quadernderepas1rESO

Institut Tarragona 1r d'ESO Quadern de reps Llengua catalana Nom i cognoms ____________________________________________ curs ___

Unitat 1. La comunicaci

Avaluaci

Llengua catalana i literatura 1r ESO 5 Editorial Crulla

1. Completa aquest esquema amb les paraules que falten:

canal canal

2. Llegeix el text i contesta les preguntes segents:

El sol i el nvol

El sol viatjava pel cel, alegre i triomfant en el seu carro de foc, llanant els seus raigs a tort i

a dret, cosa que provocava la indignaci dun nvol dhumor tempestus, que remugava:

Malgastador, m foradada, llena, llena tots els teus raigs, ja ho veurs, ja quants ten

quedars al capdavall!

A les vinyes, cada gotim de ram que madurava als ceps robava un raig per minut, o fins i

tot dos; i no hi havia ni un bri dherba, ni una aranya, ni una flor, ni una gota daigua, que

no fes el mateix.

Vs fent, deixa que tots ten pispin: ja veurs com tho agrairan, quan ja no tindrs res ms

per deixar-te robar!

El sol continuava alegrement el seu viatge, regalant els seus raigs per milers, per milions,

sense comptar-los tan sols.

Noms al capvespre va comptar els raigs que li quedaven: per fixa-thi, no lin faltava ni un.

El nvol, de la sorpresa, es va desfer en pedregada. I el sol es va capbussar alegrement al

mar.

GIANNI RODARI. Contes per telfon

a) Completa el quadre:

Emissor Receptor Missatge Codi Canal

b) Digues quina funci o funcions realitza la llengua en aquest text.

CONTEXT

CODI

Unitat 1. La comunicaci

Avaluaci


c) Quin signe de puntuaci ens indica que parla un personatge?

d) Busca en el text cinc mots aguts.

3. En la comunicaci quotidiana, hi ha un conjunt de situacions tipificades segons la seva finalitat.

Digues una frmula que serveixi per a cada una daquestes situacions comunicatives:

Situaci To formal To informal

Presentaci

Disculpa

Salutaci

Agrament

Comiat

4. Ordena alfabticament les paraules de cadascuna d'aquestes sries:

a) triomfant, raigs, tindrs, tempestus, regalant, provocava, ram, pedregada, pispin

b) coherent, coherncia, cohesionar, cohesi, coherentment

5. Classifica els mots segons el so de la grafia que tenen en negreta:

sol, cel, carro, ceps, pedregada, desfer, gotim, llanant, cosa, gota

[k] [s] [z] [p] [d] [g]

6. Descriu una situaci de comunicaci en qu la finalitat sigui demanar disculpes per alguna cosa.

Unitat 2. La descripci. Els sentits

Avaluaci


1. Classifica aquests adjectius segons puguin descriure caracterstiques dels sons i els sorolls ,de les

olors, dels sabors, de la mirada i del tacte, (canvia el gnere de ladjectiu si s necessari):

agradable, dol, suau, brusc, fortssim, aspre, amarg, tendre, greu, malicis, harmonis, tou,

bondads, tmid, intens, aspre, desagradable, amenaador, salat, cid.

sons i sorolls olors sabors mirada tacte

2. a) Explica qu s una descripci.

b) Quins passos shan de seguir per fer-ne una?

c) Quins tipus de descripci hi ha?

d) Quines estructures pot presentar un text descriptiu?

3. Digues de quin tipus sn les descripcions segents. Justifica la resposta:

a) La plaa era rodona, no gaire gran; shi ajuntaven quatre carrers. Al mig saixecava el

mercat.

Tenia quatre portalades, una enfront de cada carrer i, a cada una , hi havia unes grans

cortines de lona ratllada de blanc i vermell.

M. RODOREDA, Tots els contes (adaptaci)

Unitat 2. La descripci. Els sentits

Avaluaci


b) Lvia, que es diu Merc, s molt simptica, bastant alta, amb els cabells blancs,recollits,

amb una mica de coloret a les galtes i els llavis pintats de color vermell. s una dona

molt tocada i posada, sempre t la mania de lordre, per a ella tot ha destar

completament endreat i net. Diu que una casa que no est endreada sembla un corral i

en els corrals no hi viuen les persones.

FRANCESC SALES, Les cartes de la Mila (adaptaci)

4. Busca cinc adjectius en el text b.

5. Fes lesquema que seguiries per descriure la classe:

1.

2.

3.

4.

5.

6.

6. Identifica els sons que contenen els mots en negreta de cada casella i afegeix-ne un altre:

sc temps escull xit cosa finestra romans

jove febrer nvol ptal arrs coix salvatge

molt primer lluna cel per pineda planta

7. Subratlla les a/e tones que cont cada un daquests mots:

mestressa, hores, algunes, catifes, sucre, retiraven, pastissets, escandalosa, embalsamar, escriptor,

mediterrnia, plataforma, tempesta, esperaven, balconades

Unitat 3. La descripci. El retrat

Avaluaci


1. Explica quina diferncia hi ha entre un retrat i una caricatura.

2. Qu s un autoretrat?

3. Llegeix aquests text i contesta les preguntes segents:

Va desaparixer, el mat del dia 14, un senyor anomenat Hosmer Angel, Uns 5 peus, 7

polzades destatura, robust, de pell groguenca, cabells negres, amb una petita calba en el

centre, espesses patilles i bigoti negre; duu ulleres fosques, lleugera dificultat en el parlar.

Lltima vegada que sel va veure, duia una levita negra amb solapes de seda, armilla negra i

pantal gris de xeviot Harris, amb polaines fosques sobre botes amb costat de goma. Se sap

que treballava en una oficina de Leadenhall Street.

SIR ARTHUR CONAN DOYLE, Les aventures de Sherlock Holmes

a) En qu ens hem de fixar per fer el retrat fsic duna persona?

b) Quines caracterstiques pots trobar en aquesta descripci?

c) Escriu un sinnim dels adjectius del text que estan en negreta.

d) Escriu un antnim dels adjectius del text que estan en negreta.

Unitat 3. La descripci. El retrat

Avaluaci


4. Llegeix aquest text i contesta la pregunta segent:

De sota de larcada ha aparegut una senyora que esbufegava; duia unes ulleres rodones, un

vestit blau i una llibreta despiral a les mans on, sense aturar-se guixava alguna cosa. Tenia

la cara arrugada com una nou, blanca com una lluna plena.

JORDI FOLCK 666 calaixos

Quin recurs lingstic domina en aquesta descripci? Subratllal en el text.

5. Llegeix aquest text i contesta les preguntes segents:

Sormunda era un prodigi de bellesa i amabilitat, dintelligncia i de sensibilitat. Els cabells

de color caoba, els ulls foscos com la nit, els llavis carnosos, sensuals, que convidaven al

bes, les formes plenes, arrodonides, el posat elegant, distingit... Sormunda sabia ser brillant

i discreta alhora, podia parlar amb qui fos de cincia o filosofia, de msica, de literatura,

darquitectura o dart i, sabia escoltar i aprendre daquells que en sabien ms.

J.M. MORRERES, Temps era temps

a) Escriu tres adjectius que defineixin el carcter de sormunda.

b) Busca en el text cinc mots plans.

c) Subratlla el so de vocal neutra de les paraules segents:

bellesa, intelligncia, arquitectura, literatura, aprendre

6. Posa la coma all on calgui:

a) Sacostava una tempesta i els nvols sanaven tornant espessos negres densos atapets

b) Cada dia faig les mateixes coses: em llevo em dutxo esmorzo vaig a classe dino estudio i men

vaig a dormir.

7. Fes el plural. Fixat en les alteracions ortogrfiques:

pell groguenca confiana

boca lletja quiosc

pestanya llarga boig

llengua vermella text

8. Fes la teva descripci tenint en compte tant els aspectes fsics com el carcter.

Unitat 4. La descripci. Espai i ambients

Avaluaci


1. Lespai s el lloc on es troba alg o alguna cosa. Qu cal tenir en compte per descriurel?


Mai no havia estat en un lloc com aquest: semblava una esglsia i era alhora un castell o,

potser, una pres. El sostre era del color del fang. El terra, de grans pedres encaixades. Era

una habitaci enorme amb tres columnes gruixudes en forma dembut. Com un palau antic.

I entre les tres columnes, un taulell llarg amb dos braos, com a les botigues velles del

barri, i al mig, una taula illuminada per un fluorescent, amb un munt de papers apilats,

una mquina descriure, una planta, un calendari, un telfon i una cadira. Un armari de

fusta de calaixets petits, com aquells que hi ha a les biblioteques amb les fitxes dels llibres,

separava la taula del fons. Hi havia tamb, a prop del taulell, un rellotge de cucut i un parell

de lmines emmarcades de paisatges descolorits. Al fons, darrere de les columnes, shi veia

una finestra petita i estreta com les dels campanars al costat duna arcada que no s on

donava perqu estava fosc.

JORDI FOLCK, 666calaixos

a) Qu es descriu?

b) Et sembla una descripci objectiva o subjectiva? Per qu?

c) Quin ordre sha seguit per organitzar la informaci daquest text?

d) Creus que s una descripci detallada o que noms t en compte les caracterstiques generals?

e) Quin temps verbal domina en aquest text? Busca-hi tres verbs.

f) Un dels recursos lingstics que es pot trobar en aquest text s la comparaci. Buscan tres i

subratlla-les en el text.

Unitat 4. La descripci. Espai i ambients

Avaluaci



Desprs, sobre Llafranc, es produeix una gran calma. s lhora de sopar. El soroll de plats,

de culleres i de forquilles arriba fins al carrer. El vent de garb continua bufant, indiferent i

humit, sobre les coses. Lolor de resina de pi es barreja amb el perfum dels pollastres

rostits. Els pagesos, ajaguts a la platja al costat de la cassola buida, contemplen, mig

adormits, les estrelles borroses que els nvols que passen avall amaguen un moment.

JOSEP PLA, El quadern gris (adaptaci)

a) Lambient reuneix tots els elements que donen vida a un espai. Quins elements pots trobar en

aquesta descripci?

b) Subratlla cinc mots daquest text que continguin dgrafs.

4. Puntua correctament aquest text i escriu les majscules que calguin:

Daltra banda laspecte daquella part de lfrica era inquietant el desert apareixia a poc a

poc ja no es veia cap poblat ni tan sols grups de cabanes la vegetaci desapareixia a penes

unes plantes eixarredes linici darenes blanquinoses i pedres de foc alguns arbustos i

matolls espinosos.

JULES VERNE, Cinc setmanes en globus (adaptaci)

5. Classifica aquests mots segons si contenen un diftong decreixent o un diftong creixent:

Iogurt, lluita, noia, riuen, caure,quadre, drapaire, feina, europeu, aire, noi, treien, roure, paisatges

Diftong decreixent Diftong creixent

6. Separa en sllabes els mots segents:

a) borroses

b) forquilles

c) barreja

d) encaixades

e) illuminada

f) blanquinoses

g) noietes

h) paisatges

i) habitaci

j) campanars

k) calaix

l) esglsia

m) paraules

n) canya

Unitat 5. La llengua literria

Avaluaci


1. Digues quines de les afirmacions segents sn certes (C) i quines sn falses (F):

a) La llengua literria t, sobretot, una finalitat esttica, s a dir, busca la bellesa i lexpressivitat.

b) La llengua literria explica la realitat que ens envolta duna manera objectiva.

c) La llengua literria juga amb la forma de les paraules, amb els sons i les lletres.

d) La llengua literria busca sorprendre i commoure el receptor.

e) La llengua literria ens dna instruccions.

2. Llegeix atentament aquest poema i contesta les preguntes segents:

Si el mn fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

nesborraria lenveja

que porta mals;

nesborraria grandeses

de mrit fals...

Per s escrit amb tinta

de mal color:

el color brut de la guerra

i el dolor.

Qui voldr escriure un nou mn

ms just i net?

Potser que tu i jo ho provssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet...

JOANA RASPALL

a) Digues quina s la idea essencial que ens vol comunicar?

b) Quines paraules rimen?

c) Marca la sllaba tnica de lltima paraula dels versos 2 al 13. Qu pots observar?

d) Compta les sllabes dels versos senyalats en negreta.

e) Digues de quin tipus s cadascun dels mots subratllats i explica per qu saccentua.


Avaluaci


3. Completa aquestes comparacions:

a) s fred com

b) s dol com

c) s alt com

d) s fort com

e) s brut com

f) s blanc com

h) s net com

g) s dur com

4. Relaciona amb fletxes els elements de la primera columna i els de la segona:

a) La lluna com el cot fluix

b) El mar com una flor vermella

c) Els nvols com un mirall de plata

d) El foc com una pilota dargent

5. Quina diferncia hi ha entre una comparaci i una metfora?

6. Relaciona amb fletxes els versos de la primera columna i les figures retriques de la segona:

a) La platja sembla un cor abandonat (J. M DE SAGARRA)

b) Els cabells, niada comparaci

de serpents;

i la mirada sinestsia

finestra de trbols pensaments. (P. QUART)

c) Les fulles color denyorament (J. CARNER) anttesi

d) Les llgrimes sonores (P. QUART)

e) s quan dormo que hi veig clar (J.V. FOIX) metfora


Avaluaci


7. Crea sinestsies posant als noms segents adjectius que es refereixin a sentits diferents:

a) una mirada

b) un color

c) una carcia

d) una paraula

e) una msica

f) un so

8. Classifica els mots segents segons si sn aguts, plans o esdrixols, i accentuals quan calgui:

Historia, rosa, memoria, cano, angles, cinturo, finestra, acrobata, tovallo, arbre, dificil, ciencia, festa,

analisi, diposit, serios, nebot, motor, pellicula, music.

Aguts Plans Esdrixols

Unitat 6. La narraci. La memria personal

Avaluaci


1. Digues quines de les afirmacions segents sn certes (C) i quines sn falses (F):

a) Una histria s un conjunt de fets o esdeveniments que alg explica.

b) Les narracions expliquen com sn les coses, les persones, els espais en un moment

determinat.

c) Les narracions expliquen esdeveniments que duren instants, hores, dies anys.

d) La narraci sempre parteix de lobservaci.

e) Els fets narrats poden ser reals o ficticis.

2. Llegeix aquest text i contesta les preguntes segents:

No sabia si mhavien clavat un cop a la closca amb un bast o amb una barra de ferro, o b

si mhavien fet olorar un drap xop de cloroform perqu caigus inconscient, o b si mhavia

desmaiat o havia perdut els sentits jo tot sol, esverat per tot el que passava. Quan vaig

treurem el mocador que mhavien lligat al cap, per tapar-me els ulls, no vaig veure res. Com

si mhagus tornat cec. Vaig notar que estava assegut en un sl de fusta humida que podia

ser el terra dun pis o duna casa i que quan estirava les cames no trobava cap obstacle.

Vaig notar tamb que em repenjava en un angle una mica llefiscs que podia ser un rac de

paret, un soterrani, potser. Uns segons desprs em va semblar sentir soroll dalg que

enraonava i es movia prop meu, per no vaig veure qui era.

EMILI TEIXIDOR, El prncep Al

a) Quin s el tema del text?

b) Explica qui el narra.

c) Quins fets es produeixen?

d) Quin temps verbal domina? Busca cinc verbs en el text.

e) Aquest fragment creus que pertany al plantejament, al nus o b al desenlla de la novella? Per qu?

f) Resumeix el text en una frase.

Unitat 6. La narraci. La memria personal

Avaluaci


3 Explica lestructura del text narratiu.

4. Accentua les paraules que calgui:

a) Si que es estrany: son les dotze i no tinc son.

b) El net dels meus vens sempre va net i polit.

c) Magrada molt el caf molt.

d) Mon germ ha viatjat per tot el mon.

e) No se mha escapat el tren de les deu pels pels.

f) El te verd no te tanta tena com el negre.

g) A Can Sucarrats, es on fan el be mes be.

h) Us comunico que no es pot fer us del mbil a classe.

i) Aquella dona no dona mai res a ning. Es una garrepa de mena.

j) A los bru del Pirineu se li ha trencat un os.

5. Quines sn les dues funcions que pot fer la diresi?

6. Posa diresi on calgui:

a) La Lluisa sempre dorm amb peucs.

b) La reina volia trobar un prncep amb els ulls del color de la reina.

c) He posat el raim a laiguera.

d) Sempre que pot em mira de reull.

e) La meva veina est ms contenta que unes pasques perqu ja parla cinc llengues.

f) Aquest estiu el Raul vol visitar diversos paisos de lest.

g) Han substituit aquells suissos que es queixaven tant.

h) Si ets tan rabiut no vindrs al zoolgic a veure pinguins.

Unitat 7. La narraci. La memria social

Avaluaci


1. Llegeix el text i respon les preguntes segents:

En Jaume, el petit, va ser el tarambana de la famlia. Va dilapidar part de la fortuna

materna i, desprs, va marxar a lArgentina. All va tenir sort i va construir un gran negoci

de pelleteria, per el va perdre a causa dels deutes que va contreure amb el joc. Es va tornar

a enriquir, i aquesta vegada la sort el va acompanyar grcies a la Maria Comes, la dona

valenta i emprenedora amb qui es va casar. La Maria, en adonar-se del tarann del marit va

decidir posar-se al capdavant de lempresa. I aix, entre les idees del marit i els comptes de

la dona, van fer una gran fortuna.

a) Qui narra lacci?

b) En quina persona verbal sexpressa?

c) Quin tret peculiar t el personatge principal?

d) Busca la paraula del text que es correspon amb els segents mots o definicions:

gastar: manera de ser:

activa: persona que no t formalitat:

e) Quin temps verbal de passat predomina en aquesta narraci? Qu expressa?

f) Busca en el text:

un adverbi de temps: un adverbi de lloc:

2. Identifica el subjecte i el predicat de les oracions segents:

a) El meu pare tenia un petit caf a Rub.

b) El meu padr i el seu germ Gabriel eren bessons.

c) A la cerveseria va arribar un cami.

d) Lestudi de la msica requereix molta dedicaci.

e) Els concerts de lestiu omplen dalegria el barri.

Unitat 7. La narraci. La memria social

Avaluaci


3. Digues per qu estan mal construdes aquestes oracions:

a) Moltes persones t un animal de companyia.

b) El gos negre del ve del tercer segona desesperadament.

c) Aquestes impressora no funciona gaire b.

d) El llum negre illumina mai no

4. Ordena aquestes paraules de manera que formin una oraci:

a) la / ens / no / sortir / va / professora / deixar / pati / al

b) nosaltres / totes / venim / escola / la / de / mateixa

c) et / bon / mat / de / trucar / vaig

d) cinema / ltima / veure / a / l / anirem / pellcula / al / ficci / cincia / de

5. Les oracions es tanquen amb un o altre signe de puntuaci, segons el tipus doraci de qu es tracti.

Posa el signe de puntuaci que convingui a cada oraci:

a) Qui ha vist la meva calculadora

b) Anirs a Port Aventura, quina sort que tens

c) He danar al supermercat a comprar carn, fruita, verdura

d) Ui, quin mal que mhas fet

e) Qu fan avui a la televisi

6. Tria un personatge de la teva famlia i escriu una breu narraci sobre la seva vida.

Unitat 8. La narraci. La memria collectiva

Avaluaci


1. Llegeix aquest i contesta les preguntes segents:

Em dic Miquel Mart i Pol, vaig nixer a Roda de Ter, a la comarca dOsona, el dia 19 de

mar de lany 1929.[...]

Vaig comenar a anar a estudi als quatre o cinc anys, al collegi parroquial.[...]

Lany 1936 va esclatar la guerra civil que va durar fins el 1939. Pel febrer de 1939 els

nacionals van entrar al meu poble i es van reobrir els collegis tancats. Jo tenia deu anys i

vaig tornar al collegi dels capellans. Aleshores, per, ens educaven en castell i, tant al mat

com a la tarda, abans de comenar les classes, a ms de resar cantvem el Himno nacional,

tots drets fent la salutaci feixista davant duna gran bandera espanyola enlairada. Aquest

perode per a mi no va durar gaire perqu, en complir catorze anys, com que a casa els

diners escassejaven i, a ms, hi havia malalts, em vaig posar a treballar al despatx de ca la

Tecla Sala, la mateixa fbrica txtil en qu treballava la meva mare.

A dinou anys, vaig agafar una tuberculosi pulmonar, una malaltia fora comuna entre el

jovent de lpoca, per la gana que es va passar durant la guerra i la postguerra.[...] El procs

tuberculs em va obligar a passar un any llarg al llit, i aquesta circumstncia estic segur

que va influir en la meva dedicaci a la poesia ja que, durant aquell temps, vaig llegir

molt.[...]

Lany 1970 em vaig posar greument malalt altra vegada. Una esclerosi mltiple, aquest cop,

que en pocs mesos em va deixar com estic ara, s a dir quasi paraltic. Un altre cop vaig

llegir i, sobretot escriure molt. No han estat fcils, aquests anys, i segur que tampoc no ho

seran els que pugui viure.

MIQUEL MART I POL, Qui sc i per qu escric (adaptaci)

a) Creus que els fets narrats sn reals o ficticis? Per qu?

b) En quin temps se situen els fets que narra?

c) A quin lloc se situa lacci?

d) Qui narra els fets? En quina persona verbal sexpressa?

Unitat 8. La narraci. La memria collectiva

Avaluaci


2. Busca cinc verbs en el text i digues, en cada cas, quina persona i quin nombre expressen:

Verb Persona nombre

3. Explica qu s un lexema i un morfema.

4. Adjunta a cada paraula el sufix que hi vagi b i forma nous mots: -ista, -eria, -er, -esa, -ci.

Mot primitiu Sufix Mot derivat

fusta

dent

trist

porta

avaluar

5. Determina quin s el mot primitiu de cada un dels mots derivats segents:

a) tramviaire

b) alzinar

c) brancatge

d) saviesa

f) sabatot

e) innocncia

6. Redacta una notcia dalgun esdeveniment relacionat amb el teu centre o b amb la teva localitat.

Recorda que li has de posar un ttol i que ha de respondre a les sis preguntes corresponents a la

informaci ms rellevant que hi ha daparixer: qui?, qu?, quan? on?, com?, per qu?

Unitat 9. El dileg

Activitats de refor


1. Escriu la forma darticle que calgui en cada cas:

a) ocell e) arbre i) igl

b) estel f) eruga j) humanitat

c) urbanitzaci g) indi k) elegncia

d) elefant h) liba l) urgncia

2. Completa les frases amb algun indefinit:

a) Se nha anat amb __________ amigues.

b) Pot arribar en __________ tren daquests.

c) No tinc __________ llibre daquests.

d) __________ dissabte passa el mateix.

e) Reparteix-ne un per a __________ dels convidats.

f) Ha vingut amb __________ els seus gats.

3. Escriu els numerals segents:

a) 1/2 g) 538.154

b) 3.469 h) 1/3

c) 10a i) 3r

d) x 5 j) x 8

e) 8 l) 67.846

f) 16.732 k) 23.497.235

4. Corregeix els errors de cada frase, si nhi ha:

a) Tranquil, porto prous diners.

b) Laltra dia no vaig poder venir.

c) He comprat masses coses.

d) No en vull ninguna ms.

e) Noms en necessito una quinta part.

f) Quan val?

g) De llibres, en tinc forces.

h) Aix ho pot fer cualsevol.

Unitat 10. La conversa. Els gneres

Activitats de refor


1. Classifica els mots segents segons siguin substantius o adjectius:

a) tassa e) simptica i) clatellot

b) vell f) ple j) agre

c) muntanya g) nina k) caragol

d) taula h) brutes l) esquerp

Substantius Adjectius

2. Classifica els substantius del poema segent en noms comuns o noms propis:

[...]

Tres gavines volategen

la despulla d'un puput.

La vena de l'escala,

per no veure-ho, ala l'ull.

Ara plou, i plou aqu

i per sobre els horts de Campos.

Passa el vell de can Ribot.

Deu venir de pagar els amos.

[...]

MIQUEL BAU, Poemes, El Bordil, Barcelona, 1973

Noms comuns Noms propis

3. Forma el plural daquests substantius:

a) mar d) flor g) farmacutica j) gos

b) govern e) hum h) imant k) somni

c) despatx f) xit i) parc l) maleta

4. Fes la flexi dels adjectius segents:

a) especial d) clar g) boig j) velo

b) terrible e) dol h) ple k) humit

c) gris f) histric i) mocs l) gros

Unitat 11. La conversa. La literatura

Activitats de refor


1. Indica de quina conjugaci s cadascun dels verbs segents:

a) dibuixava e) omples i) somies

b) dormirem f) embrutars j) portareu

c) correria g) conduen k) prems

d) amania h) depenem l) estendreu

1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci

2. Indica les formes verbals que cont el segent fragment de poema:

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu ms verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,

sou ms fines que la userda.

verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

[...]

JOSEP M. DE SAGARRA, Canons de rem i de vela, Proa, Barcelona, 2002

3. Separa, en cada cas, el lexema de les terminacions:

a) llegeixin d) comprovo g) disculps j) illumini

b) finalitzareu e) dibuixarem h) retrobareu k) tallars

c) estudiaves f) marxessin i) intentaven l) decideixen

4. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Frase feta Significat

Empassar-se la saliva

Posar traves

Enganxar-se els llenols

Tancar la botiga

Fer via

Ploure sobre mullat

Avanar

Plegar

Contenir una reacci violenta

Destorbar una acci

Afegir ms inconvenients on ja nhi ha

Quedar-se al llit ms del compte

Unitat 12. La diversitat lingstica

Activitats de refor


1. Assenyala les formes verbals daquestes oracions i indica en quina persona gramatical i en quin

nombre est cada una:

a) Volem un gelat de maduixa.

b) Saltareu aquestes tanques.

c) Estudio la lli davui.

d) Hi pensaven sovint.

e) El Pau bevia molt a lhora del pati.

f) Dormirem ben tranquils avui.

g) Ho sabies des de fa molts dies.

h) Ning traur ms el tema.

2. Classifica les formes verbals destacades en personals i no personals:

Dimarts passat ms d'un centenar de dones van inundar el Centre Cultural Can Sister per

fer pblic el seu inters per aprendre catal. Es tractava de la majoria de les alumnes que

estan fent, o ja han fet, alguns dels cursos de catal organitzats mitjanant la collaboraci

del Centre de Normalitzaci Lingstica L'Heura i alguns dels grups de dones de la ciutat,

distributs pels diversos barris colomencs, aix com per un grup de dones magribines,

mares del collegi Llus Millet, del barri de les Oliveres.

ALBERT FAV, El Punt del Barcelons Nord, 27 de novembre de 2001

Formes personals Formes no personals

3. Assenyala les formes verbals del fragment segent i indica si es tracta de temps simples o temps

compostos:

Mai no mha agradat la mentida, per encara menys els mentiders. El mentider salimenta

de la bona fe dels altres, necessita de persones crdules capaces de combregar amb rodes de

mol. De mentiders, s clar, nhi ha de moltes menes, per els que a mi ms em molesten

sn aquells que la vida ha situat en llocs de poder, en crrecs poltics o institucionals que

els permeten vestir de solemnitat les seves mentides.

VCTOR ALEXANDRE, El 9 Nou dOsona-Ripolls, 29 de juny de 2001

Formes simples Formes compostes

4. Fes lanlisi morfolgica de cadascuna de les formes verbals del text anterior.

Expressi escrita Escriu una descripci dambient (entre 60 i 80 paraules) amb aquest ttol: DIADA FESTIVA AL MEU INSTITUT. Recorda que per fer la descripci de lambient dun espai has de tenir en compte les caracterstiques fsiques i les impressions que provoca en els sentits.

Expressi escrita Contiua aquesta narraci: Aquell dia hauria estat millor que no mhagus aixecat del llit (entre 80 i 100 paraules)

Expressi escrita Inventa una histria breu (entre 120 i 150) amb aquesta pauta: Tema: fantstic. Personatge principal: una sirena. Espai: una platja. Altres: hi ha dhaver un dileg

Dictat 1 Dictat 2

Dictat 3 Dictat 4

Dictat 5

portadadocument1avaluacidocument4diversitat reforExpressi escrita 1r ESO deures estiu 2012

Documents

quadernderepas1rESO