Armand Figuera

sortirtornar

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Creixement econòmic

Noves energiesNous sectors

Noves potènciesDoc.1

BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.

PetroliQuímic

Principal sectorSiderúrgia

Electricitat

Doc.2

DinamitaAdobs, fertilitzants

EnllumenatProduccióComunicacions

RàdioTelègraf

Gasolina

TramviaAutomòbilAviació

Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)

Consolidació ferrocarrilTransports

Però...

1.- El context econòmic i social

Armand Figuera

sortirtornar

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Un fort augment de producció Gran competència

Va significar

1873Crisi La Gran Depressió

Crisi de superproducció

Deflació, atur

Crisi cíclica delcapitalisme

Es caracteritza per

Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...

Doc.3

1.- El context econòmic i social

Armand Figuera

sortirtornar

Conseqüències de la crisi

Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball

Recerca de nousmercats

CàrtelsTrusts

Implantació delCapitalisme financer(Holdings)

Tècniquesmonopolístes

Es desenvolupen

Taylorisme

Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)

Més producció i reducció de costos

Mercats i matèries primeres

Les colònies(Àfrica i Àsia)

Estimularà l’expansió colonial

Es trobaran a

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

Doc.7

1.- El context econòmic i social

Armand Figuera

sortirtornar

Últim terç del XIX Potències europees,EE.UU. I el Japó

Dominar i conquerir el món1914 85% del món

2.1.- CAUSES

Passa al En són protagonistes les

volen

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològicsi polítics

Competència i superproducció Nous mercatsMatèries primeres

Imperialisme capitalista(Dominació monopolistaarmada)

Excedent de població europea

Estímul nacionalista

Motius estratègicsControl de rutes marítimesdonar continuïtat als imperisProtecció colònies importants

Missió civilitzadoraRacisme (superioritat de races)

Grups de pressióSocietats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials

Grandesa i prestigi nacional

Doc.10

Doc.7

Doc. 8

Doc.9

Act. 4

2.- Expansió colonial i imperialisme

Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració

Armand Figuera

sortirtornar

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)

2ª fase Organització Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)

Protectorats(govern autòcton sotmés a la metròpoli)

3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: matèries primeres per

manufactures.

Consisteix en

Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies

Colònies de poblament

Colònies d’explotació

Establiment permanent de població europea

Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)

2.- Expansió colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonització

Armand Figuera

sortirtornar

Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes

prioritat

A partir de 1870Expansió i conquesta territorial

Àfrica i Àsia

Àfrica

2.- Expansió colonial i imperialisme

2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis

Àsia

Centrada bàsicament a

Armand Figuera

sortirtornar

Gran Bretanya

Imperi Francès

Alemanya

Japó

EE.UU.

Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina VictòriaPrincipals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova ZelandaA Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.

A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i MadagascarA Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)

Arriba tard i provoca conflictesColònies a Àfrica

Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)

1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

Mapa

2.- Expansió colonial i imperialisme

Els grans imperis

Armand Figuera

sortirtornar

2.4.- Conseqüències

A les metròpolis Consciència de superioritat racialAcumulació de riquesa

A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióDesequilibri població-recursos(subalimentació i misèria cròniques)Intercanvi comercial desigual

2.- Expansió colonial i imperialisme

Armand Figuera

sortirtornar

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”.

(C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947).

Armand Figuera

sortirtornar

“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.

(W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)

Armand Figuera

sortirtornar

Les justificacions de l’imperialisme

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

Armand Figuera

sortirtornar

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

Armand Figuera

sortirtornar

L’exaltació nacionalista

En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.

CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

Armand Figuera

sortirtornar

Les colònies donen poder militar

Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.

FERRY, J.: Discursos

Armand Figuera

sortirtornar

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.

“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

Armand Figuera

sortirtornar

Taylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu de cost

Augment del poder adquisitiuSalari elevat

Estímul del consumPublicitat

Crèdit

Producció en sèrie

Estandardització

Pàgina 19 del dossier

Fordisme

Armand Figuera

sortirtornar

Armand Figuera

sortirtornar

Armand Figuera

sortirtornar

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1840 1860 1880 1900 1920

Taxa demortalitat (permilió)

Armand Figuera

sortirtornar

0

20

40

60

80

GranBretanya

Alemanya Bègica França Itàlia Rússia

Percentatge de població ruaral (1910)

Armand Figuera

sortirtornar

Armand Figuera

sortirtornar

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devapor

energiaelèctrica

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

Armand Figuera

sortirtornar

0

5

10

15

20

25

30

35

GranBretanya

EUA Alemanya Bèlgica Rússia

18801890190019101912

Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)

Armand Figuera

sortirtornar

Armand Figuera

sortirtornar

Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)

A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania

Conflictes

Fashoda (1898)

Zulus, Boers (1898)

Congo (1885)

Armand Figuera

sortirtornar

Gran Bretanya

Holanda

FrançaHong Kong

Singapur

Armand Figuera

sortirtornar

Armand Figuera

sortirtornar

Enllaços webs

RacócatalàConcepte, justificació, conseqüències…

Imperialisme i l’escissió del socialisme, Lenin (text íntegre)

Imperialisme, fase superior del capitalisme, Lenin (text íntegre)

Mapes Santillana Immigració, inversió

Armand Figuera

sortirtornar

Zulu, de Cy Endfield , 1964Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers

zulus.

Pel·lícules

Cimarrón, d’A. Mann, 1960Recreació de la vida dels colons a Oklahoma.

55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900.

La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina.

L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la

història de dos antics soldats britànics a Kafiristan.

El piano, de J. Campion, 1992Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.