Revista Catalunya - 96 - Abril 2008 - Sindicat CGT

7/31/2019 Revista Catalunya - 96 - Abril 2008 - Sindicat CGT

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Abril 2008 nmero 96 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Elbanquer

deMarinusvanReymerswale

No pagarem la

seva crisi

No pagarem la

seva crisi


2/27

Enguany, un any ms, el dret al'avortament lliure i gratut s undret restringit.

Els espais naturals sn inde-centment perseguits i destruts perla conjuncci del 'totxo', les empre-ses i l'especulaci, aliats amb ajun-taments i la resta d'administra-cions.

Les ciutats es tornen irrespira-bles i s'assegura un futur molt pocprometedor per a la vida i els queen formem part, i tot suposada-ment en el nostre benefici i en nomdel progrs i l'economia.

Per tot aix, si la CGT t sentit,s per organitzar la rebellia, elconflicte social i un espai de partici-paci on capiguem totes i tots:

- Lluitem per uns serveis pblics,gratuts i universals que generin

benestar i protecci social a totesles persones, tinguin o no tinguinrecursos econmics.

- Lluitem per un territori sosteni-ble i on el futur sigui una realitatdigna per a les generacions pre-sents i futures.

- Lluitem per la distribuci real dela riquesa, i per l'eliminaci del ca-pitalisme explotador i el seu consu-misme irracional.

- Lluitem pel dret a la cura social,com a responsabilitat social detotes i tots, i no noms per part deles dones.

- Lluitem per crear espais per alautogesti, per garantir-nos unfutur digne per a totes i tots.

Lluitem per tal que entenem quenoms hi ha un cam:DIGNITAT I LLUITA

La Confederaci General delTreball commemora el Primerde Maig fent-se la segent re-flexi: malgrat que la realitat se'nsimposa, ens estreny i ens supera,seguim disposats a rebellar-nos, aexigir i a lluitar amb totes les nos-tres forces, sempre defensant elsprincipis de justcia social, llibertat iigualtat per a totes i tots.

Durant l'any passat es va posaren marxa una altra Reforma Labo-ral i de la Seguretat Social, amb laqual se'ns ha imposat la contracta-ci subvencionada, l'acomiada-ment encara ms barat i l'extensidel temps necessari per poder jubi-lar-nos.

L'nic que ha generat tot aix suna gran estafa a les arques pbli-ques taxada, noms per el 2008,en 7.653 milions d'euros que fancap a les mans d'empresaris i mul-

tinacionals, sense cap mena decontraprestaci. Diners de totes itots que, juntament amb d'altrespoltiques laborals, socials i econ-miques, serveixen per tal que al'Estat espanyol 19 milions de per-sones guanyin menys de 1.000euros al mes, mentre que empre-ses i entitats bancries han aug-mentat el seus beneficis un 73% enels darrers deu anys.

En aquest mateix perode, lestreballadores i els treballadors hemperdut un mnim de un 4% depoder adquisitiu i la temporalitat sesitua en el 87% de les noves con-tractacions. La desocupaci avan-a de manera significativa en els

sectors de la construccci i els ser-veis, especialment lligats a la md'obra immigrada, i els accidentsmolt greus i amb invalidesa seguei-xen sense redur-se suficientment.

Les morts per accident 'in itinere' al2007 arriben a les 1.097 persones.

En hospitals, escoles bressol,collegis, infraestructures, serveispblics i socials, etc., la gesti pri-vada avana, consolidant l'expoli

sistemtic del patrimoni pblic, legi-timat per la UE amb la directivaBolkestein. Mentre els 'gestors dela cosa pblica' tracten d'enganyar-nos fent-nos veure el que no s,s'imposa la tossuda realitat: l'Estatespanyol s el segon amb menysprestacions socials de tota Europa iamb major facilitat per acomiadartreballadors i treballadores i deslo-calitzar empreses.

Enguany, com tots, continuenmorint dones vctimes de la violn-cia masclista.Les dones continuendoblement explotades, sotmeses ala precarietat laboral i social, realit-zant les tasques de cura socialsense rebre cap salari ni reconei-

xement, amb lleis ambges quepermeten que nombrosos obsta-cles s'interposin en el cam d'unaconciliaci real de la vida familiar ilaboral.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Abril de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/Priorat

Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del [email protected]

Tel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialPRIMER DE MAIG DEL 2008

Noms hi ha un cam,dignitat i lluita

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DdacSalau, Josep Gargant, Joan Anton Turmo, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: Ramon Gras, Associaic Papers i Drets per a Tothom,Plataforma de Defensa de lEbre, Josep Llunas, Plataforma Transgnics Fora, Plataforma Aturem laGuerra, Coordinadora contra els abusos del poder, Plataforma dAfectats en Defensa de la Barceloneta,lex Tisminetzky, Laia Altarriba, Noam Chomsky, Pllataforma Cvica per la Defensa de Collserola,Contrastant, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Ferrandis, EduBayer i Ddac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions: Raval Sta.Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.Collabo-racions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimarts 25 dabrildel 2008.

Joan Fuster, dins Aforismes

Naturalment, tot -gaireb tot- el

que fins ara sha dit i sha escrit

sobre les masses, ho han dit i

ho han escrit gent que, per

definici, no en formen part

Cmic - cido Crtico


3/27


REPORTATGEEls amos preparen la recessi que sapropainsistint que quan va b els hem de donarles grcies i quan no, en tenim la culpa

DAVANT LA SEVA CRISI

3

Els pressupostos nocontenen cap ingredientque ens els identifiquicom a socials

Pressupostos generals de l'Estat2008: insolidaris i insostenibles

CGT, Ecologistes en Acci iBaladre

Els Pressuposats Generals del'Estat (PGE) dels ltimsanys, i el previst per al 2008

no sn molt diferents, es basen enmodels de creixement cada vegadams desiguals i insostenibles.

Uns PGE queincrementen lesdesigualtats

En els ltims anys la desigualtaten l'Estat espanyol ha augmentat.Aix se sost amb les segentsdades:

- El 1995 la remuneraci dels as-salariats suposava el 49% en per-

centatge sobre el PIB, baixantaquest percentatge fins al 46,4% enel quart trimestre del 2006. Per con-tra les rendes de les empreses, sola-ment han perdut unes desenes enaquests 10 anys, del 42,5% al42,1%.

- L'ltim informe de l'OCDEmostra que, mentre els beneficisempresarials es multiplicaven el73% entre 1999 i 2006, el salarimig real de l'estat espanyol perdiael 4% del seu poder adquisitiu en ladcada que va des de 1995 a 2005 .

- Gaireb un ter de les llars es-panyoles sn mileuristes, s a dir,prop de 5 milions de llars.

- El 2006, la poblaci espanyola

que s considerada com pobra, sesitua en el 20%, mentre en la UE-15, aquest percentatge se situava enel 16%. En l'ndex de desigualtat,Espanya noms t per sota a Grciai Portugal

- Els baixos salaris i l'alta preca-rietat en l'ocupaci, expliquen engran mesura que la poblaci de ren-des baixes (llars amb rendes infe-riors a 14.000 euros) hagi augmen-tat a un ritme superior, el 5,4%, queel tram de poblaci de rendes mit-ges (llars amb ingressos entre14.000 i 35.000 euros anuals), queho va fer solament en un 3%.

Si observem les partides pressu-

postries dedicades a despeses so-cials, ens adonem que els PGE peral 2008 mantenen i donen suportaquesta orientaci desigual en el re-partiment de la riquesa:

1. L'estat solament cobreix el12% de les necessitats de cures enfamlia, persones depenents, disca-

pacitats, etc., la resta s resolt perl'esfor collectiu, realitzat majori-triament per dones.

2. Encara que la despesa en pen-sions representa el 62% de tota ladespesa social, la realitat s que el92% de les dones pensionistes co-bren menys de 2,5 vegades la pen-si mnima, el que succex aix ma-teix en el 76% dels homes.

3. El captol de Foment d'ocupa-ci representa el 5% de tota la des-pesa social, s a dir 7.653,83 mi-lions d'euros, que van directament asubvencionar als empresaris en elque es denomina el foment a la con-tractaci pactat en l'ltima Reforma

Laboral 2006. Per un contracte detreball anual l'empresariat percepentre 830 i 1.300 euros, depenentde les circumstncies de la personaque contractin.

4. Quant al captol dedicat a l'a-tur, es duu 15.777,08 milions d'eu-ros, el que representa gaireb el

10%. Aquests diners que no garan-teixen prestacions suficients per ales persones en atur, a ms d'estarcada vegada ms vinculat a les pol-tiques de empleabilitat o, el que sel mateix mesures dissuasries pera poder percebre la prestaci durantel menor temps possible, b endu-rint els requisits d'accs, reduint elsperodes de prestaci i/o les quan-ties de les mateixes, per a de aques-ta manera forar a la persona atura-da a acceptar treballar per salarismolt poc atractius i en qualsevolocupaci que demandi el mercat la-boral. s una partida no protectora,sin fomentadora de l'ocupaci.

5. Encara que la partida dedicadaa poltiques d'habitatge s'ha incre-mentat en un 9,7%, en total 1.369milions d'euros, s'orienten bsica-ment a finanar deduccions fiscals

dels ja propietaris i empreses pro-motores, amb la finalitat de fomen-tar un lloguer una mica ms barat

que l'actual. Es tracta d'una mesuraque accentua la dualitzaci del dreta l'habitatge: per a joves i poblaciprecaritzada o empobrida un noumercat del lloguer, per als sectorsque puguin endeutar-se i adquiriruna casa en l'actual mercat immobi-liari, aquesta es "facilita" amb unscostos sobredimensionats per l'es-peculaci del sl.

6. La Despesa Militar ascendeixa 25.066 milions d'euros, la qualcosa equival a ms de 4,17 bilionsde pessetes. Com ve sent costum, lapartida per al Ministeri de Defensas poc ms que la tercera part d'a-questa quantitat. La resta est repar-

tit en altres ministeris: tamb caltenir en compte les classes passives,els organismes autnoms del Mi-nisteri de Defensa, les partides mili-taritzades d'Interior, el Centre Na-

cional d'Intelligncia i els progra-mes d'investigaci militar, que vaninclosos en la partida del Ministeri

d'Indstria, Turisme i Comer. Elfet que el Govern amagui la despe-sa militar resulta revelador de la no-civitat del que es vol ocultar.

Uns PGE que fomentenla insostenibilitat

L'impacte ambiental de l'Estat saclaparant en els ltims anys:

- Les emissions de gasos d'efectehivernacle han augmentat ms d'un45% des de 1990, desviant-nosmolt de l'acordat en el Protocol deKioto. Alguns indicadors sn:

- L'Estat espanyol presenta unaqualitat de l'aire preocupant, amb

vulneracions constants dels par-metres acordats per la UE.- El Requeriment Total de Mate-

continua a la pgina 4 >


4/27


REPORTATGE

rials no ha parat d'incrementar-sefins a arribar a, segons les ltimesdades, els 48'28 tones per habitanten 2003. A ms l'origen d'aquestsmaterials s creixentment no reno-

vable (75%).- La generaci de residus tamb

s'ha incrementat fins a arribar a 1'5kg per habitant i dia.

- L'urbanisme est absolutamentdesbocat, amb xifres de creixementde l'artificialitzaci del sl que s'a-costen al 40% en diverses provn-cies.

La sostenibilitat suposa imitar ala naturalesa. Aquesta imitaci esbasa a entendre que s un sistemaque no noms ha estat capa demantenir-se milers de milionsd'anys, sin que ha evolucionat capa graus creixents de complexitat iconscincia.

Imitar a la naturalesa significa se-guir diversos principis: tancar elscicles dels materials que usem (fentque les escombraries es convertei-xin en aliment), eliminar elscompostos txics, basar l'economiaen l'mbit local, acoblar el nostreritme de producci als cicles natu-rals de regeneraci, basar l'energiaque necessitem en la que el sol ensproporciona, potenciar una alta di-versitat interconnectada, reduir elnostre consum drsticament, teniruna forma de vida solidria amb quiens envolten i que sigui en llibertat i

justcia (s a dir, actuar des delcollectiu) i, finalment, entendreque vivim en un entorn amb una

complexitat que fa que hgim d'ac-tuar sempre sota el principi de pre-cauci.

No obstant aixaquests principis no esveuen plasmats en elsPGE per al 2008 que elGovern est tramitant.Vegem alguns exemples

1. Sobre el criteri de basar l'econo-mia en el local trobem partides de-dicades a l'externalitzaci de lanostra economia en diversos mi-nisteris: Fons d'Ajuda al Desenvo-lupament, que en realitat sn instru-

ments per a les empresesespanyoles (1.572 milions d'eu-ros), aportacions a Institucions Fi-nanceres Internacionals com elBanc Mundial i el Fons MonetariInternacional (904 milions d'euros),ajudes a l'exportaci (57 milionsd'euros) o aportacions a la UE, undels principals actors internacionalsi nacionals en favor de la globalit-zaci (12.208 milions d'euros).

2. Reduir drsticament la mobili-tat motoritzada i basar-la en elstransports menys impactants (comel ferrocarril convencional) s unamesura que es relaciona amb diver-sos principis, com el de basar l'eco-

nomia en el local, reduir el nostreconsum, acoblar la nostra velocitata la dels ecosistemes o eliminar elscompostos txics. No obstant aixveiem com els PGE per al 2008, les

partides per al transport ms impac-tant abunden: transport aeri (402milions d'euros), creaci de carrete-res (2.863 milions d'euros), conser-vaci de carreteres (1.220 milionsd'euros , AVE (1.267 milions d'eu-ros) (1), transport terrestre excloentel tren convencional (147 milionsd'euros). En contraposici el finan-ament per al desenvolupament demitjans de transport sostenibles,

com el tren convencional, es quedacurt (1.463 milions d'euros).La mobilitat motoritzada a ms t

importants implicacions ambien-tals, com l'emissi de CO2, princi-pal gas causant del canvi climtic.No obstant aix trobem que, en-front de les partides assenyaladesanteriorment que van a fomentarl'escalfament global, les que snper a lluitar contra el canvi climtic

resulten molt menors: IDAE-Insti-tuto para la Diversificacin y elAhorro Energtico (81 milionsd'euros) o lluita contra el canvi cli-mtic (163 milions d'euros).

3. Quan parlem de reduir tambens referim al consum de recursosnaturals, com s el cas de l'aigua.Des d'aquesta perspectiva no s'en-tn el pressupost per a regadius(219 milions d'euros) o el del pro-

grama AIGUA (2.165 milions d'eu-ros) que, majoritriament, vol in-crementar l'oferta d'aquest recursmitjanant la desalaci.

4. Molt relacionat amb el principide maximitzar la diversitat, un delsprincipals problemes ambientalsque sofreix l'Estat espanyol s elqual es desprn del procs d'urba-nisme descontrolat que s'est pro-duint. Per aix les partides de pro-

moci del turisme (391 milionsd'euros), fortament lligat al procsurbanstic, i de construcci de nouhabitatge (1.274 milions d'euros)sn considerades com insosteni-bles. El problema de l'habitatge quehi ha en l'actualitat ha d'afrontar-seamb l'alt nombre d'habitatges buitsque existeix. Les partides que es de-diquen a conservaci (517 milionsd'euros), a defensa de la costa (278

milions d'euros), a un desenvolupa-ment rural sostenible (100 milionsd'euros) o a la protecci de la pesca(52 milions d'euros tornen a ser me-nors que les de destrucci.

5. Buscar una gesti des delcollectiu tamb est renyida amb elfoment de la competitivitat. D'a-questa manera les partides per al'increment de la competitivitat delsector agrari, ramader, agroalimen-

tari i pesquer (109, 207, 108 i 147milions d'euros respectivament) odefensa de la competncia (11 mi-lions d'euros), a ms de molts altresprogrames relacionats en els minis-teris d'economia i hisenda, foment,i indstria i comer, aprofundeixenla lluita del ser hum contra el seuentorn.

6. Per descomptat les activitatsdel Ministeri de Defensa (10.092

milions d'euros a la qual caldriaafegir altres despeses relacionadesamb el militarisme com ja s'a assen-yalat anteriorment) sn considera-des, bviament, com destructoresde les persones i del mitj.

Conclusions

Aquests PGE suposen:

- Un creixement econmic cada ve-gada ms insostenible, injust i des-igual.

- Un creixement que no contem-pla ni les conseqncies socials niles necessitats socials reals de la po-blaci en general, i de la ms empo-

brida en particular.- Un creixement basat en l'explo-

taci de les classes assalariades i enel saqueig de recursos d'altres pa-sos, per mitj de relacions comer-cials injustes i de domini.

- Un creixement basat en unmodel productiu depredador i sa-quejador de la naturalesa i el mediambient, cada vegada ms militarit-zat i socialment apuntalat en elsbaixos salaris i en poltiques fiscalsregressives (reducci dels impostosdirectes, que beneficien als sectorsenriquits, i increment dels impostosindirectes).

(1) La xifra est calculada conside-rant que el percentatge del pressu-

post del PEIT per a alta velocitat s

el 77% del pressupost per a ferro-

carril.

> ve de la pgina 3


5/27

Catalunya.Abril de 2008 5

REPORTATGE

Desacceleraci

o crisi?Emili Cortavitarte

La crisi iniciada lestiu passatals EUA amb la fallida de leshipoteques subprime i com a con-seqncia dels actius bancaris vin-culats i duna part del sistema ban-cari nord-americ ha provocat untsunami econmic.

s curis observar com lortod-xia neoliberal del mercat com a

jutge indiscutible sen va en orrisquan els afectats estan directamentlligats al sistema. La Reserva Fede-ral o lautoritat monetria britnicahan surat i han nacionalitzat (tem-poralment) bancs. Cosa que con-trasta amb la manca absoluta deresposta daquestes mateixes enti-tats i dels governs davant les deslo-calitzacions i els tancaments dem-preses.

Les economies europees estavenfent veure que la cosa no anavaamb elles. La fortalesa de leuro iunes taxes positives de creixementeconmic lany anterior servienper continuar amb laparena.

No obstant, totes aquestes eco-nomies presentaven una importantbaixada en el quart trimestre de2007. En el cas de lespanyola: elPIB va crixer un 3,5% en front del

3,8% dels trimestres anteriors i esvan detectar mostres evidents deralentitzaci en la construcci i elsserveis, de reflux del consum, deprdua de capacitat adquisitiva delsalaris per lalta inflaci (4,4% aCatalunya) i la destrucci de gaire-b 34.000 llocs de treball.

En la campanya electoral, lesdisputes identitries (dEspanya)entre els dos grans partits van dei-xar forat a leconomia i a all queels mitjans anomenen leconomiafamiliar; s a dir, la de les classespopulars. Poques o nulles propos-tes, a banda dalgun populismecom lassignaci de 400 per con -tribuent.

Perqu, aix s, tenim lecono-mia millor preparada per superar ladesacceleraci econmica. Per,el butllet del Banc dEspanya as-segura que les dades apunten a unadesacceleraci ms pronunciadade lactivitat a linici de 2008. Aixla venda de pisos ha caigut un 43%en Catalunya, les suspensions depagaments de constructores i im-mobiliries van en augment, les hi-poteques per lhabitatge han min-vat com mai (-28% en gener) i elsgrans inversors no financen labanca per por a la crisi immobili-ria. El president del Banc CentralEuropeu ha manifestat que es

tracta duna crisi molt importantque encara est en marxa. La sevarecepta per superar-la s controlarla inflaci amb contenci salarial iaugments lligats a la productivitat.

Desiderio Martn Corral

L es situacions socials i pol-tiques, crisis financeres,desacceleraci de les eco-nomies, models de desenvolupa-ment i models pblics-privats, se-guretat com element central del'ordre social poltic del nou segle(poltiques antiterroristes, limita-cions a les llibertats civils, controlde m d'obra no comunitria,etc.),ens marquen el calendari, conver-tint aquestes situacions en estruc-turals i no conjunturals.

La Uni Europea i les poltiquesque emanen des dels seus rgansexecutius, Comissi Europea iBanc Central Europeu, determinenels camps d'actuaci en el conjuntdels estats membres (27), aix comen les seves relacions comercialspoltiques amb la resta del mn iespecialment amb l'rea del Ma-grib (sud del Mediterrani).

El nou Tractat de la Uni (Trac-tat de Lisboa), que aprofundeix enla liberalitzaci de tots els mercatsde producci i de serveis i possibi-

lita l'aplicaci prctica de la Direc-tiva Bolkestein, seguint oberta "laporta a la privatitzaci total de lasanitat, l'educaci, l'aigua i les pen-sions". Aquest tractat tanca les es-tratgies empresarials, fixades aLisboa 2000 basades en la compe-titivitat en un mn cada vegadams global i reafirmades aquestesestratgies pels sindicats de la CES(Confederaci Europea de Sindi-cats), en el programa de treballconjunt 2006-2008 .

Estratgies que fan desaparixeren la retrica i en la materialitat,els serveis pblics (sanitat, pen-sions, ferrocarrils, educaci, aigua,habitatge, etc.) i introdueixen el

mercat pel mig tant en la seva con-cepci de "serveis d'inters gene-ral" com en la seva resoluci (quiestalvi, tindr una sanitat privada,una pensi complementria, etc.).El mercat com a principi rector dela poltica, la qual es manifesta entermes de relacions econmiques(la lliure competncia i la lliure cir-culaci dels diners com a drets in-tocables), en relacions comercials(protecci de multinacionals en elsseus intercanvis desiguals i injustsamb altres pasos) i l'aposta decidi-da per les "dinmiques de creixentfinanciaritzaci".

En segon lloc, el seu bra jur-

dic, el Tribunal de Justcia de lesComunitats Europees (TJCEE),tanca qualsevol escletxa de resis-tncia, a aquesta llibertat nica dedictadura del mercat en nom de la

llibertat de prestaci dels serveis ola lliure competncia. El Tribunalde Justcia de les Comunitats Euro-pees (TJCEE), a travs de diversessentncies molt recents, limita eldret de vaga quan es pretn impe-dir que una empresa es deslocalitziamb l'nica pretensi de pagar me-nors salaris i empitjorar les condi-cions de treball, alhora que avala eldmping social al considerar queno es vulneren les condicions labo-rals ms favorables per als treballa-dors desplaats (multinacionals dequalsevol sector) i dna per bo ques'apliqui el principi del pas d'ori-

gen (menors condicions laborals id'ocupaci) i no s'abonin les condi-cions contractuals d'on es presta elservei o es realitza el treball.

Aquest s l'ordre social i polticon la CGT ha d'articular les sevesestratgies, ms enll de les situa-cions concretes, s a dir, les conse-qncies que aquest ordre originasobre la poblaci de l'Estat Espan-yol (45 milions de persones). Con-seqncies que s'agreugen en elnostre estat, tant ms, per la situa-ci estructural i el model de desen-volupament econmic basat en unaeconomia de serveis i creixementsense lmits d'un mercat d'habitat-

ge i obres d'infraestructura, queentra "en crisi", pel simple fet de la"simpatia" en economies globalit-zades.

Les crisis financeres (que obe-

xen a l'absoluta manca de controlspoltics i normatius), afecten elssalaris i les rendes de la poblacide forma global. Segons l'INE, alvoltant de 10,8 milions de llars es-panyoles en les quals resideixen nims ni menys que 28,7 milions depersones (2,8 persones per llar), sa dir el 66% de tota la poblaci del'estat espanyol, viuen amb menysde 2.000 euros mensuals. Milionsde persones que viuen amb salarishumils i que pateixen les "crisis fi-nanceres" dures, intenses i cruels.

S'estima que a partir del 2009, lamorositat en el pagament de les hi-

poteques es disparar de maneraalarmant. Dels prop de 8 milionsde joves existents en l'estat espan-yol (de 16 a 29 anys), el 88% delsmateixos percep salaris/rendes persota de 1.200 euros mensuals i msde 2 milions de joves, no arriba sims no a ser mileurista, suportanttaxes de temporalitat (precarietat)de fins al 45%. El sector serveis(hostaleria, comer) que representaprop del 70% de tota la m d'obraexistent en aquest estat, t taxes deprecarietat/temporalitat de fins al40% i en la construcci en el mer-cat d'habitatge es dispara fins al60%.

Les prdues d'ocupaci, molt di-nmica en tota la legislatura, co-mencen a disparar-se en tots elssectors que tenen relaci amb laconstrucci. Per cada habitatge

que deixa de construir-se, es per-den 2,5 llocs de treball. No nomses destrux ocupaci en la cons-trucci (ms del 75% de les agn-cies immobiliries han tancat) sinen totes aquelles activitats que de-penen d'ella: sector de fusta, de ci-ment, escaioles, elctric, sanitaris,etc.).

La meitat de la poblaci assala-riada ocupada, s a dir 6 milions depersones, tenen salaris per sotadels 1.000 euros. El contracte labo-ral manca no noms de seguretat,sin que de les seves condicionss'han caigut gaireb tots els drets: auna jornada digna, a un treball feten condicions de seguretat i salut, ala llibertat d'expressar idees i rei-vindicar drets, etc. I amb m quasimilitar s'obliga a treballar en qual-sevol condici i a un preu de sub-sistncia. El sector pblic (trans-ports, sanitat, educaci, pensions)

ja ho hem repetit fins a la sacietat,est marcat per l'absoluta liberalit-zaci dels mateixos i les seves apli-cacions prctiques en les pobla-cions, aix com el grau de

consentiment d'aquestes pobla-cions.Els nostres poltics, segueixen

jugant a la ruleta russa de l'econo-mia i per cada desena del producteinterior brut que diuen decau de lamateixa, centenars de milers detreballadors perden el seu "treballprecari" i cada vegada que la in-flacci augmenta, ens amenacenno noms amb veure com el nostrepoder adquisitiu cada vegada su-porta menys productes en la ciste-lla de la compra diria, sin que enuna volta de rosca ms, augmentenel preu del diner que ens prestenperqu paguem els nostres habitat-ges, i d'aquesta manera els grans

ndexs borsaris, els grans fons d'in-versi, els grans capitals financers,puguin seguir estrenyent el galletd'aquesta economia perqu capita-listes i poderosos concrets (Botins,Entrecanales, Amancios Ortega,Koplovichs, Caixes, Telefniques,Repsols, Iberdroles, Endesa, IBM,VW-SEAT, Nissans, Michelins,Bill Gates, Generals Motors,PePes, Psoes, etc. Etc.), segueixinimpedint que una vida bona per atots i totes, sigui una realitat.

I la CES, aqu CCOO i UGT,signant l'acord de la flexiseguretat iels programes d'ajustament quecomporta l'estratgia de Lisboa. I

per a caminar per casa, el nouAINC vigent per al 2008 (modera-ci salarial), la nova reforma de laSeguretat Social i la plena aplica-ci de l'ltima reforma laboral.

Una aproximaci a la

realitat scio-econmicade lactualitat

LA MIRADA

INDISCRETA


6/27

Secci Sindical CGT Nissan

T al com informvem en l'an-terior nmero del Cata-lunya, la plantilla de Nis-san de la factoria de la Zona Francade Barcelona estava immersa desde mitjans de gener en un procsde lluita contra un Expedient deRegulaci d'Ocupaci que voliatirar endavant la Direcci de l'em-presa, ERO que suposaria laco-miadament de 450 treballadors.

El 22 de febrer, es va establir unprincipi d'acord entre la Direccide Nissan i els sindicats UGT,CCOO i SIGEN-USOC, un acordratificat el dia 25 en el qual s'esta-blien unes mesures de flexibilitatamb la finalitat d'evitar el possibleexcedent de plantilla que argumen-tava l'empresa per a tirar endavantl'ERO. Aquest acord es produiaquan ja s'havien realitzat diversesmobilitzacions i estaven convoca-des pels sindicats presents a Nissanquatre jornades de vaga pels dies

27 de febrer i 5, 12 i 26 de mar, i

evitava la presentaci de l'ERO perpart de l'empresa. CGT vam deci-dir no signar l'acord.

L'acord es basava en tres lnies.La primera prolongava fins a finalsdaquest any el pla de baixa incen-tivades voluntries, al qual fins almoment de la signatura del prea-

cord shavien acollit 111 treballa-

dors. A ms, el pacte inclou duesmesures de flexibilitat, a lala i ala baixa.

Tamb volia establir l'ltima set-mana de vacances d'estiu, com aproductiu voluntari en X83 a dostorns de treball. Per absorbir els in-crements de producci relacionats

amb la fabricaci de la furgoneta

X83, que es comercialitza sota lesmarques de Trafic, Vivaro i Pri-mastar els empleats treballaran demanera voluntria durant els cincltims dies de vacances a lagost.Els voluntaris rebran el plus addi-cional dels dissabtes, de 90 euros iun dia de festa per cada dia treba-llat.

L'aplicaci de fins a 15 dies deflexibilitat negativa, per al produc-te X-61b. Per fer front als descen-sos de producci relacionats ambla lnia del tot terreny Pathfinder iel pick up Navarra, que eliminarun torn a labril, es parar la pro-ducci durant cinc dies. Aix am-plia una mesura recollida al conve-ni collectiu, que fins ara nomspreveia una aturada de deu dies. Elpacte tamb preveu laugment delritme de producci en les lnies detot terreny, en qu es passar de les326 unitats diries a 370 i de la fur-goneta X-83, de 390 a 420 unitatsal dia.

Ms informaci:

http://cgtnissan.blogspot.com/

TREBALL-ECONOMIAEl proper 15 dabril, els conductors del busde Barcelona podrien arribar a la vagaindefinida. Cal donar-los tot el nostre suport!

A Nissan, noacceptem elsnous xantatgesde lempresa

Acord a NissanCGT no hi dna suport

OPINI: Per qu la CGT no va signar l'acord a Nissan

E l 23 de febrer en assemblead'afiliats, CGT va acordar lano ratificaci d'aquest acord perl'adopci de mesures que ens sem-blen del tot injustificades i evita-bles. Aspectes que poden crearcontradiccions entre companys detreball, i que per a salvar-los des dela CGT llanavem les nostres pro-postes.

Alternativa als 15 dies de flexi-bilitat negativa, parant la produc-

ci, amb el que s'estableix una jor-nada industrial en X-61b de 215dies, per augmentant la produccidiria que passaria de 326 a 370unitats. La proposta llanada perCGT va ser la d'aplicar aquesta fle-xibilitat a la baixa, de manera co-rrelativa recollocant personal detorn sobrant per a cobrir l'absentis-me dels treballadors que estigues-sin afectats per l'aplicaci d'aques-ta flexibilitat. Exemple: 100treballadors del torn C, (que des-apareix), passarien als torns A i B irealitzarien el relleu dels com-panys que a manera de jornada dedescans se'ls estaria aplicant la fle-

xibilitat a la baixa. Limitant a 10els dies de flexibilitat negativa.Evidentment entenem que no tot

el personal estaria reubicat. Aquest l'aspecte ms important de la

proposta de CGT, per a evitar so-brepassar aquest lmit de 5 dies deflexibilitat, i aqu est la contradic-ci de l'acord.

Des de la CGT llancem la se-gent proposta. Tot el personal deX-83 afectat per la flexibilitat posi-tiva (dissabtes de treball), tindriacom compensaci nica el cobra-ment que inclou la jornada de des-cans amb 88,29 euros. Amb aques-ta proposta es generen uns dies

extres de descans, amb el que s'-hauria de pujar les cobertures, peral gaudi d'aquests dies. D'aquestamanera es generarien una srie dellocs de treball en els quals esrecollocaria, el personal sobrantdel torn de X-61b. S'obliga al tre-ballador a escollir la forma de pa-gament del dissabte de treball? SI.Fins i tot ho reclamem en la nostraplataforma de Conveni Collectiu.Actualment el cobrament integreen diners dels dissabtes de treballno s ms que la realitzaci d'horesextra encobertes. I aquest any,d'una banda tindrem companysregulats i per un altre, companys

augmentant la seva jornada indivi-dual.Per a resumir, entenem com in-

necessari un augment de la flexibi-litat negativa, ja que altres alterna-

tives, presentades a l'empresa i a laresta de sindicats, haurien estat su-ficients per a reubicar a l'excedentde plantilla real, sense la necessitatde modificar el Conveni Collectiu.

Simplement ens sembla, queaquests 5 dies no sn ms que una

justificaci de la Direcci de Nis-san per a explicar el conflicte queve plantejant des de fa gaireb 1any. Per com veieu, simplementamb no augmentar la nostra jorna-

da individual, est ms que amor-titzat l'excedent de plantilla.

Pot ser que alguns es vulguin fe-licitar per la signatura d'aquestacord, vist des d'un punt de vistaobjectiu, vam dur 8 mesos de ne-gociaci, que si Pla Industrial,Conven, ERO, No hi ha Pla In-dustrial, s'ha renovat un Conveni,augmentant en 5 dies la flexibilitatnegativa, i per al 2009 (ja ha adver-tit la Direcci de Nissan), tindremla negociaci d'un nou Conveni,amb un excedent de plantilla, jaque aquesta soluci ha estat tem-poral.

Des de CGT, volem fer una re-

flexi. Des d'un primer moment,plantilla i sindicats, hem vingut re-clamant unitat, unitat en les nostrespostures i en la nostra fora. Nosabem quin dia, o quina nit, per

alg va decidir trencar aquesta uni-tat per a xafar el Conveni Collec-tiu.

En la reuni de ratificaci de l'a-cord, vam tornar a incidir, que nohi havia necessitat d'augmentar laflexibilitat a la baixa, quan aquestpersonal es podia recollocar enl'altre producte. Vam tornar a inci-dir, que no s necessari parar laproducci de X-61b, quan es potutilitzar la flexibilitat a la baixa, de

manera correlativa. Incidim en lanecessitat d'eradicar, les hores ex-tres, mentre hagus personal apli-cant-se-li flexibilitat negativa, vamincidir que se'ns dons la garantia,de no aplicar dissabtes de flexibili-tat positiva, a X-61b, vam incidirque no s'hauria de realitzar con-tractacions temporals, mentre s'a-pliqus la flexibilitat negativa.

La postura de CGT des d'un pri-mer moment, en el qual es recla-mava la unitat de tots, era no sola-ment donar-la, si no tambexigir-la.

Per aquesta unitat es va trencar,en el moment, que els altres tres

sindicats presents a Nissan van de-cidir no respectar el dit en l'assem-blea general i en les fulles informa-tives, per tornar a vendre en elstreballadors.


Improcedent lasanci contravinttreballadorsper la invasi

de pistes delPrat

No hi ha prou proves que deter-minin que cap dels treballa-dors detinguts tingus cap respon-sabilitat directa ni deixs detreballar de forma voluntria en elsfets del 28 de juliol de 2006, en qudesenes de treballadors van ocuparles pistes de l'aeroport del Prat.

Aix ho ha dictaminat el JutjatSocial nm. 13 de Barcelona, queha declarat improcedents les san-cions que la companyia Ibria vaimposar a 20 operaris per la sevapresumpta relaci amb algunes de

les faltes greus que van tenir lloc al'aeroport del Prat, quan el personalde servei de handling (transport demaletes al terra) va decidir traspas-sar el nivell de protesta per la sevasituaci laboral -amb convenicollectiu encallat- i va ocupar du-rant bona part d'aquell dia les pistesdel segon aeroport ms importantde l'Estat, provocant un collapseque va afectar les previsions deviatge de desenes de milers de per-sones.

La jutge argumenta en la sentn-cia que "no es pot demostrar queaquests treballadors van abandonarels seus llocs de treball", ja que l'-nica prova que disposava la com-

panyia Ibria era un vdeo que esva gravar a les pistes -unes imatgescomprades per Antena 3. Per eltestimoni directe no ha comparegutal judici per explicar les circums-tncies en qu va poder enregistraraquelles imatges, cosa que treuproves que puguin demostrar queels treballadors detinguts i sancio-nats cometessin cap infracci labo-ral.

La sentncia recull tamb quenoms un dels detinguts tenia res-ponsabilitats sindicals i que va rea-litzar "vuit hores de treball sindi-cal" per a tractar de solucionar elproblema, "encara que es trobs en

el seu dia de descans".Per la qual cosa no queda de-mostrada la relaci entre sindicats il'acci duta a terme per bona partde la plantilla.


7/27


TREBALL-ECONOMIA

Els treballadorsdelsremolcadorsde Barcelonadecideixenconvocar

aturadesSTMM-CGT

El dia 20 de febrer es va celebraruna assemblea dels treballa-dors de les empreses de remolcportuari del port de Barcelona.Aquest servei pblic es troba ges-tionat actualment per la Uni Tem-poral d'Empreses formada per Re-molcadors de Barcelona S.A.(REBARSA) i la Societat Anni-ma de Remolcadors (SAR).

El motiu de l'assemblea era eld'informar als treballadors sobre lafalta de voluntat de les empresesper a iniciar les negociacions sobre

el conveni collectiu de les empre-ses de remolc portuari de la provn-cia de Barcelona, un cop finalitzatla vigncia de l'actual conveni elpassat mes de desembre.

La negativa de les empreses a ne-gociar aspectes fonamentals per alstripulants com sn l'establimentd'una clusula de subrogaci delpersonal i d'altres mesures que as-segurin l'estabilitat de les plantillesi la millora de les seves condicionslaborals, i oferir solament una revi-si salarial per un any, no sn ac-ceptables per a la part social queaquesta sofrint el continu creixe-ment del volum de l'activitat de lesempreses sense que per contra

vegin millorada la seva situaci.Prvies explicacions dels repre-

sentants dels treballadors, es vaobrir la discussi i l'intercanvi d'o-pinions.

Posteriorment, l'assemblea vadecidir per unanimitat convocarvaga, entenent que la intransigentactuaci de la part empresarial nodeixa altra via.

Les aturades aprovades serien de12 hores diries durant 3 dies con-secutius.

Alguns resultatsdeleccions-Clnica Residencial Geritrica, Cl-nica Coroleu de Barcelona. CGT haobtingut 3 delegats de 3, i cap laUGT que tamb shi presentava.

Secci Sindical de CGT Hospital Clnic de Barcelona

La patronal semprebeneficia el collectiums unit al poder

E N T R E V I S T A

Juan AntonioCollectiu Catalunya

-Quan es va crear la Secci Sin-

dical de CGT al Hospital Clnic?

-El 6 d'abril del 1995.-Com us organitzeu com a Secci

per treballar i quina es la respos-

ta dels treballadors i treballado-

res?

-La nostra organitzaci es basa aestar al costat dels treballadors enel dia a dia, i intentar donar solu-cions als problemes quotidians quecada treballador t i que els gransgrups sindicals abandonen a laseva sort.

Tamb donem molta importn-cia a la informaci amb fulles in-formatives peridiques i tambfent una revista trimestral en qus'informa i s'opina des de la nostraptica sindical dels problemes dels

nostres centres de treball i d'altrescentres i/o gremis.Tenim un horari d'atenci al tre-

ballador al nostre local sindical quecobreix tots o la majoria de torns.

El nostre smbol diferenciadors que ens dna igual ser 8 que 80a l'hora de mobilitzar-nos a favordels treballadors i les treballadoressense fixar-nos si s un

treballador qui necessita aquestaacci o en sn 1.000, procurant noabusar d'aix per evitar aix que ladirecci de l'empresa s'immunitzide les nostres accions.

Tampoc prenem cap decisi nisignem cap acord sense abanshaver realitzat assemblees de tre-

balladors i treballadores.La participaci dels treballadors

i les treballadores s escassa pers que hem creat un corrent d'opi-ni entre els la plantilla i molts si

tenen problemes tenen clar a quinsindicat acudir, a la CGT.-L'Hospital Clnic, segons el ran-

king d'hospitals espanyols, s un

dels ms ben valorats en refern-

cia a assistncia sanitria. Quina

s la vostra opini sobre aquestarealitat?

-La realitat s que la sanitat catala-na s una de les millors d'Espanyaper aix no vol dir que sigui unabona sanitat. En referncia a l'Hos-pital Clnic, est perdent moltsconceptes que per a nosaltres snvitals com un bon diagnstic. S'haperdut l'empatia cap al malalt, eltracte hum s cada vegada msprofessional que familiar i tot aixs a causa de l'objectiu de voler feruna sanitat rendible o de baix costper a les arques de l'estat. La sensa-ci que en ms d'una ocasi tenimels treballadors del Clnic s lad'estar en una cadena de muntatge.

Tampoc cal obviar que gran partde la millora sanitria i de l'aug-ment de l'esperana de vida en lasocietat es deu al gran canvi tecno-lgic que aquesta est produint,

amb el que la preparaci facultati-va en la nostra modesta opini vaperdent qualitat.

Amb l'objectiu de rendibilitzarla sanitat s'han redut costos i s'hapotenciat la integraci de la sanitat

privada dintre de la pblica. Encaraque no ho creguem, en aquesta so-cietat es pot comprar la salut iaquest fet representa que el quems diners t, millor assistncia sa-nitria compra.-A Sanitat hi ha presncia de sin-

dicats corporatius: metges, in-

fermeria, etc. com afecta aix la

negociaci collectiva?

-En la prehistria, l'homo habilis jaes va adonar que l'ajuda entreiguals li era molt beneficiosa per ala caa conjunta, i l'homo sapiensva formar les grans colnies ambqupe va aconseguir un gran avanen la nostra espcie en interpretarla collaboraci entre iguals com

una manera imprescindible per a lasupervivncia. En la societat actuali ms concretament en la laboral, ladiversificaci dels collectius l'nicque produeix s una reculada en

les millores laborals, ja que es divi-deix la nostra fora com a treballa-dors i treballadores. Amb aix,perdem pressi en la negociacicollectiva i el que est molt clar sque la patronal sempre beneficia

un sol collectiu que habitualments el que est ms unit al poder. Calrecordar els pilots d'avions, elsmetges a la sanitat i... ja n'hi haprou per entendre el que estemdient. Cada naixement d'un sindi-cat corporatiu s la representacims pura de legoisme social quevivim.-Qu opineu de les intencions de

la Generalitat d'aplicar el Con-

veni de les XHUP a hospitals

amb convenis propis i eliminar

convenis amb millors condicions

econmiques i socials?

-L'Hospital Clnic t rgim jurdicpropi i tamb un conveni collectiupropi. El fet que ens vulguin igua-

lar a tots ens sembla b, per quans'iguala s'ha d'igualar elsue tenenmenys drets amb els que en tenenms, no a l'inrevs.

Info: http://www.cgtsanitat.org

Campanya de solidaritat des de la CG de lAnoiaamb els delegats de CGT d'Ahlstrom Barcelona SAU de Capellades

Federaci Comarcal CGT Anoia

La Federaci Comarcal de l'A-noia porta a terme una cam-panya de solidaritat amb els dele-gats de la CGT a l'empresa

paperera de Capellades AhlstromBarcelona SAU.La direcci de l'empresa i els

sindicats collaboracionistes vanpromoure una campanya de por

per pressionar a la plantilla a revo-car els membres de la CGT al Co-mit d'Empresa, sortint-se amb elseu objectiu, ja que van ser revo-cats en assemblea.

L'assemblea ha estat impugnada,

perqu els motius expressats pelspromotors de la mateixa van ser:les hores sindicals i les dennciesde les hores extres i de seguretat isalut. Aquesta maniobra es noms

una cortina de fum per tapar els ve-ritables motius del ms que possi-ble tancament de la fbrica, que nos altre que la nefasta gesti perpart de l'actual direcci i la desca-pitalitzaci de la producci per part

de la multinacional.Es per aix que estem portant aterme una campanya d'enviamentde faxos de protesta a l'empresa ihem convocat una concentraci

davant de les portes de la fbrica el31 de mar en suport del companysdelegats de CGT.

Entre tots hem aconseguir aca-bar amb manipulacions i mentidesa Ahlstrom Barcelona, aturar la re-

pressi contra els companys de laCGT, evitar el possible tancamentde la planta de Barcelona, i defen-sar dels llocs de treball i de la lli-bertat sindical.


8/27

FESIM-CGT

La Federaci Siderometalrgica(FESIM) de la CGT va acor-dar convocar una manifestaci peral dissabte 29 de mar a Barcelona,per protestar per les poltiques deles empreses del metall a nivell del'estat que estan sent punta de llan-a de les mesures ms regressivescontra els drets dels treballadors itreballadores. Per a la CGT la ma-nifestaci era una nova oportunitatd'expressar la seva oposici a laflexibilitat laboral, a les externalit-zacions, subcontractacions, segre-gacions i deslocalitzacions, a laprecarietat en la contractaci, als

convenis negociats a la baixa, alsexpedients de regulaci.En efecte, la flexibilitat, l'exter-

nalitzaci de parts de l'empresa, laprecarietat en la contractaci, els

convenis a la baixa amb pujadessalarials molt limitades i sense re-

ducci de temps de treball, les ne-gociacions xantatgistes per mitjde l'amenaa d'Expedients de Re-gulaci d'Ocupaci (ERO), o elstancaments d'empreses per a reins-

tallar-se o deslocalitzar-se sn

la prctica generalitzada d'un sec-tor que obt aix uns quantiososbeneficis grcies a la collaboracidel sindicalisme que representen al'unson UGT-CCOO.

D'aquesta manera, s'est genera-litzant la conversi de llocs de tre-ball d'una certa estabilitat i salaris,per contractacions miserablesquant a la seva temporalitat i a lesseves condicions salarials i labo-rals. Els ritmes de treball i la pro-ductivitat augmenten de forma in-cessant provocant, d'una banda,ms excedents i per altre malaltiesprofessionals que sn usades des-prs per a acusar els treballadors

d'absentistes professionals. Elsempresaris actuen cnicament aco-miadant de manera indiscriminadai utilitzant la inacceptable realitat

jurdica dels acomiadaments im-

procedents davant els jutjats, als

quals apliquen igualment aquestacomiadament per aplicaci del'art. 56.1 de l'Estatut dels Treballa-dors.

En el sector de l'autombil i em-preses auxiliars es viu una succes-si de conflictes generats per ate-morir les plantilles i aconseguir unaugment dels beneficis per a lesempreses. En els convenis provin-cials, la prdua de drets histrics ila conversi d'aquests convenis encondicions mximes que les em-preses i les federacions dels sindi-cats signants usen per a sufocar rei-vindicacions en pactes de millora.

Les situacions viscudes en els

ltims anys en empreses com Del-phi, Valeo, Ford, SAS, Sysmo, Re-nault, Peugeot, SEAT, GeneralMotors i tantes altres sn esperper a la mobilitzaci.


TREBALL-ECONOMIA

Federaci d'Ensenyament CGTCatalunya i Collectiu Catalunya.

Afinals de la primera setma-na de febrer tots els nme-ros de la vaga ja eren acla-paradors i demostraven que elcontrol abusiu de tots els mitjansde comunicaci, i les proclames deGovern i "tertulians" contra lavaga, s'havien esclafat davant d'uncollectiu que ja havia deciditposar-se en marxa per aturar lesBases de la LEC.

La clau d'aquesta incapacitatdels mitjans i el Govern de mentirsobre el contingut de les bases iatacar des de totes les bandes elprofessorat de la pblica, estava enel fet que un amplssim movimentde debat s'havia construt i la genthavia pres conscincia real del queestava en joc. El Govern de Gene-ralitat, impotent davant la vaga quees preparava, encara va preparar eldarrer contraatac. La nit abans,amb nocturnitat i premeditaci,ens sorprenia a tots i totes amb unsserveis mnims de Treball que ni elDepartament d'Educaci havia de-

manat en la reuni prvia: uns ser-veis mnims que van impedir aprop d'un 20% de professorat deprimria i el 25% de bressol/llarsinfants d'anar a la vaga. La mateixanit i des de tots els mitjans de co-municaci llenava una crida des-esperada als pares i mares a portarels fills i filles als centres, per con-vertir-los en la darrera fora de xoccontra la vaga, per generar una

confrontaci entre famlies i mes-tres.

Per tot li va sortir malament:l'xit de vaga va ser rotund. El de-cret de mnims -que va ser imme-diatament recorregut pels sindi-cats- va impedir efectivament queans ms gent a la vaga i la mani-festaci, per va provocar una re-acci de sulfuraci i rbia massivaa tot el professorat, per anar encaraamb ms fora a una manifestacia Barcelona, que amb 60.000 per-sones s de les ms grans que mais'ha fet i que va omplir a vessar elcentre de la ciutat. Manifestacions

molt importants tamb recorrienels carrers de Girona, Tarragona iLleida. Ning no podia amagar elclam en defensa de l'ensenyamentpblic contra les poltiques priva-titzadores. Un xit total que es vacompletar amb la reacci molt po-sitiva de les famlies que van rebut-

jar en massa la provocaci de laConselleria i van respectar en ter-mes quasi unnimes la lluita del

professorat, i ms enll, a la mani-festaci es veien petits grups depares i mares que anaven de la madels vaguistes per qu l'objectius com i ens uneix!!

La Conselleria i el Govern al da-rrera van quedar retratats, doncs alpreu que fos volien imposar unallei que ha estat mpliament rebut-

jada per la comunitat educativa.Per Maragall, prepotent comsempre, va intentar minimitzar laprotesta, anunciant que no retirariales Bases i comenant a cercar ladivisi dels sindicats, fent l'ullet aCC.OO i UGT, com a part dels sig-

nants del Pacte Nacional. Ambdshan sortit rebutjant la maniobra iassegurant la unitat sindical.

Continutat a la lluita

Qu fer aleshores? A moltes zonesel professorat demanava garantiesque la vaga del 14F no es quedariaen un simple dia de protesta, sinque es continuarien les mobilitza-

cions fins a la retirada de les Bases.La obligaci del comit de vaga hade ser donar continutat a la lluitaque amb tanta fora va sortir, este-nent la lluita a tota la comunitateducativa i convocar noves mobi-litzacions.

Des de la CGT es proposava lacontinutat de la lluita amb pares imares en una manifestaci el 2 demar i una nova vaga del professo-rat pel 6 de mar, des d'altres sindi-cats es parlava de convocar unanova vaga el mes d'abril, per con-dicionat a un acord sindical que nova arribar.

En les reunions dels cinc sindi-cats de l'ensenyament pblic deCatalunya desprs de la vaga sobresi es convocaran ms mobilitza-cions contra la Llei d'educaci nos'han aconseguit acords unitaris.

A ms, el Departament d'Educa-ci ha obert la porta a USTEC-STEs i ASPEPC-SPS a negociarles condicions laborals de la futuraLlei d'Educaci, sumant-se d'a-questa manera a CCOO i UGT, ideixant fora de la mesa sectorial a

l'altre sindicat que forma part delcomit de vaga, o sigui la CGT.Per donar resposta a les deman-

des de continutat del professorat iper continuar amb la unitat sindi-cal, des de la Federaci d'Ensenya-ment de la CGT sha recollit com aproposta de mnims la convocat-ria d'una vaga del professorat de lapblica i d'una manifestaci de lacomunitat educativa a labril.

Aposta per donar

continutat a la lluitadel professorat catal

La FESIM-CGT convoca una manifestaci a Barcelona el 29 de maren protesta per la situaci existent al sector del metall

La FESIM-CGTja t unapgina weboperativa

La Federaci de Sindicats de laIndstria Metalrgica de CGTacaba de penjar en la xarxa, unaweb dirigida a recollir totes les no-tcies quegenerin les diferents Seccions Sin-dicals de CGT en el sector del Me-tall:www.cgt.es/fesim

Per a collaborar amb la web,pots dirigir-te amb la Secretaria deComunicaci de FESIM-CGT:[email protected]

Els treballadorsdel Metroconvoquennoves jornadesde vaga

La CGT va convocar als 70 tre-balladors de la secci de sen-yals i comunicacions del Metro deBarcelona a noves jornades de vagadel 25 al 28 de mar i del 31 demar al 4 d'abril, amb dues horesd'aturades en cada torn de treball,de les sis del mat a un quart denou, de dues a quatre de la tarda ide deu a dotze de la nit.

Els treballadors del metro dema-nen una requalificaci salarial deles categories, el mateix motiu pelque ja havien fet altres aturades del18 al 22 i del 25 al 29 de febrer.

Nou SP delSindicat deSanitat deBarcelona

En l'assemblea d'afiliats i afilia-des del Sindicat de Sanitat deBarcelona, celebrada el 7 de mar,es va aprovar la nova composici

del Secretariat Permanent del Sin-dicat de Sanitat de Barcelona, quequeda de la segent manera:

Secretaria General: A. XavierSancho (Hospital Clnic)

Secretaria d'Organitzaci: Anto-nio Mancebo (Hospital Vall dHe-bron)

Secretaria d'Acci Sindical:Juanma Martn (Hospital Vilade-cans)

Secretaria de Finances: AndreaLacasta (Hospital Clnic)

Secretaria de Jurdica: AndrsGarca (Hospital Clnic)

Secretaria de Riscos Laborals:Carmen Bermdez (Clnica Coro-

leu)Secretaria de Premsa i Comuni-caci: Joan Antoni Turmo (IMAS)

Secretaria d'Acci Social: IsabelGarnika (Hospital Vall d'Hebron).


9/27


TREBALL-ECONOMIA

La (puta)gesti

empresarial i elseu 'dinamisme'

Vicent Martnez

La gesti empresarial s un delsgrans lemes a l'hora de privatit-zar encobertament molts serveispblics que fins ara, o no fa molt,havien estat gestionats directamentper l'administraci i que comptenamb un cos funcionarial. Segonsalguns 'lumbreras' l'sser hum ne-cessita un estmul per treballar i peresforar-se i aquest ha de ser l'a-fany de lucre de les seves empre-ses. El capitalisme funciona, diuenalguns; el comunisme ha fracassat,afegeixen un altres. Es veu quenoms motiva l'individualisme, iqui diu aix oblida que si b l'esserhum t una pulsi individualtamb en t una altra de solidriaque la complementa.

Hi ha gent confon el bon funcio-nament del servei pblic amb elfuncionament amb afany de lucre ode criteris empresarials. He treba-llat en empreses, sempre privades,on el principal inters ha estatguanyar diners o, si ms no, hanfuncionat amb una mentalitat em-presarial. El resultat s sempre elmateix: hores extra sense pagar,

importa ms la quantitat que laqualitat, i es fa ms feina per apa-rentar que se'n fa per quedar b da-vant els caps superiors que perqurealment es valore la feina ben feta.I, sobretot, es tracta ms de crear lademanda (d'induir al consum) quesatisfer la que existeix realment. saix vida? s aix la realitzacipersonal o professional?

Se suposa que la gesti ambvisi empresarial aporta "dinamis-me". Un "dinamisme" empresarialque es tradueix en grans dosis d'ex-plotaci i autoexplotaci, i no seperqu, sempre repercuteix enl'empitjorament de les condicionslaborals. Aquest "dinamisme" s el

que volen portar a la sanitat o l'en-senyament el Govern tripartit ambles lleis que han fet o que estanfent: la introducci de la gesti em-presarial (s a dir, amb mentalitatd'empresa privada). Aix ja ha por-tat molt del personal de l'InstitutCatal de Salut a ser laboral: per-qu es veu que la "motivaci" ha devenir de precaritzar i deixar de serfuncionari. Es tracta que tinguenmenys drets per poder exprmer-los sense massa resistncia. Estemparlant de persones? Estem parlantde nmeros? Aix els passa alsconductors d'autobusos de Barcelo-na: s'han revoltat en contra de la

mentalitat de gesti empresarial deTransports Metropolitans de Bar-celona. En comptes d'acceptar queels expremen ms, volen que elsexpremen menys.

Els conductors d'Autobusos

de TMB continuen la lluitapels dos dies de descansComit de Descansos de TMB,

Secci sindical Signa:CGT Autobusos TMB i Collectiu

Catalunya

Davant les continuades ne-gatives de la Direcci deTransports de Barcelona anegociar les reivindicacions delsconductors d'Autobusos de TMB,centrades en els dos dies de des-cans setmanal, el Comit de Des-cansos dels conductors i conducto-res de TMB i l'Assemblea deconductors i conductores van deci-dir continuar les mobilitzacionsengegades a finals de desembrepassat, amb la convocatria d'atu-rades de 24 hores entre el 3 i el 7 demar, i a continuaci, de forma in-definida, tots els dijous a partir del13 de mar, tamb de 24 hores.

Prviament a aquestes noves jor-nades de vaga, TMB va fer una tra-mesa als domicilis de desenes demilers de ciutadans de Barcelonad'un fullet ple de intoxicador perindicar que estan d'acord amb elsdos dies de descans setmanal de les

conductores i conductors dels au-tobusos, en una maniobra per ca-rregar-se una vaga. Aix acompan-yat d'anuncis als mijans decomunicaci escrita i audiovisual.Obliden que la vaga s un dret,per un dret pel qual les personesque s'hi acullen paguen una partdel seu sou. Aquesta campanya demanipulaci informativa ha tingutun cost econmic altssim, calcu-lem que d'uns 600 milions. Qui hapagat aix? Quant ha costat a laciutadania la campanya de propa-ganda anti-vaga de TMB?. Es cal-cula que amb aquest import es po-drien cobrir els increments decostos dels conductors i conducto-

res durant una bona temporada.Malgrat aix, les jornades de

vaga de 3 al 7 de mar van tenir denou un seguiment massiu, malgratl'actitud provocativa i tancada del'empresa, la manipulaci informa-tiva portada a terme per diversosmitjans de comunicaci, i la re-pressi policial que de nou es vaacarnissar amb alguns companys.

Ja el primer dia de vaga la Direc-ci de TMB es va negar a lliurar elfull de serveis mnims, un fet quees repetiria els segents dies, pro-vocant que els piquets informatiushaguessin d'anar preguntant con-ductor per conductor pel seu n-

mero, servei i lnia. Aix retardavala sortida d'autobusos i, llavors, lamateixa Direcci de l'empresa quehavia creat el problema va dema-nar als Mossos que traguessin a la

fora els conductors que estavenfent el seu treball com a Comit deVaga, fet que va provocar diversosaltercats en les diferents cotxeres.

Finalment, un delegat de CGT vaser detingut durant una crrega po-licial a la cotxera del Triangle i elpresident del Comit d'Empresaarrossegat i immobilitzat amb unaporra.

L'activitat dels treballadors vaser frentica durant aquella setma-na. Piquets cada matinada i cadavespre a les quatre Cotxeres. As-semblea de 1.200 conductors iconductores a la plaa Universitatel migdia del dia 3 per ratificar lacontinutat de la vaga i manifesta-ci solidria amb el treballador de-tingut fins a la comissaria de LesCorts. Manifestaci el dia 4 ambsortida de la plaa d'Espanya i final

davant de la seu central del PSC,sota el lema "Ms conductors imenys directius". Manifestaciamb sortida de plaa Catalunya eldia 5, amb el lema "Per un trans-port segur i econmic",dirigint-se al'Hotel Palace on es realitzava unesmorzar-colloqui de Carme Cha-cn (PSC) a Tribuna Barcelona, iper la tarda concentraci davant laseu de districte de Grcia. Partici-paci a la manifestaci d'estudiantsdel dia 6 contra el Pla Bolonya iconcentraci al vespre davant laseu de districte de Nou Barris.Nova assemblea el dia 7 amb unmiler de treballadors on es deci-

deix continuar la lluita amb jorna-des de vaga cada dijous. Participa-ci a la manifestaci del 8 de mar,dia de la dona treballadora, amb elbloc "Les conductores de TMB

pels 2 dies de descans setmanal".Desprs de cinc dies de vaga i

mobilitzacions, els conductors iconductores van decidir en assem-

blea, mantindre les aturades delsdijous acordades el 12 de febrer. Vaser una setmana intensa, informanta les cotxeres, manifestant-se al ca-rrer, sortint en els mitjans de comu-nicaci, veient actes solidaris afavor seu en diferents barris deBarcelona, recaptant diners per alssancionats i tractant d'asseure's anegociar amb la Direcci de TMB,el sentiment generalitzat era quecalia continuar amb la lluita pelsdos dies de descans setmanal.

A pesar de les traves que els desempre, CCOO-UGT han posatdes del principi, ajudats pels seussecretaris generals i les seves pat-tiques declaracions pbliques, no

han pogut trencar la unitat creadaentre els conductors i conductores,siguin del sindicat que siguin o noestiguin en cap sindicat.

Reuni sense fruits

Durant la setmana de vaga, el Co-mit de Descansos va citar a la Di-recci de TMB a reunir-se, primer,el dia 6 en el Collegi de Periodis-tes i, segon, el dia 8, a les oficinesde TMB. En cap cas van aparixeri noms els van fer saber a travsdels mitjans de comunicaci quenoms volien seure a negociar si esdesconvocavala vaga i acceptavem

la proposta del Departament deTreball, que els conductors i lesconductores ja van rebutjar el pas-sat 12 de febrer.

Els dijous 13 i 20 de mar es van

realitzar noves jornades de vagaamb un seguiment novament mas-siu. El dia 13 es va realitzar una as-semblea de treballadors al Casinet

d'Hostafrancs. Cal remarcar tambque finalment van tenir lloc reu-nions amb la mediaci de la Gene-ralitat els dies 11 i 15 de mar,entre els sindicats convocants de lavaga, CGT i ACTUB, la resta delComit d'Empresa oposat a l'atura-da, CCOO, UGT i SIT, i els repre-sentants de TMB.

Des del Comit de Descansos deTMB es va considerar innovador ipositiu que el pla de Treball creuna taula de negociaci en qu par-ticipin tots els sindicats del comitd'empresa i un mediador de la Ge-neralitat i que fixi un terminimxim d'un mes per arribar a unacord. Es va insistir, no obstant,

que encara faltava el comproms deTMB que la instauraci dels dosdies de descans a la setmana es farsense augmentar la jornada laboralanual dels treballadors i sense reta-llar el seu salari.

Aquests sn precisament elspunts que l'empresa ha rebutjat desdel principi del conflicte i que sem-pre ha volgut tractar en el marcglobal del nou Conveni. TMB ad-dueix l'elevat cost que suposariaacceptar una reducci tan notablede les hores de treball, si b accep-ta el principi que hi hagi els dosdies de descans a la setmana.

Podeu seguir el conflicte a tra-vs dels webs:

www.cgtbus.com

comitedescansos.blogspot.com

www.cgtcatalunya.cat

QUI PAGA MANA

Foto:Edu Bayer


10/27

10 Catalunya.Abril de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya

P rop de 10.000 universitarises van manifestar el 6 demar pel centre de Barcelo-na en contra de la reforma de l'edu-caci superior que suposa el procsde Bolonya i que s'engegar el pr-xim curs, en el marc d'una jornadade mobilitzaci convocada per laPlataforma Mobilitzadora en De-fensa de la Universitat Pblica(PMDUP). La PMDUP consideraque el pla de Bolonya amaga la vo-luntat de privatitzar les universitatsi que dificultar l'accs a l'educacisuperior dels sectors ms desfavo-rits socialment. Els conductorsd'autobusos de TMB en vaga es vansumar a la protesta.

La manifestaci es va iniciar a laplaa Universitat i va viure mo-ments de tensi quan els estudiantspretenien baixar per la Rambla desde la plaa de Catalunya, per unfort dispositiu dels Mossos ho vaimpedir. Els manifestants van in-tentar travessar la barrera policial al'entrada d'aquesta via, per que elsagents van usar la fora, inclosesles porres, per barrar el pas als uni-versitaris provocant algun ferit lleu.

Davant la impossibilitat de baixar

per la Rambla, els manifestants vanoptar per realitzar una asseguda du-rant uns minuts. Els organitzadorsvan recomanar desprs als universi-taris que s'aixequessin i continues-sin la marxa per la Via Laietana. Enaquest carrer, davant l'edifici delssindicats, hi va haver enfrontamentsentre manifestants i conductors perun costat i sindicalistes de CCOO iUGT per l'altre, per la postura d'a-quests sindicats institucionals en elconflicte d'Autobusos de TMB.

Els estudiants portaven pancartesen les quals es llegia "Aturem Bo-lonya", "L'educaci no s un nego-

ci" i "Rector, dimissi", en refern-cia al rector de la Universitat Aut-noma de Barcelona (UAB), LlusFerrer, que havia demanat als Mos-sos el dia 4 de mar que desallot-gessin per la fora a diverses des-enes d'alumnes que s'havien tancaten la Facultat de Filosofia i Lletrescontra la implantaci del Pla Bo-lonya.

Els Mossos, a la uni

El 4 de mar al mat, una quarante-na d'estudiants havien ocupat la Fa-cultat de Filosofia i Lletres de laUniversitat Autnoma de Barcelo-na (UAB) per reclamar al rectorque declars la universitat insubmi-sa a la LOU-LUC, en el marc de lalluita que organitzava el Comit deVaga contra el Pla Bolonya.

Amb aquesta acci volien protes-tar contra la implantaci del nousistema universitari europeu, msconegut com el Pla Bolonya. Se-gons els estudiants, el dficit de re-cursos de la universitat i la situacide fallida impossibiliten portar a la

prctica la reforma universitria.Els estudiants tamb demanaven alrector de la UAB, Llus Ferrer iCaubet, que es compromets a am-pliar el finanament pblic, per ga-rantir una qualitat acadmica, in-vestigadora i d'equitat social.

Segons denunciava el Consell deVaga dels estudiants, la implantacide la LOU-LUC portar conse-qncies per a l'alumnat, el profes-sorat, el personal becari i de l'admi-nistraci i serveis. Els estudiants es

queixen que gaireb no els hi ha in-format i ni s'ha tingut en compte laseva opini en la implantaci delpla Bolonya, per aix demanaven alrector que es comprometi a obrir unveritable procs informatiu i parti-cipatiu.

A la nit, el rectorat va mostraruna gran manca de sentit de la res-ponsabilitat, deixant entrar al cam-pus els Mossos d'Esquadra, violantl'autonomia de la comunitat univer-sitria. Els cos antiavalots delsMossos d'Esquadra va protagonit-zar una indiscriminada i violentacrrega que va deixar ms de tres

desenes de ferits, entre una massad'estudiants que no havia provocatni un sol aldarull. L'ofensiva va serduta a terme amb nocturnitat i ale-vosia, apagant els llums de la uni-versitat per actuar contra tots els es-tudiants tancats i, tamb, contra lesms de 150 persones que eren foradonant suport a la protesta.

Els i les joves concentrades vanresistir de forma pacfica els cops ila brutalitat dels Mossos, per aixno va evitar la brutal pallissa que

van rebre. Mentre els membres delrectorat juntament amb part de l'e-quip del deganat de lletres observa-va la crrega des d'un passads ele-vat i protegit.

El Comit de Vaga havia infor-mat que els estudiants que havienprotagonitzat el tancament no sorti-rien de la facultat fins que no s'a-consegus el reconeixement de lafallida econmica de la UAB queimpedeix aplicar el procs de Bo-lonya, l'ampliaci del finanamentpblic en l'mbit universitari i elcomproms de no represaliar els es-tudiants i obrir un procs informa-

tiu i participatiu perqu la comuni-tat universitria pugui prendre laparaula.

Des de l'poca franquista mai caprector de cap universitat Catalanahavia donat ordre d'entrada als cos-sos de seguretat per carregar contraels i les estudiants que es manifes-taven per les seves reivindicacions.Aquests fets es produeixen en uncontext marcat per l'actual situacide fallida econmica de la Univer-sitat per manca de finanament p-blic per mantenir el seu funciona-ment actual i els mnims estndardsde qualitat acadmica i investigado-ra i d'equitat social que s'el pressu-posa a la universitat pblica en tantque servei pblic. I la situaci vul-nerable pel que fa a la seva autono-mia envers les ofertes d'inversi perpart dels lobbies empresarials.

Ocupaci del rectorat

Enfront de la brutalitat amb que vaser reprimida el dia 4 la protesta ab-solutament pacfica contra el Pro-cs de Bolonya, 1.500 estudiantsvan participar el dia 5 de mar enuna marxa convocada des de laplaa Cvica de la universitat fins al'edifici del Rectorat. Un cop all,

els estudiants van ocupar, al crit de"Rector dimissi" i "Fora Mossosde la universitat", la planta de l'edi-fici on es troba el despatx del rector.

L'estudiantat de la UAB va res-pondre a la crida de les assembleesi sindicats d'estudiants per protestarcontra el desallotjament de la Fa-cultat de Filosofia i Lletres efectuatpel cos de Mossos d'Esquadra el diaanterior. Els estudiants exigien ladimissi del rector Lluis Ferrer, aixcom la de Joan Carbonell, Vicerec-tor d'Estudiants de la UAB, perhaver restat immutable mentre elsMossos apallissaven els estudiants.

Deu mil universitaris a Barcelona

contra el pla de Bolonya

Vaga contra la precarietat del personal docent i investigador de la UABSecci Sindical CGT UAB

E l 6 de mar es va portar a termeuna jornada de vaga del perso-nal docent i investigador de la Uni-versitat Autnoma de Barcelona,convocada per l'Assemblea contrala Precarietat de la UAB, la CGT iel CAU-IAC. La vaga coincidiaamb la convocatria de vaga d'estu-diants i jornada de lluita contra elPla Bolonya convocada per la Pla-taforma Mobilitzadora en Defensade la Universitat Pblica. El dia 6, ala UAB, les aules es van quedar

buides, la vaga d'estudiants i perso-nal docent i investigador va tenir unseguiment del 80%. Prviament, esva convocar una concentraci imarxa fins al rectorat per al lliura-

ment del manifest del Comit deVaga el 5 de mar, on tamb es vafer una crida a participar en la ma-nifestaci en defensa de la universi-tat pblica convocada a Barcelonael mateix 6 de mar.

La nostra s una lluita per la de-fensa d'un ensenyament pblic i dequalitat basat en unes condicionslaborals dignes i justes per part d'a-quelles i aquells que amb la nostrafeina el fem possible en el dia a dia.

Desprs de mesos de negocia-cions entre el Rectorat de la UAB iel Comit d'Empresa (del que CGT

tamb en forma part) no s'haviaarribat a cap acord. Ms aviat, elque s'havia estat produint s una es-cenificaci d'una presumpta nego-ciaci que, en realitat, sn simples

converses que no han arribat, ni tansols, a acords parcials d'una mnimarellevncia. Cada vegada s msapreciable la manca de sintoniaentre el comit d'empresa i el perso-nal docent i investigador laboral aqui s'hauria de representar i defen-sar, sense ambigitats, en les nego-ciacions. Resulta lamentable que lalgica sindical s'avantposi a les de-mandes de treballadors i treballado-res a l'assemblea.

Els motius de la vaga

La vaga es va convocar davant elsescassos avenos en tres mbits fo-namentals pel futur:

1. La insuficincia en el finana-ment de la universitat pblica, que

t com a coartada la consigna quel'adaptaci a l'espai europeu d'edu-caci superior s'ha de fer a "costzero".

2. El manteniment en la precarie-tat laboral d'un extens collectiu depersonal docent i investigador deci-siu per al funcionament diari de launiversitat.

3. L'anquilosament d'un procsnegociador que condueixi a l'eradi-caci de la borsa de precarietat esposa en evidncia amb la voluntatd'imposar unilateralment mesuresno pactades i s expressi de les re-

serves amb qu s'accepta com a in-terlocutors/es als treballadors i tre-balladores en precari, constituintuna negaci dels plens drets labo-rals d'aquest collectiu.

La precarietat laboral en la quest immersa una part de les treba-lladores i treballadors de la UAB, ams de la precarietat de la vida d'a-questes persones, atempta contra laigualtat entre els treballadors/es i sla principal amenaa a la qualitat deles funcions prpies de la universi-tat. La Secci Sindical de la CGT ala UAB pensa que aqustes deman-des, expressades, directament isense mediacions, a l'assembleacontra la precarietat de la UAB,s'han d'assumir i defensar en un ve-ritable procs negociador. No ac-

cepta les imposicions unilateralsper part de l'equip de govern de laUAB.

Ms informaci:

http://www.cgt-uab.net


11/27


TREBALL-ECONOMIA

Sindicat Federal de Treballadorsde l'Administraci de l'Estat i de

la Seguretat Social CGT - CAT

D es de primers de febrers'ha iniciat un procs demobilitzaci creixent da-vant el descontentament i crispacimotivat per la signatura de l'acorddel 17 de desembre de 2007, on unavegada ms, els sindicats signants(CCOO, UGT, USO, SAP i CSI-CSIF) i l'administraci han aconse-guit crear noves diferncies fictciesentre collectius similars i depe-nents uns dels altres.

Aquests acords denoten una pol-tica d'improvisaci en el tema de larelaci de llocs de treball de la Se-guretat Social, RPT obsoleta des-prs de 20 anys d'existncia i parxe-

jada constantment . Les reformesparcials de la RPT no fan ms quedividir la plantilla. Es justifica unaugment de nivells al 17 per unestasques especfiques, quan aquesteshan de ser retribudes mitjanant elcomplement especfic. Absorbei-xen un complement, el de producti-vitat per incentius, perqu els tribu-nals han fallat que aquest no eraproductivitat i retribuxen ara mit-

janant altres complements el quehauria d'estar retribut mitjanantl'especfic.

L'actual situaci professional i

retributiva exigeix que s'aprovi unaRPT global i justa per a tota la plan-tilla de la Seguretat Social, l'establi-ment de la clusula de revisi sala-rial per a impedir que seguimperdent poder adquisitiu, l'establi-ment del dret a la jubilaci anticipa-da voluntria com estableix l'Esta-tut Bsic de l'Empleat Pblic, lacobertura de totes les vacants i la noamortitzaci de llocs de treball.

Aquest descontentament s'agreu-ja per la progressiva prdua delpoder adquisitiu, l'augment desme-surat dels preus i l'absncia d'unaveritable carrera administrativa quealtres collectius han aconseguitcom per exemple el recent acordsignat en l'Agncia Estatal de l'Ad-ministraci Tributria sobre promo-ci i carrera professional.

La butxaca del treballador perdcontingut i cap dels grans partits ha

incls en el seu programa electoralres que posi reme aquesta situaci.Ambds partits majoritaris hancongelat el salari; per a ambds el

treballador ha estat sempre la mo-neda de canvi per a ajustar elscomptes pblics i ambds semprehan contat amb la collaboraci delssindicats autodenominats "majori-taris".

S'est intentant organitzar la pro-testa per part de diferents organitza-cions. CGT-CATi altres sindicatshem convocat assemblees en diver-ses provncies, i actualment existeixun moviment organitzat de protestaa: Alacant, Badajoz, Barcelona, C-ceres, Cadiz, Ciudad Real, La Co-runya, Girona, Len, Lugo, Lleida,Madrid, Murcia,Orense, Ponteve-dra, Salamanca, Segvia, Sevilla,Tarragona, Valncia, Valladolid,Zamora, Saragossa i Oviedo. Pro-perament est previst sumar-hi al-tres provncies.

S'estan plantejant diferents me-sures de pressi; des de concentra-

cions, enviament d'escrits de pro-testa, redireccionament de l'atencitelefnica, certificaci de funcions,desdejunis a la mateixa hora, car-

tells, adhesius, fins a aturades par-cials, en un primer moment i vagaindefinida a continuaci. El 13 demar ja es van realitzar concentra-cions enfront de les seus de la Tre-soreria General de la Seguretat So-cial a Barcelona, Valncia iSaragossa. Les assemblees marca-ran el sentir de la plantilla i decidi-ran com canalitzar la protesta. LaCGT s'ofereix per participar en l'or-ganitzaci d'aquesta lluita, en el bents que la decisi s i solamentpot ser collectiva i on la participa-ci s imprescindible. Uni i accimantinguda en el temps i alimenta-da amb les necessries dosisd'illusi sn l'nic cam per arribara bon port. Caure en les maniobresdel "divideix i guanyaras" orques-trades per l'administraci i compar-ses afns, solament pot disgregar unmoviment que noms t futur i sen-

tit si s'uneix, si s'aglutina en favordel benefici collectiu, que sola-ment s el reflex del benefici indivi-dual.

17 mnim i especfic per als llocsde atenci al pblic s buscar elmxim benefici per a tots. s per totaix que proposem als empleats p-blics de la Seguretat Social de l'Es-tat la mobilitzaci per a la consecu-ci daquestes reivindicacions:

1. Per una Relaci de Llocs detreball justa i global. Nivell mnim17 .

2. Clusula de revisi salarial ifons per a palliar la prdua depoder adquisitiu.

3. Per una carrera administrativareal per a tots i en igualtat de condi-cions.

4. Per l'accs a la jubilaci antici-pada voluntria i a la jubilaci fle-xible.

5. Cobertura de les places va-cants, no amortitzaci de llocs detreball i increment de la plantillaper garantir un servei de qualitat.

El calendari com a proposar peral mes d'abril es concreta en atura-des de dues hores (de 10 a 12) elsdijous dies 3, 10, 17 i 24 d'abril.

A la Seguretat Social: per una

RPT ms justa per a tothom

Si la Bossa Sona, Xarxa de Finanament pels Moviments Socials

www.silabossasona.net

El grup promotor de Si la BossaSona, Xarxa de Finanamentpels Moviments Socials, est for-mat per persones amb una gran mo-tivaci per canviar les estructures isituacions injustes i d'insostenibili-tat intrnseques del sistema econ-

mic, poltic i social en que vivim.Som persones actives en els mo-

viments socials, i s des de l'actua-ci en aquest mbit que vam veurela necessitat de crear un espai de fi-nanament per projectes de trans-formaci social. Els moviments so-cials en aquests moments pateixenmolts d'ells del mateix mal: falta desuport econmic, i malauradamentaquest s necessari per endgegar elcanvi social.

El perqu de la Xarxa

El projecte Xarxa de Finanamentpretn crear un espai on la ciutada-

nia collaborari econmicament enprojectes de transformaci social,per promoure d'aquesta manera unasocietat ms justa, sostenible i lliu-re.

En l'actualitat s'est fent cruentala crisi energtica, com tamb lacrisis d'altres recursos naturals, queest afectant a tota la humanitat.Aquesta situaci est estenent la di-nmica de guerra global, pot provo-car un collapse econmic senseprecedents i significar el declivi dela civilitzaci occidental. Ser cons-

cinets d'aquesta situaci s el queens porta a, promoure socialmentuna nova cultura de la vida.

Per per engegar aquest procsde transformaci social s necess-ria la mobilitzaci i cooperaci ciu-tadana. S'ha de reforar un movi-ment social disposat a informar a lapoblaci de totes les desigualtatsestructurals que comporta el siste-ma econmic vigent, de l's indegutque es fa del medi natural i de la si-tuaci de crisis energtica. Reforarun moviment que cre debat en el sde l'agenda poltica i de la societat,per poder controlar l'acci de lesempreses transnacionals i pressio-

nar als nostres governants perquprenguin les mesures adients percanviar el rumb de destrucci delterritori, malbaratament dels recur-sos naturals,...

Aqu es veu palesa la necessitatde buscar mecanismes de finana-ment per projectes de comunicaci,sensibilitzaci, i acci que siguinprioritaris per construir un movi-ment social fort.

Comptem amb iniciatives de fi-nanament tic molt potents i ambconstant creixement a Catalunya.

Tanmateix, el finanament per aprojectes dels moviments socialsest molt poc treballat a nivell dexarxes; a ms, els serveis que ofe-reixen les iniciatives concretes definanament tic i solidari sn pocflexibles i limitades quan parlem deles necessitats econmiques exis-tents en els moviments socials.

La Xarxa no s una soluci per sisola, per s un mecanisme quepretn donar suport per generar l'es-tructura social forta que ens fa faltaper actuar en el moment histric decrisis energtica irreparable en quevivim.

ObjectiusLa Xarxa de Finanament pels Mo-viments Socials s una plataformasense nim de lucre que pretn ofe-

rir un espai on la ciutadania i les en-titats de transformaci social inter-actuin, sumant esforos per crearuna societat on la igualtat, la lliber-tat i el respecte pel nostre entorn na-tural en siguin els pilars bsics.

Per una banda, vol garantir l'es-tructura i eines necessries perquentitats i ciutadans col?laborin fi-

nancerament, a partir de collabora-cions econmiques o altres, en pro-

jectes de transformaci socialdesenvolupats pels moviments so-cials de Catalunya. Si la BossaSona vol ser una punt de trobadaper finanar projectes ecolgics,socials i culturals de base.

Per l'altra banda, vol oferir un se-guit de recursos informatius i deformaci tcnica destinats tant alsmoviments socials com a la ciuta-dania en general.

Per poder actuar d'una maneramplia, representativa i til laXFMS necessita aglutinar el con-glomerat de gent, entitats i iniciati-

ves compromeses en la creaci d'unmn millor. s grcies al suport i laparticipaci d'aquest conjunt que elprojecte podr desenvolupar-se ple-nament i tirar endavant.

Els serveis

La xarxa vol actuar principalmenten dues lnies.

En primer lloc, oferint mecanis-mes propis per finanar projectespromoguts pels moviments socials;i en segon lloc, oferint recursos in-formatius i serveis d'assessorament

tant a entitats del tercer sector coma la ciutadania de manera mpliaper poder reforar la societat civil iel canvi social.

La temtica objecte de finana-ment t dos eixos: 1) projectes queactuen davant la situaci de crisisenergtica global que vivim i 2)projectes que enforteixen els movi-ments socials de Catalunya com aagents de canvi.

On ens pots trobar?

Plaa del Sol 19-20, 08012 Barce-lona (Grcia)Tel. 93 217 06 23 (demaneu per

l'Anna)[email protected] pgina web de Si la Bossa

Sona s:http://www.silabossasona.net


12/27

12 Catalunya.Abril de 2008

TREBALL-ECONOMIA

lex Tisminetzky, Barcelona

L 'amiant s una perillosasubstncia prohibida des defa dcades a gaireb tota laUni Europea per causar asbestosi,a ms d'altres greus malalties delpulm. Malgrat la seva perillositat,l'Estat espanyol en va ser el princi-pal productor europeu fins a finalsdels anys 80. En els darrers mesos,els afectats de l'antiga fbrica Ro-calla de Castelldefels (el Baix Llo-bregat) s'han organitzat per realit-zar una demanda collectiva contrala nova propietria, l'empresa Ura-lita SA.

El passat 22 de novembre elCentre Cvic Federic Montpou deCastelldefels es va fer petit peraplegar centenars de familiars i an-tics treballadors de la fbrica Roca-lla. L'acte va ser la presentaci almunicipi de la Plataforma EstatalJurdica d'Afectats de l'Amiant,impulsada pel despatx d'advocatsCollectiu Ronda, i ha marcat l'ini-ci d'una lluita al municipi pel reco-neixement dels afectats per aquestasubstncia txica.

Rocalla, la impunitat del'amiant

Rocalla s una empresa de fibroci-ment que va ser fundada a finalsdels anys 1920 del segle passat,amb una plantilla que va arribar als1.000 treballadors, configurant-sedurant dcades com una de lesprincipals empreses del municipi ide la comarca. Les seves installa-cions es van trobar al centre mateixde Castelldefels, on vivien granpart dels treballadors, fins que fi-nalment l'empresa va ser tancada al1991, desprs de ser absorbida perUralita SA.

Els antics treballadors de Roca-

lla durant dcades van estar encontacte directe amb la pols txicasense cap mesura de prevenci, lamanipulaven directament amb lesmans o empraven molins per fer-lamiques, sense cap protecci, res-tant durant tota la jornada en expo-sici a aquesta substncia. I acausa d'aquestes intoxicacions ac-tualment centenars d'ells han morto pateixen l'asbestosi o altres ma-lalties respiratries derivades del'amiant.

A ms, nombrosos familiars delstreballadors tamb pateixen lesmateixes malalties, provocades perla roba dels treballadors que arriba-

va a les seves cases impregnadesde la pols d'amiant. El soterramentde residus d'aquesta pols sense capcontrol durant dcades que va efec-tuar l'empresa per tot el municipi

fins i tot ha provocat l'afectaci avens dels immobles propers a lafbrica.

Els treballadors de Rocalla i elsseus familiars van conviure durantdcades amb la utilitzaci indiscri-minada i sense cap precauci del'amiant, a pesar de que les prime-res lleis de restricci de l's d'a-questa substncia es remunten al'poca de la II Repblica, i que alsanys 1960 ja existia una normativaen la matria. L'empresa, on es pa-gaven els millors salaris de la ciu-

tat, no va respectar cap mesura deprevenci.

La manca de coneixement al res-pecte de molts dels treballadors,immigrants molts d'ells del campandals, va permetre l'empresa evi-tar cap conflicte en l'mbit de laprevenci de l'asbestosi, fins al tan-cament definitiu de la planta, cau-sat en gran part per la introducciprogressiva de la nova normativarestrictiva a l'Estat espanyol alsanys 1980. Durant dcades, moltstreballadors en patir molsties depulm eren prejubilats o acomia-dats amb simples indemnitzacions.

Els afectatss'organitzen

La impunitat de Rocalla semblavaassegurada. Per la casualitat va

voler que una dcada desprs deltancament de la fbrica un dels te-rrenys utilitzats per Rocalla per so-terrar els residus d'amiant fos utilit-zat posteriorment per construirl'actual seu de Correus de la ciutat.Les alarmes van saltar quan des-prs d'unes obres en aquesta ofici-na, amb majoria sindical de laCGT, 7 treballadors causessinbaixa per malalties cancergenesd'una plantilla de noms 43 perso-nes.

Va ser en aquest moment que els

delegats del sindicat CGT es vanposar en contacte amb el CollectiuRonda per organitzar les deman-des. En organitzar un simple acteinformatiu al centre de la ciutat lesexpectatives de convocatria esvan veure superades per l'assistn-cia de centenars d'antics treballa-dors afectats d'asbestosi, a ms devdues i fills de morts per la matei-xa malaltia. Moltes d'aquestes per-sones acudien als metges de la Se-guretat Social que diagnosticavenmalalties de pulm, "sense cap re-laci amb l'amiant", o havien acu-dit a advocats que els negaven cappossibilitat de recrrer contra l'em-

presa.

Suport legal

La Plataforma Estatal Jurdica d'A-

fectats de l'Amiant, amb el suportde la CGT de Correus de Castell-defels, han obert una consulta gra-tuta a Castelldefels pels afectatsde l'amiant, amb l'objectiu d'asses-sorar legalment els afectats, i enpoc ms d'un mes ms d'un cente-nar de persones s'hi han adreat.

Els advocats laboralistes h

Documents

Revista Catalunya - 96 - Abril 2008 - Sindicat CGT