1

CUPPINGMagazine

pass ió ,es forç ,ska teEspecial: la història i l’actualitat de l’skate a Espanya

Exemplar número 1. Primera edició. P.V.P: 5 euros. P.I: CU00290514

2 3

Barcelona és un destí turístic recone-gut però des de fa uns anys rep un tar-get concret: skaters que arriben de tot el món atrets pel clima, les activitats noc-turnes i diürnes, però sobretot, arriben amb ganes de patinar als skateparks i spots urbans que els ofereix l’arquitectu-ra barcelonina. El MACBA, la Marvella, Paral•lel o Sants són parada indiscutible per aquest col•lectiu.

Amb l’arribada de l’skate a Espanya s’obre un ventall de botigues, activitats, com-peticions i instal•lacions que atrauen als skaters locals i turistes.

23

4 5

Passat i present de l’skate a Espanya

L’skate és un esport re-lativament nou. Aquest esport va sorgir al 1948 impulsat pels surfistes que desitjant les onades, van construir una tau-la de surf que pogués llisca pel terra. La ines-tabilitat de la tabla va anar desapareixent amb les millores tècniques que van adquirir i en la dècada dels 60 l’skate va viure una època dorada als Estats Units, en part per la gran publicitat de les revistes de surf, esports i marques com Vans, que van apostar per aquest esport i van crear noves marques i models de negoci, a l’hora que entre els surfistes anava cobrant més protagonis-me i seguidors. El pri-mer skatepark que es va construir va ser a Florida al 1976 i en aquest mo-ment van aparèixer grans figues de l’skate i nous estils de practicar l’esport i, a partir, d’aquí es va començar a veure que els practicants d’aquest esport feien de patinar

una manera de sentir-se, de vestir-se i de viure. Van passar molts anys fins que les influències d’aquest esport no va arribar al territori espan-yol, un cop arrelat però, ja es va establir entre els més joves i valents. Al 1979 es va construir el primer skatepark espan-yol a Arenys de Munt. John McDonald, un americà que estiuejava a Arenys de Munt els hi va cedir l’espai per crear un skateparks dels que tant triomfaven al seu país, amb un snake, dos bowls i una pista de freestyle. Aquest skatepark es va tapar i nous skaters i gent que havia format part del projecte inicial es van unir per desenterrar-lo. José Antonio ‘Caribbean’ va ser una de les perso-nes que va formar part del projecte i va expli-car el potencial que van anar adquirint els joves espanyols: “En 1979 un skater de 15 años llamado Paco Gabas, que le daba a tope y era miembro del

Skate-Club Catalunya, fué uno de los pioneros y asiduos del Skate Park de Arenys de Munt junto con Joaquim Roig otro de los artífices del Ska-te-Club Catalunya”. Hi ha un reportatge anomenat “La fiebre del monopa-tín” a El Correo Catalán del 17 de juliol de 1979, que mostra la influencia d’aquest nou esport a Catalunya i Espanya. Ells van crear l’skatepark i ells, amb la gent de Nike SB, el van desenterrar, i aquest fet és una clara mostra de com funciona aquest món. La majoria d’skate-parks han estat construït pels mateixos que més

tard l’han patinat, com en el cas de l’skatepark de La Bóbila, de Badalona, o bé perquè els skaters locals han portat el projecte a l’Ajuntament, com ha passat en la localització d’El Masnou. Un altre cas similar, com podem ob-servar en les fotografies, és el de l’skatepark habi-litat a Can Sant Pere, un ateneu popular de Premià de Mar. Aprofitant que l’espai ocupat és ampli, es deixa part d’aquest espai a un grup de joves que poden gaudir d’un lloc on patinar, on muntar els seus propis spots i on poden decorar-ho com ells prefereixin.

Ja en els seus inicis l’skate va superar la denomina-ció d’esport fent-se un estil de vida per a les primeres generacions de skaters americans. És un esport que, majoritàriament, es practica al carrer o en skateparks habilitats a les ciutats. I en aquest llocs s’hi barregen els skaters menys habituals i els que hi acostumen a anar sempre. Després d’hores de patinar amb la mateixa gent s’acaba creant un vincle entre els patinadors i aquest és un dels elements més positius i atractius d’aquest esport, el bon rotllo que hi ha al darrera. L’skateboard és un esport que molta gent associa a l’esforç, a la passió i a la llibertat i això fa que molta gent ho visqui plenament i facin del seu esport o el seu

hobby una pròpia mirada del món. En aquesta línia Jose Luis Tormo, un dels creadors de l’entitat d’skate Carvings opina que ” el surf i l’skate sempre han estat entre nosaltres, tot i que actualment està havent una crescuda d’iniciats, potser pel tipus de vida que representen i la llibertat que et donen alhora de practi-car-los”. El més important en el món de l’skate és la força mental. Poden passar moltes hores i moltes caigudes abans de realitzar un truc. És per això que “ cal tenir moltes ganes i has de dedicar-li moltes hores, no desanimar-se i veure cada petit pas en-davant que fas”, diu l’Elisa Represa, una skater d’El Masnou. Segons Ameri-

can Sports Data hi ha 40,5 milions d’skaters al món i el 74% d’aquests són homes. L’skate és un esport on la part física juga una part im-portant però no és tampoc l’element protagonista, en aquesta línia, l’Elisa Represa creu que “hi ha una part de coordinació i és molt im-portant la part mental per-

què cal tenir molta força de voluntat, que tant nois com noies en tenen o en poden tenir”. Després de patinar unes hores i assolir, o no, els trucs desitjats és quan continua la relació entre els patinadors, en un bar entre cerveses o en qualsevol altre lloc. L’skate es sent, es viu i es comparteix.

L’skate requereix molta força mental

Fotografia presa a l’skatepark indoor de Can Sant Pere el dia de la seva inauguració. Fotògrafa: Júlia Gasull

Fotografia presa a l’skatepark de Badalona La Bóbila. Fotògrafa: Júlia Gasull

Fotografia presa a la platja de la Barceloneta, retratant l’skater Carlos Gianini. Fotògrafa: Júlia Gasull

Fotografia presa a la guingueta El Bambu, a la platja d’El Masnou. Fotògrafa: Júlia Gasull

6 7

Fotografia d’Adrià Piella i un client a la botiga Ghetto Funk de Barcelona.Fotògrafa: Júlia Gasull

“Caminant no tens la mateixa diver-sió que amb una tabla”

Adrià Piella és un jove emprenedor dins del món de l’skate. Amb 23 anys actualment tanca la botiga per poder dedicar-se plenament a la seva marca, Ghetto Funk.

“Els principals objectius són di-fondre i fomen-tar la pràctica del surf i del skate”José Luis Tormo és un dels fundadors de l’entitat Carvings. Vol fomentar l’ensenyança de l’skate.

Quan vas començar a fer ska-te?Cap als 9 anys, per mon pare. Jo era petit i tenia ganes de pro-var la taula. El meu pare sem-pre ha estat allà ajudant-me i fent que m’agrades i li trobes la gràcia. Vaig començar a Gra-nollers fent una competició amb 9 anys.Què significa per tu l’skate?Per mi l’skate ha acabat sent com un hobby, una manera tant de transport com de mou-re’t d’una altra manera pel ca-rrer, de poder-ho gaudir més. Caminant no tens la mateixa diversió que amb una tabla. Per molt que sigui de casa a comprar el pa ja tens la tonte-ria d’anar a fer un ollie o buscar una rampa. Com et va sortir la idea de Ghetto Funk?Les ganes de crear una marca van venir pel dibuix i el graffi-ti i pel fet de que sempre m’ha agradat la roba també i volia-portar la meva pròpia roba, i les dues paraules de Ghetto Funk van sortir de buscar un

joc de dues paraules: Ghetto és una paraula molts significa-tiva. Un ghetto ja t’ho diu tot, t’abarca el hip-hop, el ghetto de l’skate, el carrer, urbà... ja t’ho diu tot la paraula i funk, és del primer hip-hop dels 80-90, on la majoria de les cançons i la música tenen la paraula funk. Provant paraules en un pa-per i jugant amb les paraules, ghetto funk em van sonar bé i pensant en les lletres, en gf per als dissenys, i a partir d’aquí va sortir. Què és el que t’ha estat més difícil a l’hora de crear aquest projecte?El més difícil m’ho he anat trobant amb el temps, com to-thom pensa abans de crear una marca, i jo mateix també, dius: sóc dissenyador, tinc idees, i el que a mi m’agrada és dibuixa i dissenyar i poder estampar així una samarreta i vendre-ho, perquè també vinc d’haver estat treballant a altres tendes i m’agrada l’atenció al públic, però el més difícil que m’he anat trobant ha estat la pressió

que et trobes, la feinada que hi ha de xarxes socials, del dia a dia en una tenda, que també obrir una tenda tu sol amb a l’hora tu sol està creant una marca és una feinada increï-ble que t’ho vas trobant amb el pas del temps. Hi ha molta feina però lògicament també ajuda el fet de que sigui marca pròpia i de que t’agradi el que estàs fent, per una altra banda, però t’ho has d’anar compagi-nant perquè si no acabes que fas d’una diversió, motivació a alguna cosa que et pot.. bé, però al final s’ha d’anar lluitant si t’agrada el projecte. I el més fàcil o el que més t’ha agradat?Lògicament dibuixant, la meva oficina no té perquè ser una oficina amb una taula i un or-dinador com qualsevol s’ima-gina, sinó agafar una llibreta i anar-me’n a Arc de triomf amb música a dibuixar i d’allà que surtin idees, o gravar, fer fotos, al final ho he tocat tot jo, fer viatges i poder anar allà a fer foto amb models, no sé, provar noves experiències que no ha-via provat. Perquè has pres la decisió de tancar la botiga?La botiga va ser un projecte de provar de vendre directament

al públic. Inclús les vendes han sigut més altes que venent per Internet i, al final, deixar-la no és cap a dolent sinó per co-mençar com tindria que haver començat, que és entrant la marca a tendes que és el que estic fent ara. És a dir, entrar-la a distribució, vendre-la per In-ternet i obrir un estudi on es-tan dues altres petites marques, també dissenyadors que fan el mateix que jo, i poder tocar fo-tografia, vídeo i tenir un espai on inclús poder fer skate, per crear i no haver d’estar una bo-tiga on tenir que tocar-ho tot jo sol i haver d’atendre al públic. Què creus que té l’skate que el fa passar d’un esport a una forma de vida per a molta gent? Doncs el que et produeix a l’hora de patinar. Penso que cada esport és una miqueta la forma de vida de cadascú que li agrada aquest esport. L’skate si que té una mica més de lli-bertat a l’hora de crear trucs. Jo personalment no sóc tant de truquejar, d’street, sóc més de half o d’agafar una recta i patinar-la. Jo ho trobo més la forma de vida de llibertat no, només tenir que sacrificar-te per treure’t un truc, sinó gau-dir i ja està.

Quan vas començar a fer skate?Vaig començar pel 2004 i vaig començar a mou-rem amb els col•legues del poble i vam anar co-neixent gent del poble, fora del barri, que també li agradava l’skate i que tenien més experiència que nosaltres. A par-tir d’aquí ens vam co-mençar a motivar, vam començar a patinar amb aquesta gent, a anar a patinar a diferents llocs i d’aquí treure altres contactes i bé, doncs de mica en mica et comen-ces a interessar o no. Com vas aconseguir fer el vídeo promocional de Monegros?Agradant-me molt.Havies estudiat comu-nicació audiovisual o alguna cosa relaciona-da amb el tema o sim-plement per interès?No, simplement per-què m’agrada. Hi ha un moviment molt gran de vídeos i fotografies en el món de l’skate i jo, amb la gent que m’he mogut, no hem tingut perso-nes interessades en gra-var-nos i així comença tot. Vam començar a gravar, fer i editar ví-deos amb quatre regles bàsiques i, de cop, co-

mençar a fer vídeos de competicions. Amb lo de Monegros va ser el mateix, coneixent un grup d’amics de Mont-meló que treballaven pel Row, van fer una espècie de concurs de càmeres i qui feia millor el vídeo d’una competi, tenia la possibilitat d’anar a Monegros cobrant. És un esdeveniment molt gran però a l’hora està molt sobreexplotat en

el camp de les fotos i el vídeo i amb el temps, ho vam anar deixant per-què s’aprofitaven molt i m’he anat posat més i

amb el temps, em vaig anar centrant en el pro-jecte de Carvings.Quin any es va fundar l’entitat de Carvings i com va sorgir la idea?En el 2009, la Unió Ca-talana de Skate-board i els representants de diversos clubs de Cata-lunya es van reunir per regular i formalitzar un tipus d’educació espe-cifica per a aquests es-ports. La Unió va elabo-

rar un pla formatiu per preparar monitors. A l’any següent, ja estàvem formats tots però el pre-sident d’aleshores va de-

cidir marxar a l’estran-ger. Un altre membre de la Unió va agafar les regnes i va seguir orga-nitzant el Circuit català però deixant de banda els cursos. En aquest moment, se’ns va ocó-rrer amb el Robert con-tinuar amb els cursos però afegint-li el long-board, el surf i el patinet per extraescolars i caps de setmana.Quins són els vostres principals objectius?Els principals objectius són difondre i fomen-tar la pràctica del surf i del skate, gaudir del temps lliure, afavorint un clima amistós entre els participants i trans-metre els coneixements necessaris per poder se-guir evolucionant.Quines activitats orga-nitzeu al llarg de l’any?Organitzem campionats, sortides didàctiques, ex-traescolars, campus de setmana santa i campus d’estiu per a tots els pú-blics.

Fotografia presa durant una competició d’skate a càrrec de l’entitat Carvings. Fotògrafa: Júlia Gasull

Retrat de Jose Luis Tormo durant l’edició d’un vídeo promocional de l’entitat Carvings. Fotògrafa: Júlia Gasull

Retrat d’ Adrià Piella dibuixant al magatzem de dins de la botiga Ghetto Funk. Fotògrafa: Júlia Gasull