Resum - Unitat 4

1

Intervenci primerenca Desenvolupament cognitiu i motriu

LA INTERVENCI PRIMERENCA EN LINFANT: CARACTERSTIQUES DESENVOLUPAMENT INFANTIL: adquisici progressiva de funcions importants com el control postural, lautonomia de desplaament, la comunicaci, el llenguatge verbal i la interacci social. Aquest desenvolupament va lligat al procs de maduraci del sistema nervis i a lorganitzaci emocional i mental. Precisa una estructura gentica adequada i la satisfacci de les necessitats bsiques: fisiolgiques, de seguretat i protecci, socials, destima i dautorealitzaci. La intervenci primerenca s un conjunt daccions compensatries i optimitzadores, la finalitat de les quals s afavorir la maduraci en tots els mbits del desenvolupament. s considerada des duna perspectiva global (model holstic) i, per tant, han destar-hi implicats els agents mdics, els agents educatius i els serveis socials. Lestimulaci preco responia a un concepte medicalitzat, de finalitat rehabilitadora i assistencial. Latenci primerenca s el conjunt dintervencions que, adreades a la poblaci infantil de 0 a 6 anys, a la famlia i a lentorn, tenen com a objectiu donar resposta el ms aviat possible a les necessitats transitries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Aquestes intervencions, que han de considerar linfant en la seva globalitat, han de ser planificades per un equip de professionals dorientaci interdisciplinari o transdisciplinari. Un trastorn del desenvolupament s una desviaci significativa del curs del desenvolupament com a conseqncia dels esdeveniments de salut o de relaci que comprometen levoluci biolgica, psicolgica i social de la persona. Latenci primerenca sadrea a dos grups de poblaci infantil:

- Infants dalt risc biolgic: infants que presenten o poden presentar alteracions de tipus fsic (miopaties, parlisi cerebral...), psquic (retard, autisme...), sensorials (hipoacsies, baixa visi...) o un retard general en el desenvolupament i el llenguatge.

- Infants dalt risc ambiental: infants que presenten anomalies gentiques o degudes al patiment pre- i post-natal, a alteracions durant la gestaci, naixements prematurs o a post-terme, nascuts amb baix pes o amb signes palesos de retard psicomotor.

Els principis que regeixen la intervenci social sn la globalitat (latenci sadrea a totes les persones), la prevenci (sactua abans que es produeixi la problemtica, amb la finalitat devitar-la o palliar-la) i lautonomia i la participaci (les persones sn receptores i a la vegada protagonistes de la seva intervenci). DEFICINCIA: desviaci significativa o prdua de funcions o estructures corporals. DISCAPACITATS: limitacions o dificultats que una persona pot tenir per realitzar activitats que la majoria poden fer amb normalitat. MINUSVALIDESES: restriccions de la participaci, com els problemes que lindividu pot experimentar quan sinvolucra en situacions vitals, problemes que sn conseqncia duna deficincia o discapacitat.

UF4

2


Els objectius de latenci primerenca sn:

- Reduir els efectes duna deficincia o dficit. - Optimitzar el curs del desenvolupament de linfant. - Introducci dels mecanismes necessaris de compensaci, deliminaci de barreres

i dadaptaci a necessitats especfiques. - Evitar o reduir laparici defectes i dficits secundaris. - Atendre i cobrir les necessitats i demandes de la famlia i de lentorn on viu linfant. - Considerar linfant com a subjecte actiu de la intervenci.

Planificar s donar resposta a la pregunta qu fer? de manera pautada i definida, establir uns objectius, analitzar les caracterstiques prpies de la persona a la qual sadrea la planificaci, amb una metodologia concreta, definint tasques, activitats, tcniques, instruments, etc. per tal de dur-la a terme. Tota planificaci ha destar temporalitzada i shan de fer explcits els recursos humans, materials i financers necessaris per realitzar-la. s molt important que els educadors infantils siguin capaos de coordinar-se amb els diferents serveis i els diferents professionals, integrant-se en els equips multidisciplinaris. Els indicadors de risc del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor

Entre els factors que determinen la situaci de risc social cal destacar:

- Una acusada precarietat econmica. - Un embars accidental traumatitzant. - Una convivncia conflictiva en el nucli familiar. - Una separaci traumatitzant en el nucli familiar. - Pares amb un QI baix i/o un entorn no estimulant.

3


- Patir malalties greus o haver sofert una prdua greu. - Presncia dalcoholisme i/o drogoaddicci a lentorn familiar. - Prostituci. - Delinqncia i/o empresonament. - Mares adolescents. - Sospita de maltractaments. - Nens acollits en llars infantils. - Famlies que no complimenten els controls de salut reiteradament.

Quan un infant presenta un trastorn de desenvolupament o el risc de patir-lo, no es limita a presentar un nic factor. Sovint hi ha una combinaci de factors, en especial en aquells grups socials en qu es combinen tamb amb els factors biolgics.

Ens podem trobar amb infants que mostren un excs dactivitat o hiperactivitat. La hiperactivitat es caracteritza perqu linfant canvia constantment dactivitat, es mou o fa activitats sense preveure el perill, fins al punt que pot mostrar una mobilitat excessiva mentre est adormit i en fase de son. Pel que fa als trastorns alimentaris, sha de fer especial menci als trastorns de comportament basats en la ingesti de matries que no formen part de la dieta normal (paper, cabells, pedres, fusta...), trastorn que es coneix amb el nom de pica. A partir dels tres anys ja no haurien de posar-sho tot a la boca o aquest comportament hauria de tenir poca incidncia. Acostuma a ser caracterstic dinfants amb trastorns afectius, psicosis o que pateixen retards cognitius. Els trastorns de la psicomotricitat impossibiliten o dificulten el desplaament, el control corporal, la manipulaci dobjectes, la comunicaci i el llenguatge.

4


Hi ha alguns senyals dalerta que, des del punt de vista del desenvolupament psicomotor, permeten concretar les primeres sospites i fan saber que cal actuar de forma immediata:

- El beb de 3 mesos no somriu, no fixa la mirada, no sost el cap, no segueix els objectes i les persones amb la mirada, no respon als estmuls auditius, presenta hipotonia o hipertonia, no mostra cap inters per agafar un objecte i si lagafa no laguanta.

- El beb de 6 mesos no mostra inters per lentorn ni pels objectes, ni t la intenci dagafar-los. No fa servir una de les mans o hi ha poca variaci dexpressions.

- El beb de 9 mesos no es mant assegut, no mostra inters pels objectes i no balbuceja. No busca el contacte amb els familiars, no t intenci de desplaar-se.

- Linfant de 12 mesos no balbuceja, no fa gestos (dir hola o adu, assenyalar...), no es mant dret amb subjecci, no es comunica o no juga, no entn quan se li prohibeix alguna cosa, no fa la pina.

- Linfant de 18 mesos no diu paraules senzilles, no coneix els noms dels objectes ni el nom dels familiars ms propers, no camina, no comprn ordres senzilles, manca de joc per imitaci, no expressa emocions, no beu dun got tot sol, no gargoteja espontniament...

- Linfant de 2 anys no diu frases de dues paraules, no juga amb iguals ni amb parelles, no mastega aliments slids, no pot xutar ni pujar un esgla sense que lajudin...

- Linfant de 3 anys no controla els esfnters, quan parla no sentn qu diu, no fa frases de tres o ms elements, no collabora en tasques dautonomia personal (vestir-se, desvestir-se...), no mostra inters pels iguals, no fa joc simblic.

5


6


Alteracions i trastorns del desenvolupament Alteracions del desenvolupament sensopercetiu Les alteracions sensorials limiten les experincies dexploraci del propi cos i de lentorn. Alteracions visuals Cal diferenciar entre alteracions i trastorns visuals: - Alteracions visuals.

Alteracions per refracci: la visi t problemes de claredat i nitidesa. Si la graduaci no s excessivament alta, normalment es pot corregir amb ls dulleres i linfant pot dur una vida normal. Les ms comunes sn:

Miopia: dificultat per veure-hi de lluny. Hipermetropia: percepci borrosa dels objectes propers. Estigmatisme: percepci deformada dels objectes tant de prop com de lluny.

Les alteracions perceptivomotores es caracteritzen per la dificultat de reconixer i interpretar all que es veu i afecta, a ms, al posicionament ocular. Una de les ms habituals s lestrabisme, caracteritzat perqu els ulls perden el parallelisme a causa duna dificultat muscular. Pot ser convergent, quan els ulls miren cap a la part central de la cara, o divergent si els ulls miren allunyant-se del centre. Altres varietats sn:

- Nigtasmo: moviments rpids dels ulls de forma involuntria. - Heterofria o estrabisme latent: quan un dels ulls compensa el treball que no fa

laltre. Els ulls en reps no es troben mai parallels. - Ambliopia: provoca una prdua parcial de la visi en un o tots dos ulls.

7


Entre els trastorns visuals severs, la ceguesa s una afectaci greu de la visi que pot ser total (visi menor al 5%) o parcial (visi entre el 33% i el 5%), que a la vegada pot ser progressiva o estacionria. Generalment es classifiquen en dos grans grups:

- Ceguesa congnita: pot ser hereditria, quan la causa s un glaucoma, lalbinisme o les cataractes, o infecciosa quan el fetus sha vist per un procs infeccis com, per exemple, la toxoplasmosi o la cataracta rubelica.

- Ceguesa adquirida: pot ser deguda a infeccions (atrofia del nervi ptic, nafres de la crnia...), a causes traumtiques (accident com, per exemple, perforaci de lull, cremades...) o per altres causes diverses com poden ser la retinopatia diabtica o lestrabisme.

Alteracions de laudici En funci de la zona on es localitza la lesi es poden distingir diverses alteracions auditives, la principal de les quals s la disminuci de lagudesa auditiva o hipoacsia, que pot ser de conducci o neurosensorial.

- Hipoacsia de conducci o sordesa de transmissi: deficincia a lorella externa a causa dun obstacle de tipus mecnic que dificulta la transmissi del so fins a lentrada de la cclea. Pot ser per un tap de cera o un cos estrany que shi ha ficat a dins, o per una infecci.

- Hipoacsia neurosensorial o sordesa de percepci: es produeix per una alteraci de lrgan espiral o de la via auditiva i afecta lorella interna o el nervi auditiu, de manera que molt sovint lafectat hi sent per no acaba dentendre all que sent perqu algunes freqncies li costen ms de percebre. s irreversible, pot ser estable o progressiva, fins i tot es pot perdre laudici (cofosi) a una orella o a totes dues, i es pot corregir amb audifons o implants coclears.

Segons el moment daparici es distingeix entre sordesa perlocutiva, s a dir, apareguda abans que linfant hagi adquirit el llenguatge (abans dels 2 anys), una sordesa perilocutiva, quan apareix mentre linfant encara no ha assolit el procs del llenguatge (2-6 anys) i una sordesa postlocutiva, quan linfant ha consolidat el llenguatge (a partir dels 6 anys).

8


La sordceguesa s una discapacitat que combina la deficincia visual i lauditiva.

Trastorns del desenvolupament psicomotor Alteracions transitries o permanents de laparell motor que solen estar localitzades en la postura, els moviments i la motricitat, i que causen una disfunci del sistema nervis central, del sistema muscular, del sistema ossi o de tots tres alhora.

Desviacions de la columna: CIFOSI: caracteritzada per un augment de la convexitat de la corba de la columna vertebral en el segment torcic, que acostuma a compensar-se amb una lordosi als segments lumbar i cervical.

9


LORDOSI: quan la convexitat de la corba normal de la columna en les regions cervical i lumbar s excessiva i molt pronunciada cap endins en el segment lumbar.

ESCOLIOSI: la columna presenta una desviaci anmala cap a un dels costats del cos. Entre les causes cal esmentar les malformacions congnites, la poliomielitis o la diferent longitud de les cames. La parsia s una parlisi lleugera o incompleta deguda a lafebliment de la contractilitat muscular.

La parlisi cerebral s un trastorn del desenvolupament psicomotor que afecta al moviment i la postura o el to muscular, i s causada per trastorns patolgics no progressius que succeeixen en el cervell quan encara es troba en procs de maduraci.

Lespina bfida s una anomalia congnita del desenvolupament embrionari de la columna vertebral en qu el tub neuronal o conducte vertebral no arriba a quedar tancat. Crea discapacitat i provoca diferents graus de parlisi amb prdua de sensibilitat, mobilitat i debilitat a les cames, i problemes intestinals i urinaris. En alguns casos, sacompanya danomalies de la medulla espinal o dhidroceflia (acumulaci del lquid cefaloraquidi al crani).

10


La distrfia muscular s una degeneraci de les fibres que provoca una disminuci progressiva de fora muscular que degenera fins a arribar a la immobilitat total. Trastorns del desenvolupament cognitiu Aquest tipus de trastorns poden afectar a les capacitat de la persona per poder adquirir i comunicar els coneixements i habilitats socials necessries, tot limitant la relaci que pot mantenir amb el seu entorn. Es reconeix la discapacitat mental quan es dna abans dels 18 anys. Acostumen a haver-hi limitacions clares en les capacitats adaptatives de la persona (comunicaci, habilitats acadmiques i socials, lleure, etc.).

11


Els trastorns de lespectre autista: Autisme: polaritzaci de tot el psiquisme de lindividu cap al seu interior, amb prdua de contacte amb el mn circumdant. Es creu que t una causa orgnica derivada de diferents problemes i que interfereix en el desenvolupament normal del raonament, la comunicaci i la interacci social. La sndrome dAsperger: trastorn generalitzat del desenvolupament, caracteritzat per una alteraci greu de les habilitats socials, i unes pautes de comportament, interessos i activitats repetitius i restrictius, per sense cap alteraci rellevant del llenguatge. Tendeix a fixar latenci en interessos concrets.

12


LA INTERVENCI PRIMERENCA: ACTUACIONS Intervenir en lmbit de latenci primerenca s actuar de manera conscient, organitzada i dirigida sobre la persona i el seu entorn per tal de mantenir, millorar o transformar la seva situaci. Serveis datenci a la primera infncia Els mbits dactuaci en latenci primerenca sn el sanitari, el social, leducatiu i els centres de desenvolupament i atenci primria. Els centres base. Depenen de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials, i destaquen les funcions dinformaci, valoraci, diagnstic, orientaci i tractaments de recuperaci. Els professionals formen equips interdisciplinaris que generalment consten, com a mnim, dun treballador social, un psicleg i un metge. Nivells dintervenci en lmbit de la salut:

- La prevenci primria. Programes de planificaci familiar i programes datenci a la dona embarassada, a les mares adolescents i a la poblaci immigrant. Lobjectiu ltim s evitar totes les situacions que comportin laparici de deficincies i trastorns en el desenvolupament dels infants. En aquest nivell, els serveis socials han de realitzar intervencions de prevenci respecte a les situacions de maltractament i de risc social dels menors.

- La prevenci secundria. Es basa en la detecci de trastorns, malalties i situacions de risc mitjanant programes concrets com ara campanyes de sensibilitzaci i protocols dactuaci, entre daltres.

- La prevenci terciria. Es basa en una srie dactuacions orientades a solucionar o superar les situacions derivades de les deficincies o dels trastorns tant a linfant com a la famlia i al seu entorn.

Serveis sanitaris on es duen a terme actuacions concretes datenci primerenca:

- Servei dobstetrcia: detecci de risc en lembars. - Servei de neonatologia: on es realitzen totes les actuacions necessries en el nad. - Unitats de seguiment: programes concrets de seguiment als infants en risc. - Servei de pediatria: als centres datenci primria per fer el seguiment dels infants. - Servei de neuropediatria: estableix el diagnstic i collabora amb els serveis de

neonatologia i els centres datenci primerenca.

TIPOLOGIA DE SERVEIS

DEPARTAMENT SERVEI FUNCIONS

Departament d'Acci Social i Ciutadania, a travs de les unitats de serveis socials

DGAIA (Direcci General d'Atenci a la Infncia i a l'Adolescncia).

Prevenci, estudi i seguiment dels infants i adolescents en situaci de risc social en el seu mbit territorial, aix com de les seves famlies.

CAD (Centres d'Atenci a persones amb Discapacitat).

Informaci, orientaci i valoraci d'infants i adults amb discapacitats o trastorns fsics, psquics, sensorials, aix com

13


malalties mentals.

Centres maternoinfantils Atenci als infants menors de 3 anys i a les seves famlies per afavorir el seu benestar i desenvolupament, especialment en famlies amb problemes de desavantatges socials.

Departament d'Educaci, a travs dels serveis educatius

CRP (Centres de Recursos Pedaggics)

USEE (Unitats de suport a l'Educaci Especial).

Afavorir l'accs al currculum ordinari a travs d'adaptacions pertinents, i potenciar-ne l'autonomia personal donant suport i reforament en l'rea de comunicaci i l'rea motora.

EAP (Centres d'Assessorament i Orientaci Pedaggica)

Assessorar i orientar des del punt de vista psicopedaggic els centres educatius per facilitar les eines suficients per donar resposta als alumenes amb necessitats educatives.

CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius)

Atenci a l'alumnat amb deficincies auditives greus i permanents, o trastorns greus del llenguatge, a les seves famlies i als professionals.

CREC (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Visuals)

Donar els recursos materials i humans necessaris a l'alumnat amb deficincies visuals, a les seves famlies i als professionals.

UTAC (Unitat de Tcniques Augmentatives de Comunicaci)

Avaluaci, intervenci i seguiment de les persones que necessiten sistemes alternatius per a la comunicaci oral o la mobilitat, aix com orientaci, assessorament i cooperaci amb les seves famlies i professionals.

Departament de Salut CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)

Donar assistncia a problemes psicolgics i psiquitrics a travs d'orientaci, diagnstic i tractaments en atenci primria a infants i joves fins als 18 anys.

14


Centres de desenvolupament infantil i atenci primerenca (CDIAP) Serveis autnoms de carcter interdisciplinari, lobjectiu dels quals s latenci a la poblaci infantil de 0-6 anys que presenta trastorns en el seu desenvolupament o es troba en situaci de risc de patir-los. Els CDIAP depenen de la Conselleria dAcci Social i Ciutadania. Fases de la intervenci en atenci primerenca comunes als CDIAP:

- Valoraci inicial de les necessitats de linfant i la seva famlia. - Dissenyar el pla dintervenci individual pels serveis que intervenen en el cas. - Intervenci des dels serveis que es considerin adequats. - Exercir funcions dinformaci, orientaci, formaci i suport a la famlia. - Orientar sobre recursos externs beneficiosos per al desenvolupament de linfant i

que facilitin el ms alt nivell dintegraci. - Participar activament en la coordinaci entre institucions realitzant una

intervenci interdisciplinria. Latenci teraputica i les seves funcions La intervenci teraputica t com a objectiu millorar les condicions de desenvolupament i abasta totes les activitats adreades a linfant i a la seva famlia. Latenci teraputica, entesa com el conjunt de mitjans per donar suport, tractament i servei per palliar o curar una malaltia o trastorn, a travs despecialistes o dun equip multidisciplinari compleix unes altres funcions. Primer, prevenir i detectar els trastorns i les situacions de risc. En segon lloc, el diagnstic clnic i funcional a travs de valoracions interdisciplinries. En tercer lloc, latenci teraputica i, si cal, acompanyada del seguiment de linfant i la seva famlia. En quart lloc, orientar i assessorar la resta de dispositius assistencials que participen en la intervenci primerenca de linfant. Per ltim, coordinar-se amb la resta dels professionals implicats. Fases de latenci teraputica:

1. Entrevista dacolliment. 2. Proves i exploracions per establir un diagnstic. 3. Establir el tipus dintervenci en forma de pla teraputic.

Derivaci i coordinaci entre els diferents serveis datenci a la primera infncia En el moment en qu es produeix la detecci duna situaci de risc o la constataci dun trastorn, sha de fer una derivaci a lorganisme corresponent perqu posi en marxa les accions necessries a fi que aquell infant pugui rebre lestimulaci primerenca el ms aviat possible. El pas immediat s coordinar des del servei datenci primerenca (CDIAP) tot lentorn de linfant, lescola o la llar dinfants, el metge... Habitualment es fa mitjanant un procs dacompanyament, a travs dun professional que ser el referent de la famlia i lencarregat de posar-se en contacte amb la resta de professionals que atenen linfant.

15


Lavaluaci en latenci primerenca Lavaluaci en latenci primerenca sentn com el procs integral en el qual es valoren els canvis produts en el desenvolupament de linfant i en el seu entorn, aix com en els mtodes emprats per produir aquests canvis. La seva finalitat ltima s la verificaci de ladequaci i lefectivitat dels mtodes i els programes aplicats. La valoraci interdisciplinria, que permet lavaluaci diagnstica, es realitza en funci de la histria de linfant, la qual indica els instruments davaluaci ms adients. Lavaluaci diagnstica indica una situaci o una patologia especfica que situa els professionals davant de les capacitats i possibilitats que t linfant. Que aquesta avaluaci sigui continuada fa possible ajustar o modificar les actuacions previstes en funci de les necessitats de linfant. Lavaluaci final es realitzar per valorar si shan assolit els objectius proposats, si es pot donar el procs per finalitzat o si cal una derivaci. Quan linfant est escolaritzat, es realitza lavaluaci psicopedaggica, a travs de la recollida dinformaci sobre la prpia escolaritzaci, el context escolar i el context familiar. Aquesta avaluaci permet prendre les accions necessries dins lmbit educatiu per afavorir la seva integraci, la valoraci dels objectius establerts a letapa educativa i si aquests sajusten o no a les possibilitats de linfant. Anlisi de programes dintervenci primerenca Els programes dintervenci primerenca sn individualitzats i adequats a la situaci concreta de linfant, partint del seu propi moment de desenvolupament evolutiu i maduratiu. Les situacions que es poden donar sn diverses, i els programes han de respondre a aquesta diversitat. Els programes han de tenir un carcter global, han de ser sistemtics i seqencials, treballant les diferents rees. La finalitat de tot programa dintervenci s la prevenci de la deficincia i facilitar els processos que sn necessaris per laprenentatge i el desenvolupament. Intervenci en lrea motora

16


Intervenci en lrea perceptivocognitiva En lrea perceptivocognitiva sha de buscar la resposta sense perdre de vista lentorn.

17


Intervenci en lrea sociocomunicativa

Intervenci en lrea de lautonomia personal Lautonomia personal es planteja com un objectiu a llarg termini, i sha destimular des del primer any de vida donant sempre loportunitat a linfant perqu actu, deixant-los el temps que necessiten per realitzar lactivitat. Lobjectiu daquesta rea s estimular la capacitat dautonomia i independncia personal de linfant.

18


Quan es planifiquin les activitats, shan dintegrar en la dinmica diria de laula, la qual cosa permetr que es visquin amb naturalitat i no com un entrenament. Aspectes a tenir en compte a lhora de dur a terme les activitats:

- Aprofitar linters de linfant i les iniciatives que mostri. - Adaptar les activitats, fent-les atractives i tenint en compte el moment evolutiu de

linfant. - Permetre que linfant pugui iniciar activitats. - Facilitar els materials, els jocs i les joguines adaptades a les caracterstiques

evolutives i als gustos personals de cada infant. - Observar la implicaci i conducta de linfant, facilitant-li les eines necessries

perqu millori les habilitats. - Ser sensibles a les necessitats i demandes, i saber orientar lactivitat als objectius

concrets. Atenci primerenca i famlia Sovint la famlia es troba desorientada, desinformada i en un procs dacceptaci de la situaci del seu fill o filla. La perspectiva de la discapacitat la posa en una situaci de crisi, provoca sentiments dimpotncia i genera pors. La famlia s una pea clau en el desenvolupament de linfant, i s per aquesta ra que han de rebre una major atenci i la informaci necessria a fi de posar a labast de linfant totes les possibilitats. Un bon recolzament psicosocial, una aproximaci dels recursos del seu entorn i un tractament global facilitar el benestar personal i familiar. Per tant, s important un acompanyament i una atenci individualitzada pel que fa tant a linfant com a la famlia, facilitar-los un espai familiar on puguin expressar les seves emocions, els seus dubtes, les seves pors. Latenci primerenca a lescola Si el coneixement del desenvolupament de linfant es lliga amb els objectius daquesta etapa de leducaci, es pot afirmar que lescola infantil s un agent fonamental en la detecci dinfants que es troben en situaci de risc. Si els educadors detecten o sospiten de la presncia de determinats signes dalerta en un infant, han de comunicar-ho a lequip docent i a la direcci, a fi de prendre les mesures oportunes i que es comuniqui a la famlia per procedir a la possible derivaci a pediatria o a altres serveis (EAP, CDIAP...) que puguin corroborar o arribar a un diagnstic de les alteracions detectades. Com a professionals, sha de defugir la banalitzaci de la situaci i tenir fora cura amb lobservaci de certs signes dalerta. Shauria devitar:

- El reduccionisme: es tendeix a interpretar de manera incorrecta certs comportaments atpics, atribuint-los a factors fsics allats o a deficincies o a inadequacions educatives dels pares.

- Resistncia o por a realitzar un procs de diagnstic o teraputic per evitar etiquetar.

- El desconeixement o loblit de lexistncia de problemes de relaci o dinteracci precoos i la negaci del patiment psicolgic de linfant.

19


Els centres educatius han destar coordinats amb els diferents serveis datenci i han de ser coneixedors dels programes de detecci. Pel que fa a lescola i a la famlia, cal dur a terme actuacions conjuntes en les quals els pares participin en el projecte educatiu: han de conixer les activitats, els mtodes i els objectius proposats. Aquesta comunicaci entre els pares i lescola optimitzar el desenvolupament de linfant, ja que duna banda els pares aprenen a reconixer les necessitats del seu fill o filla, i a donar les respostes adequades. Tamb els permet percebre quins sn els guanys que linfant ha assolit. Dur a terme qualsevol intervenci implica, primerament, voler transformar o canviar alguna cosa. Lacci per arribar a aquestes transformacions es realitza per mitj duna intenci i, ms especficament, de la intenci dassolir millores. Una intervenci es realitza amb la intenci de millorar quan, mitjanant una srie daccions o procediments, parteix dun estat inicial inadequat i assoleix lestat final volgut. Orientacions que poden assumir les intervencions en cas que siguin producte dun handicap social, fsic, psquic o sensorial:

- Una orientaci compensatria, que t per objectiu neutralitzar els efectes inhibidors de la depravaci social o duna dificultat evolutiva, pel que fa a lhabilitat que haurien de tenir per que no tenen o daprenentatges que haurien dhaver assolit.

- Una orientaci estimuladora que t per objectiu possibilitar laparici dhabilitats, capacitats i aprenentatges que la pressi ambiental probablement impedir que arribin a aparixer.

- Una orientaci de rehabilitaci que t com a objectiu recuperar habilitats, capacitats i aprenentatges que ja estaven assolides per que estan temporalment o definitivament perdudes.

Documents

Resum - Unitat 4