Renaixement context històrico artístic

• 1. RENAIXEMENT CONTEXT I ESTIL

2.

• CRONOLOGIA

• s. XVestats italians. Primer Renaixement oQuattrocento

• 1494-1527poca de Juli II (1503-13) en la construcci de st. Pere. Alt Renaixement oCinquecento.

• 1527-1600Manierismei difusi del Renaixement a la resta dEuropa

3.

• CONTEXT HISTRIC

• Fragmentaci poltica italiana:

• • Repbliquesdominades perfamlies daristcrates(Sforza a Mil) obanquers(Mdicis a Florncia). (David de Donatello, st. Lorenzo, Naixement Venus)

• • ConquestadeNpolsper laCorona dArag(1442).

• • Milanesates converteix enenfrontament Frana -Monarquia Hispnica . Batalla de Pavia (1525) converteix Carles I en dominador dItlia. Enfrontament amb el Papatsaqueig de Romaper les tropes imperials (1527).

• Formaci destructures estatals ambMonarquies autoritriesque incorporen lalta noblesa a l administraciilexrcit reial , grcies a crdits concedits per la burgesia.

4.

• Enfortiment econmicde lesciutats flamenques i del nord dItliagrcies a la fabricaci txtil, al comer i la banca. La ciutat s centre econmic i poltic, i cultural i artstic. LaBurgesiaesdevcomitenti possibilita unart civil.(st. Lorenzo, David, Naixement de Venus)

• Gransdescobriments geogrficscanvien la visi del mn. LAtlntic substitueix el Mediterrani (amenaa turca aturada a Lepant, 1571; Escorial) com a centre comercial. 1494 Tractat de Tordesillas (st. Pietro in Montorio).

• Difusi de lafilosofia clssicaa partir delHumanisme:

• • Contra el teocentrisme medieval, exaltaci delsser hum ,lliurei provet dera .

• • Traducci de Plat, Aristtil i la Bblia a llenges vernacles. Inters per lacultura clssica (naix. Venus, Escola Atenes, Dnae)

• • Inters per laCinciai elprogrs tcnic . Difusi dels nous coneixements amb laimpremtai lesUniversitatsurbanes.

5.

• Moviments dereforma religiosa(Luter, Calv,etc.) critiquenlenriquiment illcit de lesglsia catlica . 1515 Lle X permet la venda de noves indulgncies per finanar st. Pere (Villa Capra, pietat del Vatic, escola dAtenes, marededu de les roques, volta capella Sixtina i judici final).

• Concili de Trento(1545-63) icontrareforma catlicaque confirma els 7 sagraments, la jerarquia eclesistica, el poder suprem del Papa, la veneraci de la Mare de Du i dels sants i el poder allionador de les imatges sagrades (enterrament comte Orgaz)

6.

• ESTIL. ARQUITECTURA

• Descobriment i aplicaciperspectiva lineal : facilita la projecci dedificis, lelaboraci de plnols i la unitat, proporci i simetria de lespai creat. (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra. Escorial)

• L Art Antices pren com amodeldeBellesa :

• • sadopten els elements formals de larquitectura antiga: ordres clssics, frontons, cpules, etc; per la manera de combinar-los s nova. La mateixa morfologia amb diferent sintaxi.(st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra).

• • sadopten les tipologies dedificis: basilical (st. Lorenzo), monpter (st. Pietro)

• • sestudien models antics i es teoritza sobre sistemes de proporcions per fer edificis a escala humana (st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra)

• • Per proximitat, lainfluncia romanas ms gran que la grega.

7.

• Elmurrecupera la seva importncia com asuperfcie massissa articuladamitjanant elselements arquitectnics(pilastres, columnes, cornises, etc.)

• sdarcs de mig punt ,voltes de canicpules semiesfriques sobre tambor(st. Lorenzo, st. Pietro, Villa Capra, Escorial).

• A vegades sutilitzentirants metllicsentre les voltes per contrarestar les crregues.

• Sutilitzamaquetesiplnolsper exposar de manera econmica i rpida els projectes.

• El descobriment de laperspectiva lineali laracionalitzaci de lespaivan fer possibleedificis unitaris, simtrics i regulars , on destaquen els principisdharmonia, ordre i proporci ; on hi acostuma a haver un punt central des don es pot copsar tot lespai.

8.

• Es t tendncia a utilitzar unmdulque sumat, multiplicat o dividit determina les mesures de tot ledifici. (st. Lorenzo)

• Sutilitzen lesformes geomtriques bsiques(cercle, quadrat, esfera, cub) per la sevaregularitat perfecta . (st. Lorenzo, Villa Capra)

• Hi ha intents de pensar en laciutat idealdes dun punt de vistaurbanstic .

• Tipologies:esglsiesbasilicals (st. Lorenzo), de creu grega i circulars (st. Pietro);palausivilles(Villa Capra)

• Als. XVIes busca lamonumentalitatbasada en lasimplicitati l harmonia(st. Pietro, Villa Capra)

9.

• ESTIL. ESCULTURA

• Descobriment i aplicaciperspectiva lineal : permet la creaci dun espai tridimensional en el relleu.

• L Art Antices pren com amodeldeBellesa :

• • Introducci detemes mitolgicsi histrics (David) en programes iconogrfics

• • En lescultura elmodel anticsms mimtic : els edificis antics tenien una altra tipologia; no shavien descobert les pintures de Pompeia i de cpies descultures antigues nhi havia moltes.

• • Retorna lestudi de lafigura humana ; es representencossos nusper plasmar lanatomia, el moviment del cos i la seva relaci amb lespai. (David)

10.

• Gneresms tractats:imatges religioses(pietat Vatic),monuments funeraris ,retratsiesttues eqestres .

• Marbre( talla : Pietat Vatic)) ibronze( fosa a la cera perduda : David) sn els materials i les tcniques ms utilitzades.A la Monarquia Hispnica ,talles de fusta policromades(retaule de st. Vicen de CB).

• Independncia de lescultura en relaci a larquitectura ; a diferncia del gtic, larquitectura renaixentista no necessita lornamentaci escultrica.

• A diferncia de la funci pedaggica i religiosa prioritria de lescultura medieval, ara es valora laperfecci de les formes(obeint els criteris de claredat, ordre, harmonia i relaci entre les parts)

11.

• ESTIL. PINTURA

• Descobriment i aplicaciperspectiva lineal :

• • permet la creaci dunespai tridimensionalen la pintura (escola dAtenes, petita part de la cova de marededu de les roques)

• • Lescomposicionssnclaresicrebles : elspersonatgesapareixenintegrats entre siiambelspaisatgesomarcs arquitectnics(Escola dAtenes).

• • Es busca donarvoluma les figures aplicant els efectes de la perspectiva al tractament del cos.

• Es pren com a referncia laNaturalesaper elaborarmodels de Bellesa ideal ; per a diferncia de Flandes, no imiten la realitat tal com es veu, sin tal com la veu lartista per mitj de la recerca de la Bellesa ideal en unsentit platnic . (paisatges del naixement de Venus o de la marededu de les roques)

12.

• L Art Antices pren com amodeldeBellesa:

• • Introducci detemes mitolgics(Naixement de Venus, Dnae)i histricsen programes iconogrfics.

• • Ut pictura poesis : es pren com o model per a la creaci pictrica les teories esttiques literries de Quintili i Cicer:inventio, dispositio, elocutio

• Ls de gradacions tonals en els colors permetefectes de llum i dombraque permeten el modelat de les figures i faciliten la naturalitat a les composicions.

• Gneresitemticanova:retrats ,allegories ,paisatges ,mitologia ; tamb continua lapintura religiosaamb temes nous ( Sacra Conversazione ) .

• Es continuen fent servirtcniquesisuportstradicionals:fresc (paret ),tremp (fusta)sobretot a Itlia. Sintrodueix lapintura a loli sobre llen .

13.

• SegonsWlfflin (1888,Renaixement i Barroc ) :

• • • • Renaixement Barroc

Els elements es necessiten els uns als altres. Elements fugen del centre teric del quadre Lnia diagonal(composici) Lnia corba Es poden diferenciar unitats Simetria (repetici delements o grups) Elements ordenats al centre del quadre Lnia recta Formes geomtriques Pinzellades, color Pictric Dibuix, volum Lineal Busca la sntesi. Varietat Busca lanlisi Unitat Elements integrats dins la globalitat Compo-sici fosca Elements definits i individualitzats Composi-ci clara Aconseguida per gradacions tonals i lumniques Profundi-tat Elements en un pla o plans successius que segueixen una perspectiva geomtrica Superfici-alitat Centrfuga Forma oberta CentrpetaForma tancada 14.

• Perioditzaci dalgunes caracterstiques destil:

• QuattrocentooPrimer Renaixement (s. XV) : laplicaci de la perspectiva lineal dnaprotagonismealpaisatge , especialment elsenquadraments arquitectnics .

• CinquecentooAlt Renaixement (1494-1527) :

• • Ms naturalitat de les figures en lespai grcies a unaintegraci perfecte de figures i fonsen laplicaci de la perspectiva lineal.

• • Accentuaci de ls de la tcnica delclarobscuren els contorns de les figures amb contrastos entre zones illuminades i ombrejades per donarvolum . Tot i que a vegades alguns contorns poden ser poc definits per l sfumatoleonardesc.