REEDUCANT EL MOVIMENT

Anna CanetCarles Santapau

NECESSITAT D’UN EXTREM FIXE

• ESTABILITAT PER MOURE

Músculs estabilitzadors  i mobilitzadors

MOVIMENT

CLASSIFICACIÓ MUSCULAR FUNCIONAL

• Bergmark (1989).

• Comerford i Mottram (2001):– Localització i estructura anatòmica. 

– Potencial biomecànic.  

– Neurofisiologia. 

– Canvis consistents i característics en presencia de dolor o de patologia.

MODEL DE CADENA CINÈTICA

• Sistema de segments units interdependents per a realitzar una acció desitjada en un segment distal.

• Patró de moviment:‐ Seqüència coordinada de activacions musculars per  estabilitzar i mobilitzar diferents segments corporals per produir una tasca dinàmica.

• Seqüència de proximal a distal.

• Estabilitat proximal per a mobilitat distal.

CADENA CINÈTICA i CORE 

El CORE: ESTABILITAT PROXIMAL• Inclou els músculs del tronc i pelvis.

• Controlen la posició i moviment del tronc sobre la pelvis i cames. 

• Òptima producció, transferència i control de força i moviment desde les parts més grans del cos fins les més petites a traves de les cadenes cinètiques durant les activitats funcionals i esportives  (Kibler 2006).

• Cilindre rígid.

• Base estable per permetre la mobilitat distal. 

• Millora l’eficàcia funcional distal de les extremitats. 

• “Motor” generador de força. 

CADENA CINÈTICA i CORE 

CADENA CINÈTICA: UNIONS

• Equilibri entre  la musculatura estabilitzadora i mobilitzadora.

• L’eficacia i l’eficiència de la cadena depend’una bona flexibilitat, força, propiocepció i resistencia muscular.

CADENA CINÈTICA i PATRÓ DE MOVIMENT

• Patró de reclutament:

‐ Activació anticipatòria de musculatura proximal.

‐ Intensitat d’activació muscular EMG (%MVC).

‐Timing i ordre de la seqüència de reclutament.

• Patró cinemàtic:

– Correcte desplaçament dels segments corporals.

– Correcte translació del centre instantani de rotació (TCIR).

Patró de reclutament Patró cinemàtic

• Causa moviment només en el segment distal

• Necessita una estabilitat proximal

CADENA CINÈTICA OBERTA

Karandikar i Vargas 2011

CADÈNA CINÈTICA OBERTA

Armat:

• Contribució de tots els segments del cos per generar les forces necessàries per posicionar el cos i preparar‐se pel impuls de la pilota.

• Quant una cadena oberta incrementa la resistència distal passa a ser tancada (Kibler 2000).

• Tendència a causar moviment en tots els segments.

• Necessita bona estabilitat dinàmica  de tots els segments.

CADENA CINÈTICA TANCADA

Karandikar i Vargas 2011

CADENA CINÈTICA TANCADA 

• Resposta muscular dels estabilitzadors a la càrrega

• Al augmentar la càrrega es necessita augmentar el treball dinàmic dels estabilitzadors.

Schachter et al 2010

CADENA CINÈTICA TANCADA

Contacte:

• Contribució de tots els segments del cos per generar les forces necessàries per transmetre les forces i càrregues fins al segment distal.

TRENCAMENT 

DE LA 

CADENA CINÈTICA

TRENCAMENT DE LA CADENA CINÈTICA

• Una mala coordinació  intermuscularo intramuscular, una debilitat i/o una rigidesa d’un o més segments poden trencar la cadena.

TRENCAMENT DE LA CADENA CINÈTICA

DISFUNCIÓ DEL CONTROL MOTOR

RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT

Alteració del patró de moviment:– Alteració del patró de reclutament.

– Alteració del patró cinemàtic: (angular i accessori).

TRENCAMENT DE LA CADENA CINÈTICA

Sobrecàrrega múscul‐esquelètica

DISFUNCIÓ DEL CONTROL MOTOR

Alteració del patró de moviment

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

Desequilibri del reclutament de baix llindar entre E i M: 

• Estabilitzadors monoarticulars:

– Augment de llindar.

– Pèrdua de la capacitat de estabilització.

– Tendència a la inhibició (EL), o elongació (EG).

• Mobilitzadors bi/poliarticulars: 

– Disminució del llindar.

– Tendència a la pèrdua d’extensibilitat.

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

Desequilibri de reclutament de baix llindar entre E i M : 

‐ Co‐activació estabilitzadora agonista

‐ Co‐activació estabilitzadora antagonista.

Desequilibri de longitud entre E globals i M

• Estabilitzadors globals elongats: – Alteració Longitud /Tensió

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

Desequilibri de longitud entre E i M

• Mobilitzadors  escorçats: La dominància del mobilitzador  genera:

– 1er: Restricció activa de la mobilitat. 

– 2on: Evolucionarà cap a una pèrdua de extensibilitat.

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

RESTRICCIÓ DE MOVIMENT

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR ?

Control de l’amplitud del moviment: 

• Amplitud articular incontrolada per dèficit dels EG

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

Control de l’amplitud del moviment: 

• Amplitud articular restringida per dèficit dels EG i dominància dels M.

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

RESTRICCIÓ DE MOVIMENT

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR ?

Control de la translació articular: 

• Translació incontrolada: desplaçament  anormal de la TCIR (dèficit de EL i dominància de M).‐ Desequilibri de forces a nivell de un segment articular a favor del múscul dominant. 

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR

RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT

Alteració del patró de moviment

RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT

Augment de mobilitat a nivells adjacents PER MANTENIR LA FUNCIÓ

DISFUNCIÓ DE CONTROL MOTOR ?

RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT

Restricció articular:

‐ Augment de mobilitat a nivells adjacents (dolor).

‐ La restricció pot ser dolorosa o no dolorosa. Si és dolorosa apareixen respostes musculars de protecció: Valorar la causa de la restricció!

‐ Si no és dolorosa apareixen respostes muscular per intentar completar el moviment (hiperactivitat agonista).

Restricció miofascial: ‐ Augment de mobilitat a nivells adjacents (dolor)‐ Augment de translació a nivell local (dolor)

RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT

EXPLORACIÓ FÍSICA

EXPLORACIÓ FÍSICA1. Postura global del pacient.

‐ Postura habitual i en l’activitat funcional o esportiva

2. Identificar el patró de moviment alterat.

‐ Patró de moviment preferit pel pacient

3. Identificar els segments en disfunció de la cadena cinètica.

a) Tests funcionals

b) Tests de mobilitat activa.

c) Tests de reclutament musculars

d) Tests de mobilitat passiva:

• Mobilitat angular

• Mobilitat translatòria

• Pèrdua d’extensibilitat

4. Test ortopèdics i d’exclusió.

5. Observar de nou el patró de moviment alterat .

‐ Relacionar les troballes amb el moviment.

6. Test secundari.

‐ Valorar si la correcció activa o passiva modifica símptomes i mobilitat.

REEDUCACIÓ DEL MOVIMENT EN EL 

MARC DE LA CADENA CINÈTICA

OBJECTIUS

• Aconseguir un correcte funcionament de la cadena cinètica com a una unitat recuperant el patró fisiològic de moviment:

–Optimització dels diferents segments

–Coordinació correcte dels diferents segments.

– Estabilització i generació de força òptimes

Reclutament muscular

• El control motor de la postura funcional normal i dels moviments en descàrrega depèn dels músculs estabilitzadors on predominen les Unitats Motores Lentes (UML).

• Per una funció normal tant el Sistema Local com el Global han d’integrar‐se junts.

Reclutament muscular

Per facilitar el reclutament de UML farem: 

a) Moviments lents i inici lent de contraccions estàtiques.

b) Contraccions de baixa força associades a baixa càrrega.

c) Manteniment de la posició de treball.

d) Augment d’estímuls aferents: Control cinestèsic

e) Millorar l’estabilitat proximal.

f) Treball en cadena cinètica (irradiació).

e) Disminució del dolor.

Reclutament muscular

• De mes a menys facilitació.• De exercicis senzills a més complexes.• De EL a EL + EG.• De mes proximal a mes distal. • De treball analític a en cadena.• De CCT a CCO.• De treball uniplanar a multiplanar.• De menys a més funcional.• De E a E + M.• De menys a més càrrega.

FASES DE LA REEDUCACIÓ

1ª FASE: Control de la posició neutra.• Reactivació del CORE (local i global).

– Es el component més important entre la generació i transferència d’energia.

• Recuperar l’amplitud passiva de moviment.– Tractar les pèrdues de mobilitat miofascial i articular de tots els segments de la cadena cinètica en relació al moviment rellevant.

• Recuperar la posició neutra del cos:– La posició neutra depèn del control dels músculs estabilitzadors globals. Treball en baixa càrrega. 

FASES DE LA REEDUCACIÓ

2ª FASE: Estabilització dinàmica de les unions.• Reactivació de músculs estabilitzadors locals.• Reactivació de músculs estabilitzadors  globals.

– Treball en baixa càrrega.– De segments proximals a distals.– Donarà una base estable per una correcta funció muscular i articular de les extremitats.

– Facilitar amb l’activació de la cadena cinètica (irradiació).

– Exercicis de dissociació: moure la restricció controlant la compensació.

FASES DE LA REEDUCACIÓ

3ª FASE: Coordinació intermuscular.

• Exercicis d’estabilització del segment implicat dins de la cadena cinètica.– Exercicis funcionals

– Incorporar tronc i extremitats

– Treball en baixa càrrega (local més global)

FASES DE LA REEDUCACIÓ

4ª FASE: Força i resistència.– Només després d’haver optimitzat les diferents unions de la cadena.

– Exercicis funcionals adaptats per implicar la cadena cinètica com a unitat.

– Treball en múltiples plans i articulacions.

– Increment progressiu de la càrrega.