvolupament durant quatre anys, amb la planificació de la construcció per

part de l’empresa municipal PUMSA de 139 Habitatges de Protecció Oficial en

règim de lloguer per a diferents col·lectius (famílies necessitades, joves i gent

gran), la creació d’un servei de mediació per al lloguer, serveis assistencials a

5

les persones en relació amb el seu habitatge i mesures de foment de la

rehabilitació. Totes les actuacions previstes en aquell pla estan ja

implementades o en una fase molt avançada de la seva execució.

Aquest nou Pla Local d’Habitatge 2005-2015 pretén a partir d’una política activa

de l’Ajuntament de Mataró, donar resposta a les demandes socials d’habitatge,

fent un important salt quantitatiu i qualitatiu, avalat per un nou ordenament

legal i per les dotacions econòmiques necessàries, tant per part de la

Generalitat de Catalunya com pel propi Ajuntament

El potencial d’habitatge a Mataró es concreta dins dels límits de sòl urbanitzable

establerts en el Pla General d’Ordenació de 1996, fruit d’un ric procés

participatiu. L’aposta pel model territorial que aquest PGO especifica constitueix

en l’actualitat un criteri compartit per una àmplia majoria de ciutadans de

Mataró, i els seus postulats han estat refermat en els debats posteriors que

s’han realitzat sobre el model territorial de Catalunya.

En aquest marc, el potencial d’habitatge de la ciutat pren forma a partir de

quatre formes d’aflorament com són per un costat l’habitatge de substitució a la

ciutat consolidada, el desenvolupament d’habitatge en sòl residencial no

desenvolupat, , l’habitatge en nous sectors de desenvolupament dins del sòl

urbà establert en el Pla General del 96 i per un altre, la recuperació de l’ús

residencial dels habitatges buits i desocupats.

El Pla Local de l’Habitatge planifica les polítiques d’habitatge públiques a 10

anys vista. Tanmateix, el caràcter dinàmic de la societat obliga a incorporar

mecanismes d’avaluació per anar adaptant i millorant les polítiques d’habitatge.

6

El Pla Local d’Habitatge planifica les polítiques d’habitatge amb l’objectiu

principal de garantir la cohesió social, tot donant resposta a les diferents

necessitats socials d’accés a l’habitatge.

Per fer-ho es plantegen els objectius polítics d’aquest pla a diferents nivells:

El primer nivell afronta l’ordenació i la planificació de la realitat present amb

l’objectiu, per un costat, d’identificar les diferents tipologies socials i urbanes

amb risc d’exclusió i la seva evolució futura. D’aquesta forma es podrà

respondre a les necessitats dels sectors de la població amb més dificultats per

accedir a l’habitatge a partir de la generació d’una oferta prou diversificada en

tipologies, dimensions, règims i preus.

En un segon nivell es treballa aspectes fonamentals de les societats actuals com

és la cohesió social a partir de la compra d’habitatges usats en barris on no hi

ha previst nova construcció d’habitatge assequible.

En tercer lloc, la millora de la qualitat del parc d’habitatge existent que

garanteixi una millor eficiència de l’ús residencial i de l’ús social de l’habitatge.

Dos objectius que incideixen respectivament en la correcció dels processos de

degradació dels habitatges i en la seva rehabilitació i reutilització.

En darrer terme, la creixent demanda d’habitatges posa de manifest que Mataró

es troba en un context territorial més ampli que obliga a reflexionar sobre la

supramunicipalitat de les pròpies polítiques d’habitatge.

7

1. PREÀMBUL

Com a preàmbul el Pla Local d’Habitatge, a continuació es resumeix l’anàlisi de

la situació actual de l’accés a l’habitatge remarcant-ne les principals necessitats.

Un cop descrita aquesta situació, s’explicita com es pretén donar resposta a

aquestes, tot destacant l’oportunitat de l’elaboració d’aquest Pla Local

d’Habitatge. Finalment es descriu l’estructura del propi Pla Local d’Habitatge.

Tots els punts d’aquest apartat es desenvolupen posteriorment al llarg del

document.

1.1 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Projecció de

població i llars

Estructura de

l’oferta i la

demanda

d’habitatges

Les projeccions de població pels propers anys preveuen un

creixement que depèn sobretot del ritme d’arribada de nous

habitants. Les necessitats d’habitatge a Mataró dependran

sobretot de com evolucioni doncs aquest ritme d’arribada i

de com evolucioni la independència residencial dels joves

adults.

Actualment si analitzem el mercat d’habitatge a la ciutat, hi

ha una oferta inadequada a una part de la demanda, sigui

per qüestió de preu, per la tipologia de l’habitatge

(dimensions,nombre d’habitacions...) o pel règim de tinença

(manca de pisos de lloguer).

Població que no

pot accedir a

l’oferta actual del

mercat.

Aquesta no correspondència entra oferta i una part de la

demanda té unes conseqüències sobre les persones i també

sobre la mateixa ciutat. El preu per sobre de les possibilitats

de la demanda pot provocar endeutament excessiu, risc

d’insolvència o disminució important de la renda neta

8

disponible, i ens casos extrems exclusió del mercat i per tant

allargament de l’edat d’emancipació o migració forçada en

busca de llocs amb preus més assequibles.

Sobre la ciutat existeix el risc d’una excessiva concentració

d’habitatges assequibles en una part concreta, i com a

conseqüència una localització en excés de població d’un baix

poder adquisitiu, amb els problemes que comporta

d’homogeneïtzació socioeconòmica i possible degradació

d’aquest territori.

Planejament

vigent.

Davant d’aquesta situació, urbanísticament hi ha tres

característiques principals :un esgotament important del Pla

General vigent sense haver pogut aplicar la Llei d’Urbanisme

10/2004; la necessitat dórdenar el procés de substitució

del teixit residencial actual; l’existència de sectors sense

desenvolupar que no s’adeqüen a les noves demandes de

sostre d’activitat econòmica

9

Marc legal Per altra banda hi ha un nou marc legal que ofereix noves

eines d’intervenció.

La Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme, modificada per la

Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de

l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de

l'autonomia local ofereix la possibilitat que planejament

derivat pugui fer obligatòria la reserva per a la construcció

d’habitatges de protecció pública, d'un mínim del 20 %, en

tot nou sector residencial.

En aquest sentit el Ple municipal va adoptar l’acord:

“Adquirir el compromís d’incorporar en el planejament

derivat que es tramiti a partir d’ara, la reserva suficient per

assolir l’objectiu global de destinar el sòl corresponent al

30% del sostre residencial dels nous sectors de

desenvolupament, a la construcció d’habitatge de protecció

pública, tal com estava previst en el document del PAUM,

aprovat inicialment, i d’acord amb el que determini el Pla de

l’Habitatge de Mataró en curs d’elaboració”.

El Decret 454/2004 de 14 de desembre, de desplegament

del Pla del Dret a l'Habitatge 2004-2007.

El Decret 455/2004, de 14 de desembre regulador del Pla de

Rehabilitació de Catalunya (2004-2007).

Aquests decrets possibiliten donar un impuls, prioritzar i

destinar recursos a diferents actuacions relacionades amb la

rehabilitació i millora d’edificis i habitatges.

10

1.2 ELABORACIÓ DEL PLA LOCAL D’HABITATGE

Necessitat i

oportunitat de la

seva elaboració

Com hem vist abans cal donar resposta a la demanda social

existent per evitar emigracions no desitjades, zones de la

ciutat segregades i evitar l’exclusió del mercat de l’habitatge

d’una part considerable d la població

Alhora existeix la necessitat d’adaptar les tipologies

(dimensions, nombre d’habitacions) i el règim de tinença

(propietat o lloguer) a la demanda actual i poder preveure’n

de futures (lloguer d’alta rotació).

Hi ha també la necessitat d’aprofitar sòls, amb usos que

donin resposta a les noves necessitats de terciari, habitatge,

equipaments i zones verdes

Per donar resposta a aquestes necessitats, actualment hi ha

l’oportunitat d’aplicar en nous sectors, les noves eines del

marc legal.

Línies d’actuació El Pla Local d’Habitatge s’estructura en dues línies

d’actuació: Facilitar l’accés a l’habitatge i la rehabilitació i

manteniment del Parc d’habitatges existents

Facilitat l’accés a

l’habitatge

Així mateix, per facilitar l’accés a l’habitatge s’estableixen

tres àmbits d’actuació: la nova construcció, la política de sòl

i la intermediació entre propietaris i futurs llogaters.

11

Calendari i

pressupost

Finalment, més enllà de analitzar la situació actual,

identificar necessitats i establir línies d’actuació generals, es

concreten accions a curt termini, amb la quantificació de

recursos necessaris, termini d’execució i les seves eines

operatives corresponents.

12

2.CONTEXT

2.1PROJECCIONS DE POBLACIÓ I LLARS, 2005-2015

La combinació de les projeccions de població i les hipòtesis sobre l’evolució de

les persones principals, senyala que el nombre de llars a Mataró pot continuar

creixent depenent sobretot de dues variables, el ritme d’immigració i la

independència residencial dels joves adults.

Per realitzar una anàlisi sobre el grau d’ajust de les projeccions respecte a la

realitat, cal comparar les dades de població i el nombre de llars que determina

el padró amb data 1 de gener de 2005, que ens indica que Mataró tenia

116.764 habitants. Des de la perspectiva de nombre d’habitants, i segons

diferents escenaris de creixement la població, per a l’any 2015, oscil·larà al

voltant dels 133.00-140.000 habitants.

Però, la variable bàsica per a la determinació de les necessitats d’habitatge és el

nombre de persones principals, és a dir, el nombre de llars, i no tant el nombre

d’habitants projectats. Per tant, s’ha volgut contrastar el grau d’ajust de les

projeccions realitzades sobre el nombre de persones principals.

13

Amb els criteris metodològics següents:

a) Suposant un manteniment de l’edat d’emancipació dels joves

b) i una lleugera disminució del ritme d’immigració que hi hagut als darrers

anys

c) i sumant a aquests factors que la relació de persones per llar anirà

disminuint fins assolir el 2015 una xifra entre 2,5 i 2,6 persones/llar de

mitjana a tota la ciutat,

ens dóna la següent projecció de llars per aquest període.

Població Llars principalsSituacio de partida 116.764 41.952

Situació final 133.000-140.000 50.570-53.232

Increment 2005-2015 16.236-23.236 8.618-11.280

Aquestes xifres de llars són el resultat de la diferència entre la creació de noves

llars, bàsicament en edats joves, i la desaparició de llars, principalment, per la

defunció dels membres.

Els habitatges alliberats per les llars desaparegudes poden ser ocupats o no per

una nova llar, en funció del grau d’eficiència del mercat d’habitatge i, més

exactament, pel paper de la rehabilitació, la regulació jurídica (transmissions

patrimonials, etc.) i l’adequació dels habitatges a les necessitats (sigui

econòmiques, geogràfiques i socials) de les noves llars.

14

2.2 PROJECCIONS NECESSITATS D’HABITATGE AMB PREU DE PROTECCIÓ PÚBLICA

De la contraposició de les característiques socioeconòmiques de la demanda

d’habitatge de la ciutat de Mataró, amb els preus de l’oferta i les actuals

condicions de finançament, podem deduir quin és el percentatge de la demanda

que necessitarà d’ajuts per a poder accedir a un habitatge ja que queden

teòricament exclosos del mercat.

Les conclusions dels estudis demogràfics sobre la demanda, l’oferta, les

característiques del mercat i les rendes familiars disponibles1 fixen que entre

un 34% i un 42% de la demanda no pot accedir a un habitatge lliure.

Com a conseqüència, ens trobaríem entre 2.930 i 3.835 noves llars, entre 2005i 2015, amb necessitat d’habitatge que no podrien accedir al mercat lliure –

entre 293 i 383 anuals-.

1Aquesta estimació es fa a partir de les les condicions de finançament que són un tipus d’interèsde referència del 3,356% (corresponent a la mitjana dels tipus mitjà dels préstecs hipotecaris amés de 3 anys de l’any 2004 segons el Banc d’ Espanya) un termini de 30 anys, una hipoteca pel80% del valor del pis, i una quota mensual màxima equivalent a entre un 30 i un 40% delsingressos mensuals nets de la unitat familiar. Es marca un interval, tenint en compte lesvariacions de qualsevol d’aquestes variables.

15

De l’aplicació dels criteris emprats2 per calcular les necessitats d’habitatge

social, l’estructura de la demanda social de la Ciutat de Mataró resta definida de

la següent manera pel que fa a:

règim (compra o lloguer)

i característiques dels habitatges (dimensions, distribució interior)

1-2 habitacions 3 habitacions 4 habitacions TotalRègim Concertat 6.82% 7.21% Residual 14.03%

Règim General 8.99% 6.62% 0.10% 15.71%

Règim Especial 24.21% 15.42% 0.20% 39.82%

Lloguer 13.04% 16.60% 0.79% 30.43%

Total 53.06% 45.85% 1.09% 100.00%

Aquest és el perfil d’habitatge social que cal tenir en compte. Com es pot

apreciar, predominen els grups de lloguer i règim especial. Tanmateix, més de

la meitat dels habitatges creats haurien de ser d’entre una i dues habitacions,

tot i que també tenen gran pes els habitatges de tres habitacions a causa de les

expectatives de descendència de les actuals parelles joves. Les diferents

prioritats polítiques en matèria d’habitatge determinaran el perfil d’habitatge

social.

2 Els trams suposen una correspondència de superfícies: de 45 a 55 m2 pels habitatges d’una adues habitacions, de 55 a 70 m2 pels de tres habitacions, i superiors a 70 m2 pels de quatre.S’assignen famílies d’una a dues persones als habitatges d’una/dues habitacions; famílies de tresa cinc membres pels de tres habitacions, i de més de cinc membres pels de quatre habitacions.

16

2.3.EL PLANEJAMENT I LA DISPONIBILITAT DE SOSTRE RESIDENCIAL

2.3.1 Sostre potencial per colmatació edificabilitat segons el pla generalvigent

Els càlculs de l’estimació d’habitatges en el procés de substitució de la ciutat

consolidada tenen uns certs riscos de desviació ja que es tracta d’operacions

afectades per diferents variables difícils d’avaluar. És previsible, que el sostre

potencial per aquest procés no creixi gaire pel simple fet que cada vegada

queden menys solars buits o subjectes a possibles ampliacions i substitucions.

Tot i això, cal avaluar el potencial global de la ciutat en aquest concepte.

Les dades que el Servei d’informació de Base facilita en quant al nivell de

consolidació del sostre edificable sobre la totalitat de les parcel·les residencials

edificables d’acord amb el vigent Pla General, ens donen una aproximació

plausible de quin és el sostre potencial no esgotat en zones residencials, a

l’entorn dels 970.000m2st3 .

Aquest sostre potencial no esgotat representa respecte l’estimació de sostre

existent 5.774.252 m2 un 16,8%.

Però caldria aplicar altres operacions i dividir el sostre total calculat per una

superfície mitjana de 90m2st construïts per habitatge (inclosos els elements

comuns), que equivalen a aproximadament 70m2 de superfície útil.

Així doncs, 970.000m2st x 0.85 x 0.50 / 90m2 significa 4.581 habitatges.

3A aquesta xifra se li han aplicat diferents coeficients correctors. Un primer filtre discriminaaquelles diferències de sostre inferiors als 100m2, perquè són una classe de teixits urbans pocsignificatius i que presenten una gran resistència a la transformació. Un segon filtre suposa restarun percentatge (15%) destinat a plantes baixes no residencials i un tercer filtre consisteix enaplicar un factor de resistència a la colmatació que es considera pot arribar al 0,50.

17

Aquesta podria ser la previsió de nous habitatges, per substitució del teixit vell,

al llarg dels propers 15 anys, a raó de 305 habitatges anuals de mitjana amb un

decreixement progressiu del ritme constructiu.

Distribuïts al llarg dels anys suposa uns 3050 habitatges nous

construïts dins la ciutat consolidada l’any 2015, a un ritme aproximat

de 305 hab/any per aquest concepte.

18

2.3.2 Sostre no desenvolupat en el planejament vigent

En quant als sectors de desenvolupament, hi ha encara a la ciutat alguns

sectors no desenvolupats del Pla General vigent, alguns dels quals es troben en

fase de tramitació o execució. Al següent quadre s’hi inclouen els més

significatius :

Plans Especials Habitatges totals Habitatges amb preu de

protecció pública

Ronda Barceló 510 153

Lepanto/Churruca 87 26

Salesians/Ferrer Dalmau 31 9

Colón/Toló 61 18

Maresme /Toló 90 27

Ferrer i Clariana 23 7

Madoz/Puigblanch 28 9

Total 830 249

Unitats d’actuació Habitatges Lliures

Pla d’en Bages 30

Carrer del Mar 27

Ferrer Dalmau 22

Antoni Comas/Puig i Cad. 84

Queralbs/Capellanets 35

El Verdet 123

Cooperativa Agrària 121

Total 442

19

2.3.3 Sostre potencial en antic sòl d’equipaments

Tal i com preveu l’actual legislació, determinats sòls d’equipaments podrien ser

tranformats en sol per a habitatges dotacionals i destinar-los a l'ús d’habitatge

en règim protegit de lloguer per a col·lectius específics (gent gran i joves, o

col.lectius amb risc d’exclusió social bàsicament).

En aquest sentit, es preveuen els següents emplaçaments de noves promocions

d’habitatge de lloguer tot facilitant la rotació, segons el tipus d’usuaris:

Dotacions d’habitatge públic Habitatges amb preu de

protecció pública

Carlemany 30

El Verdet 30

Pla d’en Boet 93

Nuñez de Balboa 12

Figuera major 90

Total 255

20

2.3.4 Sostre potencial en nous sectors

De l’anàlisi dels comportaments urbanístics que ha tingut el desenvolupament

del PG'96, es pot deduir de que hi ha uns certs sectors que no responen a les

necessitats actuals de la ciutat i que convindria repensar en quant als seus

usos.

En aquest sentit, en la lògica de la ciutat compacta i complexa, aquests sectors

podrien servir de base per a la implementació d’un sostre econòmic més

adequat a les noves demandes terciàries de l’economia local, en convivència

amb el fet residencial com a mecanisme d’enfortiment mutu, tot alliberant espai

per a nous equipament i zones verdes.

Els espais susceptibles avui de ser considerats per aquesta transformació son

els següents:

Nous sectors4 Habitatges totals Habitatges amb preu de

protecció pública

El Rengle 387 116

Porta Laietana 1300 390

Rda Barceló 150 45

Biada 230 69

Riera Cirera 600 180

Floriadablanca 101 30

Carles Padrós 150 45

El Sorrall 420 126

Total 3.338 1.001

Per cada sector hi consta l’aproximació del potencial raonable de noushabitatges per a cada un d’ells.

4hi ha la previsió de desenvolupar o es troben en tràmits de desenvolupament.

21

3. LES ACTUACIONS I PREVISIONS DE LA POLÍTICA

D’HABITATGE.

La política d’habitatge ha de ser una acció combinada de diverses eines i s’han

de determinar les prioritats a l’hora de satisfer les necessitats d’habitatge social.

D’acord amb això, s’estableixen dues línies d’actuació i sis grans objectius

generals en el present programa.

Línies d’actuació:

1. Renovació i manteniment del Parc d’habitatges

2. Facilitar d’accés a l’habitatge

Objectius:

1.1. Rehabilitació d’àrees urbanes.

1.2. Rehabilitació d’edificis.

2.1.Promoció habitatge amb preu de protecció pública

2.2.Patrimoni municipal del sòl i parc públic d’habitatges

2.3.Mediació per al lloguer

2.4.Alliberament de parc vacant

A més, per dur a terme aquestes actuacions es crea l’Oficina Local d’Habitatge,

com un servei incorporat a l’empresa municipal Prohabitatge, mitjançant

conveni entre l’Ajuntament de Mataró i el departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat.

22

3.1 RENOVACIÓ I MANTENIMENT DEL PARC D’HABITATGES

Cal atendre la capacitat de transformació dels teixits urbans existents. D’acord

amb aquesta idea, es pretén dignificar i mantenir el parc viu d’habitatges,

fomentar la seva accessibilitat (mitjançant la instal·lació d’ascensors i

l’eliminació de barreres en general), millorar la qualitat i les prestacions

funcionals i racionalitzar la utilització de sòl des de criteris de sostenibilitat.

Els objectius dins d’aquesta línia passen per:

a. La millora i el manteniment de bosses d’habitatge, zones concretes o

barris.

b. La recuperació d’habitatges públics i privats.

3.1.1 Rehabilitació d’àrees urbanes

La rehabilitació no ha d’anar enfocada només a intervencions específiques per

solucionar problemes concrets d’un immoble o d’un petit nombre d’immobles.

Sinó que també es pot ser necessari superar les intervencions sectorials i

permetre emprendre accions d’intervenció integral, dirigides tant a la

rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, la cohesió social i la

dinamització econòmica. Així, cal incidir prioritàriament sobre:

a) Àrees velles i nuclis antics.

b) Polígons d’habitatges amb poques o dolentes prestacions urbanístiques.

c) Conjunts d’edificis amb alta presència d’habitatges sense mínims

d’habitabilitat.

Fins ara, l’acció municipal ha delimitat els seguents territoris:

23

ARI Rocafonda-El Palau: L’ARI sobre Rocafonda-El Palau està emmarcada dins

el context del Pla Integral, de tal manera que la seva aplicació queda dins d’un

conjunt de mesures globals destinades a millorar la realitat específica sobre la

qual s’actua. Així mateix, es tenen previstos programes específics de

rehabilitació als barris del Centre-Eixample-Habana i de Cerdanyola.

D’aquesta forma, la rehabilitació d’habitatges i d’espais públics s’haurà de

relacionar amb la millora en la dotació de serveis i equipaments, la

reurbanització de carrers i places, els programes socials i culturals o la

regeneració de l’activitat econòmica al barri.

Les àrees urbanes d’atenció especial, segons defineix la legislació vigent, són les

destinades majoritàriament a habitatge habitual que es troben o poden trobar-

se en :

a) Procés de regressió urbanística.

b) Problemàtica demogràfica.

c) Problemes econòmics, socials o ambientals especialment greus.

d) Persistència de dèficits socials i urbans.

3.1.2 Rehabilitació d’habitatges privats

Els objectius són:

La millora del parc d’habitatges de la ciutat.

La recuperació d’habitatges públics i privats per posar-los al mercat en règim

de lloguer assequible, amb èmfasi en la posada en circulació del parc

d’habitatges desocupat.

24

Mitjançant:

a. Revisió de l’estat de conservació i manteniment dels edificis d’habitatges

b. Tramitació d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis i habitatges

c. Convenis específics de rehabilitació

d. Gestió d’obres mitjançant conveni amb les comunitats de propietaris

e. Pla Integral de Rocafonda – El Palau

a. Revisió de l’estat de conservació i manteniment dels edificis d’habitatges

Any 2003 2004

Expedients tramitats 13 16Habitatges 141 218

b. Tramitació d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis i habitatges

Assessorament al ciutadà dels tràmits necessaris per a la rehabilitació de

l’habitatge o edifici pel que fa a la seva adequació funcional, estructural o

bé d’habitabilitat.

Tramitació i seguiment dels expedients en relació a la DGH.

Els expedients tramitats amb l’objectiu d’obtenir ajuts públics a la rehabilitació

.

Any 2003 2004

Expedients tramitats 118 61Habitatges amb ajuts 652 374Inversió prevista 3.255.018 3.172.040

25

La previsió pels propers tres anys de la quantitat d’expedients que es tramitaran

segons el ritme de consultes, gestions i de les possibilitats de les actuals

condicions d’ajuts provinents de la Generalitat és la següent:

Any 2005 2006 2007

Expedients tramitats 140 150 150

La quantitat d’habitatges que corresponen aquests expedients, així com el

pressupost orientatiu és molt variable i per tant impossible de preveure.

Dins de la rehabilitació els propers anys es pretén tenir una especial atenció en

el foment i impuls de la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en

disposen.

Any Fins el 2004

Ascensors instal·lats 5

Habitatges corresponents 76

Inversió prevista 318.471

Subvenció Generalitat 107.984

Subvenció municipal 30.000

L’objectiu pels propers tres anys de la quantitat d’ascensors que es poden

instal·lar segons el ritme de consultes, gestions amb comunitats de propietaris

realitzades i de les possibilitats de les actuals condicions d’ajuts provinents de la

Generalitat és la següent.

Any 2005 2006 2007Previsió Instal·lacions 15 25 30

Per tant es defineix l’objectiu de destinar-hi els recursos suficients per fomentari subvencionar-ne la instal·lació.

26

SOSTENIBILITAT

L’aplicació de criteris sostenibles al parc d’habitatges de Mataró durant els

propers anys és un dels eixos capitals d’aquest programa.

Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la construcció i l’ús

d’edificis a Catalunya genera a l’entorn del 50% de les emissions de CO2 a

l’atmosfera. Per tant, és més que necessària l’aplicació de criteris de

sostenibilitat en els edificis. Aquests criteris hauran de permetre:

L’estalvi energètic.

L’estalvi d’aigua i el seu reaprofitament.

La reducció i la reutilització de residus.

Aquestes mesures han d’anar destinades preferentment a les obres de nova

construcció i a aquelles de rehabilitació total de l’edifici. La finalitat és que els

projectes d’edificació integrin els criteris, els sistemes constructius, les

tecnologies i les accions que facin possible una ciutat més acollidora i

sostenible.

Les actuacions específiques a seguir dins d’aquesta línia passen per aplicar

criteris compatibles amb el proper Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de

Catalunya.

Actualment ja es desenvolupen mesures de caire sostenible. L’objectiu és

ampliar-les d’acord amb els criteris previstos pel proper Decret d’Ecoeficiència.

27

3.2 FACILITACIÓ DE L’ACCÉS A L’HABITATGE

L’accés a l’habitatge, en compra o en lloguer, és un factor de cohesió social i un

element clau en la solvència econòmica col·lectiva. Partint d’aquesta base,

sorgeix l’objectiu de donar cobertura a uns sectors de la població cada vegada

més amplis que no troben en el mercat lliure de l’habitatge una oferta que

s’adeqüi a les seves necessitats de vida i disponibilitat econòmica. Aquesta

cobertura cal que tingui una resposta ràpida i adequada.

D’especial atenció són els col·lectius conformats per la gent jove, la gent gran i

les persones amb risc d’exclusió social. Es tracta de donar suport segons els

casos en el seu accés a l’habitatge o de millorar la capacitat d’autonomia.

Així mateix, calen nivells alts de rotació que permetin donar resposta en cada

moment a aquells segments de població amb majors dificultats.

En definitiva, es tracta de plantejar l’habitatge com a servei i, per tant, de

proposar unes tipologies més adequades a la realitat familiar actual, més

flexibles i adaptables a les circumstàncies sempre canviats de les persones.

Les mesures a seguir dins d’aquesta línia passen per:

a. Construcció d’habitatges amb preu de protecció pública. Priorització de

les promocions en règim de lloguer

b. Potenciació del parc públic d’habitatges, nous o rehabilitats.

c. Detecció i alliberament de parc vacant.

d. Potenciació de la mediació per al lloguer.

28

3.2.1 Construcció d’habitatge nou amb preu de protecció pública

Com hem vist anteriorment, les previsions de construcció es poden resumir en

el següent quadre:

R E S U M

Habitatges Habitatges amb preu de protecciópública

Habitatges en nous sectors previstos 3.338 1.001Habitatges en sectors vigents nodesenvolupats

830 249

Habitatges en sectors vigents nodesenvolupats

442

Habitatges en sòls de dotacions 255 255

Total 4.865 1.505

Els ritmes anuals de construcció d’habitatges amb preu de protecció pública els

darrers anys i la previsió pels següents anys queden reflectits a les següents

taules:

Any 2001-2006 2007 2008 2009 2010 Fins 2015

Habitatges ambpreu de protecció

pública

103 72 206 588 330 309

Es previst que l’any 2015, hi haurà construïts el 100 % dels HPP (1.505

habitatges) amb preu de protecció pública i uns 2.688 (el 80% del total)

d’habitatges lliures, als que caldria afegir els 3.050 possibles de substitució en

sol residencial consolidat.

29

Aquest conjunt d’habitatges, 7.243 en total, s’han de relacionar amb les

projeccions de demanda de noves llars per l’any 20155 que es situaria entre

8.618 i 11.280 llars.

D’acord amb la prioritat d’atendre a les capes més desafavorides de la demanda

d’habitatge, bona part de les actuacions previstes estaran subjectes a règim de

lloguer, sobretot habitatges d’una o dues habitacions.6

A aquesta mesura, cal afegir el creixent paper del Servei d’Intermediació. Fins

ara, aquest servei estava circumscrit a la borsa de lloguer jove i, a partir d’ara,

també estarà circumscrit a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

D’altra banda, de la mateixa manera que existeixen mesures fiscals per

incentivar la rehabilitació s’estudiarà d’establir-ne per tal d’afavorir la

construcció d’habitatge amb preu de protecció pública.

Per tant, les estratègies bàsiques de política d’habitatge social són la priorització

del règim de lloguer en les noves actuacions i la potenciació de les accions del

Servei d’Intermediació.

5 Vegeu quadre pàgina 10.6 Vegeu tipologia de la demanda d’habitatge social, pàgina 11.

30

3.2.2 Patrimoni municipal del sòl i parc públic d’habitatges

L’assoliment d’un parc públic d’habitatges destinats a lloguer vindria de la màdels següents mecanismes:

Adquisicions segons el decret 454/2004 de desplegament del Pla per alDret a l’habitatge:

a. Aplicació del dret de tempteig i retracte.

b. Compra d’habitatge lliure per destinar-lo a lloguer protegit.

Aplicació per a la compra d’habitatge usat dels recursos obtinguts de lacessió del 10% dels terrenys amb aprofitament en els sectors dedesenvolupament urbanístic.

Permutes:

a. Amb els promotors privats per tal de que les empreses públiques

puguin realitzar la màxima proporció de les promocions protegides.

b. Amb persones grans o discapacitades oferint habitatges nous a

canvi dels seus on tenen dificultats d’accessibilitat.

S’avaluarà la possibilitat d’establir sobre el Parc Públic d’Habitatges

diferents tipus de cessions d’ús temporals; en aquest supòsit s’estarà

amatent allò que estipuli la Llei d’Habitatge.

Aplicació del 10% d’aprofitament mig i possibles acords amb propietaris

31

D’acord amb la Llei d’Urbanisme que obliga a la cessió del 10% dels terrenys

amb aprofitament, un total de 150 HPP i de 336 habitatges lliures serien

directament promoguts desde PUMSA. Així mateix, del total d’habitatges

protegits dels nous sectors previstos i dels sectors vigents no desenvolupats,

1.126 unitats les hauria de promoure el sector privat.

En la mesura del possible, s’intentarà permutar sòl d’habitatge lliure en mans

públiques per sòl d’habitatge protegit en mans privades, òbviament equiparant

el preus de mercat dels dos productes.

D’aquesta manera, les empreses municipals Pumsa i Prohabitatge podrien

disposar de la major part de les promocions d’habitatge protegit. Una part

d’aquests, segons els sectors i les circumstàncies, restarien en propietat

muinicipal i ofertats en regim de lloguer. La resta es podria posar a la venda,

adreçada prioritàriament a cooperatives, entitats sense ànim de lucre i altres

organitzacions de l’economia social; els resultats econòmics d’aquestes

alienacions serien invertits en la compra d’habitatge de segona mà en barris i

sectors de la ciutat consolidada, de tal manera que sempre es mantingui el

valor global del Patrimoni Municipal del Sòl.

Aquestes compres d’habitatge usat en la ciutat consolidada haurien de

solventar, al menys, algun dels objectius seguents:

a) permetre reallotjar a persones amb mobilitat reduïda actualment

en habitatges poc accessibles.

b) permetre alguna actuació integral de rehabilitació d’edificis.

c) impulsar una dinàmica de regeneració física i social en zones amb

risc de degradació.

32

Si les dinàmiques de reallotjament comporten una permuta d’habitatge, aquest

seria incorporat a la xarxa de mediació del lloguer social.

Aquest mecanisme permet augmentar el parc d’habitatges públics en barris on

no hi ha previstos sectors de desenvolupament urbanístic o construcció de nous

i garanteix una major flexibilitat i la possibilitat d’un major equilibri territorial

dins la ciutat pel que fa a l’oferta d’habitatge amb preu de protecció pública.

Pel que fa a l’obtenció de recursos, mitjançant aquesta gestió, es poden obtenir

al llarg d’aquests anys entre 30 i 35 milions d’euros que caldrà destinar a

incrementar patrimoni municipal de sòl en general i en redistribuir les

actuacions pel territori, és a dir a l’adquisició d’habitatge a la ciutat consolidada.

En concret es preveu dedicar la meitat d’aquesta quantitat a incrementar el

patrimoni municipal del sòl i l’altra meitat a l’adquisició d’habitatge.

Sistema d’habitatges dotacionals

D’acord amb el que determina la Llei d’Urbanisme, s’inclou en el planejament el

sistema d'habitatges dotacionals públics a l'efecte de satisfer els requeriments

temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o

d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquest

sistema es pot incloure en sectors de planejament derivat en substitució total o

parcial de les reserves per a equipaments públics, amb un límit del 5% de la

reserva global del municipi per a equipaments públics locals.

En aquest context, es té previst inicialment la generació de 255 habitatges

protegits derivats del sistema d’habitatges dotacionals a diferents sectors de la

ciutat com hem vist anteriorment.

33

3.2.3 Mediació per al lloguer

L’oferta nova cobreix només una part de les necessitats d’habitatge social. Per

tant, la potenciació del Servei de Mediació es determina com a una eina clau.

Aquesta potenciació vindrà donada en bona part per la seva integració en la

Xarxa de Mediació per al Lloguer Social (XMLS).

L’objecte del servei de mediació és triple:

a. Satisfer les necessitats d’habitatge de la demanda mitjançant lloguers

assequibles.

b. Atorgar confiança als propietaris respecte el manteniment de l’immoble i

la renda a percebre.

c. Addicionalment, un servei d’aquest tipus repercuteix necessàriament en

l’alliberament d’habitatge buit.

El desenvolupament de la Borsa de lloguer jove de Mataró ha de tenir en

compte les següents tasques, d’acord amb la seva integració a la XMLS:

Manteniment d’un servei d’informació i recepció de sol·licitants.

Tractament informàtic de les dades.

Assessorament jurídic i tècnic sobre habitatge i sobre la legislació bàsica

de lloguers.

Captació d’habitatges per a la Borsa mitjançant les diverses possibilitats a

l’abast: publicitat, difusió, seguiment de la premsa especialitzada...

Conciliació entre l’oferta i la demanda d’habitatge, visita als immobles,

seguiment de l’ús de l’habitatge.

Gestió: signatura i gestió de contractes, tractament de la documentació,

gestió de fiances, execució i seguiment de les assegurances de caució i

multirrisc i elaboració d’informes.

Seguiment de l’estat de la relació contractual entre propietaris i llogaters.

34

Tramitació de les sol·licituds d’ajuts i subvencions de què es puguin

beneficiar les parts implicades

Segons el decret 454/2004, els habitatges que es poden acollir a la Xarxa han

de ser:

Habitatges nous o existents, procedents del mercat lliure i amb una

superfície màxima de 120m2.

Habitatges posseïdors de la cèdula d’habitabilitat o en condicions

d’obtenir-la.

Habitatges amb lloguers per sota dels estàndards del mercat lliure.

Pel que fa als altres beneficiaris de la Xarxa, els llogaters, han de:

Tenir uns ingressos per unitat arrendatària iguals o inferiors a 2,7

vegades l'IPREM ponderat.

Poder demostrar ingressos regulars encara que provinguin de rendes

diferents a les de treball (pensions, subsidis, etc.).

No tenir cap habitatge en propietat, cap dels membres de la unitat

arrendatària, a l'Estat espanyol.

Els contractes signats per la borsa de lloguer i la previsió pels propers tres anys

és la següent:

Any 2004 2005 2006 2007 2008Contractes realitzats 12

Contractes previstos 50 80 100 100

Per satisfer les necessitats dels col·lectius amb rendes més baixes, i d’altres

amb característiques especials, s’estableix el sistema de Lloguer Just, segons el

qual el llogater només pagarà entre el 25% i el 30% dels seus ingressos, amb

un mínim de 90 euros mensuals en tots els casos. La tramitació d’aquest ajut

35

correspon al servei de Prohabitatge que s’engloba en l’Oficina Local d’Habitatge

segons conveni signat amb ADIGSA i la Direcció General d’Habitatge, que es

d’on provenen els recursos d’aquest ajut.

Per la tramitació d’aquest ajut i per altres serveis, especialment la mediació de

la xarxa per al lloguer social, es potenciarà coordinar recursos i coneixement

amb el serveis municipals de benestar social, i el de joventut. Es crearan

mecanismes per a poder abordar les accions en matèria d’habitatge d’una

manera més transversal.

Alhora a més d’aquests serveis s’aprofitarà la coordinació amb les oficines

d’atenció ciutadana per donar a conèixer els serveis propis de Prohabitatge com

aquells de la Generalitat que es gestionen mitjançant Prohabitatge, per tal

d’arribar al major nombre de ciutadans.

A més de fer el servei d’intermediació entre propietaris i llogaters per a

contractes d’arrendament, s’estudiaran altres mecanismes d’intermediació com

és acordar l’ús d’un espai limitat de l’habitatge.

36

3.2.4 Detecció i alliberament de parc vacant

L’existència de parc vacant és en un context com l’actual, on la pressió de la

demanda social d’habitatge és tan elevada, requereix de actuacions prioritàries .

Per aquest motiu, cal establir mesures ràpides i efectives.

Aquestes mesures van molt lligades als dos punts que s’han descrit

anteriorment: el patrimoni municipal del sòl i els servei de mediació entre

propietaris i llogaters.

La posada en circulació d’aquest parc d’habitatges desocupat es preveu

incentivar mitjançant:

Adquisicions per destinar-lo a lloguer o per a permutes dirigides a

reubicar propietaris. Aquestes adquisicions serien a través diferents

mecanismes: els que estableix el Decret 454/2004 de desplegament del

Dret per a l’Habitatge, via permuta amb nous habitatges per a la millora de

l’accessibilitat de la gent gran,o bé mitjançant la compra diferida a través

de pensions vitalícies. També es considera l’adquisició via recursos

obtinguts de l’aprofitament mig en nous sectors de desenvolupament.

Per aquestes adquisicions, s’establiran els criteris i prioritats tenint en compte a

més d’allò apuntat anteriorment que aquestes compres quedin distribuïdes

arreu de la ciutat.

La seva integració al Servei de Mediació. Es tracta d’incentivar amb tots

els mecanismes previstos –inclosa la rehabilitació- pel Decret 454/2004 a

aquells propietaris d’habitatges desocupats.

37

CREACIÓ DE L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE

La política d’habitatge és un conjunt d’accions que cal coordinar amb la màxima

eficiència i que ha d’arribar als ciutadans. En aquest sentit, la creació d’una

Oficina Local d’Habitatge, desenvoluparà les següents actuacions:

Informació sobre la política d’habitatge.

Tramitació d’ajuts.

Gestió de sol·licituds d’habitatge.

Servei de mediació.

Gestió de sol·licituds dels Tests de l’Edifici (TEDI) i els Informes Interns

d’Idoneïtat (III).

La funció de gestionar i assessorar en matèria de política d’habitatge de

l’Oficina, es concreta en:

Donar informació i assessorament als ciutadans en matèria d’accés a

l’habitatge i de rehabilitació d’immobles.

Col·laborar en la gestió de les línies d’ajuts establertes en els Decrets

454/2004 de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge i 455/2004 de

rehabilitació d’habitatges, així com en els que es puguin promulgar en el

futur, seguint les directrius establertes per la Direcció General

d’Habitatge.

Serveis desenvolupats per l’Oficina.

38

Serveis d’informació de les línies de política d’habitatge establertes per la

Generalitat de Catalunya.

Tramitació d’ajuts i altres serveis indirectes en matèria d’habitatge, entre

els quals es troben els de sol·licitud, tramitació i inspecció de les cèdules

d’habitabilitat.

Serveis de gestió de les sol·licituds per accedir al parc d’habitatge

protegit, públic i privat, als efectes del Registre de Sol·licitants

d’Habitatge Protegit de Catalunya, coordinat per ADIGSA.

Serveis de Mediació en el parc d’habitatges privat, per tal de dinamitzar

el mercat de lloguer i de participar en el programa de la Xarxa de

Mediació del Lloguer Social.

Serveis de gestió de les sol·licituds dels tests de l’edifici (TEDI) i d’ajuts a

la rehabilitació dels parcs d’habitatges construïts.

Actualment existeix una oficina d’informació i assessorament a Rocafonda-El

Palau. Es preveu, a causa de la bona experiència, valorar la possibilitat d’obrir-

ne d’altres amb les mateixes funcions, principalment a Cerdanyola i al Centre,

en coordinació amb els instruments municipals d’informació ja existents (OFIAC,

web, 010), és a dir continuar acostant el servei als ciutadans i apropant el

servei (l’Oficina Local d’Habitatge) als principals punts d’intervenció de la ciutat

en matèria d’habitatge.

39

4.RESUM D’OFERTA D’HABITATGE.

Dels quadres anteriors es desprèn que la ciutat no podrà subministrar tots els

habitatges que requerirà la demanda potencial, segons les projeccions

demogràfiques, projeccions de llars i estimacions de demanda d’habitatge a

preu assequible, però si que podrà, d’alguna forma o altra, atendre una

quantitat significativa de la demanda d’habitatge a preu assequible.

2.580-2.830

800-1.000

1.505

275-325

7.243

4.193

3.050

Mediació

TOTAL

De nova construccióNous sectors, sectorsvigents i sòls dotacionals

Adquisició i rehabilitaciódins la ciutatDins la ciutat

2.930 – 3.8358.618 – 11.280

Parc habitatge assequibleTOTALParc habitatges nous

Total previsióPrevisió

Estimació de necessitatd’habitatges assequibles

Estimació creixementParc Habitatges

Diagnosi 2005-2015

Oferta prevista 2005-2015

40

Del total d’habitatges a preu assequible, es tendirà a que més de la meitat

seran de lloguer, la qual cosa contribuirà a apropar-se a l’estructura de la

demanda social d’habitatge que hem vist anteriorment.7

7 Vegeu taula, pàgina 11.

41

5.Resum d’actuacions previstes i pressupost anual

QUADRE RESUM PressupostAnual

Obtenció derecursos

Objectius 1.1- Rehabilitació d’àrees urbanes

DescripcióFacilitar tot tipus d’informació sobre normativa, ajuts i actuacions en matèriad’habitatge mitjançant l’atenció directa i campanyes de comunicació

Estimacióactuacions

Obrir punts d’informació d’aquest servei a Cerdanyola i al Centre-Eixample.

85.000 €Pressupost

Prohabitatge

Objectius 1.2- Rehabilitació d’edificis

DescripcióFoment de la rehabilitació d’edificis i habitatges.Tramitació d’ajuts per la seva execució. Fomentar la instal·lació d’ascensors.


Tramitació de 150 expedients anuals.Subvencionar les instal·lacions.Realitzar un estudi per identificar habitatges de rehabilitació prioritària.

90.000 €Pressupostmunicipal

Objectius 2.1- Promoció d’habitatge amb preu de protecció pública

DescripcióConstrucció d’habitatge amb preu de protecció pública destinat principalment allloguer.Col·laboració amb entitats sense afany de lucre, tercer sector i sector privat.


Promoció del 40% del total de 1250 habitatges amb preu de protecció pública.

5,6 milionsd’euros

Recursospropis i

endeutamentde PUMSA

42

QUADRE RESUMPressupost

AnualObtenció de

recursosObjectius 2.2- Patrimoni municipal del sòl i parc públic d’habitatges

Descripció Promocions d’interès públic sobre sòl dotacional.Adquisició de sòl per constituir el patrimoni municipal de sòl


Construcció de 255 habitatges.

Destinar anualment recursos per adquirir sòl.


Recursospropis iendeutamentde PUMSA.Gestió del’aprofitamentmig.

Objectius 2.3- Mediació per posar pisos en el mercat de lloguer

Descripció Fer de mediadors entre propietaris i persones amb necessitat d’un pis de lloguer, totfomentant l’oferta i la posada en el mercat d’habitatges buits.


Realitzar 100 contractes anuals a partir d’aquesta mediació.Crear mecanismes de coordinació per a arribar amb més eficiència a diferentssectors de la població.

Objectius 2.4- Incorporar habitatges buits

Descripció Adquisició d’edificis per la seva rehabilitació i posterior oferta en lloguer.

Estimacióactuacions Destinar 1,55 milions d’euros anuals amb aquesta finalitat.


Gestió del’aprofitamentmig.

TOTAL 11.175.000 €

Les actuacions previstes suposen destinar 111.750.000 euros per aconseguir els objectius

establerts en el pla de l’habitatge 2005-2015.

43

QUADRE RESUM ACTUACIONS 2006-2007 Any Observacions

1.1- Rehabilitació d’àrees urbanesFacilitar tot tipus d’informació sobre normativa, ajuts i actuacions en

matèria d’habitatge mitjançant l’atenció directa i campanyes decomunicació

Obrir punts d’informació d’aquest servei a Cerdanyola i al Centre-Eixample.

85.000 €Pressupost

Prohabitatge

1.2- Rehabilitació d’edificis

Foment de la rehabilitació d’edificis i habitatges.Tramitació d’ajuts per la seva execució. Fomentar la instal·lació

d’ascensors.

Tramitació de 150 expedients anuals.Subvencionar les instal·lacions. 90.000 €

Pressupostmunicipal

2.1- Promoció d’habitatge amb preu de protecció pública5,6 milions

d’euros

Recursospropis i

endeutamentde PUMSA

44

Annex 1. Previsions Habitatge Assequible: Plànol

45

Annex 2. Promocions 2006-2007 Habitatge Assequible

Sector Nombre Previst DestinatarisAny previst

inici

El Rengle 48 75% joves 2006

Can Gassol 30 Famílies 2006

Carlemany 30Gent gran. Habitatge

Assistit2006

Nuñez de Balboa 12Joves i discapacitats.

Equipament2006

Pla d’en Boet 93 Joves 2006

Rierot/Cristina Redacció projecte Famílies 2007

Meléndez 6 Joves 2007

Figuera Major 90Gent gran.

Equipament2007

Gibraltar 18Permutes. Adquisició

habitatges2007

Churruca 18 Famílies i joves 2007

46

Annex 3. Marc legal

La Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme, modificada per la Llei

10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, de

la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local.

El Pla del Dret a l’Habitatge desplegat substancialment pel Decret

454/2004 de 14 de desembre, de desplegament del Pla del Dret a

l'Habitatge 2004-2007.

Decret 455/2004, de 14 de desembre regulador del Pla de Rehabilitació

de Catalunya (2004-2007).

Real decreto 801/2005 de 1 de julio, por el que se aprueba el Plan Estatal

2005-2008, para favorecer el acceso de los ciudadanos a la vivienda.

En un futur immediat creació de nous instruments:

Llei de Registre de sol·licitants de l’habitatge protegit.

Llei per al dret a l’habitatge.

Llei de Creació de l’Agència Catalana de l’Habitatge.

Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge.

Sergi PenedèsCoordinador d’Habitatge

e) Estudi de la població de Mataró. 1 de gener 2006 Publicació municipal sobre les característiques i estructura de la població globalment i als diferents barris de la ciutat.

ElaboracióServei dÉstudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró

Direcció i explotació de les dadesServei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions

EdicióSecció dÍmatge de lÁjuntament de Mataró

Depòsit legalB-28916-1990

DissenyLa Page Original

ImpressióFábregas López

3

0. Síntesi 71. 1. El padró d’habitants l’1 de gener de 2006 8

1.1 La població de Mataró 81.2 Població per barris 91.3 Mitjana d’edat 10

2. Piràmides d’edat per barris a 1 de ggener de 2006 113. Distribució de la població segons el seu lloc d’origen 14

3.1 La població per barris i lloc de naixement 143.2 La població segons any i lloc de naixement 163.3 L’any d’arribada al municipi 183.4 La població de nacionalitat estrangera per barris 19

4. Estructura de les llarrs de Mataró 214.1 Les llars de Mataró 21

5. Evolució de la població. Moviment demogràfic 235.1 El creixement de Mataró 235.2 El creixement dels barris de Mataró 245.3 Els naixements 265.4 Les defuncions 275.5 L’esperança de vida 295.6 Les altes registrades al municipi 295.7 Les baixes registrades al municipi 315.8 Els saldo migratori per trams d’edat 33

6. Moviment entre els barris de Maataró 346.1 La mobilitat interna 34

T0.1 Alguns indicadors de la població i els barris de Mataró. 1 de gener de 2004 7T0.2 Alguns indicadors de la població i els barris de Mataró. 1 de gener de 2005 7T0.3 Alguns indicadors de la població i els barris de Mataró. 1 de gener de 2006 7T1.1.1 Distribució de la població per sexe i barris. 1 de gener de 2006 8T1.1.2 Distribució per edats i sexe de la població de Mataró. 1 de gener de 2006 8T1.2.1 Distribució per edats, sexe i barris de la població de Mataró. 1 de gener de 2006 9T1.2.2 Distribució per edats, sexe i barris de la població de Mataró(%). 1 de gener 2006 9T1.3.1 Mitjana d’edat per barris. 1 de gener de 2006 10T3.1.1 Distribució de la població segons barris i lloc de naixement. 1 de gener de 2006 14T3.1.2 Distribució de la població segons barris i lloc de naixement (%). 1 de gener de 2006 15T3.2.1 Distribució de la població per any i lloc de naixement. 1 de gener de 2006 16T3.2.2 Distribució de la població per any i lloc de naixement. Per període de naixement (%). 16

1 de gener de 2006T3.2.3 Distribució de la població per any i lloc de naixement. Per comunitat de naixement (%). 1 de gener de 2004 17T3.2.4 Mitjana d’edat per lloc de naixement. 1 de gener de 2006 17T3.3.1 Distribució de la població per any d’arribada a Mataró. 1 de gener de 2006 18T3.3.2 Mitjana d’anys des de l’arribada a Mataró per lloc de naixement. 1 de gener de 2006 18T3.4.1 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i barris. 19

Mataró, 1 de gener de 2006T3.4.2 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i barris (%). 19

Mataró, 1 de gener de 2006T3.4.3 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i trams d’edat. 20

Mataró, 1 de gener de 2006T3.4.4 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i trams d’edat (%). 20

Mataró, 1 de gener de 2006T4.1.1 Llars distribuïdes segons el nombre de membres per llar i barri. 1 de gener de 2006 21T4.1.2 Llars distribuïdes segons els nombre de membres per llar i barri. Per barri (%). 1 de gener de 2006 21T4.1.3 Llars distribuïdes segons els nombre de membres per llar, % per grandària de la llar. 1 de gener de 2006 22T4.1.4 Dimensió mitjana de les llars. 1 de gener de 2006 22T5.1.1 Creixement de la població de Mataró 23

. Índex

. Índex de taules

4

T5.2.1 Evolució de la població de Mataró per barris 24T5.2.2 Índex de creixement 24T5.2.3 Taxa de creixement anual acumulada per barris (‰) 25T5.2.4 Evolució segons el pes poblacional dels barris de Mataró 25T5.3.1 Naixements a Mataró per barris. Període 2001-2005 26T5.3.2 Increment anual (%) dels naixements a Mataró per barris. Període 2001-2005 26T5.3.3 Taxa bruta de natalitat a Mataró per barris (‰). Període 2001-2005 27T5.4.1 Defuncions a Mataró per barris. Període 2001-2005 27T5.4.2 Taxa bruta de mortalitat a Mataró per barris (‰ ). Període 2001-2005 27T5.4.3 Defuncions per edats a Mataró. 2001-2005 28T5.5.1 Esperança de vida de la població de Mataró. Període 2001-2005 29T5.6.1 Altes registrades al municipi per barris. 2001-2005 29T5.6.2 Altes de fora del municipi segons barris i lloc de procedència. Període 2001-2005 30T5.6.3 Altes de fora del municipi segons barris i lloc de procedència (%). Període 2001-2005 30T5.7.1 Baixes registrades al municipi per barris. 2001-2005 31T5.7.2 Baixes a fora del municipi segons barris i lloc de destinació. Període 2001-2005 32T5.7.3 Baixes a fora del municipi segons barris i lloc de destinació (%). Període 2001-2005 32T6.1.1 Moviment entre barris. Any 2005 34T6.1.2 Moviment entre barris (%). Any 2005 34

G1.3.1 Mitjana d’edat per barris. 1 de gener de 2006 10G1.3.2 Distribució de la mitjana d’edat dels barris de Mataró. 1 de gener de 2006 10G2.1 Piràmide per sexe i edat de Mataró. 1 de gener de 2005 - 1 de gener 2006 11G2.2 Piràmide per sexe i edat. Centre. 1 de gener de 2006 11G2.3 Piràmide per sexe i edat. Eixample. 1 de gener de 2006 11G2.4 Piràmide per sexe i edat. Palau-Escorxador. 1 de gener de 2006 11G2.5 Piràmide per sexe i edat. Rocafonda. 1 de gener de 2006 11G2.6 Piràmide per sexe i edat. Vista Alegre. 1 de gener de 2006 12G2.7 Piràmide per sexe i edat. Molins-Torner. 1 de gener de 2006 12G2.8 Piràmide per sexe i edat. Cirera. 1 de gener de 2006 12G2.9 Piràmide per sexe i edat. La Llàntia. 1 de gener de 2006 12G2.10 Piràmide per sexe i edat. Cerdanyola. 1 de gener de 2006 13G2.11 Piràmide per sexe i edat. Peramàs. 1 de gener de 2006 13G2.12 Piràmide per sexe i edat. Pla d’en Boet. 1 de gener de 2006 13G3.1.1 Percentatge per barris de la població nascuda a Catalunya. 1 de gener de 2005 – 1 de gener de 2006 14G3.1.2 Distribució de la població segons el lloc de naixement. 1 de gener de 2005 15G3.1.3 Distribució de la població segons el lloc de naixement. 1 de gener de 2006 15G3.2.1 Mitjana d’edat de la població de Mataró segons el lloc de naixement. 1 de gener de 2006 17G3.3.1 Mitjana d’anys des de l’arribada a Mataró segons el lloc de naixement. 1 de gener 2006 18G4.1.1 Distribució de les llars de Mataró segons el nombre de membres. 1 de gener de 2005 21G4.1.2 Distribució de les llars de Mataró segons els nombre de membres. 1 de gener de 2006 21G4.1.3 Dimensió mitjana de les llars per barris de Mataró. 1 de gener de 2006 22G5.1.1 Piràmides per edat i sexe de Mataró. 1900 - 2006 23G5.1.2 Evolució de la població de Mataró. 1900-2006 23G5.2.1 Creixement (%) dels barris. 1/1/2003 – 1/1/2004 25G5.2.2 Creixement percentual dels barris. 1/1/2005 – 1/1/2006 26G5.3.1 Taxa bruta de natalitat per barris de Mataró (‰). Període 2001-2005 26G5.4.1 Taxa bruta de mortalitat per barris de Mataró (‰). Període 2001-2005 28G.5.4.2 Taxes específiques de mortalitat de Mataró per trams d’edat (‰). 2001-2005 28G5.4.3 Distribució de les defuncions d’homes segons grups d’edat. Període 2001-2005 29G5.4.4 Distribució de les defuncions de dones segons grups d’edat. Període 2001-2005 29G5.6.1 Taxa bruta d’altes per barris de Mataró (‰). Període 2001-2005 30G5.7.1 Taxa bruta de baixes per barris de Mataró (‰). Període 2001-2005 31G5.8.1 Saldo migratori per trams d’edat. Mataró 2005 33

5

Índex de taules

. Índex de gràfiques

Nota

El present estudi, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró, és una eina de caire estadístic que té com aobjectiu principal descriure les característiques de la població de Mataró, la seva distribució i la seva evolució al llarg del temps. Les dadesutilitzades per a elaborar l’estudi són les del fitxer de padró continu de població amb data 1 de gener de 2006 facilitat per la Secciód’Informació de Base i Control de Projectes de l’Ajuntament de Mataró. Les dades extretes d’aquest fitxer poden diferir en certa mesurade les dades que l’“Instituto Nacional de Estadística” declara com a oficials per a la ciutat de Mataró.

Així, segons el Reial decret 1358/2005 de 18 de novembre, la població oficial referida l’1 de gener de 2005 a Mataró era de 116.698, mentreque les xifres disponibles en el padró d’habitants de l’Ajuntament de Mataró per aquella mateixa data mostraven una població de 116.764.

Paga la pena destacar que la xifra de població a gener de 2006 està afectada per processos administratius de renovació d’empadronamentde la població immigrada no comunitària que portin més de dos anys empadronats, a partir dels quals s’han d’executar les pertinentscorreccions. Encara no s’ha iniciat el procés d’execució de les baixes per caducitat de les inscripcions padronals, de manera que el nombretotal d’estrangers que efectivament viuen a la ciutat és probablement inferior a la dada que es presenta en l’estudi.

70

39,06 42,26 70,59 54,05 17,20 24,04 56,27 33,83 40,15 32,25 36,7825,10 26,68 31,82 28,35 18,04 23,54 23,78 19,38 25,62 23,04 28,3710,15 10,06 11,64 10,55 13,72 8,20 16,57 14,40 13,39 6,14 7,479,58 9,18 7,92 7,10 3,61 7,03 5,61 4,15 6,25 11,80 7,12

42,51 41,72 38,18 38,83 34,39 40,11 37,25 35,82 37,68 42,03 38,5778,74 75,11 51,15 49,80 68,92 58,63 59,53 59,08 50,71 61,95 55,8093,02 92,10 112,27 104,71 101,72 96,50 103,25 101,08 104,88 93,01 101,512,50 2,59 2,90 2,91 3,14 2,80 2,65 2,89 2,92 2,80 3,021,54 1,37 0,94 0,99 0,33 1,15 0,88 0,59 0,85 1,50 0,940,12 0,13 0,09 0,10 0,08 0,09 0,07 0,09 0,08 0,13 0,088,13 8,08 25,08 19,86 2,86 6,11 7,64 5,03 13,39 6,76 10,49

3.542 26.441 6.313 10.528 6.917 5.891 8.388 3.734 29.148 8.116 5.5883,09 23,07 5,51 9,19 6,04 5,14 7,32 3,26 25,43 7,08 4,88

Altes de fora del municipi. 1999-2003* (‰)Baixes a fora del municipi. 1999-2003* (‰)Taxa bruta de natalitat. Any 2003 (‰)Taxa bruta de mortalitat. Any 2003 (‰)Mitjana d'edat. 1-1-2004Nascuts a Catalunya. 1-1-2004 (%)Índex de masculinitat(1). 1-1-2004Mitjana d'habitants per llar. 1-1-2004Índex d'envelliment(2). 1-1-2004Índex de sobreenvelliment(3). 1-1-2004Població altres països(4). 1-1-2004Població. 1-1-2004Població (%). 1-1-2004

T 0.1 Alguns indicadors de la població de Mataró i els seus barris. 1 de gener de 20041 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

* Acumulat durant el període 1999-2003 en relació am el promig de poblaciódurant aquest període.** Dades obtingudes a partir de la ponderació amb la població de CerdanyolaNord i Sud del període respectiu.1. És el resultat de multiplicar per 100 el quocient d'homes entre dones d'unapoblació.

2. És el quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys.3. És el quocient entre la població de 85 o més anys i la de 65 anys o més anys.4. Percentatge de població nascuda fora de l'Estat espanyol sobre la poblaciótotal del barri.

1 Centre 2 Eixample 3 Palau Escorxador 4 Rocafonda 5 Vista Alegre 6 Molins Torner 7 Cirera 8 La Llàntia 9 Cerdanyola ** 10 Peramàs 11 Pla d’en Boet

41,2225,5111,357,41

39,0860,6199,892,801,010,11

10,93114.606

100

45,96 47,16 81,47 63,34 18,87 27,33 60,37 35,91 45,83 38,51 41,2526,66 29,02 37,78 34,18 21,14 26,50 28,11 24,92 29,19 26,23 31,8710,43 9,57 12,40 10,79 15,52 8,46 14,76 13,70 12,02 6,93 9,139,39 8,66 8,12 6,67 3,53 6,96 6,40 4,25 6,33 10,51 6,91

42,07 41,56 37,80 38,86 35,16 40,42 37,16 35,95 37,75 42,32 38,9378,38 74,45 49,23 47,66 68,73 58,27 60,56 59,64 50,22 61,22 55,7592,97 91,55 116,49 106,65 100,82 95,72 103,46 103,82 105,88 94,20 101,67

2,44 2,58 2,93 2,91 3,07 2,76 2,64 2,87 2,92 2,76 2,991,44 1,30 0,88 0,98 0,36 1,18 0,81 0,58 0,83 1,54 0,970,12 0,14 0,10 0,10 0,09 0,09 0,08 0,08 0,09 0,14 0,078,63 8,96 28,69 23,75 3,26 6,74 8,32 5,75 15,53 8,45 11,44

3.626 27.193 6.512 10.690 6.862 5.893 8.887 3.791 29.539 8.205 5.5663,11 23,29 5,58 9,16 5,88 5,05 7,61 3,25 25,30 7,03 4,77



46,8929,0711,057,23

39,1360,07

100,472,780,980,11

12,55116.764

100

* Acumulat durant el període 1999-2003 en relació amb el promig de poblaciódurant aquest període.1. És el resultat de multiplicar per 100 el quocient d'homes entre dones d'unapoblació.


1 Centre 2 Eixample 3 Palau Escorxador 4 Rocafonda 5 Vista Alegre 6 Molins Torner 7 Cirera 8 La Llàntia 9 Cerdanyola 10 Peramàs 11 Pla d’en Boet

48,85 50,97 86,62 70,43 19,55 29,34 62,82 38,39 49,50 41,88 45,3330,21 32,42 43,45 39,05 23,78 29,04 33,48 27,96 34,42 28,05 37,2310,71 10,13 12,65 11,33 14,22 9,20 16,35 13,87 12,41 7,39 9,279,07 8,90 7,73 6,67 3,96 7,18 6,33 4,00 6,57 11,37 6,40

41,76 41,65 37,47 38,59 35,70 40,60 37,11 36,20 37,85 42,67 39,4377,65 73,73 47,72 46,09 68,81 58,50 60,83 59,89 49,50 59,93 55,2492,75 91,55 117,43 109,01 100,06 96,64 103,01 104,09 107,02 95,38 102,932,39 2,53 2,94 2,91 3,06 2,72 2,61 2,83 2,90 2,74 2,931,40 1,33 0,85 0,95 0,38 1,22 0,78 0,60 0,84 1,63 1,030,12 0,14 0,11 0,11 0,10 0,09 0,08 0,08 0,09 0,14 0,079,62 10,11 31,76 27,24 3,70 7,55 9,49 6,22 17,94 10,27 12,40

3.722 27.736 6.747 10.994 6.884 5.856 9.249 3.892 29.987 8.292 5.5323,13 23,33 5,67 9,25 5,79 4,93 7,78 3,27 25,22 6,97 4,65

50,7033,2311,487,37

39,2159,40101,13

2,760,990,11

14,33118.891

100



* Acumulat durant el període 1999-2003 en relació amb el promig de poblaciódurant aquest període.1. És el resultat de multiplicar per 100 el quocient d'homes entre dones d'unapoblació.



0. Síntesi

1.1 La població de Mataró

En el decurs de l’any 2005 s’ha mantingut la tònica de creixement de la població iniciada a finaldels anys 90. A 1 de gener de 2006 la població empadronada a la ciutat és de 118.891 habitants,2.127 més que fa un any. En termes relatius l’increment ha estat de l’1,82%, pràcticament el mateixde fa un any.

A principi d’any la població de Mataró era de 59.780 homes i 59.111 dones que representen,respectivament, el 50,28% i el 49,72% del total. En els darrers anys la relació entre el nombred’homes i el de dones s’ha anat masculinitzant progressivament com a conseqüència de ladesigual distribució per sexe dels contingents de població estrangera arribada a la ciutat. Així, aMataró la relació se situa en els 101,13 homes per cada 100 dones, una xifra una mica més baixaque la de l’any passat, destacant-ne per barris el Palau-Escorxador (117,43), Rocafonda (109,01) oCerdanyola (107,02).

Com ja s’apuntava l’any passat, l’arribada de corrents migratoris d’entrada –tant nacionals comde població estrangera– de edat més jove que la població que es dona de baixa a la ciutat, elmanteniment de l’índex de natalitat i l’arribada a l’edat de la jubilació de la generació nascudadurant la Guerra Civil –una cohort comparativament poc nombrosa–, ha suposat que en elsdarrers anys s’hagi temperat el ritme d’envelliment de la població. Un procés que, tanmateix,continua esdevenint-se tal com s’evidencia amb l’increment de la mitjana d’edat de la població.

81

1. El padró d’habitants l’1 de gener de 2006

1.791 48,12 1.931 51,88 3.72213.256 47,79 14.480 52,21 27.7363.644 54,01 3.103 45,99 6.7475.734 52,16 5.260 47,84 10.9943.443 50,01 3.441 49,99 6.8842.878 49,15 2.978 50,85 5.8564.693 50,74 4.556 49,26 9.2491.985 51,00 1.907 49,00 3.892

15.502 51,70 14.485 48,30 29.9874.048 48,82 4.244 51,18 8.2922.806 50,72 2.726 49,28 5.532

T 1.1.1 Distribució de la població per sexe i barris de Mataró. 1 de gener de 2006

CentreEixamplePalau-EscorxadorRocafondaVista AlegreMolins-TornerCireraLa LlàntiaCerdanyolaPeramàsPla d'en Boet

Barri Homes % Dones % Total

MATARÓ 59.780 50,28 59.111 49,72 118.891

(*) Percentatge sobre el total d'homes i dones del mateix grup d'edat. (**) Percentatge sobre el total de la població del mateix sexe.

T 1.1.2 Distribució per edats i sexe de la població de Mataró. 1 de gener de 2006

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495 i més

Homes (*) (**) Dones (*) (**) Total %

MATARÓ 59.780 50,28 100 59.111 49,72 100 118.891 100

3.409 51,15 5,70 3.256 48,85 5,51 6.665 5,612.867 51,86 4,80 2.661 48,14 4,50 5.528 4,652.762 52,60 4,62 2.489 47,40 4,21 5.251 4,423.211 51,47 5,37 3.027 48,53 5,12 6.238 5,25

4.337 52,09 7,25 3.989 47,91 6,75 8.326 7,006.198 54,04 10,37 5.272 45,96 8,92 11.470 9,656.241 54,25 10,44 5.264 45,75 8,91 11.505 9,685.516 53,50 9,23 4.795 46,50 8,11 10.311 8,674.624 51,08 7,74 4.429 48,92 7,49 9.053 7,614.212 50,94 7,05 4.056 49,06 6,86 8.268 6,953.478 49,07 5,82 3.610 50,93 6,11 7.088 5,963.117 48,42 5,21 3.320 51,58 5,62 6.437 5,41

2.629 48,33 4,40 2.811 51,67 4,76 5.440 4,582.073 46,57 3,47 2.378 53,43 4,02 4.451 3,742.051 44,68 3,43 2.539 55,32 4,30 4.590 3,861.530 40,90 2,56 2.211 59,10 3,74 3.741 3,15

974 37,15 1,63 1.648 62,85 2,79 2.622 2,21376 30,03 0,63 876 69,97 1,48 1.252 1,05146 27,70 0,24 381 72,30 0,64 527 0,4429 22,66 0,05 99 77,34 0,17 128 0,11

Els dos barris que presenten l’índex d’envelliment més elevat són Peramàs i el Centre amb l’1,63 il’1,40 respectivament.

La població menor de 15 anys representa el 14,67% del total de la població de Mataró amb unincrement inapreciable de 0,02 punts respecte a l’any 2005. Per la seva banda, la població majorde 65 anys continua mantenint-se una mica per sota de la dels menors de 15 anys i representa el14,56% del total de la població amb un increment de 0,14 punts. Aquestes variacions mínimes fanque l’índex de dependència global –relació entre la suma dels menors de 15 i dels majors de 65anys sobre la població de 15 i 64 anys– es continuï mantenint entorn el 0,41.

En el decurs de 2005 el creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) harepresentat, aproximadament, una quarta part del creixement total, i en el cas del període 2001-2005 entorn el 20%.

1.2 Població per barris

91



5,64 4,92 5,24 4,94 5,82 6,70 5,27 5,38 7,00 6,77 4,86 4,47 8,03 7,59 6,75 6,19 5,76 6,04 4,27 3,28 5,02 4,074,41 4,04 4,68 3,90 4,28 4,74 4,71 5,13 7,29 7,21 4,66 3,83 4,39 4,15 6,10 5,77 4,83 4,70 3,75 3,58 4,56 3,934,47 3,21 4,61 3,96 4,58 4,93 4,55 4,51 5,61 4,30 4,69 3,66 3,73 3,27 5,49 4,93 4,79 4,55 4,22 4,57 4,21 4,073,96 3,83 5,00 4,55 4,99 6,41 5,46 5,67 5,87 5,43 6,08 5,04 4,39 3,91 4,79 5,14 5,66 5,63 5,98 5,11 6,56 5,546,03 5,75 6,22 5,82 8,45 7,19 8,09 7,32 6,39 6,42 7,68 7,15 6,05 5,38 7,10 6,24 7,78 7,90 7,91 6,57 8,59 7,528,60 9,32 9,02 8,16 12,40 8,73 12,35 9,37 6,33 6,45 9,73 9,77 10,85 11,81 10,23 9,07 11,53 9,32 9,83 8,06 10,41 8,44

10,83 10,36 9,81 8,24 12,43 8,73 10,53 8,04 8,68 10,81 8,48 7,25 15,34 14,20 11,44 11,96 10,21 8,33 8,28 6,46 10,05 8,558,82 8,13 8,75 7,67 9,77 8,02 9,87 7,68 12,14 10,69 7,92 7,99 10,36 9,02 10,88 10,17 9,03 8,31 7,14 6,50 8,52 6,717,82 6,58 7,96 7,69 7,57 7,80 6,56 6,83 8,92 8,83 7,68 7,29 7,46 6,76 6,90 8,34 8,37 7,49 7,21 7,21 6,13 7,677,31 6,89 7,17 7,12 7,14 6,32 6,82 6,35 7,70 8,28 6,95 6,28 6,09 5,86 7,71 6,45 6,81 6,52 7,53 8,06 7,66 7,856,48 5,75 6,15 6,16 4,23 4,71 5,25 6,14 6,97 6,80 5,94 7,22 5,11 5,11 4,74 5,24 5,66 6,03 7,11 6,95 6,45 6,905,81 4,92 5,62 5,77 3,51 5,41 4,92 5,48 5,93 6,25 6,43 6,35 4,39 4,72 4,43 4,46 4,95 5,43 5,68 5,82 6,34 7,193,96 5,08 4,78 5,08 4,36 4,09 4,41 5,02 4,73 3,60 5,35 5,41 3,58 3,97 3,63 4,67 4,07 4,43 4,77 5,63 4,67 5,543,41 4,19 3,80 4,34 3,05 4,03 3,24 4,05 2,21 2,38 4,17 4,47 3,20 3,91 4,28 3,41 3,23 3,81 4,47 4,38 3,49 4,924,63 5,33 4,07 4,85 3,18 4,13 3,16 4,37 1,92 1,95 4,34 4,80 3,20 4,06 2,47 2,78 3,04 4,02 4,05 5,49 3,78 4,153,91 4,66 3,35 4,65 2,28 2,93 2,30 3,75 1,07 1,51 2,33 4,20 2,19 2,79 1,81 2,20 2,23 3,58 3,93 4,92 1,92 3,152,62 3,99 2,31 3,72 1,32 2,80 1,50 2,85 0,78 1,28 1,67 2,92 1,17 2,04 0,81 1,63 1,39 2,22 2,32 3,63 1,10 2,350,84 2,07 1,00 2,04 0,47 1,48 0,72 1,37 0,32 0,61 0,76 1,48 0,30 0,97 0,20 0,94 0,43 1,17 1,01 2,36 0,39 0,920,45 0,83 0,35 1,08 0,16 0,74 0,26 0,48 0,12 0,32 0,21 0,30 0,15 0,42 0,15 0,42 0,19 0,41 0,44 1,01 0,11 0,440,00 0,16 0,11 0,26 0,00 0,10 0,03 0,23 0,03 0,09 0,07 0,13 0,02 0,07 0,10 0,00 0,02 0,10 0,07 0,40 0,04 0,11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495 i mésTOTAL

H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D

T 1.2.2 Distribució per edats, sexe i barris de la població de Mataró (%). 1 de gener de 2006

100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

101 95 695 715 212 208 302 283 241 233 140 133 377 346 134 118 893 875 173 139 141 11179 78 621 565 156 147 270 270 251 248 134 114 206 189 121 110 749 681 152 152 128 10780 62 611 573 167 153 261 237 193 148 135 109 175 149 109 94 742 659 171 194 118 11171 74 663 659 182 199 313 298 202 187 175 150 206 178 95 98 878 816 242 217 184 151

108 111 824 843 308 223 464 385 220 221 221 213 284 245 141 119 1.206 1.145 320 279 241 205154 180 1.196 1.182 452 271 708 493 218 222 280 291 509 538 203 173 1.788 1.350 398 342 292 230194 200 1.300 1.193 453 271 604 423 299 372 244 216 720 647 227 228 1.583 1.207 335 274 282 233158 157 1.160 1.111 356 249 566 404 418 368 228 238 486 411 216 194 1.400 1.204 289 276 239 183140 127 1.055 1.113 276 242 376 359 307 304 221 217 350 308 137 159 1.298 1.085 292 306 172 209131 133 950 1.031 260 196 391 334 265 285 200 187 286 267 153 123 1.056 944 305 342 215 214116 111 815 892 154 146 301 323 240 234 171 215 240 233 94 100 878 873 288 295 181 188104 95 745 835 128 168 282 288 204 215 185 189 206 215 88 85 767 787 230 247 178 196

71 98 634 735 159 127 253 264 163 124 154 161 168 181 72 89 631 642 193 239 131 15161 81 504 629 111 125 186 213 76 82 120 133 150 178 85 65 501 552 181 186 98 13483 103 539 702 116 128 181 230 66 67 125 143 150 185 49 53 472 582 164 233 106 11370 90 444 674 83 91 132 197 37 52 67 125 103 127 36 42 345 518 159 209 54 8647 77 306 539 48 87 86 150 27 44 48 87 55 93 16 31 216 322 94 154 31 6415 40 133 296 17 46 41 72 11 21 22 44 14 44 4 18 67 170 41 100 11 258 16 47 156 6 23 15 25 4 11 6 9 7 19 3 8 29 59 18 43 3 120 3 14 37 0 3 2 12 1 3 2 4 1 3 2 0 3 14 3 17 1 3

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495 i mésTOTAL

H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D

T 1.2.1 Distribució per edats, sexe i barris de la població de Mataró. 1 de gener de 2006

1.791 1.931 13.256 14.480 3.644 3.103 5.734 5.260 3.443 3.441 2.878 2.978 4.693 4.556 1.985 1.907 15.50214.485 4.048 4.244 2.806 2.726


1.3 Mitjana d’edat

Com ja va sent habitual, la mitjana d’edat experimenta un augment respecte l’any passat i se situaen els 39,21 anys. Per sexes, la de les dones és 3,05 anys superior a la dels homes i depassa elsquaranta anys situant-se en els 40,66 anys. Aquesta diferència s’explica per la major longevitatde les dones, i en menor mesura per l’arribada de migració jove masculina. Els tres barris quepresenten les mitjanes d’edat més elevades són Peramàs (42,85 anys), el Centre (41,76 anys) il’Eixample (41,65 anys). Mentre que a Peramàs i a l’Eixample s’ha incrementat la mitjana respectea 2005, el Centre n'ha experimentat una lleugera reducció. Mentre que les dones residents al barride Peramàs són les que situen el llindar superior de la mitjana d’edat en els 44,56 anys, els homesde Vista Alegre en defineixen l’inferior amb 35,21 anys.

101


T 1.3.1 Mitjana d'edat per barris. 1 de gener de 2006


Homes Dones Total

MATARÓ 37,74 40,71 39,21

40,25 43,15 41,7639,82 43,32 41,6536,24 38,91 37,4737,12 40,19 38,5935,21 36,18 35,7039,02 42,13 40,6035,99 38,28 37,1135,39 37,05 36,2036,66 39,12 37,8540,68 44,56 42,6737,53 41,38 39,43

G 1.3.1 Mitjana d'edat per barris. 1 de gener de 2006

45

40

35

30

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

anys Mataró


CerdanyolaLa

LlàntiaCirera

Vista Alegre

Molins-Torner

Rocafonda

Palau-Escorxador

CentreEixample

Pla dén Boet

Peramàs

< 37 anys> 37 i < 40 anys> 40 anys

G 1.3.2 Distribució de l’edat mitjana dels barris de Mataró. 1 de gener de 2006

112

2.Piràmides d’edat per barris a 1 de gener de 2004

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

95 i MÉS

Homes Dones Mataró 2005

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.1 Mataró. (1 de gener de 2005 -1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

G2.4 Palau-Escorxador. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

95 i MÉS

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

95 i MÉS

Homes Dones Mataró

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.2 Centre. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

95 i MÉS

Homes Dones Mataró

G2.5 Rocafonda. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

95 i MÉS

Homes Dones Mataró

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.3 Eixample. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

122

2. Piràmides d’edat per barris a 1 de gener de 2004

95 i MÉS

G2.8 Cirera. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

Homes Dones Mataró

5-9

15-19

25-29

35-39

45-49

55-59

65-69

75-79

85-89

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

Homes Dones Mataró

7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

95 i MÉS

5-9

15-19

25-29

35-39

45-49

55-59

65-69

75-79

85-89

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

G2.9 La Llàntia. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

95 i MÉS

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7%

G2.6 Vista Alegre. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

95 i MÉS

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.7 Molins-Torner. (1 de gener de 2006Estructura de la població per sexe i edat.

132

2. Piràmides d’edat per barris a 1 de gener de 2004

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

95 i MÉS

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.10 Cerdanyola. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

95 i MÉS

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

G2.12 Pla d'en Boet. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

95 i MÉS

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

Homes Dones Mataró

6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

G2.11 Peramàs. (1 de gener de 2006)Estructura de la població per sexe i edat.

3.1 La població per barris i lloc de naixement

Malgrat que la població nascuda a Catalunya hagi augmentat respecte a l’any anterior en 575habitants, en termes relatius el seu pes se situa una mica per sota del 60%. Això s’explica perl’augment de la població nascuda a l’estranger que resideix a la ciutat i que en dotze mesos s’haincrementat en 2.386 habitants i assoleix la xifra de 17.037 residents, el 14,33% de la població total.Aquest augment de la població estrangera ha estat el principal motor del creixement demogràficde la ciutat des de la segona meitat dels noranta. El major pes adquirit per la població estrangerasobre el total de la població fa que, al igual que en el cas dels nascuts a Catalunya, es redueixi elpes dels nascuts en altres comunitats autònomes que havien format part dels fluxos de migraciódels anys 60 i 70 com són els andalusos i els extremenys.

143

3. Distribució de la població segons el seu lloc d’origen

2.890 20.450 3.220 5.067 4.737 3.426 5.626 2.331 14.844 4.969 3.05612 58 12 11 6 9 16 8 41 12 1129 276 91 169 162 135 204 126 688 166 9923 258 42 39 37 29 56 11 134 84 35

175 1.729 699 1.581 963 1.090 1.455 760 4.515 1.136 84346 446 80 177 100 101 91 36 334 172 10253 527 195 510 356 308 539 209 2.622 482 416

2 44 6 4 8 6 11 5 22 6 1314 153 24 60 30 25 41 22 126 39 2939 338 80 87 53 50 60 22 217 129 53

0 33 1 2 0 3 4 2 9 2 216 151 20 37 26 12 35 22 95 32 24

30 282 106 186 127 167 176 69 824 152 10914 34 1 3 3 5 6 7 14 11 67 29 7 10 1 10 15 6 27 12 81 21 1 7 2 0 2 3 10 6 35 29 1 11 3 11 9 0 8 7 98 73 18 38 15 27 25 11 76 23 28

358 2.805 2.143 2.995 255 442 878 242 5.381 852 686832 7.286 3.527 5.927 2.147 2.430 3.623 1.561 15.143 3.323 2.476

3.722 27.736 6.747 10.994 6.884 5.856 9.249 3.892 29.987 8.292 5.532

70.616196

2.145748

14.9461.6856.217

127563

1.12858

4702.228

1041325693

34217.037

48.275118.891

T 3.1.1 Distribució de la població segons barris i lloc de naixement. 1 de gener de 20061 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres païsosFora de CatalunyaTOTAL



90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

%

G 3.1.1 Percentatge per barris de la població nascuda a Catalunya. 1 de gener de 2005- 1 de gener de 2006

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

1/01/2005 1/01/2006

153


77,65 73,73 47,72 46,09 68,81 58,50 60,83 59,89 49,50 59,93 55,240,32 0,21 0,18 0,10 0,09 0,15 0,17 0,21 0,14 0,14 0,200,78 1,00 1,35 1,54 2,35 2,31 2,21 3,24 2,29 2,00 1,790,62 0,93 0,62 0,35 0,54 0,50 0,61 0,28 0,45 1,01 0,634,70 6,23 10,36 14,38 13,99 18,61 15,73 19,53 15,06 13,70 15,241,24 1,61 1,19 1,61 1,45 1,72 0,98 0,92 1,11 2,07 1,841,42 1,90 2,89 4,64 5,17 5,26 5,83 5,37 8,74 5,81 7,52

0,05 0,16 0,09 0,04 0,12 0,10 0,12 0,13 0,07 0,07 0,230,38 0,55 0,36 0,55 0,44 0,43 0,44 0,57 0,42 0,47 0,521,05 1,22 1,19 0,79 0,77 0,85 0,65 0,57 0,72 1,56 0,96

0,00 0,12 0,01 0,02 0,00 0,05 0,04 0,05 0,03 0,02 0,040,43 0,54 0,30 0,34 0,38 0,20 0,38 0,57 0,32 0,39 0,430,81 1,02 1,57 1,69 1,84 2,85 1,90 1,77 2,75 1,83 1,970,38 0,12 0,01 0,03 0,04 0,09 0,06 0,18 0,05 0,13 0,110,19 0,10 0,10 0,09 0,01 0,17 0,16 0,15 0,09 0,14 0,14

0,03 0,08 0,01 0,06 0,03 0,00 0,02 0,08 0,03 0,07 0,050,13 0,10 0,01 0,10 0,04 0,19 0,10 0,00 0,03 0,08 0,160,21 0,26 0,27 0,35 0,22 0,46 0,27 0,28 0,25 0,28 0,519,62 10,11 31,76 27,24 3,70 7,55 9,49 6,22 17,94 10,27 12,40

22,35 26,27 52,28 53,91 31,19 41,50 39,17 40,11 50,50 40,07 44,76

59,400,161,800,63

12,571,425,230,11

0,470,950,050,401,87

0,090,11

0,050,080,29

14,3340,60

100

T 3.1.2 Distribució de la població segons barris i lloc de naixement (%). 1 de gener de 20061 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres païsosFora de CatalunyaTOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100


Andalusia12,57%

Extremadura5,23%

Resta dÉspanya8,47%

Altres països14,33%

Catalunya59,40%

Andalusia13,13%

Extremadura5,46%

Resta dÉspanya8,79%

Altres països12,55%

Catalunya60,07%

G 3.1.2 Distribució de la població segons el lloc de naixement.1 de gener de 2005

G 3.1.3 Distribució de la població segons el lloc de naixement.1 de gener de 2006

163


Tota

l

T 3.2.2 Distribució de la població per any i lloc de naixemement. Per període de naixement (%). 1 de gener de 2006

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres països

100100100100100100100100100100100100100100100100100100100

8,94 6,83 6,22 7,19 8,81 11,58 11,53 9,26 6,90 4,95 3,31 2,91 2,43 2,03 2,38 2,05 2,661,02 1,53 0,00 1,02 3,57 6,12 10,20 20,92 20,41 9,69 4,08 4,08 4,59 2,55 4,08 2,04 4,080,05 0,05 0,00 0,14 0,37 0,61 1,40 4,06 8,48 11,42 12,49 12,68 11,70 11,24 9,18 8,34 7,790,94 1,20 1,34 2,01 3,34 5,08 4,81 6,55 5,21 7,22 6,68 6,55 8,29 11,90 10,29 8,69 9,890,15 0,07 0,16 0,27 0,54 0,78 1,78 4,25 8,06 12,05 14,28 13,60 11,30 9,07 8,84 6,92 7,890,06 0,53 0,30 0,36 1,31 2,67 3,68 4,57 6,23 12,23 13,77 11,93 11,39 7,48 8,78 5,52 9,200,03 0,05 0,23 0,37 0,68 0,77 1,69 3,97 9,38 13,74 14,73 13,54 11,31 8,61 8,17 5,84 6,902,36 0,00 0,79 2,36 8,66 12,60 18,90 11,02 5,51 7,09 3,94 7,87 5,51 0,79 1,57 4,72 6,300,00 0,53 0,71 1,42 2,66 5,51 5,86 5,33 7,46 7,64 10,48 14,03 11,55 6,57 7,64 4,44 8,170,35 0,35 0,00 0,18 0,89 1,77 2,93 4,88 5,50 7,98 10,37 11,52 9,40 8,78 10,73 9,31 15,071,72 0,00 3,45 1,72 0,00 0,00 6,90 6,90 6,90 5,17 6,90 17,24 12,07 12,07 3,45 3,45 12,071,91 3,83 2,13 1,91 4,04 7,66 13,62 10,64 10,00 10,43 4,89 5,32 4,89 5,11 3,83 5,74 4,04

0,04 0,27 0,13 0,31 0,40 0,45 0,72 1,84 4,76 7,99 11,76 13,78 12,12 12,16 12,07 10,91 10,280,00 0,00 0,00 1,92 2,88 1,92 5,77 10,58 9,62 5,77 4,81 4,81 10,58 7,69 12,50 4,81 16,350,00 0,00 0,00 0,00 0,76 6,82 8,33 9,09 12,12 12,12 6,82 6,06 7,58 5,30 6,82 6,06 12,121,79 3,57 1,79 0,00 7,14 8,93 5,36 10,71 10,71 5,36 7,14 10,71 10,71 5,36 1,79 3,57 5,360,00 1,08 1,08 1,08 0,00 3,23 3,23 12,90 4,30 7,53 10,75 8,60 12,90 4,30 8,60 5,38 15,050,29 0,88 1,17 1,46 1,17 0,58 2,63 5,26 10,53 15,20 13,45 11,40 10,53 6,73 7,31 7,02 4,391,73 3,72 4,56 6,07 10,82 16,93 15,48 13,97 9,88 6,69 3,53 2,05 1,55 1,07 0,80 0,59 0,55

Fora de Catalunya 0,73 1,46 1,77 2,41 4,36 6,82 6,96 7,81 8,65 9,89 9,85 9,08 7,71 6,25 6,02 4,74 5,49 100Total 5,61 4,65 4,42 5,25 7,00 9,65 9,68 8,67 7,61 6,95 5,96 5,41 4,58 3,74 3,86 3,15 3,81 100

2003

-19

99

1998

-19

94

1993

-198

9

198

8-1

984

198

3-19

79

1978

-197

4

1973

-196

9

196

8-1

964

1963

-195

9

1958

-195

4

1953

-194

9

194

8-1

944

194

3-19

39

1938

-193

4

1933

-192

9

1928

-192

4

<192

4

6.315 4.822 4.395 5.076 6.221 8.178 8.143 6.542 4.876 3.494 2.334 2.056 1.717 1.433 1.683 1.451 1.8802 3 0 2 7 12 20 41 40 19 8 8 9 5 8 4 81 1 0 3 8 13 30 87 182 245 268 272 251 241 197 179 1677 9 10 15 25 38 36 49 39 54 50 49 62 89 77 65 74

23 10 24 41 81 117 266 635 1.204 1.801 2.134 2.032 1.689 1.355 1.321 1.034 1.1791 9 5 6 22 45 62 77 105 206 232 201 192 126 148 93 1552 3 14 23 42 48 105 247 583 854 916 842 703 535 508 363 4293 0 1 3 11 16 24 14 7 9 5 10 7 1 2 6 80 3 4 8 15 31 33 30 42 43 59 79 65 37 43 25 464 4 0 2 10 20 33 55 62 90 117 130 106 99 121 105 1701 0 2 1 0 0 4 4 4 3 4 10 7 7 2 2 79 18 10 9 19 36 64 50 47 49 23 25 23 24 18 27 191 6 3 7 9 10 16 41 106 178 262 307 270 271 269 243 2290 0 0 2 3 2 6 11 10 6 5 5 11 8 13 5 170 0 0 0 1 9 11 12 16 16 9 8 10 7 9 8 161 2 1 0 4 5 3 6 6 3 4 6 6 3 1 2 30 1 1 1 0 3 3 12 4 7 10 8 12 4 8 5 141 3 4 5 4 2 9 18 36 52 46 39 36 23 25 24 15

294 634 777 1.034 1.844 2.885 2.637 2.380 1.684 1.139 602 350 264 183 137 100 93350 706 856 1.162 2.105 3.292 3.362 3.769 4.177 4.774 4.754 4.381 3.723 3.018 2.907 2.290 2.649

6.665 5.528 5.251 6.238 8.326 11.470 11.505 10311 9.053 8.268 7.088 6.437 5.440 4.451 4.590 3.741 4.529

70.616196

2.145748

14.9461.6856.217

127563

1.12858

4702.228

1041325693

34217.03748.275118.891

20

05

-20

01

20

00

-19

96

199

5-1

99

1

199

0-1

98

6

198

5-1

98

1

198

0-1

976

1975

-19

71

1970

-19

66

196

5-1

96

1

196

0-1

95

6

195

5-1

95

1

195

0-1

94

6

194

5-1

94

1

194

0-1

936

1935

-19

31

1930

-19

26

<19

26

T 3.2.1 Distribució de la població per any i lloc de naixemement. 1 de gener de 2006

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres païsosFora de CatalunyaTotal

Tota

l

3.2 La població de Mataró segons l’any i lloc de naixement

La mitjana d’edat de la població per lloc de naixement és un indicador de la història migratòriade la ciutat. Així, les mitjanes d’edat més elevades corresponen a la població de les CA que engran part van arribar a la ciutat amb els fluxos migratoris dels anys 60 i 70. Diferent és el cas dela població estrangera immigrada; el fet de tractar-se dels últims en arribar a la ciutat i que elcorrent migratori estigui format majoritàriament per població jove en plena activitat fa que laseva mitjana d’edat sigui la més baixa, a excepció lògicament dels nascuts a Catalunya que incloua la població més jove nascuda a Mataró.

173


Tota

l

94,75 87,23 83,70 81,37 74,72 71,30 70,78 63,45 53,86 42,26 32,93 31,94 31,56 32,20 36,67 38,79 41,510,03 0,05 0,00 0,03 0,08 0,10 0,17 0,40 0,44 0,23 0,11 0,12 0,17 0,11 0,17 0,11 0,180,02 0,02 0,00 0,05 0,10 0,11 0,26 0,84 2,01 2,96 3,78 4,23 4,61 5,41 4,29 4,78 3,690,11 0,16 0,19 0,24 0,30 0,33 0,31 0,48 0,43 0,65 0,71 0,76 1,14 2,00 1,68 1,74 1,63

0,35 0,18 0,46 0,66 0,97 1,02 2,31 6,16 13,30 21,78 30,11 31,57 31,05 30,44 28,78 27,64 26,030,02 0,16 0,10 0,10 0,26 0,39 0,54 0,75 1,16 2,49 3,27 3,12 3,53 2,83 3,22 2,49 3,420,03 0,05 0,27 0,37 0,50 0,42 0,91 2,40 6,44 10,33 12,92 13,08 12,92 12,02 11,07 9,70 9,470,05 0,00 0,02 0,05 0,13 0,14 0,21 0,14 0,08 0,11 0,07 0,16 0,13 0,02 0,04 0,16 0,180,00 0,05 0,08 0,13 0,18 0,27 0,29 0,29 0,46 0,52 0,83 1,23 1,19 0,83 0,94 0,67 1,020,06 0,07 0,00 0,03 0,12 0,17 0,29 0,53 0,68 1,09 1,65 2,02 1,95 2,22 2,64 2,81 3,750,02 0,00 0,04 0,02 0,00 0,00 0,03 0,04 0,04 0,04 0,06 0,16 0,13 0,16 0,04 0,05 0,150,14 0,33 0,19 0,14 0,23 0,31 0,56 0,48 0,52 0,59 0,32 0,39 0,42 0,54 0,39 0,72 0,420,02 0,11 0,06 0,11 0,11 0,09 0,14 0,40 1,17 2,15 3,70 4,77 4,96 6,09 5,86 6,50 5,060,00 0,00 0,00 0,03 0,04 0,02 0,05 0,11 0,11 0,07 0,07 0,08 0,20 0,18 0,28 0,13 0,380,00 0,00 0,00 0,00 0,01 0,08 0,10 0,12 0,18 0,19 0,13 0,12 0,18 0,16 0,20 0,21 0,350,02 0,04 0,02 0,00 0,05 0,04 0,03 0,06 0,07 0,04 0,06 0,09 0,11 0,07 0,02 0,05 0,070,00 0,02 0,02 0,02 0,00 0,03 0,03 0,12 0,04 0,08 0,14 0,12 0,22 0,09 0,17 0,13 0,310,02 0,05 0,08 0,08 0,05 0,02 0,08 0,17 0,40 0,63 0,65 0,61 0,66 0,52 0,54 0,64 0,334,41 11,47 14,80 16,58 22,15 25,15 22,92 23,08 18,60 13,78 8,49 5,44 4,85 4,11 2,98 2,67 2,055,25 12,77 16,30 18,63 25,28 28,70 29,22 36,55 46,14 57,74 67,07 68,06 68,44 67,80 63,33 61,21 58,49

59,400,161,800,63

12,571,425,230,11

0,470,950,050,401,870,090,11

0,050,080,29

14,3340,60

20

05

-20

01

20

00

-19

96

199

5-1

99

1

199

0-1

98

6

198

5-1

98

1

198

0-1

976

1975

-19

71

1970

-19

66

196

5-1

96

1

196

0-1

95

6

195

5-1

95

1

195

0-1

94

6

194

5-1

94

1

194

0-1

936

1935

-19

31

1930

-19

26

<19

26

T 3.2.3 Distribució de la població per any i lloc de naixemement. Per comunitat de naixement (%). 1 de gener de 2006

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres païsosFora de CatalunyaTotal 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

32,3044,3659,7355,6158,6957,3157,7342,7854,3961,4855,6644,3862,9058,4554,4846,2957,0654,5832,9239,21

T 3.2.4 Mitjana d'edat per lloc de naixement.1 de gener de 2006

CatalunyaPaís BascCastella - La ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella - LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres països

TOTAL POBLACIÓ

G 3.2.1 Mitjana d'edat de la població de Mataró segons lloc de naixement. 1 de gener de 2006

total població70

50

20

10

0

30

40

60

anys

Cata

lunya

País

basc

o

Cast

illa -

La M

anxa

País

Valen

cià

Anda

lucia

Cast

illa -

Lleó

Extre

madu

ra

Balea

rs

Galic

ia

Arag

ó

La R

ioja

Madr

id

Múrc

ia

Nava

rra

Astu

ries

Canà

ries

Cant

abria

Ceut

a i M

elilla

Altre

s païs

os

3.3 L’any d’arribada al municipi

A 1 de gener de 2006 la població nascuda i resident a Mataró representa el 41,27% de la total, pertant, el 60% restant és fruit directe d’algun dels corrents migratoris que, en èpoques diferents,han anat donant forma a la realitat demogràfica i social de la ciutat. Cal destacar que en el casdel 17,38% de la població actualment resident es tracta de nouvinguts, nacionals i estrangers, ques’han establert a la ciutat en els darrers cinc anys.

La mitjana d’anys de residència en el municipi per lloc d’origen és un bon indicador per sintetitzarla realitat migratòria de la ciutat. Per una banda, la seva progressiva disminució –ara se situa en22,59 anys– ens indica el protagonisme dels actuals corrents migratoris per comprendre laconjuntura demogràfica i social de la ciutat; i per una altra, ens mostra que la composició internad’aquests corrents migratoris és clarament diferent de l’onada migratòria històrica de la segonameitat del segle XX, ja que estan formats majoritàriament per població nascuda a altres païsosi/o a altres municipis de Catalunya. La mitjana d’anys de residència en el municipi de la poblaciónascuda a Catalunya és de 19,57 anys i la de la població nascuda a altres països de només 5,22 anys.3.4 La població de nacionalitat estrangera per barris

183


T 3.3.1 Distribució de la població per any d'arribada a Mataró. 1 de gener de 2006

Homes Dones Total %

No han canviat 24.862 24.202 49.064 41,272005-2001 11.521 9.143 20.664 17,382000-1995 3.854 3.348 7.202 6,061994-1985 3.874 3.733 7.607 6,401984-1975 3.100 3.403 6.503 5,471974-1965 6.272 7.340 13.612 11,451964-1955 4.847 5.694 10.541 8,871954-1945 1.018 1.424 2.442 2,051944-1935 250 451 701 0,591934-1925 140 270 410 0,34<1925 42 103 145 0,12TOTAL 59.780 59.111 118.891 100

(*) Exclosos els nascuts a Mataró

G 3.3.1 Mitjana d'anys des de l'arribada a Mataró segons lloc de naixement. 1 de gener de 2006

Cata

lunya

*

País

basc

o

Cast

illa -

La M

anxa

País

Valen

cià

Anda

lucia

Cast

illa -

Lleó

Extre

madu

ra

Balea

rs

Galic

ia

Arag

ó

La R

ioja

Madr

id

Múrc

ia

Nava

rra

Astu

ries

Canà

ries

Cant

abria

Ceut

a i M

elilla

Altre

s païs

os

25

35

20

10

0

30

40

15

5

total poblacióanys

Catalunya* 19,57País Basc 18,28Castella - la Manxa 35,85País Valencià 30,84Andalusia 34,62Castella i Lleó 30,14Extremadura 34,84Balears 18,90Galícia 23,87Aragó 35,87La Rioja 24,03Madrid 20,47Múrcia 40,97Navarra 24,13Astúries 22,30Canàries 14,13Cantàbria 31,68Ceuta i Melilla 30,64Altres països 5,22

CCAA

T 3.3.2 Mitjana d'anys des de l'arribada a Mataró per lloc de naixement. 1 de gener de 2006

TOTAL POBLACIÓ 22,59

(*) Exclosos els nascuts a Mataró

193


42 214 578 535 15 59 94 15 1.373 87 16447 329 1.329 1.877 20 93 186 80 2.695 172 25712 73 40 85 8 12 9 3 138 18 2648 31 1 2 2 4 4 1 5 10 14

111 834 220 451 53 148 185 43 773 256 8715 119 36 57 6 23 38 8 123 46 25

50 423 44 63 54 24 92 12 119 72 2327 397 93 105 10 25 185 68 515 133 81

1 3 0 0 0 0 1 0 3 3 01 13 0 2 0 1 6 1 23 1 0

3.1767.085

42482

3.161496976

1.63911

48

T 3.4.1 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i barris. Mataró. 1 de gener de 20061 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Àfrica SubsaharianaMagrebCentre-AmèricaNord-AmèricaSud-AmèricaEuropa OrientalEuropa OccidentalOrient LlunyàOceaniaOrient MitjàTOTAL 314 2.436 2.341 3.177 168 389 800 231 5.767 798 677 17.098


13,38 8,78 24,69 16,84 8,93 15,17 11,75 6,49 23,81 10,90 24,22 14,97 13,51 56,77 59,08 11,90 23,91 23,25 34,63 46,73 21,55 37,96

3,82 3,00 1,71 2,68 4,76 3,08 1,13 1,30 2,39 2,26 3,842,55 1,27 0,04 0,06 1,19 1,03 0,50 0,43 0,09 1,25 2,07

35,35 34,24 9,40 14,20 31,55 38,05 23,13 18,61 13,40 32,08 12,854,78 4,89 1,54 1,79 3,57 5,91 4,75 3,46 2,13 5,76 3,69

15,92 17,36 1,88 1,98 32,14 6,17 11,50 5,19 2,06 9,02 3,408,60 16,30 3,97 3,31 5,95 6,43 23,13 29,44 8,93 16,67 11,960,32 0,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,13 0,00 0,05 0,38 0,000,32 0,53 0,00 0,06 0,00 0,26 0,75 0,43 0,40 0,13 0,00

18,5841,442,480,48

18,492,905,71

9,590,060,28

T 3.4.2 Distribució de la població amb nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i barris (%). Mataró. 1 de gener de 20061 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Àfrica SubsaharianaMagrebCentre-AmèricaNord-AmèricaSud-AmèricaEuropa OrientalEuropa OccidentalOrient LlunyàOceaniaOrient MitjàTOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100


La població de nacionalitat estrangera1 resident a Mataró a 1 de gener de 2006 és de 17.098habitants i dóna compte del 14,38% de la població total. En un any el creixement ha estat de 2.523habitants, xifra que en termes relatius implica un increment del 17,31%. Per àrees geogràfiquesels augments més importants han estat els de la població provinent del Magreb (5,96%), del’Àfrica subsahariana (2,67%) i d’Orient Llunyà (1,38%).

La distribució per àrees geogràfiques de la població estrangera per nacionalitat ens indica que el41,44% de la població estrangera de Mataró és del Magreb, essent dins d’aquest grup elsmarroquins el col·lectiu majoritari. A continuació, hi ha els nacionals de països sud-americans icentreamericans que donen compte del 21% del total de la població estrangera, destacant-ne elsnacionals d’Argentina, Equador, Colòmbia i, de forma molt més recent, de Bolívia. En tercer lloc,hi ha el percentatge que sumen els nacionals de l’àrea subsahariana (18,58%) i entre els qualsdestaquen Gàmbia, Senegal i Mali. L’Orient Llunyà ocupa la quarta posició amb el 9,59%; dinsd’aquest grup destaquen els de nacionalitat xinesa. Per últim, el 8,61% restant dels estrangersprovenen d’algun país europeu.

Si bé la presència de població estrangera és una realitat estesa per tota la ciutat, existeixencertes pautes d’assentament diferenciades per nacionalitat que comporten una distribucióterritorial desigual. Així, la població del Magreb es concentra principalment a Cerdanyola(38,04%), Rocafonda (26,49%) i Palau-Escorxador (18,76%). També la població subsahariana estroba principalment en aquests tres barris: Cerdanyola (43,23%), Palau-Escorxador (18,20%) iRocafonda (16,85%). En el cas de la població sud-americana, en canvi, es distribueixenprincipalment entre Cerdanyola i l’Eixample amb el 25,41% i el 25,30% respectivament. Per últim,en el cas de la població d’Orient Llunyà, Cerdanyola en concentra el 31,42% i l’Eixample el 24,22%.

1 El concepte de població de nacionalitat estrangera és lleugerament diferent del concepte de població nascuda a l’estranger. Hi pot haverpoblació nascuda fora d’Espanya que s’hi hagi nacionalitzat i, al revés, població nascuda a Espanya amb nacionalitat estrangera.

203


TOTA

L

288 760 11 5 132 25 47 135 1 2175 518 15 2 186 19 40 49 0 2134 426 33 1 181 25 31 56 1 6122 490 43 5 192 39 42 98 1 3375 749 47 9 285 69 67 162 1 2625 1.070 55 15 585 87 137 196 0 4526 1.000 65 5 402 63 150 257 1 4400 827 50 11 371 53 113 295 1 4259 502 37 8 285 43 98 224 0 10165 362 22 7 185 44 67 110 2 462 158 19 5 107 13 55 31 1 231 63 5 4 77 13 52 13 2 08 61 9 1 63 1 35 5 0 12 53 4 2 38 2 16 5 0 12 19 3 1 33 0 13 1 0 21 16 4 0 15 0 6 2 0 11 5 2 1 12 0 5 0 0 0

0 6 0 0 10 0 1 0 0 00 0 0 0 1 0 1 0 0 00 0 0 0 1 0 0 0 0 0

1.4061.006

8941.0351.7662.7742.4732.1251.466

9684532601841237445261721

T 3.4.3 Distribució de la població de nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i trams d'edat. Mataró. 1 de gener de 2006

TOTAL 3.176 7.085 424 82 3.161 496 976 1.639 11 48 17.098

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495 i més

Àfric

aSu

bsah

aria

na

Magr

eb

Cent

reAm

èric

a

Nord

Amèr

ica

Sud

Amèr

ica

Euro

paOr

ient

al

Euro

paOc

cide

ntal

Orie

ntLl

unyà

Ocea

nia

Orie

ntMi

tjà

TOTA

L

8,225,885,236,05

10,3316,2214,4612,438,575,662,651,521,080,720,430,260,150,100,010,01

9,07 10,73 2,59 6,10 4,18 5,04 4,82 8,24 9,09 4,175,51 7,31 3,54 2,44 5,88 3,83 4,10 2,99 0,00 4,174,22 6,01 7,78 1,22 5,73 5,04 3,18 3,42 9,09 12,503,84 6,92 10,14 6,10 6,07 7,86 4,30 5,98 9,09 6,2511,81 10,57 11,08 10,98 9,02 13,91 6,86 9,88 9,09 4,17

19,68 15,10 12,97 18,29 18,51 17,54 14,04 11,96 0,00 8,3316,56 14,11 15,33 6,10 12,72 12,70 15,37 15,68 9,09 8,3312,59 11,67 11,79 13,41 11,74 10,69 11,58 18,00 9,09 8,33

8,15 7,09 8,73 9,76 9,02 8,67 10,04 13,67 0,00 20,835,20 5,11 5,19 8,54 5,85 8,87 6,86 6,71 18,18 8,331,95 2,23 4,48 6,10 3,39 2,62 5,64 1,89 9,09 4,17

0,98 0,89 1,18 4,88 2,44 2,62 5,33 0,79 18,18 0,000,25 0,86 2,12 1,22 1,99 0,20 3,59 0,31 0,00 2,080,06 0,75 0,94 2,44 1,20 0,40 1,64 0,31 0,00 2,080,06 0,27 0,71 1,22 1,04 0,00 1,33 0,06 0,00 4,170,03 0,23 0,94 0,00 0,47 0,00 0,61 0,12 0,00 2,080,03 0,07 0,47 1,22 0,38 0,00 0,51 0,00 0,00 0,000,00 0,08 0,00 0,00 0,32 0,00 0,10 0,00 0,00 0,000,00 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 0,10 0,00 0,00 0,000,00 0,00 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

T 3.4.4 Distribució de la població de nacionalitat estrangera per àmbits geogràfics i trams d'edat (%). Mataró. 1 de gener de 2006

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495 i més

Àfric

aSu

bsah

aria

na

Magr

eb

Cent

reAm

èric

a

Nord

Amèr

ica

Sud

Amèr

ica

Euro

paOr

ient

al

Euro

paOc

cide

ntal

Orie

ntLl

unyà

Ocea

nia

Orie

ntMi

tjà

La població estrangera és una població jove; pràcticament el 20% en té menys de 15 anys i elsque tenen 65 o més anys són tan sols l’1,68% del total. El grup més nombrós n’és el de 25-29 anys(16,22%).

214

4.1 Les llars de Mataró

Com en els darrers anys es manté la tendència en la creació de noves llars, així a 1 de gener de2006 es computen 43.152 llars, 1.200 més que l’any anterior. En termes relatius, la variació delnombre de llars ha estat del 2,86%, mentre que el de la població tan sols ha estat de l’1,82%.

Al mateix temps que es creen noves llars també es manté la tendència en la reducció de la sevagrandària mitjana. Segons les dades a 1 de gener de 2006, aquesta és de 2,76 membres; 0,02menys que en l’any 2005. En consonància amb aquest fet, el protagonisme és de les llars demenor dimensió. Així, les llars de dos membres representen el 29,17% del total, i les de tres i unmembre el 22,06 i el 21,25% respectivament. La distribució per barris de la dimensió mitjana deles llars està relacionada amb el procés d’envelliment, els canvis en les relacions de convivènciai de parella i les pautes d’assentament de la població estrangera.

4. Estructura de les llars de Mataró

3 membres23%

4 membres19%

1 membre22%

5 membres o més5%

2 membres31%

3 membres23%

4 membres20%

1 membre20

5 membres o més9%

2 membres28%

G4.1.1 Distribució de les llars de Mataró segons el seu nombre de membres

1 de gener de 2005G4.1.2 Distribució de les llars de Mataró segons el nombre de membres

1 de gener de 2006


32,63 29,87 15,71 14,87 5,19 0,83 0,26 0,26 0,3826,17 30,74 19,87 16,39 4,45 1,23 0,53 0,19 0,4324,19 25,98 20,28 16,28 5,05 2,83 1,91 1,04 2,44

20,65 28,09 21,87 16,99 5,38 2,78 1,38 1,17 1,7011,54 23,17 26,94 29,96 5,99 1,46 0,49 0,09 0,3617,94 31,51 23,56 20,12 4,60 1,02 0,60 0,28 0,37

20,29 33,00 23,50 17,58 3,49 1,01 0,54 0,20 0,3916,53 28,04 25,78 21,63 5,10 1,38 0,73 0,58 0,2218,18 28,41 23,12 19,38 5,51 2,37 1,27 0,67 1,0921,06 29,33 22,69 20,90 3,80 0,86 0,46 0,36 0,5318,61 27,57 22,91 19,67 5,67 2,49 1,33 0,53 1,22

T 4.1.2 Llars distribuïdes segons el nombre de membres per llar i barri. Per barri (%). 1 de gener de 2006

100100100100100100100100100100100

MATARÓ 21,25 29,17 22,06 18,72 4,88 1,73 0,88 0,48 0,83 100

1 2 3 4 5 6 7 8 >8 Total

1.56010.9572.2983.7732.2532.1523.5491.373

10.3273.0241.886

MATARÓ 9.169 12.588 9.521 8.076 2.107 746 381 206 358 43.152


509 466 245 232 81 13 4 4 62.867 3.368 2.177 1.796 488 135 58 21 47

556 597 466 374 116 65 44 24 56779 1.060 825 641 203 105 52 44 64260 522 607 675 135 33 11 2 8386 678 507 433 99 22 13 6 8720 1.171 834 624 124 36 19 7 14227 385 354 297 70 19 10 8 3

1.877 2.934 2.388 2.001 569 245 131 69 113637 887 686 632 115 26 14 11 16351 520 432 371 107 47 25 10 23

T 4.1.1 Llars distribuïdes segons el nombre de membres per llar i barri. 1 de gener de 20061 2 3 4 5 6 7 8 >8 Total

Així, Vista Alegre té la mitjana més elevada amb 3,06 membres; el Centre i l’Eixample la més baixaamb 2,39 i 2,53 respectivament. Palau-Escorxador, Pla d’en Boet, Rocafonda i Cerdanyola se situenen un interval entre 2,94 i 2,90 membres de mitjana.

224

4. Estructura de les llars de Mataró


5,55 3,70 2,57 2,87 3,84 1,74 1,05 1,94 1,6831,27 26,76 22,87 22,24 23,16 18,10 15,22 10,19 13,136,06 4,74 4,89 4,63 5,51 8,71 11,55 11,65 15,648,50 8,42 8,67 7,94 9,63 14,08 13,65 21,36 17,882,84 4,15 6,38 8,36 6,41 4,42 2,89 0,97 2,234,21 5,39 5,33 5,36 4,70 2,95 3,41 2,91 2,237,85 9,30 8,76 7,73 5,89 4,83 4,99 3,40 3,912,48 3,06 3,72 3,68 3,32 2,55 2,62 3,88 0,84

20,47 23,31 25,08 24,78 27,01 32,84 34,38 33,50 31,566,95 7,05 7,21 7,83 5,46 3,49 3,67 5,34 4,473,83 4,13 4,54 4,59 5,08 6,30 6,56 4,85 6,42

3,6225,39

5,338,745,224,998,223,18

23,937,014,37

T 4.1.3 Llars distribuïdes segons el nombre de membres per llar i barri. Per grandària de la llar (%). 1 de gener de 2006

MATARÓ 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

1 2 3 4 5 6 7 8 >8 Total

Centre 2,55 2,53 2,52 2,52 2,50 2,44 2,39Eixample 2,71 2,68 2,64 2,63 2,59 2,58 2,53Palau-Escorxador 2,83 2,83 2,80 2,87 2,90 2,93 2,94Rocafonda 2,92 2,92 2,90 2,89 2,91 2,91 2,91Vista Alegre 3,15 3,17 3,20 3,19 3,14 3,07 3,06Molins-Torner 3,02 2,97 2,94 2,88 2,80 2,76 2,72Cirera 2,87 2,78 2,72 2,70 2,65 2,64 2,61La Llàntia 3,11 3,06 3,02 2,95 2,89 2,87 2,83Cerdanyola 2,99 3,00 2,98 2,94 2,92 2,92 2,90Peramàs 2,95 2,93 2,90 2,85 2,80 2,76 2,74Pla d'en Boet 3,30 3,23 3,17 3,09 3,02 2,99 2,93

MATARÓ 2,91 2,89 2,86 2,83 2,80 2,78 2,76

T 4.1.4 Dimensió mitjana de les llars. 1 de gener 20061/1/00 1/1/01 1/1/02 1/1/03 1/1/04 1/1/05 1/1/06

G 4.1.3 Dimensió mitjana de les llars per barris de Mataró. 1 de gener de 2006

Membres Mataró

3,0

2,8

2,4

2,0

3,2

2,6

2,2

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11


235

5. Evolució de la població. Moviment demogràfic.

1900 19.704 100,001910 19.918 101,09 0,1081920 24.125 122,44 1,9351930 28.114 142,68 1,5421940 27.846 141,32 -0,0961950 31.011 157,38 1,0821960 40.407 205,07 2,6821970 73.125 371,12 6,1111981 97.008 492,33 2,6031986 100.021 507,62 0,6141991 101.510 515,17 0,2961996 102.018 517,75 0,1002000 105.686 536,37 0,9682001 107.787 547,03 1,9882002 109.376 555,10 1,4742003 112.179 569,32 2,5632004 114.606 581,64 2,1642005 116.764 592,59 1,8832006 118.891 603,39 1,822

T 5.1.1 Creixement de la població de MataróÍndex

Població 1900 = 100 TCAA*

* Taxa de creixement anual acumulatiu

Homes 1900 Dones 1900 Mataró 2006

10% 5% 0% 5% 10% 15%0-10

11-20

21-30

31-40

41-50

51-60

61-70

71-80

81-90

91-100

>100

G 5.1.1 Estructures de població per edat i sexe de Mataró. 1900-2006

G 5.1.2 Evolució de la població de Mataró 1900-2006

1900 1920 1940 1960 1980 2000

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

1991

2000 20

06

1981

5.1 El creixement de Mataró

El creixement demogràfic de Mataró en el darrer segle ha seguit, a grans trets, quatre etapesdiferenciades. La primera meitat del segle XX, amb l’excepció del descens demogràfic atribuïblea la guerra civil, es caracteritza per un creixement moderat i continu, propi de l’inici de latransició demogràfica amb una reducció progressiva de les taxes de mortalitat i fecunditat. Així,dels 20.000 habitants a començament de segle s’arriba a superar els 30.000 cap a 1950. Lasegona etapa, caracteritzada per un creixement vegetatiu atribuïble a elevades taxes de natalitat(baby boom) i els importants saldos migratoris procedents principalment del sud d’Espanya,suposarà un creixement vertiginós de la població, intensificat a partir dels 60 fins alcomençament dels anys 80. La tercera etapa s’esdevé entre el començament dels 80 i fins amitjan dels 90 i torna a caracteritzar-se per un relatiu estancament de la població: final del babyboom, així com l’aturada dels procés migratori anterior: en 16 anys la població de Mataró ambprou feines creix en 5.000 habitants, tot just per a superar el llindar dels 100.000 habitants. Perúltim, en la darrera meitat dels 90 i, en particular, a partir de començament del segle XXI, lasituació canvia substancialment amb l’arribada de la població nouvinguda d’origen estranger: aixíen els darrers deu anys la població ha crescut gairebé en 16.873 habitants.

Si bé és cert que la població continua creixent per sobre dels 2.000 habitants anuals s’observa,com ja s’apuntava l’any passat, una progressiva moderació respecte als valors més elevatsassolits entre 2002 i 2003.

245



3.563 23.465 5.179 11.403 1.364 6.166 5.436 2.397 26.462 8.173 6.4133.555 23.719 5.161 11.293 1.357 6.188 5.445 2.398 26.476 8.221 6.3763.556 24.085 5.184 11.303 1.324 6.134 5.436 2.449 26.713 8.196 6.4373.531 24.274 5.263 11.282 1.348 6.117 5.459 2.446 26.964 8.306 6.362

3.502 24.572 5.348 11.225 1.442 6.117 5.354 2.463 27.295 8.196 6.3683.397 24.277 5.398 10.990 1.808 6.051 5.179 2.533 27.406 8.209 6.2623.353 24.264 5.432 10.864 2.240 6.002 5.149 2.517 27.583 8.269 6.2003.319 24.377 5.450 10.755 2.446 6.010 5.097 2.528 27.695 8.311 6.1293.278 24.269 5.394 10.641 2.936 6.072 5.049 2.535 27.636 8.293 6.0343.230 23.974 5.310 10.340 4.495 6.127 4.826 2.455 27.110 8.262 5.8893.244 24.003 5.267 10.252 4.958 6.057 4.806 2.417 27.134 8.259 5.8623.311 24.205 5.247 10.198 5.847 6.038 4.892 2.461 27.211 8.355 5.951

3.288 24.156 5.205 10.189 6.219 6.020 5.139 2.733 27.591 8.272 5.9163.252 24.329 5.257 10.139 6.460 5.981 5.737 2.921 27.736 8.080 5.7943.331 24.703 5.476 10.134 6.723 6.031 6.201 3.081 28.256 8.103 5.7483.401 25.078 5.710 10.121 6.861 6.014 6.639 3.301 28.587 7.973 5.6913.553 25.857 6.053 10.316 6.936 6.060 7.305 3.489 28.798 8.161 5.6513.542 26.441 6.313 10.528 6.917 5.891 8.388 3.734 29.148 8.116 5.5883.626 27.193 6.512 10.690 6.862 5.893 8.887 3.791 29.539 8.205 5.5663.722 27.736 6.747 10.994 6.884 5.856 9.249 3.892 29.987 8.292 5.532

1/4/861/1/871/1/881/1/891/1/901/3/911/1/931/1/941/1/951/5/961/1/971/1/981/1/991/1/001/ 1/011/1/021/1/031/1/041/1/051/1/06

100.021100.189100.817101.352101.882101.510101.873102.117102.137102.018102.259103.716104.728105.686107.787109.376112.179

114.606116.764118.891

T 5.2.1 Evolució de la població dels barris de Mataró1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

1/4/861/1/871/1/881/1/891/1/901/3/911/1/931/1/941/1/951/5/961/1/971/1/981/1/991/1/001/ 1/011/1/021/1/031/1/041/1/051/1/06

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,0099,78 101,08 99,65 99,04 99,49 100,36 100,17 100,04 100,05 100,59 99,4299,80 102,64 100,10 99,12 97,07 99,48 100,00 102,17 100,95 100,28 100,3799,10 103,45 101,62 98,94 98,83 99,21 100,42 102,04 101,90 101,63 99,2098,29 104,72 103,26 98,44 105,72 99,21 98,49 102,75 103,15 100,28 99,3095,34 103,46 104,23 96,38 132,55 98,13 95,27 105,67 103,57 100,44 97,6594,11 103,41 104,89 95,27 164,22 97,34 94,72 105,01 104,24 101,17 96,6893,15 103,89 105,23 94,32 179,33 97,47 93,76 105,47 104,66 101,69 95,57

92,00 103,43 104,15 93,32 215,25 98,48 92,88 105,76 104,44 101,47 94,0990,65 102,17 102,53 90,68 329,55 99,37 88,78 102,42 102,45 101,09 91,8391,05 102,29 101,70 89,91 363,49 98,23 88,41 100,83 102,54 101,05 91,4192,93 103,15 101,31 89,43 428,67 97,92 89,99 102,67 102,83 102,23 92,8092,28 102,94 100,50 89,35 455,94 97,63 94,54 114,02 104,27 101,21 92,2591,27 103,68 101,51 88,92 473,61 97,00 105,54 121,86 104,81 98,86 90,3593,49 105,28 105,73 88,87 492,89 97,81 114,07 128,54 106,78 99,14 89,6395,45 106,87 110,25 88,76 503,01 97,53 122,13 137,71 108,03 97,55 88,7499,72 110,19 116,88 90,47 508,50 98,28 134,38 145,56 108,83 99,85 88,1299,41 112,68 121,90 92,33 507,11 95,54 154,30 155,78 110,15 99,30 87,14

101,77 115,89 125,74 93,75 503,08 95,57 163,48 158,16 111,63 100,39 86,79104,46 118,20 130,28 96,41 504,69 94,97 170,14 162,37 113,32 101,46 86,26

100,00100,17

100,80101,33101,86101,49101,85102,10102,12102,00102,24103,69104,71

105,66107,76109,35112,16114,58116,74118,87

T 5.2.2 Índex de creixement1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


5.2 El creixement dels barris de Mataró

En el període 2001-2005 Mataró ha guanyat 11.104 habitants, fet que suposa un increment relatiudel 10,3%. Els barris que més han crescut en termes absoluts en els darrers cinc anys han estatCirera, 3.048 habitants; l’Eixample, 3.033; Cerdanyola, 1.731 i Palau-Escorxador, 1.271. Per contra,tenen una població inferior a la que tenien a l’inici d’aquest període el Pla d’en Boet (-216) i Molins-Torner (-175).

En termes percentuals els barris que més han crescut el darrer any han estat Cirera (4,07%),Palau-Escorxador (3,61%), Rocafonda (2,84%) i la Llàntia (2,66%), mentre que Molins-Torner i Plad’en Boet han experimentat una variació negativa del -0,63% i -0,61% respectivament.

255



1/4/861/1/871/1/881/1/891/1/901/3/911/1/931/1/941/1/951/5/961/1/971/1/981/1/991/1/001/ 1/011/1/021/1/031/1/041/1/051/1/06

3,56 23,46 5,18 11,40 1,36 6,16 5,43 2,40 26,46 8,17 6,413,55 23,67 5,15 11,27 1,35 6,18 5,43 2,39 26,43 8,21 6,363,53 23,89 5,14 11,21 1,31 6,08 5,39 2,43 26,50 8,13 6,383,48 23,95 5,19 11,13 1,33 6,04 5,39 2,41 26,60 8,20 6,283,44 24,12 5,25 11,02 1,42 6,00 5,26 2,42 26,79 8,04 6,253,35 23,92 5,32 10,83 1,78 5,96 5,10 2,50 27,00 8,09 6,173,29 23,82 5,33 10,66 2,20 5,89 5,05 2,47 27,08 8,12 6,093,25 23,87 5,34 10,53 2,40 5,89 4,99 2,48 27,12 8,14 6,003,21 23,76 5,28 10,42 2,87 5,94 4,94 2,48 27,06 8,12 5,913,17 23,50 5,20 10,14 4,41 6,01 4,73 2,41 26,57 8,10 5,773,17 23,47 5,15 10,03 4,85 5,92 4,70 2,36 26,53 8,08 5,733,19 23,34 5,06 9,83 5,64 5,82 4,72 2,37 26,24 8,06 5,743,14 23,07 4,97 9,73 5,94 5,75 4,91 2,61 26,35 7,90 5,65

3,08 23,02 4,97 9,59 6,11 5,66 5,43 2,76 26,24 7,65 5,483,09 22,92 5,08 9,40 6,24 5,60 5,75 2,86 26,21 7,52 5,333,11 22,93 5,22 9,25 6,27 5,50 6,07 3,02 26,14 7,29 5,203,17 23,05 5,40 9,20 6,18 5,40 6,51 3,11 25,67 7,27 5,04

3,09 23,07 5,51 9,19 6,04 5,14 7,32 3,26 25,43 7,08 4,883,11 23,29 5,58 9,16 5,88 5,05 7,61 3,25 25,30 7,03 4,773,13 23,33 5,67 9,25 5,79 4,93 7,78 3,27 25,22 6,97 4,65

T 5.2.4 Evolució segons el pes poblacional dels barris de Mataró1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

100100100100100100100100100100100100100100100100100100100100


-2,99 14,46 -4,63 -12,84 -6,84 4,76 2,21 0,56 0,71 7,84 -7,690,28 15,43 4,46 0,89 -24,32 -8,73 -1,65 21,27 8,95 -3,04 9,57

-7,03 7,85 15,24 -1,86 18,13 -2,77 4,23 -1,22 9,40 13,42 -11,65-8,21 12,28 16,15 -5,05 69,73 0,00 -19,23 6,95 12,28 -13,24 0,94

-25,76 -10,30 8,01 -17,97 213,95 -9,26 -28,08 24,31 3,48 1,36 -14,28-7,09 -0,29 3,43 -6,27 123,97 -4,43 -3,16 -3,45 3,52 3,98 -5,41-10,14 4,66 3,31 -10,03 91,96 1,33 -10,10 4,37 4,06 5,08 -11,45-12,35 -4,43 -10,28 -10,60 200,33 10,32 -9,42 2,77 -2,13 -2,17 -15,50-11,00 -9,13 -11,70 -21,29 376,35 6,79 -33,31 -23,76 -14,31 -2,80 -18,08

3,25 0,91 -6,08 -6,39 76,30 -8,58 -3,11 -11,63 0,66 -0,27 -3,4420,65 8,42 -3,80 -5,27 179,31 -3,14 17,89 18,20 2,84 11,62 15,18-6,95 -2,02 -8,00 -0,88 63,62 -2,98 50,49 110,52 13,96 -9,93 -5,88

-10,95 7,16 9,99 -4,91 38,75 -6,48 116,37 68,79 5,26 -23,21 -20,6224,29 15,37 41,66 -0,49 40,71 8,36 80,88 54,78 18,75 2,85 -7,9421,01 15,18 42,73 -1,28 20,53 -2,82 70,63 71,41 11,71 -16,04 -9,92

44,69 31,06 60,07 19,27 10,93 7,65 100,32 56,95 7,38 23,58 -7,03-3,10 22,59 42,95 20,55 -2,74 -27,89 148,25 70,22 12,15 -5,51 -11,15

23,72 28,44 31,52 15,39 -7,95 0,34 59,49 15,27 13,41 10,97 -3,9426,48 19,97 36,09 28,44 3,21 -6,28 40,73 26,64 15,17 10,60 -6,11

1986-19871987-19881988-19891989-19901990- 199 11 9 9 1 - 1 9 9 31993-19941994-19951995-19961996-19971997-19981998-19991999-20002000-20012001-20022002-20032003-20042004-20052005-2006

2,246,275,315,23-3,131,95

2,400,20

-0,871,77

14,259,769,15

19,8814,74

25,6321,6418,8318,22

T 5.2.3 Taxa de Creixement Anual Acumulada per barris, (‰)1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

G 5.2.1 Creixement percentual dels barris. 1/1/2005 - 1/1/2006

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11


Mataró

4

3

1

-1

5

2

0

%

265



20012002200320042005

1 . 1 1 81.1701.2871.4451.484

31 213 70 100 115 60 69 33 316 61 5035 241 65 111 113 56 94 39 304 53 5936 263 72 110 95 49 130 52 388 50 4243 308 93 127 74 44 176 66 394 64 5644 300 88 145 91 65 167 56 401 73 54

T 5.3.1 Naixements a Mataró per barris. Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Total 2001 - 2005 189 1.325 388 593 488 274 636 246 1.803 301 261 6.504


20012002200320042005

0,44,7

10,012,32,7

T 5.3.2 Increment anual dels naixements a Mataró per barris (%). Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

-11,4 6,5 7,7 -8,3 -11,5 36,4 11,3 -21,4 -1,9 15,1 -3,812,9 13,1 -7,1 11,0 -1,7 -6,7 36,2 18,2 -3,8 -13,1 18,02,9 9,1 10,8 -0,9 -15,9 -12,5 38,3 33,3 27,6 -5,7 -28,8

19,4 17,1 29,2 15,5 -22,1 -10,2 35,4 26,9 1,5 28,0 33,32,3 -2,6 -5,4 14,2 23,0 47,7 -5,1 -15,2 1,8 14,1 -3,6


G 5.3.1 Taxa bruta de natalitat per barris de Mataró (‰). Període 2001 - 2005

‰ Mataró

16

14

10

6

18

12

8

4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

5.3 Els naixements

Si bé el nombre de naixements de l’any 2005 (1.484) ha estat superior al registrat fa un any,també és cert que es tracta d’un augment moderat (39 naixements més), ja que representa entermes relatius un 2,7% més. Caldrà esperar al pròxim any per a saber si l’evolució positiva delsdarrers tres anys s’estabilitza o si en continua la progressió a l’alça. En total en el període 2001-2005 s’han registrat 6.504 naixements.

Aquest nombre de naixements registrats permet que la taxa bruta de natalitat de Mataróassoleixi un nou valor màxim pel període dels darrers cinc anys arribant al 12,59‰, 0,10 puntsmés que l’any anterior. Per al conjunt del període 2001-2005, la taxa bruta és de l’11,48‰.

CerdanyolaLa

LlàntiaCirera

Vista Alegre

Molins-Torner

Rocafonda

Palau-Escorxador

CentreEixample

Pla dén Boet

Peramàs

G 5.2.2 Creixement de la població per barris de Mataró (%). 1/01/2001 - 1/01/2006

< 0%> 0% i < 10%> 10%

Els barris que presenten les taxes brutes de naixements més elevades en el període 2001-2005són els de Cirera (16,35‰), Vista Alegre (14,22‰), la Llàntia (13,87‰) i Palau-Escorxador(12,65‰), mentre que les més baixes corresponen a Peramàs (7,39‰), Molins-Torner (9,20‰) iPla d’en Boet (9,27‰). Els valors registrats en aquests últims barris estan relacionats amb unesestructures d’edat relativament més envellides que les d’altres barris que han estat receptors depoblació immigrada des d’altres municipis de Catalunya o des de l’estranger.

Els naixements de mares de nacionalitat estrangera expliquen el 22,5% del total de naixementsdel 2005; un percentatge una mica superior al que els correspondria si tinguessin les taxes defecunditat de les mares de nacionalitat espanyola.

5.4 Les defuncions

El nombre total de defuncions registrades l’any 2005 ha estat de 908, per tant se n’han registrat98 més respecte a l’any anterior, fet que en termes relatius suposa un increment del 12,10%.Aquest repunt pot ser conseqüència lògica del procés d’envelliment de la població. Cal recordarque en els darrers cinc anys, malgrat aquest procés d’envelliment, el nombre de defuncionss’havia mantingut en nivells bastant estables. Pel conjunt del període entre 2001-2005 se’n vanregistrar 4.176.

El creixement natural –diferència entre el nombre de naixements i defuncions– ha estat positiutant pel 2005 com pel conjunt del període 2001-2005 amb unes diferències positives de 576 i 2.328habitants respectivament. El repunt de la mortalitat i el creixement moderat de la natalitat sónel motiu pel qual el saldo natural d’aquest any hagi estat inferior al de l’any 2004.

La taxa bruta de mortalitat de Mataró per l’any 2005 ha estat del 7,71‰; 0,71 punts més elevadaque l’any anterior i superior a la del conjunt del període 2001-2005 que és del 7,37‰. Les taxesbrutes de mortalitat per barris pel període 2001-2005 mostren clarament la relació existent entreles taxes brutes de defunció i les estructures per edat més envellides, de tal manera que sónPeramàs (11,37‰) i el Centre (9,07‰) els barris que en presenten les més elevades, mentre que VistaAlegre i la Llàntia amb el 3,96‰ i el 4‰ respectivament són els que en presenten les més baixes.

275


Total 2001 - 2005 160 1.165 237 349 136 214 246 71 955 463 180 4.176


T 5.4.1 Defuncions a Mataró per barris. Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

20012002200320042005

804814840810908

27 243 55 72 26 31 41 17 177 81 3427 212 47 69 23 42 61 11 208 88 2634 240 49 74 25 42 44 15 181 96 4034 230 38 62 26 43 47 14 189 89 3838 240 48 72 36 56 53 14 200 109 42

Taxa 2001 - 2005 9,07 8,90 7,73 6,67 3,96 7,18 6,33 4,00 6,57 11,37 6,40 7,37


T 5.4.2 Taxa bruta de mortalitat a Mataró per barris (‰). Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Taxa 2001Taxa 2002Taxa 2003Taxa 2004Taxa 2005

7,976,987,407,357,41

8,02 9,76 9,83 7,11 3,83 5,15 6,39 5,33 6,23 10,08 5,947,77 8,32 7,99 6,75 3,33 6,96 8,75 3,24 7,25 10,91 4,589,58 9,18 7,92 7,10 3,61 7,03 5,61 4,15 6,25 11,80 7,129,49 8,58 5,93 5,84 3,77 7,30 5,44 3,72 6,44 10,91 6,81

10,34 8,74 7,24 6,64 5,24 9,53 5,84 3,64 6,72 13,21 7,57

Taxa 2001 - 2005 10,71 10,13 12,65 11,33 14,22 9,20 16,35 13,87 12,41 7,39 9,27 11,48


T 5.3.3 Taxa bruta de natalitat a Mataró per barris (‰). Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Taxa 2001Taxa 2002Taxa 2003Taxa 2004Taxa 2005

10,3010,5611,3512,4912,59

9,21 8,56 12,52 9,87 16,93 9,96 10,75 10,34 11,12 7,59 8,7410,07 9,46 11,05 10,86 16,38 9,28 13,48 11,49 10,60 6,57 10,4010,15 10,06 11,64 10,55 13,72 8,20 16,57 14,40 13,39 6,14 7,47

12,00 11,49 14,50 11,97 10,74 7,47 20,38 17,54 13,43 7,84 10,0411,98 10,92 13,27 13,37 13,24 11,06 18,42 14,58 13,47 8,85 9,73

Les taxes específiques de mortalitat per edats segueixen un perfil clàssic, ja que denoten unsvalors més elevats durant el primer any de vida corresponents a la mortalitat infantil1, un descenspronunciat en els trams d’edat immediatament posteriors, per passar a incrementar-se de formaininterrompuda a partir dels 10 anys.

Les dones presenten unes taxes de mortalitat inferiors a les dels homes a totes les edats a partirdels 10 anys, particularment en els trams d’edat centrals. Les diferències en els trams entre els 19 iels 29 anys s’expliquen per la major incidència dels accidents de trànsit en els nois que en les noies.

1Les defuncions registrades en el padró continu d’habitants, que serveixen per a calcular la taxa específica de 0-1 anys, pateixen un subregistrerespecte a les dades oficials de defuncions elaborades a partir dels butlletins estadístics de defuncions (BED) corresponents a totes lesdefuncions de residents a Mataró de més de 24 hores d’edat esdevingudes a Mataró, i de les butlletes estadístiques de parts, naixements iavortaments (BEPNA) per als nascuts vius, per als nascuts vius i que han mort abans de 24 hores i per a les morts fetals tardanes.

285


G 5.4.2 Taxes específiques de mortalitat de Mataró per trams d'edat (‰). 2001- 2005 (1)

Homes

Dones

Total

1000,0

100,0

10,0

1,0

0,1

0,0

‰

0-1

1-4

5-9

10-1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4

75-7

9

80-8

4

85-8

9

90-9

4

95-9

9

G 5.4.1 Taxa bruta de mortalitat per barris de Mataró (‰). Període 2001 - 2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

12

10

6

2

8

4

0

‰ Mataró


T 5.4.3 Defuncions per edats a Mataró. 2001 - 2005

0-1 5 2 71-4 1 5 65-9 2 3 510-14 2 2 415-19 16 2 1820-24 13 4 1725-29 21 4 2530-34 23 7 3035-39 29 10 3940-44 33 18 5145-49 67 32 99

Homes Dones Total

50-54 91 37 12855-59 90 38 12860-64 139 52 19165-69 195 71 26670-74 247 156 40375-79 319 243 56280-84 355 398 75385-89 271 439 71090-94 146 356 502>95 61 171 232Total 2.126 2.050 4.176

Homes Dones Total

5.5 L'esperança de vida

L’esperança de vida en néixer pel període 2001-2005 és de 80,98 anys per al conjunt de lapoblació. Entre homes i dones existeix una diferència de 5,36 anys, ja que mentre l’esperança devida en néixer dels homes és de 78,34 anys la de les dones és de 83,70. En el càlcul de l’esperançade vida es pren un període de cinc anys amb l’objecte d’evitar una excessiva variabilitat derivadadels registres anuals. Per altra banda, les dades del padró continu comparades amb les d’altresregistres deixen constància d’un subregistre en la mortalitat perinatal i neonatal2.

5.6 Les altes registrades al municipi3

En el decurs de 2005 s’han registrat 6.573 altes procedents de fora del municipi, 106 més que enl’any 2004, fet que en termes relatius suposa un increment de l’1,64%. Tant en termes absolutscom en termes relatius estem davant del creixement més moderat dels darrers cinc anys. La taxaacumulada del període 2001-2005 ha estat del 50,70‰. Els barris que presenten les taxesacumulades més elevades en el mateix període són el Palau-Escorxador (86,62‰), Rocafonda(70,43‰) i Cirera (62,92‰), mentre que les més baixes han estat les de Molins-Torner (29,34‰)i Vista Alegre (19,55‰).

La procedència de les altes del darrer quinquenni s’agrupen clarament entorn a dos orígens:altres municipis de Catalunya i l’estranger, que donen compte del 46,55 i el 42,46%,respectivament, del total de les altes.

295


70 - 80 anys27%

Majors de 80 anys39%

Menors de 60 anys18%

60 - 70 anys16%

70 - 80 anys19%

Majors de 80 anys67%

Menors de 60 anys8%

60 - 70 anys6%

G5.4.3 Distribució de les defuncions d’homes segons grups d’edat.(Període 2001 - 2005)

G5.4.4 Distribució de les defuncions de dones segons grups d’edat.(Període 2001 - 2005)

T 5.5.1 Esperança de vida de la població de Mataró. Període 2001 - 2005

En néixer 78,34 83,70 80,98Als 25 anys 79,05 84,14 81,56Als 45 anys 79,97 84,54 82,25Als 65 anys 83,22 86,02 84,67

Homes Dones Total

Taxa ‰ acumulat 2001 - 2005 48,85 50,97 86,62 70,43 19,55 29,34 62,82 38,39 49,50 41,88 45,33 50,70


T 5.6.1 Altes registrades al municipi per barris. 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Altes 1997Altes 1999Altes 2000Altes 2001Altes 2002Altes 2003Altes 2004Altes 2005Acumulat 2001 - 2005

1.8852.9063.8974.2095.4326.0326.4676.573

28.713

80 541 124 178 144 81 58 31 283 193 17275 766 200 325 79 94 213 69 730 173 182

142 852 357 464 120 132 257 86 1047 256 184122 984 385 505 129 144 263 103 1135 220 219173 1335 545 743 106 179 395 100 1305 347 204151 1365 514 730 141 172 720 185 1476 313 265

205 1501 597 827 145 190 536 134 1609 425 298211 1484 616 880 150 189 529 159 1665 400 290

862 6669 2657 3685 671 874 2443 681 7190 1705 1276

2 Ídem que en la nota 1.3 Es computen les altes d’altres municipis i de l’estranger. Si a més d’aquestes altes també es computessin les altes per omissió i la creacióde padró la suma total de les altes s’incrementaria en 54 més.

305



T 5.6.2 Altes de fora del municipi segons barris i lloc de procedència. Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

CatalunyaPaís BascCastella - la ManxaPaís ValenciàAndalusiaCastella i LleóExtremaduraBalearsGalíciaAragóLa RiojaMadridMúrciaNavarraAstúriesCanàriesCantàbriaCeuta i MelillaAltres països

13.36675

127298837174

258177133234

2040917627291182638

12.191

490 3.739 852 1.180 449 413 1.511 412 2.804 902 6143 26 4 5 1 2 9 0 19 5 15 22 13 17 2 2 5 5 38 10 8

10 96 31 25 4 7 27 4 63 25 621 158 64 95 32 35 61 22 226 55 683 47 13 16 7 3 21 7 31 15 111 25 6 24 9 12 27 13 110 14 177 54 14 19 6 1 14 9 34 9 102 35 5 9 8 10 10 7 24 20 36 58 23 26 6 6 21 2 56 15 150 6 1 2 0 5 2 0 3 0 1

10 92 23 60 7 23 36 6 123 13 160 29 17 20 6 12 14 5 45 16 120 8 0 4 1 2 1 0 9 2 01 16 0 2 0 0 3 1 6 0 04 32 9 21 4 4 11 4 18 9 20 8 0 0 2 4 4 0 5 1 21 10 1 0 0 2 2 0 12 2 8

298 2.208 1.581 2.160 127 331 664 184 3.564 592 482TOTAL 862 6.669 2.657 3.685 671 874 2.443 681 7.190 1.705 1.276 28.713


T 5.6.3 Altes de fora del municipi segons barris i lloc de procedència (%). Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


46,550,260,441,042,920,610,900,620,460,810,071,420,610,090,100,410,090,13

42,46

56,84 56,07 32,07 32,02 66,92 47,25 61,85 60,50 39,00 52,90 48,120,35 0,39 0,15 0,14 0,15 0,23 0,37 0,00 0,26 0,29 0,080,58 0,33 0,49 0,46 0,30 0,23 0,20 0,73 0,53 0,59 0,631,16 1,44 1,17 0,68 0,60 0,80 1,11 0,59 0,88 1,47 0,47

2,44 2,37 2,41 2,58 4,77 4,00 2,50 3,23 3,14 3,23 5,330,35 0,70 0,49 0,43 1,04 0,34 0,86 1,03 0,43 0,88 0,860,12 0,37 0,23 0,65 1,34 1,37 1,11 1,91 1,53 0,82 1,330,81 0,81 0,53 0,52 0,89 0,11 0,57 1,32 0,47 0,53 0,780,23 0,52 0,19 0,24 1,19 1,14 0,41 1,03 0,33 1,17 0,240,70 0,87 0,87 0,71 0,89 0,69 0,86 0,29 0,78 0,88 1,180,00 0,09 0,04 0,05 0,00 0,57 0,08 0,00 0,04 0,00 0,08

1,16 1,38 0,87 1,63 1,04 2,63 1,47 0,88 1,71 0,76 1,250,00 0,43 0,64 0,54 0,89 1,37 0,57 0,73 0,63 0,94 0,940,00 0,12 0,00 0,11 0,15 0,23 0,04 0,00 0,13 0,12 0,000,12 0,24 0,00 0,05 0,00 0,00 0,12 0,15 0,08 0,00 0,000,46 0,48 0,34 0,57 0,60 0,46 0,45 0,59 0,25 0,53 0,160,00 0,12 0,00 0,00 0,30 0,46 0,16 0,00 0,07 0,06 0,160,12 0,15 0,04 0,00 0,00 0,23 0,08 0,00 0,17 0,12 0,63

34,57 33,11 59,50 58,62 18,93 37,87 27,18 27,02 49,57 34,72 37,77TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

G 5.6.1 Taxa bruta d'altes per barris de Mataró (‰). Període 2001 - 2005

70

60

10

0

20

30

40

50

80

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

‰


Mataró90

El primer corrent està estretament relacionat amb la migració derivada de la recerca d’unhabitatge en condicions de preu i qualitat assumibles; mentre que en el segon cas es tracta d’unamigració socioeconòmica a la recerca d’unes condicions de vida millors.

315


5.7 Les baixes registrades al municipi4

En el decurs de l’any 2005 s’han registrat 4.852 baixes, 534 més que l’any anterior, fet que entermes relatius implica un increment del 12,37%. El saldo migratori –diferència entre altes ibaixes– tant del darrer any com del període 2001-2005 ha estat favorable amb guanys de 1.721 i9.893 habitants respectivament. El saldo migratori ha estat sense cap mena de dubte l’autènticmotor del creixement demogràfic de la ciutat, ja que explica el 75% del creixement de lapoblació del darrer any i el 81% dels darrers cinc anys.

Entre 2001-2005 el nombre de baixes registrades a Mataró ha estat de 18.820, i la taxa del33,23‰. Els barris que presenten les taxes més elevades en el període dels darrers cinc anyssón Palau-Escorxador (43,45‰), Rocafonda (39,05‰) i Pla d’en Boet (37,23‰); i les més baixessón les de Vista Alegre (23,78‰), la Llàntia (27,96‰) i Peramàs (28,08‰).

4 Es computen les baixes cap a altres municipis i cap a l’estranger. Si a més d’aquestes baixes es computessin també les baixes perinclusió indeguda, les baixes per renovació i la baixa padró (a revisar) el còmput total de baixes s’incrementaria en 33.

La destinació majoritària de les baixes en el període 2001-2005 han estat altres municipis deCatalunya, ja que explica el 69,38% de les baixes. La segona destinació, a molta distància, és ala resta d’Espanya amb el 21,48% de les baixes, i per últim, l’estranger amb el 9,14%. És moltprobable que aquestes últimes pateixin un subregistre com a conseqüència de la manca denotificació.

Taxa ‰ acumulat 2001 - 2005 30,21 32,42 43,45 39,05 23,78 29,04 33,48 27,96 34,42 28,05 37,23 33,23


T 5.7.1 Baixes registrades al municipi per barris. 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ

Baixes 2001Baixes 2002Baixes 2003Baixes 2004Baixes 2005Acumulat 2001 - 2005

2.6703.2643.7164.3184.852

18.820

89 606 165 243 139 154 177 56 695 185 16197 838 217 340 141 124 165 96 908 169 16995 851 279 410 125 215 248 84 935 264 210117 890 318 497 221 185 327 137 1.119 272 235

135 1.057 354 553 190 187 385 123 1.343 252 273533 4.242 1.333 2.043 816 865 1.302 496 5.000 1.142 1.048

‰Mataró

G 5.7.1 Taxa bruta de baixes per barris de Mataró (‰). Període 2001 - 2005(1)

35

30

5

0

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11


40

45

325



T 5.7.2 Baixes a fora del municipi segons barris i lloc de destinació. Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


13.05763

182314

1.532163433199

91225

13314252

3029

1422635

1.720

423 3.200 858 1.233 636 609 903 369 3.297 815 7142 18 5 8 2 1 5 1 16 3 22 22 23 7 3 8 8 6 77 7 19

10 104 25 27 8 12 14 2 78 18 1623 194 88 191 64 97 134 40 483 115 103

5 37 16 18 10 7 13 0 37 11 95 33 20 70 25 17 29 8 176 19 313 43 9 25 15 5 15 8 52 16 84 22 8 14 2 7 10 1 14 7 27 50 20 17 1 3 11 4 91 13 83 3 0 2 0 0 1 0 4 0 07 80 20 35 3 23 26 8 79 10 230 39 19 35 16 19 13 7 78 17 91 10 0 7 0 3 1 0 8 0 05 10 1 2 0 0 1 6 3 0 17 45 5 19 5 3 10 4 34 4 60 6 1 1 2 4 0 0 10 2 00 8 2 2 0 1 1 1 11 0 9

26 318 213 330 24 46 107 31 452 85 88TOTAL 533 4.242 1.333 2.043 816 865 1.302 496 5.000 1.142 1.048 18.820


T 5.7.3 Baixes a fora del municipi segons barris i lloc de destinació (%). Període 2001 - 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


69,380,330,971,678,140,872,301,060,481,200,071,671,340,160,150,750,140,199,14

79,36 75,44 64,37 60,35 77,94 70,40 69,35 74,40 65,94 71,37 68,130,38 0,42 0,38 0,39 0,25 0,12 0,38 0,20 0,32 0,26 0,190,38 0,52 1,73 0,34 0,37 0,92 0,61 1,21 1,54 0,61 1,811,88 2,45 1,88 1,32 0,98 1,39 1,08 0,40 1,56 1,58 1,534,32 4,57 6,60 9,35 7,84 11,21 10,29 8,06 9,66 10,07 9,830,94 0,87 1,20 0,88 1,23 0,81 1,00 0,00 0,74 0,96 0,860,94 0,78 1,50 3,43 3,06 1,97 2,23 1,61 3,52 1,66 2,960,56 1,01 0,68 1,22 1,84 0,58 1,15 1,61 1,04 1,40 0,760,75 0,52 0,60 0,69 0,25 0,81 0,77 0,20 0,28 0,61 0,191,31 1,18 1,50 0,83 0,12 0,35 0,84 0,81 1,82 1,14 0,76

0,56 0,07 0,00 0,10 0,00 0,00 0,08 0,00 0,08 0,00 0,001,31 1,89 1,50 1,71 0,37 2,66 2,00 1,61 1,58 0,88 2,19

0,00 0,92 1,43 1,71 1,96 2,20 1,00 1,41 1,56 1,49 0,860,19 0,24 0,00 0,34 0,00 0,35 0,08 0,00 0,16 0,00 0,000,94 0,24 0,08 0,10 0,00 0,00 0,08 1,21 0,06 0,00 0,101,31 1,06 0,38 0,93 0,61 0,35 0,77 0,81 0,68 0,35 0,57

0,00 0,14 0,08 0,05 0,25 0,46 0,00 0,00 0,20 0,18 0,000,00 0,19 0,15 0,10 0,00 0,12 0,08 0,20 0,22 0,00 0,864,88 7,50 15,98 16,15 2,94 5,32 8,22 6,25 9,04 7,44 8,40

TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

335

5.8 El saldo migratori del municipi per trams d'edat

El saldo de Mataró per trams d’edat és clarament positiu en els trams d’edat de 20 a 39 anys, ambmàxims favorables en el trams de 25-29 i de 20-24, amb 514 i 412 habitants respectivament. Cinctrams presenten saldos negatius molt reduïts, d’entre els quals destaca el tram de 0-4 anys quearriba a -20.


G 5.8.1 Saldo migratori per trams d'edat. Mataró. 2005

1.300

1.100

100

-100

300

500

700

900

0-4

5-9

10-1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4

75-7

9

80-8

4

85-8

9

90-9

4

95 i

més

1.500Altes BaixesSaldo

346

6.1 La mobilitat interna

En el decurs de 2005 van tenir lloc 8.094 desplaçaments entre barris, 308 més que l’any passat,la qual cosa suposa un increment relatiu del 3,96%. Junt amb el moviment migratori, la mobilitatinterna entre barris ha estat un dels fenòmens sociodemogràfics més destacats des de final delsnoranta, i està relacionat amb els canvis morfològics de la ciutat i els canvis en la conjunturamigratòria.

Entre els cinc barris que presenten una diferència positiva entre les taxes de mobilitat internad’entrada i de sortida tan sols destaca Cirera amb l’11,69‰; mentre que la resta tenen valors moltmés moderats o pròxims al nul. Més significatives resulten en canvi les diferències dels barris queen tenen valors negatius. Per ordre decreixent, aquells que mostren els valors més elevats són:Pla d’en Boet, -8,65‰, Palau-Escorxador -7,54‰, Molins-Torner -7,32‰ i Rocafonda -6‰.

6. Moviment de població entre els barris de Mataró


T 6.1.1 Moviment entre barris. Any 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


2821.788

5761.024

297352513227

2.256453326

44 126 12 28 15 5 3 4 25 10 10112 955 84 102 32 50 64 10 216 100 6310 92 162 155 24 29 20 11 51 8 1423 115 130 430 48 57 31 11 123 36 2016 61 21 16 44 22 48 15 42 11 1

20 47 13 43 42 57 39 7 44 23 1713 70 24 37 28 26 171 36 80 19 95 22 3 17 3 2 28 78 64 2 3

39 209 52 78 55 41 165 64 1.381 109 6315 113 11 22 12 9 29 6 117 103 167 68 14 31 2 11 21 7 85 18 62

MATARÓ 304 1.878 526 959 305 309 619 249 2.228 439 278 8.094

Orig

en Destinació


T 6.1.2 Moviment entre barris. Any 20051 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 MATARÓ


3,4822,09

7,1212,653,674,356,342,80

27,875,604,03

0,54 1,56 0,15 0,35 0,19 0,06 0,04 0,05 0,31 0,12 0,121,38 11,80 1,04 1,26 0,40 0,62 0,79 0,12 2,67 1,24 0,780,12 1,14 2,00 1,91 0,30 0,36 0,25 0,14 0,63 0,10 0,170,28 1,42 1,61 5,31 0,59 0,70 0,38 0,14 1,52 0,44 0,250,20 0,75 0,26 0,20 0,54 0,27 0,59 0,19 0,52 0,14 0,010,25 0,58 0,16 0,53 0,52 0,70 0,48 0,09 0,54 0,28 0,210,16 0,86 0,30 0,46 0,35 0,32 2,11 0,44 0,99 0,23 0,11

0,06 0,27 0,04 0,21 0,04 0,02 0,35 0,96 0,79 0,02 0,040,48 2,58 0,64 0,96 0,68 0,51 2,04 0,79 17,06 1,35 0,780,19 1,40 0,14 0,27 0,15 0,11 0,36 0,07 1,45 1,27 0,20

0,09 0,84 0,17 0,38 0,02 0,14 0,26 0,09 1,05 0,22 0,77MATARÓ 3,76 23,20 6,50 11,85 3,77 3,82 7,65 3,08 27,53 5,42 3,43 100

Orig

en Destinació

f) Programa municipal de reallotjament de famílies en dificultat a Rocafonda-El Palau Document que recull les propostes municipals per a preparar un pla de trasllat de famílies amb mobilitat reduïda o situació de dependència física a habitatges accessibles.

PROGRAMA PER AL REALLOTJAMENT DE FAMÍLIES AMBDISFICULTATS D’ACCESSIBILITAT ALS SEUS HABITATGES ALS

BARRIS DE ROCAFONDA I EL PALAU

ANTECEDENTS

Rocafonda i el Palau són uns barris amb un percentatge molt alt d’edificisd’habitatges de 4-5 plantes, construïts bàsicament als voltants dels anys 70,època on encara no era d’obligat compliment la supressió de barreresarquitectòniques.

L’estudi que la UPC va realitzar a 284 edificis del barri, va detectar que 212 notenien ascensor, i que d’aquests només era viable la seva instal·lació en 63,sempre que els veïns s’arribessin a posar d’acord.

Aquest resultat és preocupant, sobre tot per al problema que suposa per apersones grans o amb minusvalies, i més si viuen en plantes altes.

Des de Prohabitatge s’està treballant en la mediació entre els propietaris, per afacilitar a les comunitats la instal·lació d’un ascensor en aquells edificis on éspossible, a més de mantenir oberta una delegació de l’Oficina Mixta deRehabilitació a Rocafonda.

Es proposa, però una nova línia d’actuació, consistent en oferir un nouhabitatge accessible a un nombre determinat de famílies amb problemes demobilitat per la manca d’ascensor a l’edifici on viuen. El sistema proposat és elde permuta, canviant el seu habitatge per un de nou propietat de PUMSA.

Els habitatges antics adquirits d’aquesta manera per PUMSA serien rehabilitatsi incorporats al mercat de lloguer, a través de la Borsa de Lloguer Jove, el quepermetria, a l’hora facilitar el rejoveniment del barri.

PROGRAMACIÓ

1. Anàlisi de la situació

Conjuntament amb Serveis Socials i lÁssociació de Veïns de Rocafonda,caldrà detectar aquelles famílies que viuen en habitatges amb dificultatsdáccessibilitat, famílies amb persones grans o amb cert grau de minusvalia.

Una primera anàlisi feta per Serveis Socials ha detectat un total de 57famílies amb aquests condicionants. Estem pendents de láctualització deles dades.

2. Realització d’entrevistes

Caldrà realitzar un programa d’entrevistes amb els afectats per adeterminar, en primer lloc, la possibilitat d’arribar a acords, i després definirles necessitats de cada cas.

3. Definició del programa

Amb les dades obtingudes, Prohabitatge definirà el programa per a poderoferir nous habitatges accessibles en permuta, amb la construcció d’un nouedifici d’habitatges a la finca del C/ Gibraltar, o altres alternatives fora delbarri en edificis de PUMSA, tant en règim de permuta com de lloguer.

Es preveu també la possibilitat d’adquisició directa dels habitatges alsafectats, sense reallotjament, sempre que el preu sigui adequat a larendibilitat posterior de l’immoble.

4. Negociació

Prohabitatge determinarà un preu just de permuta en funció de lescaracterístiques dels habitatges per poder iniciar la negociació.

Les condicions variaran en funció de les possibilitats de cada família, fixantterminis de pagaments, establiment de drets de tempteig i retracta,usdefruits, o altres figures jurídiques.

5. Rehabilitació dels habitatges adquirits

Els habitatges obtinguts per permuta es rehabilitaran per a mantenir-los enles condicions òptimes d’habitabilitat.

6. Posada al mercat dels habitatges de PUMSA

Els habitatges obtinguts amb aquest programa es destinaran a lloguer,mantenint la propietat pública dels mateixos, introduint-los en la Borsa deLloguer Jove.

TERMINIS D’EXECUCIÓ (veure calendari annexe)

Les fases d’anàlisi i estudi de les necessitats es podrien realitzar entre elsmesos d’octubre i novembre d’enguany, i les negociacions s’iniciarienimmediatament després.

Per a l’el·laboració dels projectes bàsic i executiu del nou edifici del carrerGibraltar seran necessaris 5 mesos, 2 per a les licitacions i 15 mesos per a laseva construcció, amb el que ens situem al desembre del 2006. Els pisospodrien entregar-se pel febrer del 2007.

Durant els anys 2005 i 2006 es negociarien les permutes, i aquest darrer any jaes podrien encarregar els projectes de les rehabilitacions.

Els trasllats ocuparien 1 mes després d’entrega de pisos, i els treballs derehabilitació dels habitatges permutats necessitarien un mínim de 3 mesos,tenint en compte que el temps definitiu per realitzar-los dependrà del tipusd’obres que haguem de fer.

D’aquesta forma, podriem començar a col·locar els habitatges al mercat de laBorsa, pels vols del juny del 2007.

INVERSIÓ

S’ha pressuposat que a l’edifici del C/ Gibraltar es construiran 18 habitatges,però que es permuraran 5 habitatges més en altres edificis o s’adquiriran sensepermuta.

Edifici del carrer Gibraltar (inclou terreny, honor. i obra): 2.940.400 € Noves adquisicions d’hab. de 80 m2 de promig: 5 x 160.000 = 800.000 € Rehabilitacions pisos: 23 x 15.000 = 345.000 €

Personal de Prohabitatge: 34.440 € Despeses generals: 6.800 €

2004 2005 2006 2007

PUMSA - 1.605.200 € 1.420.000 € 1.060.200 €

Prohabitatge 4.880 € 16.240 € 15.820 € 4.300 €

Mataró, 13 d’octubre de 2004

g) Servei de mediació comunitària. Memòria 2006 Document municipal sobre el funcionament i activitat d’aquest servei.

1

SERVEI DE MEDIACIÓ CIUTADANA

MEMÒRIA 2006

Ajuntament de Mataró

2

ÍNDEX 1. Presentació................................................................................... 3

1.1. El Servei de Mediació Ciutadana.............................................. 3 1.2. El mètode de treball .............................................................. 4 1.3. Mapa de les zones d’intervenció .............................................. 5 1.4. Diagrama de la intervenció..................................................... 6

2. Resum estadístic d’actuacions ......................................................... 7 2.1. Casos atesos ........................................................................ 7 2.2. Nombre de beneficiaris .......................................................... 8 2.3. Càrrega temporal de l’atenció de casos .................................... 8 2.4. Tipologia de casos ................................................................. 9 2.5. Canals de derivació ............................................................. 10 2.6. Procedència geogràfica dels usuaris....................................... 11 2.7. Accions específiques realitzades ............................................ 12

3. Resum estadístic d’actuacions (Rocafonda-El Palau)......................... 14 3.1. Casos atesos ...................................................................... 14 3.2. Nombre de beneficiaris ........................................................ 14 3.3. Tipologia de casos ............................................................... 15 3.4. Canals de derivació ............................................................. 16 3.5. Procedència geogràfica dels usuaris....................................... 16 3.6. Accions específiques realitzades ............................................ 17

4. Altres actuacions realitzades ......................................................... 18 4.1. Difusió del Servei ............................................................. 18

4.2. Posada en marxa del tràmit municipal ................................... 19 4.3. Participació a congressos i fòrums. Formació. Pràctiques.......... 19

5 Protocolització de les actuacions..................................................... 21 5.1. Procés d’elaboració dels protocols ......................................... 21 5.2. El protocols en detall ........................................................... 21 5.3. Intervenció específica en conflictes a les comunitats de veïns ... 22 5.4. Intervenció específica als espais públics ................................. 24

6. Gestió Alternativa de Conflictes a l’Escola (GAC).............................. 26 7. Formació alternatia en Civisme a menors ....................................... 27 ANNEXES I. Protocol Inicial II. Fitxa de Derivació III.Protocol de comunitats de veïns IV.Protocol d’Observació a espais públics V. Descripció d’un cas de comunitats de veïns VI.Descricpió d’un segon cas de comunitats de veïns VII. Descripció d’un cas d’ús d’espais públics VIII. Presentació de diaposistives del projecte G.A.C a l’escola

3

1. Presentació La mediació és una tècnica de gestió de conflictes on dues o més parts enfrontades prenen protagonisme en la recerca de solucions, on s’escolta cadascun dels posicionaments i s’arriba a solucions negociades i consensuades amb el compromís d’acomplir allò pactat. Tot aquest procés està dirigit per un tercer neutral, el mediador o la mediadora, orientat cap a la consecució d’un acord satisfactori per a les parts, tot respectant els seus interessos i les seves diferències, on tots guanyen (win-win) i cap perd.

La mediació, a diferència d’altres sistemes de resolució de conflictes, fa que tota la responsabilitat recaigui en les parts, que són qui finalment gestionaran el conflicte. La relació entre ambdós nivells no és jeràrquica, sinó de mútua interdependència. La intervenció del professional ha d’anar adreçada a l’assoliment de dos objectius: la revalorització i el reconeixement.

1.1. El Servei de Mediació Ciutadana

El Servei de Mediació Ciutadana de Mataró es va posar en marxa al desembre de 2002, amb l’objectiu d’oferir un nou recurs a la ciutadania en matèria de resolució de conflictes. Durant 2003 i 2004 el servei va centrar la seva actuació en els barris de Rocafonda-El Palau, emmarcat en el Pla integral que en aquest territori es desenvolupava.

A partir de 2005 es va poder atendre un major nombre de casos procedents d’altres zones de la ciutat. Finalment, durant 2006, el servei ha rebut un important impuls, mitjançant el programa d’ajuts de la Diputació de Barcelona per a la posada en marxa de serveis de mediació ciutadana. Aquest suport ha permès ampliar l’equip de mediadors fins a 8 persones i ha donat peu a un procés de consolidació i millora de la gestió del servei, així com d’una major difusió i intervenció.

Tal i com veurem en la present memòria, en el treball realitzat durant 2006, a més de l’atenció de casos, que queda resumida en la relació quantitativa del servei, cal destacar altres línies d’actuació que descriurem amb detall i que afecten a la sistematització de la tasca dels mediadors, a la introducció de nous àmbits i tècniques de treball i a una major difusió del servei.

Des de l’inici, l’aposta de l’Ajuntament de Mataró va ser un tipus de Servei que anés més enllà de les mediacions formals, que busqués, no només la gestió eficaç de problemes concrets, sinó que considerés la Gestió Alternativa de Conflictes des de la seva vessant d’empoderament, de recuperació de la condició de ciutadania dels veïns i veïnes del territori; de manera que afavoreixi al desenvolupament de la comunitat i a la seva corresponsabilitat en la pressa de decisions d’allò que els afecta directament.

4

Així, s’estableixen com a principals objectius del Servei:

• Donar a conèixer i difondre la cultura de la mediació com a una eina de millora de la cohesió social i de foment de la participació ciutadana i el capital social.

• Fomentar l'ús del diàleg entre ciutadans/es, sovint de diferents cultures i/o generacions.

• Afavorir a una gestió transversal dels conflictes per part de l'Administració, cohesionant els diferents equips de treball i creant canals de comunicació intern/extern.

1.2. El mètode de treball

Durant l’any 2006, des que el nombre de mediadors ha augmentat i que l’abast del Servei de Mediació arriba a tota la nostra ciutat, s’ha dissenyat una metodologia pròpia d’actuació, que doni resposta als reptes i necessitats d’intervenció que la complexitat de la vida ciutadana presenta. En aquest sentit, s’ha partit del principi de zonificació de l’atenció al territori.

Això significa que hi ha un únic mediador assignat a cada zona o territori, pel que fa a la relació amb la ciutadania, les entitats i col·lectius i la resta de serveis municipals que són al territori. S’ha dividit la ciutat en cinc zones, tenint en compte que la base de la zonificació ha estat:

1. Individualitzar els barris de Mataró on existeix un Pla Integral: Rocafonda-El Palau, Centre-Eixample-Havana i Cerdanyola

2. Atribuir dos zones més sense Pla Integral específic, com ara Pla d’en Boet-Peramàs-La Llàntia i Cirera-Molins-Vista Alegre

Bàsicament, es tracta d’assolir una tasca directa als barris fent especial atenció a aquells espais on es detecten situacions potencials de conflicte en l’ús de l’espai públic, per exemple. Al mateix temps es manté un contacte amb les entitats del barri per tal de poder contrastar allò que s’ha detectat en l’observació directa, així com la recepció de nous casos i intervencions, en conflictes sobre civisme, activitats comercials, comunitats de veïns i a les mateixes entitats.

El/La mediador/a assignat a cada zona, esdevé l’interlocutor bàsic en cada un dels territoris i la seva tasca consisteix en establir un diagnòstic o mapa del conflicte mitjançant l’observació directa i les entrevistes amb agents socials del barri. L’observació directa en els diferents espais del territori en diferents horaris permet conèixer quins grups i col·lectius interactuen en aquests espais públics i quins tipus de relacions estableixen entre ells. D’altra banda, el/la mediador/a contacta amb diferents agents socials: integrants d’entitats i associacions; tècnics municipals; altres professionals del territori; per tal de conèixer les diferents dinàmiques que s’estableixen en el teixit associatiu i les actuacions que es fan en el territori per part de l’Ajuntament i altres entitats o institucions per a poder tractar diferents situacions de conflicte. Mitjançant aquesta tasca es poden establir quins són els punts principals de conflicte i una tipologia dels conflictes que es donen.

5

Tota situació conflictiva exigeix l’establiment del mapa del conflicte: als casos de comunitats de veïns, de activitats económiques i comercials, de civisme, etc. El mapa del conflicte determina el tipus d’intervenció del Servei de Mediació.

Tal i com ve funcionant des de fa temps el Servei de Mediació Ciutadana, en la resolució de casos s’utilitzen tècniques pròpies de la mediació i del treball comunitari, afavorint el protagonisme de les parts en la resolució dels conflictes i l’establiment de canals de comunicació entre les diferents parts que hi intervinguin.

Les intervencions en casos de conflicte es fan amb dos o més mediadors/es, segons el model de comediació, depenent de la complexitat del cas i de les necessitats del procés.

1.3. Mapa de les zones d’intervenció I. Rocafonda-El Palau-Escorxador II. Cerdanyola III. Cirera-Molins-Vista Alegre IV. Centre-Eixample-Havana V. Pla d'en Boet-Peramàs-La Llàntia

6

1.4. Diagrama de la intervenció

Podem il·lustrar la nostra manera de treballar amb el següent diagrama on veiem gràficament el fluxe que segueix la nostra intervenció.

Situació de conflicte

Conflicte Declarat Conflicte Latent

Detecció

Agents detectors

Particulars Entitats Institucions Policies Tècnics

Servei de Mediació

Valoració prèvia

Recollida de les versions de les parts

Segona valoració

Intervenció Intervenció Transversal Derivació

Seguiment

Canalització de la comunicació Metodologies participatives Desacords Acords Coordinació Seguiment d’acords

Fi

7

2. Resum estadístic d’actuacions 2.1. Casos atesos

Durant l’any 2006 han estat atesos 148 casos, dels quals 132 són nous expedients i 16 són expedients anteriors de l’any 2005, alguns dels quals ja estaven oberts al moment d’iniciar l’any i altres, que arxivats l’any 2005, van ser reoberts al llarg de 2006.

Tenint en consideració que, durant l’any 2005, van ser atesos 59 casos, podem calcular un increment quantitatiu del 160%. Igualment, es consolida i amplia el nombre d’atencions en comparació amb el nombre de casos de l’any 2004, que va ser de 34.

34

59 6583

148

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Casos

Total 2004

Total 2005

1r semestre2006

2n semestre2006

Total 2006

Cal destacar que només al primer semestre de 2006 ja havíem superat el nombre total de 59 casos de 2005 (65 casos atesos) i que durant el segon semestre de 2006 es van atendre 83 casos més. L’explicació d’aquest gran increment té a veure amb el salt qualitatiu que ha significat:

− La consolidació d’un equip interdisciplinar de 8 mediadors experimentats i amb compromís amb el projecte a llarg termini, que utilitza un ventall més gran de recursos i eines d’intervenció. En aquest sentit s’ha de dir que el mes de juliol es van incorporar 5 nous mediadors a l’equip; és així com s’explica l’atenció de 83 casos en només 6 mesos.

− L’esforç de protocol·lització dels procediments, per a agilitar i clarificar processos que siguin més eficaços i útils vers els usuaris.

− Una més gran organització interna del Servei, optimitzant i racionalitzant els recursos humans i materials.

− La més eficaç transversalitat amb la resta de serveis municipals i la coordinació amb la societat civil.

8

2.2. Nombre de beneficiaris

El nombre de beneficiaris directes del Servei ha estat de 463 persones. La influència directa i indirecta de la intervenció del Servei ha estat sobre de 1.280 persones.

Les dades correlatives de l’any 2005 van ser 250 i 695 ciutadans, respectivament, el que suposa un augment del 185% de beneficiaris en total.

250

695

463

1280

0 500 1000 1500

2005

2006

Beneficiarisindirectes

Beneficiaris directes

2.3. Càrrega temporal de l’atenció de casos

Cada intervenció del Servei està a càrrec de dos mediadors/es, que segons un treball de comediació, dediquen una mitjana de 10 hores cadascú: Aquestes 10 hores de treball inclouen, entre d’altres, les següents intervencions bàsiques:

- Acollida i recollida de dades.

- Assessorament i coordinació amb altres serveis tècnics.

- Identificació i comunicació amb les parts.

- Una o més entrevistes separades amb cadascuna de les parts.

- Definició del conflicte i disseny del mapa del conflicte.

- Una o més sessions conjuntes amb totes les parts.

- Redacció i signatura d’acords.

- Seguiment d’acords.

- Gestió documental.

- Tancament.

És per baixó que la càrrega efectiva de treball de cada cas, per mitjana, arriba a les 20 hores i que, per tant, hem passat de les 1.140 hores l’any 2005 a les 2.960 hores l’any 2006.

9

11401300

1660

2960

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Hores

Total 2005

1r Semestre 2006

2n Semestre 2006

Total 2006

2.4. Tipologia de casos

Segons la tipologia de casos, aquests 148 expedients es classifiquen:

� Comunitats de veïns1: 118

� Comerç2: 10

� Civisme: 8

� Espais públics:3 6

� Entitats4: 5

� Relacions personals: 1

80%

6%

4%

7%3%1%

Comunitat de veïns

Civisme

Espais públics

Comerç

Entitats

Relacions

1 Conflictes d’escales, danys a la propietat comunitària, sorolls, molèsties entre

veïns, rehabilitació de finques, ... 2 Molèsties de l’activitat comercial, cumpliment d’horaris i llicències... 3 Usos del carrer, places, zones esportives, mobiliari urbà... 4 Conflictes al si d'associacions de la societat civil o entre varies d'elles entre sí.

10

Destaquem la pujada en l’atenció de casos relatius a comunitats de veïns. Ja que, a diferència de 2005, quan la proporció era d’un 63% (36 casos de 59 totals), l’any 2006 s’han atès un 80% de casos en comunitats de veïns.

Conseqüència d’aquesta dinàmica, ha estat el desenvolupament de nous protocols i d’altres actuacions novadores en matèria de comunitats de veïns que van més enllà de l’actuació habitual que recomana la mediació formal. Tractarem més en profunditat aquest punt en la present memòria, quan descriurem aquestes actuacions específiques en detall.

2.5. Canals de derivació

Segons el canal de derivació pel qual arriba el cas:

� Particular5: 70

� Entitats: 7

� Serveis Municipals: 71

• Policia Local: 14

• Atenció Ciutadana: 14

• Urbanisme: 10

• Participació Ciutadana: 9

• Llicències i disciplina: 6

• Salut Pública: 5

• Prohabitatge: 4

• Via Pública: 4

• Defensor del Ciutadà: 3

• Serveis Socials: 2

47%

5%

48%

Particular

Entitats

Serveis Municipals

5 Veïns a títol particular o en nom de les seves comunitats de propietaris

11

Es manté la relació i proporció d’agents derivadors al Servei, consolidant-se la tendència al 50% entre ciutadans i entitats particulars i serveis municipals, la qual cosa demostra l’arrelament del Servei a la ciutat i la seva implantació normalitzada.

Malgrat s’ha mantingut el nivell de derivació per part de la Policia Local i el Servei de Via Pública, així com Urbanisme, ha aparegut amb força la derivació de casos per part de les Oficines d’Atenció al Ciutadà, 010 i coordinació web, sobre tot l’últim trimestre de l’any.

Aquest fet es pot explicar perquè s’han celebrat sessions informatives amb aquests serveis municipals d’atenció i informació al ciutadà i perquè s’ha habilitat un tràmit d’arribada de casos a través de la web municipal (http://mataro.cat) i de les OFIAC i punts d’atenció a la ciutadania. De tot això, tracta la nostra memòria més endavant.

2.6. Procedència geogràfica dels usuaris

Segons la procedència geogràfica dels beneficiaris, el nombre total ha estat de 463, desglossats:

Nacionals: 344 Estrangers: 119

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2005 2006

Nacionals

Estrangers

Segons dades del padró d’1 de gener de 2006, trobem que la proporció de població d’altres països a la ciutat de Mataró és del 14,33%, per sota de la proporció d’usuaris estrangers del Servei. Malgrat això, i tenint en compte que encara una proporció elevada de casos del Servei de Mediació prové dels barris de Rocafonda i El Palau-Escorxador, podem comparar las dades de població estrangera a aquests barris: el 27,24% a Rocafonda i el 31,76% a El Palau-Escorxador. Així resulta lleugerament per sota de la nostra estadística, que és d’un 75% de nacionals i un 25% d’estrangers.

Aquesta dada d’usuaris és rellevant ja que demostra que la intervenció del Servei s’ajusta als paràmetres habituals de la població estrangera a la ciutat, i que per tant, no es tracta d’un servei adreçat exclusivament a immigrants o població nouvinguda, sinó que l’ús que fa la ciutadania del Servei reflexa fidelment la realitat de la ciutat.

Beneficiaris0500Increm ent del 85 %

2005

2006

12

També aquesta dada ajuda a superar prejudicis sobre la presumpta “conflictivitat” del fenomen migratori i dona suport a la idea que la integració intercultural a la ciutat és més viable i racional amb serveis universals, per a tots els ciutadans.

2.7. Accions específiques realitzades

Les accions realitzades arran el tractament de casos resulta una suma de les accions realitzades que és superior als 148 casos atesos, ja que un sol expedient pot exigir la realització d'una o més accions diferents:

2.7.1. Accions de mediació i intermediació

Mediació: són els actes formals de mediació, on les parts es troben conjuntament, a l'espai neutral del Servei o d'altre equipament municipal, amb presència de les parts i un procediment prefixat que possibilita el diàleg directe. El nombre de mediacions ha estat de 31, de les quals sense acord han estat 17 i amb acord 14.

Intermediació: són accions mediadores informals, fora de l'espai formalitzat de les mediacions pròpiament dites. Molt sovint, accions mediadores sense trobada conjunta de les parts al Servei, acords espontanis als quals arriben les parts després d'iniciar el procés de mediació amb un mínim recolzament del Servei, o aflorament de la capacitat innata de les parts per entendre's un cop han conegut el Servei i el nostre funcionament... Ha hagut 44 intermediacions, de les quals 34 han arribat les parts a acords.

20

29

27

48

01020304050607080

2005 2006

Amb acord

Sense acord

Mentre l’any 2005, la proporció d’acord sobre el total d’intervencions de mediació i intermediació era d’un 59%, l’any 2006 ha estat d’un 64%.

Tanmateix, hem d’insistir que la mediació o qualsevol altra eina de gestió del conflictes no està orientada primàriament a l’assoliment d’acords. És possible que la manca d’acord reflecteixi també l’assoliment entre les parts d’una comunicació de qualitat, de diàleg constructiu, d’aclariment de les raons i emocions que els hi han dut al conflicte, etc.

13

2.7.2. Altres accions de l’atenció de casos

Informació i/o Assessorament: Accions relatives a explicar a la persona usuària el mètode de la mediació, els seus principis (confidencialitat, voluntarietat, eficàcia) i a sondejar la capacitat i la voluntat de la part en conflicte. Es contabilitzen els casos on posteriorment a l'assessorament, la persona ha decidit no iniciar cap procés de mediació. S’han realitzat 24 accions d’informació i/o assessorament.

Prevenció: Accions purament dirigides a prevenir l'aparició de les conseqüències negatives d'un conflicte latent, que encara no està declarat o no ha esclatat amb violència. S’han realitzat 5 accions de prevenció.

Contenció: Accions relatives a la gestió dels conflictes declarats que presenten trets violents, amb sospita de comissió de delictes, o conflictes insolubles, enquistats en el temps, per tal d'aturar l'escalada de la violència. Hi ha hagut 1 acció de contenció.

Derivació. Enviament de casos per ser atesos a través d'altres recursos, normalment altres serveis públics municipals. Hi ha hagut 4 derivacions. L’any 2005 va ha haver 7 casos derivats, el 12% del total d’atesos. L’any 2006, no han arribat al 3%.

Aquest descens de derivacions té com a causa la millora de la difusió i de la coordinació amb els serveis municipals durant l’any 2006, que provoca l’arribada de casos més definits de mediació. La claredat en la detecció i la qualitat de les derivacions fetes al Servei de Mediació fa que no calgui tan sovint la derivació cap a altres serveis o recursos.

12%

3%

0 2 4 6 8

2005

2006 Percentatge

Derivacions

Arxiu per manca de capacitat de les parts. Impossibilitat de dur a terme cap acció mediadora ja que una de les parts presenta incapacitat mental. En 2 casos s’ha arxivat l’expedient per aquesta causa.

Arxiu per manca de voluntat de les parts Casos en els quals, un cop iniciat el procés de mediació alguna de les parts ha decidit no continuar amb el procés, fent ús de la seva llibertat i del principi de voluntarietat de la mediació. Això ha esdevingut en 12 ocasions.

14

En procés, pendents de resolució. 31 expedients.

En seguiment d’acords i derivació: 8 expedients.

3. Resum estadístic d’actuacions (Rocafonda-El Palau) 3.1. Casos atesos

Durant l’any 2006 han estat atesos 61 casos, 20 casos més que durant l’any 2005, quan van ser atesos 41 casos.

41

24

37

61

0

10

20

30

40

50

60

70

Casos

Total 2005

1r semestre2006

2n semestre2006

Total 2006

L’explicació d’aquest gran increment té a veure amb el salt qualitatiu que ha significat:

− La consolidació d’un equip interdisciplinar de 8 mediadors experimentats i amb compromís amb el projecte a llarg termini, que utilitza un ventall més gran de recursos i eines d’intervenció.

− L’esforç de protocol·lització dels procediments, per a agilitar i clarificar processos que siguin més eficaços i útils vers els usuaris.

− Una més gran organització interna del Servei, optimitzant i racionalitzant els recursos humans i materials.

− La més eficaç transversalitat amb la resta de serveis municipals i la coordinació amb la societat civil.

3.2. Nombre de beneficiaris

El nombre de beneficiaris directes del Servei ha estat de 190 persones. La influència directa i indirecta de la intervenció del Servei ha estat sobre de 532 persones.

Les dades correlatives de l’any 2005 van ser 157 i 439 ciutadans, respectivament, el que suposa un augment dels beneficiaris que estableix una continuïtat progressiva del servei.

15

157

439

190

532

0 200 400 600

2005

2006

Beneficiarisindirectes

Beneficiaris directes

3.3. Tipologia de casos

Segons la tipologia de casos, aquests 61 expedients es classifiquen:

� Comunitats de veïns6: 48

� Comerç7: 4

� Civisme: 3

� Espais públics:8 3

� Entitats9: 2

� Relacions personals: 1

79%

7%

5%5% 3% 1%

Comunitat de veïns

Civisme

Espais públics

Comerç

Entitats

Relacions

6 Conflictes d’escales, danys a la propietat comunitària, sorolls, molèsties entre

veïns, rehabilitació de finques, ... 7 Molèsties de l’activitat comercial, cumpliment d’horaris i llicències... 8 Usos del carrer, places, zones esportives, mobiliari urbà... 9 Conflictes al si d'associacions de la societat civil o entre varies d'elles entre sí.

16

3.4. Canals de derivació

Segons el canal de derivació pel qual arriba el cas:

� Particular10: 30

� Entitats: 4

� Serveis Municipals: 27

• Policia Local: 6

• Atenció Ciutadana: 4

• Urbanisme: 4

• Participació Ciutadana: 5

• Llicències i disciplina: 2

• Salut Pública: 2

• Prohabitatge: 3

• Serveis Socials: 1

49%

7%

44%

Particular

Entitats

Serveis Municipals

Es manté la relació i proporció d’agents derivadors al Servei, consolidant-se la tendència al 50% entre ciutadans i entitats particulars i serveis municipals, la qual cosa demostra l’arrelament del Servei al barri i la seva implantació normalitzada.

3.5. Procedència geogràfica dels usuaris

Segons la procedència geogràfica dels beneficiaris, el nombre total ha estat de 190, desglossats:

Nacionals: 141 Estrangers: 49

10 Veïns a títol particular o en nom de les seves comunitats de propietaris

17

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

2005 2006

Nacionals

Estrangers

Segons dades del padró d’1 de gener de 2006, podem comparar las dades de població estrangera a aquests barris: el 27,24% a Rocafonda i el 31,76% a El Palau-Escorxador. Així resulta lleugerament per sota de la nostra estadística, que és d’un 75% de nacionals i un 25% d’estrangers.

Aquesta dada d’usuaris és rellevant ja que demostra que la intervenció del Servei s’ajusta als paràmetres habituals de la població estrangera a la ciutat, i que per tant, no es tracta d’un servei adreçat exclusivament a immigrants o població nouvinguda, sinó que l’ús que fa la ciutadania del Servei reflexa fidelment la realitat de la ciutat.

També aquesta dada ajuda a superar prejudicis sobre la presumpta “conflictivitat” del fenomen migratori i dona suport a la idea que la integració intercultural a la ciutat és més viable i racional amb serveis universals, per a tots els ciutadans.

3.6. Accions específiques realitzades

Les accions realitzades arran el tractament de casos resulta una suma de les accions realitzades que és superior als 61 casos atesos, ja que un sol expedient pot exigir la realització d'una o més accions diferents:

� Mediacions i intermediacions ha estat de 31, de les quals sense

acord han estat 11 i amb acord 20.

� Informació i/o Assessorament: S’han realitzat 10 accions d’informació i/o assessorament.

� Prevenció: S’han realitzat 2 accions de prevenció.

� Contenció: Hi ha hagut 1 acció de contenció.

� Arxiu per manca de voluntat de les parts ha estat 5 casos.

En procés, pendents de resolució hi ha 13 expedients.

En seguiment d’acords i derivació hi ha 3 expedients.

Beneficiaris0500Increm ent del 85 %

2005

2006

18

4. Altres actuacions realitzades

4.1. Difusió del Servei

Sessions informatives internes

Durant el quart trimestre de 2006, el Servei ha pogut desenvolupar unes sessions informatives concebudes inicialment en 2005, adreçades als tècnics i treballadors municipals de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OFIAC), 010, Benestar Social, Oficina del Defensor del Ciutadà, Prohabitatge, Policia Local i Via Pública, Urbanisme, Gestió Tributària, Ciutat Sostenible, IMPEM, així com agents del Cos de Mossos d’Esquadra, i en general, els qui tenen com a tasca l’atenció directa a la ciutadania.

Els objectius d’aquestes sessiones informatives han estat:

• Introduir els tècnics en el món de la mediació i gestió alternativa de conflictes.

• Conèixer les funcions i responsabilitats del Servei de Mediació.

• Adquirir els coneixements bàsics, teòrics i pràctics, per derivar ciutadans amb conflictes mediables cap al Servei de Mediació Comunitària.

• Identificar casos susceptibles de derivació.

• Conèixer quin és el procediment de derivació i el tràmit adient.

La realització de les sessions informatives ha estat la següent:

� 15 de novembre. Sessió per a Policia Local i Cos de Mossos d’Esquadra. Va participar de la sessió un total de 41 persones, dividides en 3 torns.

� 15 de novembre. Sessió per al Servei de Participació Ciutadana i Territori, en la qual van participar 9 persones.

� 17 de novembre. Sessió per a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, telèfon d’informació 010 i Coordinació web, en la qual van participar 15 persones.

� 20 de novembre. Sessió per al Servei d’Ingresos, amb la participació de 15 persones.

� 22 de novembre. Segona sessió per al Servei d’Ingresos, amb la participació de 6 persones.

� 22 de novembre. Sessió per al Servei de Benestar Social, amb la participació de 11 persones.

� 29 de novembre. Sessió per a la Comissió de Civisme, amb la participació de 10 persones.

És a dir, la tasca de difusió bàsica del Servei de Mediació i l’explicació sobre la derivació de casos des d’altres serveis municipals ha permet arribar directament a 107 tècnics del nostre Ajuntament.

Tanmateix, resten alguns altres serveis als quals oferirem aquestes sessions informatives durant el llarg de 2007.

19

Sessions informatives externes

Com a part de la tasca comunitària que caracteritza el nostre Servei durant tot l’any 2006 hem participat dels diversos fòrums ciutadans de participació de la ciutat.

En aquests fòrums hem desenvolupat accions de difusió del Servei i de informació sobre la nostra funció. En destaquem:

− La participació regular dintre del Pla de Desenvolupament Comunitari de Rocafonda-El Palau, que ha inclòs sessions informatives sobre el Servei, amb cinc trobades formals anuals.

− La presentació del Servei en el Grup de Treball de Civisme i Cohesió Social del Pla Integral de Cerdanyola, amb dos trobades formals el mes de juny i de novembre.

− La presentació de les novetats i innovacions del Servei durant 2006 en el Consell Territorial del Pla Integral Rocafonda-El Palau, el mes de novembre.

− La presentació del Servei en el Consell Territorial del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana. El mes de desembre 2006.

4.2. Posada en marxa del tràmit municipal

Des del mes de desembre, l’apropament del Servei a la ciutadania és més eficaç, ja que s’ha habilitat un tràmit al web municipal per tal que ciutadans particulars o entitats, des de casa seva o adreçant-se a un punt d’atenció al ciutadà puguin fer arribar les seves consultes i peticions de mediació al nostre Servei.

A més del formulari de dades, és a l’abast de la ciutadania una breu presentació del Servei de Mediació, inclosa al text explicatiu del tràmit, però també descarregable des del web com a document.

L’adreça web del tràmit municipal del Servei de Mediació Ciutadana és www.mataro.cat

4.3. Participació a congressos i fòrums. Formació. Pràctiques.

Els dies 27 i 28 de febrer, tres dels mediadors del servei van participar en un taller sobre Gestió Apreciativa, impartit per Dora Fried i organitzat per l’Associació Ponts de Mediació.

Durant els dies 10 i 11 d’abril, dos de les mediadores del servei van participar en el grup de treball “Diálogos apreciativos: El Socioconstruccionismo en acció”, celebrat a l’Institut Internacional de Sociologia Jurídica d’Oñati i organitzat per l’Associació Ponts de Mediació.

El Servei de Mediació Ciutadana va ser presentat en el marc del II Congrés de Gestió Pública com una experiència d’aprofundiment democràtic. El congrés es va celebrar al mes de juliol a Barcelona

El mesos de juliol, setembre i octubre, l’equip de mediadors ha rebut una formació especialitzada en el marc del pla de formació interna del Servei, a càrrec d’experts contractats per l’empresa CEPS.

20

Al mes d’octubre es va realitzar una trobada formal d’intercanvi amb el Casal dels Infants del Raval, a la ciutat de Barcelona, per tal de compartir la nostra tasca comunitària en la gestió de conflictes a l’espai públic i el projecte del Casal “Espai Públic: espai de convivència, espai de diàleg”.

El Servei de Mediació també va participar, durant l’octubre, en la jornada de reflexió “L’excel·lència als serveis de mediació comunitària, organitzada per la Direcció General de Participació i Relacions institucionals de la Generalitat de Catalunya

Els dies 6 i 7 de novembre es va celebrar a Gandia el primer Congrés Internacional de Mediació i Convivència organitzat per l'Ajuntament de Gandia i el Centre de Mediació i Convivència de Sant Pere de Ribes, Barcelona.

Gandia va acollir experts llatinoamericans, europeus i espanyols que van posar en comú les seves experiències en matèria de mediació i convivència als seus respectius països i localitats. L'assistència al congrés va superar les 300 persones, inclosa la presència del Ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar.

El Servei de Mediació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró va ser un dels convidats. Dos dels seus mediadors van exposar la trajectòria d'aquest Servei des de la seva creació el desembre del 2002 fins al moment actual, així com les noves línies d'actuació que l'equip de 8 mediadors està seguint.

També vam aportar les seves experiències en un dels “tallers de casos” i van exposar les últimes intervencions que amb l’objectiu de promoure i millorar la convivència, hem realitzat a diferents comunitats de veïns.

Així també hem participat al Congrés Internacional de Mediació celebrat a Granada els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2006.

Durant el segon semestre de l’any, la Diputació de Barcelona ha proposat unes trobades de supervisió dels diversos serveis de mediació dels ajuntaments amb els que té signat conveni de finançament. Han estat trobades mensuals i la participació del Servei de Mediació Ciutadana s’ha traduït en l’assistència activa de la totalitat de l’equip de mediadors a les diverses sessions de supervisió.

També hem participat a la Jornada de Treball “Prevenció comunitària i mediació”, organitzada pel Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya, el 13 de desembre; el Seminari “Mediació als jutjats de família”, organitzat pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, el dia 9 de novembre.

Finalment, el Servei de Mediació s’ha consolidat durant 2006 com a espai de pràctiques pels alumnes dels màsters de resolució de conflictes de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Barcelona. 5 alumnes han gaudit les més de 250 hores de pràctiques en mediació al nostre Servei.

21

5 Protocolització de les actuacions 5.1. Procés d’elaboració dels protocols

Tal i com hem explicat i s’ha reflectit en els resultats obtinguts, durant 2006 el Servei de Mediació Ciutadana ha experimentat un procés de consolidació com a recurs per a la ciutat. Aquesta consolidació ha estat causada, en gran part, per la sistematització dels processos de treball per tal d’agilitzar i clarificar els circuits d’intervenció en aquells àmbits principals de la nostra actuació.

Aquesta tasca s’ha concretat en la revisió dels protocols inicial i de derivació que ja s’utilitzaven i que s’han ajustat per a fer una millor recollida de la informació necessària per a iniciar el tractament del cas; i en l’elaboració de protocols d’intervenció en comunitats de veïns i en l’espai públic.

Per a l’elaboració dels protocols ha estat el següent:

- Recollida de les diferents intervencions realitzades en aquestes dues tipologies de casos;

- Anàlisi del tipus d’actuacions realitzades, detectant aquelles que eren coincidents i permetien establir un circuit d’actuació;

- Selecció dels aspectes principals a recollir en un protocol

- Elaboració dels protocols

5.2. El protocols en detall

Durant l’any 2006 s’han utilitzat els següents protocols d’actuació, que queden inclosos a l’annex de la present memòria:

- El protocol inicial general, de recollida de dades i de les primeres versions de les parts sobre el conflicte, així com el diagnòstic i les accions prèvies que duu a terme el Servei.

- El protocol de derivació, amb l’objectiu de ser el canal habitual de rebuda d’informació sobre conflictes o possibles conflictes de part dels diferents serveis municipals.

- El protocol de conflictes a les comunitats de veïns. Com s’ha comprovat al recull estadístic, és de notar l’increment quantitatiu dels casos de comunitats de veïns. Aquest increment ha exigit una resposta específica a l’hora d’abordar aquesta tipologia de conflicte.

D’aquesta manera, hem desenvolupat un protocol propi per a les intervencions a comunitats de veïns que serveix per recollir més dades fonamentals y característiques d’aquests supòsits: nombre de persones que viuen a l’habitatge, anys de residència a l’escala, situació com a propietari o arrendatari, com a president o membre de la junta de propietaris, administrador de finques, etc.

Igualment, permet una panoràmica completa de la vida comunitària i per tant, facilita tenir un mapa del conflicte més fidel a la realitat.

22

Finalment, preveu la utilització d’eines i noves metodologies que sobrepassen la sola mediació formal.

- El protocol d’observació als espais públics. Així com el treball diari del Servei ha exigit una resposta a noves necessitats en els conflictes de comunitats de veïns, també ha resultat necessari adaptar els nostres protocols inicials a la realitat del conflicte als espais públics.

En aquest sentit, el protocol d’observació als espais públics enriqueix la capacitat d’intervenció del Servei. Té com a objectiu la recollida sistemàtica de dades i la descripció dels procediments inicials per tal d’obtenir un mapa del conflicte a l’espai públic.

Inclou observacions en relació, per exemple, amb el mobiliari urbà, manteniment i neteja, pintades i grafits, descripció del tipus d’usuari de l’espai, etc.

També inclou el guió d’entrevista amb els diferents usuaris de l’espai, que puguin ser susceptibles de participar del conflicte.

5.3. Intervenció específica en conflictes a les comunitats de veïns

Fruit del treball i l’experiència del Servei de Mediació Ciutadana, ha estat la constatació d’una situació generalitzable a la ciutat de Mataró: l’origen de moltes situacions conflictives entre veïns de la mateixa escala està en la manca d’organització de les comunitats de copropietaris, el deteriorament de la convivència i les relacions personals, la manca de manteniment d’infraestructures de la finca, etc.

D’altra banda, les eines convencionals de la mediació formal entre dues parts han estat desbordades per la complexitat de les situacions de conflicte a les comunitats de veïns:

− L’existència d’un nombre elevat d’implicats, amb interessos diferents no reduïbles a dos postures confrontades.

− La dificultat de reunir i moderar les reunions i trobades de veïns molt nombrosos.

− Les implicacions tècniques i jurídiques que exigeixen la continua coordinació amb altres serveis o entitats:

− Prohabitatge, pel que fa a rehabilitacions, instal·lacions d’ascensors, gestió d’ajuts i subvencions, etc.

− Servei de Salut Pública, pel que fa a riscos contra la salut general, plagues d’insectes, fumigacions, etc.

− Servei de Mediació Intercultural, pel que fa a la traducció i interpretació cultural de les persones amb dificultat d’expressió en català o castellà.

− Disciplina i Llicències, pel que fa a requeriments d’obres, llicències, permisos, etc.

− Administradors de finques i Cambra de la Propietat Urbana, pel que fa a gestió d’acords i compromisos, llei de propietat horitzontal, etc.

23

5.3.1. La metodologia dels “Acords de convivència”

La complexitat present en aquestes situacions ha suposat un esforç teòric i pràctic per al Servei de Mediació i per tant, hem dissenyat una intervenció diferent i novedosa vers el conflictes a algunes comunitats de veïns, basada en noves metodologies que van més enllà de la mediació.

Concretament, per abordar el conflicte de convivència en la comunitat de veïns hem construït i batejat una nova metodologia anomenada “Acords de Convivència”, que cerca la implicació de tots els veïns de la comunitat en la construcció d’una convivència més bona i comuna, coresponsabilitzant tothom.

La característica de l’Acord de Convivència es desenvolupa a través de tallers als que es convoca als veïns. Totes les persones que assisteixen tenen la possibilitat de treballar sobre una visió de futur expressant les seves idees, amb llibertat i en un clima de convivència. En segon lloc, el taller es caracteritza per l’eficàcia del procés; és a dir, aconseguir resultats en breu temps per tal de garantir la implicació de la ciutadania (ja que el temps que s’ha de dedicar és raonablement proporcionat).

El leit motiv de la metodologia, que s’ha constituit com a lema és “Col·laborar junts és viure millor”.

Aquesta metodologia d’Acords de Convivència ha estat elaborada pel Servei de Mediació Ciutadana a partir d’alguns principis del mètode EASW basada en formes de participació molt utilitzades en països nòrdics, però, sobre tot, en noves metodologies de gestió i recerca generativa d’entesa, com ara els diàlegs apreciatius, els escenaris de futur i les converses públiques.

A l’annex podeu trobar la narració d’un cas en el qual s’han utilitzat les noves metodologies esmentades.

En el següent mapa presentem totes les intervencions basades en “Acords de Convivència” dutes a terme pel Servei durant els anys 2005 i 2006.

24

.

5.4. Intervenció específica als espais públics

Ens referim als conflictes sobre l’ús i l’ocupació dels espais públics urbans, com ara les places, els carrers, els parcs, les pistes esportives... Aquest tipus de conflicte es caracteritza per la seva complexitat, ja que hi trobem una multiplicitat de parts implicades, sovint és un conflicte amb una història de llarga durada en el temps, i necessita la major implicació i col·laboració possible entre els diferents actors.

Multiplicitat de les parts implicades significa que:

1. El nombre d’actors és elevat, (conflictes multipart).

2. La diversitat d’edat és rellevant (conflictes intergeneracionals).

3. La diversitat cultural i/o ètnica és un ingredient a tenir en compte.

4. L’Administració Pública (local i, fins i tot, autonòmica) és un dels actors, sobre tot en relació amb la capacitat de executar mesures cap a la resolució del conflicte.

Llarga durada del conflicte significa que aquests conflictes arriben a la mediació després de llarg temps d’èsser detectats i quan altres mètodes de gestió o resolució han fracasats.

Major implicació i participació entre els actors significa que és més necessària la reunió dels diferents punts de vista i l’aprofitament de les

25

aportacions de totes les parts per tal que la solució sigui més satisfactòria, durable, respectada i definitiva.

Igualment, com en la descripció de la tasca relacionada amb comunitats de veïns, presentem el mapa d’actuacions sobre espais públics dutes a terme pel Servei de Mediació Ciutadana.

Els espais públics en els quals s’ha intervingut o s’està intervenint en el present són: plaça Gatassa, carrer Burriac i plaça Mirador de Ponent, plaça de Cirera, Parc de Can Clavell, carrer Joaquim Torres Garcia, plaça Joan XXIII, carrers Poeta Punsola i Santiago Rusiñol, pista esportiva Palau, passatge de Santa Magdalena, carrers Sant Antoni i Cos, Via Europa i Pirineus, Parc de la Llibertat.

Per conèixer millor la nostra actuació específica a l’àmbit de l’ús dels espais públics, a l’annex on hi ha la narració d’un dels casos del Servei.

26

6. Gestió Alternativa de Conflictes a l’Escola (GAC) El Projecte de Gestió Alternativa de Conflictes a l’àmbit educatiu va néixer per iniciativa del Servei de Mediació Ciutadana com a Programa Pilot amb la creença ferma que la millor manera de gestionar un conflicte és prevenint-lo.

La finalitat del Projecte és oferir un programa pilot que respongui a les necessitats plantejades arran del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, en el que es planteja.

Es van assignar dos mediadors del Servei per començar el disseny i l’el·laboració tècnica.

Estudiats els diferents programes de Mediació a altres Entitats públiques es va constatar que havia pocs programes adreçats a alumnes d’Educació Infantil i Primària, una etapa on és consoliden gran part dels aprenentatges socials i de convivència. El fet d’adreçar-se inicialment a centres d’Educació Primària i infantil i el caràcter integral, això és, abastant la acció formativa/mediadora a tota la comunitat educativa i no només als alumnes, caracteritza essencialment el Projecte.

El tarannà del Projecte s’explicita en les línies de treball que construeixen de manera conjunta amb l’entitat educativa d’una manera integral, a tota la comunitat educativa, i transversal, a cadascun dels àmbits de la mateixa. Conformant un concepte de Projecte compartit on l’entitat educativa crea, col·labora i participa i el Servei de Mediació Ciutadana acompanya.

Objectiu general del Projecte: Sensibilitzar i impregnar de cultura de mediació i pau en la comunitat educativa; a través del treball conjunt amb els diferents sectors de la institució.

Objectius específics: Els estructurem al voltant dels diferents sectors que conviuen a l’escola.

Envers la comunitat educativa:

1. Impregnar la cultura de mediació com a filosofia transversal en el sí de l’escola.

2. Potenciar en les persones una actitud responsable envers al conflicte

3. Potenciar la mediació com una eina pedagògica de GAC a l’escola

4. Aprendre a aprofitar el benefici emocional del conflicte; veure aquest com una oportunitat d’aprenentatge i creixement.

5. Afavorir la disminució de l’estrès i els nivells de violència.

6. Fomentar la cohesió de la comunitat educativa

7. Contribuir a augmentar la Pau positiva al món.

Envers als alumnes:

1. Conèixer formes alternatives de gestió dels conflictes

2. Aprendre noves maneres de relacionar-se

27

3. Primar la reparació sobre el càstig i la reconciliació sobre la rancúnia; afavorint actituds relacionals positives

Envers els professionals:

1. Conèixer la cultura de mediació i formes alternatives de Resolució de Conflictes

2. Utilitzar la mediació com una eina de treball i de cohesió de l’equip; amb el suport del Servei de Mediació Comunitària.

Envers els pares i mares:

1. Conèixer la cultura de mediació i formes alternatives de Resolució de Conflictes

2. Aprendre i reflexionar entorn a noves formes de relació pares-fills.

7. Formació alternatia en Civisme a menors Amb coordinació amb el Servei de Civisme, l’any 2006 hem iniciat un projecte que articula un curs de formació dirigit a joves adolescents que han comès una infracció de les descrites a l’ordenança municipal de civisme, i als quals se’ls ofereix l’activitat formativa com a alternativa a la sanció.

D’aquesta manera, durant el mes de setembre varem dur a terme el primer curs de formació, en el qual van participar 8 joves infractors

Es van celebrar 4 sessions de 2 hores cadascuna, els dies 18,19,20 i 21 de setembre i van participar també 3 mediadors del Servei com a formadors.

L’objectiu general del projecte és dotar d’eines comunicatives i habilitats socials als participants per tal d’afavorir la convivència mitjançant la reflexió i el debat. Tot això amb activitats vivencials

Servei de Mediació Ciutadana

Centre d’Educació Infantil i Primària

Transversalment

Conjuntament

Gestió de tot tipus de conflicte

- Personal docent i no docent - Alumnes - Pares i mares

28

potenciant aspectes com l’empatia, la diversitat, el respecte i l’escolta activa.

Els Objectius específics:

� Educar en l’empatia o, com a mínim, en “l’alteritat”, és a dir, ensenyar mitjançant exercicis, discussions i reflexió individual que existeixen altres persones i que cal considerar-les i respectar-les.

� Potenciar l’actitud de diàleg, saber escoltar i saber comunicar amb claredat el pensament propi.

� Promoure capacitats per a una crítica constructiva de la realitat personal i social.

L’avaluació del primer curs de formació alternativa a la sanció ha estat positiva i el Servei de Mediació Ciutadana continuarà duent a terme aquesta tasca, en coordinació amb el Servei de Civisme, durant l’any 2007.

29

ANNEXES

I. Protocol Inicial II. Fitxa de Derivació III. Protocol de comunitats de veïns IV. Protocol d’Observació a espais públics V. Descripció d’un cas de comunitats de veïns VI. Descricpió d’un segon cas de comunitats de

veïns VII. Descripció d’un cas d’ús d’espais públics VIII. Presentació de diaposistives del projecte

G.A.C a l’escola

30

PROTOCOL INICIAL

Núm. d’expedient: Data: Matèria11:

Procedència Particular: Veí Familiar Altre (quin) Ajuntament (quin servei): Mossos d’Esquadra Altres (quin): Informant Nom i cognoms: Edat: DNI/NIE: Vinculació: Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Persones relacionades Nom i cognoms: Edat: DNI/NIE: Vinculació: Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Nom i cognoms: Edat: DNI/NIE: Vinculació: Adreça: Telèfon: Lloc d’origen:

11 a) Comunitats de veïns (conflictes d’escales de veïns, instal·lació d’ascensors, danys a la propietat comunitària, sorolls, molèsties entre veïns de la mateixa escala, rehabilitació d’edificis, façanes...) b) Espais públics (usos del carrer, plaçes, zones esportives, adeqüació de voreres, mobiliari urbà...) c) Municipal (accés a recursos municipals, pla integral, centre cívic, ....) d) Comerç (negocis oberts al públic, llicències, molèsties de l’activitat, horaris d’apertura) e) Civisme (neteja del carrer, escombreries, animals domèstics,...) f) Mobilitat i trànsit (guals, aparcaments,...) g) Altra


31

Nom i cognoms: Edat: DNI/NIE: Vinculació: Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Descripció de la demanda Tipus d’intervenció: Derivació Assessorament i/o accions preventives Mediació

32

DERIVACIÓ AL SERVEI DE MEDIACIÓ CIUTADANA

Data: Entitat o Servei que fa la derivació: Nom de la persona que deriva el cas: Altres serveis o recursos als què deriva o ha derivat el cas: Persona que sol·licita el Servei de Mediació: Nom i cognoms: Adreça: Telèfon de contacte:

Descripció del cas:


33

PROTOCOL COMUNITAT DE VEÏNS

Mediador/a referent: Comediador/a:

Núm. d’expedient: Data: Grau del conflicte: Latent Lleu D’alta intensitat Projecció en el temps: Recent Mig termini Llarg termini Procedència Particular: Veí Familiar Altre (quin): Ajuntament (quin servei): Mossos d’Esquadra Altres (quin): Informant Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Identificació de les parts Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen:


34

Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen: Nom i cognoms: Edat: Implicació: Propietari Llogater President Administrador Membre Junta propietaris Adreça: Telèfon: Lloc d’origen: Entén o parla: català castellà Temps de residència a l’habitatge actual: Persones que hi conviuen:

35

Descripció de la demanda Mapa del conflicte: Interessos i necessitats de les parts Tipus d’intervenció: Comunicació transversal i Derivació Assessorament i/o accions preventives Metodologia de gestió del conflicte

36

PROTOCOL D’OBSERVACIÓ D’ESPAIS PÚBLICS

Núm.Observació:____

Núm. d’expedient:________

Data: ___________

Localització:_________________________________

Motiu de l’observació:

usos del carrer places zones esportives mobiliari urbà Altres

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

_______________

Diagnòstic del conflicte:

Intergeneracional Intragrupal Intergrupal Contra l’entorn

Grau del conflicte:

Latent Lleu D’alta intensitat

Projecció en el temps:

Recent Mig termini Llarg termini

Antecedents:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Serveis Públics implicats:

Policia Local/CME Manteniment i neteja Salut Pública Altres

Participació Ciutadana/Equipaments


37

Accions realitzades:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Entitats de la societat civil implicades:

As. Veïns As. Comerciants As. Culturals Altres

Quines són:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Interlocutors

Nom i cognoms: Edat: Telèfon:

Col·lectiu: Gent gran/Adults/Joves/Infants

Organitzat: Sí No

On?____________________________________



Organitzat: Sí No

On?____________________________________



Organitzat: Sí No

On?____________________________________



Organitzat: Sí No

On?____________________________________

38

Observació

Distribució de l’Espai: Zona d’infants Zona de reunió Zona de lleure

Pintades: Graffitis Reivindicatives Altres

Desperfectes en mobiliari urbà: Molt degradat Poc degradat

Descripció dels

desperfectes:_______________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Residus orgànics:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Residus inorgànics:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Observacions sobre l’espai:

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

___________________________________________________________

Enquesta interlocutors:

Com veu vostè el barri/plaça/carrer? / Quan de temps creu que fa que

està així?

Què faria per arreglar-ho? /Estaria disposat a parlar amb ells per arreglar

la situació? / Com s’ho imagina en el futur?

39

Descripció d’un cas de comunitats de veïns

Antecedents Es tracta d’un conflicte veïnal. La veïna del 1er. 1a., Sra. Maria12, ha denunciat al veí de l’entresol per la brutícia que té en el pati interior. Aquesta veïna es queixa que molts veïns llencen brutícia al pati i el propietari d’aquest no el neteja. Per aquest motiu, expressa el seu malestar, mitjançant una denúncia a la Policia Local, per l’estat de deixadesa del pati i de la quantitat de brutícia que s’amuntega damunt d’una uralita que hi ha en el mateix. Es fa, en primer lloc, un recull de totes les denúncies i instàncies que s’han interposat en aquesta comunitat:

1. Agost de 2002: Instància en el Departament de Sanitat per una plaga de paneroles. 2. Abril de 2003: Informe de la treballadora social en el qual queda reflectida la “precarietat de l’edifici” (esquerdes, manca de pintura i de manteniment,...). 3. Setembre de 2004: Acta de la Policia Local per una intervenció davant un problema de convivència entre veïns que va concloure amb un judici de faltes. 4. 3 instàncies més per diferents intervencions del departament de sanitat davant diferents denúncies per brutícia i problemes de plagues (novembre de 2004, octubre de 2005 i novembre de 2005)

La Policia Local notifica la situació al departament de Sanitat. Des de l’Ajuntament s’envia una carta als llogaters de l’entresol i una altra a l’administrador de la finca, reclamant que es solucioni la situació, sense obtenir-se cap tipus de millora. D’altra banda, es deriva el cas al Servei de Mediació de Mataró el dia 1 de febrer de 2006. S’acompanya la derivació d’una sèrie de fotos que ha fet la Policia Local quan ha aixecat acta de la situació13. Procés de mediació El 22 de febrer se l’envia una carta a la Sra. Maria convidant-la a participar d’un procés de mediació com a via per a resoldre el conflicte que l’afecta. No s’obté cap resposta d’aquesta carta. El dia 1 de març els mediadors proven de contactar amb la Sra. Maria mitjançant visita domiciliària. No la troben en el seu domicili però decideixen parlar amb alguns dels veïns. D’aquesta manera, es parla amb

12 Respectant les prescripcions de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de

Protecció de Dades de caràcter Personal, els noms d’aquest cas, així com la resta de dades són inventades.

13 Els mediadors no necessiten conèixer de primera mà com són els fets. En mediació es treballa partint dels relats i les vivències de cadascuna de les parts.

40

els veïns del 1er. 2a., (Sr. Juan i Sra. Milagros) els quals donen la seva versió de la situació i expliquen als mediadors el gran nombre de problemes de convivència que tenen entre els veïns. Un dels aspectes que més els amoïnen és la relació amb els veïns del 4rt. 1a. i del 5è. 2a., de religió musulmana. Segons els veïns del 1er 2a, són ells qui llencen brutícia al pati. D’altra banda també es queixen que fan servir el terrat comunitari per a rentar les seves catifes a banda de la brutícia que també deixen en el terrat. El Sr. Juan es va posant nerviós segons va explicant la situació fins el punt que ha de marxar de la conversa una estona per tal de tranquil·litzar-se. Expressen esta cansats de la situació en la comunitat i no volen sentir a parlar de mediació ni de cap tipus de recurs per a la millora de la relació amb els seus veïns. S’aprofita aquell mateix dia per parlar amb els veïns musulmans del 4rt. i el 5è. Aquests expliquen la seva vivència dels conflictes de la comunitat. Consideren que se’ls està culpabilitzant dels problemes injustificadament. Es mostren disposats a col·laborar de la manera que els mediadors ho considerin convenient per a provar de millorar la relació que tenen amb la resta de veïns14. El 8 de març, en una nova visita domiciliària, s’aconsegueix parlar amb la sra. Maria (1er 1a) qui confirma els termes de la denúncia amb la que va arribar el cas derivat de Policia Local. Es queixa de la brutícia del pati, i que els llogaters del principal no es fan càrrec de la situació malgrat haver interposat diverses denúncies. D’altra banda, dóna la seva visió respecte a la resta de problemes de la comunitat subratllant la necessitat de que les coses millorin per tal de poder afrontar algunes millores urgents de l’edifici. El 21 de març, en una tercera ronda de visites domiciliàries, s’aconsegueix parlar amb els veïns del 4rt. 3a. i els del 5è 3a. Aquests veïns expliquen que han tingut un judici per faltes entre ells, donat que han protagonitzat diversos episodis d’insults, amenaces i agressions. En total s’aconsegueix contactar amb 14 dels 20 veïns de la comunitat. Es porten a terme, per tant, 14 reunions individuals amb els implicats en el conflicte15. Es formen dos grups per a portar a terme les reunions conjuntes. Es lliura en mà, en els domicilis, la convocatòria per a les mateixes. Als veïns absents se’ls deixa la carta en les bústies o per sota de la porta (en el cas dels que no tenien bústia). Malgrat aquesta acció, a la primera reunió conjunta, del 16 de maig, no assisteixen més que dos dels set veïns convocats. Donada la baixa assistència es decideix no celebrar de moment aquesta reunió.

14 Davant aquesta situació de múltiples conflictes i el gran nombre de veïns

implicats, es decideix desenvolupar una metodologia diferent de la tècnica de la mediació. La primera fase del procés consisteix en entrevistar a tots els veïns de la comunitat per a recavar tota la informació.

15 La metodologia que es planteja consisteix en un “taller de futur”, es tracta de posar l’accent en com volen els veïns que siguin les coses en el futur, tot concretant els aspectes necessaris per tal que la convivència millori.

41

A la segona convocatòria assisteixen quatre del set convocats, i es decideix celebrar-la. S’obre un torn per tal que cadascun dels veïns expressi la seva visió dels conflictes que pateixen a la comunitat. S’agraeix als assistents la seva implicació i se’ls demana que tornin a assistir quan s’hagi pogut potenciar la voluntarietat de la resta dels implicats. Els 31 de maig es tornen a fer un seguit de visites domiciliàries a tots aquells veïns que no havien assistit a les anteriors convocatòries (8 en total). Es fa especial èmfasi en el treball amb els veïns del 4rt. 3a. i 5è 3a., que havien mantingut el conflicte per amenaces, insults i lesions. Se’ls demana que col·laborin en el procés, però centrant el tema en la situació de l’edifici, provant de no limitar-se al conflicte personal que mantenen. Amb aquesta intervenció es desangoixen, i accepten participar d’una propera reunió grupal. El 15 de juny es fa una reunió amb l’administrador de la finca per a informar-lo de la tasca que s’està portant a terme. Li sembla interessant tot el que s’està fent però es mostra escèptic respecte als resultats del procés. Segons ell, és una comunitat molt conflictiva amb la que és gairebé impossible arribar a cap tipus d’acord. Malgrat tot, es mostra disposat a col·laborar en tot allò que estigui al seu abast per a la millora de l’edifici. El 5 de juliol es convoca a tots els implicats a una segona reunió conjunta, novament amb una citació per escrit, que es lliura personalment en una nova visita domiciliària16 a tots els implicats. Es celebra finalment aquesta reunió amb l’assistència d’onze dels catorze convocats. Es dóna el torn de paraula als veïns perquè expressin la seva visió del conflicte i se’ls planteja la possibilitat de fer un llistat de coses que han de millorar de la comunitat amb la finalitat de traslladar-les a l’administrador de finques per tal que les pugui donar resposta. S’arriba una sèrie d’acords:

5. Necessitat de fumigació i adopció de les mesures preventives necessàries mentre no es porti a terme la mateixa (tapar les restes de menjar, tapar esquerdes, mantenir la neteja en es espais privats i el comuns,...) 6. Treure l’antena de telefonia mòbil que tenen al terrat comunitari i que els hi treu espai per a estendre 7. Canviar la porta del carrer per una d’alumini nova que es pugui tenir sempre tancada 8. Posar els intèrfons en el carrer 9. Ús del terrat exclusivament per a estendre la roba. Quedarà prohibida la neteja i la possibilitat de passar una estona al terrat. Respecte a la necessitat d’estendre, només sis dels veïns expressen aquesta necessitat per la qual cosa es decideix canviar el pany de la porta i donar còpia només als veïns que estiguin interessats. 10.Una de les veïnes es compromet a treure els seus mobles, bicicletes i estris abans del plaç de dues setmanes. 11.S’organitzen els torns de neteja pis per pis, cadascú tria el dia de la setmana que li va millor.

16 S’aprofiten totes aquestes visites domiciliàries per a preparar la segona reunió

conjunta.

42

12.Finalment, es trien tres portaveus per parlar amb l’administrador de finca (dues d’elles d’origen estranger)

Es posen els acords per escrit, es signen i es lliura una còpia a cadascun dels veïns. En l’actualitat el procés resta obert donat que s’està fent seguiment. La majoria dels acords s’estan acomplint. Malgrat tot, en l’actualitat s’està mediant entre els veïns i l’administrador per que aquest últim s’ha desentès de les seves responsabilitats respecte a la comunitat. Avaluació i resultats Ha estat un procés llarg i costós. Han estat necessàries un nombre molt gran d’entrevistes individuals. Malgrat tot, els mediadors valoren el procés com a positiu. S’ha aconseguit ordenar el diàleg i que entre tots els veïns decideixin quines millores desitjen per la seva comunitat. S’han implicat en les millores posant de manifest quins aspectes poden aportar a nivell individual. En general, la comunitat ha entrat en una nova etapa de millor convivència. Des de les reunions conjuntes no s’han tornat a repetir cap instància, denúncia o trucada a la Policia Local. Cal continuar la tasca mediadora per tal que l’administrador porti a terme els compromisos que havia adoptat. Properament es planteja convocar una reunió entre els veïns i l’administrador.

43

Descripció d’un segon cas de comunitats de veïns

Antecedents Es tracta d’un conflicte veïnal. El dia 16 de maig de 2006 el Sr. Alfonso17, assisteix per iniciativa pròpia al Servei de Mediació de Mataró per a queixar-se de les molèsties que manifesta patir dels seus veïns del pis de dalt, de nacionalitat xinesa. El Sr. Alfonso explica que fan molt de soroll a les nits (dutxes, mobles, estris de cuina, talons,...) i es queixa de les molèsties que els originen les olors que provoquen quan cuinen. Afirma que totes aquestes molèsties tenen lloc des de fa aproximadament un any. El mes de novembre de 2005 els veïns ja havien denunciat aquesta situació a la Policia Local. Durant el mes de desembre de 2005 els veïns redacten un Reglament de Règim Interior de la comunitat on es prohibeixen algunes de les qüestions que no els agraden dels seus veïns d’origen xinés. El Sr. Alfonso manifesta el seu malestar donat que aquests veïns no han fet cas de l’esmentat Reglament tot i que ja fa temps que els van lliurar un exemplar. Finalment, l’administrador de la finca, a demanda dels veïns ha enviat un parell de cartes a aquests ciutadans tot reclamant-los que cessin les molèsties. Procés de mediació El dia 20 de maig es realitza una primera reunió amb la primera part, a la qual assisteixen el Sr. Alfons així com altres dos veïns de la comunitat (el president i el secretari de la mateixa) en representació de la resta de veïns. En aquesta reunió s’aprofundeix en la vivència del conflicte per part d’aquests veïns. Expressen el seu interès en participar del procés de mediació, donat que les altres vies de solució que han provat no han donat cap fruit fins el moment. Donada la manca de dades de contacte amb la segona part, els mediadors realitzen diferents visites domiciliàries, en els següents dies, sense obtenir cap resultat. Davant aquesta situació es truca als veïns que havien assistit a la primera entrevista. Aquests veïns faciliten als mediadors la localització d’un restaurant xinés on, segons tenen entés, treballa el propietari del pis. Els mediadors visiten un parell de vegades el restaurant xinès preguntant per l’amo del pis en qüestió. Finalment aconsegueixen un telèfon mòbil del senyor Jing amb el qual aconsegueixen parlar el dia 24. En aquesta conversa se li explica quina és la situació i se’l convida a participar d’una entrevista, prèviament amb els mediadors, i posteriorment amb els veïns afectats. El senyor Jing es compromet a assistir-hi.



44

El dia 26 de maig es convoca una reunió conjunta. El plantejament dels mediadors era tenir una estona abans de la sessió conjunta, per a realitzar una entrevista individual amb el Sr. Jing. Malauradament, aquest no assisteix a les reunions. Per aquest motiu es porta a terme una segona reunió amb la primera part. Els veïns tornen a queixar-se de la situació que estan patint. El senyor Alfonso es queixa que els sorolls dels seus veïns de dalt duren cada dia fins a les dues o tres de la matinada. A més explica que pateix un problema de cor que considera se li està agreujant per les molèsties que pateix. D’altra banda, també es queixen que no fan un bon ús del ascensor, ja que pugen més persones de les que han de pujar; i afirmen que en algunes ocasions l’han espatllat pel mal ús. Els mediadors expliquen als veïns que provaran de posar-se en contacte amb el senyor Jing i es tornarà a convocar una reunió conjunta. El 31 de maig els mediadors tornen al restaurant xinès donat que el senyor Jing no contesta les trucades que se li fan al seu telèfon mòbil. Allà els expliquen que ha viatjat a Xina. Davant aquesta contrarietat, es decideix parlar amb els altres habitants del pis, que també treballen en el mateix restaurant. Els mediadors queden per parlar amb ells, a la finalització del torn, en el seu pis. La reunió no dóna cap fruit donades les dificultats de comunicació entre els mediadors i els ciutadans xinesos. Pocs dies despres se’ls convoca, mitjançant una carta en xinès, a una reunió individual amb la primera part, el dia 8 de juny. En aquesta reunió assisteixen sis persones (tres homes i tres dones) i una mediadora intercultural d’origen xinés. En aquesta reunió expliquen quins són els seus horaris, hàbits, i donen una explicació a les molèsties que poden estar patint els veïns: ells acaben el torn en el restaurant a les dotze de la nit i quan arriben a casa acostumen a dutxar-se, cuinar, i organitzar la casa per a poder dormir tots sis cap a les dues de la matinada. D’altra banda, ells també es queixen que tenen dificultats per a dormir al matí pels sorolls que fan la resta de veïns, tot i que fins ara no s’han queixat. Finalment expliquen que respecte a l’ascensor, només un poc l’han espatllat i es disculpen de l’episodi pel seu desconeixement. A partir d’aquell dia, asseguren haver-ho fet servir convenientment. Accepten participar d’una sessió conjunta amb els altres veïns. Per facilitar el funcionament de la sessió conjunta se’ls indica que haurien d’escollir dos representants per participar de la mateixa. El 20 de juny es realitza la reunió conjunta amb la participació del president i el secretari de la comunitat, els dos ciutadans d’origen xinès, la mediadora intercultural xinesa i els dos mediadors. El Sr. Alfons excusa la seva assistència per trobar-se malalt. Gràcies a la traducció de la mediadora intercultural, els veïns xinesos poden transmetre la seva preocupació per les molèsties que hagin pogut originar i demanen disculpes per les mateixes. Els altres veïns reconeixen que des de que ha començat el procés de mediació les molèsties han minvat i ha millorat la situació. D’altra banda se’ls demana que treguin uns estenedors que tenen en el pati, on no està permés estendre, i ho facin en el terrat com la resta de veïns. S’aclareix l’episodi de l’ascensor: tothom reconeix que només

45

s’ha produït un cop, i els xinesos poden explicar que amb aquella situació van aprendre que no podien pujar més de tres persones. Finalment, parlen del Reglament de Règim Interior que es va elaborar. Els veïns entenen que no l’hagin pogut entendre. La mediadora intercultural es compromet a fer una traducció del mateix al xinès i facilitar-se-la als interessats. Els mediadors proposen convocar una nova reunió conjunta en el mes de setembre amb la finalitat de fer seguiment de la situació. El dia 3 de juliol es convoca una segona reunió conjunta amb la participació del Sr. Alfonso, el president i el secretari de la comunitat, la mediadora intercultural i un representant dels veïns xinesos, Sr. Ye. El Sr. Alfonso, demana en aquesta reunió alguns aclariments relatius als sorolls que provenen del pis de dalt. Demana que, si és possible, minvin els sorolls de dutxar-se i de moviment de mobles a la matinada. El Sr. Ye explica al Sr. Alfonso els seus horaris i com és que fan aquests sorolls a la matinada. Es compromet, finalment, a provar de fer el mínim soroll possible de mobles, i a dutxar-se durant el matí. D’altra banda, el president i el secretari de la comunitat aprofiten per comunicar que properament faran una fumigació de l’edifici per evitar la proliferació de paneroles. El Sr. Alfons demana al Sr. Ye si tenen habitacions rellogades, fet que queda prohibit pel Reglament de Règim Interior de la comunitat. El Sr. Ye fa constar per escrit el nom de les sis persones que viuen habitualment en el pis. Es fan constar els acords per escrit i es facilita una còpia a tots els participants. La mediadora intercultural es compromet a traduir els acords al xinès i facilitar una còpia al Sr. Ye i els seus companys de pis. Posteriorment els mediadors envien devolutiva de la situació tant a la Policia Local com a Nova Ciutadania. El 7 de setembre es fa una reunió de seguiment amb la participació del Sr. Ye, el Sr. Alfonso, el president de la comunitat i la mediadora intercultural. En aquesta reunió es fa seguiment de la situació i es repassa l’acompliment dels acords als que s’havia arribat. Totes les parts implicades estan satisfetes de la consecució del procés i es feliciten de la millora de la convivència. Avaluació i resultats Molt positiva; durant el procés s’ha anat observant un canvi gradual en les actituds i actuacions de les parts implicades. El fet de poder disposar d’una mediadora intercultural per a realitzar les tasques d’intèrpret ha facilitat molt la comunicació. Durant el procés s’ha anat observant un canvi gradual en les actituds i actuacions de les parts implicades. D’aquesta manera s’ha desenvolupat un clima de confiança mútua facilitant el diàleg i l’acord entre ells. Gràcies al procés de mediació s’han pogut conèixer i reconèixer, tot posant-se en el lloc de l’altre i eliminant-se els estereotips.

46

Descripció d’un cas sobre l’ús als espais públics

Antecedents Es tracta d’un conflicte relatiu a l’ús d’espais públics que arriba l’1 de juliol de 2004 al Servei de Mediació Comunitària de Mataró per la demanda d’una Associació de Veïns. Un veí del barri, Sr. Juan18, ha parlat amb el president d’aquesta associació queixant-se per la gran quantitat de gent que passa el dia al carrer al costat del seu habitatge. Expressa la seva disconformitat perquè no creuin el carrer i s’estiguin en una plaça que hi ha tot just davant d’on acostumen a estar. Aquest veí es queixa que els caps de setmana consumeixen alcohol al carrer, molesten a la resta de veïns i deixen molta brutícia al voltant dels arbres. Procés de mediació El 6 de juliol s’aconsegueix fer una entrevista individual amb la primera part, el Sr. Juan. En aquesta entrevista explica la seva visió de la situació. Assegura que es tracta de molèsties que ja fa més de dos anys que pateixen els veïns. Explica que les persones que es reuneixen al carrer ho fan perquè són clients dels comerços que hi ha en aquell tram de vorera: un locutori regentat per una família d’origen sud-americà, un bar i una barberia, regentats ambdós per ciutadans d’origen marroquí. El Sr. Juan es queixa que quan plou, la gent que normalment està en el carrer, s’instal·len en el portal de la seva comunitat i en el del portal del costat, provocant molèsties als veïns. D’altra banda parla de la sensació de por que s’ha generat entre els veïns, motivada, pel tràfic evident d’estupefaents i pel consum de drogues. Explica que, molt sovint, apareixen xeringues usades en el parc. Malgrat tot això, reconeix que els veïns mai han patit insults o agressions per part d’aquest grup. En els següents dies es mantenen diverses entrevistes de coordinació: amb Mossos d’Esquadra, Policia Local i la brigada de neteja. Els cossos de seguretat confirmen l’existència del problema, tot i que descarten la possibilitat que es doni tràfic de drogues. En canvi confirmen el consum de haixix. La brigada de neteja confirma que freqüentment han de fer un esforç suplementari per deixar endreçat aquest tram de carrer, especialment els dilluns al matí; però no recorden haver recollit xeringues utilitzades. El 16 de juliol es mantenen tres entrevistes individuals amb els responsables dels establiments comercials. L’amo del bar confirma el problema, diu que ell sovint els demana que es traslladin a la plaça del costat; però que sovint no li fan cas. Malgrat això, creu que ell no es



47

responsable del que pugui passar fora de les portes del seu establiment. Tant els propietaris del locutori com els de la barberia es desentenen del problema. Davant la proposta de fer una reunió conjunta, no ho acaben de veure clar però tampoc ho descarten. El mateix dia es parla amb alguns dels veïns de les comunitats properes. Els veïns estan dividits en les seves opinions, alguns consideren el problema com a gens important i d’altres expressen el seu gran malestar. El 22 de juliol els mediadors tornen a entrevistar-se amb el Sr. Juan qui es queixa de que el problema no hagi millorat. Se’l convida a mantenir una reunió conjunta amb els propietaris dels locals comercials per provar de buscar solucions al problema que l’afecta. El Sr. Juan no accepta aquest plantejament i es nega a participar d’una reunió conjunta argumentat que és l’Ajuntament qui ha de solucionar la situació. El conflicte relatiu als espais públics no va poder culminar en una reunió conjunta donada la manca de voluntarietat de les persones implicades. Malgrat això, més endavant es va poder continuar el procés davant la demanda d’uns altres veïns per un altre problema de convivència amb el bar de sota. El dia 3 de març de 2005 un grup de veïns assisteixen per iniciativa pròpia19 al Servei de Mediació demanant la intervenció dels professionals davant el conflicte que tenen amb el bar de sota per la instal·lació d’unes màquines de futbolí i billar molt a prop del pati interior, fet que origina, segons els veïns, molt soroll, sobretot a les nits. A l’endemà es realitza una primera entrevista amb vuit veïns afectats per les molèsties per sorolls. En aquesta reunió expliquen la seva vivència del conflicte, s’aprofundeix en el detalls i se’ls convoca a una reunió conjunta en el cas que el senyor del bar accepti. Tornen a parlar del conflicte de l’espai públic, els veïns plantegen la possibilitat d’augmentar la potència dels fanals d’aquest tram del carrer. D’altra banda, proposen que es podin els arbres propers per a facilitar que el llum dels fanals arribi amb més potència al carrer. Aquestes propostes són ben rebudes per l’Ajuntament i realitza aquesta acció amb la finalitat que minvi la sensació d’inseguretat dels veïns20. El dia 10 de març s’assisteix al bar on es porta a terme una primera entrevista amb el propietari. Aquest explica la seva visió de la situació i es queixa que els veïns tenen actituds racistes envers ell i per això es queixen. Malgrat això, accepta assistir a una sessió conjunta amb els veïns per provar de solucionar el conflicte que els afecta. El 26 de març es porta a terme la reunió conjunta en la qual participen tres dels veïns i el propietari del bar. Gràcies a aquesta reunió es dissipen

19 El fet d’haver conegut el Servei de mediació en l’anterior conflicte, va facilitar

que es dirigeixin al mateix quan van patir un nou conflicte de convivència. 20 A vegades, en els processos de mediació, els ciutadans expressen quines

accions podrien portar a terme les administracions per a la millora d’alguns factors relacionats amb determinats conflictes. Els mediadors posen en contacte als veïns amb els responsables tècnics i polítics.

48

les desconfiances i es reconeixen mútuament. El propietari del bar recull la necessitat de descans dels veïns posant un horari d’ús. L’acord consisteix en que el propietari del bar no farà servir el futbolí i el billar a partir de les 11 de la nit. Els veïns agraeixen aquest gest i reconeixen la millora de la convivència que suposa el procés de mediació. Uns mesos més tard, al juliol, es porta a terme una mediació amb èxit entre el propietari de la barberia abans esmentada i un veí de dalt d’aquest comerç per una fuita d’aigua. El propietari de la barberia es dirigeix per iniciativa pròpia al Servei de Mediació gràcies al coneixement del mateix que havia tingut durant el conflicte de l’espai públic. El propietari del locutori també ha assistit en alguna ocasió a parlar amb el mediadors quan ha volgut fer alguns canvis en el comerç. Amoïnat per les conseqüències que aquests possibles canvis poguessin tenir en la seva relació amb els veïns, des del servei de mediació se’l dirigeix al Departament de Comerç per tal que se l’assessori en temes comercials21. El Sr. Juan continua assistint al Servei de Mediació de tant en tant, queixant-se de la situació que es dóna en el tram de carrer on viu. Malgrat això, quan els mediadors parlen amb la resta de veïns aquests reconeixen que la percepció ha canviat i que la situació és molt millor. Avaluació i resultats L’avaluació és en general positiva tot i que, en el conflicte de l’espai públic, no es va poder realitzar la sessió conjunta donada la manca de voluntarietat d’algunes de les persones implicades. El primer conflicte va permetre als veïns i comerciants conèixer el servei, al qual van recórrer en els següents conflictes amb els que es van trobar. Gràcies a les intervencions dels mediadors en altres conflictes que han anat apareixent, s’ha donat un reconeixement entre molts dels veïns anteriorment enfrontats. En general, tothom expressa la seva satisfacció per la millora de la convivència al carrer.

21 S’observa amb aquestes dues demandes d’intervenció, la funció preventiva

que tenen els processos de mediació. Quan els ciutadans coneixen la utilitat del procés, el demanen inclús abans que es pugui donar el conflicte.

49

Presentació de diapositives del projecte G.A.C. a l’escola

GAC A L’ESCOLA.La gestió alternativa

del conflicte

GACGAC A A LL’’ESCOLAESCOLA..La La gestigestióó alternativa alternativa

del del conflicteconflicte

ServeiServeiServeiServei

de

de

de

de M

edia

ciM

edia

ciM

edia

ciM

edia

ci óó óóco

mu

nit

com

un

itco

mu

nit

com

un

it àà ààriariariaria

I L’OBJECTIU ?• Sensibilitzar i impregnar de cultura de

mediació i pau la comunitat educativa; a través del treball conjunt amb els diferents sectors de la institució.

• El programa s’emmarca, inicialment, a Educació Infantil i Primària.


de

de

de

de M

edia

ciM

edia

ciM

edia

ciM

edia

ci óó óóco

mu

nit

com

un

itco

mu

nit

com

un


50

D’ON PARTIM ?• El conflicte és un repte, una oportunitat de

creixement i de maduresa; afrontat positivamentenforteix i millora les relacions.

• El conflicte és un procés dinàmic i forma part de la vida dels centres.

• La creació d’un clima pacífic, acollidor, en quètotes les persones se sentin acceptades, segures i motivades afavoreix la tasca dels docents i facilita l’aprenentatge dels alumnes.


de

de

de

de M

edia

ciM

edia

ciM

edia

ciM

edia

ci óó óóco

mu

nit

com

un

itco

mu

nit

com

un


PER QUÈ UN PROGRAMA DE GAC ?

• L’objectiu de la cultura de la pau no és acabar amb els conflictes sinó que s’orienta en la línea de reconèixer la situació conflictiva com generadora de vida, garantia de canvi i renovació, i com un repte per a la millora individual i col·lectiva.

• Educar per la pau suposa procurar que la comunitat escolar incorpori habilitats que li permetin crear un ambient favorable per a conviure en pau.

• Respon a les necessitats sorgides arran del Decret 279/2006, del 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència.


de

de

de

de M

edia

ciM

edia

ciM

edia

ciM

edia

ci óó óóco

mu

nit

com

un

itco

mu

nit

com

un


h) Estudi de la situació comercial als barris de Rocafonda-el Palau (versió reduïda) Estudi realitzat per un equip de la Universitat Autònoma el 2006 sobre l’estratègia a seguir per la dinamització del comerç a Rocafonda.

Estudi de la situació comercial als barris de

Rocafonda i El Palau.

Models comercials en barris pluriètnics

Carlota Solé (dir.), Sònia Parella i Albert Terrones (coords.)

Treball de campLeonardo Bejarano

Elisabeth BenítezDavid Garcia

Amarela JanikNúria Marzo

Enrique OrtegaMarc Sabadí

Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques (GEDIME)UAB

V ERSIÓ RESUMIDA

2006

2

1. Introducció

El teixit comercial dels barris de Rocafonda i el Palau s’ha vist afectat en els darrers anysper un seguit de profundes transformacions que han contribuït a crear una situació sovintdefinida com de crisis. Sens dubte, l’obertura de comerços regentats per personesimmigrades és un dels fenòmens més evidents d’aquest nou escenari.

Els comerços de persones immigrades no són la causa d’aquestes transformacions sinó unamanifestació més de l’efecte dels factors que intervenen sobre el barri des de diferentsàmbits: demografia, urbanisme, etc. Per aquest motiu, el plantejament d’una intervenciósobre la oferta comercial ha de partir de la identificació del complex entramat de forces,tant intrínseques com extrínseques, que intervenen sobre el territori. Requereix tambéconèixer les característiques d’aquests nous comerciants del barri ja que les peculiaritats delcomerços ètnics suposen l’aparició en el teixit comercial de nous escenaris, novesdemandes i nous reptes per la intervenció pública. Finalment, és necessari identificar quinés el paper del comerç tradicional en aquest nou escenari que es planteja al barri.

Tot i que els barris de Rocafonda i de El Palau presenten importants especificitats, lasituació d’aquests barris no està absenta de paral·lelismes amb situacions ja experimentadesper altres barris de ciutats catalanes i espanyoles però, en especial, de ciutats europees on laimmigració és un fenomen molt menys recent. Gràcies a aquest fet, existeix una reservaimportant de coneixement sobre experiències que poden resultar molt útils tant perpreveure l’evolució del barri com per definir estratègies polítiques que cerquin larevitalització del teixit comercial i social.

L’ estudi, doncs, pretén contribuir a la definició d’una estratègia d’intervenció política sobreaquest nou escenari comercial que ha de permetre definir un model comercial que permetiimpulsar la coexistència entre el comerç tradicional i el comerç dels “nouvinguts” així coml’establiment d’una estructura comercial forta, atractiva i competitiva. Amb aquest objectiu,l’informe s’estructura de la forma següent:

El primer dels apartats ofereix una contextualització de la situació dels barris deRocafonda i el Palau a partir de fonts secundàries.

En segon lloc, es presenta des d’una perspectiva teòrica un recull d’experiènciessobre models comercials en barris multiètnics. L’objectiu és identificar aquellselements que poden contribuir a una millor comprensió de la situació de Rocafonda,així com d’aquelles estratègies susceptibles de ser aplicades amb èxit al barri.

El tercer apartat correspon a l’anàlisi del treball de camp i sintetitza la informaciórecollida referent a les característiques del comerços i els comerciants d’origen

3

immigrant, els problemes identificats pel teixit comercial del barri i, finalment, elsproblemes específics dels comerços ètnics.

Finalment, el darrer apartat resumeix a partir d’un anàlisi DAFO les debilitats,amenaces, fortaleses i oportunitats de l’escenari comercial del barri, proposant lesestratègies d’intervenció política que es deriven de l’anàlisi efectuat.

En aquesta versió resumida de l’estudi presentem: d’una banda, la síntesi del reculld’experiències de models comercials en barris multiètnics, de la qual en traiem una sèrie derecomanacions generals a tenir en compte. De l’altra, mostrem l’anàlisi DAFO que esderiva dels resultats del treball de camp i que ens permet desenvolupar objectius específics ilínies d’actuació.

Nota metodològica

L’estudi ha estat realitzat a partir de les següents tècniques d’investigació

Estudi de fonts secundàries de tipus estadístic (Padró d’habitants i Cens de Població iHabitatges) i recull d’informació a partir d’estudis específics sobre el territori.

Entrevistes amb profunditat a comerciants d’origen immigrant i a comerciantsautòctons. En concret s’han realitzat 11 entrevistes a comerciants immigrants i 5 acomerciants autòctons

Grup de discussió amb la participació de 4 comerciants immigrants i 4 autòctonsd’especial rellevància i coneixement de barri. La finalitat del grup de discussió va serla de contrastar les observacions del treball de camp, i aprofundir en les demandes ipropostes.

Estudi etnogràfic, realitzat a partir de la observació, entrevistes informals ambcomerciants i veïns del barri i entrevistes a informants privilegiats.

Taula 1: Perfil dels entrevistats

Marroquins Xinesos Africans EspanyolsBar 3Carnisseria 1Fruiteria 1Sabateria 1Moda 2Locutori 1Altres 2 5Total 9 1 1 5

4

2. Recull d’experiències de models comercials en barris pluriètnics

Per tal de situar el model comercial de Rocafonda en relació a altres models de subcentrescomercials en què conviu comerç autòcton i comerç regentat per persones immigrades, ensremetrem a diferents experiències dels models de “regeneració” que s’han estat aplicant desde la dècada dels vuitanta a diferents barris de l’East London. Es tracta de barrispluriètnics, caracteritzats per una elevada concentració de població immigrada o pertanyenta minories ètniques, amb poc poder adquisitiu i amb un teixit comercial en crisi. A travésd’aquests estudis de cas podrem analitzar els avantatges, els inconvenients i els riscos de lesdiferents experiències, així com extreure’n recomanacions i orientacions a l’hora de pensariniciatives que s’adaptin a la realitat del barri de Rocafonda i que serveixin per a la sevadinamització i revitalització comercial.

Les diferents experiències i models identificats es recolzen en el concepte de “barricultural” (cultural quarter), basat en el disseny i implementació de polítiques públiques per tald’impulsar la reconversió d’una estructura comercial degradada en una oferta centrada enl’oci i el turisme, diferenciada de l’oferta d’altres zones de la ciutat a partir de la “marca”distintiva que aporta la diferència cultural i ètnica (Shaw et al. 2004). En definitiva, es tractad’aprofitar la pluralitat cultural i ètnica que caracteritza aquests barris com a element clauque ha d’estructurar el teixit comercial.

Aquest model, segons Landry i Bianchini (1995), tot i els seus riscos, permet posar l’èmfasien la positiva contribució que els immigrants ja establerts fan a la vida econòmica, social icultural de les ciutats. L’objectiu no és competir amb la resta de zones comercials de laciutat amb un producte indiferenciat, sinó fer servir els trets distintius del barri de formaestratègica i oferir productes “nínxol” (niche), que aportin valor afegit a una clientela àmpliai generalista, com per exemple els turistes, els estudiants estrangers, residents d’altres partsde la ciutat, etc.

Es tracta d’un model sustentat en la mercantilització i marketing al voltant de la diversitat,de l’ús comercial de la presència dels grups ètnics i dels seus símbols (música, alimentació,roba, etc.), sempre en el context d’un capitalisme que opera de forma global i que haconvertit la diversitat cultural en un catalitzador del desenvolupament socioeconòmic i enun dels principals determinants de la localització de les inversions i negocis, gràcies al paperque han jugat els mitjans de comunicació i la indústria de l’entreteniment (Rath 2002).Aquesta mercantilització s’ha de situar en el marc de les transformacions socials, culturals ieconòmiques que han tingut lloc a escala global a les ciutats dels països occidentals i quehan tingut un fort impacte en les pautes de consum i estils de vida de la població, a travésde la creació d’una mena de “gust” i inclinació vers els productes culturals “exòtics”, oferts

5

pels immigrants i els grups minoritaris (Halter 2000). Del que es tracta és justamentd’aprofitar aquest potencial que ofereixen els processos globals de canvi, per tal d’intentarprojectar una imatge diferent i revaloritzada dels barris pluriètnics afectats, de vegades, peruna situació de degradació econòmica i social.

En molts casos, aquest procés de mercantilització va lligat als consumidors locals noresidents, però és habitual que aquests models es vinculin al “turisme urbà”, a través de lacreació de zones de consum, símbols i espectacles com a espais d’oci i entreteniment, queofereixin una imatge d’exotisme i autenticitat (Lash i Urry 1994). L’objectiu general éspotenciar la centralitat comercial del barri, entenent la centralitat no pas en termesgeogràfics, sinó a partir de les components de l’atractivitat i de l’accessibilitat (transportpúblic, aparcaments, etc.)

En definitiva, es tracta de veure la “cultura” i la “diversitat” com a recurs econòmic per ales ciutats i el turisme, com a motor de la regeneració dels barris multiculturals. A travésd’aquests processos, si s’implementen de forma adequada, està demostrat que s’incrementael sentiment “d’orgull local” i l’autoestima, en zones que ben sovint s’havien vist afectadesper les percepcions negatives des de fora i per l’estigmatització (Aitchson et al. 2002; Shawet al. 2004).

Per tal que el model de “barri cultural” sigui viable, segons J. Rath (2002), són condicionssine quan non: 1) que la ciutat ja disposi d’una indústria turística i cultural desenvolupada. Totmodel comercial que es vulgui impulsar s’ha de dissenyar en consonància a un determinatmodel de ciutat i de polítiques públiques. Per tant, el “barri cultural” no pot ser exitós si estracta d’una iniciativa aïllada, a nivell de barri. 2) Tampoc no és possible impulsar aquesttipus de districtes comercials en zones marcades per la prevalença d’una imatge negativa, jasigui per la percepció d’inseguretat, criminalitat o delinqüència. 3) Així mateix, cal comptaramb la participació i col.laboració dels immigrants i les minories ètniques, col.lectius que nosempre veuen de forma positiva la transformació dels seus comerços en atraccionsturístiques o la necessitat d’orientar els seus establiments cap al mercat general (Rath 2002).

A continuació presentem dos exemples de reconversió urbana i comercial a l’East London, apartir de les anàlisis que ens ofereixen Shaw et al (2004). D’una banda, el Brick Lane,conegut com el “Banglatown” de Londres, ha sabut transformar una estructura comercialdegradada en un centre d’oci amb restaurants ètnics, capaç d’atraure consumidors joves detota la regió, professionals de la City (districte de negocis de Londres proper al barri) ituristes d’arreu del món. Es tracta, sens dubte, de la importació del model de “Chinatown”,centrat en la potenciació d’un oferta comercial vinculada als productes, símbols iespectacles d’un grup culturals o ètnic concret. Tot i l’èxit de la iniciativa del Banglatown,diversos problemes s’han identificat en aquest model comercial durant els darrers anys,sobretot arrel de la crisi derivada dels atemptats de l’11 de setembre a New York: la sevamarcada etiqueta de “barri musulmà” com a tret distintiu i la seva forta dependència vers

6

un únic tipus de comerç (en aquest cas l’hostaleria i l’oci) comporten un risc de saturacióimportant.

Una altra de les experiències a destacar és la Green Street, districte multicultural que vaconstituir una “àrea prioritària” per a la regeneració urbana durant els noranta, amb laprogressiva arribada d’un volum important de població procedent dels països de la NewCommonwealth, sobretot asiàtics, des dels anys 70. El barri comptava amb una estructuraeconòmica centrada en la indústria tèxtil, que va anar essent substituïda per negocis ètnicsde productes d’alimentació i de roba orientats a la clientela asiàtica local, en el marc d’unazona urbana marcada pels desavantatges econòmics i socials. En aquest sentit, el barri vaexperimentar el procés que caracteritza la majoria de zones urbanes on s’instal.la poblacióimmigrada amb escassos recursos econòmics: els residents autòctons abandonen el barriprogressivament i els nouvinguts que s’hi instal.len adapten l’entorn a les seves necessitats(bàsicament a través del teixit comercial), cosa que va reforçant la percepció i la identitat delbarri com a “districte multicultural de baixa renda” i la seva consegüent marginalització(Taylor 2000)

El punt d’inflexió de Green Street té lloc a principis dels noranta, quan un ciutadàpaquistanès decideix canviar l’orientació del seu petit i poc rentable negoci, una carnisseriahalal, i transformar-lo en una joieria. Poc a poc, d’altres paquistanesos van anar imitant elseu exemple i es van aprofitar del potencial que oferia la venda de productes de luxe pelque fa a la seva capacitat d’atracció de ciutadans asiàtics procedents de tota la regió deLondres. Ben aviat el barri es va convertir en focus d’inversió d’altres empresaris asiàtics,cosa que va transformar una zona comercial degradada en un dinàmic centre comercialminorista, especialitzat en els productes de luxe i en la roba.

Aquestes iniciatives comercials es van veure reforçades amb una forta injecció de capitaldes de l’Administració Local per tal de revitalitzar el desenvolupament econòmic iurbanístic del barri, dins el marc d’un programa de regeneració orientat cap a ladiversificació i suport a les iniciatives empresarials, la inversió en educació i formació i eldesenvolupament comunitari.

L’experiència de Green Street no va fer necessari acomodar l’oferta comercial a la concepciód’exotisme “occidental”, donat que es nodria fonamentalment de clients asiàtics. Tot i així,des de fa uns anys s’està intentant incorporar el barri com a destinació dins el conjunt del’oferta turística de la ciutat, a partir de potenciar l’etiqueta de “barri multicultural”, basaten la riquesa de la barreja de cultures, però sense vincular-se a cap col.lectiu concret -adiferència del cas de “Blanglatown”, que va sustentar l’atracció de visitants i turistes a partirde l’associació directa del barri amb un grup ètnic concret-. Des d’aquesta nova orientació,Green Street s’està convertint en un barri de “moda” i “disseny” per a joves que no hiresideixen, tant asiàtics com “blancs”, que estan contribuint de forma notòria a la seva

7

dinamització comercial i a reforçar el component “distintiu” de la seva oferta de productesi serveis.

De la comparació de les dues experiències se’n desprèn, segons Shaw et al. (2004), algunesobservacions interessants: d’una banda, el model “Chinatown” implantat a Brick Lane té elrisc d’esdevenir una “trampa” per a la població immigrada o les minories ètniques que hiresideixen, des del moment que pot potenciar l’homogeneïtzació, la preservació de ladiferència estigmatitzadora, així com els estereotips que afecten aquests col.lectius. A lavegada pot afavorir la desconnexió de l’oferta comercial en relació a la vida social de lapoblació, en el sentit d’acabar desplaçant els “residents de tota la vida”, que no s’hi sentenidentificats –fins i tot els propis immigrants- i convertir-se en una espècie de “parctemàtic”, amb una oferta comercial rentable, però no orientada cap a les necessitats “reals”de la població que hi resideix. En el cas de “Blanglatown”, l’especialització de l’ofertacomercial en la indústria de l’oci –principalment restaurants, cafès i bars- ha provocat fortsenfrontaments entre els residents del barri, donat que l’ús dels espais públics s’ha vistnegativament afectat davant l’arribada de turisme i població no local que ha desplaçat elsresidents.

El model “Green Street”, en canvi, constitueix un disseny més inclusiu i sostenible, forjat apartir de l’imaginari “multicultural” de la diversitat i no d’un grup ètnic concret. Respon aun model caracteritzat per una planificació dels recursos a escala global, on la dinamitzaciódel teixit comercial ha estat una dimensió més dins un programa de regeneració molt mésambiciós, que s’ha ocupat en paral.lel de l’exclusió social, de l’ús dels espais públics, delteixit associatiu i comunitari, etc.

L’anàlisi dels diferents models de dinamització comercial presentats ens permet extreureuna sèrie de recomanacions de caràcter general a tenir en compte:

1) Tota intervenció en la dimensió comercial ha de tenir en compte l’acció delsempresaris. En el cas concret dels empresaris pertanyents a minories ètniques o acol.lectius de població immigrada, contemplar les funcions de lideratge ésfonamental a l’hora de dissenyar estratègies de reorientació que afectin els seusnegocis.

2) A l’hora d’intervenir en el teixit comercial d’un barri, cal tenir en compte tots elsfactors que tenen a veure amb l’estructura d’oportunitats que afecten aquestscomerciants (oferta, demanda, hàbits de compra, institucions, associacions,estratègies empresaris, model de ciutat, etc.)

3) Tota política de regeneració urbana necessita incorporar una dimensió ètnica, en elsentit de tenir en compte les especificitats que afecten els negocis regentats percomunitats de persones immigrades o minories ètniques i que els situen en unasituació de major vulnerabilitat. Això no necessàriament vol dir que calgui dissenyar

8

polítiques específiques per als comerciants d’origen immigrant, però sí que totamesura que es porti a terme ha de tenir en compte aquests trets distintius. Tal comsubratllen Solé i Parella (2005), les principals barreres i obstacles a què s’enfrontenaquests negocis són:

o Dificultat d’accés a la inversió econòmica. Els immigrants que estableixenun comerç es troben amb dificultats a l’hora d’establir una relaciócontinuada amb les entitats financeres de la societat receptora.

o En alguns casos, manca de formació “empresarial” i de coneixement de lallengua (sobretot entre la primera generació d’empresaris)

o Han de fer front a un entorn comercial hostil, que els percep com“amenaça”

o Forta dependència vers les xarxes socials ètniques, la qual cosa suposa unclar avantatge a l’hora d’accedir als recursos i a la informació, però potdificultar el contacte amb la resta del teixit comercial o l’associacionisme(Lewis i Bieler 2001)

o Si es tracta de negocis orientats a una clientela ètnica, la posició que aquestcol.lectiu ocupi en la estructura social i econòmica de la societat receptoralimitarà el seus recursos econòmics i els seus hàbits de consum i, enconseqüència, incrementarà el risc de saturació i l’escassa rendibilitat delsnegocis.

o Si l’Administració vol comptar amb la col.laboració d’aquests col.lectius, estrobarà amb dificultats addicionals a l’hora d’aconseguir la seva credibilitat iconfiança. No es pot donar per descomptada. Cal accedir a les xarxessocials i establir ponts de contacte amb els líders i mentors de les diferentscomunitats i saber aprofitar “l’efecte emulació”.

o Existeix força acord entre els experts a l’hora de constatar l’elevat risc desaturació que presenten els negocis ètnics amb una orientació local i ètnica ide recomanar la necessitat de facilitar la ruptura (“break-out”), per tald’orientar-los vers una clientela generalista i abandonar els mercats localsd’orientació estrictament ètnica (Taner i Tiesdell 1999; Solé i Parella 2005).Dificultat de supervivència davant la creixent competència que suposa laproliferació de negocis similars.

o El risc de saturació dels negocis orientats exclusivament cap a una clientelaètnica es fa patent en els resultats d’un estudi que ha impulsat la Delegacióde Comerç de la Diputació de Barcelona (2006), sobre els hàbits de comprade la població immigrada. Aquest estudi posa de manifest que elcomportament dels immigrants extracomunitaris com a col· lectiu específic

9

en relació amb els hàbits de compra, resulta força equiparable al de lapoblació general –amb l’excepció de l’alimentació- i que està méscondicionat pel seu nivell socioeconòmic que no pas pel seu origen. Enaquest sentit, l’estudi constata que el comerç d’origen ètnic, malgrat la sevavisibilitat, juga un paper poc rellevant a l’hora de canalitzar la despesacomercial dels i les immigrants, amb l’excepció de l’alimentació fresca entreles persones procedents del Magrib i la resta d’Àfrica.

4) A l’hora d’intervenir en el teixit comercial d’un barri, cal tenir en compte tots elsfactors que tenen a veure amb l’estructura d’oportunitats que afecten aquestscomerciants (oferta, demanda, hàbits de compra, institucions, associacions,estratègies empresaris, normatives, model de ciutat, etc.)

5) Les experiències analitzades també ens permeten concloure que, a l’hora dedinamitzar el comerç, cal fugir de mesures aïllades. La revitalització comercialnomés serà factible si s’impulsen iniciatives que s’integrin dins una planificació delsrecursos global, on la qüestió del teixit comercial sigui una dimensió més dins unprojecte de millora de l’espai urbà (exclusió social, ús espais públics, teixitassociatiu, teixit comunitari, etc). Només així es podrà avançar cap a un modelcomercial inclusiu, centrat en les necessitats dels i les residents del barri.

En definitiva, les diferents experiències analitzades mostren que l’avantatge competitiuque té l’etnicitat a l’hora de dinamitzar un teixit comercial, si no s’orienta adequadamentcap al mercat general, té unes limitacions i un risc de saturació molt alt. L’orientacióètnica i local té un escàs potencial de creixement, donat que aquest tipus d’establimentsacostumen a situar-se en les zones urbanes més desafavorides dels nuclis urbans i aixòafavoreix la seva dependència vers una clientela local, coètnica o autòctona, amb escàspoder adquisitiu. A més a més, des d’aquesta situació de partida resulta complicattrencar amb aquesta dinàmica, ja que s’estableix una mena de cercle viciós. En lamesura que els residents prosperen econòmicament, es constata que opten per moure’scap a altres barris menys estigmatitzats. Aquest fet provoca un constant procés desubstitució de comerciants i residents “antics” per nouvinguts amb escassos recursos –tant comerciants com consumidors-, amb dificultats per contribuir a la inversióeconòmica en el teixit comercial, cosa que ajuda a consolidar i reforçar la degradació delterritori i de la seva oferta comercial.

El canvi d’orientació dels negocis es pot produir de manera “espontània”, com aresultat del relleu generacional entre els empresaris Així ho posa de manifest uninteressant estudi d’Ali Elhourssaïne (2003) sobre els comerciants magribins instal.lats aParís, que constata les diferències existents entre els comerços magribins constituïtspels primers immigrants que van arribar durant els anys 60 i 70 i els creats per la“segona generació” de comerciants, fills dels comerciants pioners.

10

o Els comerciants de “primera generació” havien treballat prèviament com aassalariats en el mercat general i no tenien experiència en el sectorempresarial en el moment d’iniciar el negoci. Els de “segona generació”, encanvi, ja estaven familiaritzats i formats en la “cultura empresarial” en elmoment d’establir-se pel seu compte, gràcies al fet d’haver treballatprèviament durant anys com a assalariats en els comerços “ètnics” defamiliars i amics, que han fet la funció “d’escola d’empresaris”

o Mentre els comerciants de “primera generació” comptaven amb un nivelld’instrucció molt baix i un insuficient coneixement de l’idioma, la “segonageneració” acredita en major mesura estudis mitjans o superiors icomparteix el codi lingüístic de la població autòctona

o Els empresaris de “primera generació” van optar pels crèdits informals defamiliars i amics per finançar el seu comerç en primera instància. Lessegüents generacions, en canvi, ja fan un ús normalitzat dels crèdits bancarisa l’hora de portar a terme una iniciativa comercial.

o Mentre que l’estructura comercial de la “primera generació” prioritza ladimensió comunitària (se solen ubicar en barris amb forta concentració depoblació connacional i segueixen els preceptes religiosos de les prohibicionsalimentàries), els “nous” comerciants no segueixen l’estratègia de laproximitat geogràfica a la comunitat magribina ni la d’orientar els seusnegocis a les seves necessitats. Contràriament, opten per establir comerçosadreçats a una clientela autòctona i de caràcter general (la venda de begudesalcohòliques o de carn de porc, per exemple, està àmpliament acceptada)..

o Mentre els comerciants de “primera generació” no han renunciat a la ideade retorn al país dòrigen, els “nous” comerciants orienten la seva vidaprofessional i social cap al país d’acollida de forma definitiva, cosa queafavoreix la inversió econòmica en els negocis

Així mateix, és important destacar que tota actuació que pretengui donar suport alcanvi d’orientació d’aquests negocis a nivell de barri, cal que se sostingui en un teixitcomercial de proximitat que atengui les necessitats quotidianes de la població residental barri. Ara bé, al mateix temps, aquest teixit comercial s’ha d’estructurar al voltant demesures que impulsin la centralitat comercial de la zona per als no residents, a partird’iniciatives comercials que s’orientin cap a una especialització que justifiqui elsdesplaçaments des de fora del barri o del municipi. El recurs a la mercantilització de la“diversitat” pot jugar aquí un paper clau en la dinamització comercial, a través, perexemple, de l’organització de mercats a l’aire lliure de periodicitat quinzenal o mensualque s’erigeixen com a referent d’una oferta de productes alternativa i que pugui resultaratractiva per als no residents en el barri.

11

Ara bé, l’obertura de l’oferta comercial a les persones no residents no només depèn delsequipaments comercials i de la seva oferta. També exigeix actuacions a nivell urbanísticno estrictament comercials, que persegueixin l’atracció d’aquesta població no residentcap al barri, tals com la instal.lació de museus, centres culturals, equipamentsuniversitaris, etc. Es tracta d’integrar el teixit urbà que es vol dinamitzar dins el modelde ciutat, com a requisit necessari per tal de poder potenciar la centralitat del seucomerç i d’estimular la necessitat dels comerciants de canviar l’orientació delscomerços. En aquest sentit, cal tenir en compte que si bé la renovació, qualificació imodernització del teixit comercial recau en els propis comerciants, cal dotar de lescondicions de possibilitat i dels estímuls suficients per tal que la renovació siguipossible.

3. Estratègies d’actuació. Cap al “model Rocafonda-El Palau”

La finalitat d’aquest estudi és contribuir a la dinamització i reactivació comercial d’un“subcentre comercial urbà”1, el barri mataroní de Rocafonda-El Palau, a partir de ladiagnosi de la seva situació actual i de la identificació del model comercial òptim cap ons’hauria d’encaminar per tal de convertir-se en un espai comercial competitiu. El barri deRocafonda-El Palau, com a exponent de “subcentre comercial” i de barri amb una elevadaconcentració de població nouvinguda d’origen extracomunitari –principalment magribí-, escaracteritza per una sèrie de trets diferencials en relació a d’altres zones comercials de laciutat. L’anàlisi realitzada a partir de les entrevistes en profunditat, el grup de discussió il’exploració etnogràfica amb els diferents col.lectius implicats en la futura revitalitzaciócomercial de Rocafonda-El Palau, ens permet identificar, a partir de l’anàlisi DAFO, unasèrie de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ens permetran concretar lesestratègies d’actuació que podrien configurar el “model Rocafonda”:

1 A les ciutats grans, el comerç es realitza, a més del centre, al voltant d’altres polaritats comercials (mercats,barris històrics, barris perifèrics, noves àrees residencials…)

12

PUNTS DÈBILS: PUNTS FORTS:Una oferta segmentada i poc diversificada, polaritzada entre

negocis ètnics -específicament dirigits a la poblaciónouvinguda- i els negocis “tradicionals” - dirigits a la poblacióautòctona-.

Manca de correspondència entre l’oferta dels comerçosimmigrants (orientació, característiques locals, disposicióproductes, higiene, etc.) i els gustos i preferències del clientsautòctons

Teixit associatiu en reconversió

Discurs de confrontació entre el comerç de “tota la vida” i elcomerç ètnic (aquest darrer se l’acusa de l’incomplimenthoraris, política de preus, degradació del barri, etc.)

Els comerciants immigrants es concentren en negocis querequereixen poca inversió inicial, tenen escassa experiènciacom a empresaris (poca “cultura empresarial”) i trien un tipusconcret de negoci sense avaluar-ne prèviament la viabilitateconòmica i les possibilitats d’èxit

Molts dels comerços immigrants són escassament rendibles ihan experimentat poca inversió econòmica en la millora delnegoci i en l’acondicionament del local

Elevat risc de saturació de l’oferta de comerç immigrant(escassa diversificació, efecte “mimetisme”, etc.)

Consolidació d’una oferta comercial residual, poc atractiva,amb poc valor afegit, poc consolidada. Risc empobrimentcomerciants.

Indicis d’una nova classe comercial emprenedora, d’origen immigrant, amb iniciatives,sense aversió al risc i amb capital econòmic

Augment del poder adquisitiu de la població immigrada resident al barri: nova demandamés selectiva, més enfocada a la qualitat.

Tendència incipient cap a la diversificació de l’oferta comercial per part dels comerciantsimmigrants (botigues de mobles, immobiliàries, etc.)

Progressiva voluntat d’integració dels comerciants immigrants en el teixit associatiucomercial i obertura dels comerciants autòctons cap a noves idees, demandes, etc. Esconsolida tant en uns com en els altres la percepció que “les problemàtiques són comuns”

Estratègies aïllades d’alguns comerciants immigrants per tal d’expandir la seva clientela alconjunt de la població, mitjançant un canvi d’orientació del negoci (aprofitar l’exotisme del’etiqueta “ètnic” com a factor d’atracció, etc.)

L’existència i experiència del Pla integral de Rocafonda-Palau com a instrument dotateconòmicament que permet la participació i afavoreix la concertació, per així millorar lespolítiques público-privades a realitzar al barri.

13

AMENACES: OPORTUNITAT (OBJECTIUS ESPECÍFI CS)

L’estructura urbana del barri no facilita la configuració d’un“nucli comercial” visible: existència d’un mercat privat dèbil,necessitat de més zones de vianants, de més placesd’aparcament,…

Barri amb “una percepció negativa” atribuïda a la presènciade persones immigrades i associada a la degradació del parcd’habitatges, a la inseguretat i a l’incivisme, que provoca la“fugida” cap a altres zones de la ciutat dels residents amb méspoder adquisitiu (risc de reforçament de la “crisi”)

Segregació social pel que fa a la demanda: atracció depersones amb escàs poder adquisitiu i pautes de consum externper part d’aquells residents (tant autòctons com nouvinguts)amb recursos econòmics, que no veuen satisfetes les sevesnecessitats i exigències de consum en l’oferta comercialdisponible al barri

Escàs potencial d’atracció de clients externs (no residents)

Comerç dual: gran superficie comercial i comerç deproximitat.

Aïllament i estigmatització de tot el comerç del barri, encomparació amb el centre comercial de la ciutat

Percepció “degradada” del barri perjudica la imatge i lacredibilitat de la seva oferta comercial

Aprofitar el caràcter “pluriètnic” del barri per incorporar el concepte de “barri cultural”(cultural quarter) en el disseny i implementació de polítiques públiques, així com en la futuraordenació de l’oferta. Aquesta reconversió del barri facilitarà:

o atraure clientela externa (estimular la demanda)o superar l’escassa diversitat dels comerços del barri i el seu risc de saturació a partir

de mesures d’autoordenació de l’ofertao evitar el consum extern per part dels residents amb més poder adquisitiu

Urbanisme comercial. Actuacions de tipus urbanístic que i afavoreixin i enforteixin lacreació d’un “nucli comercial”: places d’aparcament, potenciar la modernització del mercat,regulació d’usos comercials…

Apropar l’oferta comercial a les necessitats i pautes de consum de les famílies –tantautòctones com també immigrades- amb més poder adquisitiu.

La confluència de preocupacions i demandes entre comerciants immigrants i autòctonscom a motor de l’associacionisme de caràcter mixt.

Canalitzar els instruments i recursos ja existents al barri i reorientar-los cap a larevitalització de l’estructura comercial: Pla Comunitari, mediadors comunitaris i interculturals,espais públics, equipaments, etc.

Potenciar la qualitat i la confiança en l’oferta comercial i en la imatge del barri (campanyesde sensibilització, segells de qualitat, etc.)

Acompanyar des de l’Administració els futurs comerciants d’origen immigrant en el procésde creació d’un comerç (assessorament jurídic, estudis de mercat, facilitats per alfinançament, etc.)

Establir mecanismes des de l’Administració per tal de facilitar als comerciants immigrantsel pas cap a una orientació de caràcter més generalista (assessorament, finançament,formació), aprofitant la bona predisposició que han manifestat al llarg de les entrevistes.

14

Concreció de les oportunitats identificades en l’ANÀLISI DAFO en objectius específics,

estratègies i actuacions concretes.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1

Aprofitar el caràcter “pluriètnic” del barri per incorporar el concepte de “barri cultural” (culturalquarter) en el disseny i implementació de polítiques públiques, així com en la futura ordenació del’oferta. Cap a quin “model comercial” es vol reorientar el barri?

Línies d’actuació

Sustentar el model comercial del barri en la mercantilització i marketing al voltant de ladiversitat, l’ús comercial de la presència dels grups ètnics i dels seus símbols (música,alimentació, roba, artesania, etc.), així com en la consolidació i fidelització del potencial declients residents al barri, juntament amb l’atracció de nous clients. Es tracta de dissenyardiverses accions puntuals que, combinades entre si, transformin l’oferta comercial en unpol d'atracció de residents de fora del barri –a més a més de fidelitzar els consumidorslocals- i que es consolidi com a zona de compra habitual gràcies a la seva capacitatd'adaptació als canvis en els hàbits de consum, a partir de l’etiqueta de la “diversitat”,unida a la “qualitat”. Es tracta de dissenyar una estructura comercial lligada a la presènciade productes i serveis que no pretengui competir amb les altres ofertes a partir del baixcost i una oferta indeterminada, sinó de desmarcar-se des de la dimensió del valor afegitde l’exclusivitat i de la qualitat de l’oferta.

S’hauria d’accedir a un potencial client que tant englobi les franges d’edat més joves, ambun gust distintiu i més refinat, màximament receptives als productes exòtics que s’allunyende l’estandaritzada oferta del consum de masses (anàlogament al que ha esdevingut en elbarri barceloní de Gràcia, per exemple), com també les famílies immigrades amb unaposició econòmica solvent, que estan creixent numèricament de forma considerable tant albarri com al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La millora del poder adquisitiud’algunes famílies immigrades a mesura que augmenta el seu temps d’assentament, faviable una oferta d’aquestes característiques, diferenciada, orientada cap a articles que nosón de primera necessitat (equipament per a la llar, moda, artesania, etc.), o bé quecerquen distingir-se de la resta d’establiments a partir de la qualitat dels productes oferts idel bon servei (carnisseries, alimentació, etc.).

Aquest model de “barri cultural” requereix impulsar mesures encaminades a l’oberturadel barri cap a l’exterior, cap a l’“atracció” de població no resident, en paral·lel a la

15

reorientació de l’oferta comercial. La ubicació d’un centre d’interès general, és a dir, d’unequipament de ciutat amb molta capacitat d’atracció garantiria sens dubte l’ús dels espaispúblics del barri per part de població no resident, amb un elevat potencial com aconsumidors. Es tracta d’integrar el teixit urbà de Rocafonda-El Palau dins el model deciutat, com a requisit necessari per tal de poder potenciar la centralitat del seu comerç id’exercir de catalitzador de la necessitat de canviar l’orientació dels negocis.

El model de “barri cultural” exigeix partir d’un nou Pla d'Usos que faci possiblel’evolució de l’estructura comercial en la direcció desitjada (tal com ha succeït en el cas deCiutat Vella, amb l’aprovació del Pla d’Usos per tal de regular l'evolució de les activitatsrelacionades amb l'oci i el fort augment del turisme al districte) i evitar el risc de saturaciódels comerços ja establerts. L’objectiu fonamental d’aquest nou Pla d’Usos hauria de sercercar l’equilibri entre tres factors: els veïns residents a la zona, el teixit comercial formatpel comerç de proximitat “tradicional” i pels comerciants immigrants. La constataciódurant el treball de camp que la major part de comerciants d’origen immigrant que handecidit establir un negoci ho ha fet sense prèvia estimació del mercat potencial, faextremadament necessàries les mesures d’autoordenació de l’oferta comercial, a través depactes i negociacions amb tots els col·lectius implicat, estudis d’assessorament jurídic, deviabilitat econòmica, etc.

Amb la finalitat de consolidar aquest nou “model de barri”, una actuació fàcil de portar ala pràctica podria consistir en organitzar un mercat o fira, de periodicitat mensual –perexemple, el primer diumenge de cada mes, ubicat a l’Avinguda d’Amèrica-, en què espotenciés l’etiqueta de la “diversitat” i es donés a conèixer l’oferta comercial del barri.Sens dubte podria tractar-se d’una iniciativa amb un important potencial d’atracció declientela de fora del barri i de fora de la ciutat.

Afavorir la implantació de nous negocis al barri que estiguin adreçats a una clientela demajor poder adquisitiu (perfumeries, sabateries, botigues de roba, joieries, botiguesd’artesania, franquícies, etc.) i que serveixin per potenciar la dinamització comercial delbarri (mitjançant, per exemple, una subvenció del lloguer durant un període inicial, etc.)

16


Actuacions de tipus urbanístic i social que millorin la “imatge de l’entorn urbà del comerç” iafavoreixin la creació d’un “nucli comercial”. L’urbanisme comercial ha d’incorporar i definir elsinstruments necessaris per tal de millorar la imatge comercial del barri, a partir de les necessitatsurbanístiques que han identificat els propis comerciants entrevistats


Continuar amb la vianantització dels carrers principals del barri, a fi de facilitar laconsecució d’un “nucli comercial”.

Impulsar estudis i actuacions específiques per tal de convertir l’actual mercat en un focuscomercial modern i competitiu, reforçar-ne i consolidar-ne l’ús per part dels residents delbarri i incrementar el seu paper com a nucli impulsor i articulador del centre comercialurbà.

Aprofitar l’espai de l’Avinguda d’Amèrica per tal d’organitzar-hi la fira o mercat deproductes artesanals, la qual cosa requerirà la millora urbanística dels seus accessos, cuidarla jardineria, etc.

Millorar la senyalització de la zona

Proporcionar més places d’aparcament de vehicles al barri, places de rotació per alsclients, elements claus per incrementar el flux de visitants.

Actuacions urbanístiques més intensives en algunes zones del barri. S’han de buscarcentres d’interès territorials, centralitats del barri que es podrien reconvertir en espaisd’oci, amb terrasses a l’aire lliure, a través d’un nou pla d'usos que potenciés la creaciód’una zona amb establiments de concurrència pública (bars, cafeteries i altres serveis).Potenciar una oferta de serveis d'oci complementària i compatible amb la resta de comerçpot actuar alhora com a dinamitzador comercial.

17

Implementar polítiques públiques, adreçades a la població resident del barri, quegaranteixin la cohesió social i evitin la “fugida” de la població amb més recursos(habitatge per a joves, equipaments comunitaris, millora del parc d’habitatges i de la sevahabitabilitat, zones verdes). En la mesura que les famílies amb més poder adquisitiuabandonin el barri, es mantindran negocis orientats exclusivament a una clientela ètnicaresident, amb baix poder adquisitiu i de caràcter rotatiu, que incrementarà el risc desaturació i l’escassa rendibilitat dels negocis. Tot plegat estimula el “rebuig” del barri perpart dels residents autòctons o dels propis immigrants amb més poder adquisitiu, a lavegada que reforça els hàbits de consum externs (centres comercials, etc.). Frenar aquestprocés “d’abandonament” requereix mesures urbanístiques i socials de caràcter global, aixícom una reorientació comercial que vinculi l’oferta a la dimensió de la qualitat delsproductes i serveis i sigui sensible a les demandes i necessitats de consum dels sectors depoblació amb més poder adquisitiu (botigues de roba, sabateries, equipament per a la llar,joieries, etc.)


La confluència de preocupacions i demandes entre comerciants immigrants i autòctons com amotor de l’associacionisme de caràcter mixt.


Potenciar les associacions de comerciants de caràcter mixt (tal i com ja ho està fentl’associació de comerciants de Rocafonda), integrades per representants de les diferentscomunitats de comerciants del barri, aprofitant el potencial que suposa que bona part deles problemàtiques identificades pel conjunt de comerciants coincideixen. Les associacionsde comerciants són el puntal de tota revitalització comercial (un dels exemples mésparadigmàtic s’ha donat en el carrer Sants, a Barcelona, el carrer comercial més llargd'Europa, que ha sabut basar la seva competitivitat en la potència de la seva associació decomerciants i en les diverses accions de promoció comunes).

Generar espais de discussió i debat dins l’existent Pla Integral de Rocafonda-Palau –grupsfocals, seminaris, cursos, plataforma comercial, etc.-, en què tots els comerciants es trobin,comparteixin reflexions i se sentin partícips del procés de revitalització del barri. Aquestsespais serviran per incentivar els comerciants a modernitzar els negocis i crear un espai dereflexió per impulsar accions comunes. Aquests espais no només poden servir de

18

catalitzador a l’hora d’afavorir l’associacionisme de caràcter mixt, sinó que tambépermetrien superar el discurs de confrontació entre el comerciants ètnics i els propietarisautòctons del comerç “tradicional”

Cal comptar amb la col·laboració dels comerciants immigrants, i establir contactes amb elsseus líders, a fi de saber aprofitar “l’efecte emulació” i de guanyar-se la confiança delscomerciants. Cal estimular els comerciants més dinàmics i més motivats per tal queparticipin en les associacions de comerciants i puguin generar dinàmiques que engresquin isensibilitzin tot el col·lectiu.

Consensuar entre els diferents agents implicats (comerciants autòctons i immigrants,principalment) un pacte comercial que tingui com a motor un “model comercial” comúdel que tots se sentin partíceps, que reguli no només els usos comercials, sinó també elshoraris comercials, etc., amb la finalitat d’evitar la confrontació entre uns comerciants ialtres. La redacció d’aquest pacte ha de comptar amb la participació i la iniciativa delmàxim nombre de comerciants del barri i, sobretot, amb la participació dels empresarisd'origen immigrant. El pacte ha de permetre la implicació dels comerciants en la milloradel teixit comercial del barri, el compromís amb uns objectius i unes “regles del joc”definides de forma col·lectiva, diluir el clima d’enfrontament i suspicàcies mútues, etc.


Canalitzar els instruments i recursos ja existents al barri i reorientar-los cap a la revitalització del’estructura comercial.


Cal aprofitar els recursos ja existents per tal de facilitar la reorientació de l’estructuracomercial del barri. El Pla Integral de Rocafonda-Palau és un bon instrument i unabona oportunitat a l’hora de dissenyar actuacions de foment de l'activitat econòmica,urbanístiques i socials. Sens dubte, és un espai propici per endegar el procésparticipatiu necessari per a la redacció del pacte.

Les figures dels mediadors comunitaris són claus a l’hora d’apropar els comerciantsd’origen immigrant cap a les institucions. En aquest sentit, els mediadors poden exercir

19

el paper de “pont”, que podrien facilitar l’acompanyament i tutorització de lesiniciatives comercials des del seu moment de gestació, així com actuar d’assessors al’hora de facilitar la reorientació dels comerços existents (facilitant informació adaptadaal codi lingüístic dels comerciants, visitant botiga per botiga, creant vincles deconfiança entre els comerciants immigrants i els tècnics de promoció econòmica i elsgestors comercials, etc.)


Potenciar la qualitat i la confiança en l’oferta comercial i en la imatge del barri.


A fi i efecte de lluitar contra la percepció de “mala imatge” de l’estructura comercialdel barri, tant dins com fora de la zona, cal dissenyar campanyes encaminades a lareorientació i reforma dels establiments, en la direcció de consolidar una ofertacomercial amb una imatge vinculada a la “qualitat” i “confiança”, que pugui vèncer lasegmentació de la clientela. Aquest objectiu requereix mesures que estimulin laimplicació dels propis comerciants, tot aprofitant la seva bona predisposició que s’hadetectat al llarg del treball de camp realitzat.

Una bona iniciativa al respecte podria ser impulsar premis per als comerços mésinnovadors i atractius, o crear una mena de “segell de qualitat”, que servís peratorgar una certificació i un reconeixement públic a aquells establiments que ofereixenproductes i serveis de qualitat i que compleixen totes les normatives vigents (horaris,pagament impostos, contractació personal, normatives d’higiene, equipaments dellocal, etc.). Aquest segell sens dubte permetria apropar l’oferta comercial regentada perimmigrants a un consumidor més generalista i seria també una eina eficaç percombatre els estereotips no provats al voltant dels comerços immigrants (no paguenimpostos, força de treball que no cotitza a la Seguretat Social, etc.). A més de l’evidentreconeixement que aquesta actuació comporta de cara al client, aquesta certificació potanar vincula a la contraprestació per als comerciants, per tal que tinguessin incentiusper participar en la iniciativa, podria ser l’accés a subvencions econòmiques per areformes, formar part d’una xarxa d’establiments comercials a nivell del municipi deMataró, d’abast més ampli, organització de promocions conjuntes, etc.

20


Acompanyament des de l’Administració local dels futurs comerciants autòctons i

immigrants, però en especial atenció als d’origen immigrant.


La necessitat de formació dels immigrants emprenedors –tant jurídica com deconeixement de l’idioma castellà i català- i la conveniència de rebre assessorament iinformació en el moment d’establir un negoci és important, si ens basem en elsresultats obtinguts a les entrevistes amb comerciants d’origen immigrant. Elscomerciants de “primera generació” del barri, tal com s’ha constatat, no acostumen atenir “cultura d’empresa”, ni experiència prèvia com a empresaris, ni un pla d’empresaestructurat en el moment de consumar el seu projecte empresarial. La principalmotivació que ha portat als immigrants a establir-se com a comerciants respon a unaestratègia per aconseguir una millora en el nivell de vida i una mobilitat social que elmercat de treball general difícilment ofereix als treballadors immigrants. El principalmotor a l’hora de decidir muntar un establiment determinat és el referent del’experiència exitosa d’altres companys, el fet que el tipus de comerç no requereixi unaelevada inversió inicial, així com la creença que en el barri comptaran amb una clientelaconnacional assegurada. En canvi, no es tenen en compte estudis de mercat sobre eltipus de negoci més adequat en relació a les necessitats del barri o sobre el risc desaturació dels negocis amb una orientació estrictament ètnica. El desconeixement del’idioma ben sovint obstaculitza el seu accés a una clientela de caràcter més generalista.

Aconseguir dissenyar un servei d’assessorament en totes aquestes etapes, a través detutories individualitzades que acompanyin el futur comerciant en tot el procés, quesigui capaç de comptar amb la confiança dels diferents col·lectius d’immigrants –principalment la comunitat magribina- no és fàcil, però cal avançar en aquesta direcció.Els mediadors comunitaris i els líders de la comunitat –els comerciants amb més èxit iprestigi o amb una trajectòria empresarial més dilatada, per exemple- poden jugar unpaper decisiu.

21


Establir mecanismes des de l’Administració local per tal de facilitar als comerciants lareorientació dels seus establiments comercials


Cal aprofitar la bona predisposició que han mostrat els comerciants d’origen immigrantper tal de reconduir els seus negocis cap a una clientela més generalista i evitar el riscde saturació. Amb aquest context favorable de partida, seria convenient dissenyarprogrames formatius, servei de tutories individualitzades i programes d’ajutseconòmics (per a la remodelació dels locals, etc.) a què podrien acollir-se tots aquellscomerciants –immigrants o no- que ho desitgin. L’eficàcia d’aquest assessoramentdependrà de la complicitat dels propis comerciants, en el sentit d’haver comptat amb laseva col·laboració i participació a l’hora de dissenyar el “model comercial” cap al qualvol avançar el barri. La participació dels comerciants és un element imprescindible peral seu desenvolupament.

i) Pla d’usos del Centre d’informació i recursos per a la Dona Programa d’utiltizació i usos del nou Centre per a la dona.

Servei de DonaPlaça Espanya, 1Tel. 93 757 49 91


PLA D’USOS CENTRE DE LA DONA DE MATARÓ

ADAPATAT A LA DISPONIBILITAT DE L’ESPAI

DEL CARRER GIBRALTAR

Elaborat per :Servei De Dona

Mataró, febrer de 2007

Versió 2.0

2

INDEX

Contingut pàgina

Presentació 3

Descripció: 4Objectius generalsProgrames a desenvolupar

Els serveis del Centre de la Dona de Mataró 6

Característiques físiques de l’equipament 8

3

PRESENTACIÓ

La creació de centres d’atenció i recursos per a dones està vinculada al desenvolupament de lespolítiques de gènere i igualtat.

Els primers van aparèixer al començament de la dècada dels 80 i al llarg del temps se’ls hi haanat donat denominacions diverses com “Centre d’Atenció a les Dones”, “Equips d’Atenció a laDona” o “Punt d’Informació a les Dones”.D’entrada es tracta de centres amb una vocació assistencial on la prioritat és l’atenció a la donaen cas de necessitat, amb accions puntuals i sense continuïtat en la intervenció.

La evolució i els canvis a nivell social, demogràfic i dels processos migratoris, juntament ambels canvis de les dones en l’àmbit de la participació, especialment els col·lectius més joves,l’adaptació a la diversitat i el plantejament de noves demandes (usos del temps, conciliació...),obliguen a adoptar canvis en el plantejament i assolir nous reptes en les funcions i lescaracterístiques dels centres de la dona.

És d’aquesta manera que es comencen a fer plantejaments diferents en el disseny i l’elaboraciódels projectes de centres municipals d’informació i recursos per a dones, passant d’un modelassistencial a un altre model on s’inclou la perspectiva de gènere i els serveis que s’ofereixensón part de les polítiques de justícia social.Amb aquesta nova perspectiva es pretén oferir eines a les dones per tal de construir una novarealitat. Els centres així plantejats esdevenen punts de referència on les dones puguin trobar leseines per a desenvolupar-se com a persona i assolir així la seva plena ciutadania.

Aquesta proposta és recollida per totes les entitats del Consell que la presenten com a prioritàriaal Consell de Ciutat.Per la seva part des del Servei de Dona també es treballa en aquest sentit incorporant-la com unanecessitat dins les seves actuacions.

Podem concloure aquesta introducció dient que els elements bàsics que motiven la necessitat decreació d’un centre d’informació i recursos per a dones a la nostra ciutat són:

Les demandes de les dones de la ciutat, recollides i transmeses pel Consell Municipald’Igualtat a proposta de la Vocalia de Dones de Rocafonda.La voluntat política que recull el PAM del 2006 en relació a la cohesió social i la promocióenvers les dones.La necessitat d’implementar les polítiques d’igualtat des d’una perspectiva de gènere atraves de la informació, recursos i orientació, facilitant eines a les dones per millorar la sevaqualitat de vidaL’experiència positiva de municipis de característiques semblants a Mataró que disposen decentres específics per a la dona.

4

DESCRIPCIÓ

El Centre d’Informació i Recursos per a Dones és un servei adreçat a totes les dones de la ciutat,que té com a finalitat donar resposta a les diferents demandes d’informació i atenció, així compotenciar els processos d’autonomia de les dones i contribuir a la superació de totes lessituacions de desigualtats de gènere que encara perduren.

Les característiques principals del projecte son la creació d’un espai municipal que faciliti lacomunicació, la informació, la formació i aprenentatge per a la vida personal, laboral i social deles dones a la ciutat. Així mateix aquest centre hauria de promoure i enfortir la xarxa departicipació a la vida associativa de la ciutat i el suport mutu per millorar la seva qualitat de vidapersonal i col·lectiva

Es planteja el centre com un servei integral que inclogui totes les accions que tenen a veure ambla dona a l’hora que s’ofereix com espai de suport i trobada a les entitats de dones de al ciutat.Ha de convertir-se en referent en temes d’igualtat i gènere a la ciutat i la comarca, així comtambé per la resta de serveis del propi Ajuntament.

Els serveis que ha d’oferir el centre han de ser especialitzats en relació al col·lectiu de personesal qual s’adreça. Ha d’oferir uns trets diferencials de la resta de serveis generalistes existentsactualment a la ciutat. S’ha de caracteritzar per oferir una atenció personalitzada, incidint en laprimera demanda i el procés d’acollida i l’acompanyament com elements clau en la base delprocés d’atenció. A més ha d’oferir una resposta ràpida, eficaç i de qualitat.

OBJECTIUS GENERALS

Donar resposta a les demandes detectades en el marc dels Plans integrals i el ConsellMunicipal per a la Igualtat d’Oportunitats de la Dona.Dotar a la ciutat d’un espai de promoció, informació i recursos que sigui a la vegada unreferent de les polítiques de dones, tal com recull el PAM 2006.Promoure la igualtat d’oportunitats i afavorir l’associacionisme de les dones.Promoure la defensa dels drets de ciutadania, la justícia social i els drets humans de lesdones.Oferir assessorament, serveis i recursos específics.Fer el seguiment del Protocol de violència de gènere.Impulsar i coordinar la transversalitat de gènere en l’organització.

PROGRAMES A DESENVOLUPAR

Tipologia de serveis

Els serveis que ha d’oferir el centre han de ser especialitzats en relació al col·lectiu de personesal qual s’adreça. Ha d’oferir uns trets diferencials de la resta de serveis generalistes existentsactualment a la ciutat. S’ha de caracteritzar per oferir una atenció personalitzada, incidint en laprimera demanda i el procés d’acollida i l’acompanyament com elements clau en la base delprocés d’atenció. A més ha d’oferir una resposta ràpida, eficaç i de qualitat.

5

Cal valorar totes les necessitats en el marc de la xarxa d’equipaments públics de la ciutat. Caltenir en compta la flexibilitat de l’edifici i dels espais interiors, per adaptar l’edifici a les novesdemandes que es vagin produintEl funcionament de l’espai estarà relacionat amb les activitats que es desenvolupin en el centre ila demanda de les entitats. Es preveu un funcionament semblant al d’un centre cívic amb horarisde matí i tarda.

INFORMACIÓ I

ORIENTACIÓInformar a la ciutadania dels recursos especialitzats entemes de gènere.Informar i orientar a les dones que presenten una situació dediscriminació per raó de gènere de les línies defuncionament del Centre i dels recursos específics.Informar dels actes i activitats que es realitzen a la ciutatsobre temes de sensibilització, prevenció i treball per a laIgualtat.Informar a totes les dones que pateixen violència o aquellespersones que ho demandin sobre recursos i serveisespecífics i el conjunt de les actuacions que contempla laLlei de Mesures Integral contra la Violència de Gènere itota altre legislació vigent al respecte.

ATENCIÓ I SUPORT

PERSONALITZATDonar informació, orientació i atenció personalitzada a lesdones, fer el diagnòstic de les necessitats i demandes que fala dona, i definir conjuntament amb la dona un pla detreball.Valorar la derivació als/les professionals del equipinterdisciplinari i/o municipals en funció de la situació quela dona presenti.Acompanyar i fer el seguiment del procés de la donasempre que per la complexitat de la seva realitat siguinecessari.Detectar i recollir les demandes que les dones manifestinimplícita i explícitament.Orientació afectivo-sexual.Assessorament jurídicAssessorament psicològicAltres

ACTUACIONS

GRUPALSTreballar diferents tècniques i eines personals per tald’incrementar els processos d’autonomia de les dones.Realitzar activitats grupals sobre temes d’interès social.Potenciar la Xarxa de Dones com un element bàsic perdonar suport i reforçar l’associacionisme femení.Recolzar i/o constituir grups d’autoajuda o d’ajuda mútua.Organitzar sessions grupals d’informació i reflexió desd’una perspectiva socioinformativa.

PARTICIPACIÓ DE

LES DONES I DRETS

DE CIUTADANIA

Programar actuacions per potenciar el moviment associatiude les dones.Potenciar la participació de les dones en el municipi, jasigui des dels consells de ciutat de dones, així com des de

6

l’associacionisme.Programar activitats formatives amb perspectives de gènereals i les professionals.Promoure la participació ciutadana vers el treball per a laigualtat i no discriminació per raó de gènere.Realització de campanyes de sensibilització adreçades alconjunt de la ciutadania.Potenciar el treball transversal mitjançant la coordinacióinterdepartamental, amb la voluntat de desenvoluparpolítiques per la igualtat.Organitzar cursos i seminaris i Jornades des d’unaperspectiva de gènere.

ESPAI RELACIONAL

I DE REFERÈNCIA

PER A LES DONES

Dotar el centre dels recursos necessaris i tenir cura delsespais per tal que tinguin una identitat de gènere.Disposar d’un espai únic i de referència, accessible per a lesdones.Possibilitar els espais d’intercanvi i trobada entre dones

SERVEI DE

DOCUMENTACIÓRecull de documentació i pàgina webElaboració del Fitxer de Recursos amb lainformació de referència de les diferents institucions iorganismes.Publicacions monogràfiques i/o específiques; Polítiques degènere de diferents institucions

OBSERVATORI DE

GÈNEREDiagnosi i recollida de necessitats expressades per lesdones.Anàlisis de la realitat des d’una perspectiva de gènere.Protocol de dades (estadístiques, enquestes)

ELS SERVEIS DEL CENTRE DE LA DONA DE MATARÓ

1. REGIDORIA DE LA DONA

Oficines del Servei de la Dona per portar a terme els programes i projectes de la regidoriaper a la implementació de les polítiques de dona

2. INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ

Informar a la ciutadania dels recursos especialitzats en temes de gènere.Informar i orientar a les dones que presenten una situació de discriminació per raó de gènerede les línies de funcionament del Centre i dels recursos específics.Informar dels actes i activitats que es realitzen a la ciutat sobre temes de sensibilització,prevenció i treball per a la Igualtat.Informar a totes les dones que pateixen violència o aquelles persones que ho demandinsobre recursos i serveis específics i el conjunt de les actuacions que contempla la Llei deMesures Integral contra la Violència de Gènere i tota altre legislació vigent al respecte.

7

3. ASSESSORIES

Servei d’acollida

Servei de primera atenció : informació, orientació , assessorament i valoració inicialLes funcions d’aquest servei seran per tant: orientar, assessorar i oferir recolzament emocional ales dones. Estimular a la dona en la presa de decisions. Oferir informació de tots aquellsrecursos que pugui necessitar i derivar-la correctament en cas que sigui necessari cap als serveisespecialitzats. Coordinar-se amb la resta de serveis municipals així com altres institucions pertal d’establir una xarxa que doni cobertura a qualsevol necessitat de les usuàries del servei.Donades les característiques d’aquest servei és necessari preservar l’intimidat per l’atenció a lesusuàries.

Assessoria Jurídica:

Servei obert a totes les dones de la ciutat i comarca que ofereix la possibilitat de consultarqualsevol tipus de dubte o problema legal sobre temes com les relacions laborals, contractes,separacions, divorcis, fills, parelles de fet, maltractaments… i tot allò que sigui del seu interès.Atès per professionals del dret de forma confidencial i gratuïta.El servei funcionarà un/dos dies dia a la setmana a través d’hores concertades.Donades les característiques d’aquest servei és necessari preservar l’intimidat per l’atenció ales usuàries.

Assessoria laboral

Informació i orientació davant abusos per discriminació laboral, acomiadaments improcedents,assentaments sexuals, permisos laborals, contractes… i totes aquelles qüestions que tinguinrelació amb la dona i el món laboral. També s’inclou aquí el servei d’inserció laboral encoordinació amb l’IMPEM.

Servei d’atenció psicològica

Suport psicològic en situacions d’abús en l’àmbit familiar, de parella o laboral o davant dequalsevol tipus d’agressió sexual. Treball individual i grupal.

Mediació de conflictes interpersonals

La mediació és un procés pel qual un tercer expert i neutral intervé entre dues o més personesper aconseguir un pacte mitjançant una negociació entre les parts en conflicte.És un mitjà de resolució alternativa de conflictes, un espai de diàleg per tractar problemes quees plantegen, que permet recuperar l’entesa.

4. SERVEI DE SUPORT A LES ENTITATS.

Aquest suport pot ser tècnic o econòmic a través de convenis o subvencions. Pretén afavorirque les entitats de dones constituïdes puguin treballar els seus projectes i enfortir el teixitassociatiu protagonitzat per dones alhora que es promou la participació social de la dona a laciutat.Recolzament a la tasca associativa de les dones.

8

5. FONS DOCUMENTAL ESPECÍFIC DE LA DONA

Es pretén oferir a les persones que ho necessitin un recull bibliogràfic i de material específicsobre temes relacionat amb la dona: llibres, documents, pel·lícules, música ...per a consulta enel centre o en servei de préstec.

6. SALES DE TALLERS I FORMACIÓ.

Espais polivalents per a la realització de tallers i cursos de formació. Poden ser de diferentformat per cobrir les diferents necessitats de cada acció formativa programada. Un dels espaisha d’estar equipat amb cuina, altre ha d’estar dissenyat per poder impartir cursos d’informàticaamb ordinadors connectats , altres només caldrà que tinguin taules i cadires...

7. ESPAI DESTINAT A ENTITATS DE DONES

Despatx per fer servir les entitats de dones de la ciutat que així ho demandin. Espai equipat ambtaula i ordinador per a les entitats.

8. ESPAI INFANTIL

Espai de jocs on es poden deixar els nens i nenes mentre la mare fa les gestions necessàries alcentre o participa de les activitats programades.

9. SALA D’ACTES O REUNIONS

Sala polivalent on es programaren activitats promogudes tant pels serveis municipals com perles pròpies entitats de dones. També acollirà les sessions del Consell d’Igualtat o les reunions detreball de la Comissió de seguiment del Protocol d’informació i atenció a les dones víctimes deviolència, xerrades o seminaris de petit format, entre d’altres....Ha de preveure instal·lació de projector i equip de so així com cadires amb capacitat per unes 30persones.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

Planta baixa

1 Espai de recepció-informació Espai de recepció, informació, sala d’espera i espai infantil.

Recepció amb espai de treball per una persona amb taula dedespatx amb ala, cadires per atendre les visites i armarisd’arxiu. Connexió per un ordinador, impressora,fotocopiadora i fax. Connexió telefònica.L’espai d’espera ha de ser ampli i acollidor amb cadirescòmodes i on es puguin instal·lar plafons informatius,expositors per a informació diversa....L’espai infantil ha de tenir cadires, 2 taules petites iprestatgeries per les joguines i els contes.Aquests espais han d’estar tots inclosos dins d’un mateixvolum, interelacionats, sense separacions fixes.

9

1 Espai informació i recursos (fonsdocumental)

Sala de consulta equipada amb taules i cadires i armaris-llibreria. Connexió per 2 ordinadors amb connexió d’Internet.Aquest espai hauria de disposar de llum natural.

1 Lavabo adaptat

1 Lavabo

1 Espai cafeteria Espai de trobada amb servei de bar gestionat per les entitatsde dones. Equipat amb barra de bar, cafetera,5 taules tipus bari cadires.Aquest espai hauria d’estar preferiblement al costat delslavabos.

3

1

Despatxos assessories

Sala treball i reunions

Primera planta

Per les diferents assessories equipats amb taula i cadires iconnexió ordinador i telèfon amb petit armari arxivador.Espais que preservin la intimitat per atendre individualmentles visites.Aquests espais haurien de tenir llum natural

Espai equipat amb taula rodona , cadires, i armari arxivadorpetit. Capacitat per a 4 persones

2 Espais tallers i cursos Equipats amb taules i cadires. Un dels espais equipat ambcuina.

1 Espai regidoria Dona 1 despatx per la regidora, 1 despatx per la cap del Servei i 1espai de treball per les 2/3 tècniques del Servei i1administrativa, equipats amb taules de despatx, cadires iarmaris d’arxiu. El de la regidora i la cap del servei tambéhauran de tenir una taula de reunions. Tots els espais haurande tenir connexió per ordinadors, impressores i telèfon.Aquests espais haurien de tenir llum natural

1 Sala de reunions Sala per a reunions i activitats amb capacitat per unes 30persones

1 Lavabo adaptat

1 Lavabo amb espai de neteja imagatzem neteja.

1 Despatx per les entitats Espai d’us per a les entitats amb taula, cadires i connexióordinador.

1 Magatzem Espai de magatzem per material d’ús intern de la regidoria i elCentre de la Dona.

j) Guia de recursos associatius de Rocafonda-El Palau

Publicació de ‘Area de participació de ‘ajuntament que recull. Amb una fitxa completa cada una de les associacions dels barris de Rocafonda-El Palau.

GUIA DE RECURSOS ASSOCIATIUSDE ROCAFONDA I EL PALAU

1

PRESENTACIÓ DE LA GUIA

El document que presentem conté informació de primera mà sobre entitats i col·lectius quehan volgut participar a la iniciativa de crear una guia de recursos associatius per fomentaruna xarxa als barris de Rocafonda i El Palau.

L’equip d’investigació en pràctiques del Postgrau de Participació i DesenvolupamentSostenible de la UAB, conjuntament amb el personal tècnic del territori i els veïns i veïnesdels citats barris (constituint-se el Grup dÍnvestigació - Acció Participativa “GIAP” que vapassar a denominar-se Grup Palafonda), ha treballat en el disseny i implementació del “Plade Millora d’Entitats” dins del qual presentem una fitxa que conté dades com el nom del’associació o col·lectiu, una persona de contacte, horari, objectius, activitats i recursos quepodrien oferir-se per la xarxa associativa o recursos que serien d’utilitat per aquestes.

La guia és un punt de partida per treballar en la creació d’una vertadera xarxa social. És laformalització escrita del teixit associatiu que la investigació - acció participativa que hem duta terme ens ha mostrat. La guia pretén treure a la llum els col·lectius existents a Rocafondai El Palau i algunes de les seves activitats, recursos i necessitats. És un instrument, fet en unmoment determinat, que permet treballar amb el teixit associatiu, que és una realitatdinàmica, motiu pel qual la guia s’hauria d’actualitzar en paral·lel amb l’evolució d’aquestarealitat canviant.

Entenem que és, si més no, un instrument que intenta visualitzar i ordenar de forma útilalguns dels recursos que ha d’utilitzar una veritable xarxa social. La vertadera xarxa escomposa de relacions humanes capaces de mobilitzar recursos (socials, humans,materials...) i la guia pretén facilitar aquestes relacions, sent un instrument més al servei delprocés de creació d’aquesta xarxa, com ho són les entrevistes, tallers, reunions i dinàmiquesque hem realitzat (de la mateixa manera que el qüestionari de recursos i demandesinterassociatives).

Aquí presentem el contingut bàsic, resultant d’una part de l’estudi, que podria articular laguia de recursos de la xarxa. Però pensem que la guia hauria de posseir, a més, altres tipusde continguts que no poden obtenir-se amb els recursos i temps de l’equip investigadoractual, com podrien ser la història de cada entitat o grup, un mapa de localització, logotipsde les associacions... i un format i disseny gràfic adequat per a la seva edició. Tot això,construït de manera participativa de forma que el procés de creació de la guia sigui unprocés d’interrelació de veïns i veïnes, personal tècnic i polític, ja que són aquestes relacions,relacions entre persones, les que creen una xarxa. Però sense cap dubte, perquè puguinsorgir, ha d’existir un projecte inicial comú.

Pel que fa al format de la guia, ja s’han posat algunes propostes sobre la taula. Des del grupPalafonda s’ha suggerit que el format de la guia podria ser el “d’agenda”, ja que donaria unvalor afegit d’ús quotidià i podria contenir de forma pràctica el calendari d’activitats ifestivitats del barri, els telèfons de contacte, etc. Incloent llistin telefònic, calendari, agenda iuna pàgina explicativa de cada associació o col·lectiu. Això i tot el que la imaginació i elpressupost puguin permetre, sempre que sigui de la creativitat col·lectiva. A més, al ser unaagenda anual, obligaria a canviar-la tots els anys, podent-se actualitzar d’acord amb elcaràcter dinàmic de la realitat social.

La comunitat ha de fer-se seu el projecte per tal que aquest es dugui a terme i serveixi alprocés de creació d’una xarxa social de Rocafonda i El Palau.

2

ÍNDEX

Presentació .................................................................................................................................... pàg. 1

Entitats i grups

Plataforma de Solidaritat amb el Rif (Col·lectiu de solidaritat)......................................... pàg. 4Kombo Cafo (Grup dájuda mútua).............................................. pàg. 5

Sant Pau (Associació socio-cultural).................................................................... pàg. 6Yola – Kasumay (Grup dájuda mútua)............................................................................ pàg. 7

Amalgama (Associació socio-cultural)................................................................... pàg. 8

A.VV. Palau (Associació socio-cultural)................................................................... pàg. 9 Comissió de civisme i convivència......................................................................................... pàg. 10

A.VV. Rocafonda (Associació socio-cultural).................................................................... pàg. 11Vocalia de la dona .................................................................................................................... pàg. 13Vocalia de gent gran ................................................................................................................ pàg. 14Vocalia de cultura .................................................................................................................... pàg. 15

Cant Coral .................................................................................................................. pàg. 16Cine Fòrum .............................................................................................................................. pàg. 17

Comunitat d’aprenentatge del CEIP Germanes Bartomeu (Projecte socio-cultural) ............... pàg. 18AMPA Germanes Bartomeu (Associació socio-cultural) ..................................................... pàg. 19

AMPA Menéndez Pelayo (Associació socio-cultural) .................................................... pàg. 20AMPA Rocafonda (Associació socio-cultural) ..................................................... pàg. 21

Armonía (Associació cultural) ............................................................................ pàg. 22Sabor Andaluz (Associació cultural) ............................................................................ pàg. 23Alouahda (Associació cultural) ............................................................................ pàg. 24Grup Marxaire Mataró – Canigó (Associació esportiva-cultural) ............................................. pàg. 25U.E. Rocafonda (Associació esportiva) ........................................................... pàg. 26Roca 81 – Club de Petanca (Associació esportiva) .......................................................... pàg. 27Club Ciclista Iluro (Associació esportiva)........................................................... pàg. 28

Recursos que necessiten i ofereixen

Coneixements i recursos humans .................................................................................................... pàg. 29D’infrastructura: espais ................................................................................................................... pàg. 30Recursos materials .......................................................................................................................... pàg. 31

3

PLATAFORMA DE SOLIDARITAT AMB EL RIF Col·lectiu desolidaritat

DADES DEL GRUP:

Persones de Contacte: Asmaa i Maria ZaloñaHorari de l’entitat: Sense horari a la Federació d'Associació de Veïns de

Cerdanyola o Centre Cívic de Rocafonda

OBJECTIUS PRINCIPALS DE L’ENTITAT:

Solidaritat amb el poble del Rif (a partir del terretremol)

ACTIVITATS QUE REALITZA L’ENTITATParadetes per recollir diners en jornades festives (Sant Jordi, Festa del Palau), presentació de la campanyaa la radio i la tele, concentracions conmemoratives, assemblea informatives, concerts de solidaritat.

CALENDARI FESTIU

Dia internacional de la Dona (8 de mars)

RECURSOS:

Què podeu oferir a les altres entitats del barri ?

Coneixements irecursos humans

Xerrades/ conferències de sensibilització i de informaciósobre el territori del Rif, treball en xarxa amb altres plataformes desolidaritat i projectes de cooperació amb el Rif

Espais

Materials

Què podeu necessitar ?


Voluntaris per preparar activitats

Espais

Materials

4

KOMBO CAFO Grup dájuda mútua

DADES DEL GRUP:

Adreça postal: Avda. Amèrica, 146 3r 3aTel: 666 69 22 98Persones de contacte: OusumanHorari de l’entitat: Reunions 1r diumenge de cada mes

A l’església de S. Pau

OBJECTIUS PRINCIPALS DEL GRUP:

Ajuda mútua excepte en temes de drogues i violacions.Ajudes econòmiques en casos de repatriament de difunts.

ACTIVITATS QUE REALITZA L’ENTITAT:

El grup està a Mataró i a Lleida un cop a l’any es troben i fan una festa.

CALENDARI FESTIU:

La festa es cap al mes de Gener - Febrer.

RECURSOS:

Què podeu oferir a altres entitats del barri?

No manifesten que puguin oferir res a les altres entitats o grups del barri.

Què podeu necessitar:

Espais Necessiten trobar un espai propi ( pot ser un espai de lloguer o compra),un espai força gran ja que són 40 – 50 famílies.

5

CENTRE SANT PAU DE CÀRITAS Associació Socio-Cultural

DADES DE L’ENTITAT:Adreça: c/ Bombers Madern i Clariana n 8 bxosTelèfon: 93 7962496Correu electrònic: santpauarrobacaritasbcn.orgPersones de Contacte: Ferran MorenoHorari de l’entitat: Dill a Div 9h-14h, 15h-22h


Ajudar a la integració a la ciutat de les persones estrangeres nouvingudes que arriben ala ciutat de Mataró i a les seves famílies

ACTIVITATS QUE REALITZA L’ENTITAT

Matins: dones Llengua i màquines owerlook (confecció tèxtil)Tarda: reforç joves llenguaVespre: cursos llenguaAnuals: casal d’estiu,

CALENDARI FESTIU

Sortida anual a peuExcursió anual en autocar per conèixer CatalunyaNadalFesta fi de cursDia portes obertesAquest any celebren 20 anys

RECURSOS:Què podeu oferir a les altres entitats del barri ?


Gent molt diversa i coneixement diferents: traduccions, músics, mediadors,líders, esportistes que poden fer d’entrenadors, gent que pot fer classesparticulars. Coneixement realitat de les persones nouvingudes al barri

EspaisEstan de lloguer a la parròquia. Encara que abans es feia, ara és més difícilCedir espais.

MaterialsPer ensenyar català i castellà (publicacions, llibres) televisió, vídeo, radiocasset

AltresMemòria anual de càritesPublicació de càrites bimestralCàrites interparroquial de Mataró (CIM)



Informàtic voluntari i Voluntaris/es classes

EspaisEspais de trobada de gent autòctona i nouvinguda.Teatre, sala que càpiga molta gent (voldria que es fessin assemblees de barri,concerts, xerrades, teatre, cinema,...)Sales no tan grans perquè la gent pugui organitzar la seva festa

MaterialsMaterial escolar. Ordinadors. Megafonia

AltresUna publicació de barri, llengua comuna el català però que cada un poguésexpressar-se en la seva llengua.

6

GRUP YOLA- KASUMAY Grup de Sant Pau

DADES DEL GRUP:

Telèfon 937962496Persones de Contacte. Augustín SenghirHorari de l’entitat: 2º diumenge de cada mes de les 12:00 fins les 14:00h


L’objectiu és ajudar-se.Aportacions econòmiques per ajudar-se entre ells

ACTIVITATS QUE REALITZA EL GRUP

Han fet alguna festa on practiquem balls tradicionals del Senegal. Grup acabat de crear.

CALENDARI FESTIU:

Festa de cap d’any amb ball yola.Al 2002 van celebrar la festa de la independència del Senegal. L’any que ve volen fer-la (4d’abril).Dos excursions a l’any amb Sant Pau.

RECURSOS:



De la cultura yola-kasumay poden ensenyar: l‘idioma, el ball i la música queés molt rítmica.

Espais

Materials

Altres



Saber navegar per Internet i tenir ordinadors connectats a la xarxa. Mecànica,comptabilitat, electricitat. No podem fer cursos perquè no tenim papers.

EspaisSala on poder celebrar festes.

Materials

AltresSaber com enregistrar-nos com associació.

7

AMALGAMA Associació Socio-Cultural

DADES DE L’ENTITAT:Adreça: c/ Set Partidas, 54Persones de Contacte: Sandra i Mireia


1. Oferir un espai lúdic i educatiu per joves (12-18 anys) per a que puguin participar i serprotagonistes

2. Potencialitzar l'interculturalitat entre els joves i en extensió a la resta de la comunitat

3. Fomentar el treball en xarxa a nivell de barri del Palau i Rocafonda i alhora amb la resta debarris de Mataró


Organitzem diferents activitats lúdiques, excursions, jocs, tallers de diferent tipus...

RECURSOS:Què podeu oferir a les altres entitats del barri ?


Son educadores i coneixen bé els joves. S'han guanyat laseva confiança i tenen molta experiència en el terreny

Espais

MaterialsRecursos didàctics, recursos com a educadores i educadors

Altres Organitzar activitats amb escoles



Voluntaris amb formació com a educadors i voluntariscol·laboradors

EspaisUn espai més gran i a ser possible, un espai propi

Materials

Altres

8

A.V.V. PALAU Associació Socio-Cultural

DADES DE L’ENTITAT:

Adreça : c/ Set Partidas, 54Telèfon : 937906893Persones de Contacte: Cristina, Manolo, Antònia, Pepe, Rosi, Marga, AntonioHorari de l’entitat: Dilluns a partir de les 20:30h


Millorar la qualitat de vida del veïns i veïnes del barri. Fer que el barri sigui millor per atothom.


Curs de tall i confecció, curs de Ioga (en curs). De forma imminent es realitzaran: curs desevillanes i curs de balls de saló.

CALENDARI FESTIU

Festa major del barri. La comissió de festes: fan cursos de henna, concerts d’havaneres,strip-tease, concert de música marroquí, sevillanes.Festa de carnestoltes (29 febrer)

RECURSOS:


Espais- Dues sales de 70 m2- Un pati on es pot cuinar i fer diferents activitats

Materials - Cadires - Un ping-pong (per fer torneigs)



Falta gent amb ganes d’implicar-se i iniciativa, persones professionalsaficionades que vulguin impartir els tallers -de manualitats-

MaterialsPissarra per a què es puguin repartir les feines i organitzar-se millor

9

COMISSIÓ DE CIVISME I CONVIVÈNCIA Grup de l’AVV del Palau

DADES DEL GRUP:

Adreça: C/ set Partidas, 54 – 56.Telèfon: 619 73 68 24Persona de contacte: Manolo i AsmaaHorari de l’entitat: dimarts de 15 a 17 h.


Fomentar una xarxa entre entitats del barri i entre veïns i veïnes.Contribuir a la integració sociocultural de les persones nouvingudes, veïns i veïnes(llengua, informació legal, de recursos, crear un grup de pressió i denúncia de situacionsde desigualtat).Millorar la comunicació entre veïns i veïnes

Cultivar actituds interculturals positivesPromoure la comprensió de valors, creences i comportaments. Educarper superar els prejudicis respecte grups culturals.Crear canals oberts i participatius.


Vídeo “ Dóna la teva opinió sobre el barri” Impulsar la xarxa del Palau.

CALENDARI FESTIU

RECURSOS:



Col·laborar amb altres entitats en temes de civisme i convivència.

Materials Cintes de vídeo, informació sobre temes de civisme i convivència, idiomes.



Voluntaris per donar classes de català i castellà.Voluntaris per informar a les persones immigrants.Informació sobre civisme i convivència

EspaisAules per donar classes de llengua

MaterialsMaterial didàctic per oferir llengua, Internet

10

A.V.V. DE ROCAFONDA Associació Socio-Cultural– L’ESPERANÇA –CIUTAT JARDÍ


Adreça C/ Poeta Punsola nº 47 (08304)Telèfon 937551681FAX: 937906407Pàg. web: www.carrernou.net/joanPersones de Contacte Luis de Miguel (president)

Juan MontoroHorari de l’entitat: De dilluns a divendres de 18:00 a 21:00 aproximadament.


El principal objectiu és la millora del barri. Actualment això passa per impulsar el PlaIntegral del qual assumeixen com a propis tots els seus objectius estratègics.Vetllar perquè les administracions respectin els drets individuals com a ciutadans i elsdrets col·lectius com a associacions.Defensar –mitjançant la reivindicació, el diàleg, la negociació i el treball corporatiu ambaltres entitats- la millora de la qualitat de vida i els interessos generals dels veïns iveïnes dels barris com a destinataris i usuaris de les activitats i dels serveis sanitaris,urbanístics, socials, econòmics, d’habitatge, culturals, esportius, de medi ambient, devialitat i transport públic, de seguretat, etc.Informar, assessorar i formar els veïns i les veïnes en les qüestions que els afectenFer de mitjancers de les reivindicacions i de les propostes de les persones associades idel conjunt del veïnat per fer-les arribar a les administracions públiques –principalmenta l’ajuntament-, als partits polítics, als sindicats, als sectors empresarials, etc.Promoure els valors de la democràcia participativa, el civisme, el respecte i l’estima dela diversitat cultural i intergeneracional, la convivència, la solidaritat, el respecte almedi ambient i la sostenibilitat, l’ajuda mútua entre les persones i la cooperació entreles entitats i els grups. Tot això, mitjançant l’organització d’activitats culturals, festivesi de lleure a cada un dels barris i la ciutat en la seva globalitatFacilitar un lloc de trobada i de reunió als nostres locals i oferir serveis, prestacions iavantatges a les persones sòcies.


Els dijous de 17:00 a 18:00 a partir de l’octubre d’enguany al Centre cívic, es faran classes dedibuix, pintura i manualitats.Estan intentant tornar a posar en marxa un antic taller de reflexologia podal i un altred’auro/acupuntura (acupuntura a les orelles).Dilluns de 20:00 a 21:30 al Centre cívic fan dansa del ventre. (22€ mes-socis, 25 no socis).Dilluns i dimecres de 20:00 a 21:00 al CC ioga.

CALENDARI FESTIU

11 de Setembre a Ciutat Jardí es fan ballades de sardanes.Festa Major de Rocafonda (aquest any del 9 al 11 de juliol).8 de març Festa de la Dona Treballadora.Festa de Cap d’any.Festes de Nadal es fan diverses activitats com el patge reial, etc.

11

RECURSOS:



Defensa dels drets dels veïns i veïnes. Oferir suport a les queixes ireclamacions justes. Informació i assessorament sobre moltes qüestionsciutadanes. Oferir servei de consulta jurídica, així com accés a serveismutuals (enterrament, etc.). Fan d’enllaç entre l’administració i les altresentitats per demanar les subvencions i altres ajuts que necessiten aquestes.

EspaisNo disposen d’espais. Totes les activitats les fan al CC.

MaterialsNo disposen de materials. Utilitzen els del CC.Tenen 30.000 llibres de temàtica diversa, però no els poden oferir perquèno disposen d’espai on posar-los i els tenen emmagatzemats.

AltresRevista de l’AVV.Les dones de la vocalia fan poesia i de vegades l’editen i la regalen el 8 demarç.



Es troben oberts a qualsevol tipus d’aportació.- necessiten suport informàtic però que pensen aconseguir-lo a través de latecnoescola- necessiten gent que els ajudi a encartellar i persones amb capacitat de ferarribar la informació als veïns.

EspaisCal un espai tancat per “actes culturals multitudinaris”.

MaterialsEquips informàtics actualitzats.

Altres

12

VOCALIA DE LA DONA Grup de l’AVVRocafonda

DADES DEL GRUP:

Adreça: C/ Poeta Punsola nº 47 CP-08304Telèfon 937551681 (AVV Rocafonda)Persones de Contacte: Maria Majo; Tina Pabón; Cristina Serrà; Manoli Márquez;

Isabel; Núria IbranHorari de l’entitat: Dimarts, dimecres i dijous de 19 a 21 hores


Espai per expressar inquietuds i problemes de les dones..


Tallers de lectura i escriptura, manualitats (Dimarts de 19:00 a 20:30). Xerrades (amb personesde fora). Projecció de pel·lícules. Cursos de Català. Taller de sabó; “Pestiños” per Nadal.Estands culturals a la festa del Barri (estand de Marroc, Andalusia, Senegal...) 2n. diumenge deJuliol. Teatre de gènere (maltractaments...).

CALENDARI FESTIU

Dia internacional de la Dona (8 de mars)

RECURSOS:



Tallers de punt de creu. Decoració, centres florals. Guions de teatre.Artesanies per vendre i donar beneficis a ONG’s.

EspaisNo tenen espai, se reunen en dependències Centre Cívic i locals del CEIPGermanes Bartomeu.

MaterialsArtesanies i una petita biblioteca amb enciclopèdia en català.



Persones que puguin ensenyar activitats, manualitats, menjars típics,...Persones que puguin aportar sobre violència de gènere, depressions,adolescència,...

EspaisUn espai propi o més íntim i fixa (major capacitat d’autogestió). Una cuina i equipament.

MaterialsEquipament audiovisual: -equip de música –micros. –llums –altaveus-DVD

13

VOCALIA DE GENT GRAN Grup de l’AVV Rocafonda

DADES DEL GRUP:

Adreça C/ Poeta Punsola nº 47 CP-08304Telèfon 937551681 (AVV Rocafonda)Persones de Contacte: Juan TorresHorari de l’entitat: De 16:00 a 19:00 aprox.


Que la gent gran tingui un espai per interrelacionar-se i allunyar-se del bar, l’alcohol i eltabac.

ACTIVITATS QUE REALITZA EL GRUP

Bingo (mensualment, darrer divendres de cada mes) Jocs de cartes, dominó, escacs… de manerainformal. Pròximament organitzaran passejades per Mataró.

CALENDARI FESTIU

NadalFesta Major (campionats de cartes, dominó i petanca)Sant Jordi (tornejos de cartes, dominó i petanca.

RECURSOS:



Marqueteria, manualitats, punt i punt de creu.

EspaisUtilitzen el Saló del centre cívic i dependències de l’A.VV.

MaterialsVuit taules i una TV

AltresDiaris (el Mundo Deportivo i el Periódico).



Cuina i pintura.

EspaisSala de TV independent, sala de billar, petita cuina. I una oficina.

MaterialsAltaveus pel TV, jocs de cartes, de domino, d’escacs.Material d’ oficina complert Equipament de cuina. Una taula de billar

AltresDiari el Punt, una revista i una enciclopèdia en castellà.

14

VOCALÍA DE CULTURA Grup de l’AVV Rocafonda

DADES DEL GRUP:

Adreça: C/ Poeta Punsola nº 47 CP-08304Tel: 937551681 (AVV Rocafonda)Correu electrònic [email protected] de Contacte: Elena Romero i Luis de MiguelHorari de l’entitat: Es reuneixen per les tardes


Coordinar i fomentar la cohesió social i les activitats culturals

ACTIVITATS QUE REALITZA

En projecte: curs de Dj’s, al mes de maig cada divendres concerts a la plaça coordinat amb elPalau, 19 de juny concerts pel dia de la música, perquè no només es facin concerts en les placesdel centre de Mataró sinó que també es faci a Rocafonda, projecte d’un concert al mes al centrecívic o un altre lloc, grup de teatre ( amb col·laboració amb la vocalia de la dona).Les activitats que es realitzen actualment són: els divendres de 20:45 a 22:15(iniciació) i de21:00 a 22:30 (avançat) al CC i a través de la Vocalia de Cultura, fan country (36€ quatrimestre-socis, 48€ no socis). Els dissabtes al CC i a través de la Vocalia de Cultura fan valls d’envelatper parelles. Iniciació de 17:30 a 19:00, avançat de 19:00 a 22:30. (40€ per parella i trimestre-socis, 44€ no socis). Dimarts i dijous de 15:30 a 17:00 al CC i a través de la Vocalia de Cultura,es fan classes de tall i confecció. (56€ trimestre-socis, 63€ no socis). La revista “Viure aRocafonda” que és trimestral.

CALENDARI FESTIU

Col·laboració en la festa majorCelebració de l’any Nou Amazigh (del Riff) al gener

RECURSOS:



Visió i criteris multiculturals. Tenen preparació específica en l’àmbit de cohesiósocial.


Coneixements i

recursos humans

Sobre com treballar amb joves. Els aniria bé idees, mètodes de treball,...

EspaisNecessiten un espai, han demanat a l’ajuntament que la fàbrica de Can Sans esrehabiliti per equipaments.

MaterialsEquip de megafonia

AltresDemanda d’una biblioteca pública, existeix una mancança d’equipamentspúblics, com per exemple un centre d’ensenyament secundari pels joves delbarri.

15

CANT CORAL Grup de la Vocalia deCultura de l’AVV Rocafonda

DADES DEL GRUP:

Adreça: C/ Poeta Punsola nº 47 CP-08304Tel: 937551681 (AVV Rocafonda)Persones de Contacte: RafaelHorari de l’entitat: Els dimecres al centre cívic


Són un grup de la Vocalia de Cultura tenen els mateixos objectius que aquesta.


Assagen un cop a la setmana i fan concerts a casals d’avis i per les festes del barri, també actuenpel dia de la Dona.

RECURSOS:



Concerts de cant coral.

16

CINE FORUM Grup de l’AVV de Rocafonda

DADES DEL GRUP:

Adreça: C/ Poeta Punsola nº 47 CP-08304Tel: 937551681 (AVV Rocafonda)Correu electrònic [email protected] de Contacte: Jordi FarguellHorari de l’entitat: Dimarts a las 21:30 durant els mesos de setembre i

octubre per planificar.


Difondre el cine no comercial.Crear un espai de diàleg i debat sobre cine.


Projecció de pel·lícules amb presentació i debat (una al mes, el 3r diumenge de cada mes),monogràfics anuals.

CALENDARI FESTIU:

No en tenen

RECURSOS:



Persones cinèfilesArtista qualificat en disseny gràfic per ordinador

EspaisNo tenen espai, utilitzen la sala de projeccions del Centre Cívic

MaterialsNo tenen projector, utilitzen el retroprojector del Centre Cívic

Altres Un fitxer amb uns 200 títols, fitxes tècniques, artístiques i sinopsis.


Coneixements iRecursos humans

Cinèfils en general i cinèfils especialitzats en alguna cultura o tema en particular

Materials DVD

Altres Base de dades de cine

17

COMUNITAT D’APRENENTATGE Projecte Socio-CulturalGERMANES BARTOMEU

DADES DEL GRUP

Adreça: C/ Colòmbia 15 CP/08304Telèfon: 937960092 ( Trucat a l’escola us podeu posar en

contacte amb les persones que porten el projecte)Correu electrònic: [email protected] de Contacte: Virgínia Serra i Pep SivillaHorari de l’entitat: 9-13 i 15-18


Ser capaços de donar una resposta satisfactòria a les necessitats dels nostres nois i noies,d’encarar amb èxit els reptes de l’educació del s. XXISuperar les desigualtats superant el context, no ajudant a adaptar-se a ell.Actuar dins d’una xarxa organitzada d’agents socialitzadors i persones educadores.Proporcionar a totes les persones una educació de qualitat que respongui a lesnecessitats actuals.Proporcionar a totes les persones de la comunitat la capacitat de diàleg i de visió críticaper la construcció d’una societat que sigui cada vegada més igualitària, intercultural isolidària.

ACTIVITATS QUE REALITZA EL GRUP:

Van dirigides a l’alumnat del centre Germanes Bartomeu.

CALENDARI FESTIU

Abril, juny i desembre. No hi ha dates concretes.

RECURSOS:



Coneixement de la realitat dels barris mitjançant les famílies usuàries.60 voluntaris i voluntàries.

EspaisSala d’usos múltiples (gimnàs), sala d’informàtica, aula de música (perassaigs de la Coral, de músics amateurs, etc.), pati i porxo, parvulari.

MaterialsOrdinadors. Altres a convenir.

AltresRevista Ger-Ver (més o menys trimestral).Web: http://centres.xtec.es/ceipgermanesbartomeu



Voluntaris en hores diverses per reforçar activitats d’ensenyament.Coneixements en biblioteca, mediateca, etc.Persones que ajudin a captar recursos materials.

EspaisOcasionalment espais com sala del Centre Cívic, Teatre Monumental, etc.Per al desenvolupament d’alguna de les activitats que duen a terme.

MaterialsCanó de projecció multimèdia, amplificadors i altaveus. Escenari 6x4mòbil, focus, decorats, plantes ornamentals, flors de jardí, etc.

18

AMPA GERMANES BARTOMEU Associació Socio-Cultural


Adreça: C/Colòmbia 15, Codi Postal: 08304Telèfon: 937960092Correu electrònic: [email protected] de Contacte: Alejandro Reyes

Albert BrugueraJosé Morales

Horari de l’entitat: No té un horari fix


Contribuir a l’educació dels i les jovesMillorar el centre per, d’aquesta manera, millorar l’educació dels i les joves.


Majoritàriament es tracta d’activitats per a l’alumnat del centre. Una activitat oberta és la collagegantera. Surten a primavera- estiu però no tenen cap tipus de regularitat. És el cap de colla elque els informa de quan hi ha sortides. Per a informar-se millor dirigir-se a l’Ampa. Aquestaestà centrada en tirar endavant el projecte de Comunitat d’aprenentatge.

CALENDARI FESTIU

Festa de fi de curs.Sortides de la colla gegantera. No tenen dates fixes.Nadal

RECURSOS:

Què podeu oferir a les altres entitats del barri ?Ells no tenen recursos propis, mirar la fitxa de la Comunitat d’aprenentatge


Necessiten el mateix que la comunitat d’aprenentatge

19

AMPA MENENDEZ PELAYO Associació Socio-Cultural


Adreça: C/Rocafonda n 20 08301Telèfon: 93 7960093


Contribuir a l’educació dels infants.Realitzar activitats pels infants, pares i mares de l’escola


Coordinar activitats extraescolars. Aportacions econòmiques per sortides o festes. Venda dellibres, etc.

CALENDARI FESTIU

NadalDiada de la Pau (20 gener)CarnestoltesSt. JordiFesta final de curs.

20

AMPA ROCAFONDA Associació Socio-Cultural


Adreça: c/ Ciutat de Tàrrega, 41Tel: 93 790 37 51Correu electrònic: [email protected] de contacte: Pepi - presidentaHorari: Es reuneixen el segon dilluns de cada mes


Contribuir a l’educació dels infants.Realitzar activitats pels infants, pares i mares de l’escola.


- Servei de menjador del centre que està obert als infants del barri als mesos d’estiu.

- Casal d’estiu obert als nens i nenes del barri.

- Diferents activitats extraescolars ofertes als infants del barri durant tot el curs. Aquest

any entre d’altres tindran lloc tallers i cursos d’anglès, escacs, teatre, papiroflèxia i

manualitats, esports, patinatge, petanca,música, etc).

- Festa de l’escola (primera setmana de juny). Oberta als familiars dels alumnes.

- Primer trimestre del curs botifarrada, segon trimestre sardinaza i tercer trimestre

arrosada. Activitats ofertes als familiars dels alumnes.

- Actuacions de la colla gegantera Rocaina , Aixa com dels grups de teatre i de batucada

de l’escola.

• Per més informació sobre activitats concretes, dies en que es realitzen i preus de lesmateixes contactar amb l’AMPA.

CALENDARI FESTIU:

1a setmana de juny: festa de l’escola: tallers, sopar, exhibició d’extraescolars, teatre.

RECURSOS:



Són unes 15 persones a la junta, tenen un grup de teatre, tenen una collagegantera (Rocaina). Estan totalment oberts a participar amb altres entitatsdel barri

Altre Organitzen un casal d’estiu obert a tots els infants del barri.


Manifesten que de moment no necessiten res, potser ajut puntual per fer tallers quan organitzenfestes a l’escola.

21

GRUPO ARMONIA Associació Cultural


Adreça C/ Energia 6-8 davant el vaixell del PolígonTelèfon 937907014Persones de Contacte Manolo


Difondre la cultura i costums d’Andalusia i Catalunya.


Balls, flamenc, sevillanes...

RECURSOS:



Cultura andaluça, sevillanes i saber compartir les coses

Espais Es pot cedir l'espai (400 m2) Materials Altres



Quanta més gent millor a poder ser nens i nenes

Espais Materials Bestits de sevillanes, sabates, castanyoles, micros, material.

Per la coral, bombos Altres

22

SABOR ANDALUZ Associació Cultural


Adreça: c/ Vapor Gordils, nº 7 baixosTel: 93 790 77 57Persones de contacte: Antonio Losada- president

Salvador Bermudes – relacions públiques.Horari de l’entitat: Dilluns de 20 a 23 hores

Divendres de 19,30 a 21 hores


Difondre la cultura i costums d’Andalusia i Catalunya


Festivals de balls, classes de ball: existeixen 5 quadres de ball oficials, 1 quadre d’escola de balli 1 quadre per a la gent gran, “Cantaores” flamencs, conferències, sortides culturals dels socis,intercanvis culturals amb altres entitats, obres de teatre

CALENDARI FESTIU:

Gener: matança del porcFebrer: Dia dels enamorats: passar un cap de setmana a un hotelMaig: RomeriaJuliol: festa d’aniversari de l’entitatDesembre: festa de Nadal

RECURSOS:


MaterialsTenen una biblioteca especialitzada i tenen un equip de so. L’equip de soestan disposats a deixar-lo, però amb condicions.

EspaisTenen un local d’uns 300 metres aproximadament, també tenen un pati.També tenen un escenari.


Com a entitat ja participen en activitats que s’organitzen pel barri icol·laboren amb l’AVVPoden oferir conferències, classes de ball, demostracions. En general,totes les activitats que fan, ja que són obertes a tothom.


MaterialsOrdinador amb Internet ( però pel local)

EspaisUn espai més cèntric per fer les classes, ja que estan ubicats al polígon iqueden una mica allunyats del barri. Hi ha una inseguretat a les nits perdesplaçar-se al local si són menors.

Coneixements Irecursos humans

Manifesten que tenen una necessitat de fer una bona campanya de difusió,ja que creuen que hi ha gent del barri que no els coneixen.També manifesten que hi ha una necessitat en general, de moltes entitatsculturals, que es faci un assessorament cultural i assessorament enactivitats (manca de recursos). Fan una demanda explícitad’assessorament en organització i planificació d’activitats, assessoramenten difusió.

23

ALOUAHDA Associació Cultural


Adreça: C/ Energia, 11Tel: 686316983Persones de contacte Dris Ahmadi i Nasrat DaoudHorari: de 9 a 14h i de 16 a 22h

Festius Divendres, dissabtes i diumenges


Difondre la cultura musulmana.


Ensenyament i promulgació de la cultura musulmana nodrida d’informació pels ciutadans delbarri i ajuda a la comunitat de tot el territori.

RECURSOS:



Coneixement de la cultura musulmana i la llengua àrab Actes sobre lacultura musulmana


Coneixements Irecursos humans

Fer reunions amb altres entitats per conèixer-se i coordinar-se

24

GRUP MARXAIRE Associació Esportiva-Cultural MATARÓ – CANIGÓDADES DE L’ENTITAT:

Adreça: C/ Poeta Punsola, 47Tel: 937550454Correu electrònic: [email protected] de contacte: Miquel (coordinador)Horari de l’entitat: Fan reunions setmanals, en principi dimecres o dijous cap al

vespre.OBJECTIUS PRINCIPALS DE L’ENTITAT:

Establir rutes a peu entre el Principat i la Catalunya nord. (la seva ruta principal és laMataró- Canigó)Establir lligams amb entitats i persones de la Catalunya nord.Defensar el territori en sentit ampli (medi ambient, espais d’interès històric o cultural,etc.). per exemple col·laboren amb l’AVV de Rocafonda en la campanya per les Fontsde Mataró.Defensar la recuperació de la memòria històrica del país. Col·laboren amb “Recuperemla memòria Històrica” de Mataró.


Tenen una ruta principal que és la Mataró- Canigó. L’acostumen a fer sencera cada any entrefinals de juny i principis de juliol. Al voltant d’aquesta ruta troncal estableixen altres rutes enfunció dels diferents temes que es plantegin tractar. A la tardor i en col·laboració amb l’AVV ialtres entitats, fan una sortida a Les Fonts de Mataró. Surten al voltant d’un cop al mes i fanetapes de la ruta. Tenen també una ruta anomenada “ruta de l’exili” que fa el mateix recorregutque feien els antifeixistes que van haver de fugir del país després de la Guerra). Un cop a l’anyfan aquesta ruta que culmina amb una trobada a la Catalunya nord. Acostuma a ser a principisde febrer.CALENDARI FESTIU

Juny - juliol fan la ruta Mataró- CanigóTardor sortida a Les Fonts de MataróPrincipis de febrer Ruta de l’exili

RECURSOS:



- Tenen coneixements sobre el territori en sentit ampli. (històric, paisatgístic, mediambiental, etc.)

AltresHan fet diferents follets sobre temes relacionats amb les rutes. Se’ls hi podendemanar. Estan preparant una guia sobre el GR Camí del Nord (o Mataró Canigó).GR vol dir Gran Recorregut i tant el camí com la guia estan homologats per lesfederacions catalana i francesa. Disposen de molta informació sobre l’exili i laGuerra. Està fonamentada principalment en testimonis recollits al llarg del camí.Molta informació al voltant de la ruta, en general.



Pot haver-hi un cert intercanvi amb persones que puguin tenir coneixements alvoltant de la ruta, però poca cosa més.

EspaisEs reuneixen a una sala del CC i amb això en tenen prou. En tot cas, estaria bé queels espais del CC no estiguessin tant saturats i no fossin tant precaris (petits,sorolls, etc.). Aniria bé també que a l’espai hi hagués un equip informàtic.

25

U.E.ROCAFONDA A.T.M.B. Associació Esportiva


Adreça Ronda Rafael Pintor Estrany s/n Telèfon 937550606Persones de Contacte Laureano Mela

Pedro CaballeroSebastián Calle

Horari de l’entitat: De 17:00 a 23:00 de dilluns a divendres.Dissabtes tot el dia.Diumenges al matí.


Formació futbolística i humana en general dels nens i joves del barri.


Entrenaments de futbol. Esplais (juny i juliol).

CALENDARI FESTIU

30 de juny festa final de temporada.A Sant Joan i Cap d’any fan festa per als nens i nenes i les famíliesEls dies de Nadal fan el Pare Noel i l’amic invisible.A Carnestoltes també fan activitats per als nens i nenes.

RECURSOS:



Coneixements relacionats amb l’esport, disciplina esportiva, etc.

Espais No en tenen. El camp és municipal i se li ha de demanar a l’Ajuntament. Materials Material per a la pràctica del futbol. (pilotes, porteries, xarxes, balles...).

Tot ho poden cedir de franc. Altres Feien una revista per als pares, però fa dos anys que no la treuen.

Existeix la possibilitat d’anunciar-se al camp (això si que ho cobren).



- Monitors d’esplai.; gent que sàpiga d’esport.; gent que vulgui fer “activitatsculturals” (sevillanes, balls, exhibicions, etc.).

- Gent que sàpiga informàtica. Espais No. Materials - Un ordinador i suport informàtic en general.

- Material esportiu. De franc o barat. Altres

26

ROCA- 81 CLUB DE PETANCA Associació Esportiva

DADES DE L’ASSOCIACIÓ:

Adreça : C/ Mexic 62 BARTel: 937904683Persones de contacte: Cayetano Garcia Ruiz 630876043Horari de l’entitat: 16-19:30h

OBJECTIUS PRINCIPALS DE L’ASSOCIACIÓ:

mantenir el club i ajudar.col·laborar amb altres entitats


Realitzen activitats lúdiques i esportives.

CALENDARI FESTIU:

dissabtes i diumenges

RECURSOS:



Què podeu necessitar?


27

CLUB CICLISTA ILURO Associació Esportiva


Adreça: AV. AMÈRICA 50 baixos Telèfon 937904261 / FAX 937904261 (del Velòdrom) Persones de Contacte Antonio Granados Horari de l’entitat: dimecres, divendres 19-21h


Educar en el ciclisme i guanyar campionats


Grups: grup infantils, júniors, sèniors, masters i clicloturistes

RECURSOS:



Coneixements relacionats amb l’esport, disciplina esportiva, etc. Educació i introducció en l'esport del ciclisme, preparació física, resistència,etc.

Espais Materials Poden cedir les bicicletes per practicar o iniciar-se en aquest món en el velòdrom Altres Organitzar curses ciclistes amb escoles, en les festes del barri,

etc.


Coneixements irecursos humans Espais Materials Micros en casos concrets, millor material de ciclisme:

bicicletes, cobertes, cascos, sabatilles

Altres Necessiten arreclar del paviment del velodrom que està moltdeteriorat i els bungalovs en els que es canvien que estan en molt malescondicions.

28

CONEIXEMENTS I RECURSOS HUMANS

ENTITAT QUÈ PODEM OFERIR? QUÈ PODEM NECESSITAR?

AVV Rocafonda Servei jurídic i ciutadà Suport informàtic

Vocalia de cultura Visió i criteris multiculturalsMetodologia per treballar amb lajoventut

Vocalia de la dona Organitzar taller, guions de teatreEnsenyant de manualitats, cuinatradicionalPersones expertes en violència degènere, adolescents,...

Vocalia de la gent granMarqueteria, manualitats i punt de creu

Tallers de cuina i pintura

Cine FòrumPersones cinèfilesArtista en disseny gràfic per ordinador Persones cinèfiles

AVV Palau Voluntaris per impartir tallers

Comissió de civisme iconvivència de Palau

Col·laborar amb altres entitats en temesde civisme i convivència

Voluntaris per donar classes de catalài castellàVoluntaris per informar alsimmigrants

U.E. Rocafonda Disciplina esportivaMonitors d’esplai, voluntarisculturals, esport, suport informàtic

Grup MarxaireMataró-Canigó

Coneixements històrics, paisatgístics, derutes,...

Sabor Andaluz Conferències, classes de ball.Formació en promoció de l’entitat i enplanificació d’activitats

Menendez Pelayo Traductors voluntaris

AlouhdaConeixement de la cultura musulmana ila llenguaActes sobre la cultura musulmana

Fer reunions amb altres entitats

AMPA GermanesBartomeu i Comunitatd’Aprenentatge

60 voluntaris/àriesConeixement de la realitat del barri

Voluntaris per reforçar activitatsd’ensenyament. Coneixements enmediateca i biblioteca. Persones percaptar recursos materials

Sant pauConeixement de la realitat del barriConeixement de la realitat de lespersones nouvingudes

Voluntaris per fer classes de català icastellà i informàtica.Espais de trobada entre personesautòctones i nouvingudes

Grup Yola – Kasumay Llengua, ball i música senegalesa Assessorament jurídicCursos professionals per sense papers

Plataforma desolidaritat amb el Rif

Xerrades/ conferències de sensibilització i deinformació sobre el territori del Rif, treball enxarxa amb altres plataformes de solidaritat iprojectes de cooperació amb el Rif

Voluntaris per preparar activitats

Amalgama Son educadores i coneixen bé els joves.S'han guanyat la. Seva confiança i tenenmolta experiència en el terreny

Voluntaris amb formació com aeducadors i voluntariscol·laboradors

Armonía Cultura andaluça, sevillanes i sabercompartir les coses

Quanta més gent millor a poder sernens i nenes

Club Ciclista Iluro Educació i introducció en l'esport delciclisme, preparació física, resistència...

29

RECURSOS D’INFRAESTRUCTURA: ESPAIS

ENTITAT QUÈ PODEM OFERIR? QUÈ PODEM NECESSITAR?

AVV Rocafondal'AVV disposa de 30.000 llibres amb elsque té previst constituir el "llibre viu"però que no disposa d'espai

Vocalia gent gran Oficina

Vocalia culturaSol·licita a l’ajuntament la cessióde Can SansRecuperació de la riera com espainaturalBiblioteca pública

Vocalia de la dona Local amb cuina equipada

AVV PalauSales de 70 m2 i un jardíBiblioteca especialitzadaUn escenari i un pati

Llar d’infants, casal d’avis,polisportiu i biblioteca

Comissió de Civisme iConvivència de Palau

Aules per donar classes de català icastellà

Grup Marxaire Mataró-Canigó Sala amb material informàtic

U.E. RocafondaHabilitar el camp de futbol ambencarregat

Sabor AndaluzUn espai més cèntric per fer classesde ball amb els més petits

AMPA Menendez PelayoSales petites en horariextraescolar

Comunitat d’aprenentatgeSala d’informàticaAula de músicaPati i porxoGimnàs

Grup Yola- Kasumay Sala per festes

Grup Kombo CafoNecessiten trobar un espai propi(pot ser un espai de lloguer ocompra), un espai força gran ja quesón 40 – 50 famílies.

Amalgama Un espai més gran i a ser possible,un espai propi

Armonía Es pot cedir l'espai (400 m2)

30

RECURSOS MATERIALSENTITAT QUÈ PODEM OFERIR? QUÈ PODEM NECESSITAR?

AVV RocafondaBiblioteca de 30.000 llibres Equips informàtics actualitzats

Vocalia de la donaArtesania i petita biblioteca deconsulta

Equip audiovisual, micros, llums,altaveus,...Equip de megafonia

Vocalia gent gran 8 taules, premsa i un TVEnciclopèdia en castellà.Subscripció “El Punt”Taula billar, cuina equipada, jocsde taula,...

Vocalia de cultura Revista “Viure a Rocafonda”

Cine Fòrum Fitxer filmogràfic amb 200títols

Equip DVDBase de dades cinematogràfica

AVV Palau Taula de ping-pong i cadires Pissarra i taulell d’anuncis

Comissió de civisme iconvivència de Palau

Vídeo sobre el barroInformació sobre temes decivisme i convivènciaClasses d’idiomes

Material didàctic per oferir classesd’idiomes. Internet.Informació sobre pràctiques decivisme i convivència

Grup Marxaire Mataró-CanigóLlibrets i tríptics sobre rutesGuia GR camí del CanigóArxiu de documentació del’exili català

U.E. RocafondaMaterial per a la pràctica defutbol.Possibilitat de posar publicitatestàtica al camp de futbolpagant una petita quantitat.

Ordinador i material esportiu

Sant Pau Publicacions i llibresUna publicació de barrimulticultural Material escolarOrdinadorsMegafonia

AMPA Germanes Bartomeu iComunitat d’aprenentatge

Revista Ger-mer Canó de projecció multimèdiaEscenari mòbil

Amalgama Recursos didàctics, recursoscom a educadores i educadors

ArmoníaBestits de sevillanes, sabates,castanyoles, micros, material; iper la coral, bombos

Club Ciclista Iluro Poden cedir les bicicletes perpracticar o iniciar-se en aquestmón en el velòdrom

Micros en casos concrets, millormaterial de ciclisme: bicicletes,cobertes, cascos, sabatilles

k) Pla funcional de la biblioteca Pla d’usos i funcional de la nova Biblioteca.

Àrea de Cultura C/. Urgell, 187 / 08036 Barcelona

Servei de Biblioteques Tel. 934 022 241 / Fax. 934 022 488

[email protected] / www.diba.es

Programa funcionalBiblioteca de

L’Escorxador

Mataró

gener / 06

2

SUMARI

0. DADES GENERALS INICIALS .......................................................................................................................................... 3

1 INTRODUCCIÓ............................................................................................................................................................ 4

1.1 L’ENTORN.............................................................................................................................................................. 41.2 SITUACIÓ BIBLIOTECÀRIA DEL MUNICIPI ................................................................................................................................. 5

2 FUNCIONS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA ........................................................................................................................... 6

2.1 FUNCIONS BÀSIQUES DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA ...................................................................................................................... 62.2 LES FUNCIONS DE LA BIBLIOTECA DE L’ESCORXADOR DINS DE LA XARXA LOCAL ........................................................................................ 7

3 SERVEIS................................................................................................................................................................... 8

3.1 QÜESTIONS GENERALS................................................................................................................................................. 83.2 RELACIÓ DE SERVEIS BIBLIOTECARIS DE LA BIBLIOTECA DE L’ESCORXADOR ............................................................................................ 9

Servei d’informació ......................................................................................................................................... 9Servei d’obtenció de documents........................................................................................................................... 9Servei de consulta i lectura ................................................................................................................................ 9Servei de préstec ........................................................................................................................................... 9Suport a la formació ...................................................................................................................................... 10Servei de formació d’usuaris............................................................................................................................. 10Servei d’extensió cultural................................................................................................................................. 10Serveis a l’escola ......................................................................................................................................... 10Serveis especials, per a usuaris amb necessitats específiques ...................................................................................... 11

4 LA COL·LECCIÓ......................................................................................................................................................... 11

4.1 COMPOSICIÓ DEL FONS.............................................................................................................................................. 124.2 QUADRE-RESUM DEL FONS........................................................................................................................................... 12

5 ORGANITZACIÓ DE LES ÀREES DE SERVEIS ..................................................................................................................... 13

L’EDIFICI .......................................................................................................... ¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.

a) Zona d’acollida i promoció ..................................................................................................................................... 13b) Zona d’informació i fons general .............................................................................................................................. 16c) Zona infantil ..................................................................................................................................................... 18d) Zona de treball intern........................................................................................................................................... 19e) Zones logístiques i de circulació .............................................................................................................................. 20

5.2 QUADRE-RESUM DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER ÀREES .................................................................................................................. 215.3 ORGANIGRAMA FUNCIONAL........................................................................................................................................... 225.4 ELEMENTS DE MOBILIARI BÀSIC I EQUIPAMENT D’ÚS PÚBLIC ......................................................................................................... 23

6 PERSONAL.............................................................................................................................................................. 24

7 HORES DE SERVEI SETMANALS ................................................................................................................................... 24

8 VALORACIÓ ECONÒMICA............................................................................................................................................ 25

8.1 DESPESES D’INVERSIÓ INICIAL ....................................................................................................................................... 258.2 DESPESES ANUALS DE FUNCIONAMENT I MANTENIMENT .............................................................................................................. 26

3

0. Dades generals inicials

El document que us fem a mans és la proposta de programa funcional de la futuraBiblioteca de l’Escorxador de Mataró, que ha de servir com a base per a la redacció delprojecte arquitectònic.

La construcció i posada en marxa de la futura biblioteca de barri Palau -Escorxador és unaproposta contemplada en el Pla de Biblioteques de Mataró, aprovat pel Ple del’Ajuntament de Mataró, el 2 de juny de 2005 i seguint l’informe del Pla d’Equipaments

Culturals de la Ciutat de Mataró ( abril de 2005), es proposa la construcció de la segonabiblioteca de la ciutat de Mataró al barri Palau- Escorxador.

El futur projecte de la segona biblioteca de Mataró, segons l’emplaçament aprovat, és en elconjunt arquitectònic estil modernista projectat l’any 1909 per l’arquitecte mataroní Melciorde Palau i Simó, que fou inaugurat l’any 1915, que va funcionar com a escorxador fins elsanys setanta. Avui es de propietat de l’Ajuntament de Mataró.

El solar previst té una superfície de aproximadament 1.500 m2, és un edifici protegit iactualment alberga dependències de l’Ajuntament.

La futura biblioteca contempla la rehabilitació de les 3 naus de planta baixa relacionadesentre si per uns passos coberts:

La localització és dins del Parc Antic Escorxador i l’accés principal ha de ser pel carrer Pratde La Riba, 110 des d’aquest carrer el ciutadà ha de percebre de manera clara i inequívocaels serveis que ofereix la biblioteca. La visibilitat interior des de qualsevol punt ésimprescindible. Entenem que la biblioteca s’ha de mostrat com un aparador als ciutadans iha de convidar –los a entrar i a utilitzar-la.

Aquesta nova biblioteca d’Escorxador donarà servei en aquest barri i formarà part de lanova xarxa de biblioteques de Mataró, en aquests moments la biblioteca central urbana i labiblioteca de barri.

Tal i com està definit en el “Mapa de Biblioteques del Municipi” , s’entén el “sistemabibliotecari mataroní” com un únic servei. Un servei dotat d’un centre amb funcions decoordinació i suport, la Pompeu, la biblioteca de barri actua d’extensió (“Branch” és el termeutilitzat en els països angloamericans) de la biblioteca central i apropa el servei bibliotecari auna part de la població del municipi. Oferint servei a una població més reduïda i localitzada ila seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates iaportar la lectura pel lleure.

4

1 Introducció

1.1 L’entorn

El nombre d’habitants del municipi és de 116.764 d’acord al padró d’1 gener 2005,1 amb uncreixement de 2.158 més que fa un any. Encara que l’increment d’aquest any ha estatinferior al registrat els darrers anys.

La biblioteca de l’Escorxador donarà cobertura directa de servei bibliotecari i cultural a untotal de 17.202 habitants, comptant els habitants de Palau- Escorxador (6.512) i Rocafonda(10.690), continua sent un dels barris amb major volum de població de la ciutat de Mataró,després del de l’Eixample i de Cerdanyola Nord i Sud.

Mataró, com la resta de poblacions de la Regió Metropolitana de Barcelona, ha estat durantla dècada dels seixanta i setanta un punt molt important d’arribada d’immigrants, procedentssobretot del sud i sudoest de l’Estat espanyol i un cop entrats en la dècada dels vuitanta inoranta hi ha una forta arribada d’immigrants de fora d’Estat Español.

Aquests barris tenen un elevat percentatge de població nascuda fora de l'Estat espanyolsobre la població total del barri. Els barris de Rocafonda i el Palau-Escorxador el 50% de lapoblació estrangera és del Magreb i dintre d’aquests grup la majoria del Marroc; També esdestaca en el barri de Palau-Escorxador la presència de població subsahariana denacionalitats com: Gàmbia, Senegal i Mali on representen més d’una quarta part de lapoblació.

Els barris de Rocafonda i del Palau-Escorxador, com una bona part dels barris queencerclen el centre de la ciutat, neixen a la dècada dels cinquanta i seixanta per lanecessitat que hi ha a la ciutat de satisfer la demanda d’habitatge com a resultat d’aquestfort creixement de la població. Es tracta d’uns barris edificats sobre terrenys rústics, ambunes importants mancances pel que fa a la planificació dels serveis i equipaments públics i ala qualitat constructiva dels habitatges.

Som davant de dos barris veïns amb unes peculiaritats i dinàmiques ens que permetenidentificar trets definitoris singulars, com ara per exemple el fet que en els darrers anys s’hanmostrat com a barris dinàmics amb un important teixit associatiu i cultural.

D’acord amb l’estudi sobre “Pla Integral Rocafonda- el Palau 2001- 2007” . Mataró,Ajuntament, 20012, a Rocafonda hi ha trenta-cinc associacions: cinc d’àmbit educatiu, deuassociacions culturals, quatre associacions juvenils, dotze associacions relacionades ambl’esport, una amb la sanitat, una de temes socials i dues d’acció ciutadana.

En el cas del Palau-Escorxador, aquest nombre es veu reduït a vuit associacions queapleguen la vida associativa del barri: tres d’elles de caràcter esportiu, dues de religiós idues de cultural. A les associacions amb seu al barri, hauríem d’afegir-hi també alguna

1 Totes les dades estadístiques del municipi s’han extret de l’Estudi de la població.Mataró,2005, si nos’indica el contrari. Accessible també a: http://www.mataro.org/ajuntament/publidoc/padro2005.pdf

2 Accessible també a: http://www.mataro.org/ajuntament/publidoc/plarocafonda.pdf

5

associació d’immigrants que tenen com a àmbit el conjunt de la ciutat, però amb unaparticipació activa en la vida associativa del barri del Palau-Escorxador.

La biblioteca ajudarà a transformar al barri a partir de la millora de les seves infrastructuresrehabilitant els espais públics, millorant la dotació de serveis culturals del barri, realitzantd’aquesta manera uns dels objectius de la línia 5 : “Recuperar i millorar espais per a laconvivència, l’oci i la dinamització social i cultural“, el de la mesura 5.6 : “l’Escorxador”, del“Pla Integral Rocafonda- el Palau 2001- 2007” . Mataró, Ajuntament, 20013

1.2 Situació bibliotecària del municipi

El municipi de Mataró, actualment disposa de dues biblioteques, una la Biblioteca PompeuFabra de titularitat municipal, que s’adrecen al conjunt de ciutadans de Mataró i la Bibliotecade la Caixa Laietana de titularitat privada, que no treballa en xarxa i que no comparteixserveis bibliotecaris, és una biblioteca que apropa el servei bibliotecari a un àmbitd’influència reduït, igualment la futura Biblioteca Municipal de l’Escorxador que serà unaextensió de la biblioteca Pompeu aproparà els serveis bibliotecaris oferint servei a unapoblació més reduïda i localitzada en el seu barri.

Les mitjanes d’ús de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra l’any 2004 varen ser les següents:

Habitants*

Mitjana diària

d'afluència

Mitjana diària

de

documents

prestats M2actuals M

2 previstos

Col.lecció

final en

lliure accés

Pompeu Fabra Peramàs 8.116 980 732 2.640 4.140 105.000Pla d'en Boet 5.588Cerdanyola ** 29.148Eixample 26.441

TOTALS 69.293 980 732 4.140 105.000

Doc.prestat per hab. 0,57 x hab. 1,5 x hab.

Doc.previst de lliure accès per habitant

Biblioteca Pública Pomeu Fabra

Àrea

d'influència

Dades del 2004 Previsió

La Biblioteca Pública Pompeu Fabra adreça els seus serveis al conjunt de la població, si bé la seva àrea directad’influència és la que indica a la gràfica. (*) Els indicadors de la població dels barris de Mataró són extrets del 1de gener 2004 (**)Dades obtingudes a partir de la ponderació amb la població de Cerdanyola Nord i Sud delperíode respectiu.

La Pompeu Fabra exerceix la funció de Biblioteca Central Urbana, i Cap Comarcal de laZona del Maresme sense acomplir els requisits mínims que contemplen el paràmetresbàsics de biblioteca pública del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.4

Biblioteca Pompeu Fabra és el nucli central de la lectura pública del territori i referent delpatrimoni documental i bibliogràfic, és el cap de la xarxa local de biblioteques públiques i desuport a la resta de biblioteques.

3 Accessible també a: http://www.mataro.org/ajuntament/publidoc/plarocafonda.pdf

4 Omella i Claparols, Ester. La biblioteca pública a la provincia de Barcelona: un servei en xarxa.Barcelona: Diputació de Barcelona, 2002 . Accessible també a:http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/publicacio_omella_cat.pdf. pàg. 65-68

6

2 Funcions de la biblioteca pública

En aquest apartat abordem dos aspectes:

les funcions bàsiques de la biblioteca pública les funcions de la Biblioteca d’Escorxador dins de la xarxa local de biblioteques

2.1 Funcions bàsiques de la biblioteca pública

Els elements de definició de la missió de la biblioteca pública es troben recollits en elManifest de la Unesco.5 Aquest text emmarca el concepte de biblioteca pública i presenta unenfocament evolutiu en què els serveis de la biblioteca s’adapten als nous temps i a lesnoves necessitats, i, en definitiva, a la pròpia evolució social. Les funcions bàsiques de labiblioteca pública s’estructuren a l’entorn dels següents eixos:

Centre d’informació

La Unesco defineix la biblioteca pública com a centre local d’informació que facilita tot tipusde coneixement i d’informació als seus usuaris i que els proporciona les condicions bàsiquesper a aprendre suficientment, al llarg del temps, per a poder decidir lliurement i per a assolirel desenvolupament cultural de l’individu i dels col·lectius.

La biblioteca pública facilita tot tipus d’informació a usuaris individuals i col·lectius. Cada copmés la biblioteca pública ofereix informació de la localitat on es troba emplaçada i aquellaque afecta directament al ciutadà tant en la seva vida quotidiana com en els seus interessosprofessionals.

La biblioteca pública s’ha de convertir en un punt d’accés a la informació de recursos iactivitats tant locals com externes.

Centre que garanteix la democratització de la cultura i del saber

Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d’accés per a tots elsciutadans i ciutadanes, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, lanacionalitat, l’idioma o la classe social.

A la societat de la informació les diferències socials també es manifesten en la desigualtat al’accés a la informació. La biblioteca pública concebuda com un servei bàsic i necessari hade tenir un paper predominant per garantir la igualtat social en aquest àmbit.

Centre de formació permanent i autoaprenentatge

La biblioteca pública és un excel·lent suport per a l’educació permanent i una demostraciópràctica de l’aposta de la nostra societat envers el valor de l’educació, entès com un procésamb continuïtat al llarg del temps.

5 IFLA/Unesco. Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública 1994, Barcelona: Col·legiOficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994

7

És també una funció pròpia de la biblioteca pública facilitar els recursos necessaris per al’autoaprenentatge i la formació no presencial. La biblioteca ha de potenciar i participar enactivitats i programes municipals d’alfabetització i impulsar altres alfabetitzacions, com lainformàtica.

Centre de promoció de la lectura

La biblioteca pública ha de ser una entitat dinàmica, impulsora i dinamitzadora.Històricament se li va assignar la missió de proporcionar l’accés gratuït als llibres i a altresmaterials impresos. Ara, a més, la biblioteca pública ha d’assumir un paper actiu en lacreació i foment d’hàbits de lectura.Com a centre de promoció de la lectura, la biblioteca pública organitza o hi participaactivament campanyes de foment a la lectura i altres activitats culturals.

Espai cultural i de trobada

La concepció tradicional de la biblioteca com espai exclusiu per als estudiants o commagatzem de llibres de tot tipus ha donat pas a la nova biblioteca pública. La biblioteca esconverteix en el centre d’informació més important per als ciutadans; en una porta oberta ala informació general i local que les tecnologies de la informació posen al nostre abast; en uncentre d’activitat cultural de primer ordre; en un espai obert a les iniciatives culturals; en unespai d’identitat amb el territori que estimula valors d’interculturalitat, solidaritat i participaciói en un multiespai obert a tots els sectors socials.

Espai d’oci

La relació que s’estableix entre el temps lliure que disposa la població i el consum de bénsculturals és directa.

El nou concepte de la biblioteca pública com a referent cultural del territori converteix aquestequipament en un lloc actiu obert al diàleg, al debat, a l’intercanvi i a la participació enactivitats culturals i recreatives. La biblioteca ha de ser un lloc de comunicació i intercanvi ones troben tots els serveis que donen resposta a les necessitats, demandes i expectativesdels usuaris actuals i dels usuaris potencials i on els llibres ja no seran l’única fontd’informació.

2.2 Les funcions de la Biblioteca de l’Escorxador dins de la xarxa local

Un model de treball en xarxa i coordinat per la biblioteca central urbana, la Pompeu Fabra,ha de permetre establir una política conjunta de serveis bibliotecaris a la ciutat, en la based’una diferenciació de funcions, de serveis i de col·lecció de cada un dels equipaments.

La Biblioteca de l’Escorxador, com a biblioteca de barri, actua d’extensió de la Pompeu, iapropa el servei bibliotecari en el seu conjunt a una part de la població del municipi: la delseu àmbit d’influència, Palau- Escorxador i Rocafonda. Ofereix, per tant, servei bibliotecari auna població més reduïda i localitzada.

La seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates iaportar la lectura pel lleure als ciutadans a qui adreça els seus serveis. Com a biblioteca debarri ha de facilitar l’accés a la informació i al coneixement a partir dels recursos d’informació

8

propis i del conjunt de la xarxa municipal i en conseqüència, ha d’actuar com a enllaç amb elsistema municipal de biblioteques.

A aquesta biblioteca se li atribueixen a més, les següents funcions

Proposar i promocionar accions conjuntes amb les biblioteques de l’àmbit territorialrespectiu, amb els objectius bàsics de fer conèixer els serveis d’aquests equipaments ifomentar l’hàbit d’assistència.

Establir relacions de cooperació amb el teixit cultural del barri. Analitzar les demanades i les particularitats del barri per adaptar-hi els fons documentals

i els serveis:

- Per les dades demogràfiques actuals veiem que el barri té un percentatge moltelevat de persones amb només estudis primaris. El nivell cultural és baix en general. Lacol·lecció s’haurà d’adequar a aquest nivell.

- Per una altra banda, s’ha de preveure serveis a persones immigrades, sobretot depaïsos estrangers, que perceben la biblioteca com a un servei que els pot ajudar a laintegració a la nova societat. A Mataró, la biblioteca pública s’ha convertit en certa maneraen una porta d’entrada per als nouvinguts, a la integració cultural de la ciutat.

Establir la cooperació amb les diferents entitats del barri. Fomentar i difondre el fons documental d’arqueologia.

Rep suport de la Biblioteca central urbana en l’adequació del fons a les demandes de lapoblació, en el préstec interbibliotecari i en l’organització de les activitats de la biblioteca.

3 Serveis

En aquest apartat abordem dos aspectes:

qüestions generals relacionades amb els serveis de la biblioteca pública. relació de serveis de la Biblioteca de l’Escorxador.

3.1 Qüestions generals

Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és la d’estar adaptades a lacomunitat que han de servir. Es fa necessària una adaptació de la biblioteca al propi entorn,i per això se substitueix la idea “d’oferir serveis” per la “d’adequar serveis” a les necessitatsdels usuaris reals i potencials.En una estructura de treball en xarxa s’estableix un catàleg de serveis del conjunt de lesbiblioteques per a la ciutat. Les biblioteques de districte apropen el servei bibliotecari alciutadà del seu àmbit d’actuació. Ofereixen per tant, un servei descentralitzat i proper alciutadà. La biblioteca central ofereix, a més, uns serveis específics i diferenciats (aulesmultimèdia, producció de serveis d’informació al web, serveis especials…), s’adreça alconjunt de la ciutadania i te una doble funció. Aquesta, a més d’oferir servei al ciutadà,n’ofereix i els coordina per a la resta d’unitats de la xarxa bibliotecària del municipi i per a laseva distribució pel web.

9

Els serveis bàsics de les biblioteques públiques són el servei d’informació, el servei deconsulta i lectura i el servei de préstec. Aquests serveis bàsics de la biblioteca pública elsofereixen tots els equipaments bibliotecaris.

3.2 Relació de serveis bibliotecaris de la Biblioteca de l’Escorxador

La biblioteca de l’Escorxador ha d’oferir els serveis que presentem a continuació, a partirdels recursos propis i dels serveis oferts i coordinats per la biblioteca central urbana.

Servei d’informació

Les biblioteques ofereixen a partir de fons propis i externs: assessorament sobre com i ontrobar la informació necessària; assistència en l’ús de les eines d’accés a la informació, elscatàlegs, els CD-ROM i Internet; ajuda per buscar i obtenir aquells documents que labiblioteca no té; accés en línia a les fonts d’informació electrònica i a la informació disponibleen CD-ROM, etc.

La Pompeu Fabra coordina aquest servei pel conjunt de la ciutat i per a la seva difusió pelweb i s’ocupa del disseny de serveis d’informació per a col·lectius locals, empreses, grupspolítics, escoles, etc., tant de manera presencial com telemàtica.

Una part del servei d’informació té a veure amb la informació local. A Mataró la informaciólocal es gestiona i es treballa des de la Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la resta debiblioteques, que aportaran els continguts específics del barris. Des de la biblioteca del’Escorxador s’ha de poder accedir a les bases de dades d’informació local i participar en eldisseny de productes que millorin la informació ciutadana als mataronins.

Servei d’obtenció de documents

Servei que es troba molt vinculat al servei d’informació i que consisteix en la localització dedocuments, a partir de diverses fonts d’informació, que es troben disponibles en d’altresserveis d’informació, i en la seva posterior obtenció.

Servei de consulta i lectura

Aquest servei ofereix la consulta i lectura in-situ del fons documental en qualsevol tipus desuport, tant per a adults com per a nens, per cobrir les necessitats informatives, formatives id’oci.

Servei de préstec

Mitjançant aquest servei s’ofereix la possibilitat de treure els documents (llibres, materialaudiovisual i altre material) de la biblioteca.La Pompeu Fabra coordina a nivell de ciutat el servei de préstec interbibliotecari, a travésdel qual les biblioteques s’encarreguen de localitzar i proporcionar els documents que estandisponibles en d’altres biblioteques del municipi i en d’altres institucions bibliotecàries, perexemple en les universitats públiques catalanes.Les col·leccions de totes les biblioteques de la xarxa de Mataró formen la col·lecció de labiblioteca publica a la ciutat, és a dir una sola col·lecció única disponible per a tots elsciutadans, visquin on visquin. Per aquest motiu la biblioteca de l’Escorxador participarà del

10

servei Boomerang entre tots els punts de servei de la xarxa de Mataró, que permetrà lestransaccions de préstec entre els diferents barris de manera ràpida a través d’un servei demissatgeria realitzat des del Patronat Municipal de Cultura, així com la devolució a qualsevolpunt de servei sense cap cost addicional per a l'usuari.

Altres modalitats del servei de préstec són el préstec domiciliari destinat a persones ambproblemes de mobilitat (persones grans, persones amb dificultats físiques, malalts, etc.) i elservei de préstec a escoles, institucions privades i públiques. La biblioteca de l’Escorxadorcol·laborarà amb la Pompeu Fabra per poder donar aquests serveis i així donar millor servei.

Suport a la formació

Aquest és un dels serveis que està agafant un major protagonisme en la biblioteca pública.Aquest servei facilita, entre d’altres, l’autoaprenentatge (en idiomes, ofimàtica, formació pera la cerca de treball …), la formació continuada i la formació en noves tecnologies d’accés ala informació.Aquest servei també s’orienta a ajudar els usuaris a tenir més a prop d’allà on viuen otreballen aquells documents que faciliten l’aprenentatge.Aquest servei s’oferirà amb el suport de la biblioteca Pompeu Fabra, alhora que aquestatindrà una oferta específica més àmplia.

Servei de formació d’usuaris

Consisteix en l’organització d’activitats formatives que permeten aprofundir en elconeixement dels serveis i dels recursos de la biblioteca. Les propostes de la biblioteca del’Escorxador han d’adequar-se a pla de treball de les biblioteques de la xarxa de Mataró i ales seves directrius.Actualment la Pompeu Fabra té molt treballat aquest servei. Des de la biblioteca caldràd’estar atent a aquelles necessitats concretes dels seus usuaris específics i ajudar-los jasigui a nivell individual, o bé vehiculant les demandes a la Pompeu Fabra.

Servei d’extensió cultural

Servei consistent en l’organització d’activitats orientades a potenciar l’ús de la biblioteca i afomentar l’interès per la lectura en els adults i els infants (hora del conte, tertúlies de lectura,presentació de llibres, conferències literàries d’autors, conferències de temes d’actualitat,exposicions sobre autors, il·lustradors, cicles de música, etc.).La biblioteca Pompeu Fabra vetllarà perquè aquest servei s’ofereixi de manera conjunta icoordinada entre totes les biblioteques de la ciutat.

La biblioteca ha de funcionar de manera coordinada amb el teixit associatiu del barri itreballar per a la seva integració en aquest teixit i en l’entorn, per tal que respongui a lesnecessitats concretes dels seus habitants. La biblioteca ha de treballar estretament amb lesassociacions i entitats del barri, així com els altres serveis municipals, sobretot amb laSecció d’Arqueologia de la ciutat, amb el Patronat Municipal d’Esports, que té la seu dins delParc al costat de la Biblioteca.

Serveis a l’escola

Un dels eixos principals de l’acció exterior de la biblioteca pública té a veure amb l’escola. Elservei que la biblioteca pot oferir a les escoles del municipi té una doble vessant:l’assessorament en l’organització de la biblioteca escolar (la Pompeu Fabra oferta un taller

11

de formació a les escoles: “Com organitzar un fons” ) i per altra banda, l’organitzacióconjunta d’activitats, com les sessions de formació d’usuaris per facilitar l'aprenentatge deles eines i recursos bàsics per a la formació i el currículum o l’organització d’activitats defoment de la lectura, assessorament i préstec de lots de documents per treballar a aula(préstec, que des del Patronat Municipal de Cultura es realitza el servei de missatgeria, alpropi centre) i la creació d’hàbits lectors des de les primeres edats (servei ofert de maneradescentralitzada però a partir de materials i de polítiques conjuntes establertes per laPompeu Fabra).

Serveis especials, per a usuaris amb necessitats específiques

Les biblioteques públiques ofereixen uns serveis especials, adreçats a satisfer lesnecessitats dels grups de la comunitat que per raons diverses no poden usar els serveisconvencionals de la biblioteca o que tenen necessitat de serveis adaptats als seusinteressos. Aquests grups engloben un ampli ventall, des dels discapacitats físics o psíquics,i els cecs o els sords, així com també a col·lectius que són en hospitals, en presons, enresidències, o que no poden sortir de casa.

La Pompeu Fabra gestiona directament aquests serveis. L’Escorxador haurà de fer de pontd’enllaç entre aquests usuaris i la pròpia Pompeu Fabra.

4 La col·lecció

La biblioteca disposarà d’una col·lecció inicial de lliure accés de 12.000 documents.

El fons inicial de la futura biblioteca es estan referenciats en el quadre “Despeses d’inversióinicial- Fons documental” (8.1.).

Es preveu que la col·lecció final serà de 20.000 documents en lliure accés, que junt al fonsde magatzem constituiran el fons documental de la biblioteca.

El fons documental de la biblioteca estarà format per llibres, revistes, discos compactes,cintes de vídeo, CD-ROMs, transparències, plànols, mapes, cartells, fullets i partituresmusicals, entre d’altres materials.

La col·lecció documental de la Biblioteca de l’Escorxador respondrà a la política documentald’una biblioteca de barri. Aquestes disposen d’una col·lecció documental més reduïda que lade la biblioteca central urbana, tot i que accedeixen a la seva col·lecció i recursos mitjançantel préstec interbibliotecari. La col·lecció serà actualitzada, moderna i amb un envelliment nosuperior a 5-7 anys. La col·lecció s’organitzarà de manera atractiva, per centres d’interèsd’acord a l’especificitat de l’entorn.Les biblioteques de barri disposen d’una secció de llibres de referència, d’una col·lecció deficció i de coneixement dirigida al públic adult, d’una adequada col·lecció infantil i juvenil, depublicacions periòdiques i d’una secció de música. També disposarà de fons de caràcterlocal, que faci referència als barris o als autors dels barris de Rocafonda i del Palau-Escorxador.

12

Per la seva relació urbanística amb l’Escorxador és imprescindible que disposi d’un fonsespecialitzat en l’ús anterior d’aquest equipament, pot ser molt interessant un fonsespecialitzat sobre “oficis antics” i també sobre la indústria tèxtil degut a la importància queha tingut a Mataró aquest sector.

4.1 Composició del fons

Documents d’informació i referència

La col·lecció inicial dels documents d’informació i referència serà de 750 documents i lacol·lecció final de 1.110 documents.

Fons general de préstec

La col·lecció inicial dels fons general de préstec serà de 7.700 documents i la col·lecció finalde prop més de 12.800 documents.

Fons local i fons especialitzat

La col·lecció inicial serà de 400 documents i la col·lecció final de 600 documents.

Col·lecció infantil

La col·lecció inicial serà de 2.750 documents i la col·lecció final de 4.500 documents.

Fons musical

La col·lecció inicial de l’àrea de música estarà formada inicialment per 800 CD’s i per uns400 documents que inclouran llibres de temàtica musical i revistes especialitzades. Lacol·lecció final prevista serà de 1.600 CD’s i 500 documents.

Publicacions periòdiques

La col·lecció de publicacions periòdiques estarà formada per uns 110 títols. Aquesta àreaconcentra la col·lecció de revistes i diaris de la biblioteca, tant la premsa de divulgació i detipus general com les revistes especialitzades en els diferents camps del coneixement.

4.2 Quadre-resum del fons

Fons documental

Àrea General Inicial FinalInformació i referència 750 1.100Fons general de préstec (llibres + vd) 7.700 12.800Fons local i fons especialitzat 400 600Música (llibres + vd)Música (CD’s) 800 1.600Àrea InfantilConeixements (llibres + vd) 1.300 1.600Ficció (llibres + vd) 1.450 2.600TOTALS (lliure accés) 12.400 20.300

Magatzem 1.000 4.000Revistes (Títols) 110 110

13

5 Organització de les àrees de serveis

La futura Biblioteca de l’Escorxador ha d’ocupar les tres naus existents.L’espai polivalent ocuparà una de les naus, i ha d’acollir les activitats de la biblioteca i altresactivitats, sent important que aquesta nau pugui tenir diferenciació horària respecte la restade la biblioteca. La Biblioteca ocuparà, a més, l’edifici central més l’altre edifici del costat. Acontinuació presentem les necessitats de la Biblioteca. El projecte arquitectònic haurà deresoldre l’organització dels espais i la comunicació entre les tres naus. És importantpreveure un únic accés.Per tal de resoldre aspectes de dimensió, prevaldrà la projecció d’un altell en la nau central,davant d’alters opcions, a fi i efecte de donar resposta a les necessitats del projectebibliotecari.

5.1 Zones de la biblioteca

En relació al programa bàsic, i d’acord amb els paràmetres de biblioteca pública, l’edifici dela biblioteca comptarà amb una superfície d’uns 1.070 m2 de programa. Cal que en totl’edifici es tingui en compte la no existència de barreres arquitectòniques, que lesdisposicions i interconnexions entre diferents sales i àrees sigui lògica i de fàcil orientació.S’ha de facilitar l’ús còmode de la biblioteca i dels seus serveis per part de la població ambdificultats de mobilitat.

Per a un correcte funcionament dels serveis és convenient que l’edifici s’estructuri en lessegüents zones:

a) zona d’acollida i promociób) zona d’informació i fons generalc) zona infantild) zona de treball intern ie) zones logístiques i de circulació.

És important que en cada espai hi hagi visibilitat controlada des del punt de servei, demanera que no hi hagin ombres constructives en la definició de la planta.

a) Zona d’acollida i promoció(290 m2 )

Els principals elements d’aquesta zona són: vestíbul, el punt d’informació general i el serveide préstec centralitzat, l’ espai polivalent i l’àrea de revistes.

Espai polivalent (80+10 m2)

Aquest espai acollirà les activitats de la biblioteca, i les d’altres entitats.Ha de permetre fer representacions de teatre de petit format, igualment ha de permetrepoder fer exposicions, així com presentacions, conferències i altres activitats de la bibliotecai de les entitats.

14

Aquest espai ha de permetre la projecció de pel·lícules, per a poder oferir “cinema d’autor”.Per això cal que l’espai es pugui enfosquir. Posteriorment s’haurà d’equipar amb l’equiptècnic necessari.Aquest espai ha de poder dividir-se en dos, per a acollir activitats de diferent nombred’afluència i fer possible la realització de dues activitats simultànies. Cal que hi hagi unaconnexió amb el magatzem.Aquest espai ha de poder ser utilitzat amb la resta de biblioteca tancada, i ha d’estar vinculatal vestíbul, s’haurà de poder utilitzar integrat a aquest i també de forma separada.

Camerí

L’espai comptarà amb un camerí amb lavabo, WC i dutxa.

Magatzem de l’espai polivalent (10 m2)

Magatzem de suport a l’espai polivalent. Ha de disposar de prestatgeries amples perdesar equips de so i audiovisuals i també d’espai suficient per guardar cadires, taulesi mampares.

Espai Expositiu

Aquest espai acollirà un espai expositiu, on es pugui mostrar la història de l’edifici iels usos anteriors.

Serveis sanitaris per als usuaris

Cafeteria (40 m2 )

La Biblioteca acollirà un espai de cafeteria, d’una dimensió aproximada de 40 m2

Vestíbul (80 m2)

És l’element pont entre el carrer i l’interior. És l’entrada a l’equipament i dóna accés a lesdiferents zones de la biblioteca, que hauran de ser senyalitzades i fàcilment identificablespels usuaris.

Ha de disposar dels elements de seguretat adients i regular adequadament els accessosordinaris i els extraordinaris (actes públics a la sala polivalent, etc.).

Tanmateix ha de disposar d’elements per minvar les pèrdues del diferencial tèrmic ambl’exterior i l’entrada de pols al recinte.

Ha de facilitar una comunicació directa amb les àrees que té vinculades i connectades ipermetre un funcionament autònom d’aquestes àrees respecte a la resta de l’equipament.

La transparència, amplitud i accessibilitat de l’espai d’entrada i del vestíbul ha de permetretambé donar a entendre fàcilment l’ús públic de l’edifici, i el seu disseny ha de vetllar pelmàxim aprofitament de la llum i ventilació natural.

15

En aquest espai es situaran taquilles de diferents mides per a ús públic. N’hi haurà desuficientment grans per poder guardar el casc de la motocicleta.

És necessari disposar d’una zona per poder deixar els carros de la compra ,així com elscotxets pels nens petits.

La transparència, amplitud i accessibilitat de l’espai d’entrada i del vestíbul ha de permetretambé donar a entendre fàcilment l’ús públic de l’edifici.

En aquest espai s’hi col·locaran les bústies de retorn de documents, amb accés des del’exterior.

Disposarà també de telèfon públic.

En aquesta zona s’hi ubicarà el sistema de control de documents (antifurts).

Punt d’informació general i servei de préstec

Entre el vestíbul i l’àrea d’informació i fons general hi haurà un taulell per al’activitat de punt d’informació i de servei de préstec.

S’hi situarà el taulell on es donarà la informació general del funcionament de labiblioteca. Serà un punt d’informació i distribució direccionada.

S’hi realitzarà el registre de nous usuaris i el servei de préstec (lliurament idevolució). El passadís d’antifurts ha d’estar situar en aquest espai.

Ha de disposar d’un taulell per a poder oferir el servei d’informació al públic, correctament equipat amb les connexions informàtiques necessàries i amb orientació cap al vestíbul, com a lloc d’accés a la biblioteca.

Àrea de revistes (80 m2 )

Aquest espai ha de permetre la lectura de revistes, i altres materials de la biblioteca.

Aquesta àrea concentra la col·lecció de revistes i diaris de la biblioteca. Acollirà uns 110títols.

Aquest espai estarà connectat a l’àrea d’informació i de fons general, i establirà unacomunicació directa amb el vestíbul que permeti un funcionament autònom de la resta del’equipament.

El mobiliari de les revistes tindrà rodes perquè es pugui traslladar.


16

b) Zona d’informació i fons general

(485 m2)

Els principals elements d’aquesta zona són l’àrea d’informació i referència i l’àrea de fonsgeneral, l’espai multimèdia i un espai de suport.

Ha de disposar d’un taulell per a poder oferir el servei d’informació al públic, correctamentequipat amb les connexions informàtiques necessàries.

Àrea d’informació i referència (130 m2)

Aquesta àrea està concebuda com un espai exclusiu per a la consulta “in situ”. No esrealitza préstec. Acollirà un fons documental inicial de 750 documents, que arribarà a 1.100.El fons estarà format per obres de consulta i referència (diccionaris, directoris, anuaris,enciclopèdies i altres) tant en suport paper com en altres tipus de suport i ha d’estar exposatde forma fàcilment accessible tant físicament com visual.

Aquesta zona ha d’estar dotada de mobiliari i infrastructura que faciliti la consulta. A més delmobiliari necessari per a la consulta, comptarà amb punts d’accés a bases de dades iInternet, entre d’altres.

Ha de disposar d’un taulell per a poder oferir el servei d’informació al públic, correctamentequipat amb les connexions informàtiques necessàries.

Fons de temàtica local/ Fons especialitzat (10 m2)

Cal preveure un apartat de la biblioteca que contempli el fons de temàtica local i elfons especialitzat. Es concep un espai integrat en la zona d’informació i fons general,però alhora diferenciat.

Caldrà que disposi de vitrines per a la preservació de documents.

Àrea de fons general (310 m2)

És l’àrea que conté el fons destinat a préstec i ha de concebre’s com un espai de consulta.

La col·lecció d’aquesta àrea serà un fons temàtic general en qualsevol suport i acollirà uns12.800 documents (inicialment la col·lecció serà de 7.700 docs.). S’organitzarà per blocstemàtics que facilitin la recerca dels documents.

Espai de música i imatge (60 m2)

És l’àrea que recull el fons de temàtica musical.

Disposarà d’espai suficient per a una col·lecció d’aproximadament 1.600 CD’s i 700documents en suport llibre, partitures i revistes; si bé el fons inicial serà de 800 CD’si de 400 documents. En el disseny i distribució d’aquesta àrea s’han de tenir encompte les característiques dels diferents tipus de suport dels documents queformen la col·lecció, així com la seva utilització.

17

Les demandes de material i consultes s’atendran des del taulell d’informaciógeneral i préstec.

Haurà d’establir contacte directe amb l’àrea de revistes i amb l’àrea de fons general.

Oferirà el servei de consulta (audició i visionat).

Espai jove (20 m2)

És un l’espai còmode on s’hi ubicarà la oferta documental pensada per aquest públic iamb un mobiliari més “informal”.

18

Espai de suport (20 m2)

Es considera espai de suport una petita sala de treball en grup amb capacitat per a unes 12persones, que s’adreça bàsicament a estudiants i a joves.Ha de disposar de mobiliari que faciliti una organització de l’espai segons les necessitats.

Espai multimèdia (25 m2)

Espai / sala pensat per a facilitar l’aprenentatge individualitzat o col·lectiu, amb suport de lesnoves tecnologies. Es pot facilitar aprendre diferents idiomes, ofimàtica i/o a utilitzar elequips per a elaborar projectes, currículum, aprendre en l’ús de programes informàtics, etc.

Estarà equipat amb taules individuals amb 12-15 PCs.

c) Zona infantil

(225 m2)

Els principals elements d’aquesta zona són: l’àrea de fons de coneixements i l’àrea de fonsd’imaginació i un espai de suport.Aquesta zona ha d’estar convenientment separada de la zona d’adults, amb mobiliariadequat a l’alçada dels nens.

Aquesta zona està destinada a nens i joves. Tindrà diferents àmbits que respondran aactivitats diferenciades. L’organització de l’espai s’estructurarà a partir del mobiliari, tenint encompte les necessitats de les diferents edats.

L’entrada a la zona infantil ha de facilitar l’accés a les dues àrees d’aquest espai, deconeixements i d’imaginació.

Disposarà d’un punt d’informació des del qual es prestarà servei a les dues àrees. Aquesttaulell estarà dotat dels mitjans necessaris per gestionar el préstec dels documents.

Àrea del fons de coneixements (95 m2)

Aquesta àrea acollirà les obres de consulta sobre els diferents camps delconeixement.

Ha d’estar proveïda de punts de consulta i treball.

Acollirà 2.000 documents (inicialment la col·lecció serà de 1.250 documents)organitzats en prestatgeries que no han de superar l’alçada d’1,50 metres.Excepcionalment, i segons les necessitats de les diferents edats, es podran preveureprestatgeries de més alçada: 1,80 m.

Oferirà els serveis d’informació i consulta.

Àrea del fons d’imaginació (110 m2)

19

L’àrea del fons d’imaginació es concep com un espai informal de lectura que acolliràuna col·lecció de 2.500 documents (inicialment la col·lecció serà de 1.500documents) formada per còmics i obres de creació literària.El mobiliari d’aquesta àrea ha de ser informal, amb elements lúdics i ambprestatgeries que no superin l’alçada d’1,50 m. Excepcionalment, i segons lesnecessitats de les diferents edats, es podran preveure prestatgeries de més alçada:1,80 metres.

Oferirà els serveis d’informació i consulta.

Espai de petits lectors

Vinculada a l’àrea del fons d’imaginació, aquest espai lúdic té com a objectiufacilitar als adults l’apropament dels més petits al món de la lectura.

Estarà organitzada amb mobiliari i material segur i adequat a l’edat dels lectorsque utilitzaran aquesta àrea (1-5 anys). És important evitar angles i arestes amb lafinalitat de prevenir possibles accidents.

Espai de suport (20 m2)

La sala per al treball en grup i tallers ha de disposar de mobiliari que faciliti una organitzacióde l’espai, segons necessitats, i adaptable tant per a treball amb material documental comper a treball manual. És recomanable que hi arribi aigua i es pugui col·locar 2 piques.


d) Zona de treball intern

(70 m2)

Despatx de direcció – Sala de reunions (20 m2)

És la zona del despatx de treball. Hi disposarà d’una taula de despatx i d’una taula dereunions.

Espai de treball (15 m2)

Espai de treball on es fa el procés tècnic dels nous documents que s’incorporen així comaltres treballs tècnics com el suport informàtic, la gestió i administració de bases de dades,etc.

Magatzem de la biblioteca (30 m2)El magatzem Haurà d’acollir el material documental que no és de lliure accés i que s’estimaque arribarà a 4.000 documents.Caldrà estudiar la possible necessitat d’establir compactes.

20

Espai de descans per al personal (10 m2)

Sala pel descans del personal, amb una rapisa que inclogui una pica i espai per a algunaparell electrodomèstic, taula amb cadires, etc.

Serveis sanitaris per al personal

e) Zones logístiques i de circulació

Espai per a l’equip de neteja

Cal preveure a més de la cambra de neteja, espai amb taquilles pel personal, així comprestatges pel material necessari. Arreu de l’edifici s’ubicaran els endolls necessaris pelsserveis de neteja.

Sala d’instal·lacions

Acollirà tots els quadres generals i armaris, màquines de regulació de sistemes elèctrics,d’aire condicionat, aigua, etc.

Espai manteniment edifici- magatzem

En aquest es contempla l’existència d’una sala per a magatzem del material pelmanteniment intern de l’edifici.

21

5.2 Quadre-resum de superfícies útils per àrees

En el llistat de les zones de l’edifici d’ús públic i de treball intern, hem indicat la superfície deprograma. La solució arquitectònica determinarà la superfície total construïda.

5.2 Quadre-resum de superfícies útils per àrees

En el llistat de les zones de l’edifici d’ús públic i de treball intern, hem indicat la superfície deprograma. La solució arquitectònica determinarà la superfície total construïda.

Superfícies útils per àreesProposta ubicació

Zona d’acollida i promoció 290 m2

Vestíbul i accés 80 m2

Punt d’informació general i servei de préstec Espai polivalent 90 m2 Nau annex 1

Sala d'actes 80 m2

Magatzem 10 m2

Espai expositiuÀrea de revistes i premsa diària 80 m2 Nau centralCafeteria 40 m2 Nau annex 1

Zona d’informació i accés als documents 485 m2 Nau CentralÀrea d’informació 130 m2

Fons local i especialitzatÀrea de fons general 310 m2

Fons general de préstec 210 m2

Espai de música i imatge 60 m2

Internet públic 20 m2

Espai jove 20 m2

Espai de suport 20 m2

Espai multimèdia 25 m2

Zona infantil 225 m2 Nau annex 2Àrea de fons de coneixements 95 m2

Àrea de fons d’imaginació 110 m2

Espai de petits lectors Espai de suport 20 m2

Zona de treball intern 70 m2

Despatx direcció biblioteca 20 m2 Nau CentralEspai de treball biblioteca 15 m2 Nau CentralMagatzem 30 m2 Nau annex 1Descans personal 10 m2 Nau Central

Serveis ... m2

TOTAL superfície de programa 1.070 m2

TOTAL superfície construïda (increment de la superfície de 1.391 m2

programa per a les zones logístiques i constructives)

22

5.3 Organigrama funcional (pendent de refer)

ENTRADA

Taulells d’atenció Servei de préstec centralitzat AntifurtsNota: La zona “Envolvent de seguretat”, de control de documents, correspon a les zonesemmarcades

Vestíbul

Espai polivalent

Sanitaris

Magatzem

ÀREAINFANTILImaginació

ÀREA GENERALFons General

Espaisuport

EspaiJove

Música iImatge

ZONADE

TREBALLINTERN_______

magatzem

ÀREAINFANTIL

Coneixements

Espaisuport

EspaiPetits

LectorsÀREA

GENERALServei Informació

Revistes

Camerí

23

5.4 Elements de mobiliari bàsic i equipament d’ús públic (pendent de revisar)

Punts de lectura:

Zona inf. i fons general: 44 punts Zona infantil: 26 puntsÀrea de revistes: 20 puntsEspai de música: 5 punts

_____________

Total: 95 punts

Espai polivalent 60 llocs aproximats

Cal considerar a més, els punts dels espais de suport i multimèdia.

Punts inicials de consulta informàtica:

D’accés públic:

Consulta de catàleg 7 puntsInternet 7 punts

De treball intern:

Punts de treball 10 punts

Espai multimèdia 12-15 punts

Prestatgeria:

El fons documental inicial de la biblioteca, així com el seu creixement, s’han de teniren compte en el metratge de prestatgeria necessària. En els espais públics, l’alçadade la mateixa no hauria de ser superior als 180 cm.

Fons inicial (llibres): 18.400 docs.Capacitat total (lliure accés): 36.800 docs.

Magatzem: 4.000 docs.Fons de Revistes: 180 títols.

Càlcul de metres lineals de prestatges:

33 llibres x metre lineal, de mitjana(36.800 + 4.000) 40.400 docs. = 1.224 ml (aprox.).

La distribució de prestatgeries per zones ha de ser:

Zona inf. i fons general (llibres i vídeos) 800 mlInformació i referència 82 ml

Zona infantil 242 mlMagatzem 121 mlRevistes (expositor amb magatzem) 45 ml

24

Expositors de disc compacte:

El mobiliari per exposar el disc compacte ha de ser especial. Les seves mides i capacitatnecessària vindran determinades per l'oferta del mercat. A nivell orientatiu, però, donemunes mides d'un mòdul estàndard, així com també la seva capacitat.

Fons inicial 1.600 docs.Capacitat total 3.200 docs.

Càlcul de mòduls expositors de CD’s:

225 CD’s x mòdul (de 60x90 cm) (400 CD’s amb calaix)3.200 CD’s = +/- 8 mòduls

Taulells d’atenció

Taulell vestíbul - zona d’informació i fons general (préstec)Taulell zona infantil

Equipament d’ús públic:

La biblioteca disposarà de telèfon públic, fax, fotocopiadora i altres mitjans de reproducció.Tots aquest serveis necessitaran comptar amb l’equipament tècnic necessari: equipamenttelemàtic i audiovisuals, entre d’altres.

6 Personal

El personal mínim per a poder gestionar correctament aquest equipament ha de ser:

1 bibliotecari – director 4 tècnics auxiliars 1 ajudant de serveis

En funció de l’horari final i dels serveis que la biblioteca ofereixi, es podria considerar lanecessitat de disposar de més personal.

El càlcul es basa en una jornada de treball de 35 hores.

7 Hores de servei setmanals

D’acord als paràmetres l’horari mínim d’obertura del servei al públic ha de ser de 34 hores.

25

8 Valoració econòmica (pendent de revisar)

Les dades que es donen a continuació són orientatives i indiquen la previsió dels costosd’inversió i de manteniment anual de l’equipament.

8.1 Despeses d’inversió inicial

En obra i equipament:6

Despesa A càrrec de:

Obra civil(*) 2.191 m2 construïts 1.000 Euros/m2 2.191.000 Euros Ajuntament

Mobiliari 1.650 m2 moblats 260 Euros/m2 429.000 Euros Ajuntament

Equips audiovisuals iantifurts

37.850 Euros Ajuntament

Equips Informàtic 54.090 Euros Diputació

Total: 2.711.940 Euros

(*) En ser un edifici existent, aquesta valoració econòmica està en funció de la intervenciónecessària per a l’adaptació a l’ús bibliotecari

En fons documental (increment):

Despesa A càrrec de:

Fons bibliogràfic (increment) 8.000 docs. 20 Euros/doc. 160.000 Euros Diputació

Total: 160.000 Euros

6 Els ajuts de la Diputació de Barcelona a través de “Xarxa Barcelona, Municipis de Qualitat” es podenaplicar a qualsevol dels conceptes que assumeix l’ajuntament en la inversió inicial en obra iequipament

26

8.2 Despeses anuals de funcionament i manteniment

Despeses previstes després de l’ampliació

Concepte Valor de refer. Ajuntament Diputació

Fons documental7 20 Euros/ doc. 20.300 Euros 20.300 Euros

Subscripcions 1.200 Euros 6.600 Euros

Manteniment Informàtic 1.800 Euros 15.100 Euros

Manteniment Edifici i consums8 30 Euros/ m2 65.730 Euros 0

Activitats (promoció lectura) 6.000 Euros 0

Personal9 115.000 Euros 33.000 Euros

Altres 0 11.200 Euros

Totals: 210.030 Euros 86.200 Euros

7 El càlcul no té en compte que, a més, la Generalitat de Catalunya fa una aportació de fons a travésdel suport genèric

8 El manteniment de l’edifici i consums inclou el material fungible, la neteja i despeses commanteniment de fotocopiadores, fax, ... etc. Així com despeses per assegurances de robatoris o altres

9 Es calcula que l’Ajuntament es farà càrrec econòmicament del cost d’un bibliotecari, dels tècnicsauxiliars i de l’ajudant de serveis

l) Pla de xoc per a la promoció escolar

Document elaborat dins del Pacte econòmic i social de Mataró per lluitar contra el fracàs escolar.

PACTE PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE MATARÓ

PLA DE XOC PER A LA PROMOCIÓ ESCOLAR


Institut Municipal d’Educació

o

PROJECTE PEL PROGRÉS EDUCATIU D’INFANTS I JOVES

El fet que més d’una tercera part de l’alumnat de Mataró acabi l’ensenyament obligatorisense assolir els objectius bàsics i sense la titulació corresponent és un problema sociali ciutadà de primera magnitud. L’ordenació i les competències educatives sónbàsicament de l’Estat i de la Generalitat i està en les seves mans la presa de decisions iels recursos per actuar sobre el problema. L’administració municipal, però, no potdesentendre’s d’allò que afecta els seus ciutadans i ciutadanes i menys quan es tracta dela formació bàsica dels infants i joves. La funció municipal més específica en unprojecte pel progrés educatiu de tothom és la de connectar i articular els diferents

agents educatius, administracions, entitats i serveis locals per assolir els mateixos

objectius educatius.

Les causes del fet, convencionalment nomenat “fracàs escolar”, són múltiples i esgeneren en l’àmbit de la societat, de la cultura, de la política i també en el mateixsistema educatiu. Des de l’àmbit municipal no es pot actuar sobre totes elles sinó enaquelles que són més properes relacionades amb els problemes d’accés a

l’escolarització, els dèficits de recursos i competències educatives de les famílies, i

la funció educativa de la ciutat.

Són diverses les aportacions municipals per garantir l’escolarització de qualitat, perdonar suport a famílies en risc social o per donar oportunitats als joves que surten del’ensenyament obligatori sense graduar. El repte ara és programar accions de suportadreçades a la població de 0 a 16 anys i al seu context familiar per afavorir el progréseducatiu i la certificació escolar de tothom, en la línia que assenyala el Pacte per alDesenvolupament Econòmic i Social de Mataró.

EL PROBLEMA

L’indicador extern que s’utilitza per delimitar convencionalment el fracàs escolar ésel nombre de nois i noies que als 16 anys no han assolit els objectius de l’educacióobligatòria i no han obtingut el graduat escolar. Es tracta, doncs, d’un indicador deresultat final de l’ensenyament obligatori que no s’explica pel rendiment escolar en el4rt curs de l’ESO ni en el global de l’etapa sinó que és un procés multifactorial de llargabast.

L’indicador a Mataró se situa a prop del 40% - dada pendent d’actualitzar -que ésforça superior a la mitjana de Catalunya que és del 26%. La dada és més preocupantsi es contempla que en els barris de població socio-econòmicament desafavorida elpromig es situa entorn del 50%.

Les causes més rellevants del problema són les següents:

1. Educació i/o desenvolupament deficient entre els 0-3 anys:- Manca de cura o de competència educativa familiar- Manca d’escolarització

2. Escolarització en condicions deficients entre els 3-12 anys o els 12-16- Incorporació tardana

- Inadaptació cultural- Centres/aules de concentració ètnico-cultural- Crisi en la transició d’etapes- Dotació insuficient de professorat per a necessitats específiques- Serveis de suport externs insuficients

3. Currículum escolar selectiu:- Formació deficient en el domini del llenguatge i d’estratègies

d’aprenentatge- Ensenyament passiu- Tutoria personal deficient

4. Desinterès i/o incompetència educativa familiar- Manca de valoració familiar de l’estudi- Manca de seguiment i suport personal al fill/a- Manca de recursos materials

5. Manca de temps, espais i/o recursos complementaris per a l’estudi o pera la formació- Temps dedicat a l’aprenentatge insuficient- Materials i recursos per a l’aprenentatge autònom insuficients- No participació en àmbits i activitats educatives fora escola

D’aquesta relació de causes es poden ressaltar algunes que tenen una especialrellevància en el baix rendiment en l’aprenentatge escolar dels infants i adolescents quesón :

- la desorientació i incompetència educativa de les famílies vers els seus fills ifilles.

- la manca de suport i acompanyament als nois i noies per realitzar, en elmoment que ho necessiten, les tasques escolars i assolir els continguts de l’aprenentatge

Pel que fa a l’itinerari de l’escolarització es detecten uns moments on el risc deconsolidar el retard escolar és major que són el cicle superior de l’educació primària i elprimer cicle de l’ESO

Un pla de xoc per a la promoció escolar haurà d’atendre de manera prioritària elsfactors i els moments de major incidència en el problema: el suport i l’acompanyamenta l’alumnat amb dificultats en el cicle superior de primària i en el primer cicle de l’ESOi l’ajut a les famílies. Cal també considerar de manera específica el subgrup format peralumnes i famílies immigrades ja que presenta un índex superior de no promocióescolar a final de l’ESO.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Per actuar de manera global i hol.lística sobre tots els factors i totes les etapeseducatives cal considerar els àmbits i les accions que s’assenyalen a continuació. En elcas d’una pla d’urgència caldrà intervenir preferentment sobre determinats àmbits ietapes educatives.

1. Escolarització i oferta educativa

- Escolarització a l’Educació infantil de 0-3 anys- Suport a pares d’ infants de 0-3 anys.- Escolarització universal i de qualitat 3-16 anys- Acollida i integració escolar de la població nouvinguda- Transició de la primària a la secundària- Prevenció de l’absentisme- Transició de l’ESO a la post-obligatòria

2. Suport al treball escolar

- Reforç a l’alumnat en temps extraescolar- Suport a l’estudi amb facilitació de recursos- Facilitació als centres de condicions per a l’aprenentatge actiu (

aprenentatge&servei, pràctiques, recursos locals...)- Activitats educatives complementàries i de socialització en temps

extraescolar ( extraescolars, espai jove, esports...)

3. Suport a les famílies per a l’exercici de competències educatives

- Ajudes socials- Formació- Assessorament educatiu- Contractes d’implicació activa en l’educació dels fills/es- Participació en l’àmbit escolar

4. Entorn social

- Promoció de l’associacionisme- Disponibilitat d’equipaments- Oferta d’activitats i espais de lleure educatiu

TIPUS D’ACCIONS D’UN PLA MUNICIPAL PEL PROGRÉS EDUCATIU

D’INFANTS I JOVES SEGONS LES ETAPES EDUCATIVES

Infància 0-3 anys

Garantir l’escolarització: places i bequesSuport educatiu familiar: espai nadó, espai familiar

Infància 3-12 anys

Garantir l’escolarització: places, acollida, integracióSuport educatiu familiar: formació, assessorament, acció socialSuport a l’alumnat: reforç a l’estudi, activitats extraescolars

Adolescents 12-16 anys

Suport als centres per a l’acollida i integració en el 1r. cicle de l’ESO: transició ala secundària, acollida nouvinguts, seguiment tutorial integral (intern i extern,personal i familiar),Suport als centres per a l’ensenyament actiu en el 2n. cicle de l’ESO:aprenentatge-servei; aprenentatge en serveis, empreses i entitats locals.Suport a l’alumnat: reforç escolar, estudi assistit, activitats de lleureSuport educatiu familiar: formació, assessorament, acció social

Joves a partir dels 16 anys

Suport a la transició post-ESO: informació, orientació, acompanyament.Itineraris formatius integrats: Batxillerat, Cicles Formatius, PGS, FormacióOcupacional, Formació d’Adults.Servei Municipal d’Orientació Professional.

PLA DE XOC PER A LA PROMOCIÓ ESCOLAR

OBJECTIUS PRIORITARIS

Facilitar que les famílies millorin les seves competències educatives

Afavorir que les famílies els fills de les quals presenten problemes demotivació i rendiment escolar exerceixen funcions educatives i de suport altreball escolar dels seus fills

Augmentar el nombre d’alumnes que no acrediten l’ESO millorant elrendiment escolar de l’alumnat en el cicle superior de primària i primer cicle del’ESO

PROJECTES

A. Tutoria de Suport a l’Aprenentatge per a l’alumnat de l’ESO mancat de suport

i/o recursos per desenvolupar el treball escolar.

1. Accions

D’acord amb l’equip docent del centre es determina l’alumnat a qui s’oferirà unsuport tutorial personalitzat dins i fora de l’horari escolar. El tutor/a personalrealitzarà les tasques següents:

- Detectar les dificultats de l’entorn socio-familiar de l’alumnat en coordinacióamb el tutor escolar, amb l’EAP i amb els serveis socials municipals.

- Ajudar l’alumnat a organitzar el seu temps de lleure i el seu treball fora del’horari escolar

- Donar suport instrumental en la realització de les tasques escolars: llengua,matemàtiques, procediments de treball i estudi.

- Coordinar la seva actuació amb els serveis i equipaments on participa oatenen l’alumne/a ( professorat, monitors esportius, professionals de salut,benestar social, ...)

- Actuar amb la família per afavorir la seva implicació activa en el treballescolar de l’alumne/a i per facilitar-li pautes d’acció educativa: establir un“contracte educatiu” on es concreten els compromisos dels familiars desuport al treball escolar dels seus fills/es; promoure la participació delsfamiliars en sessions formatives específiques

- Coordinar la seva actuació amb els serveis i equipaments on participa oatenen l’alumne/a

2. Marc organitzatiu:

- En el curs inicial del projecte es destinarà un educador per IES amb unadedicació de 25h. setmanals dins de la franja horària de 12h. a 20h.

- Els professionals els contractarà l’IME com a dinamitzadors socio-educatius

- El tutor personal serà un professional titulat en Educació Social o enIntegració Social que, dins del centre, formarà part de la comissió socio-educativa de centre i actuarà de manera coordinada amb els equips docentsde l’ESO i els tutors de grup. Fora del centre s’integrarà orgànicament enl’equip d’educadors de l’IME i funcionalment en els equips de zona d’ Infànciai Família.

- Un dels professionals serà el coordinador de l’equip d’educadors delsdiferents centres per tal d’elaborar el pla d’intervenció, establir estratègiescomunes i avaluar-ne l’experiència.

- El projecte a nivell local el coordina la Comissió del Pla de xoc de l’Àrea deSP ( BS. JOV, IME, NC) i el gestionen Benestar Social i IME.

B. Reforç a l’estudi per a l’alumnat amb dificultats per assolir els aprenentatges

escolars

1. Accions

D’acord amb l’equip docent dels IES i dels CEIPS es determina l’alumnat delcicle superior de primària i de l’ESO a qui s’oferirà el pla de suport. En el casde l’alumnat de primària es seguirà el model d’actuació experimentat en el plaeducatiu d’Entorn.

L’alumnat de l’ESO serà el mateix que participa en el projecte de TutoriaPersonalitzada i l’activitat tindrà l’especificitat següent:

- Constarà d’activitats de reforç escolar i d’activitats de lleure educatiurealitzades per monitors i talleristes, segons el model aplicat a ladinamització en els IES del Pla Educatiu d’Entorn.

- Les activitats es desenvoluparien durant 2h. en dues tardes a la setmana,una de les quals seria la del dimecres o la del divendres.

- El Tutor de Suport a l’Aprenentatge és el referent de l’alumnat tutorat entotes les activitats i accions on participa fora de l’horari escolar.


- L’aplicació del projecte a primària estarà condicionat per les decisions sobrel’organització de la sisena hora.

- Els educadors de suport a l’estudi es contractaran a una empresa de serveis iformaran un equip de treball coordinat per elaborar el pla d’actuació, establirestratègies comunes i fer-ne l’avaluació.

- El projecte a nivell local el coordina l’IME AMB la Comissió del Pla de xoc del’Àrea de SP ( BS. JOV, IME, NC).

C. Formació i assessorament a les famílies d’alumnes

1. Accions

- Les activitats s’adrecen a les famílies de l’alumnat dels centres públicsd’educació infantil, primària i de l’ESO. A més, s’organitzaran activitatsespecífiques de manera preferent adreçades a les famílies de l’alumnat del’ESO que participa en el projecte de Tutoria de Suport a l’Aprenentatge i lesfamílies de l’alumnat del cicle superior de primària que participa en el projectede reforç escolar.

- El programa general inclourà activitats amb continguts i formats similars a lesrealitzades en la zona del PEE:

o Xerrades-debato Cursetso Tallerso Grups de formacióo Famílies guia

- El programa específic per a famílies d’alumnes de reforç inclourà també:

o Contractes educatiuso Entrevistes regularso Assessorament particular


- El projecte a nivell local el coordina l’IME amb la Comissió del Pla de xoc del’Àrea de SP ( BS. JOV, IME, NC)

D. Realització d’innovacions metodològiques i organitzatives a l’ESO de l’IES

municipal Miquel Biada per afavorir l’aprenentatge en la diversitat . Creació de

models de referència.

1. Accions

El projecte es concretarà amb l’equip pedagògic de l’Institut i inclourà lesaccions següents:

- Agrupaments flexibles- Dotació de material d’aula per a la diversificació metodològica i

organitzativa- Tutoria personalitzada- Reforç fora l’horari escolar- Formació i assessorament a les famílies


- El projecte a nivell local el coordina la Comissió del Pla de xoc de l’Àrea deSP ( BS. JOV, IME, NC) i el gestiona la direcció del centre amb l’IME.

TUTORIA DE SUPORT A L’APRENENTATGE

1. Finalitats

En el rendidament escolar de l’alumnat intervé de manera decisiva un context externque estimuli i valori l’estudi, que faciliti espais i recursos per a la realització de lestasques escolars i que proporcioni la contenció, l’exigència i l’organització necessàriesper mantenir un ritme regular de treball.

Un sector d’alumnes que podria progressar adequadament per les seves capacitats ipel treball i recursos que facilita l’escola no ho fa, en canvi, per la manca d’un contextextern afavoridor.

La Tutoria de Suport a l’Aprenentatge és un recurs destinat a afavorir la creació d’uncontext extern estimulador i facilitador de l’estudi. Tot i que en part és un recurscompensatori de les mancances que presenten les famílies no pretén substituir-les sinóestimular, també, la seva progressiva responsabilització.

2. A qui s’adreça

El recurs s’adreça en el curs 2006-2007 a l’alumnat del primer cicle d’ESO que, ambel tutor/a que es facilita, podria millorar el seu rendiment escolar i promocionar dins del’ESO. En els cursos següents s’incorporarà el servei a 3r. d’ESO i posteriorment a 4rt.També s’adreça a les famílies de l’alumnat que es tutora.

La relació d’alumnes la decideixen els equips docents d’acord amb els tutors/es i elsdepartaments d’orientació dels centres.

El Tutor/a d’Aprenentatge és un professional extern al centre escolar que forma part del’equip de tutors de l’IME coordinat per un/a professional de la seva plantilla.

3. Perfil professional

El professional que exercirà la Tutoria de Suport a l’Aprenentatge haurà de tenirtitulació d’Educador/a Social, Treballador/ Social, Pedagog o Psicopedagog iexperiència en activitats socio-educatives realitzades amb adolescents i amb famílies.

4. Tasques

En relació a l’alumnat

Suport per desenvolupar hàbits d’organització personal, d’ordre i de planificaciódel seu temps d’estudi i de lleure.Vetllar per l’assistència regular a escolaFacilitar la participació de l’alumne/a en les sortides escolars i en les activitatsextraescolarsRevisar regularment l’agenda del treball escolarSuport per endreçar els materials i els dossiers del treball escolar

Garantir que assisteixi a escola amb els materials necessarisAjudar a adquirir autonomia en la realització dels treballs escolars ( suportprocedimental a realitzar les feines escolars)Estimular la descoberta d’afeccions per fer activitats de lleure formatiuAjudar a adquirir hàbits saludables: alimentació, descans, higiene personal,exercici físic.Col·laborar en la resolució dels possibles conflictes de l’alumnat en el centreescolar, en la família o en l’entorn social.

En relació a la família

Donar suport perquè la família estigui informada i comprengui la documentaciói els requeriments que rep de l’escola.Assessorar perquè es trametin hàbits d’organització i ordre en el treball escolardels fills/es.Assessorar perquè transmetin hàbits saludables en l’alimentació, la salut, eldescans, el consum...Assessorar perquè la família actuï amb criteris educatius en relació a lesconductes dels fill/aEstablir un contracte de col·laboració entre el Tutor/a d’Aprenentatge i la famíliasobre les pautes a seguir en el suport al treball escolar de l’alumne/a.

5. Coordinació amb el centre i amb altres serveis

El TA es coordinarà amb el centre a través del cap d’estudis o del coordinadorpedagògic i amb els equips docents de l’alumnat a traves del respectiu tutor delgrup i/o participant en les reunions que s’acordin.El TA formarà part de la Comissió Socio-educativa del centreTambé s’integrarà en l’equip del servei municipal Benestar Social de la zonaEl TA podrà establir altres coordinacions amb serveis o entitats relacionadesamb les activitats de l’alumnat

6. Organització

El projecte i l’equip de TA estarà coordinat per una professional TreballadoraSocial de l’IME.Durant el mes de setembre els TA iniciaran el treball de presa de contacte i decoordinació amb els centres.Els equips docents decidiran l’alumnat que rebrà el suport dels TA un copconeguts els grups d’alumnes per començar a fer la feina de suport en el mesd’octubre.

5 de juliol de 2006

IME