esquirol és el simpàtic rosegadordels nostres boscos que es pas-sa la vida pràcticament daltsdels arbres i, probablement, és

l’únic rosegador que cau bé a tothom. Laseva especial anatomia li permet pujar i bai-xar amb una singular habilitat pels arbresi saltar d’una branca a l’altra; tot això el con-verteix en un autèntic acròbata dels nostresboscos. Una bona vista li permet calcularles distàncies entre branca i branca, les un-gles corbes li faciliten arrapar-se forta-ment als troncs, i la cua, llarga i ampla, l’a-juda mantenir l’equilibri en les sevesacrobàtiques correries. Si el veiem caminarper terra, ens adonarem que ho fa a salti-ronets.

És un animal que ha estat molt proper ala nostra infància gràcies als contes infan-tils i a les sèries de dibuixos animats, on gai-rebé sempre se l’ha associat al treball i a laprevisió. El seu nom també ha estat utilit-zat per anomenar aquelles persones que norespecten una vaga.

Fa uns centímetres de llargada, gairebéla meitat de la qual pertany a la cua. És decolor marró-vermellós però a l’hivern s’en-fosqueix notablement. Una altra caracte-rística de la seva fisonomia són uns pèlsllargs que a l’hivern li creixen al capdamuntde les orelles i que li cauen a l’estiu

Habita en boscos caducifolis, sobretot deconíferes, sempre que tinguin alguna fontd’aigua a prop.

S’alimenta de fruits secs i llavors: pinyons,glans, nous, avellanes, però també de bo-

lets, móres, etc. El seu afany previsor per-què no es quedi sense aliments o per a quanaquests minven, cosa fa que durant la tar-dor amagui a diferents indrets del bosc fruits

i llavors com a rebost, el converteix en ungran aliat de l’home en la reproducció deles espècies del bosc, ja que acostuma aoblidar molts dels llocs on ha amagat men-

jar i aquest arriba a germinar i a convertir-se en arbres.

Una bona mostra de la presència d’un es-quirol en un indret concret són les pinyestotalment pelades que deixa al peu delspins.

Fa el niu dalt dels arbres, a les enforca-dures de les branques, amb troncs, reco-berts per dins de fulles, herbes, molsa i al-tres materials que troba. Sol fer més d’unniu, on trasllada els seus petits quan se sentamenaçat.

En el seu medi ambient és un animal fu-gisser i desapareixerà ben aviat de la nos-tra vista, però en parcs i jardins on s’ha acos-tumat a la presència humana es mostra sim-pàtic i sociable.

Els seus depredadors naturals són les ra-pinyaires diürnes i nocturnes, i el gat sal-vatge, la marta, la geneta i la fagina, als llocson n’hi ha, mentre que els perills queamenacen actualment la seva supervi-vència, en altres temps ho havia estat la ca-cera, són la destrucció del seu hàbitat i lalluita no selectiva contra la processionàriadel pi, ja sia pel contacte directe amb el pro-ducte utilitzat, ja sia per la disminució dela seva capacitat de fecundació i/o esteri-lització a causa de derivats del DDT.

Fins a la dècada dels hi va haver unagran davallada a causa de la caça, tant peral consum com per la mania de dissecar-los, fins al punt que als anys era difícild’observar-los. Posteriorment, gràcies a laprohibició de caçar-los, s’ha anat recupe-rant.

L’

L’ACRÒBATA DELS BOSCOS

L’ESQUIROL (SCIURUS VULGARIS), probablement el rosegador que cau simpàtic a més gent, fala seva vida a dalt dels arbres gràcies a la seva especialitzada anatomia. La mania que té d'amagarfruits i llavors per a quan no n'hi hagi, i que després oblida, fa que contribueixi a l'expansió de lesespècies arbòries. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 65REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE: JORDI COMELLAS

18DISSABTE, 9 DE GENER DEL 2010 | Regió7REVISTA�FAUNA

Podeu consultar totes les pàgines a:bloc.regio7.cat/fauna