Upload
eduard-casserras
View
250
Download
11
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista "Gerbi"
Citation preview
1
ATREVEIX-TE A DESCOBRIR!
ATREVEIX-TE A APRENDRE!
GERBI nm 20 CURS 2014/15
Ins Gerbert dAurillac
Sant Fruits de Bages
http:// xtec.xtec/iesgerbert
2
NDEX
Visita a Rdio Sant Fruits 4
Entrevista a lequip directiu 4
Entrevista a Jic 5
Entrevista a Ariane Bouvet 6
Quina alegria de pati! 7
La Castanyada 8
Sortides de 1r dESO: a la Culla ,al zoo 12
La Clara, lartista del mural 13
La Setmana de la Cincia 14
Santa Ceclia: Moments de Msica 15
Fem volar estels 17
Treballem les proporcions dolament 20
El Circo de las palabras 21
Ante la derrota siempre Optimistes 23
Notem que arriba el Nadal because we are happy 27
Arriben els noruecs 32
Electromagnetisme a 2n de batxillerat 34
Sortida al CosmoCaixa de 2n de batxillerat 35
Volcans en erupci a 2n dESO 36
Neu al Bages, un dia dhivern especial 37
El Rac de pensar II 38
Carnestoltes a les aules 41
Sortida al parc ambiental 42
2n dESO al CosmoCaixa 44
Jornada de Portes Obertes 45
La Cantina de linsti 47
Sortida al teatre: Mar i cel 48
Planeta Dansa 49
Koppang...ja venim 50
Vet aqu una vegada 57
Intercanvi Chartres-Sant Fruits 66
Practiquem langls amb alumnes americans 70
Viatge Pars 71
Intercanvi amb el Quebec 72
Visita a lobservatori astronmic de Sabadell 74
La torre de Babel 76
Intercanvi Sant-Fruits Chartres 77
Qumics i qumiques per un dia a Can Font 79
Visita al Parlament 80
Sant Jordi 81
Espai de premis 88
Sortida de 2n dESO a la Manresa medieval 91
Collaboraci a la revista italiana Biblioteco 93
Trobada de corals dinstituts 95
Visita a la potabilitzadora amb 3r dESO 96
Gerbert a escena: Le Mdecin malgr lui, we will 97
rock you
Francs: auxiliar de conversa 101
Ens estrenem amb lalemany 102
Jornada de Filosofia 103
Lhort ecolgic dAula Oberta 105
Visita a Tarragona amb 1r dESO 106
Sortida a les colnies txtils del Bergued 107
Sortida al zoo amb els de 2n dESO 108
Sortida de final de curs amb 3r dESO 109
Sortida de crdit de sntesi de 2n dESO 110
Sortida de crdit de sntesi de 3r dESO 112
Sortida de crdit de sntesi de 1r dESO 113
Sortida ldica de centre a Port Aventura 114
Festa de final de curs 115
Mil agraments 118
3
EDITORIAL
El nostre temps no s ni el passat ni
el futur . Tampoc ho s el present;
sin la tensi entre el passat i el
futur en el present. Per aquesta ra
una de les activitats bsiques del
viure hum s lexercici de la
memria. Lhem dentendre per
des de la tensi descrita.
No es tracta de recordar el passat
per intentar , vanament, de
recuperar-lo sin aprendre dell per
criticar el present i des de
lesperana i el comproms
projectar-lo cap a un futur millor.
La nostra revista s un bon
instrument perqu mitjanant
lexercici fecund de la memria
visualitzem possibilitats educadores
ms eficaces i motivadores.
Dexperincies i projectes realitzats
veureu que enguany se nhan
recollit un munt. Intentem anar fins
el batec dels qui les han pensat i fins
la vivncia ntima dels alumnes que
les han sabut aprofitar. Aleshores
aquest recorregut ens ajudar a
agrair tot all que lInstitut ens ha
perms viure i alhora ens menar a
pensar en un nou curs encara millor.
Bon estiu !
4
VISITA A RDIO SANT
FRUITS
El dia 6 doctubre els alumnes de lAula
Oberta de 3r i 4t dESO vam anar a visitar
les installacions de la rdio local, a la zona
del Bosquet, davant per davant del Nexe.
Ens hi van rebre la Sra Manuela Martn,
regidora de cultura de lAjuntament de
Sant Fruits, i el Sr Toni Masana, principal
responsable de les installacions.
Ambds ens van explicar la histria de la
Rdio al poble, ens van ensenyar el local i
tot laparell tcnic; ens van explicar la
programaci que shi feia i ens van deixar
provar els micrfons.
La ra de la nostra visita respon a la
voluntat de realitzar un projecte de rdio a
lhora de catal, que ens permetr poder
emetre un programa radiofnic .
La visita va ser molt interessant i ens va
motivar molt per continuar la nostra feina.
Provant els micrfons
ENTREVISTA A LEQUIP
DIRECTIU
Els alumnes dAula Oberta vam realitzar una
entrevista adreada a lequip directiu per tal
dassabentar-nos de totes les novetats que
afecten la comunitat educativa del nostre
centre. La Carme Closas, coordinadora
pedaggica de linstitut, ens va atendre i va
donar resposta a les nostres preguntes i a les
nostres propostes.
1-Hi ha algun equipament o installaci nova a l'institut?
Hi ha dues taules de ping-pong al pati i una pista de vlei; al segon pis s'ha partit el taller per la meitat i shi ha fet una aula de francs; s'han posat cortines noves i daltres shan reparat; i han netejat la canal.
2-Quants alumnes hi ha en total a l'institut?
Ms de 300. Uns 350 aproximadament.
3-Quants alumnes sn nous?
Hi ha 90 alumnes nous, 60 de 1r d' ESO i 30 de 1r de batxillerat.
4-Quants alumnes fan el batxibac?
20 alumnes fan el batxibac, 10 de 1r i 10 de 2n.
5-Quants professors nous hi ha?
Hi ha 6 professors nous.
6-Hi ha alguna innovaci o canvi en el funcionament de l'institut?
El pla lector: 20 min diaris de lectura a l' ESO i les tutories individuals a 1r de batxillerat i a 4t d' ESO.
8-Com ha sigut el principi del curs?
Ha sigut tranquil
9-Quin seria l'objectiu principal del curs?
Que tothom pogus arribar al mxim de les seves possibilitats al llarg del curs
10-Quines sn les tasques de l'equip directiu? Quina s la que dna ms feina?
Coordinar activitats dels profes i alumnes; secretaria dna molta feina perqu cal arxivar papers, actes de notes, factures, pressupostos , etc...
11-Quines sn les novetats en el currculum de l'alumnat?
5
L'iniciaci a lalemany a 4t d' ESO , a 1r la matria de mediaci i al batxillerat el batxibac a 2n.
12-Quin ser l's de la ludoteca?
Ser una cafeteria
Un cop acabada lentrevista vam comentar a la coordinadora pedaggica algunes propostes que havem consensuat entre tots els alumnes daula Oberta, i ens va complaure observar que algunes delles ja sestaven gestant i portant a terme. Les altres van ser anotades per tenir-les en compte i considerar-les. Vet aqu les nostres idees:
-Ampliar les zones transitables al pati.
-Renovar les xarxes de futbol i les cistelles de bsquet.
- Fer una jornada de nataci.
-Renovar les revistes i llibres de la biblioteca.
-Plantar arbres fruiters a lhort.
Arnau Esquius, Joel Risco i Rubn Rodrguez, alumnes dAula Oberta
ENTREVISTA A JIC, l'actual auxiliar de conversa de francs del nostre institut
1-Don ets?
Visc a Blgica.
2-Quina edat tens?
Tinc 23 anys.
3-Quins estudis fas?Quan temps fa que t'hi dediques?
Estudio Traducci i Terminologia des de fa 5 anys.
4-Com s que et dediques a fer dauxiliar de conversa? Tagrada aquesta feina?
M'hi dedico per ensenyar i m'agrada molt fer-ho.
5-Tagrada aquest institut?
S, considero que t unes bones installacions.
6-Quines diferncies veus entre el sistema d'aqu i el de Frana?
Sobretot els horaris. All tenim al mat un bloc, i a la tarda un altre bloc.
7-Quin prefereixes?
Prefereixo el sistema francs perqu ja hi estic acostumat.
8-Del fet de viure aqu, qu s el que t'agrada ms? I el que menys?
M'encanta el sol i el fet que la gent sigui molt simptica; tamb m'agrada l' horari.
9-Qu trobes a faltar?
La meva nvia i la gastronomia francesa.
10-Tens algun hobby?
El teatre, llegir, les pellcules, el futbol...
Arnau Esquius(4t ESO) i Joel Risco(3r dESO), alumnes dAula Oberta
Grcies, Jic
6
ENTREVISTA A ARIANE BOUVET, alumna dintercanvi amb el Quebec (Canad)
LAriane va arribar al nostre poble el 14 de setembre i shi estar fins el 6 de desembre. Assisteix a classe al nostre centre on cursa diverses matries, algunes en castell, la llengua que ha vingut a practicar. Sallotja a casa de la Mireia Carrera, una alumna de 4t dESO B que del 17 de gener al 12 dabril anir a casa seva i al seu institut a conviure-hi i a practicar el francs
1.Te gusta el instituto Gerbert d Aurillac?
S, mucho 2.Cmo te has sentido cuando has llegado aqu?
Muy bien acogida, todos estn muy pendientes de mi. 3.Por qu decidiste hacer este intercambio?
Porque me lo propuso mi instituto y fui escogida entre los treinta aspirantes a realizar esta experiencia.
4.A qu horas te comunicas con tu familia? Y cmo?
A las 5 de la tarde porque entonces en mi pueblo son las 9 de la maana; y lo hago por Skipe y Facebook. 5.Qu diferencia horaria existe entre la hora de aqu y la de tu pas?
Seis horas de diferencia.
6.Cuntas horas estuviste para llegar a nuestro pais?
Ocho horas de viaje. Primero tuve que ir hasta Monteal y desde all tom el avin hasta Barcelona.
7.Cmo se llama tu pueblo? Cmo es?
Se llama Bcancour y es un pueblo bastante agrcola y parecido a Sant Fruits. Mi padre, por ejemplo, tiene una granja de animales y es
agricultor. Supongo que por eso me gustan tanto los animales, tanto de granja como domsticos.
8.Cul es la ciudad ms cercana?
Trois-Rivires, que es una ciudad parecida a Manresa en lo que se refiere a su tamao, y que se encuentra a un cuarto de hora o 20 minutos aproximadamente de mi pueblo.
10.Qu comida es tradicional en tu pas?
- La poutine, un plato delicioso hecho con patatas y huevos. Os prometo la receta.
11.Cul es la comida que ms te gusta de aqu?
La tortilla de patatas, por supuesto!! 11.Practicas algn deporte?
Antes practicaba el bisbol; ahora en cambio el vleibol.
12. Qu es lo que ms hechas en falta?
A mi familia y a mis amigos y amigas.
13. Podras contarnos algo que te haya sorprendido de tu experiencia aqu?
Que la gente es muy cercana, sociable, amable y simptica.
Quiero aadir que estoy muy contenta y agradecida a la familia que me ha acogido porque me hacen sentir una ms de la familia.
Andrea Gutirrez, Nerea Gonzlez i Carlota Torrecasana, alumnes dAula Oberta (4t ESO)
LAriane davant del nostre mural
7
QUINA ALEGRIA DE PATI!!
Tenim un pati que enamora. Est
envoltat per una banda de natura, per
laltra de la biblioteca i despais urbans
verds. Tanmateix el pati en si ja s una
petita joia de la qual ens agrada
treuren partit. Per aix aquest any, a
part de les pistes de futbol i de bsquet
de qu ja disposvem i de les zones
enjardinades, sha ampliat lespai de
jocs amb un camp de vlei i dues taules
de ping.pong.
Alumnes jugant a vlei durant lesbarjo
Jugar sempre s una bona manera per
desconnectar i gaudir dels amics.
Les dues pistes poliesportives, lespai estrella
de linstitut, gaireb sempre ocupades pels
futbolistes.
Estirar les cames s dall ms saludable
De tota manera si alg vol estar
aixoplugat, vol aprofitar per llegir o
avanar feina o per conversar assegut
cmodament entre amics, t altres
opcions: la cantina o b la biblioteca.
Alumnes acabant treballs a la biblioteca
Conversant tranquillament a la cantina
I si no...sempre ens queda gaudir de la natura
que ens envolta. Aix no ens ho pot prendre
ning.
8
LA CASTANYADA
Per a nosaltres celebrar la Castanyada s
ja sinnim de fer esport. Aix es va idear
aquesta festa fa un parell de cursos i aix
ens han demanat els alumnes que la
continussim.
Un dels rtols artesanals dels de 4t
s una de les jornades que tenen ms xit
entre lalumnat. De raons no en manquen:
s la primera jornada festiva del curs, shi
poden practicar els esports ms populars
entre lalumnat, i a ms ltimament ens
acompanya sempre una temperatura
suau, ms primaveral que no pas de tardor
avanada.
Campionat de tennis taula
Aquest curs, a ms, hi havia valors afegits:
acabvem destrenar les taules de ping-
pong i la pista de vlei en terra batuda; i
tamb hi havia xarxes noves a les porteries
del camp de futbol. Totes aquestes
installacions foren emprades per lalumnat
de primer cicle dESO, que en van gaudir
dall ms.
Gaudint de les noves installacions i duna
temperatura ideal per fer esport a lexterior
El futbol, un esport indiscutible al nostre centre
9
Una banqueta dall ms acolorida
Els
maduixetes de primer, fent honor al seu nom
Esperant per jugar
Una festa amb molt bon rotllo
La resta dalumnes, igual que lany passat,
es van distribuir entre el pavell, on shi
jugava bsquet i vlei en pista, el camp de
futbol i la caminada fins a Sant Benet de
Bages.
Els alumnes que van jugar a bsquet, uns grans
professionals
Equip femen de vlei de 2n de bat
Equip mascul de 1r de bat, esperant la pilota
Esperant el seu torn per jugar a bsquet
10
Una sacada molt professional
La caminada sha fet per primera vegada i
va ser tot un xit de participaci.
Amb la Slvia guiant la caminada, segur que la van fer
a bon ritme...
Cap a Sant Benet, amb alegria
Els profes tancant lexpedici, o aquesta era lexcusa...
Tanmateix lactivitat estrella denguany
fou la de zumba, que va congregar molt
alumnat de tots els cursos al gimns.
La monitora de zumba, va animar molt tots els
participants daquesta activitat fsica tan divertida.
Seguint la monitora amb molt de ritme
I amb bon humor
I amb coordinaci
11
I amb atenci
Amb fe, tot surt
Per es celebri com es celebri no sentn la
Castanyada si no hi ha castanyes. I daix
sen van ocupar- i molt b- lalumnat de 4t
dESO, que com ja s habitual aprofita
lavinentesa per recollir diners per al viatge
de final de curs.
Professors i alumnes preparant el foc
Les conserges sempre al peu del can, disposades a
collaborar en el que convingui
Tallant les castanyes
I fent les paperines reglamentries !
Els felicitem per tota la tasca prvia:
dissenyar els rtols, vendre tiquets, torrar
les castanyes, empaperinar-les i servir-les
a la clientela acompanyades de beguda.
Ah! I el que s ms important : endrear,
netejar i deixar-ho tot com si no hagus
passat res. Grcies nois i noies per tan
bona organitzaci! I grcies tamb als
professors, conserges, tutors i a la Cristina
Mas, la coordinadora de 2n cicle dESO per
la implicaci, lajuda i la feina feta.
12
SORTIDES DELS
ALUMNES DE 1r DESO
A la Culla
La primera sortida del curs va
ser el mes de novembre quan
els nois i noies de 1r dESO van
anar a La Casa de La Culla, a
Manresa.
En arribar, es van quedar en
una sala amb projector, on van
passar unes diapositives que
explicaven com funcionava
lestaci meteorolgica i una
mica la histria de la Culla, des
de la seva fundaci fins a
lactualitat.
Aleshores ens van partir en dos
grups; uns van anar a observar
amb en Miquel que els
explicava perqu servia cada
aparell meteorolgic, I vam fer
una part del dossier que els
havien lliurat a lentrar. Laltre
grup van fer alguns
experiments relacionats amb la
pressi atmosfrica, la
temperatura, etc.
En acabat van esmorzar i
desprs, es van intercanviar les
activitats.
Al zoo de Barcelona
El 17 de desembre els alumnes de
1r dESO tamb vam anar al zoo
de Barcelona per a treballar-hi
aspectes molt diferents dels que
shi associen. Concretament van
participar en un taller de
reproducci i de nutrici de
vertebrats. Per aix les fotos que
veureu daquesta activitat no sn
les tpiques duna sortida al zoo.
Fixeu-vos quin ambient de treball que hi havia
en aquests tallers.
Vam aprendre aspectes molt
interessants i ens ho vam passar
molt b.
13
LA CLARA, LARTISTA DEL MURAL
La Clara Oliveres s lartista santfruitosenca
que ens ha realitzat un fantstic mural a
lentrada de linstitut. Entrar i sortir del
centre acompanyats duna obra dart s un
regal per als sentits que volem agrair-li de
tot cor.
La Clara en acci
Graduada en Belles Arts, fa un any que va
acabar els seus estudis, lltim curs dels
quals va cursar a Bristol, Anglaterra, una
ciutat que lha marcada artsticament.
Tot i que ella anava per especialitzar-se en
illustraci - mn que tampoc descarta - la
diversitat de tcniques que va redescobrir
a Bristol, li van obrir nous horitzons al seu
art. Bristol, una ciutat de formig sorgida
duna reconstrucci rpida i prctica de la
desfeta de la 2a Guerra Mundial, podia
haver estat la ciutat ms lletja dEuropa.
Tanmateix, les seves parets grises van ser
un estmul per a un munt dartistes que hi
van veure el suport de la seva obra. Avui
dia, Bristol s una ciutat que respira art.
Shi munten festivals artstics molt
importants que renoven la fesomia de la
ciutat peridicament - tot i que shi mant
algun mural que ja ha esdevingut icnic i
tret identitari de la ciutat. Alguns artistes
reconeguts van nixer en aquells carrers,
com Banksy, un dels principals referents en
art urb.
Quan va arribar a Sant Fruits, la Clara veia
parets grises per tot arreu que fins
aleshores no lhavien incomodat mai. Es va
presentar al concurs de Manresa Art k
suma i el seu projecte va ser lescollit.
Podeu admirar-lo a lentrada de Manresa
Nord, vora lhipermercat Lidl, en el tram
que va cap a la plaa de la Creu. s la seva
primera obra: TENET, un mot palndrom -
o sigui, que es pot llegir tant del dret com
del revs- i que posa ttol i significaci a
una obra que representa el cicle de la vida,
des dels orgens fins lactualitat.
La seva segona obra encara s ms a la
vora; es tracta de LA BALENA, nom amb
el qual es coneix el mural que hi ha en una
de les parets exteriors de lescola
Monsenyor Gibert. Tot i que aquest mural
no el va titular, la gent del poble el va
batejar de seguida. Els llibres i els
personatges gaireb onrics que hi
apareixen sn un cant a la imaginaci i a la
creativitat.
LA CREMALLERA s la seva tercera obra,
la que tenim al nostre institut i us
convidem a venir fins a la nostra porta per
gaudir-ne. Nosaltres hem vist tot el procs:
el projecte esbossat en un full de paper,
les lnies sobre la paret que mostraven les
primeres formes, les primeres pinzellades,
lesclat de colors i els tocs finals. Molts
alumnes hi han participat i daquesta
manera encara se lhan fet ms seu.
Pintant la cremallera
14
La Clara ens explicava que amb aquestes
mans abaixant la cremallera i deixant al
descobert un munt de smbols relacionats
amb el mn educatiu, volia transmetre la
capacitat de voler obrir-nos al
coneixement, a la creaci i a la vida, valors
que lartista entn que sn a la base del
que tots plegats cerquem a linstitut.
Projectes? Molts. T propostes per a
lEscola dArts de Sant Fruits, encara no
inaugurada, on enllaaria la seva passi per
lart grfic amb la seva altra passi, la
msica; t algun cmic publicat i algun
llibre illustrat, mn amb el qual vol
continuar treballant; i tamb veu parets
molt i molt grises que voldria vestir dart,
de color i de sentit.
Felicitats Clara per la teva obra i
MOOOOltes grcies per apropar-nos lart a
la nostra quotidianitat. Sort!!!
LA SETMANA DE LA CINCIA
SORTIDA A LA UNIVERSITAT POLITCNICA
DE MANRESA
El 18 de novembre lalumnat del Batxillerat
cienfico-tecnolgic vam assistir a un dels
actes que es fan a Manresa anualment
durant la setmana de la cincia. Enguany,
la temtica principal era la cristallografia i
la biotecnologia.
Atents davant la pantalla
Tots els alumnes ens vam reunir davant de
la UPC a dos quarts de deu del mat,
desprs dhaver esmorzat i ben embolicats
en algun rac on toqus el sol per no
passar fred.
Durant el mat hi havia programades dues
sortides, una conferncia i un taller. La
conferncia fou la primera activitat on
vrem assistir. Tractava sobre els
problemes cardiovasculars i les possibles
solucions que grcies a lenginyeria shan
trobat i que actualment sestan aplicant.
Tamb de les facilitats que lenginyeria
ofereix a la medicina per trobar-ne la
soluci. Primer ens van fer una introducci
als problemes cardiovasculars ms
freqents; desprs ens van explicar algunes
tcniques que sutilitzen per tal de tractar
el nproblema i finalment vam analitzar
nosaltres mateixos amb lajuda del
professor conferenciant un TAC, qe s la
tcnica dimatge mdica que utilitza raigs X
per obtenir imatges de linterior de
lorganisme per a fins diagnstics.
Pendents de les explicacions dels ponents
15
Seguidament vam assistir al taller que
tractava sobre les matemtiques, la
finalitat del taller era fer-nos adonar que
les matemtiques es troben en
absolutament tot el que ens envolta . Per
tal que en prengussim conscincia el
professor ens va explicar la srie de
Fibonacci i ens va mostrar exemples
quotidians on apareix.
Finalment vam acabar el taller amb un
petit debat sobre si les matemtiques es
troben a la natura o si les hem inventat
nosaltres.
Va ser un taller dall ms entretingut ,
sorprenent i interessant. Personalment em
va agradar moltssim i considero que fou
un mat dall ms profits.
Cludia Resa, 2n bat A
SANTA CECLIA: MOMENTS DE
MSICA, MOMENTS MGICS
A punt per a laudici i la interpretaci
Lemoci del piano
El ress popular de la gralla
El ritme de la guitarra no hi podia faltar
Veus molt boniques i molt joves
Cantants del Gerbert
16
Tenim uns i unes cantants excellents
La mgia del so del viol va envair la classe
La dolcesa de les flautes, contundents per la
quantitat dels nostres flautistes
Mxima concentraci dels msics, atents a les
indicacions de la professora de msica.
Les veus joves ms grans de linstitut
17
Un cor de veus
Flautes en acci
Tota una constellaci
Grcies nois, noies i Anna Maria per aconseguir aquesta constellaci musical dins la biblioteca del centre!!! Va ser una experincia molt emocionant.
Vosaltres s que sou estrelles!!!
FEM VOLAR ESTELS!!!
Dins el marc de la celebraci del Tricentenari del
1714 es porta a terme l'activitat "Fem volar
estels", d'enlairament simultani d'estels elaborats
pels alumnes dels centres educatius de tot
Catalunya.
El dia 10 de desembre de 2014 a les 10 hores, al
pati, coincidint amb la celebraci del dia mundial
dels drets humans, els alumnes de1r dESO van fer
volar els estels que havien elaborat i que portaven
missatges relacionats amb la pau i els drets humans.
Aquesta proposta es relaciona amb l'edicte
promulgat el 10 de febrer de 1775 pel Governador
Militar de Barcelona:
ORDENO y mando, que Persona alguna, de cualquier
estado, condicin que sea, no pueda del da de la
publicacin de este Edicto en adelante hacer volar
Cometa, Grua, ni otra cualquiera parte de ella, ni
consentirlo a ninguno de sus domsticos o
dependientes bajo la pena de tres libras por cada
vez, que fuere hecho lo contrario.
18
Retallant
Com en un taller
Dissenyant
Moments de creativitat i de treball en equip:
dibuixem i retallem lestel.
Decidim el disseny
I hi escrivim o hi illustrem un missatge
Les imatges poden denunciar moltes injustcies.
Ben cofois
19
Mostrant lestel reivindicatiu
Contents de fer aquesta activitat
Les versions ms acolorides
I ara el moment ms esperat: anem a
provar-los i a comprovar que volin!!!
Moments de lenlairament
Un dia fred, per assolellat i molt alegre
Els espais oberts del nostre institut permeten
realitzar activitats com aquesta i poder-ne
gaudir al mxim.
20
No hi ha hagut estel que no shagi enlairat
Els dissenyadors dels estels hi han posat tot el
seu mfasi i han demostrat estar en bona
forma!!
La reflexi final que porta fer aquesta activitat
la converteix en una experincia molt
completa.
Bon vol!: ha estat una activitat
divertida i plena de sentit!
ELS DE 2n dESO TREBALLEM
LES PROPORCIONS DOLAMENT
Des de la matria de Matemtiques
hem treballat les proporcions tot fent
trufes de xocolata!!! Els afortunats per fer aquesta activitat han
estat tots els alumnes de 2n dESO, que
a part daprendre prcticament aquests
conceptes, els han pogut tastar!!!
Alguns dels pastissers de 2n ESOC
Fan ms cara de sobretaula de diumenge que no pas
de classe
Dia fred, boirs ...i dol, per comenar b el primer
dia dhivern
21
En plena elaboraci
Rebosters del C
Concentrats i salivant...
Producte final: Mmmmmm! Quina
bona pinta!
LECTURA POTICA A SANT FRUITS
PER ALS ALUMNES DE BATILLERAT
EL CIRCO DE LAS PALABRAS
VIII
He vuelto a ver los lamos dorados,
lamos cortezas
grabadas iniciales que son nombres
de enamorados, cifras del camino en la
ribera
del Duero, entre San Polo y San Saturio,
tras las murallas viejas
de Soria barbacana
hacia Aragn, en castellana tierra.
Estos chopos del ro, el viento sopla,
tienen en sus que son fechas.
lamos del amor que ayer tuvisteis
de ruiseores vuestras que acompaan
con el sonido de sus hojas secas
el son del agua, cuando ramas llenas;
lamos que seris maana liras
del viento perfumado en primavera;
lamos del amor cerca del agua
que corre y pasa y suea,
lamos de las mrgenes del Duero,
conmigo vais, mi corazn os lleva!
Campos de Castilla de Antonio Machado
Un payaso est ante un espejo mientras
recita este poema de Machado y cuando
acaba de recitar el ltimo verso, irrumpe
en escena una trapecista aplaudiendo. Se
miran. Se reconocen. El pasado vuelve, la
casualidad los junta de nuevo. Ahora
22
esperan su turno para realizar una prueba
de admisin en un nuevo espectculo del
circo.
En la espera, los dos personajes hablan
ensartando quince de los poemas ms
conocidos del siglo XX. Al espectador le
atrapa la historia de amor del Clown y la
trapecista, hilo conductor de la obra.
El atrezo es simple: un tocador, un par de
sillas, un banco, una escalera, dos maletas
y un perchero. Tal austeridad escenogrfica
pone en relieve la voz. El trabajo que hacen
los actores con la voz es esplndido.
Recitan, declaman, cantan y hablan con
una diccin envidiable. Ana Casas (actriz
conocida por ser la Ruinosa del programa
infantil El Club Super3) y Joaqun Daniel
(actor, clown, cantante y periodista
argentino) dan vida a los versos de Antonio
Machado, Rubn Daro, Pedro Salinas,
Vicente Aleixandre, Miguel Hernndez,
Federico Garca Lorca, Dmaso Alonso,
Jorge Guilln, Rafael Alberti, Gerardo
Diego, Jos M Valverde, Blas de Otero y
Gabriel Celaya.
El momento lgido de la obra es sin duda
cuando el payaso toca la guitarra y la
trapecista interpreta en un improvisado
Blues Se queran, poema de Vicente
Aleixandre.
La intensidad en la recitacin de Ciudad sin
sueo de Lorca, por parte de Ana Casas
que sobre una escalera mira al pblico y
est iluminada por solo un foco, merece
ser comentada.
En El circo de las palabras la poesa se
hace teatro y el teatro poesa. Los actores
logran transmitir al pblico la emocin, el
sentimiento y la fuerza de los versos que
nuestro alumnado de bachillerato tienen
que leer en la Antologa de poesa espaola
(lectura prescriptiva de la que se
examinarn este curso en Selectividad).
Por ese motivo, desde el departamento de
lengua cremos conveniente asistir a esta
obra producida por Teatre de Ponent S.L
dentro de la programacin de Anem al
teatre organizado por la Diputacin de
Barcelona.
Adems de la obra, la actividad tambin
ofreca un pequeo debate al finalizar la
funcin en la que los actores comentaban
algunos de los poemas, la dificultad
interpretativa de algunos de ellos por su
extensin y sus gustos personales. Los
actores pidieron al pblico si haba algn
artista que se atreviese a tocar una pieza
musical, pero nuestros artistas son un poco
tmidos y no hubo xito.
Los cien alumnos y alumnas fueron
acompaados al teatro de Sant Fruits el
da 18 de diciembre por las profesoras:
Fina Ruaix, Rosa Lpez, Snia Marco, Imma
Pons y Marga Prez.
En definitiva, ha sido una actividad bien
valorada por los alumnos y por las
profesoras, adems de til para introducir
la lectura.
Marga Prez
23
ANTE LA DERROTA, SIEMPRE
OPTIMISTES!!!!
La semana del 15 de diciembre del
pasado ao, los alumnos de 3 de ESO
competimos contra los estudiantes del
instituto Cal Gravat de Manresa en el
programa de radio Els Optimistes de
Catalunya Rdio, conducido por Sergi
Vives y Manu Guix.
Estuvimos esos cinco das manteniendo
una lucha constante, con subidas y
bajadas, ventajas y desventajas,
intentando superar el centro rival.
Yo mismo, lex Locu Locubiche,
particip en directo para el programa el
martes 16 en el estudio, con todos mis
compaeros de curso.
(vase MI EXPERIENCIA EN Catalunya
Rdio -Vlog 5 en You Tube)
Despus de todas las pruebas tocaba la
peligrosa Patata Calenta donde nos
hacan preguntas con cierto lmite de
tiempo, y quien estuviera siendo
preguntado cuando el tiempo acabara,
perdera 20 puntos.
Dicha prueba nos cost la victoria en el
ltimo instante de toda la semana,
menos el jueves; el jueves 18 de
diciembre les dimos una paliza brutal:
recuerdo ese momento de alegra que
nos hizo levantar de nuestras sillas y
gritar el himno de nuestra clase,
cantando al unsono el inicio de seven
Nation Army.
Fue increble poder escuchar las
palabras Victria per a linstitut
Gerbert dAurillac resonando en
nuestras cabezas.
Si no hubiese sido por esa maldita
prueba de la patata, hubisemos
empatado todos los das!!!
Participamos alumnos de todas las
clases, profesores, padres de los
estudiantes(por cierto, desde aqu
agradezco a la seora Ortega romper la
mala racha de derrotas consecutivas).
Finalmente llegamos al ltimo tramo
del programa, ya era viernes e bamos
ganando por 20 puntos de diferencia al
haber ganado la prueba de la Patata
Caliente el da anterior, y nos pusimos
en cabeza en la retransmisin en
directo del ltimo da con 60 puntos de
diferencia.
Pero al final lleg LA PREGUNTA
Empatamos con la maldita patata, que
an no haba saciado su sed de mala
suerte pagndola con nosotros.
El director de cada centro estaba en la
sede radiofnica, mientras nosotros,
como cualquier da de las pruebas-
menos el martes-, escuchbamos en
directo desde la biblioteca del centro.
Sergi Vives dijo la pregunta que dara
fin a nuestra acrrima lucha por los
500 para financiar nuestro viaje de fin
de curso en 2016: En qu ao muri
Napolen?
Esa pregunta nos destroz. Ninguno de
los dos directores supieron la respuesta
con exactitud, pero el director de Cal
24
Gravat se aproxim ms y dio el premio
al otro instituto.
Desde este trabajo para la revista
Gerbi, felicito al INS Cal Gravat por
haber mantenido esa lucha con
deportividad y diversin, por
otorgarnos el recuerdo de haber hecho
historia en el programa siendo la
semana con ms audiencia debido a
nuestra pelea entre los institutos de
Sant Fruits y Manresa; y por hacernos
dar cuenta de que la victoria no lo es
todo. Cont la alegra de haber
participado y el hecho de ganar alguna
que otra prueba.
Personalmente ha sido una
oportunidad para demostrarnos cmo
funciona un programa de
radiocomunicacin, lo cual ha
despertado mi inters y mis ganas de
estudiar en la facultad de Periodismo y
repetir esta experiencia, pero detrs
del micrfono.
Sin duda ha sido la mejor semana del
curso. Al fin y al cabo, nos mantuvimos
en forma y fuimos felices.
lex Locubiche Vlchez 3ESO A
Primer dia optimista a la biblioteca del centre
El primer da de programa se me hizo
raro, crea que traeran muchas cosas
como micrfonos, adaptadores,
ordenadores, etc... pero cuando
entraron en las clases a primera hora y
vi que slo traan un micrfono y una
petaca me sorprend bastante.
Judit Muoz
Lequip tcnic de la rdio i el presentador
rondaire
Els companys de 3r, en acci, en la prova
25
Professores pendents dels concursants i donant-los
suport en tot moment . Amb lAnna Maria,
professora de Msica, vam guanyar 20 punts el dia
de la final, grcies a una can preciosa que va
interpretar.
Al llegar a Barcelona, desayunamos en un
parque y, nos dirigimos hacia los estudios
de Catalunya Rdio dnde, despus de
cachearnos, visitamos estudios y
redacciones. Tambin entramos en una
sala donde conocimos a los dos periodistas
que presentan el programa, Sergi Vives y
Manu Guix.
Enric Vila 3 ESO
Dimarts, a Barcelona.
Toca tour per Catalunya Rdio.
A punt per concursar
La salida a la radio fue muy interesante
y vimos que cualquier fallo en el aire
(en directo) ya no podra borrarse y que
un programa de radio tiene que estar
muy bien preparado y saber en que
momento hay que hacer cada cosa.
Los que participaban se centraban en
las preguntas y en el concurso, pero
siempre tenan en cuenta que se
estaban divirtiendo, y quienes no
participaban animaban y ayudaban en
lo que podan para poder ganar. Nos lo
pasamos realmente bien.
Mar Glvez 3 ESO
26
Tots fent pinya -en part tamb perqu no hi
cabem- per animar els companys i companyes
que concursaven..
Amb nervis, per contentes
Esperant per entrar
Luego volvimos a la sala de los sofs
rojos y los de 3B entraron en el
estudio para presenciar la primera
media hora de concurso. Los del otro 3
esperamos sentados en los sofs
escuchando la radio muy atentamente.
Al cabo de media hora, aprovechando
un espacio para publicidad, entramos.
En el estudio haba una mesa redonda
donde se sentaban los tres periodistas
y los cuatro participantes, todos con un
micrfono delante.
Enric Vila 3 ESO
En directe
El nostre pblic
Davant dels micrfons
Al final, la veritat... ms que optimistes vam
sortir un pl desanimats
27
NOTEM QUE ARRIBA EL NADAL
BECAUSE WE ARE HAPPY
I com cada any el primer que cal fer s
comenar a ambientar-nos amb la
decoraci nadalenca, un detall que hem
dagrair a lalumnat de Visual i Plstica i
a la Ldia, la professora daquesta
matria.
El desig ms clssic, a la porta dentrada.
El rac de lescala, ambientat per a locasi pels de
Visual i Plstica
Cada any hi ha ornaments dall ms originals
Aquesta composici ens agrada tant que ja s
un clssic a la nostra escola
Enguany hem celebrat lltim dia de
classe amb molta marxa!!! Els
departaments de Socials,
Matemtiques i Tecnologia ens
sorprenen cada curs amb una proposta
original i divertida per celebrar com cal
lltim dia de curs de lany.
Suposem que a hores dara ja heu vist
el nostre lip dub, la nostra passejada
musical pel centre amb el Happy de
Pharrell Williams per vet aqu el
nostre making off i lambient que hi
havia abans, durant i desprs de
lexperincia.
Quin sol que feia a dins de linstitut!
28
Al vestbul de linstitut: colors, acrobcies i rap
Malgrat el desembre congelat...nhi ha que
satreveixen a anar pel pati en roba interior...
En canvi, les de dins...ben abrigadetes!!
Calotets fora de lloc i capgrs del Minecraft
Qu ens volien dir amb aix???? Que fem
classes avorrides???
Els passadissos, amb molta marxa!!!
Quin laboratori ms alegre i sexi!
El passads exterior semblava la Rambla: per la
quantitat de gent i per lextravagncia!!!
29
Alguns espavilats van triar una bona disfressa
per no passar fred.
Mireu que guapes les de 1r de batxillerat!
Els de segon, sempre glamourosos, per a
locasi!
Al gimns, acrobcies de nivell avanat
Que ja sacosta el cmera
Assajant el punt i final: fins a quatre vegades es
va repetir lexperiment. Es veu que tres s el
que toca, per nosaltres en vam fer una de
propina!!!
El Francesc Rub, el cmera
30
Lequip tcnic revisant el material en lltim assaig
La riuada dalumnes sortint al pati, el punt final
del lid dup.
Desprs la festa va continuar al gimns amb
diverses actuacions.
Els alumnes de 1r dESO ens van oferir un
extens repertori acompanyats per lAnna Maria,
la professora de msica, al piano.
Tamb hi hagu una actuaci dels alumnes Ot
Sala i Sara Vendrell, de de Batxillerat, que ens
van interpretar un fragment de lfams musical
Mar i Cel, de la companyia Dagoll Dagom
Un moment de lactuaci daquests alumnes,
que tamb foren els presentadors de la resta
dactuacions.
I el pblic, com sempre, content i lliurat a les
actuacions dels companys i companyes.
I al final de tot, tamb vam poder gaudir dun
pblic actiu, que va cantar les nadales amb un
karaoke general que es va projectar en una
gran pantalla.
31
QUE TINGUEU UNES
BONES FESTES!!
I UN FELI 2015 PER A
TOTHOM!!!!
Caant
somriures
nadalencs,
because
we are
happy.
Que hi ets,
tu?
32
INTERCANVI DE 4t DESO:
ARRIBEN ELS NORUECS
Arriba el gener, per a molts un mes
dur,daquells que costa de passar. Per a
nosaltres, per, s un ms genial: no ens arriba
el fred, sin la calidesa dels que vnen del fred.
Ens arriben els alumnes de lintercanvi de
Noruega.
S un moment molt mgic. Ens coneixem en
persona i comena linici duna relaci que
sabem que ser intensa. s el nostre segon any
dintercanvi per ja preveiem els plors i les
abraades de lltim dia.
Comena el nostre dia a dia:
Dilluns: Per escalfar motors, incentivar la interacci i apropar el nostre entorn ms
immediat als nostres convidats, hem preparat
un joc de pistes pel poble a crrec den Josep
Maria Company, professor dangls del
centre. Per a donar-hi solemnitat, lalcalde del
poble ens rep i ens dna una clida
benvinguda.
Visitant la Sagrera tot fent un joc de pistes
Dimarts: El dia de la cobejada visita a Barcelona. Els noruecs lesperen amb delit.
Visitem llocs molt emblemtics de la ciutat: El
carismtic Camp Nou, lhistric Barri Vell, La
majestuosa Sagrada Famlia(per fora), el
refrescant Parc de la Ciutadella, la
concorreguda i pintoresca Rambla , lacolorit
Mercat del Born i lexuberant Maremgnum...
Una visita per deixar ben satisfet qualsevol
turista.
Al camp del Bara
Al Parc de la Ciutadella
Dimecres: Ens toca treballar. Realitzem en grup un projecte de cincies sobre lenergia
33
renovable i el reciclatge. Costa fer feina desprs
de les activitats ldiques...
Dijous: Avui fem un mar i muntanya, amb component simblic. s el dia de la sortida a
Montserrat al mat i a Sitges a la tarda. Hem
gaudit molt del dia. A Montserrat hi havia molt
bona visibilitat, sobretot des del mirador de la
Creu de Sant Miquel; i Sitges t lencant del
poble, dels jocs a la sorra de la platja i dels
primers banys de sol. Moments nics!
Alumnes...
alumnes..
I profes, tots gaudint del paisatge
Quin dia ms bonic...un bon regal per als
companys i companyes de Koppang
Amb una bona vista al darrere
Dijous a la nit: sopar de germanor. Sn instants
de molta intensitat i de gran barreja de
sentiments: alegria per tot el viscut, i nostlgia
pel que representa el comiat, i desitjosos pel
retrobament. Fem un sopar a la biblioteca del
centre i en una aula a part, ballem fins les 12 de
la nit, lhora de la Ventafocs. Per nosaltres
tamb sacaba el conte de fades que hem viscut
aquests dies.
34
Imatge difcil a Noruega...al mes de gener!!!
Divendres: El dia ms trist. Fem una valoraci conjunta de lintercanvi. Ens fan
adonar que mentre el seu s un pas molt
silencis el nostre els s sorprenentment
sorolls. No cal dir que ambdues bandes estem
satisfetes i molt felices de lexperincia viscuda.
Fins aviat, nois i noies!!
Fins aviat!
Informaci: Rosa Cdol, Karla Prez, lvaro
Campos, Adrin Romero i Maria de Castro
ELECTROMAGNETISME A 2n
DE BATXILLERAT
Els alumnes que estudien Fsica a 2n de
batxillerat van poder realitzar un
interessant taller delectromagnetisme
a laula de fsica, grcies al material i
les explicacions den Roc Carulla.
El Roc Carulla realitzant el taller
Tots pendents de les explicacions
Grcies a aquest taller els alumnes van
poder visualitzar i entendre algunes de
les aplicacions de lelectromagnetisme
com ara diferents tipus de motors (de
corrent contnua i de corrent alterna),
alternadors, frens magntics...
Departament de Cincies Experimentals i de
Tecnologia
35
SORTIDA AL COSMOCAIXA
Taller per al batxillerat cientfic
sobre el virus VIH
El passat 16 de gener, els alumnes de
primer i segon de batxillerat de la
modalitat cientfica vam anar com cada
any al museu de la cincia Cosmocaixa
de Barcelona.
Lobjectiu principal de la sortida era
participar en un taller que tenia com a
temtica principal el virus VIH, ms
conegut com la sida.
Primer vam participar dun taller, vam
esmorzar i desprs vrem poder gaudir
de les curioses i interessants mostres i
exposicions del museu.
El taller es va dividir en dues parts,
primer ens van fer una introducci
sobre el virus de la sida, els tractaments
per palliar-lo, com afecta als infectats i
qu cal fer per prevenir-lo.
Tamb ens van informar de la gran
recerca que sest fent per trobar-ne
un tractament definitiu que curi
totalment els malalts , ja que
actualment no t cura i noms es
coneixen frmacs per tractar-lo.
La segona part del taller consistia a
investigar a partir dun procs prctic
que nosaltres mateixos vam realitzar
amb aparells professionals si era
possible trobar una vacuna vlida i
efica per a totes les varietats i tipus de
virus que causen la malaltia. Nosaltres
vam realitzar lexperimentaci amb tres
variants del virus, la variant europea,
lasitica i lamericana.
Desprs de realitzar el procs seguint
un procediment estricte i professional,
vam analitzar-ne els resultats. La
conclusi general va ser que no s
possible trobar un tractament que actu
al 100% en totes les variants del virus.
Aix doncs, cal continuar fent recerca
fins que es trobi la caracterstica o el
component com a totes les variants
que ho permeti. Tanmateix hi ha una
dificultat afegida que s lelevat
percentatge de mutacions que t
aquest virus.
Crec que va ser una sortida molt
interessant per tots aquells que ens
agrada la recerca i la cincia ja que vam
tenir loportunitat de treballar amb
molta professionalitat. Tamb cal afegir
que per alguns ens va servir per decidir
si volem orientar el nostre futur a
poder exercir una professi semblant a
la que estvem tastant.
En definitiva, un mat ben entretingut i
sobretot ben aprofitat.
Cludia Resa 2n bat A
Unes cientfiques alegres i satisfetes per aquesta
oportunitat
36
VOLCANS EN ERUPCI
2n DESO
Els alumnes de 2n dESO des de lassignatura
de Cincies Naturals van poder experimentar al
laboratori la reacci resultant de barrejar
bicarbonat i vinagre ; per ho van fer daquesta
manera tan creativa i vistosa.
Confeccionant linterior del volc:
Una ampolla daigua de plstic buida i paper de
diari per revestir-la
Donant-li forma de volc
Aplicant la cola amb mesura
Desprs pintant-ne lexterior de manera
artstica
Treballant en equip
Contents del volc realitzat , de lerupci que
han provocat i dhaver participat en una
activitat tan original i divertida com aquesta.
Departament de Cincies
37
NEU AL BAGES: UN DIA
DHIVERN ESPECIAL
Aquest s laspecte que oferia el pati de
linstitut el dimecres 4 de febrer.
Un espai que costa de reconixer
Estampes dhivern en blanc i negre
Tots ens vam passar una bona estona mirant el
paisatge per la finestra
Va comenar a nevar a la matinada i ens va
emblanquinar els carrers i el pati. Algunes
activitats del centre es van veure alterades,
com ara les sortides previstes per aquest
dia i les activitats al pati: educaci fsica i
esbarjos. Malgrat tot el centre es
mantingu obert amb relativa
normalitat.
Quin fred!
Agradi o no agradi el fred i tot i els
problemes que comporta la neu...veure
nevar i gaudir daquest paisatge tan rar
a casa nostra tamb s un bonic regal
de la natura, no ho trobeu?
I DOS MESOS DESPRS...
Vista del pati des de la Cantina el mes dabril
Com si es passs duna pellcula en
blanc i negre a una de color, la
primavera esclata aix de radiant al
nostre pati. Tenir la natura tan a tocar
t aquests premis per als sentits.
38
EL RAC DE PENSAR II
Com que pensar , reflexionar i meditar
sn bons hbits us proposem a
continuaci una tria dalguns articles
dopini daspectes i temes sobre els
quals alguns alumnes reflexionen i
opinen. Esperem que us generin tamb
motius de reflexi; daquesta manera,
forjant el nostre criteri, tamb creixem
com a persones.
Res no es resol a trets
La inutilitat de les guerres
De les cent maneres que hi pot haver
per resoldre qualsevol conflicte o
diferncia entre dues parts, pasos o
grups religiosos, les guerres ocupen el
lloc cent u, i per tant no formen part
de la llista.
Res no justifica matar els altres
perqu ning no t o no hauria de
tenir el poder sobre la vida dels seus
vens, enemics o sigui qui sigui. Matar
no dna la ra a qui mata i tampoc la
treu a qui ha mort perqu guanyar o
no s sovint noms la conseqncia de
tenir ms poder o ms armes o ms
diners.
Per a part del plantejament moral
sobre la vida i la mort, les guerres sn
absolutament intils. No noms
cruels, absurdes, monstruoses o
injustificables. No, les guerres sn
sobretot intils i ho sn perqu
difcilment es pot trobar una guerra
que no en provoqui daltres; i
segurament aix passa perqu les
guerres no entenen darguments ,
noms dodi i destrucci de dictadors
bojos o de pobles que han perdut el
nord a lhora de defensar els seus
drets. Daquesta manera, les guerres
acaben provocant odis i diferncies
insalvables que comportaran ms
conflictes, terrorisme o violncia de
tota mena. Qu sha resolt entre
Israel i Palestina desprs de tants
enfrontaments sagnats? Va resoldre
res la guerra civil espanyola? I la
guerra islmica contra la resta del
mn que est sembrant la por a tot
arreu, serveix dalguna cosa?
HI ha qui diu que les guerres activen
leconomia i la indstria de molts
pasos, per si aix sha daconseguir a
base de matar gent, no us sembla
inacceptable?
Tamb hi ha qui defensa que la
tecnologia millora molt darrere de la
investigaci militar i que daquests
invents ens en beneficiem tots, per
sembla que oblidem que es pot
investigar el mateix sense fer
mquines de matar.
Possiblement la conclusi de tot
plegat s que el problema no sn les
guerres sin el mateix sser hum,
que les est provocant des que
existeix.
Aix doncs, potser el ms intil s el
sentit de possessi, degoisme i de
tots els sentiments negatius que
porten les persones a pensar que
39
poden aconseguir un objectiu
enfrontant-se als altres.
Roger Flores Gonzlez
2n bat A
xit i fracs, dues cares de la
mateixa moneda
Lxit s quelcom anhelat per la gran
majoria de persones, s lassoliment
dels objectius o la realitzaci dels
somnis. Mentre que el fracs s el
concepte oposat. Per en realitat
ambds sn dues cares de la mateixa
moneda.
El fracs sn diverses parades per les
quals hem de passar per arribar a lxit.
Com diu Henry Ford: El fracs s una
gran oportunitat per comenar una altra
vegada amb ms intelligncia.
No obstant, al llarg de la histria el
fracs no est vist com quelcom positiu
per superar-se, sin ms aviat ha estat
refusat, ja que ens eduquen per refusar
les debilitats prpies de la nostra
condici humana i per exaltar les
conquestes que obtenim, sense
recordar les vegades que hem caigut
abans daconseguir-les.
Creiem que lxit saconsegueix en
segons a causa de la influncia dels
mitjans de comunicaci i les pellcules
americanes, per lamentablement s
una percepci errnia. No existeix xit
sense esfor, treball i constncia, per
sobretot passi per all que un fa, ja
que pel cam es troben moltes
dificultats. Per aix cal que un estigui
enamorat dall en qu creu; llavors no
hi haur cap obstacle (que no estigui
fora dels lmits humans) que un no
pugui vncer.
No sempre es pot tenir xit, i no
sempre es fracassar. Si no hi ha
fracs, no hi ha xit. Salternen per fer
la nostra vida ms intrigant i
apassionant. Si sempre tingussim xit,
no el valorarem. Sha de tocar fons,
per poder valorar el cim.
Ftima Boukili 2n bat A
El meu pas per linstitut
Ara que sapropa lhora de deixar
linstitut i seguir la meva vida
acadmica en un altre lloc, voldria
explicar la meva experincia al centre i
tot el que memporto pel llarg de la
meva vida.
Tot va comenar fa sis anys, jo encara
era un marrec de dotze anys amb por
dentrar a linstitut i deixar enrere
lescola on havia estat molts anys. Tenia
por dels professors que em trobaria,
dels nous companys, dels alumnes molt
ms grans que jo i en definitiva de la
nova vida que tindria.
El primer any va ser dadaptaci, al
principi no aprovava gaires exmens i
trobava molt difcils el nivell que ens
imposaven. En acabar lany i desprs de
recuperar un munt dassignatures, em
vaig prometre a mi mateix que lany
segent mesforaria molt ms.
Els anys van anar passant i cada curs
em notava millor i ms adaptat que
lanterior; tamb he de dir que la
continutat dels professors en la
majoria de matries em va ajudar molt.
Finalment vaig acabar secundria i
estava una mica trist potser per
adonar-me que un cicle de la meva vida
40
shavia acabat. Tanmateix com que
tenia ganes de continuar, vaig endinsar-
me en el batxillerat i com ja mhavia
passat al principi amb lESO, vaig tornar
a sentir-me poruc, confs i dubts pel
que em venia a sobre.
I certament, linici va ser complicat i
vaig patir entrebancs de tota mena,
per un cop acabat el primer curs em
vaig sentir amb prou fora per afrontar
nous reptes.
Per aix crec que ara que estic a les
portes dacabar batxillerat i veig de nou
un nou tancament de cicle i un canvi
important a la vista, torno a passar pel
mateix procs de sensacions i
sentiments coneguts, per amb la
certesa que vull afrontar aquests nous
reptes amb la mxima illusi perqu, al
capdavall, en bona part, sortir-sen s
qesti dactitud, ganes i dun breu
procs dadaptaci.
Agrair sempre tot el que he aprs
durant aquests anys i dono les grcies
per haver estat tractat tan b per tota
la comunitat educativa.
lex Caba, 2n bat B
Escultura pensant a la Sagrada Famlia
MEXALTA EL NOU I MENAMORA EL VELL
Aquest vers de J.V. Foix, ms enll de la
significaci que li va voler donar el
poeta, em fa reflexionar sobre el valor
que donem a les coses noves i velles
que ens envolten.
Som pas de disseny i aix crec que ens
dna una especial sensibilitat per
valorar i gaudir de tot all que t estil i
s nou. Tamb som pas dhistria i ens
agrada presumir de vestigis antics i de
peces que han sabut aguantar els
desgast dels segles. Per qu passa
amb all nou que simplement es fa
vell?
El concepte vell aplicat a les coses ha
canviat moltssim en les darreres
dcades; evidentment els avenos
tecnolgics hi tenen molt a veure.
Tanmateix magradaria reivindicar el
valor de deixar fer velles les coses
noves.
Entrar en un institut on tot s nou s
francament bonic i agradable. Entrar en
un institut on tot s vell per igualment
operatiu i ben cuidat , t un encant
especial: el de saber pensar en els
altres, en els que vindran. I aix no es
mesura en disseny ni en importncia
histrica, sin en la noblesa i el
respecte dels que nhan fet un bon s.
Tenim un institut nou, llumins,
modern...bell. Tant de bo- i permeteu-
me lhomfon- que es pugui fer vell
amb dignitat, canviant o introduint
millores, s, per mantenint la resta en
bon estat. Dir molt de tots nosaltres.
Judit Altarriba
41
CARNESTOLTES
a les aules
La setmana del 9 al 13 de febrer, per
segon any consecutiu, molts alumnes
del nostre centre van venir a les classes
disfressats, engalanats, maquillats...per
a locasi.
Mireu aquests alumnes de quart!
Mireu-los en plan vintage, com si fossin
alumnes duna altra poca
La iniciativa va sortir dells i du ni do el
qurum que hi va haver i lefecte
encomanads de la proposta.
Les classes es feren amb normalitat; b
tota la normalitat que permet
lestampa de trobar-te la classe amb un
look ben diferent del que sol ser
lhabitual.
2ns dESO amb perruques
Es gestava un ambient alegre i festiu
que imaginem que va esclatar durant el
cap de setmana en diferents pobles de
la comarca.
Per la cara que feien molts i moltes
alumnes en comenar la setmana
sobre, es veia que sho havien passat
molt b.
Per tot sacaba... I, permeteu-nos la
brometa, crec que no ens equivocarem
si qualifiqussim el dilluns 16 de febrer
com el dilluns ms dilluns de tot el curs.
Ja ens entenem, oi?
Fins el proper
Carnestoltes!!!
42
EXCURSI AL PARC AMBIENTAL:
SORTIDA DE 3r A LABOCADOR I
A LA PLANTA DE COMPOSTATGE
Els alumnes de 3r dESO vam anar a
visitar labocador, situat a Manresa, al
sud del polgon Bufalvent.
Equipats amb armilles reflectants per a la visita
La visita va comenar amb lexplicaci
de com es construeix un abocador:
primer de tot, es colloca una capa
dargila per la impermeabilitzaci del
terreny. En la zona ms baixa, sha de
collocar un sistema de recollida pels
lixiviats que es produeixin. A
continuaci shi estn una membrana
de plstic i, ms tard, shi aboca grava.
A partir daquest moment ja es pot
anar abocant el rebuig.
Un cop ple, es colloquen diverses
capes i shi tira terra, plantant-hi a
sobre alguns vegetals.
Ms tard, vam participar en un taller de
reciclatge, en el qual ens van explicar la
importncia de reciclar, ja que podem
estalviar molta matria primera i
energia. Vam poder participar en
aquesta activitat collocant alguns
objectes en diferents llocs que
representaven els tipus de contenidors.
Com que sempre hi ha algun dubte
sobre a quin contenidor hem de
collocar alguns residus, vam aprofitar
per preguntar-los i ens els van
solucionar.
La segona part del taller consistia en
lexplicaci de com funciona
labocador, entre daltres coses.
Labocador situat a Manresa, rep els
residus de tots els pobles de la
comarca, excepte els de Cardona. La
seva tasca principal s tractar els
residus com, per exemple, la matria
orgnica, que es converteix en adob.
La durada de labocador estava
plantejada per menys de 40 anys, tot i
que ha arribat fins aquests, a causa de
la crisi, ja que sha produt una
disminuci en el consum de productes,
i per tant menys residus.
Labocador consta de falcons per a les
gavines, i eugues i rucs per a la
prevenci dincendis.
Els falcons sn un recurs molt til per espantar
les gavines que pretenen alimentar-se als
abocadors
43
Vam visitar la planta de compostatge,
on ens van ensenyar com es tractava la
matria orgnica per convertir-la en
adob.
Per finalitzar la sortida, els nois i noies van anar a la deixalleria de Sant Fruits de Bages a fer una entrevista per al canal Taronja.
A la deixalleria de Sant Fruits , a punt per a lentrevista televisiva per al Canal Taronja
s molt interessant poder participar en
aquest tipus de tallers que ens
recorden que hem de reciclar tot el que
puguem, i que ens fan veure que, entre
tots, podem arribar a ajudar molt ms
del que pensem.
Slvia Garca 3r dESO
2n DESO AL COSMOCAIXA El dia 18 de febrer de 2015 els alumnes de 2n d'ESO vam anar al Cosmocaixa a fer un taller de l'energia. Vam treballar els tipus d'energia, com laconseguim i com l'aprofitem mitjanant experincies senzilles i divertides.
Escoltant atentament
Vam experimentar amb tot tipus de materials, com un llum, una petita mquina de vapor, un cotxe d'aigua o una maqueta d'energies.
Participant en els tallers
Durant el taller vam participar activament tots els alumnes, fins i tot alguns van fer de conillets d'ndies per als experiments. A part del taller, vam disposar d'una estona per visitar el museu. Tot plegat va ser una experincia molt enriquidora i divertida. Vam sortir tots satisfets del museu.
Roc Grandia i Mazcuan 2n dESO A
44
JORNADA DE PORTES OBERTES
Aquest any hem celebrat les portes
obertes de linstitut en dissabte amb la
intenci de facilitar la visita de tots els
interessats i interessades en el nostre
centre.
A ms, amb la llum del dia el nostre
centre llueix tal i com el veiem cada dia
i no pas com el veien fins ara els
visitants als vespres.
Rtol publicitari de les portes obertes
La msica, les canons i un sol
primaveral van acompanyar les visites
dels pares i alumnes.
Una alumna de batxillerat rebia els visitants al
vestbul amb la melodia del piano.
Desprs de les xerrades, els de 1r dESO ja ens
esperaven amb un bon repertori de canons.
Tot preparat per a rebre les visites: rtols
informatius i professors-guies
Abans i desprs de les xerrades per a
lESO i el batxillerat, es van fer visites
guiades pels professors: laboratoris,
tallers, aules especfiques de msica, i
didiomes, biblioteca, gimns,
cantina...i el pati, amb les pistes de
futbol, bsquet i , amb les taules de
ping-pong i lhort ecolgic.
Aprofitant la vetllada, alguns alumnes
del batxibac van oferir una rentada de
cotxes per tal de guanyar uns diners
que els anirien molt b per pagar-se els
costos de lintercanvi amb Chartres.
Donem fe de leficcia del servei fins i tot en els
casos ms difcils...
45
Algunes alumnes es van portar ajudants de casa
Net com una patena!
Mentrestant els de 1r dESO al vestbul
ens estaven delitant amb un concert
dall ms complet dirigit per lAnna
Maria, la professora de Msica, que
just el dia abans havia acabat la
substituci. Per aix i tenint en compte
la gran predisposici a participar en
totes les activitats extres que durant tot
el curs shavien anat generant, en nom
de tota la comunitat educativa se li va
fer lliurament dun ram de flors
carregat dafecte per la seva dedicaci,
empenta i bon humor.
La coral de linstitut donant la benvinguda
LAnna Maria i el seu piano
Les nostres artistes de batxillerat amb la coral
de1rdESO
GRCIES, Anna Maria, sort i fins aviat!
46
LA CANTINA DE LINSTI
A mitjans de gener el Javi i la Patri, que
lajuda, van obrir la cantina del centre. El
pare de la Patri va ser qui va veure el
concurs del projecte al Regi 7 i van
animar-se a participar en el procs
dadquisici. Tenen la llicncia de la cantina
per dos anys, renovable a dos ms si totes
les parts implicades hi estan dacord.
El servei de la cantina t especial sentit
durant els dos esbarjos, tot i que tamb
est obert en daltres hores per al
professorat i el personal PAS del centre.
Ofereixen tot tipus dels productes , des
dels ms clssics propis duna cafeteria ,
com ara entrepans , brioixeria, cafs ,
infusions i begudes fins a daltres
productes que ofereixen de tant en tant
per trencar la rutina dels productes
ofertats: patates fregides, salsitxes de
FranKfurts, creps, gelats
La llegenda de productes, ben visible
El Javi, lnima de la cantina
El Javi ens explica que intenten en la
mesura que els s possible oferir productes
de qualitat i evitant greixos i brioixeria
industrial, sempre que els s possible. En
aquest sentit, ells ofereixen brioixeria
artesanal i productes delaboraci casolana
(pastissos i coques) ; les patates fregides
sn cuites al forn per evitar greixos i les
salsitxes de Frankfurts sn de bona
qualitat. A la cantina sempre hi ha fruita
fresca i tamb es fan sucs de taronja
naturals.
Alumnes demanant a la barra
Laforament
Ens comenten que de moment els costa
fixar hbits de consum i que ms aviat
troben que els alumnes sn molt
imprevisibles. S que sadonen que
consumeixen ms els alumnes ms joves i
durant el segon esbarjo. Ah, i que les
napolitanes de xocolata sacaben sempre.
Quant al comportament dels alumnes,
nestan prou satisfets i tret dalguna
incidncia puntual, el comportament s
correcte. El millor que tenen, segons el
Javi, s que sn molt simptics, la cara B,
seria que de vegades sn un pl bruts... I
aix que el local disposa de contenidors de
reciclatge ben visibles:
47
SORTIDA AL TEATRE (1r,2n bat i 4t):
MAR I CEL, dngel Guimer
El dijous 28 de novembre els alumnes
de 2n de batxillerat i alguns de 4t dESO
van anar al teatre Victria a veure el
musical Mar i Cel de la companyia
Dagoll-Dagom.
Ms endavant, al mes de febrer, hi van
anar alumnes de 1r de batxillerat i un
altre grup dalumnes de 4t dESO.
Opini personal sobre lobra:
Mar i Cel s una obra mestra de la
literatura catalana. Quan vaig veure
loportunitat de tornar-la a veure, no
vaig pensar-mho dues vegades. Per a
mi s una pea extraordinria.
La definiria com una barreja genial
democions i sentiments. La tendresa
del grumet i la ferocitat dels filibusters
es complementen i es contraposen
alhora. Per altra banda, el toc histric i
la dimensi heroica dels personatges
harmonitzen perfectament amb el to
romntic de lobra.
Blanca i Sad, els protagonistes de Mar i Cel
Ladaptaci a musical i limpactant
escenografia sn les dues perles que
acosten el text de Guimer al pblic.
Lhimne dels pirates ja gaireb forma
part de la banda sonora personal de
molts de nosaltres. Personalment he
tingut loportunitat de cantar-lo i he de
reconixer que et posa la pell de
gallina.
Moment lgid del musical: Lhimne dels pirates
Lobra ens va emocionar molt, tant als
que la conegueren per primera vegada
com als que ja lhavien treballat a classe
de Literatura catalana.
Per tot plegat recomanaria aquesta
pea a tothom, perqu lobra en si ja s
un clssic de la literatura catalana i com
a musical crec que s digne dels millors
teatres del mn.
Un xit total!
Ot Sala, 2n bat A
Alguns alumnes al vestbul del teatre Victria davant de la fotografia dels actors i el vaixell de Mar i Cel
48
PLANETA DANSA
Enguany, els alumnes de 4t dESO del nostre centre han participat en el Planeta Dansa, el resultat del projecte Fem Dansa del Kursaal de Manresa organitzat per tercera vegada i creat des del Servei Educatiu del Kursaal. Hi han participat ms de 380 alumnes de 3r i 4t d'ESO de centres educatius de la comarca del Bages, que durant tres mesos han treballat la dansa i el moviments per representar els planetes, acompanyats per la msica d''Els Planetes de Holst'.
Un regal per als sentits
Els centres que han participat amb el
projecte sn :, Llobregat de Sallent i
Gerbert d'Aurillac de Sant Fruits de
Bages.
Equilibri i harmonia
Moments de mgia i de color
Direcci artstica:
Montse Colom
Muntatge audiovisual:
Jaume Ferrer
Intrprets i mestres de dansa
scar Das, Guillem Cirera, Laura Batall
Cos de dansa: 380 alumnes dels centres segents:Alexandre de Riquer (Calaf), Cal Gravat, Guillem Cat i Oms i de Prat de Manresa, Vedruna Carme de Cardona, Castellet de Sant Vicen de Castellet, Llus de Peguera, UEC La Clau, FEDAC, Ave Maria de Manresa.
49
INTERCANVI AMB ELS NORUECS, 2a
PART: KOOPANG...JA VENIM!
I arriba el mes de mar; el fred ja va
marxant, per nosaltres volem tornar a
lhivern. Ens nanem a la freda, la
nevada, la gelada...Noruega. Estem
nerviosos, expectants, felios. Tenim
ganes de retrobar els companys i
companyes de linstitut de Koppang.
Tots a punt!
Dilluns: Marxem a les 9 del mat de
linstitut. Tenim el vol a les 13:00. I
quan arribem...primera sorpresa: ens
esperen amb els vestits tradicionals;
segona: fa fred, per no tant com
pensvem; tercera: aviat soparem!!! I
no perqu el viatge hagi trigat
mooooltes hores, no. s que a molts
llocs se sopa a les 4 de la tarda! La
nostra hora del sobretaula del dinar
dominical.
Quin detall de solemnitat: vestits tradicionals i
tot per rebrens.
Acollida clida en aquest indret tan fred
Dimarts: Quin dia tan emocionant i
divertit. Hem anat a Renfjellet a una
estaci desqu. Hem pogut practicar
lesqu alp, lsnowboard o baixar en
trineu. I per coronar el dia, al vespre els
nostres amfitrions ens han convidat a
anar a un club destudiants...sense
profes. Un dia perfecte!
50
La cara del Josep Maria ho diu tot.
Aquesta s la Noruega del nostre imaginari!
Neu, fred, solitud, paisatge, esqu...
La Rosa i lSteven, les dues nimes de
lintercanvi
Fully equipped!!!
Moments de diversi i de complicitat a
Renfjellet
51
Toca espavilar-se desprs de lesquiada
Tota la colla
Dimecres: Avui toca sortida a la
universitat dEvenstadt, on ens han fet
una xerrada sobre els animals de la
zona. I hem pogut veure de molt a prop
els ants (moose), lanimal ms
caracterstic de la zona. Al vespre ens
han tornat a portar a un club, aquesta
vegada el del poble de Rendala, noms
per a alumnes. Un dia molt complet.
Davant de la universitat
Que valents ...
Un ant, ben viu.
Aquest, decoratiu
Talment uns universitaris
52
Carregant la bateria
Gaudint de moments distesos a lhora del
language cafe
Parlant en angls amb universitaris de diferents
pasos
Al bar de la universitat, parlant angls
Dijous: matinal desports al pavell.
Ens hem posat en forma i hem
participat en un torneig dhoquei amb
altres alumnes de linstitut de Koppang
de 1r de bat.
Sens veu una mica verds en hoquei...
Els equips
Desprs hem fet una sortida a la
serraria de Koppang, on hem pogut
observar com es fan les cases tan
boniques d aquests indrets nrdics,
ben diferents de les nostres llars. Una
visita molt interessant.
Una serraria impressionant
Interior de la serraria
53
Que seriosos, com si haguessin dentrar a
treballar
Divendres: Hem assistit com a alumnes
a linstitut de Koppang. Ens han fet una
classe sobre les llenges del mn i una
altra sobre la formaci de les aurores
boreals. Una jornada molt didctica.
Per al vespre...
A la biblioteca a punt per veure leclipsi solar
En directe
No podem marxar de Noruega sense el
sopar de germanor a linstitut. s el
comiat. Ms comiat encara que el que
vam organitzar nosaltres. Ja hi ha
llgrimes galtes avall. Ens intercanviem
regals. Nosaltres els obsequiem amb
una capseta de record, amb fotos de
quan varen venir estampades al voltant
i el logo de linstitut. A dins, cadasc de
nosaltres hi ha ficat el detall que creu
que pot agradar al seu nou amic o
amiga. Acabem la vetllada amb un ball
disco a linstitut. Nit molt emotiva.
Com en famlia...una gran famlia!!!
54
Alumnes i professors hem tingut uns grans amfitrions
Quines postres...
Dissabte: s el dia que fa ms fred o
potser avui nosaltres el notem ms.
Visitem Oslo. El Parlament ,
lAjuntament...i temps lliure per compartir
amb els amics. Ens acomiadem. Plorem.
Ens prometem mantenir-nos en contacte.
Moment dall ms dolors.
On es donen els premis Nobel
El Parlament
Des de lOpera House dOslo
Arribem a Sant Fruits rebentats. s la
1:30 de la matinada. Per que contents
que estem de la nostra experincia. Ens
sentim orgullosos dhaver compartit
moments amb nous companys;
satisfets per haver donat volada al
nostre angls; delerosos per veure la
famlia i explicar-los moltes coses;
enormement agrats per les persones
que ho han muntat, pels professors que
ens han acompanyat, pels pares que
han collaborat i per la gent que ens ha
acollit. Hi tornarem ara mateix. Ens
nanem a dormir...felios.
55
A REVEURE NORUEGA, A
REVEURE AMICS I AMIGUES
DE KOPPANG!
Informaci : Laia Pich, Karla Prez,
lvaro Campos, Adrin Romero, Maria
de Castro i Rosa Cdul
Estampes democions,
GRANS MOMENTS!!!
56
Vet aqu una vegada... El rac de contes i poemes per compartir amb la famlia Gerbert
Sense ttol
En Gerard tenia deu anys. Feia tot
just dues setmanes que els havia
complert. Vivia a Balaguer i el seu
somni sempre havia sigut anar al
mar. Els seus pares sempre li
ensenyaven fotografies en blanc i
negre, o dibuixos del mar que ells
havien fet en la seva lluna de mel a
Barcelona. Ells sempre havien
volgut endur-sel algun dia a la
platja, per, en plena guerra civil
era perills, i tampoc hi havia
suficients diners.
En Gerard estava ja molt cansat
de no poder sortir de la ciutat. Ell
estava sempre a casa amb sa
germana petita. Havien destar en
un lloc segur. Potser, algun
dimarts, anava a buscar aigua al
riu, per d'en que els
franquistes atacaren Catalunya,
tenien el control de gaireb tot el
territori, amb controls a les
fronteres i als ponts. Si en Gerard
sortia i el veien, possiblement el
matarien.
Era de nit. En Gerard no podia
dormir. Estava fart destar les
vint-i-quatre hores del dia amagat
a casa, sense fer res. En algun
moment havia pensat de fugir i
anar-sen a la platja. Creia que
aquella nit era la seva oportunitat
de fugir, ja que els franquistes
havien retrocedit i no tenien tant
control com ells preferirien tenir.
En definitiva, que la zona no estava
gaire vigilada, i moltes famlies
estaven intentant exiliar-se a
Frana o Andorra.
Ell estava decidit. Volia fugir,
marxar, oblidar tot el que
lenvoltava i comenar una
aventura nova. gil i silencis, va
agafar les seves niques
pertinences: cinc-centes pessetes
que el seu difunt avi li havia
regalat per si hi hagus alguna
emergncia i el seu mapa de
Catalunya; era tan vell que ni tan
sols ell sabia don havia sortit.
Abans de marxar, va fer un pet a
la seva germana Berta al front.
Dormia com un angelet. En Gerard
sempre recordar el moment en el
qual va veure per ltim cop els
seus pares. Els va fer un pet
mentre dormien a terra, coberts
amb una manta mig estripada.
El seu pla era senzill; agafaria el
tren fins a Manresa on intentaria
aconseguir diners dalguna forma
amb els quals comprar roba i
aliments. Tornaria a agafar el tren
fins arribar a Barcelona. All
intentaria ingressar en un internat
per tenir un lloc on viure.
Eren gaireb les tres de la
matinada. El tren havia arribat a
57
l'estaci de Balaguer abans del
previst. En Gerard va pagar el
bitllet i va pujar-hi. El tren estava
gaireb buit. En el seu vag, va
poder comptar unes vuit persones.
Algunes dormien, daltres
simplement tenien la mirada
perduda mirant cap endavant,
pensant en les seves coses. El tren
va tardar dues hores a arribar.
Ja eren quarts de sis. Aquella nit li
va tocar dormir sota les estrelles.
Tenia fred, per a ell, lnica cosa
que li interessava era veure el mar
i sobreviure.
En uns quants dies va trobar feina
com a ajudant de sabater, en
establiment vell i atrotinat. Va
treballar-hi durant un mes. Ja
tenia diners suficients pel que
necessitava.
Ja sentia Barcelona a prop, molt a
prop.
Mart Bernadich 2n ESO
Tenia fred, per a ell, lnica cosa que li interessava era veure el mar i sobreviure.
LESCAPADA
Hi havia una vegada una noia que es deia
Marta, i tenia 17 anys. Aquesta nena
vivia amb el seu tiet, a la seva mansi.
Ell es deia Jordi, i era un garrepa i un
antiptic. Vivia all perqu quan ella era
petita, els seus pares van tenir un
accident de cotxe i van morir. A la Marta
no li agradava viure amb el seu tiet, ja
que gracies a ell, no tenia amics, perqu
no anava a un institut pblic. En Jordi va
contractar un professor privat per a ella.
Tampoc li agradava viure amb ell perqu
la tractava com a una criada: la feia
rentar els plats, rentar la roba, netejar
la casa,...
Un dia la Marta li va dir tot el que
pensava al seu tiet. Li va dir que volia
anar a un institut pblic, que volia fer
amics, i que si volia una criada, que en
contractes una, que no volia estar
netejant i fregant tot el dia. En sentir
aix, va agafar a la noia pel bra, i la va
portar a una habitaci que ni ella mateixa
coneixia. Era una habitaci amb mobles
molt vells, i plens de pols. Feia fstic
estar all a dins. Al sortir de la
58
habitaci, el seu tiet li va tancar la porta
amb clau. La Marta ja no ho suportava
ms, i va decidir escapar-se de casa. De
cop i volta se li va acudir un idea genial.
Va agafar els llenols plens de pols i els
va lligar pels extrems, en va lligar un
extrem de la llarga corda a una pota del
llit, i laltre extrem el va tirar per la
finestra. Llavors, es va agafar fort de
la corda, i va anar baixant molt poc a poc.
Quan va arribar a baix de tot, va entrar
silenciosament per la finestra de la cuina,
es va dirigir a la seva habitaci, va
agafar una motxilla i a dins hi va ficar
roba, desprs va tornar a anar a la cuina,
va agafar una mica de menjar, va sortir
una altre cop per la finestra de la cuina,
i es va escapar.
Quan va arribar a la ciutat desprs de
moltes hores destar caminant, va voler
descansar una mica, i es va dirigir cap a
la vora del riu. Amb la mala sort que va
tenir, baixant una baixada per arribar al
riu, va entrebancar-se amb una pedra, va
caure, i es va donar un cop al cap.
Es va despertar en un lloc desconegut,
era una habitaci, i pels colors que tenia
semblava una habitaci duna noia. La porta
es va obrir lentament, i della en va
sortir una noia molt maca amb cabells
castanys. La noia es deia Alexia.
Rpidament es van fer molt amigues.
Llavors lAlexia li va preguntar que hi
feia all al riu, la Marta li va contestar
que shavia escapat de casa. LAlexia li va
oferir una habitaci per quedar-shi, ella
va acceptar. Al cap duns mesos els pares
de lAlexia, que es deien Teresa i Marc,
la noia i la Marta shavien fet tan amics
que se sentia com si fos la seva prpia
famlia. Durant tot aquell temps el seu
tiet no shavia preocupat de buscar-la ni
res.
Va arribar el dia en que la Marta va fer
18 anys, i aquell mateix dia, ella va voler
anar fer-li una visita al seu tiet encara
que lodies.
Quan va arribar a la mansi, es va trobar
al seu tiet plorant i cridant com un boig,
quan la va veure entrant per la porta, va
anar corrent a abraar-la, li va demanar
perd per tot el que havia fet, per ella
no el va voler perdonar, perqu havia
conegut una famlia que la va acollir quan
ms ho necessitava, que sempre havien
pensat en el que ella li agradava, i que
59
lhavien tractat com una ms de la
famlia. En sentir aix el seu tiet li va
donar una bufetada, i va dir: tan de bo
tinguessis un cotxe i et pogus treure els
fres per tal de que tu anessis al cel amb
els teus pares! La Marta sen va adonar
que laccident dels seus pares va ser
provocat pel seu tiet. Va sortir de la
casa, i va marxar amb lAlexia. Quan els
ho va explicar tot als pares de lAlexia,
van anar tots a la policia, i van denunciar
al seu tiet. Van portar el Jordi al jutjat
i el van tancar a la pres. La Marta va
anar viure amb la famlia de lAlexia, i va
ser feli per sempre!
ANNIM (2n dESO C)
De linfern a la felicitat de la Marta
Un mn literari
Hi havia una vegada una nena rossa amb uns ulls molt blaus. El seu nom era Llum. A Llum li agradava molt llegir. Tenia dos prestatges gegants plens de llibres. Sempre que la veies estava amb un llibre a les mans. Quan tenia una oportunitat, per ms petita que fos, es posava a llegir.
Un dia, per les vacances d'estiu, Llum va agafar un viatge cap a un dest desconegut. El bitllet li va regalar la seva millor amiga pel seu aniversari. Les seves paraules exactes van ser:
- T. Espero que t'agradi. S que t'encanta viatjar a altres mons quan llegeixes, aix que crec que aquest regal s el ms apropiat.
Quan Llum va entrar a l'avi, es va trobar amb molts seients buits. De fet, tots estaven buits. Ella era l'nica passatgera.
Llum va seure al seu seient indicat al bitllet. L'assistent de vol va apropar-se i ella es va estranyar molt... L'assistent era... Voldemort? Per curiositat ella li va preguntar...
- Voldemort? Ets tu? Qu fas aqu?
- S. Sc jo.-va comenar.- Estic aqu perqu he de guanyar diners per a preparar la meva venjana cap a Harry Potter.
- Harry Potter... s real?
- s clar noia!
- I... Per casualitat no sabrs cap on anem?
60
- Cap al mn dels contes.
L'avi va aterrar. Llum va baixar de l'avi i va seguir les indicacions que li va donar Voldemort cap al seu hotel. Al rebedor de l'hotel, Llum es va trobar amb una de les seves amigues d'institut amb un noi.
- Raquel? Que hi fas tu aqu?
- Estic amb el meu xicot Aaron. Com que s un personatge literari i en el mn hum no existeix, vaig venir cap aqu a conixer-lo i vam acabar enamorant-nos.
- I no trobes a faltar la teva antiga vida?
- A estones trobo a faltar a la meva famlia i als meus amics...
- No t'has plantejat mai en tornar encara que fos noms un dia a visitar-los?
- La veritat, ja tinc el bitllet per anar aquest cap de setmana a visitar-los...
- Genial! Ho sento per he de marxar a deixar les coses i a donar una volta...
- Est b. Et recomano que vagis a la zona "Divergent" de la ciutat.
- Ara m'hi passo. Adu!
-Adu!
La Llum va deixar les coses a l'habitaci de l'hotel i va marxar a donar un vol. Va passar per on li va dir la seva amiga. Un cop va marxar de la zona "Divergent" se'n va anar a la zona dels vampirs i homes llop, i desprs a la zona de "Cazadores de Sombras". Va recrrer des de la zona dels contes amb finals felios fins a la zona dels contes no tan
felios... La zona que ms li va cridar l'atenci va ser la zona de mgia. All es trobava Howarts, l' institut on havia volgut estudiar des de petita. Aquell mn era un lloc on tothom podia ser lliure, ser el que volgus ser... Aquell mn era on la Llum sempre havia volgut viure...
Quan la Llum va passar una setmana en aquell mn va prendre una decisi. Podria viure en un mn on a la imaginaci se l'ha menjada amb patates la "telebasura" ? La resposta, no podia. Podria viure en un mn on els llibres i els lectors aficionats estan desapareixent? La resposta, tampoc podia.
La Llum va quedar-se a viure en aquell mn
fantstic i va entrar a Howarts on es va
convertir en una de les alumnes ms
aplicades. Es va fer molt amiga de la
Hermione i juntes, amb la seva amiga
Raquel, van explorar molts mons i van
lliurar moltes aventures que mai hauria
viscut de no ser per la seva millor amiga. La
Llum haur de trucar-li per donar-li les
grcies algun dia...
Cristina Martn 2n ESO C
La nova llar de la Llum: Howarts
61
GRIS
Fa temps, en un regne lluny i
a la vegada proper, vivien
dues reines enfrontades, filles
dels dus de lOlimp.
Una sanomenava Arinea i
laltra Omunea.
Una era lemperadriu del cel i
laltra la senyora de la terra.
Una era lleugera i bella com
el vent i laltra era dura i
